22 d’abril de 2018

MEDEA, al Lliure


El proppassat dijous, 19 d'abril, els humanistes de l'escola, alguns extripulants i professors del centre vam anar a veure la Medea del Lliure programada fins al 12 de maig. Després d'una intensíssima hora de pura tragèdia grega, sortim amb la convicció d'haver après definitivament i in vivo el significat de termes com κάθαρσις, πάθος ο ἀγών. Una experiència teatral que, qui més qui menys, de ben segur no oblidarà...

Llegim algunes de les crítiques i no podem estar-hi més d'acord:
Justo Barranco
"Part del públic dret, bravos per a Emma Vilarasau i una llarga ovació per a tot l’equip van culminar ahir a la nit la hipnòtica estrena de la Medea que dirigeix Lluís Pasqual al Teatre Lliure de Montjuïc. La total entrega de l’actriu, que es passa tota l’obra xopa i que tant gateja com s’humilia, mossega, mata o es mostra desafiador, el poderós text de l’obra, barreja de les Medees d’Eurípides i Sèneca, i la fascinant proposta escènica, que va deixar el Lliure absolutament irreconeixible, transformant-lo en una immensa caixa negra on de tant en tant s’esdevenen prodigis visuals, van conquerir l’audiència. Era una audiència en què hi havia mitja professió teatral barcelonina i que va sortir de la sala discutint si és la millor proposta de Pasqual."

