Alguna vegada us heu parat a pensar l’origen de les notes musicals? Hi ha alguna teoria que ens demostri el perquè les notes reben els noms de do, re, mi, fa, sol, la, si? Si ho voleu saber, us animo a llegir aquesta entrada!
L’origen de les notes musicals el podem associar amb la figura de Guido d’Arezzo (990-1050). Fou un monjo benedictí, qui va crear un nou mètode per a ensenyar música que era senzill, clar i lògic. També va introduir el pentagrama que avui en dia coneixem i va donar nom a les notes. Per a escollir un nom adient per a cada nota, va utilitzar la primera síl·laba de cada vers d’un himne dedicat a Sant Joan Baptista.
Era el mestre de cant de la seva abadia i la seva feina consistia en fer aprendre als monjos, de la manera més ràpida possible, totes les peces de la litúrgia (més de 400) tant pel que feia a la música com el text en llatí.
Per aconseguir-ho, va posar música a un himne (Himne a Sant Joan Baptista) fent que cada verset comencés amb la nota immediatament superior de l’escala.
Així, a cada una de les notes que va fer servir, se li va associar la primera síl·laba de la paraula del text en Llatí:
Ut queant laxis
Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli tuorum
Solve polluti
Labii reatum
Sancte Joannes
Per tal que (Ut) els teus servents (Fa) puguin fer ressonar (Re) a tota veu les meravelles (Mi) dels teus miracles, neteja (Sol) el pecat dels nostres llavis (La) impurs, Sant Joan (Si)
L’avantatge d’aquest sistema és que associava el so de cada nota amb la síl·laba que li donava nom.
Però si l’escala musical té 7 notes, perquè la nota SI no hi és present? A continuació hi ha la respectiva explicació:
La nota SI no es va afegir fins al segle XV i correspon a les inicials del 7è verset: Sancte Ioannes. Van recórrer al mateix himne d’Arezzo, i amb les inicials de la forma vocativa de Sant Joan -en un llatí que estava a les acaballes dels seus temps- Sancte Ioannes, van formar la nota musical Si. Així, va ser com es va formar la setena i última nota de l’escala musical.
Més endavant es va substituir l’Ut pel Do, per motius fonètics a l’hora de solfejar, encara que els francesos, quan parlen, es refereixen al “Do” com a “Ut”.
Un altre incís: La imatge representativa de l’Himne per a Sant Joan Baptista (vid. supra) no us crida l’atenció? De fet, s’ha de ser una persona molt observadora per descobrir què passa amb la fotografia.
El fet és que la notació musical es tracta d’un tetragrama, no d’un pentagrama com avui dia. Guido d’Arezzo en va ser l’inventor també. El tetragrama és el conjunt de quatre línies horitzontals, paral·leles i equidistants, entre sí sobre el quals s’escrivien els signes que servien per determinar l'altura dels sons musicals del cant gregorià. La posició de la nota sobre una de les línies o un dels quatre espais, indica l'altura i el nom del so que s'ha d'executar. La invenció del tetragrama va ser un esdeveniment molt important per a la història de la música occidental, ja que va permetre anotar amb major precisió l'altura relativa de les notes d'una melodia, alliberant la música de la seva dependència, exclusiva fins aquest moment, de la transmissió oral.
Us deixo amb aquest vídeo que reprodueix l'Himne gregorià a Sant Joan Baptista. Valete omnes!
Berta Olivé Casadó
1r batxillerat humanístic
7 comentaris:
Salvete!
Mai m'havia preguntat l'origen de les notes musicals, però el que no hauria pensat és que tingués un origen clàssic! Per a que després diguin que el llatí és una llengua morta quan convivim amb ella en moltíssims aspectes de la nostra vida actual... Una curiosa i bona entrada; amb publicacions com aquestes sempre s'aprenen coses noves!
Feliciter!
Precisament fer-se preguntes i tenir curiositat per saber l'origen de les coses és, gairebé sempre, el que ens fa avançar com a éssers humans i, per tant, com a societat. Així que és un plaer comptar amb els vostres articles, recerques i opinions que fan d'aquest vaixell un lloc tan especial. Feliciter, Berta, per la teva valuosa i interessantíssima aportació!
Salvete!
Molt interessant, no ho hagués dit mai.
De fet, un dia a música vaig preguntar al meu professor que si hi havia un motiu per al nom de les notes o era al atzar. Ell em va respondre que hi havia un motiu,però no sabia del cert l'origen dels noms de les notes. Vista l'entrada entenc el motiu i el meu professor tampoc anava desencaminat.
Bé doncs, una entrada fantàstica!
Salvete!!
No tenia ni idea de l'origen de les notes musicals i ja diuen que "no taniràs a dormir sense saber una cosa més"! Berta, moltes gràcies per compartir aquest coneixement amb nosaltres! Una entrada així d'interessant és difícil no llegir-la!
Salve!
Moltes gràcies Berta , mai m'haguera imaginat que el seu origen seria clàssic!
Una molt bona entrada, m'agrada que cada cop que entro al vaixell d'Odisseu aprengui coses noves!
Salvete!
El primer cop que vaig sentir a parlar de l’origen de les notes musicals va ser al principi d’un llibre de piano que vaig tenir quan començava, però mai m’hagués imaginat que les notes tenien aquesta procedència. Encara que sigui una història senzilla del que, segurament, en aquell moment va ser un fet sense gaire importància, ens xoca precisament per aquest element de simplicitat. Al mateix temps, és curiós i alhora impressionant veure com un petit gest fa 1000 anys ens ha influenciat a nosaltres. Ara, la música seria molt diferent si no existissin les notes musicals o el pentagrama...
És curiós, perquè porto tota la vida fent música i mai m'havia plantejat l'origen de les notes, que porto cantant des de que era petita. Em fa gràcia entendre ara d'on provenen, quan porto tants anys memoritzant-me-les en ordres diferents, entonant-les, ritmant-les, fent dictats, intentant entendre mil coses abstractes... En resum, intentant aprendre un altre llenguatge, per mi un dels més difícils, la música. Realment, l'origen és molt antic i m'hagués costat endevinar que tenia relació amb la religió. Penso que això s'hauria d'explicar dins de les classes com a anècdota, perquè forma part de la història de la música.
A més, m'ho he estat mirant i crec que aquestes notes estan escrites en clau de fa, que avui en dia també existeix i s'estudia, però la més comuna i la que sempre ens han fet aprendre és la clau de sol.
Publica un comentari a l'entrada