Avui és un dia especial, és primus martius, l'equinocci de primavera. Per donar les gràcies a Ceres aviat hi haurà festa grossa i al Colosseum, l’imponent amfiteatre romà, s’hi celebraran uns ludi publici.
Fa temps que rumio fer-li un regal a la meva filla gran,
la Regina. Ella mai ha estat en un amfiteatre i penso que li pot fer especial
il·lusió, igual que a mi, perquè jo ja he anat altres vegades, però mai he assistit a una naumachia.
Arribat a casa, per fi li puc comunicar la gran notícia a la meva filla...
-Escolta'm Regina, vull dir-te una cosa.
-Digues, pater,
digues.
-Tinc una sorpresa per a tu... preparada?... Demà anirem
plegats al Colosseum, em sembla que ja és hora que coneguis un lloc de tanta
nomenada. A més, s’hi celebrarà una naumachia!
-Oh, pare, gràcies, el Colosseu, per fi!!! Però,… què és una naumachia?
-Les naumàquies se celebren molt de tant en tant als
amfiteatres, omplen tota l’arena d'aigua i s’hi fa la representació... d'una batalla
naval!
-Per Prosèrpina! jo ja sabia que existien els munera, les lluites entre gladiadors, i
també les venationes,
les lluites entre feres o entre una fera i un gladiador, però mai havia sentit a parlar de les naumachiae…
-És clar, omplir d’aigua tota l’arena d’un amfiteatre, portar els vaixells i buscar tants presoners de guerra, esclaus o criminals que lluitin per la seva
vida recreant antigues batalles és molt complicat i costós, filla
meva. Per això, de naumàquies
se'n fan ben poques!
-Oh! Gràcies, pare! Estic ansiosa, vull que arribi ja el dia de veure tot això amb els meus propis ulls!
* * * *
Després d'un matí tranquil, abans de marxar cap al Colosseum,
aprofito per acabar unes feines, tot i que la il·lusió de la Regina per assistir a l’espectacle promès m'impedeix acabar-les. No para de preguntar-me si ja és l'hora de marxar. Tot i no poder acabar els
encàrrecs, m'alegra, però, que la meva pensada li hagi fet tanta
gràcia i que estigui tan contenta.
Hem sortit de casa havent dinat, amb prou temps per poder explicar-li totes les parts de l’amfiteatre. Durant el trajecte, la Regina no para de fer-me preguntes, a les quals jo
responc de tant en tant que s’aturi, que en breu arribarem, i que és millor respondre-les in
situ.
Per fi arribem a les portes de l’amfiteatre Flavi,
accedim, busquem els nostres seients, ens acomodem i ja puc començar amb la
classe que tinc preparada per a la meva expectant filla...
-Mira, Regina, aquest passadís pel qual
acabem d’entrar i comunica les escales amb les vomitoria es diu praecinctio.
-Pater, i
aquest mur d'aquí davant?
-Aquest mur es diu balteus
i serveix per separar les diferents caveae.
N’hi ha tres: la ima cavea, on s’ubiquen els ciutadans de la classe més alta, és a dir, els sacerdots, senadors i alts càrrecs imperials, a continuació i sempre en
sentit ascendent la media cavea, on som nosaltres, els de classe mitjana, i finalment la summa cavea, per a la plebs i les dones de poca reputació.
-Pater, i
aquesta lona tan grossa, d'on l'han tret?
-Aquest immens tendal es diu uelum i serveix per cobrir l'amfiteatre i perquè ens puguem
protegir del sol. El guarden a les fossae,
que es troben sota l'arena. Les fossae són els magatzems per als decorats, els departaments dels gladiadors i on es tanquen les feres.
-Mira, pater,
mira! L'amfiteatre ja s’està omplint d'aigua!!
M'ha agradat tant poder explicar tot el que sé a la Regina, que el temps d'espera s'ha fet curt. Estava tan
apassionat amb l'arena, les fossae i les caveae que no m'he adonat que l'amfiteatre ja és ple de gom a gom i està tot a punt per començar la naumachia. Així doncs, ara toca gaudir d'aquesta primera experiència a l’amfitatre més
famós de l’Imperi plegats.
Kènia Sanz
1r batxillerat
