Un retorn a l'aurea mediocritas?

                              Rectius vives, Licini, neque altum 
                              semper urgendo neque, dum procellas
                              cautus horrescis, nimium premendo
                              litus iniquum.
                              auream quisquis mediocritatem
                              diligit, tutus caret obsoleti
                              sordibus tecti, caret invidenda
                              sobrius aula.
                              saepius ventis agitatur ingens
                              pinus et celsae graviore casu
                              decidunt turres feriuntque summos
                              fulgura montis.
                              sperat infestis, metuit secundis
                              alteram sortem bene praeparatum
                              pectus: informis hiemes reducit
                              Iuppiter, idem
                              submovet; non, si male nunc, et olim
                              sic erit: quondam cithara tacentem
                              suscitat Musam neque semper arcum
                              tendit Apollo.
                              rebus angustis animosus atque
                              fortis adpare, sapienter idem
                              contrahes vento nimium secundo
                              turgida vela.

                                                                      Odes, II,10

[Viuràs més assenyadament, Licini, si no vogues sempre cap a alta mar i si, cautelós per por dels temporals, no t'acostes massa a la riba traïdora. Tot aquell qui escull la mitjania, tan preciosa com l'or, viu segur lluny de les sordideses d'un sostre ruïnos, viu moderadament lluny d'un palau que suscita l'enveja. Els vents batzeguen més sovint els pins enormes, les torres enlairades s´esfondren més feixugament, i és als cims de les muntanyes que cauen els llamps. En els temps adversos espera un canvi i en els pròspers el tem un pit ben preparat. Júpiter porta els horribles hiverns i ell mateix els foragita. Si ara tot ens és contrari, no pas sempre serà així. De vegades Apol·lo, amb la seva cítara, desperta la Musa que havia emmudit, i no sempre té l´arc tes. En les dificultats mostra´t animós i valent; però tingues també el seny d´amainar les teves veles inflades per un vent massa favorable. Traducció de Josep Vergés. Horaci, Odes i Epodes Vol. I. Fundació Bernat Metge]

Per què necessitem els clàssics? Llegint aquest poema d'Horaci la resposta es fa evident: els necessitem perquè amb ells ens sentim acompanyats i ens fan el viatge més plaent (o menys feixuc, segons com es miri), ens fan reflexionar sobre nosaltres mateixos i ens ajuden a ser més crítics i a estar més amatents amb la realitat del món que ens envolta. El pas del temps els ha donat la raó, els seus fets i les seves paraules ens recorden que no hem canviat gaire (malgrat l'interès d'alguns per fer sinònimes paraules com progrés i oblit) i la seva utilitat, la de debó, és incontestable per la seva dimensió humana. Aquest és un poema que expressa un dels tòpics literaris més coneguts d'Horaci, l'aurea mediocritas, aquesta "mitjania tan preciosa com l'or" que ens aconsella navegar entre dues aigües tanmateix perilloses. Nosaltres, tripulants d'un vaixell que vol seguir el deixant dels clàssics, procurarem fer cas del poeta de Venusa, oi?

A propòsit de l'aurea mediocritas, he trobat a la xarxa un article de Ferran Monegal (El Periódico, 12.6.12) intitulat precisament així. Transcric un fragment, penjo un vídeo i us faig una pregunta: és vigent el poema d'Horaci vint-i-un segles després?

"En aquest final de curs d'Évole hem disfrutat també amb un extraordinari instant de corrosió lúcida protagonitzat per Manuel Milián Mestre. Deia Milián, fent la radiografia del que avui és un partit i els seus polítics: «Han degenerat. Es mouen només per interessos. Només lluiten per la supervivència. Triomfen els oportunistes. S'imposen els mediocres. No prosperen per la meritocràcia, sinó pel cop de colze i l'amiguisme. Són l'aurea mediocritas de la classe política». ¡Ah! L'aurea mediocritas, sí senyor, un concepte divulgat sobretot pel poeta Quint Horaci Flac a la seva Oda a Licini i que avui, 2035 anys després, els polítics han pervertit, tot extirpant la bondat de la part aurífera de la qual parlava Horaci, i n'ha quedat únicament la mediocritat més nefasta i absoluta. ¡Ahh! Quina lluminosa dissecció, amic Milián, de la política actual i els seus polítics. Quin gran programa, admirat Évole, t'ha sortit."