Javier Pérez Senz
La Medea de Lluís Pasqual i Emma Vilarasau al Lliure de Montjuïc es un pur estremiment. Imprerssionen la mirada lúcida i els recursos magistrals d’un director savi qie ens manté clavats a la butaca durant una hora de tensió permanent, tan ferotge en les imatges com en el poder de la paraula. Paraules trascendents d’Eurípides i Sèneca, donc les dues tragèdies ens barrefgen en la versió concentrada d’Alberto Conejero i el mateix Pasqual, tan vigent i pròxima que fa por com a mirall de la irracionalitat que corre pel món. el potent i hipnòtic muntatge descarrega una tempesta de dolor i de ràbia que no deixa ningú indemne. (···) Davant del volcà de Vilarasau, la sobrietat i l’aplom d’Andreu Benito (Creont) i l’esforç de contenció de Roger Coma (Jasó), i l’eficàcia de Joan Sureda (preceptor) donen volum a un gran repartiment, completat en la funció d’estrena pels nens Adrià Campos i Joan Farssac, alumnes de l’escola coral infantil de l’Orfeó Català.
Andreu Sotorra
"Amb l'actual interpretació de l'actriu Emma Vilarasau, és difícil que es pugui tornar a entendre d'ara endavant el personatge de Medea en el seu registre clàssic. Aquí, la Medea de Vilarasau penetra de seguida en el cos i ànima del que podria ser una dona d'entre moltes dones, mare de dos fills petits, resident en qualsevol veïnatge dels que ens envolten. No només pel vestuari fosc, senzill, teenager, esportiu, d'aire raper, sinó per la ràbia i la valentia amb què Vilarasau perfila la seva Medea, més enllà de la tragèdia, més enllà de la targeta de víctima, una Medea disposada a lluitar fins a l'extrem sense límits per mantenir la seva dignitat, convertint el seu discurs no en un recitatiu de lamentacions sinó en un crit explosiu i en una expulsió de la ràbia que porta dins. (···) La sala gran del Lliure de Montjuïc s'ha ennegrit del tot amagant les arcades típiques de la sala, s'ha menjat espai de platea amb un escenari profund, tancat per una gran pantalla de projecció, i els efectes de pluja i de so fan de pròleg i epíleg de la tragèdia."
Montse Barderi
"El primer encert d'aquesta obra és que va al cor de les paraules. Creant una versió a partir de les obres d'Eurípides i Sèneca a càrrec d'Alberto Conejero i el mateix Lluís Pasqual. Aquí, a la pregunta què ens pot dir Medea avui, ja la podem respondre d'una altra manera. Aquesta Medea sí que ens parla directament a nosaltres. I és que hi ha trossos dels textos clàssics que ja no sentim ni volem escoltar (...) I Conejero i Pasqual eliminen tot el que ja no podem sentir, un tall quirúrgic amb la tradició perquè ens parlin i ens segueixin dient coses. Per això és una Medea com sempre i com mai. (···)  Aquí no hi ha escenes supèrflues, ni elements incol·locables: sense cors, sense llargària, sense escenes de més. Tot al moll de l'os i en carn viva. I l'obra, com en un conjur, et posa, des del primer alè dins la seva màgia, i ja no et deixa anar, i segueixes el foll periple de Medea, fins al final, i per primera vegada entens, pots arribar a comprendre, perquè fa el que fa. Fetillera com cap, aquesta obra t'hi porta. (···) 
I Emma Vilarasau no interpreta una reina, majestuosa atribolada, gelosa o alienada. Aconsegueix una barreja entre bèstia que incuba la febre de la ràbia amb el dolor indescriptible de la nafra més fonda. Durant tota l’obra, excepte una mica abans del final, actua al cim del paroxisme. Un paper en el qual no et pots reservar res, que cal estar al cim del precipici sense treva, amb tots els riscos i coratge que això suposa, el resultat pot ser nefast o sublim. I en aquest cas no hi ha cap dubte: és la millor Medea que he vist en tota la meva vida."
Santi Fondevila
"Lluís Pasqual ho ha fet amb un cop de puny a les emocions d’altíssima i moderna qualitat estètica, amb un impressionant espai escènic d’Alejandro Andújar tot creant una atmosfera aclaparadora i amb una Medea dominada de principi a fi per la ira. Una ira absoluta, salvatge, diria que més de la Medea de Sèneca que de la d’Eurípides, versions sobre les quals, amb Alberto Conejero, ha treballat una dramatúrgia sintètica al servei d’una Emma Vilarasau immensa. Vilarasau expressa amb nitidesa l’acte dolorós de trencar definitivament les cadenes amb el poder del mascle, d’anteposar la dona a la mare. Aquesta és una Medea per a l’actriu a qui el sempre segur Andreu Benito i el quasi irreconeixible Roger Coma serveixen d’excel·lents, imprescindibles sparrings."
Jordi Bordes
"El director Lluís Pasqual advertia que la complexitat d'abordar un clàssic grec és el to en què es presenta. Perque no pot ser naturalista ni massa afectat. Certament, Vilarasau s'exclama i plora sota el xàfec. Però també sap transmetre humanitat ferida, quan s'apropa al prosceni i conversa amb les primeres fuileres de públics (que reben lgun esquitx d'aigua quan es produedueixen les tamborinades). Roger coma també signa un to a mig camí de l'excés i el pare adolorit que, diu, actua, pel bé de la família i no per instints sexuals. Per últim, l'adaptació deixa la tragèdia en poc més d'una hora. Un llampec aclaparador. El millor d'aquesta proposta és, segurament, havcer sabut mantenir l'equilibri en cada un dels aspectes. Aquesta tragèdia, ara, és aigua, és terra, és foc i és aire."
Ens interessa, però, saber la vostra. Quina és la vostra opinió?








16 comentaris:

Maria Zarzoso ha dit...

Salve!
Després d'haver llegit a classe la tragèdia de Medea d'Eurípides he d'afirmar que l'obra teatral va estar totalment a l'altura. Amb tan sols una hora van aconseguir plasmar i sintetitzat la vertadera essència del mite: la fúria incontrolable de Medea després de ser traïda per Jàson. En tot moment la trama t'atrapava i la intensitat semblava augmentar conforme s'apropava l'apoteòsic final. Els actors,i en especial l'Emma Vilarasau, van encarnar els personatges a la perfecció. Els elements escenogràfics com la llum i el so van ajudar a crear un ambient de tensió i expectació màxima.
Sens dubte aquella nit vaig experimentar un gran sentiment de purificació, allò que els antics grecs anomenaven catarsi.

Emma Gazquez Rejat ha dit...


