tag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post8299776804551865445..comments2023-11-15T10:49:46.917+01:00Comments on El vaixell d'Odisseu: Mereixes saber grecEl vaixell d'Odisseuhttp://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.comBlogger45125tag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-16510999409670174072018-11-08T22:20:10.794+01:002018-11-08T22:20:10.794+01:00MARIA GARCIA diu...
Cupido
Eros és el déu de l...MARIA GARCIA diu...<br /><br />Cupido<br />Eros és el déu de l'amor. Al principi es considerava nascut de Gea i del Caos. També es pensa que va néixer l'Ou Original engendrat per la Nit, les dues meitats en trencar formar el cel i la terra respectivament.<br />La tradició més acceptada i difosa establia que era fill d'Afrodita (deessa de l'amor) i d'Hermes (missatger dels déus). Gràcies als poetes clàssics Eros adqurió seva fesomia més coneguda que és la d'un nen alat, que es diverteix portant el desassossec als cors.<br />Pot ser segons certes representacions que els s'inflami amb la flama de l'amor, o que els fereixi amb les fletxes. Però per més ingènua que sigui la seva aparença, s'endevina al fons al déu poderós i gran. La seva mare li té moltes consideracions i cert temor.<br />Una de les històries més conegudes ia més molt romàntica on intervé Eros, és en la que s'enamora de la mortal Psique, i de com perd a la seva estimada i després la recupera, casant-se amb ella.<br /><br />Apol·lo i la serp Pitó<br />La serp Pitó va viure en una gruta propera a la ciutat de Delfos i allí custodiava el oracle, però atemoria als camperols, enterbolia deus, etc.<br />Apol·lo, per ordre de Zeus, va ingressar al recinte sagrat i la va matar amb les seves fletxes, a més de destruir les serps que infectaven el lloc. Des de llavors, les sacerdotesses es diuen pitonisses i l'oracle és conegut com d'Apol·lo Pitio.<br />Es diu que Apol·lo, per celebrar la derrota del monstre, va organitzar els Jocs Pítics, que se celebraven a Delfos i incloïen la carrera pedestre, la lluita i la conducció de carros, entre d'altres destreses. El guanyador rebia una corona de fulles d'alzina.<br /><br />Cèrber<br />Cèrber era un gos monstruós encarregat de guardar les portes del Averno. Sembla que havia estat concebut pels monstres Tifó i Equidna, i es creia que era germà de la Hidra i de la Quimera, criatures tan terrorífiques com ell. Cèrber tenia tres caps, si bé segons algunes fonts podria tenir moltes més. La seva cua era una serp i sobre el seu llom s'estenia una crinera feta amb caps de serp. El seu alè i la seva saliva eren molt perillosos i, igual que Medusa, la seva mirada podia convertir a qualsevol en pedra.<br />Hades, el déu del món dels morts, tenia a aquest gos per evitar que les ànimes fugissin del seu regne. Cèrber també evitava que entressin els vius. Un dels Dotze Treballs d'Heracles va ser portar-se al gos de les portes del Averno. Hades va haver d'acceptar, però va posar com a condició que l'heroi no utilitzés cap arma, per a això ús seves pròpies mans i se'l va endur al seu patró Euristeo, després de la qual cosa el va tornar al seu lloc entre els morts.<br />El vaixell d'Odisseuhttps://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-25733031040835032462018-11-08T22:19:19.649+01:002018-11-08T22:19:19.649+01:00MARIA GARCIA diu...
Aquil·les
Aquil·les era fill ...MARIA GARCIA diu...<br /><br />Aquil·les<br />Aquil·les era fill de Peleu i de Tetis Aquil·les era en part diví, es diu que la totalitat del seu cos era invulnerable a les armes dels homes; exceptuant el seu taló, el qual era el seu únic punt feble, on es diu que va ser ferit de mort per l'arc de París, príncep d'Ilión.<br />Un oracle consultat per Tetis, la mare d'Aquil·les, havia revelat el següent: Si Aquil·les marxava a la Guerra de Troia, moriria, però seria recordat fins a la fi dels temps per la seva valentia i habilitat; però, si Aquil·les romania a Grècia, tindria fills, néts, i una vida plaent i tranquil·la, però a la seva mort i de la mort dels seus ningú recordaria el seu nom.<br />Quan era jove, el pare d'Aquil·les, Barallo, va confiar la cura del seu fill al centaure Ciron, qui era entrenador de guerrers i herois grecs. Aquí va ser on Aquil·les va aprendre les diverses habilitats que posaria a prova durant la Guerra de Troia i les que ho farien famós, ja que quan la fúria es despertava en l'heroi grec, es diu que no hi havia home prou valent que ho enfrontés.<br /><br />El judici de Paris<br />Tot va començar amb les noces de Tetis i Barallo, una important celebració a la qual estaven convidats déus i mortals. Però Éride, deessa de la discòrdia, no havia rebut invitació, per la qual cosa va conjugar una revenja digna del seu atribut: sembrar la discòrdia entre els convidats.<br />Es va presentar llavors a la festa amb una poma d'or amb la inscripció "Per a la més bella", la va llançar sobre la taula on s'asseien els déus i es va retirar. En aquest moment, Atenea, Afrodita i Hera van començar a disputar-se la poma, el que va provocar una interminable disputa, fins que Zeus va haver d'intervenir, clamant que l'elecció seria d'un jove mortal. L'afortunat -o desgraciat- va ser el fill del rei de Troia, anomenat Paris. Zeus el va escollir perquè el jove príncep havia viscut sempre allunyat del món i de les passions humanes, i el seu judici seria el més imparcial.<br />Les tres vanitoses deesses -més passionals que els propis humans van tractar de convèncer a Paris oferint importants recompenses. Hera li va oferir tot el poder que pogués desitjar i fins al títol d'Emperador d'Àsia; Atenea li va oferir la saviesa i la victòria de qualsevol guerra futura, i finalment, Afrodita li va prometre l'amor de la dona més bella del món. Paris va proclamar com a vencedora a Afrodita, sense saber que la seva decisió portaria les pitjors conseqüències per a la seva ciutat, ja que la bella dona que havia promès la deessa era ni més ni menys que Helena, l'esposa de Menelau, rei d'Esparta.<br />Troia i Esparta era dos pobles amb relacions anteriors i durant una de les visites de Paris a terres espartanes, va conèixer a Helena. La promesa d'Afrodita es va complir quan va fer despertar en ella una fervent passió pel jove troià. Després d'haver estat una nit al seu palau, Paris es va dur a la bella Helena amb ell de tornar a Troia.<br />Colèric davant semblant ofensa, el rei Menelau va nomenar al seu germà Agamèmnon comandant en cap per dur a terme el rescat d'Helena que després va desembocar en la llegendària Guerra de Troia.<br />El vaixell d'Odisseuhttps://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-54063286205507890302018-11-08T22:18:32.623+01:002018-11-08T22:18:32.623+01:00MARIA GARCIA diu...
