Io, Saturnalia!

Ja som a Nadal i aquesta època també es viu a la nostra escola. Hem estat comentant aquests dies a classe de Llatí com celebraven el seu “nadal” particular els antics romans durant les festes conegudes com a Saturnalia, les Saturnals. Aquest esdeveniment començava el 17 de desembre i acabava el 23 del mateix mes, set dies de disbauxa pública i també recolliment familiar. En aquesta entrada parlaré sobre el seu origen i en què consistia aquesta festivitat romana.

Cronològicament (mai millor dit, perquè Saturn s'assimilava al Cronos grec), la festa de les Saturnals tenia com a epicentre el 17 de desembre al Capitoli fins a l'arribada de la dictadura de Juli Cèsar, on com a plat fort s’oferia a Saturn un gran sacrifici seguit d'un àpat públic (lectisternium) que culminava amb crits en honor al déu (Io, Saturnalia!). El general i polític romà va prolongar la festivitat fins al dia 19. Més tard, Octavi August va afegir un dia més, és a dir, fins al dia 20 i Calígula va fer el mateix uns anys després. Finalment, l’emperador Domicià va tancar l'ampliació del festiu fins al 23 de desembre.

La llegenda diu que Saturn havia estat expulsat del cel i havia arribat a Itàlia, concretament a l’agrest Laci. Durant el regnat d'aquesta divinitat entre els homes,  va ensenyar l’agricultura als itàlics, que haurien viscut una edat d'or, sense guerres ni males collites, on no es coneixia la propietat privada ni tampoc l'esclavitud. Amb aquesta celebració, també s’homenatjava els generals romans que havien triomfat en exitoses campanyes militars.

Durant el transcurs d’aquests dies festius se suspenien temporalment les activitats comercials, es tancaven les escoles i els tribunals de justícia, s'ajornava l'execució dels condemnats a mort, es permetien tota mena de jocs d'atzar i apostes i era habitual regalar saquets de nous (nuces), espelmes (cerei) o petits ninots d'argila (sigilla). La festa també incloïa regals entre familiars amb el favor de l’antiga dea itàlica de la bona fortuna Strenua (i d’aquí el nostre verb estrenar) i bromes a dojo  que ens recordarien el nostre 28 de desembre, els Sants Innocents. En aquest sentit, una de les tradicions més populars i que sorprèn era l'intercanvi de papers que tenia lloc entre els esclaus i els seus amos durant un dia. El món al revés, l'ordre capgirat per recomençar un any nou.

La felicitat i la gresca, característiques de les Saturnals, s'acompanyaven de nombrosos banquets i lliurament de presents que amb el temps, i filtrat tot plegat pel Cristianisme, van esdevenir, potser, l'origen de les actuals celebracions de Cap d'Any o Nadal.

Com a curiositat, us diré que fent recerca he descobert que les Saturnalia són fins i tot mencionades pel conegut personatge Sheldon Cooper de la sèrie The Big BangTheory en un episodi, quan diu que no posarà un arbre de Nadal perquè ell no celebra els antics rituals de les saturnals romanes. Qui ho havia de dir,... feliç Saturnalia a tots!

Cristina Tamashiro

4t ESO

Posidó, el surf i la cervesa

Ja fa uns quants dies que vaig entrar i remenar al blog les noves entrades que en Jordi o altres companys hi van publicant, i en llegir la que parla sobre Mar i Cel i veure la pintura de Crane vaig tenir un déjà vu publicitari. Algú recorda l’anunci de Guinness sobre el surf? Per als de la meva generació veig difícil que ho recordin perquè va emetre's per primera vegada l’any que vam néixer, el 1998. Però molts dels qui no el vam poder veure in situ, potser l’haurem vist a YouTube o per la xarxa.

Walter Crane, Els cavalls de Neptú (1892). Nova Pinacoteca de Múnich.