Salvete tripulants!
L'obra de teatre que vam anar a veure el passat dijous estic segura que no l'oblidarem. Perquè realment va ser una obra molt intensa. Jo ja anava amb una idea que l'obra seria bona però no m'esperava tant. L'Emma va fer una interpretació brutal, on realment s'hi va ficar dins del paper que ho va fer tot molt creïble. Encara que hi havia moments que patia per ella perquè era una obra que des del minut 1 ja estava amb intensitat fins al final, era un no poder respirar. A més a més la decoració era senzilla però crec que es va utilitzar l'adequada en el moment que tocava. El toc dels aspersors com a pluja va ser realment molt encertat. Mai ho havia vist en un teatre fer sevir aquest recurs. També vull dir que el petó que es van fer no s'aprecia en l'obra però em va agradar que ho fessin perquè veig que té sentit, ja que els dos en realitat s'estimin. Per acabar, volia dir que el moment del deu ex machina va ser la part que més em va agradar. Em vaig quedar amb la boca oberta. També haig de dir que en molts moments com el final de l'obra se'n va ficar la pell de gallina. Tenim sort d'haver llegit l'obra i a més a més haver-la vist representada. Crec que si torno a veure un altre Medea, l'Emma m'ha deixat el llistó molt alt.

Ángeles Torres ha dit...

Salvete tripulants!

Sense paraules. Així em vaig quedar posteriorment de veure la representació teatral de Medea. Sens dubte, ha estat de les millors que mai havia vist, una funció plena d'emocions i sensacions que se'ns escapaven de les mans en tot moment, degut a la intensitat de l'obra. No hi havia manera de treure els ulls de sobre, ja que els actors van fer una representació espectacular i gairebé a la perfecció, a la vegada que van aconseguir transmetre l'essència dels personatges mitològics de Medea i Jàson de forma inaudita. També haig de dir que la senzillesa de l'escenari i de la vestimenta dels actors no va ser un problema, ja que a vegades els petits detalls són els que marquen la diferència i crec que aquesta representació teatral n'és un clar exemple. No obstant, les llums, el so i algun efecte especial com la pluja o el tro van ajudar a crear una gran expectació entre el públic. No tinc paraules per l'actuació de l'Emma Vilarasau, gran actriu la qual representava Medea, i molt menys pel que va significar en la seva totalitat l'obra.

Valete!

Anna Puig ha dit...


Salvete!!

Veure Medea ha estat una experiència espectacular, no sé ben bé com definir totes aquelles emocions que vaig sentir durant l'obra, però em va deixar sense paraules. Medea és una tragèdia grega d'Eurípides que vam llegir a classe, però veure-ho en directe ha estat un privilegi. L'Emma Vilarsau va interpretar Medea tal i com és el perssonatge, amb una mirada et posava la pell de gallina, una mirada esfereidora que et faia desviar els ulls a un altre lloc ja que no podies aguantar aquella intensitat. Va ser espectacular veure els canvis que pateix Medea en segons de l'odi a la súplica/arrepentiment/seny, dues Medeas totalment diferents, una verdadera, l'altre fingida. Vaig estar en total tensió durant tota l'obra era un no parar, totes aquelles emocions que et transmitien cada personatge eren tan intenses que fins i tot el propi expectador acabava exhaust (almenys això em va passar a mi). Una obra totalment espectacular, vaig sortir eufòrica del teatre, totalment recomanable!!

Carmen Ibáñez Gil ha dit...

