El vaixell d'Odisseu

Un epigrama de Marcial...

2012-01-24T00:00:00.000+01:00

Nullus in urbe fuit totaqui tangere vellet

uxorem gratis, Caeciliane,tuam,

dum sibi licuit : sed nunc, positis custodibus, ingens

turba fututorum est : ingeniosus homoes

Martialis, 1, 37

Qui va ser Marcial? Què és un epigrama? Quina reflexió creus que hi ha darrera el poema? (per saber-ho caldrà traduir-lo...)

Etimologia farmacèutica

2012-01-23T00:00:00.000+01:00

El mot neutre φάρμακον designa en grec un remei, medicament o droga que s´empra amb finalitats terapèutiques [beuratge, pòlvores, ungüent] però també pren el significat de droga verinosa, verí o filtre màgic. Això ens fa pensar que allò que guareix també pot ser perniciós per a la salut si se´n fa un mal ús. Així doncs, d´Hipòcrates de Cos, el pare de la medicina occidental, a la fetillera Medea, la maga Circe o el propi Zeus,

“Ἐπειδὴ δὲ Ζεὺς ἐγενήθη τέλειος, λαμβάνει Μῆτιν τὴν Ὠκεανοῦ συνεργόν, ἥ δίδωσι Κρόνῳ καταπιεῖν φάρμακον, ὑφ᾿ οὗ ἐκεῖνος ἀναγκασθεὶς πρῶτον μὲν ἐξεμεῖ τὸν λίθον, ἔπειτα τοὺς παῖδας οὕς κατέπιε·" (Pseudo Apol·lodor, Biblioteca, I, II, 1)

els φάρμακα han format part del món humà des de l´univers grec (i molt abans!) fins als nostres dies significant el poder de la naturalesa sobre la vida i la mort de les persones, la cara i la creu d´una mateixa moneda. A la mateixa família lèxica pertanyen φαρμακεία [aplicació o ús de medicaments o d´encanteris, fins i tot seducció o corrupció en sentit figurat!], φαρμακεύς [preparador de medicaments, drogues o verins], φαρμακεύω [preparar, administrar o aplicar un medicament o una droga], φαρμακοποσία [acció de beure un beuratge o un verí] o φαρμάσσω [embruixar, encisar]. I d´aquí hem arribat a les nostres farmàcia, farmacèutic, fàrmac, farmaciola, farmacologia, farmacèutic o farmacoteràpia. Ja veieu que l´accepció mèdica ha prevalgut sobre la que es vincula a drogues o metzines. Ara que amb els de 4t hem treballat les arrels clàssiques del llenguatge relacionat amb el món de la medicina a partir de l´estudi dels ètims grecs i llatins que fan referència a les parts del cos (espero amb candeletes les vostres presentacions!), a veure si sou capaços tots plegats de relacionar les següents imatges de medicaments amb la part del cos a què van destinats.

I us proposo també una activitat de recerca: visiteu la farmàcia més propera a casa, pregunteu el nom d´algun fàrmac d´etimologia grega o llatina i feu-ne una llista tot relacionant-los amb les parts del cos que poden guarir. En pot sortir un article molt interessant. Què us sembla?

Jàson i Medea, una història d´amor i desamor en deu imatges

2012-01-19T00:18:00.000+01:00

Ara que amb els hel·lenistes de 2n hem acabat de llegir i comentar a classe la Medea d´Eurípides, us convido a reflexionar i a recapitular sobre aquesta història que, em sembla, us ha ben captivat. Us proposo que comenteu aquestes 10 imatges sobre el viatge de Jàson i els seus argonautes i la tràgica història d´amor que l´heroi viurà amb Medea, l´orgullosa i passional princesa de la Còlquida, fins al terrible desenllaç que tant va interessar al món de la tragèdia i, en especial, al dramaturg atenès. Poseu-vos a prova!