Polifem i Ulisses
Havien pass...MARIA GARCIA diu...<br /><br />Polifem i Ulisses<br />Havien passat deu anys des que el rei Ulisses va deixar la seva dona i al seu fill per anar a lluitar contra Troia. Ara que la guerra havia acabat, Ulisses estava feliç i podia tornar al seu regne.<br />Després de navegar diversos dies, Ulisses va detenir el seu vaixell a la costa del país dels ciclops, gegants amb fama de salvatges que tenien un només ull i vivien com a pastors.<br />Ulisses va desembarcar al costat de dotze dels seus homes. Recorrent el lloc va descobrir una enorme cova. Era la casa del ciclop Polifem. Van entrar a la caverna, on hi havia petits xais i cabrits, atuells amb llet i formatge. Però Polifem no hi era, es trobava pasturant el seu ramat.<br />Cap al tard, Polifem va arribar amb una càrrega de llenya enorme per preparar el sopar i va tapar l'entrada amb una pedra molt pesada. Quan es va adonar de la presència dels intrusos es va enfadar molt i els va dir que mai sortirien d'allà, que se'ls menjaria un a un. Ulisses va témer per la seva vida i la dels seus companys. Per guanyar-se la confiança del ciclop li va dir que li havien portat un obsequi: vi de Grècia. Polifem va beure i va demanar més. Mentrestant, un dels homes d'Ulisses tocava la flauta per alegrar-lo. Amb el cansament del dia, el vi i la música, Polifem va quedar profundament adormit. Ulisses meditava com escapar d'allà. Si mataven al gegant ningú podria moure la pedra de l'entrada i quedarien atrapats en la cova. Calia buscar una altra opció. En veure un enorme pal, va pensar en llevar-li amb ell la vista al ciclop mentre dormia.<br />Van encendre l'extrem d'un tronc i el van clavar en l'únic ull de Polifem. El crit de dolor del ciclop va retrunyir en tota la caverna. Furiós, Polifem es va posar a buscar a les palpentes tractant d'atrapar a algun dels grecs que l'havien encegat. Polifem va treure la pedra de l'entrada per temptar Ulisses i els seus homes a escapar. Després es va parar al mig del pas i amb les seves mans temptejava tot al seu voltant, deixant sortir només als animals. Els grecs es van cobrir amb uns cuirs que el ciclop guardava a la cova i, barrejant-se amb els animals, van aconseguir sortir. Quan van estar fora, van córrer cap a la nau i es van embarcar en ella. Polifem es va adonar que havien escapat i els va seguir fins a la costa. Els va llançar una pedra enorme que va caure molt a prop del navili fent una gran onada però no va poder impedir que s'escapessin<br />El vaixell d'Odisseuhttps://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-26265393971099404652018-11-08T22:17:52.723+01:002018-11-08T22:17:52.723+01:00MARIA GARCIA diu...
Vulcà
Atès que gran part de l...MARIA GARCIA diu...<br /><br />Vulcà<br />Atès que gran part de la naturalesa es transmutava en elements relacionats amb els déus, al foc se li va associar amb Vulca, fill del déu Júpiter i de la deessa Juno. Sorprenentment, el déu del foc es va casar amb Venus, la deessa de l'amor.<br />D'altra banda, als déus se'ls assignava a un lloc, a una activitat oa un ofici. Vulca es creia que la seva farga, en què es forjaven les armes i armadures dels déus, es trobava a la muntanya Etna, lloc en el qual s'assenta el gran volcà de Sicília.<br />L'escena de l'obra ens mostra el moment en què el déu Apol·lo es presenta davant un sorprès Vulca i al que li narra les infidelitats de la seva esposa Venus amb el déu Mart (jo crec que ho va fer perquè Vulca era mes gran i lleig) .<br /><br />Penèlope<br />Penélope era filla del rei Ícar d'Esparta i de la nimfa Periboa. Va ser l'esposa d'Odisseu, rei d'Ítaca i el més savi de tots els herois grecs de la Guerra de Troia. El matrimoni tenia un fill anomenat Telèmac. Durant els 20 anys d'absència del seu marit, a causa de la guerra i del llarg camí de tornada a casa, Penélope va demostrar ser una esposa fidel i tan imaginativa com Odisseu, mantenint al seu marit en la memòria i resistint la pressió dels nobles d'Itaca que pretenien casar-se amb ella.<br />Va aconseguir enganyar durant tots aquests llargs anys a tots els seus pretendents, que disposaven sense destorb de les viandes del seu palau. Els va mantenir entretinguts, fent-los creure que es casaria amb un d'ells quan acabés de teixir el sudari del seu sogre Laertes. Passava els dies fent veure com teixia sense descans i les nits desteixint, demostrant que la seva intel·ligència només podia comparar-se a la del seu marit, que finalment va arribar a Ítaca per venjar-se i matar tots els pretendents. Fins que Odisseu no li va revelar que coneixia el secret d'una de les potes del llit que ell mateix havia fet amb una branca d'olivera plantat prop del seu palau, Penélope no es va convèncer que era el seu marit el que havia tornat.<br />El vaixell d'Odisseuhttps://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-5951054871634271042018-11-08T22:17:00.713+01:002018-11-08T22:17:00.713+01:00MARIA GARCIA diu...
Èdip i l’Esfinx
Es creia que...MARIA GARCIA diu...<br /><br />Èdip i l’Esfinx<br /><br />Es creia que l'Esfinx era un monstre femení al que se li atribuïa rostre de dona; pit, potes, i cua de lleó; ia més tenia ales com un au de rapinya.<br />Se suposa, en certes versions que és filla d'Equidna (l'escurçó amb cos de dona, però amb cua de serp en lloc de cames) i Ortro (gos de diversos caps, que pertanyia a Gerió, i que va ser assassinat per Heracles). En altres variants és filla de Tifó (fill menor de Gea i Tàrtar).<br />Hera envia a l'Esfinx a Tebes, per castigar la ciutat per l'amor culpable que sentia Layo per Crisip, fill de Pèlops (es creu que aquesta va ser la primera relació homosexual). Així l'Esfinx es va establir en una de les muntanyes a l'oest de Tebes, i des d'allà devorava a tots els éssers humans que estiguessin al seu abast i turmentava al país.<br />Abans de menjar-se als viatgers, els imposava endevinalles impossibles de resoldre, amb la condició que si els responien, no els devoraria. Tots fallaven en la difícil empresa, fins que va arribar Èdip.<br />L'enigma més comú de l'Esfinx era: Quin és l'ésser que camina primer amb quatre, després amb dos, i després amb tres potes i que es torna més feble segons tingui més potes? Però hi havia un altre que feia també molt sovint i era: Hi ha dues germanes una de les quals engendra a l'altra, i aquesta al seu torn engendra a la primera. La resposta al primer és l'Home, doncs gateja quan nen, camina d'adult i de vell camina bastó. La resposta al segon són el dia i la nit, ja que el dia en grec és femení.<br />Segons explica la llegenda, Èdip sorprenentment va poder resoldre tots dos enigmes. L'Esfinx, llavors, despitada i vençuda, es va llançar al buit des de dalt d'una roca, i es va suïcidar. Davant d'això, Tebas fa rei a Èdip i li demanen que es casi amb la seva reina Jocasta, qui veritablement era la mare d'Èdip.<br />Altres interpretacions narren que va ser Èdip, qui una vegada que va respondre l'endevinalla, va travessar el monstre amb la seva llança, o el va empènyer el mateix per l'abisme.<br />El vaixell d'Odisseuhttps://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-66669275514832673332018-11-08T22:15:43.825+01:002018-11-08T22:15:43.825+01:00MARIA GARCIA diu...