Salvete tripulants!
Quina nit la del 19 d'abril... com bé diu l'entrada, us puc assegurar que jo, almenys, no l'oblidaré mai!
Realment, no sabia ben bé que ens trobaríem al teatre, i sí que és cert que anava amb moltes ganes, però no del tot convençuda. Havíem llegit Medea a classe i m'havia encantat, però no m'acabava d'imaginar com podia ser aquella tragèdia portada a escena, mai havia anat al teatre per veure res de l'estil i no em feia cap idea del que aniríem a veure. El Jordi sempre ens ha parlat de lo maques que són les tragèdies gregues en viu i en directe però jo, com ja he dit, no ho acabava de veure, i menys amb un personatge tan potent com és el de Medea. Bé, quan va començar l'obra ja estava al·lucinant, des del primer moment et fa bategar el cor a mil per hora; comença tan fort que fins i tot entres molt forçat a l'obra. El paper d'Emma Vilarasau, sens dubte el més increïble, com bé diu alguna de les crítiques es passa tota l'hora sense sortir d'escena i cridant i plorant amb la força que Medea requereix. Els altres personatges no es queden curts tampoc, és una continuada exhibició de talent i passió pel teatre. Vam sortir d'allà meravellats, la senzilla escenografia fa que encara destaqui més la increïble interpretació dels actors. En tota l'hora no hi ha un sol minut que et puguis relaxar i el teu cor torni a anar a la velocitat normal, és impossible fer-ho. Va ser una experiència única que m'agradaria tornar a repetir aviat, tot i que trobo una mica difícil tornar a experimentar la catarsi que va produir en nosaltres la Medea de Lluís Pasqual encarnada per Emma Vilarasau.
Us animo a tots que us apropeu aquests dies al Lliure de Montjuïc, de ben segur no us penedireu!
Valete!

Berta Olivé ha dit...

Salvete omnes!

Vaig quedar meravellada i sobretot impressionada de la tragèdia grega Medea. Us ben asseguro que quan arribàrem al teatre Lliure de Montjuïc no estava molt convençuda de l’obra que anàvem a veure, ni de que acabaria experimentant, ni com em trobaria davant de l’obra, perquè si haig de ser franca no m’entusiasmen gaire les tragèdies, prefereixo anar a gaudir d’un espectacle de comèdia, o teatre musical, enlloc de patir, estar en constat tensió i que les palpitacions del cor em vagin a mil!

En entrar al teatre i veure l’escenografia no em vaig quedar estupefacta, de fet vaig pensar que no entenia perquè la decoració era tant senzilla, quan normalment els escenògrafs el que busquen és impactar amb l’escenografia per ja posar en context a l’espectador i perquè es quedi meravellat des d’un bon inici.

No obstant, des del primer moment en que l’Emma Vilarasau va començar a actuar, vaig optar per oblidar-me d’aquests pensaments perquè aquesta meravellosa actriu em va captivar des del seu primer discurs. Era increïble com malgrat la pluja i ella estar mullada, igual que la seva roba mullada i humida que li resultava sobretot pesant, podia actuar tant tant bé i donant la talla en tot moment! Aconseguia que m’endinsés en la història i que em fos impossible poder sortir-ne, igual que m’era impossible no deixar-me emportar pels sentiments i el dramatisme de Medea. Quan mirava l’obra, era com que estava emfatitzant amb ella o intentant-la entendre, aleshores no podia desconcentrar-me en cap moment. Vaig arribar a tremolar de veritat per les dures paraules que ens feia arribar i fins i tot emocionar-me, fins al punt de plorar, quan jo no ploro mai ni acostumo a mostrar els sentiments externament quan vaig al teatre o al cinema.

Està clar que els actors van encarnar els personatges a la perfecció, perquè sinó no m’hauria arribat a emocionar ni a trasbalsar-me. Però l’Emma Vilarasau els va guanyar a tots i de carrer! Aconseguia que en tot moment la trama m’atrapés i que la intensitat anés in crescendo a mesura que avançava l’obra i conforme s’apropava el final apoteòsic. Cal dir també que els efectes especials com la tempesta, o els elements escenogràfics com la llum van ajudar que viatgessis en l’obra i experimentessis els mateixos sentiments que intentava plasmar i fer entendre Medea a tots nosaltres, igual que també ajudaven a crear un ambient de tensió, d’angoixa i d’expectació màxima.

L’obra és fantàstica, tot i el patiment abundant, però val la pena veure-la perquè els actors són magnífics i la trama argumental és molt interessant malgrat amb la duresa i amb el dramatisme que s’explica. Per tant, la recomano a tothom i que aprofitin per anar al teatre a veure meravelloses obres com aquesta. Estic totalment convençuda que no us penedireu d’anar, de fet sortireu de teatre amb unes immenses ganes de poder -vos tornar a endinsar en la història i de veure com l’Emma Vilarasau torna a fer una interpretació del personatge esplèndidament.