Pigmalió, Geppetto i el professor Higgins

2012-01-17T18:08:00.000+01:00

Pigmalió, que les havia vistes viure d´aquell mode ignominiós, irritat contra els vicis nombrosíssims que la natura havia donat a l´ànima femenina, vivia sol, sense esposa, i des de feia molt de temps no havia tingut companya amb qui compartir el llit. Mentrestant, havia esculpit amb una habilitat admirable una fantàstica estàtua de vori blanc com la neu i li havia donat una bellesa com no pot tenir cap dona nascuda; va enamorar-se de la seva obra. L´aspecte era el d´una donzella de veritat; qualsevol hauria cregut que era viva i que, si no li ho impedís el pudor, podria moure´s; amb tant d´art l´havia fet que no semblava una obra d´art. Pigmalió en queda meravellat i el seu cor s´inflama d´amor per aquell simulacre de cos. Sovint acosta les mans a l´obra i la toca per veure si es tracta d´un cos o de vori i, fins i tot així, no pot admetre que es tracta de vori. Li fa petons i creu que ella li´n torna, li parla, l´estreny i creu que els dits premen els membres en tocar-los i té por que apareguin blaus per la pressió damunt la carn. Ara li fa carícies, ara li fa regals dels que agraden a les noies, petxines, pedretes arrodonides, ocells petits, flors de mil colors, lliris, pilotes pintades i llàgrimes caigudes de l´arbre de les Helíades; també li adorna el cos amb vestits, li posa pedres precioses en els dits i llargs collarets en el coll; de les orelles li pengen perles lleugeres i cintes del pit. Tot li queda bé; despullada sembla igual de bella. La fa jeure damunt de matalassos tenyits amb porpra de Sidó i diu que comparteix amb ella el llit; li recolza el coll damunt coixins flonjos de plomes, com si ella pogués sentir-ho.

Va arribar el dia en què tot Xipre celebra amb gran concurrència la festa de Venus; vedelles blanques amb les banyes corbades recobertes d´or havien caigut colpejades en els colls blancs com la neu i l´encens fumejava; Pigmalió, aleshores, després d´haver fet la seva ofrena, va col·locar-se vora l´altar i va dir tímidament: "Si els déus teniu poder per atorgar-ho tot, feu que sigui la meva esposa, ho desitjo, una dona semblant a la meva noia de vori" -no va atrevir-se a dir "la noia de vori"-. L´àuria Venus, que assistia personalment a la seva festa, va comprendre què volia dir amb aquella súplica i, com a auguri de la bona voluntat de la deessa, la flama es va encendre tres vegades i la seva punta es va elevar pels aires. Quan va arribar de tornada a casa, Pigmalió va anar a veure l´estàtua de la seva noia, va inclinar-se damunt el llit i li va fer un petó; li va semblar sentir que el seu cos era tebi. Hi va apropar els llavis per segona vegada i també va tocar-li el pit amb les mans; el vori, en ser tocat, es va tornar tou, va perdre la seva rigidesa, va cedir al contacte dels dits i es va enfonsar, com la cera de l´Himet s´ablaneix amb el sol i, moldejada amb el polze, adquireix formes diverses i amb l´ús esdevé útil. L´amant queda esbalaït, dubta abans d´alegrar-se i té por que tot sigui una il·lusió, una vegada i una altra toca amb la mà l´objecte del seu desig; s´havia transformat en un cos; sentia les venes bategar en contacte amb el seu polze. Aleshores, l´heroi de Pafos va pronunciar nombrosíssimes pregàries per donar gràcies a Venus; els seus llavis toquen finalment uns llavis veritables; la noia ha sentit els petons que ell li ha fet i ha envermellit; ha alçat cap a la llum una mirada tímida i ha vist al mateix temps el cel i el seu amant. La deessa va assistir a aquell matrimoni obra seva; quan es van unir per nou vegades les banyes de la lluna formant un disc sencer, ella va donar a llum Pafos, de qui l´illa n´ha conservat el nom.

Ovidi, Les Metamorfosis, Llibre X (Trad. de Ferran Aguilera, Ed. de La Magrana)

¿Quina relació podeu establir entre la narració ovidiana del mite de Pigmalió i aquests dos fragments de conegudes pel·lícules basades en obres literàries? ¿Quin és el seu argument? ¿Quines diferències i paral·lelismes hi trobeu? ¿Què és l´efecte Pigmalió? I el pigmalionisme? En qui s´inspiren els personatges de Pinocchio i Eliza Doolittle? ¿Quina relació creieu que es pot establir entre l´obra artística i el seu creador?

Incendium in paruo pago!