La mort d’hector
Héctor era u...MARIA GARCIA diu...<br /><br />La mort d’hector<br />Héctor era un dels fills de Príam, rei de Troia, i de la seva esposa Hecabe. Estava casat amb Andrómaca i tenia un fill, Astianax. Va ser el gran heroi de la defensa de Troia enfront dels grecs.<br /><br />Mitjançant la lectura de la Ilíada podem descobrir a un Héctor noble, coratjós i admirable.<br />Va defensar la ciutat amb gran ardor i va portar als troians a la batalla quan el grec Aquil·les va renunciar a lluitar pel seu desacord amb Agamèmnon (veure Aquil·les). En veure els grecs en un gran compromís, Patrocle, amic íntim d'Aquil·les va anar al camp de batalla amb l'armadura de l'heroi i va fer estendre el pànic entre els troians, que van pensar que Aquil·les havia decidit tornar. Això va armar de valor a Pàtrocle, que va fer una incursió en el campament troià, on va trobar la mort a mans d'Hèctor.<br /><br />Aquil·les va quedar commocionat amb la mort del seu amic i va tornar al camp de batalla per venjar. Va signar la pau amb Agamèmnon i va partir furiós a la recerca dels troians, que van fugir al veure-li. Només Hèctor li va fer front, però no va tenir oportunitat de fer res i, després de tres intents en diferents punts de la ciutat, Aquil·les va matar en un combat molt curt. Aquil·les va lligar el cos del troià a la part del darrere de la seva quadriga per arrossegar-se de manera deshonrosa.<br /> Finalment va accedir a rebre a Príam, que amb l'enorme pena d'haver perdut el seu fill va fer entrar en raó a Aquil·les per poder honrar Hèctor.<br />El vaixell d'Odisseuhttps://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-23000237900450850722018-11-08T22:14:48.103+01:002018-11-08T22:14:48.103+01:00MARIA GARCIA diu...
El cavall de Troia
Troia esta...MARIA GARCIA diu...<br /><br />El cavall de Troia<br />Troia estava regnada pel rei Príam, que tenia dos fills, Paris i Hèctor. Paris conegut per la seva bellesa i Héctor pel seu valor.<br />Paris, va viatjar a la ciutat d'Esparta i allí va conèixer a Helena, que estava casada amb el rei Menelau, però així i Paris, que s'havia enamorat per bellesa de la jove, va decidir portar-se amb ell a Troia.<br />El rei Menelau es va posar molt furiós en descobrir el rapte de la seva esposa, va reunir tots els reis de Grècia i van declarar la guerra a Troia. La guerra es va estendre durant deu llargs anys. Els grecs començaven a desesperar-se, estaven esgotats.<br />Va ser llavors quan Ulisses va tenir una gran idea, construir un enorme cavall de fusta en el qual van gravar la frase: "Amb l'agraïda esperança d'un retorn segur a casa després d'una absència de nou anys, els grecs dediquen aquesta ofrena a Atenea" . Dins el gegant cavall de fusta, es van amagar molts soldats grecs, els altres es van pujar als seus vaixells i simulant el seu retorn a Grècia, es van amagar en una illa propera.<br />Els troians no van sospitar l'engany dels grecs i van acceptar el cavall com una ofrena per als déus. Els troians van creure que el cavall era el senyal de la rendició dels grecs i una ofrena per la deessa Atenea, així que van decidir introduir-lo en la ciutat i traspassar amb ell les muralles de la mateixa.<br />Van celebrar amb una gran festa la seva victòria sobre els grecs. Els grecs que havien aconseguit entrar a la ciutat emmurallada, van esperar dins el cavall fins al final de festa, van sortir armats de l'interior del cavall i van obrir les portes de la ciutat perquè poguessin passar els altres soldats grecs. Els troians no van poder defensar-se i els grecs van vèncer així a la ciutat de Troia, la van incendiar i la van destruir.<br />El vaixell d'Odisseuhttps://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-7348099409085741292018-11-08T22:13:54.316+01:002018-11-08T22:13:54.316+01:00MARIA GARCIA diu...
La via làctia
Els grecs, com ...MARIA GARCIA diu...<br /><br />La via làctia<br />Els grecs, com moltes civilitzacions antigues passaven molt de temps estudiant el cel, relacionant-lo amb mites y llegendes. Com és el mite de la ia Lactea.<br />Aquest mite parla de Zeus, que va tenir moltes aventures amb altres divinitats i amb mortals. Una d’elles va ser Alcmena, filla del rei Electrion de Micenes i dona de Amfitrió. Zeus va aprofitar que el seu marit no estava per metamorfosar-se en ell i anar amb Alcmena. <br />Quan Amfitrió va tornar, també va passar la nit amb ella y per això, Alcmena va quedar embarassada dels dos. De la seva unió amb Zeus va néixer Heracles, i de la d’Amfitrió Íficles. Tot i així abans de néixer Zeus estava orgullós del seu fill, fins i tot el va considerar el seu preferit, el que va despertar una gran ira y gelosia cap a la seva esposa Hera, qui amb raó, no suportava que una altre dona, i simple mortal anès a donar a llum a un fill del seu marit.<br />Hera va intentar impedir el naixement de Heracles, qui va estar deu mesos al ventre de la seva mare. Quan Heracles era un bebé, Hera li va enviar dues terribles serps per matar-lo mentres dormia al seu bressol, però al ser un semidéu, va estrangular una serp amb cada mà gràcies a la seva força sobrenatural. Tot i així, Heracles era mortal i només aconseguiria la immortalitat si mamava del si d'Hera, la qual cosa era pràcticament impossible.<br />D'aquí sorgeixen dues teories o versions sobre l’origen de la via lactea. La primera diu que el déu Hermes, missatger dels déus, va portar al nen amb Hera mentres ella dormia y el va posar al seu pit per tal de que es alletés de la seva llet divina, però en despertar i veure a Heracles, la deessa el va retirar bruscament i la llet va seguir rajant, escampant-se per l'univers i donant origen així a la Via Làctia.<br />La segona versió explica que Hera i Atenea passejaven pel camp quan van veure un bell nen que descansaba sobre la fresca herba. Atenea va convèncer a Hera per a que ho alletés i aquesta va accedir, sense saber que es tractava d'Heracles. El nen va xuclar la llet amb tanta força que va ferir a la deessa i aquesta el va apartar, mentre la llet va seguir fluint fins a formar la Via Làctia.<br />El quadre de la Via Làctia va ser pintat per Pedro Pablo Rubens al 1636, és un estil barroc i esta pintat amb la tècnica de l'oli. Actualment es troba en el Museo del Prado<br />El vaixell d'Odisseuhttps://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-43464432659956035702018-11-05T23:12:15.189+01:002018-11-05T23:12:15.189+01:00Cupido (Eros):