Valete omnes!


Meritxell Pajuelo ha dit...

Bon dia!

El passat dijous vam anar a veure una obra de teatre al palau lliure de MontjuÏc, exactament Medea, protagonitzada per Emma Vilarasau, una actora impressionant que va poder agafar el rol del paper meravellosament durant l'hora que durava el teatre.

Jo personalment no sóc fan de les obre de teatre, però per a mi aquesta obra serà de les millors obres a la que hi aniré mai, em va deixar des del primer moment em va deixar bocabadada, era impresionant, com ho sentien i ho vivien com podien mostrar aquells sentiments sense cap mena de mal, era preciós simplement una obra increÏble a la que m'agradaria repetir i poder anar.

Moltes gràcies.

Olga ha dit...

Salvete omnes!!

No tinc paraules per descriure lo molt que vaig gaudir l'obra de teatre Medea.
Aquesta tragèdia grega la vam llegir a classe i no sabia molt bé que ens trobaríem en escena. Si hagués de definir amb una paraula la meravella que vam anar a veure, sens dubte seria ESPECTACULAR.
Puc dir que és una de les millors obres de teatre que he vist i que la recomano 100%.
Durant aquells seixanta minuts que va durar l'obra em van passar tota mena de sentiments dels quals no sabria ni descriure.
Sobretot em va encantar el paper de Medea interpretat per Emma Vilarasau, la qual crec que no ho podria haver fet millor i que deixa una Medea difícil de millorar.

Valete!

Gaël Pallarés ha dit...

Salve!
Dijous passat, 19 d'abril de 2018, vam anar a veure aquesta obra de teatre, Medea.
Vaig quedarme sense paraules i molt sorpresa de lo bé que actuava Emma Vilarasau. Als pocs minuts de que ja haguès començat, se'm va posar la pell de gallina.

Va ser una hora de molta intensitat, energia, sufriment pero sobretot d'emoció. La posada en escena va ser espectacular i impactant i tots els actors ho van fer molt bé, pero en especial l'Emma, ja que durant tota l'actuació està mullada, cridant i tirant-se pels terres del dolor i rabia que sent, i això no ha de ser gens fàcil i has d'acabar esgotada.

Sol dir que va ser impressionant i que es una de les millors obres de teatre que he vist, per no dir de la millor. M'encantaria tenir l'oportunitat de tornar-la a veure per segon cop i així poder disfrutar una vegada més aquesta tragèdia grega.
Va ser increïble i inoblidable!

Bernat Pareja ha dit...

Salvete

La veritat és que encara ara, una setmana després d'anar-la a veure, se'm posa la pell de gallina al pensar-hi. Realment va ser una de les millors obres de teatre -per no dir la millor- a la que he anat. La senzillesa de tota l'escenografia combinada amb un harmònic moviment dels actors fan que l'obra sigui hipnòtica durant la hora que dura. Es nota la professionalitat dels actors i el paper del director, ja que la tria de vestuari, escenografia, efectes... és , simplement, sublim.

Aquesta és una d'aquelles nits que no s'obliden i que , quan més i penses, millor record en tens.

Personalment, el moment que més em va impactar va ser el del petó, ja que es va notar perfectament la fina línia que separa l'odi i l'amor que sent cap a Jàson.

Així doncs, només queda agraïr el poder anar a l'obra, ja que fou una experiència innoblidable

Valete !

Agnès ha dit...

Salvete!

Començar dient que en un principi no m'esperava una obra com la que vam veure. Quan a classe vam estar llegint el llibre de Medea, no em va cridar massa l'atenció ni pensava que l'obra ho fes. Un cop va començar l'obra però, la intensitat anava augmentant cada cop més, i la tensió que hi havia entre el públic era brutal. Vaig estar atenta a cada minut i vaig al·lucinar amb la capacitat dels actors per transmetre tantes sensacions durant tanta estona. Quan va acabar l'obra, només calia observar l'entusiasme del públic mentre aplaudia, i fins i tot alguns es van aixecar.
Finalment dir que no m'esperava una representació com aquesta, la qual em va aixecar un munt de sensacions.