2012-01-14T13:03:00.000+01:00

Publius et Alexander amici boni sunt et in paruopago iuxta Romam uiuunt. Publius romanus est sed Alexander graecus, serui filius. Publioet Alexandro multum uita rustica placet et ob eam rem equos et agnos et cuniculosgallinasque suae uillae amant. Aliquando etiam uillam Anna, Publi amica,uisitat et ibi, cum se congregant,ludunt et loquunt et antiquarum fabularum libros legunt. Paedagogi Publi afrisunt; paedagogus Annae Hispanus est.

Publius hodie laetus est: mane paedagogos et seruos salutat, quaerit amicos et magna laetitia uias pagi percurrunt. Sed incendium est domo. Tres amici magna flammarum pericula non timent et agricolas adiuuant: magno studio tauros et uaccas equosque e stabulis trahunt et seruant.

Postea uiri et feminae copiosa aqua incendium domi et stabulorum sedant; sic etiam aedificia uicina periculo liberant. Nunc iam magnum est gaudiumagricolarum et nostrorum amicorum. Pagi magister amicis gratias dat sed etiam Publium et AlexandrumAnnamque admonet: "Incendia puerispericulosa sunt".

Postea auus iratus Publium exspectat et etiam admonet, sed Publiusmaestus ueniam petit. Auia, femina bona et docta, incendii facta audit etsecreto praemium Publio dat.

Responde latine:

Ubi Publius et Alexander uiuunt?

Quid placet illis?

Quis Anna est?

Quid faciunt tres amici cum incendium domo est?

Quid magister tribus amicis dicit cum eos admonet?

Quomodo Publi auia est?

pels grecs, els déus justificaven...

2012-01-11T18:45:00.002+01:00

Avui en Carles ens ha dedicat un poema bell i savi a la seva bitàcola literària. Li hem d´agrair aquest gest fet gratis et amore (què dimonis deu voler dir gratis et amore!) i des de la sinceritat més absoluta, i vull retornar-li un bocinet (tan sols un bocinet) d´aquesta felicitat que compartim plegats des de fa una pila d´anys, de nom AMISTAT, amb aquesta entrada. Plurimas gratias, uere amice, en nom propi i en el de tots i cadascun dels tripulants del Vaixell!

pels grecs, els déus justificaven

les passions més nobles

(i també les més baixes).

van ser pensats per explicar-nos

el que s´escapa a les paraules.

el temps és seu. es reparteixen nits i dies.

gelosos de la seva eternitat,

escandeixen l´amor i el desamor

com versos que s´escapen del poema.

segueixen sempre púbers, joguines de l´atzar i el desig.

nosaltres, els més grans, els cobegem.

seguim, tossuts, el cos més clar,

perfecte en l´aire i en el marbre,

per retrobar dels dies morts

el tros de joventut que va ser nostra.

tentinegem per tornar a casa.

l´hivern ja ha començat.

segur que ens mereixem un ulls benignes

i un cop de mà.

Francesc Garriga, RAGTIME (Labreu edicions, setembre de 2011)

Què us han semblat aquests versos? De què parlen? Quins pensaments us suggereixen? Hem estat déus algun cop, els homes? Quin és l´hivern de la vida? Us agradaria ser eterns (penseu en l´episodi d´Odisseu i Calipso, si us plau)?

Descobrint l´Olimp , un projecte de possible aplicació educativa per a l´iPad

2012-01-08T14:01:00.000+01:00

Ante scriptum: la Laia va acabar el 2n curs del batxillerat Humanístic a l´escola el maig del 2009. Selectivitat i ... Comunicació Audiovisual a la UPF. Ara cursa 3r i amb quatre companyes més, la Cristina Garcia, la Marta Sabaté, la Clara Reig i la Marta Miralles, han decidit presentar per a la matèria de Disseny d´Interactius el projecte que dóna títol a aquesta entrada: Descobrint l´Olimp. M´ha promès que un dia vindrà a l´escola per presentar-vos-el en primera persona i nosaltres estarem encantats d´escoltar les paraules d´una exalumna que quan parla d´allò que l´apassiona et roba el cor. Plurimas gratias, Laia, per descobrir-nos el meravellós laberint olímpic d´una manera lúdica i emprenedora!

El nostre projecte consisteix en unaaplicació educativa per a iPad que desenvolupa un joc per descobrir els diversos mitesgrecs i els personatges protagonistes. L’aplicació va dirigida a nens d’entre 10 i 12anys, els quals es veuran immersos en un videojoc creat a partir d’animacions, textos iespais on l’usuari podrà desenvolupar les seves habilitats per aconseguir superar eljoc, alhora que aprèn sobre la mitologia grega.