CUpido és la versió romana del deu ...Cupido (Eros):<br />CUpido és la versió romana del deu de l'amor pasional Eros. Sempre es representa com un nen alat amb aires d'àngel. La seva arma són les fletxes i es diu que qui li tocava la fletxa de Cupido entrava en un enamorament total amb la primera persona animal u objecta que es trobés aquella persona. <br /><br />Apol·lo i la serp pitó:<br />La pitó era una gran serp, filla de Gea (la mare Terra) la serp vivia al peu del mont Parnàs, a prop de Delfos on tenia la custodia de l'oracle. L'oracle havia destinat a la serp a morir per mans d'un fill de leto, Hera quan es va enterar que aquest fill de Leto era també fill de Zeus, va manar Leto que no donés a llum però Posidó, responent a la petició de seu germà Zeus, va amagar a Leto a l'illa Ortígia que estava cobrida pel mar i allà va donar llum al seu fill Apol·lo, que tres dies després del seu neixament va matar Pitó i va guardar les cendres en un sarcòfag i va fundar els Jocs Pítics en honor a la serp.Víctor Lópeznoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-38733774266365257542018-11-05T22:54:27.909+01:002018-11-05T22:54:27.909+01:00El taló d'Aquil·les:
Actualment quan utilitzem...El taló d'Aquil·les:<br />Actualment quan utilitzem aquesta expressió ens referim al punt feble d'una persona, ja que la història mitològica asegura que l'heroi Aquil·les va ser predestinat des de que va néixer a morir jove i per tant la seva mare Tetis va portar al nadó al riu Estígia que segons la mitologia era el riu que et concedia el poder de la invulnerabilitat. El que va fer la mare es banyar al seu fill però al agafar-lo pel taló, no va banyar aquella petita part del seu cos al riu i al final Aquil·les va morir a la guerra de Troia per una fletxa al seu taló que li va disparar el príncep troià Paris.<br /><br />El judici de Paris:<br />La historia mitològica explica que Zeus va organitzar un banquet per una boda, i Eris va llençar la poma de la discòrdia que va fer que Hera, Afrodita i Atena entressin en discòrdia per decidir qui es mereixia el premi de la deessa més bella. Zeus no va voler decidir quina de les tres és i va decidir que un mortal, en aquest cas el príncep troià Paris, que davant les tres deesses que li va portar Hermes al davant elles, i li van prometre diferentes coses però Afrodita li va prometre la dona més bella del món mortal: Helena, filla de Melenau, rei Grec. Afrodita va a passar a ser la protectora de Paris i que ella li donés a Helena va fer que s'originés la guerra de Troia.<br /><br />La caixa de pandora:<br />La història mitològica explica com Zeus per venjança a Prometeu, el qual va robar-li el foc i li va donar als humans, va manar Hefest crear una dona que portés un recipient anomenat com la Caixa de Pandora on s'hi trobaven tots els mals del món, però la curiositat és que la caixa estava prohibida obrir-la però com van crear a Pandora amb una curiositat gegant, ella la va obrir i així va desencadenar els mals del món, fent altre cop refèrencia a que els mals de la societat sempre els ha portat la dona i no l'home.Víctor Lópeznoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-33074124596856914802018-11-04T00:07:43.413+01:002018-11-04T00:07:43.413+01:0010- Aquil·les. Aquil·les és un dels herois més con...10- Aquil·les. Aquil·les és un dels herois més coneguts de la mitologia grega; va participar en la Guerra de Troia i és un dels personatges principals de la Ilíada d'Homer. Després de la mort d'Hèctor, la guerra va continuar i Aquil·les va continuar matant enemics. La última victòria que va tenir va ser contra la Mèmnon d'Etiòpia. Aquella nit, Aquil·les va tenir una nit d’amor amb Políxena al temple d'Apol·lo. Políxena va dir-li al seu germà Paris quin era el punt feble d'Aquil·les (que ell mateix li havia dit) i Paris li va disparar una fletxa al taló dret i el va ferir mortalment. Segons altres versions, la fletxa va estar dirigida per Apol·lo, o fins i tot disparada pel mateix déu.<br /><br />11- El judici de paris. El relat diu que Zeus va organitzar un banquet de boda pel casament de Peleu i Tetis. Durant el banquet Eris (la deessa de la discòrdia) va llençar una poma daurada (la poma de la discòrdia) com a premi per a la deessa més bella. Això va fer que la Hera, Afrodita i Atena es discutissin ja que les tres deesses creien que elles havien de guanyar el premi. Zeus no es va atrevir a intervenir en la disputa i va decidir que un mortal decidís quina de les tres deesses era la més bella. Paris, príncep de Troia, va ser el mortal escollit per Zeus. <br />Hermes, el missatger dels déus, li va presentar les tres dees a Paris i li va preguntar quina creia que era més bella. Per subornar-lo, Hera li va oferir de ser un governant poderós; Atena li va prometre fama militar, i Afrodita que aconseguiria la dona més bella de la terra: Helena, filla adoptiva de Tindàreu i esposa de Menelau, que vivia a Esparta. Paris va escollir a Afrodita, que alhora es va convertir en la seva protectora, i les altres dues deeses van jurar que es venjarien. Així va desencadenar, sense que Paris ho sospités, la guerra de Troia.<br />Alba Luacesnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-81192183246722031242018-11-03T23:15:57.444+01:002018-11-03T23:15:57.444+01:007- El ca Cèrber. Ca Cèrber era un gos molt gran qu...7- El ca Cèrber. Ca Cèrber era un gos molt gran que tenia tres caps, una cua de serp i varies serps per tot el seu llom. A més, el seu alè i la seva saliva eren verinoses. El gos era fill d'Equidna i de Tifó i germà d’Ortro. Cèrber era el gos del déu Hades i la seva feina era guardar la porta dels inferns. Havia d’evitar que els vius entressin al món dels morts i no permetre que els morts en sortissin. Tot i ser una bèstia ferotge, el Ca Cèrber tenia dos punts febles: La mel i la música. Els cops que ha estat vençut han sigut gràcies a aquests dos elements. Per exemple, Orfeu va adormir al gos amb la música d'una lira. O Hermes, que utilitzant aigua del riu el va adormir amb pastissos de mel.