Es tracta d'un anunci sobre cervesa, i qui diria que aquesta mil·lenària beguda té alguna relació amb els nostres estimats clàssics?  Doncs sí la té, o almenys el director de l’anunci en troba una. “Good things come to those who... wait”, aquest és el missatge de l’anunci, l’eslògan de Guinness, ja que és un tipus de cervesa que se serveix molt lentament, i per tant s’ha de fer esperar. Χαλεπὰ τά καλά, es diu en grec, "el que és difícil d'aconseguir (i necessita de temps i paciència, afegiria jo) és bell, és plaent". A banda que a l’eslògan es pot trobar una referència a la saviesa dels antics, jo em centraré en la part gràfica de l’anunci. La referència clàssica es fa evident quan es veuen els cavalls al mar, els cavalls del déu Posidó en la mitologia grega o Neptú en la romana. Per als grecs el mar era essencial, la talassocràcia, un mar del qual depenien i, per tant, un mar el qual respectaven. Aquest déu venjatiu que controla els mars és qui surt controlant la carrossa de cavalls al quadre de Crane, representat amb un trident i una llarga barba blanca (antic símbol de saviesa).

Igual que per als antics grecs, per als surfistes el mar és l’essència de la vida, la seva raó de ser, i les ferotges onades portades pel vent, que esperen pacientment, la seva cervesa particular, perquè les coses bones són per a aquells que saben esperar.

A banda de l’anunci de Guinness, també podem veure altres referències als cavalls de Crane en la pel·lícula El senyor dels anells, dirigida per Peter Jackson, on del riu surten cavalls d’aigua atacant els nasguls i salvant Frodo.

Certament, les referències clàssiques són arreu!

Lucas Parra

2n batxillerat - Humanitats

L'ànima de l'Odissea

Sovint passejant per la ciutat ens topem, sense esperar-ho, amb petits oasis clàssics. Racons dedicats a aquest apassionant món que desperten la curiositat de la gent i, com no, dels tripulants d’aquest vaixell. Un d’aquests racons és l’hotel Alma de Barcelona, ben a prop de la Diagonal, on hi ha instal·lada una exposició sobre l’ànima de l’Odissea.

L’artífex d’aquesta mostra és en Josep Maria Rius i Ortigosa, més conegut com a Joma, dibuixant i il·lustrador barceloní que potser reconeixereu per les seves il·lustracions a La Vanguardia, i consisteix en un mòbil gegant del qual pengen grans il·lustracions.

L’esmenat mòbil, que consta d’un total de tretze peces, representa diverses escenes i personatges de l’Odissea: Posidó i Atena rivalitzant (com és habitual), Èol, que en primera instància ajuda l’heroi amb els seus vents i després el condemna a allunyar-se d’Ítaca, Circe, la maga, la bella Calipso, que el reté durant set anys i li promet la immortalitat, Penèlope, l’amant i fidel esposa que l’espera cosint i descosint, els cruels pretendents d’aquesta, Telèmac, que cobeja el retorn del seu pare lluitant des de la distància, les sirenes que en realitat són mig dones i mig ocells, el temible ciclop Polifem, Caribdis, el monstre marí que posarà en perill la tripulació, la nau amb la qual viatgen i, és clar, Ulisses. A aquest, com a  protagonista absolut de l’Odissea, el trobem representat de dues maneres: com a viatger errant que és a punt de morir en naufragar l’últim vaixell, i camuflat de captaire, espiant els pretendents de la seva esposa, recuperada la seva identitat heroica.

Fa uns dies l’Isaac i jo vam decidir fer una visita in situ a l’exposició per poder mostrar-vos de primera mà com és i, sobretot, per animar-vos a què vosaltres també la visiteu i pugueu gaudir de les imatges i el seu moviment continu i hipnòtic mentre us tombeu a les butaques de l’entrada de l’hotel. Us hi animeu?

Aquí us deixo un petit vídeo que ha editat l’Isaac, on podreu identificar fàcilment tots els personatges que us he esmenat abans. Els trobeu tots?

Júlia Roig

Isaac Guilà

2n batxillerat - Humanitats