El joc parteix de la història sobre elrepartiment de la Terra entre els fills de Cronos i Gea; Zeus,Neptú i Hades. Uncop l’usuari és introduït al món dels mites, escollirà entre diverses portes que el duran aviure una aventura o una altra, segons el mite. Els mites tindran una connexió entre ells.Aquesta és: de cada mite, el nen n’ha d’obtenir un tresor (un objecte, una eina…) quefarà servir en algun altre mite per també poder superar-lo. Els objectes o tresors sóndonats pels propis déus a l’usuari en agraïment a la seva ajuda. És obligatori que perarribar al final del joc, el jugador hagi aconseguit tots elsobjectes necessaris. A més, l’usuari es veurà immers en diverses aventures que posaran a prova el seu enginy.Tanmateix, hi haurà una figura que el guiarà al llarg del joc, el déu missatger Hermes,i que l’ajudarà – si és que el jugador així li ho demana –. D’altra banda, dins el joctrobem una altra tasca paral·lela: un favor que Hermes demana al jugador: aconseguirrecuperar les fotografies de l’àlbum dels déus que s’han perdut per l’Olimp. Aquestatasca no és totalment anecdòtica, ja que serveix perquè l’usuari tingui altresdistraccions dins el joc, a part de les aventures i, per tant, s’enriqueixi més en aquesta experiènciaque és el nostre interactiu. D’altra banda, cal dir que cada foto està relacionada ambuna narració animada que l’explica i en aquest sentit sí que ajuda aintroduir la temàtica grega i els seus mites de manera amena perquè l’espectador acabi decomprendre quins déus formaven el Mont Olimp i quines relacions s’establien entreells. Per tant, la vessant educativa s’acompleix, en part, també gràcies a les fotografies.

El producte està pensat com unaaplicació educativa, però té una gran part d’entreteniment; per tant, el nostreobjectiu és doble. D’una banda pretenem que els professors de Primària puguinfer servir Descobrint l’ Olimp com unamanera de fer arribar els mites grecs als seus alumnes des d’una vessantatractiva per despertar-los la curiositat i enriquir-losculturalment (també de cara al futur – ESO o Batxillerat –, on es tornen a estudiar els mites).D’altra banda, és una aplicació que pretendria també vendre’s de manera comercial, que elsusuaris d’iPad poguessin comprar i utilitzar de la manera habitual i per plaer a casaseva.

El nostre projecte presenta un joc molt intuïtiu pel que fa a la gestualitat que utilitzen els iPads. a més, totes les activitats estan guiades per tal que l´usuari no es perdi i pugui acabar satisfactòriament el joc, sense tenir la sensació que és massa complicat i podent arribar, fins i tot, a deixar-ho córrer. A més, per establir una interactivitat més fluïda i amena, hem procurat relacionar tots els mites entre si. D´aquesta manera, es facilita la continuïtat en la història alhora que augmenta l´interès de l´usuari per arribar al final de l´aventura.

Per últim, també s’ofereix la possibilitat, un cop acabat el videojoc, de tornar a veure les animacions de cadascun delsdéus que apareixen en l’aventura, i de llegir els seus mites i saber una micamés de la seva història. Pensem que aquest ús alternatiu de l´aplicació permetrà que elsnens i nois puguin descobrir més aspectes sobre el món grec i, de retruc, que també pugui seruna experiència útil i valuosa per als pares i els professors que l’estiguin fent servir a l´aula.

Què us sembla, tot plegat? Hi jugaríeu? Penseu que és una bona manera d´apropar el món clàssic a l´educació? Quins avantatges hi veieu?

Laia Toronell

3r curs del Grau deComunicació Audiovisual de la UPF

"La font de les dones" i Lisístrata

2012-01-04T00:00:00.000+01:00

Farà cosa d´un mes es va estrenar a la cartellera cinematogràfica La font de les dones (La source des femmes, 2011), del director francès d´origen romanès Radu Mihaileanu. La pel·lícula, explicada com una faula, relata com en un petit poble de cultura musulmana, tant se val si del nord d´Àfrica o de l´Orient Mitjà, la tradició exigeix que les dones vagin a cercar l´aigua a la font comunal que neix a dalt d´una muntanya, sota un sol abrusador. I ja sabem que algunes tradicions es perden en la nit dels temps i ningú no gosa discutir-les. Un dia, però, la Leila, una jove casada, proposa a la resta de dones posar fi a aquest costum ancestral amb una vaga d´amor, o sigui, res de sexe fins que els homes construeixin una canalització per portar el seu tresor més preuat al poblet. El conflicte està servit però el final serà feliç.