<br />Hèracles, però, no va utilitzar ninguna d’aquestes dues coses. Heràcles va rescatar Tesseu, que era presoner d'Hades per haver-se volgut endur a Persèfone, i li va demanar a Hades si es podia endur el seu gos. Ell va dir que sí, però només si vencia al Ca Cèrber. Hi ha diferents versions. Algunes diuen que amb la seva força va aconseguir encadenar-lo, però una diu que el que va fer va ser mimar-lo, i el gos, al sentir-se estimat per primera vegada, va acompanyar-lo.<br /><br />8- Penèlope. Penélope era filla del rei Ícar d'Esparta i de la nimfa Periboa. Va ser l'esposa d'Ulisses, rei d'Ítaca i heroi grec que va lluitar en la Guerra de Troia. El matrimoni tenia un fill anomenat Telèmac. Durant els 20 anys d'absència del seu marit, a causa de la guerra i del llarg camí de tornada a casa, Penélope va demostrar ser una esposa fidel, mantenint al seu marit en la memòria i resistint la pressió dels nobles d'Ítaca que pretenien casar-se amb ella. VA aconseguir enganyar als seus pretendents, i els deia que es casaria amb un d’ells quan acabés de teixir el sudari del seu sogre Laertes. Es passava tot el dia teixint i per la nit desteixia tot el que havia teixit durant el dia, demostrant així una gran intel·ligència. Quan Ulisses va tornar, més vell, Penélope va dir que no es va creure que era ell fins que Ulisses va descriure el seu llit.<br /><br />9- Polifem i Ulisses. Segons l’Odissea, Ulisses tornava de la guerra de Troia amb uns companys, i van arribar a una illa. Ulisses i els seus dotze companys van anar a explorar l’illa fins que Ulisses va trobar una cova i tots hi van entrar i van menjar coses que Polifem (un ciclop fill de Posidó i Toosa) estava guardant. Van perdre la noció del temps, i no es van adonar de la tornada del ciclop. Un cop era de nit, Ulisses va tancar la cova amb una roca per a no tenir fred. Polifem, al veure els nouvinguts, va sentir curiositat fins que va veure que s’havien menjat el seu menjar. Aleshores va agafar a dos grecs i se'ls va menjar en venjança. El ciclop li va demanar el nom a Ulisses i ell va respondre “ningú”. Polifem va quedar-se dormit després d’haver begut molt vi, i Ulisses i els seus companys van agafar una estaca enorme i la van clavar a l’únic ull del gegant. El dia següent, quan el ramat va sortir a pasturar, els grecs es van lligar al ventre de les ovelles per poder passar per la porta de la cova, on Polifem, cec, controlava amb les mans tot el que sortia. Quan els altres ciclops li van preguntar a POlifem què li havia passat, ell responia que ningú l’havia deixat cec. Els altres ciclops, pensaven que s’havia tornat boig. POlifem li va demanar al seu pare que evités que Ulisses tornés a casa seva. És per això que Ulisses és perseguit pel déu del mar.<br />Alba Luacesnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-13391764250397631862018-11-03T22:32:29.531+01:002018-11-03T22:32:29.531+01:004- Èdip i l’Esfinx. Una vegada, Hera va decidir ca...4- Èdip i l’Esfinx. Una vegada, Hera va decidir castigar els habitants de Tebes per un crim comès a la ciutat, i per aconseguir-ho va fer servir a l'Esfinx, un monstre enorme que tenia el cap i el cos de dona, potes de lleó, cua de serp i ales d'àliga, i li va ordenar que es posés en el camí cap a Tebes. D’aquesta manera, tothom qui volgués anar a la ciutat, hauria de creuar-se amb l’Esfinx. Quan una persona volia passar, l’Esfinx la aturava i no la deixava passar fins que no li hagués respòs l’enigma que feia. “Només té una veu, i camina amb quatre potes al matí, dues al migdia i tres a la nit. Com menys peus té, més veloç corre. Si el coneixes, t'estima, però si no el coneixes, lluita contra tu i et destrueix.” Ningú mai sabia la resposta i l’Esfinx els matava. <br />Un dia, Èdip (que era de Tebes tot i que ell no ho sabia ja que els seus pares el van abandonar en una muntanya i uns pastors el van trobar), que era molt intel·ligent, va anar a Tebes només per resoldre l’enigma. Èdip va dir la resposta correcta, l’home. L’Esfinx, de tanta ira que sentia al veure que l’havia resolt, es va matar tirant-se per la muntanya. Èdip va arribar a Tebes just quan el rei va morir i els habitants el van nombrar monarca per agrair-li el que havia fet. <br /><br />5- La forja de Vulcà. Es un quadre pintat per el pintor espanyol Diego Velázquez fet l’any 1630. Avui en dia aquest quadre es pot trobar en el Museo del Prado. Aquest quadre explica el moment en que el déu Apol·lo li diu a Vulcà, déu del foc i protector dels ferrers, que la seva dona ha comès adulteri amb Mart. Vulcà, ofès al rebre la notícia, va perdre a la vegada el domini de si i el treball que estava realitzant la seva mà.<br /><br />6- Hefest o Vulcà. Era déu del foc i dels volcans, forjador del ferro i creador d'art, armes i armadures per a déus i herois. Hera, despistada pel naixement d’Atena, el va concebre sense cap home. Quan Zeus va penjar a Hera del cel per haver volgut perjudicar a Heracles, Hefest va voler ajudar-la. Zeus, enfadat, el va llançar de l’Olimp. Va caure durant un dia sencer, fins que va arribar a l'illa de Lemnos i del cop que es va donar al tocar el terra va quedar coix. La seva farga es troba dins el volcà Etna. Allà, ajudat pels ciclops, és on crea totes les armes i armadures i també els llamps de Zeus. Està casat amb Afrodita, qui comet moltes infidelitats.<br />Alba Luacesnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-15025279644849676892018-11-03T16:37:14.765+01:002018-11-03T16:37:14.765+01:0011- Zeus va organitzar un banquet de boda pel casa...11- Zeus va organitzar un banquet de boda pel casament de Tetis i Peleu, durant el banquet Eris deessa de la discòrdia va deixar una poma daurada amb una inscripció que deia “ per a la més bella”. De seguida va iniciar una disputa entre les tres deesses Atena, Hera i Afrodita que van demanar a Zeus que ell mateix digués qui era la més bella. Zeus per por a que les perdedores enfadessin amb ell va passar el càrrec a Paris, príncep de Troia. Aquest comença el judici i les deesses es despullen davant seu per mostrar els seus encants, però les veu a totes molt belles, doncs les deesses li ofereixen diverses coses per ser triades: Hera li ofereix ser un governant molt poderós, Atena ser un gran guerrer que guanyarà infinites batalles i Afrodita l’amor de la dona mortal més bella que és Helena d’Esparta. Paris tria Afrodita, que llavors es converteix en protectora seva, i les altres dues deïtats juraren venjança. La seva decisió acabaria desencadenant la guerra de Troia ja que el rapte d’Helena que havia de ser la seva esposa va ser el casus belli de la batalla.