Valete!

Laura Barroso Agulló ha dit...

Salvete!

Cal dir que les meves expectatives per aquesta obra eren altes, però no esperava que fos tan increïble. Des del principi ja era impactant gràcies als efectes de l'escenari com la pluja, però a va mantenir el nivell alt durant tota l'obra. Tots els papers, especialment el de Medea, van ser portats amb gran èxit i van fer molt bona feina per transmetre els seu sentiments. El fet de veure el públic aplaudir durant tanta estona i ganes, en comparació a altres teatres que hem anat, ha marcat una diferència abismal.
Crec que serà una obra que mai oblidaré.

Valete!

Álvaro Auir ha dit...

Salvete!

La obra que el 19 d'abril vam anar a veure va ser fantàstica ja que no esperàvem una obra representada d'una manera tant poc esceníficada però amb uns actors tant aclaridors que van fer-nos veure l'escenari grec que nosaltres no veïem físicament.

Felicitacions a Emma Vilarassau pel seu paper de Medea perquè tots els seus plors i crits van fer que l'obra cobrés vida a les nostres ments i no veïessim tant sols una persona que està cridant en un fons fosc, i poguéssim veure a la Medea clàssica dins les nostres ments.

Valete!

Ana Martínez ha dit...

Bonam noctem!

L'obra que vam anar a veure el passat dia 19 realment ha deixat una petjada molt profunda en la meva memòria. L'única informació que jo tenia abans d'arribar al teatre era sobre la professionalitat de l'actriu principal i, sobretot, del desenvolupament de l'obra. Tenia molta curiositat per saber com enfocarien l'acció dramàtica i si seria una versió adaptada a l'actualitat o conservaria elements clàssics.

L'obra començà i des d'un primer moment l'Emma va arribar-me a les emocions a través de la interpretació de Medea. Va reflectir, de manera increíble i impecable, l'amor apassionat i l'odi implacable pel que Medea es movia durant tota la trama i que comporta, com a resultat, les seves accions més tràgiques.

Personalment, Medea per a mi és una tragèdia grega molt important i una de les obres que més he gaudit llegint fins el moment i que ben segur ho seguirà sent durant molts més anys. Gràcies Emma per interpretar Medea d'una manera tan única i meravellosa i per assegurar-nos que no ens oblidarem de la seva força en l'escenari.

Vale!

Ainhoa Buendía ha dit...

Salvete tripulants!
He de dir que tenia moltes ganes d'anar a veure Medea al Lliure el dia 19, a classe previament haviem parlat una mica de la historia de Medea i ja en el moment de parlar-ne a classe em vaig quedar amb moltes ganes de veure-la.
He de dir que al principi em va sorprendre bastant el fons tan "pobre", que després a mida que avançava l'obra m'agradava més, i també la vestimenta tan austera que portaven els actors però que en els fons va encaixar a la perfeció amb la ambientació de l'obra.
L'actuació de l'Emma he de dir que va ser magistral, estar gairebé tota l'obra, per no dir tota, tirada per terra, plorant i cridant fins al punt de que casi es desgarra la seva veu a cada frase que deia després d'haver cridat amb ràbia per un parell de minuts. Tot el que ella va fer demostra que es una gran actriu i que les properes dones que vulguin interpretar a Medea tindrán que esforçar-se molt per arribar al nivell de l'Emma.
Va ser un privilegi poder veure aquesta representació de Medea!
Valete omnes!

Ariadna Mateo ha dit...

Salve!

Haver pogut gaudir d'aquesta obra, a estat tot un privilegi. Vaig sortir molt emocionada, i sense paraules. El personatge de Medea en si ja és intens, però com la Emma Vilarasau a reflectit tota aquesta intensitat a estat maravellós.

En un principi em va sobtar veure que els actors portaven un vestuari negre i simple, però desprès vaig entendre que potser gràcies això no em vaig fixar en les robes, sinó en el personatge en si, com les emocions que transmitien.

Realment va ser apassionant i més d'un cop s'em va posar la pell de "gallina"

La recomanaría a tothom, perquè poguessin gaudir d'aquesta obra d'art!