Lisístrata (Λυσιστράτη, "la que disol un exèrcit"), representada per primera vegada el 411 aC a Atenes, és una de les comèdies més conegudes d´Aristòfanes. Obra antibel·licista per denunciar l´absurd del conflicte bèl·lic que esclatà l´any 431 aC entre Atenes i Esparta, la guerra del Peloponnès, la peça teatral ens presenta la història d´una dona extraordinària i decidida enmig d´una societat patriarcal que per acabar amb l´enfrontament entre les ciutats-estat gregues convoca una assemblea representativa de dones provinents de tota l´Hèl·lada, que decideix per unanimitat (tot i unes primeres reticències) forçar la pau fent ús de la intel·ligència més subtil: posar en pràctica una autèntica revolució, la de deixar de practicar sexe fins que no es pacti una treva. Les dones fan una tancada a l´Acròpolis, on s´hi preserven tots els béns de l´Estat, i obliguen els homes a abandonar "totes" les armes. Com és de suposar, les situacions còmiques que s´esdevenen d´aquesta trama argumental no tindran aturador, inclosa la Reconciliació final.

I per si no en teniu prou, llegiu aquest interessantíssim article de l´Aracne.

És vigent encara una visió grega del món? Creieu que el diàleg és la forma més humana de resoldre els problemes? Com podem canalitzar la nostra indignació davant els problemes i els conflictes que afecten les nostres societats? Penseu que les dones segueixen avui dia minusvalorades en relació als homes? Per què? És la Leila una Lisístrata moderna? Quins valors defensaríeu davant la injustícia?

La mirada grega del Vaixell us desitja annum nouum faustum felicem MMXII

2011-12-31T10:32:00.000+01:00

A començaments del curs 2010-2011, l´espai Chiron va proposar un projecte col·laboratiu obert a tots els estudiants i professors que ho desitgessin que ens convidava a mirar el nostre voltant amb ulls grecs per descobrir les lletres de l´alfabet més antic d´Europa, La Mirada Grega. Es tractava de cercar entorn nostre formes de la naturalesa, d´objectes, del que fos que ens suggerís la presència d´una lambda, una gamma, una omega o una pi i les compartíssim amb el món fent-ne una fotografia o prenent de la xarxa imatges amb llicència Creative Commons a través d´una wiki. Convençuts dels avantatges del treball col·laboratiu a través d´aquesta mar clàssica de blocs, fòrums, aules virtuals o presentacions amb què ens agermanen les noves tecnologies, enguany volem acomiadar el vell any que amb més o menys fortuna deixem enrere i donar la benvinguda al nou que de ben segur és ple de projectes, bones intencions i expectatives amb la nostra particular mirada grega, un recull de fotografies de companys dels darrers dos anys que, si voleu, anirà creixent dia a dia amb noves aportacions. És la nostra manera de desitjar-vos un feliç i venturós 2012. Com ja és un vell (i bell) costum, ens agradaria que cadascú pensés un desig i el fes arribar als déus que tot ho governen. Que sigueu feliços!

Bon Nadal i bona cuina!

2011-12-25T00:00:00.000+01:00

Quin millor regal, tripulants, per a un dia tan assenyalat com avui que aquest vídeo de la sortida de dimecres passat a l´aula gastronòmica de la Boqueria. Cesc, gràcies per la teva inestimable col·laboració. Que tingueu una bona festa de Nadal en bona companyia, gaudiu dels àpats amb mesura i recordeu que l´any vinent hi tornarem si els déus ens són propicis. Que aprofiti!

Καλά Χριστούγεννα σε όλο τον κόσμο!
Laetum festum Nativitatis omnibus!