<br /><br />12- En aquesta pintura que sembla feta en un gerro antic veiem la representació de Pandora obrint la famosa caixa que conté molts mals. La història diu que Zeus es va voler venjar de prometeu perquè havia robat el foc als déus, aquest va crear una noia seductora i bella anomenada Pandora i la va enviar a que seduís Prometeu. La cosa es va capgirar i finalment va ser Epimeteu qui se’n va enamorar, ja que ell era el germà menys responsable i assenyat. Així doncs Epimeteu es va casar amb Pandora i com a regal de noces van rebre una caixa en la qual hi havia una inscripció que prohibia obrir-la sota cap circumpstància.<br />Dins la caixa hi havien tots els mals del món com ara l’enveja, la por, leds malalties... i Pandora desconeixent el que hi havia va voler obrir-la per curiositat. De seguida van sortir tots els mals de la caixa, Pandora es va posar molt nerviosa i va tancar ràpidament la caixa, i encara que tots els mals ja havien sortit dins hi va quedar l’esperança. És per això que actualment es diu que l’esperança és l’últim que es perd. Això també posa en qüestió si l’esperança és un mal o un bé per el món ja que potser es va quedar dins perquè no era com els altres mals.<br /><br />13- En el dibuix veiem a Eros déu de l’amor, la sexualitat i la fertilitat. És fill de Afrodita i Ares. Del seu nom tenim paraules com ara Erotisme que expersa sempre un desig sexual, en el cas del seu nom llatí (Cupido) tenim paraules com Concupiscent que també expresa una mena de desig. Es representa normalment a com un jove o un infant alat, amb un arc i un buirac en què portava dues classes de fletxes: unes daurades amb plomes de colom que provocaven un amor instantani, però el que molta gent no sap es que tirava fletxes no tan bones<br />de plom amb plomes de mussol que provocaven l’odi. Com veiem porta una corona de flors al cap que ens diu que és fill d’Afrodita. De vegades se’l representa amb una vena que li tapa els ulls referint-se a que l’amor és cec. <br /><br /><br /><br /> 14-La serp Pitó era un monstre gegant i horrorós. era l’encarregada de protegir un antic oracle de Temis, a Delfos; però atemoria el bestiar i el poble. Hera li havia donat l’encàrrec de perseguir a Leto quan portava al seu interior a Diana i Apol·lo. El déu Apol·lo va matar Pitó amb el seu arc que veiem en la representació alliberant així la regió del monstre. Va posar les cendres de Pitó en un sarcòfag i va fundar en el seu honor uns jocs fúnebres: els Jocs Pítics en els quals els guanyadors portaven una corona amb fulles llorer ja que era l’arbre d’Apol·lo. <br />Apol·lo es va apoderar de l’oracle de Temis i va consagrar un trípode al santuari i en aquest la Pitía s'encarregava de pronunciar els seus oracles. <br />Enric Brotonsnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-85865640900528943562018-11-02T21:08:01.723+01:002018-11-02T21:08:01.723+01:002- En la segona imatge es veu el cavall de Troia, ...2- En la segona imatge es veu el cavall de Troia, un enorme cavall de fusta on les tropes gregues es van amagar durant la guerra de Troia, que van deixar davant les portes de la ciutat de Troia com si fós una ofrena.<br />Les forces gregues no podien entrar a Troia perquè les muralles eren molt altes i per culpa del sistema de defensa que les protegia. Ulisses, va tenir la idea de construir un cavall de fusta i amagar a dins els millors guerrers grecs i deixar-lo a les portes de la ciutat de Troia, fent pensar als habitants que era una ofrena dels déus, i que el deixessin entrar. Un cop a dins, els guerrers van sortir del cavall i van envair la ciutat.<br /><br />3- La tercera imatge és Aquil·les arrossegant el cos d’Hector que està lligat a un carro. Hector era el príncep troià, fill de Príam, i un dels guerrers que va lluitar en la guerra de Troia. Va matar a Patrocle, millor amic d’Aquil·les, i per això aquest el va matar després i el va arrossegar per tota la ciutat, i després va amagar el seu cos al campament grec. Príam, el seu pare, volia el cos del seu fill per poder-lo enterrar dignament i per això, amb l’ajuda dels déus, va anar al campament on es trobava Aquil·les i li va suplicar que li tornés el cos del seu fill mort. Aquil·les, al veure’l de genolls davant seu i plorant, va acceptar tornar-li el cos d’Hector, fins i tot plorant una mica. Més tard li va concedir parar la guerra els dies que Príam volgués i necessités per a enterrar al seu fill de manera digna.<br />Alba Luacesnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-38091035701466804562018-11-02T13:14:22.595+01:002018-11-02T13:14:22.595+01:00Salvete!
En la mitologia grega Apol·lo era el Déu ...Salvete!<br />En la mitologia grega Apol·lo era el Déu de la poesia, la música, la profecia i de la llum. A més a més era Déu dels arquers ja que era molt hàbil amb aquesta arma, era tant bo que va aconseguir matar a la temible serp Pitó que s'amagava al mont Parnàs. Després d'haver-la matat, Apol·lo es torna terriblement orgullós.<br /><br />Explica el mite que Apol·lo, va burlar-se d’Eros, fill d'Ares i Afrodita i déu de l’amor, per la seva destresa amb l’arc. Ell enfurismat, va llançar-li una fletxa d’or, fletxa de l’amor, directe al cor i una de plom, fletxa de l’odi, a Dafne. Dafne era una nimfa del bosc, filla de Peneu, déu del riu de la contrada, i de Creüsa, princesa troiana i esposa d'Enees. Apol·lo va enamorar-se bojament de la nimfa i com que l’amor no era correspost a causa de la fletxa de plom, Dafne el va rebutjar. Un dia, quan ell la perseguia, Dafne, cansada de fugir, va demanar-li ajuda al seu pare Peneu. Ell, responent a la petició de la seva filla, i suplicant al totpoderós Zeus, la va transformar en llorer. Apol·lo, profundament entristit en veure que havia perdut per sempre més Dafne, va beneir el llorer de manera que fos verd eternament i símbol d'una victòria que ell mai no va poder aconseguir.<br />Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-85741718692393145312018-11-02T13:00:04.475+01:002018-11-02T13:00:04.475+01:00Salvete tripulants!!