Volen tornar a casa

Són gregues, i volen tornar a casa. Gràcies al bloc d´Ana Ovando he conegut aquest vídeo reivindicatiu que també té grup al Facebook i he pensat que seria bo compartir-lo amb tots vosaltres. És una vella (i bella) aspiració d´una gran majoria de grecs, d'autoritats, d'associacions i institucions culturals hel·lenes i de persones anònimes amants de l'univers clàssic arreu del món que des de la seva indignació alcem la nostra veu per demanar allò que a molts ens sembla just i necessari: el retorn al país hel·lè de les obres d'art saquejades per altres països durant dècades d'expoli, un patrimoni cultural incalculable (encara que molts pensin que tot és calculable) que si bé ho és de tota la Humanitat, és cert, hauria de poder tornar a territori grec per ocupar els museus que són casa seva. Al Vaixell ja en vam parlar en el seu moment i ara tornem a treure el tema atesa la delicada situació econòmica per què passa Grècia. 

Què opineu, de tot plegat? Considereu justa la demanda? Quins importants museus d'Europa exhibeixen antiguitats gregues i quines són les obres que apareixen a les imatges? Qui ens pot traduir les lletres dels dos vídeos? (Curiosament -o no- la del segon està cantada en alemany, amb la veu de Nicole Kroupis).

  

Si vols ser estimat, estima

Ja ho deia Sèneca: si vols ser estimat, estima. Per bé que ell cita com a autor d´aquest savi consell el filòsof estoic Hecató de Rodes, són les paraules per se les que ens conviden a la reflexió. Ara que comencem un nou curs en què grecs -com Hecató- i romans -com Sèneca- ens acompanyaran de nou amb el seu mestratge, que cal tenir més present que mai en temps de desconcert com els que ara ens toca viure, és un bon moment per recordar que ho som, de grecs i de romans, per moltes raons. La llengua, la política, la ciència, les arts, la manera de pensar i de sentir de la nostra societat i tantes i tantes coses ens defineixen com a hereus de la seva tradició malgrat no en siguem conscients i alguns, fins i tot, ens convidin amb somriure d´orella a orella a menjar delicioses flors de lotus. 

"[...] ego tibi monstrabo amatorium sine medicamento, sine herba, sine ullius ueneficae carmine: si uis amari, ama."

                                               
                                               Epistulae morales ad Lucilium IX, 6

"[...] jo t´ensenyaré una recepta per fer-te estimar, sense drogues, ni herbes, ni versos màgics de bruixa: si vols ser estimat, estima."

                                    Lletres a Lucili (Bernat Metge, vol. I) IX, 6

Si uis amari, ama... Si vols ser estimat, estima. Què us sembla aquest consell per començar? Sèneca ens serà un molt bon company de viatge i per conèixe´l millor i aprendre un munt de coses sobre ell, les seves circumstàncies i la seva filosofia de vida,  us convido a mirar (i sobretot a escoltar) aquest vídeo que us pot despertar més d´una pregunta.

El millor regal per encetar un nou curs

He rebut dels alumnes que al juny van acabar 2n de batxillerat un vídeo amb el recull de les activitats més significatives que vam viure plegats al llarg de tres cursos. És una mena de currículum audiovisual i digital de la seva travessa a bord de l´Odisseu i un testimoni prou clar del que significa amb fets l´esforç, la il·lusió i les ganes de tirar endavant un projecte, la creativitat i l´aprenentatge a través d´experiències educatives sovint ideades per ells mateixos. He pensat que davant les portes d´un nou curs aquest és un exemple impagable per il·lustrar l´esperit del nostre bloc i de tot el que es pot aconseguir si es vol. És la nostra carta nàutica de presentació per al curs 2012-13. Quin millor regal per als tripulants d´un vaixell?  Feliç viatge!

El Partenó al Minecraft!

Aquestes últimes setmanes de vacances estivals he descobert un joc molt creatiu i innovador. Pels seus gràfics  pot semblar antic o passat de moda (i, malauradament, sinònim per a molts d´avorrit),  però no és així (les aparences sovint enganyen). Es tracta d´un joc realment entretingut.  Es diu Minecraft i és, certament, una gran experiència per la seva jugabilitat i creativitat, ja que la llibertat de construcció és absoluta (en el mode creatiu) i et permet projectar el que vulguis, aixo sí, sempre amb molta paciència (gran virtut!).

Una de les meves construccions ha estat ni més ni menys que el Partenó, el temple dedicat a la deessa Atena al bell mig de l´acròpolis d´Atenes. Sembla més entretingut del  què ha estat realment, ja que només he trigat 9 hores, repartides en sessions de construcció durant 3 dies. El resultat, però, sembla prou bo i paga la pena haver-s´hi esmerçat, no creieu?. Aquí us deixo unes preses de pantalla perquè pugueu observar amb més detall com he anat dissenyant aquesta ''maqueta virtual'' del temple. Espero que us agradi i us animo a jugar-hi!

Alfons Pardo

1r Curs del Grau d´Història a la UB