Το μονοπάτι του χρόνου, el camí del temps al Karakia

2011-12-21T00:00:00.000+01:00

En la vida quotidiana dels maoris de Nova Zelanda i la Polinèsia, una karakia (cal pronunciar el doble accent: kàra-kía) és una pregària. En la mitologia de les illes Samoa es conta que es feia servir com si fos un encanteri, per “obrir” la terra i cuinar, en un forn subterrani, el menjar dels déus. I amb aquest mateix nom va néixer al 2001 un programa de cuina al Canal 33 que enguany ja ha complert la seva primera dècada i que ho va fer amb una clara vocació: donar a conèixer la vida quotidiana de la gent d´altres cultures que conviuen amb nosaltres a través de la seva gastronomia per tenir ben present que a qualsevol societat el menjar és senyal d´hospitalitat. Diuen al Karakia que "ens hem acostumat a rebutjar les diferències que hi ha entre nosaltres quan el que hauríem de fer és aprendre´n coses i fruir-ne". Ben cert!, i quina millor manera de demostrar-ho que a través de la cultura dels fogons, de receptes, d´ingredients i de plats a taula que compartim les persones vinguem d´on vinguem. La cuina esdevé, així, un signe d´identitat però sobretot d´agermanament perquè la proximitat fa caliu. Εl 28 de setembre de 2003 es va emetre el capítol dedicat a la cuina grega, El camí del temps. Veiem quina era la seva presentació...

Des de fa milers d'anys els grecs han anat arribant al nostre país: els foceus a Empòrion, els bussos grecs que venien a buscar esponges marines o els restaurants, que sota l'aparença d'una taverna s'han convertit en un referent a l'hora de triar una cuina estrangera. El caràcter mediterrani, a cavall d'orient i occident i amb una gran influència àrab, es dibuixa perfectament a la seva cuina, gens pretensiosa i plena de sabor. Un més dels plaers de què els grecs saben gaudir. Tot desfent el cabdell de la comunitat grega a Catalunya, ens aproparem a la seva cultura de la mà d'un grec de tercera generació, en Constantí Kóntos. Veurem també què s'amaga al rebost de les cases de la Setty o d'en Thanásis, sense oblidar-nos dels restaurants i els àpats-celebració en què es troba tota la comunitat.

Aprofitant que demà farem cuina grega a la Boqueria de la mà de l´Eulàlia Fargas, per obrir la gana i per veure si algun de vosaltres s´atreveix a remenar cassoles abans d´hora, us proposo una recepta mítica de la gastronomia grega actual, la mousaká, de la mà (mai millor dit) del cadaquesenc Nikos Daskalakis.

Ingredients

albergínies
patates
carn picada
pebrot vermell
pastanaga
tomàquet
porro
ceba
api
ous
vi blanc
canyella en pols
formatge ratllat
oli i sal

Preparació

Talleu les albergínies a làmines i deixeu-les una estona en remull amb aigua i sal perquè perdin força i s'endolceixin. Escorreu-les bé i fregiu-les.

Talleu les patates a rodanxes i fregiu-les en el mateix oli que heu fregit les albergínies. Reserveu-ho. Feu un sofregit de ceba, tomàquet, porro, api, pebrot vermell i pastanaga, tot tallat ben petit. Quan tingueu el sofregit a punt, afegiu-hi la carn picada. Remeneu-ho unes quantes vegades i aboqueu-hi un got de vi blanc. Deixeu que l'alcohol s'evapori una mica i afegiu-hi un raig de brou (o d'aigua). Rectifiqueu-ho de sal i, quan el sofregit de la carn estigui llest, aromatitzeu-lo amb una mica de canyella en pols.

Prepareu una beixamel no excessivament espessa i, quan ja la tingueu lligada, afegiu-hi els ous batuts i el formatge ratllat. D'aquesta manera us quedarà molt més cremosa.

En una safata que pugui anar al forn, munteu les diferents capes de la mussaca: primer una capa de patates, després una d'albergínies i, per sobre, repartiu-hi el sofregit de carn picada i verdures. La darrera capa és la beixamel, que ha de cobrir completament el sofregit (us quedarà molt més bé si feu una capa ben gruixuda de beixamel).

Escampeu-hi una mica de formatge ratllat pel damunt i enforneu-ho durant mitja hora (forn dalt i baix). Serviu la mussaca tallada en porcions, com si fos una lasanya. Bon profit, καλή ὀρεξί!

Lilium

2011-12-19T00:00:00.000+01:00

A propòsit de les entrades de la Laia i del´Alfons, sembla que hem trobat un autèntic fil d´or clàssic…

ElfenLied ésun manga creat per Lynn Okamoto per a una sèrie d’ anime dirigida per MamoruKanbe i adreçada a un públic adult. Aquest manga-anime tracta sobre unescriaturas anomenades diclonius, quesón una mutació de l’ésser humà amb banyes i una violenta reacció cap a laresta dels humans.