Segons la mitologia grega Psi...Salvete tripulants!!<br />Segons la mitologia grega Psique era una jove, mortal i preciosa, filla menor del rei d’Anatòlia. Era tan bella que no tothom era digne d’obtenir la mà d’aquesta noia i els habitants del poble van deixar de costat a la dea Afrodita per admirar-la.<br /> La divinitat, gelosa i enrabiada va enviar al seu fill Eros (també conegut com a Cupido), déu de l’amor, perquè li disparés una fletxa de la indiferència. Per sort o per desgràcia, Eros es va ferir a si mateix i automàticament va quedar bojament enamorat de la princesa d’Anatòlia.<br />Per altra banda el rei va consultar l’Oracle de Delfos perquè veia que la seva filla no es comprometia amb ningú i aquest li va ordenar a portar la Psique a un turó amb roques on allà l’alliberaria un ser temut pel mateix Zeus. Així va ser, Psique sola i adormida entre rocs va ser traslladada per una magnífica i dolça brisa que la va portar a un camp. En despertar, es va adonar que estava en un palau on gaudia de bons aliments, vestits i joies, però havia d’esperar a què arribés la nit per saber qui era l’home que li donava tantes atencions. A mitjanit, la filla del rei d’Anatòlia dormia plàcidament al llit i l’enamorat va aconseguir que ella l’estimés sent amable i atent, ell la tractaria com una reina però a canvi mai podria veure el seu rostre.<br /> No tot van ser flors i violes, ja que les germanes de Psique envejoses de la seva vida feliç, li van fer despertar un munt d’intrigues sobre l’anonimat del seu marit. Les familiars li van dir que a la nit tingués a mà un ganivet i un llum per matar-lo, ja que segurament seria un ésser un monstruós, la causa de voler conservar el seu rostre cobert. Psique, convençuda, va esperar a què l’espòs s’adormís i amb el llum va descobrir la intrigant cara. Era Eros, l’home més bell que havia conegut. El déu de l’amor, enganyat, se’n va anar decebut i va deixar a la muller sola i enamorada. <br />El penediment de Psique la va dur al temple d’Afrodita, mare d’Eros, a demanar-li ajuda. La gran dea li va posar tres proves que va superar perfectament però la quarta prova va tocar el punt dèbil de Psique, la curiositat. Afrodita li va encarregar que anés al regne dels morts a veure a la dea Persèfone per poder obtenir l’essència de la immortalitat. Persèfone li va donar l’essència en una petita capsa d’or amb la condició que no podia ser oberta. La bella filla del rei d’Anatòlia va caure en la temptació, va obrir la caixa daurada i es va adormir profundament.<br />Finalment, Eros o bé Cupido, amb una fletxa de les seves va despertar a Psique perquè li va demostrar valentia i un amor incondicional amb les proves realitzades. A més, Eros va demanar al gran déu Zeus el desig de viure junts per sempre més a l’Olimp.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-5064521753447481612018-11-01T23:27:23.619+01:002018-11-01T23:27:23.619+01:00El Judici de Paris és un episodi de la mitologia g...El Judici de Paris és un episodi de la mitologia grecoromana antiga estretament relacionat amb el relat mític de la guerra de Troia.<br />Zeus va organitzar un banquet de boda arran del casament de Peleu i Tetis. Durant el banquet Eris (la deessa de la discòrdia) va llençar una poma daurada (la poma de la discòrdia) com a premi per a la deessa més bella. Això va provocar la disputa entre Hera, Afrodita i Atena ja que les tres deesses es creien mereixedores del premi.<br />Zeus no es va atrevir a intervenir en la disputa i va decidir que Paris determinés quina de les tres deesses era la més bella.<br />Hermes, el missatger dels déus, presentà les tres deeses al príncep de Troia i li proposà el dilema. Per subornar-lo, Hera li oferí de ser un governant poderós; Atena li prometé fama militar, i Afrodita que aconseguiria la dona més bella de la terra: Helena, filla adoptiva de Tindàreu i esposa de Menelau, que vivia a Esparta. El jove Paris elegí Afrodita, que alhora es convertí en protectora seva, i les altres dues deïtats juraren venjança. La seva decisió acabaria desencadenant, sense ell sospitar-ho, la guerra de TroiaAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-79581239966963782372018-11-01T23:15:20.766+01:002018-11-01T23:15:20.766+01:00En la mitologia grega, quan Aquil·les era un nadó,...En la mitologia grega, quan Aquil·les era un nadó, es va predir que moriria jove. Per evitar-li la mort, la seva mare Tetis va dur Aquil·les al riu Estígia, que segons deien concedia el poder de la invulnerabilitat, i l'hi va submergir; però, com que Tetis agafava Aquil·les pel taló, l'aigua del riu màgic va tocar tot el cos del nen llevat del taló. Aquil·les va fer-se gran i va ser reconegut com al guerrer que va esdevenir i va sobreviure moltes batalles importants, fins que a la Guerra de Troia va ser disparat per una sageta enverinada que li va entrar al taló i el va acabar matant per Paris.<br />Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-24811963573682116322018-11-01T22:53:30.523+01:002018-11-01T22:53:30.523+01:00Salvete!
A la mitologia grega, Polifem era un cic...Salvete!<br />A la mitologia grega, Polifem era un ciclop, és a dir, un gegant d'un sol ull al mig del front, fill de Posidó i la nimfa Toosa, filla de Forcis.<br /><br />Homer presenta a Polifem com al gegant terrible i salvatge de tots els cíclops. És pastor i viu en una cova amb els recursos proporcionats per el seu ramat. No és del tot insociable, ja que en el seu dolor, crida els altres ciclops demanat ajuda, però no sap fer-se entendre.<br /><br />Segons l’Odissea, Ulisses, en el viatge de tornada de Troia, va arribar a una illa. Odisseu juntament amb uns companys escollits per ell mateix van decidir explorar l'illa. Després de fer mitja volta sencera a l'illa, Odisseu va trobar una cova, on va penetrar-hi juntament amb dotze companys i entre tots van muntar un festí amb el menjar que el ciclop guardat a la seva cova. Distrets pel menjar, els grecs van perdre la noció del temps i es van adonar massa tard de l'arribada del ciclop a la seva llar. Polifem va tancar l'entrada de la cova amb una enorme roca i després d'encendre una foguera va poder albirar els grecs amagats al fons de tot. Al principi va sentir curiositat pels nouvinguts, però en veure que s'havien menjat gairebé totes les seves reserves va muntar en còlera i en venjança va devorar a dos dels grecs.<br />El ciclop va demanar a Odisseu el seu nom i ell, astutament, li contestà "Ningú". Polifem va prometre a l'heroi que se'l menjaria el darrer de tots per haver-lo obsequiat amb un vi excel·lent que Odisseu havia desembarcat amb ell. Quan va caure la nit,aprofitant els efectes del vi del ciclop, Odisseu i els seus companys van esmolar una enorme estaca i la van endurir al foc. Finalment, la van enfonsar a l'únic ull del gegant. L'endemà, quan el ramat va sortir a pasturar, els grecs es van lligar al ventre de les ovelles per poder passar per la porta de la cova, on Polifem, cec, controlava amb les mans tot el que sortia.<br />Quan els altres ciclops sentiren els laments de Polifem i demanaren què passava, el ciclop digué: "Ningú m'ha deixat cec! Ningú m'ha atacat!". Així els companys de Polifem pensaren que ningú li havia fet cap mal. Aquesta astúcia va deixar lliures Ulisses i els seus companys. Polifem des de la seva illa va sentir les burles del grecs que s'endinsaven a la mar, i amb un últim acte de fúria els va llençar una roca, però com l'havien encegat va fallar el llançament. Finalment Polifem va pregar a el seu pare Posidó, que governa les aigües, que evités que Ulisses arribés a la seva pàtria.<br />Per això, Ulisses és perseguit per la ira del déu del mar, Posidó, enutjat amb ell perquè ha deixat cec el seu fill, el ciclop Polifem.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-6855934075786226242018-11-01T19:02:20.881+01:002018-11-01T19:02:20.881+01:00Salvete!!
Penèlope és un personatge de l'Odiss...Salvete!!<br />Penèlope és un personatge de l'Odissea, un dels dos grans poemes èpics atribuïts a Homer. Era la dona d'Odisseu i la mare de Telèmac. El seu pare era Icari. La seva mare era una nàiade, Peribea.<br />Odisseu va ser obligat per l'astúcia de Palamedes a participar a la guerra de Troia. I no va tenir més remei que marxar en contres de quedar-se amb la seva estimada esposa Penèlope,la que acabava de donar-li un fill,Telèmac. Aleshores va confiar casa seva i la seva dona al seu vell amic Mèntor. Penèlope era l'unica administradora dels béns d'Odisseu.<br />Aviat, Penèlope va rebre nombroses sol·licituds per part de tots els joves de la contrada, que demanaven la seva mà. Com que ella els refusava van instal·lar-se al palau d'Odisseu, organitzant festes i provant d'arruïnar-la per pressionar-la. Penèlope els dirigia retrets violents, però no servia de res. Llavors se li va acudir una estratagema: va dir als pretendents que acceptarà la desaparició d'Odisseu, amb la consegüent promesa d'un nou matrimoni amb un d'ells, quan acabés de teixir un sudari per l'antic rei, Laertes. Penèlope, que només volia guanyar temps, durant el dia treballava en la tela, però a la nit la desfeia altre cop. Però al cap d'un temps va ser traïda per una esclava, que explicà el que feia als pretendents, i se li va acabar la tranquil·litat que tenia fins aleshores.<br />Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-51628469209213983812018-11-01T18:38:51.092+01:002018-11-01T18:38:51.092+01:00Salvete tripulants!
En la mitologia grega, Ca Cèrb... Salvete tripulants!<br />En la mitologia grega, Ca Cèrber era el guardià de les portes de l'Hades (l'infern). La seva tasca era impedir la sortida als morts i l'entrada als vius. Era un gos gegantí de tres caps i cua de serp. Moltes altres serps li naixien del llom. A més, es diu que la seva mossegada era verinosa. Era fill d'Equidna i Tifó, i germà d'Ortre. <br /><br />Això no obstant,Cèrber va ser derrotat diverses vegades:<br />L'última prova d'Heracles va ser capturar Cérber. Existeixen diverses versions sobre aquesta captura .Orfeu va utilitzar la seva música per calmar-lo i adormir-lo.<br />Hermes va aconseguir adormir-lo utilitzant aigua del riu Lete.<br />En la mitologia romana, Enees el va adormir utilitzant coques de mel amb droga.<br />En una història romana posterior, Psique també el va adormir de la mateixa manera que Enees.<br />Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-22708736715363782922018-11-01T18:15:07.029+01:002018-11-01T18:15:07.029+01:00Salvete!
En la mitologia romana, Vulcà era déu de...<br />Salvete!<br /><br />En la mitologia romana, Vulcà era déu del foc i dels metalls, fill de Juno sense intervenció masculina i marit de Venus. Era déu del foc i dels volcans, forjador del ferro i creador d'art, armes i armadures per a déus i herois. Es correspon amb Hefest a la mitologia grega. Altres noms que rep són: Mulciber ("el que fa tou") en la Mitologia romana i Sethlas en la Mitologia etrusca.<br />Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-32520095410150279232018-11-01T18:05:58.908+01:002018-11-01T18:05:58.908+01:00Aquesta pintura narra el moment en què el jove déu...Aquesta pintura narra el moment en què el jove déu Apol·lo comunica a Vulcà (déu del foc i protector dels ferrers) l'adulteri de la seva dona Venus amb Mart (déu de la guerra) per qui està forjant una armadura (segons el breu relat d'Ovidi a Les Metamorfosis.<br /><br />Es creia que la forja de Vulcà es trobava sota el mont Etna, a Sicília, o sota l'illa Eòlia de Vulcà, a la mar Tirrena. L'illa de Vulcà és una illa italiana de 21 km quadrats que forma part de les illes Eòlies. La mitologia grega hi situava la farga d'Hefest, déu del foc i dels metalls, que tenia com a ajudants als Cíclops i als Gegants. Per Estrabó sabem que Pozzuoli era denominada en "àgora d'Hefest", una plana caracteritzada per nombrosos punts de sortida de vapors vulcànics (d'on ve el nom de la localitat "La Solfatara").[3] Plini el Vell deia que a la rodalia de Modena el foc sortia de la terra perquè statis Volcano diebus (era el lloc on estava el déu Vulcà)<br />Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-35667028776615387262018-11-01T17:49:09.447+01:002018-11-01T17:49:09.447+01:00En la mitologia grega, l'esfinx era dotada d&#...En la mitologia grega, l'esfinx era dotada d'ales d'ocell de presa i tenia el rostre de dona. Sovint es feia servir com a motiu decoratiu de les tombes. Segons algunes versions, era filla d'Ortre i de Quimera; d'altres la consideraven filla de Tifó i d'Equidna.<br />El seu mite està íntimament lligat a Èdip. L'esfinx vivia en unes muntanyes prop de Tebes, on l'havia enviada Hera com a càstig a una ofensa al matrimoni que s'havia celebrat a la ciutat. El monstre tenia aterrits els passants, i devorava els qui eren incapaços de resoldre l'enigma següent:<br /><br />«Quin és l'ésser que camina amb quatre peus al matí, dos al migdia i tres al vespre, però que, contràriament a la majoria dels éssers vius, és més ràpid com menys peus utilitza en caminar?»<br /><br />Ningú havia aconseguit trobar-ne la resposta fins que Èdip va arribar a Tebes. En ser preguntat per l'Esfinx, va respondre: «És l'home, que va de quatre grapes quan és petit i que fa servir les dues cames, i el bastó quan és vell.» La resposta era correcta i, com a conseqüència, l'Esfinx es va suïcidar estimbant-se des de l'alta roca on solia asseure's. Segons altres versions, fou Èdip mateix qui la va matar. Com a recompensa per haver-los deslliurat del monstre, els tebans van coronar Èdip rei.<br />En algunes versions del mite, el final de l'enigma és diferent: «Quin és l'ésser que camina amb quatre peus al matí, dos al migdia i tres al vespre, però que, contràriament a la majoria dels éssers vius, és més feble com més peus utilitza en caminar?» En d'altres, els enigmes que planteja l'esfinx són dos, no un, i el segon diu: «Són dues germanes, una de les quals engendra l'altra i, al seu torn, és engendrada per la primera». La resposta és la nit i el dia, perquè en grec les dues paraules són femenines.<br />Anonymousnoreply@blogger.com