La història, sense explaiar-me massa,s´inicia quan una noia de nom Lucy aconsegueix escapar d’unes instal·lacions ones duen a terme experiments científics amb ella mateixa i altres humans. Pocdesprés de la primer escena, se´ns revela que Lucy és una diclonius; una de lesmés fortes mai creades. En la seva fugida, però, cau per un penya-segat i se ladóna per morta. Al dia següent, Kota, un noi que passeja per la platja trobaLucy inconscient i malferida i se l´endu a casa seva… Quan desperta, és unanena ingènua i dolça que només sap pronunciar una paraula: “nyu”. Així doncs,en Kota la bateja amb aquest nom. Comencen a succeir coses al voltant de Nyu iKota, i la veritable naturalesa assassina de la noia es manifestaesporàdicament, posant en perill fins i tot la vida dels seus amics…

La sèrie d’ anime s’obre amb una música depiano molt relaxant i suggerent interpretada per una extraordinària veufemenina d’ òpera que ens apropa a la naturalesa dolça i ingènua de la Lucy. Lalletra, i aquí està el quid de la qüestió, està en llatí. La peça s´anomena Lilium –lliri, símbol de la puresa i la innocència –encara que aparents- dela protagonista-. Cal dir que la bellesa de l’inici no és només musical sinótambé visual, perquè durant tota la presentació van apareixent els personatgesde la sèrie evocant algun quadre de Klimt (com, per exemple, El Petó, en la imatge que veieu) i estanperfectamente aconseguits.

La lletra fa així:

Osiusti meditabitur sapientiam

et lingua eius loquetur iudicium.

Beatus vir qui suffert temptationem,

quoniam cum probatus fuerit

accipiet coronam vitae.

Kyrie, ignis divine, eleison.

O quam sancta,

quam serena,

quam benigna,

quam amoena,

ocastitatis lilium.

Sempre he pensat que la lletra de la primeraestrofa fa referència als homes que en nom de la ciència han manipulat la vidai els gens de persones innocents per crear-ne monstres, caient en la sevapròpia trampa i pecant de supèrbia (aquella hybrisgrega que ens és tan familiar, oi?). En contrast, la segona estrofa –segons elmeu parer- fa referència a tots els que han patit les conseqüències delsexcesos que han comès aquests homes en una clara referencia a Nyu/Lucy, de lespoques que arriba a plantejar-se el que li han fet i quins foscos motius hi harere això…, ella era el lliri innocent, del qual ara només en queden uns quantspètals.

Algú ens pot traduir la lletra? Al fil delque he comentat abans, què en penseu de l´actitud arrogant d´aquells que podenarribar a transgredir les lleis de la naturalesa? Coneixeu algun quadre deGustav Klimt de temática mitológica?

Geanna Marín

1r curs delGrau de Filosofia de la UB

La Persèfone dels Comediants arriba al Teatre Lliure

2011-12-17T13:59:00.000+01:00

El Teatre Lliure de Barcelona va estrenar dijous passat la versió sui generis que els Comediants han escenografiat del mite de Persèfone. Persèfone. Variacions mortals, títol amb què han bategat el seu nou espectacle, versa sobre la mort. L´estrena internacional va tenir lloc el passat més de juny a Moscou i al juliol va poder veure´s a la 49a edició del Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. Amb aquesta obra, la veterana companyia de Joan Font amb una trajectòria de més de 40 anys tanca un cicle i un cercle vinculats a la celebració de la vida i al pas del temps com a elements complementaris de la mort, un tema no sempre fàcil de tractar per a les societats occidentals modernes. L´actriu Àngels Gonyalons és l´encarregada de donar vida a la filla de Zeus i Demèter, una Persèfone cabaretera, despullada de la ingenuïtat de Core, jove i seductora, que ens acompanya en l´ultim i definitiu viatge a l´Hades. Cançons, balls, màscares i, sobretot, la complicitat amb l´espectador per a un espectacle que compta amb la música original de Ramon Calduch i que podreu gaudir fins al 8 de gener. Reconeixeu els personatges que apareixen al vídeo? Quina escena descriu? Què recordeu del mite de Persèfone? Què simbolitza?

Us deixo amb aquesta interessant entrevista del programa Ànima al director dels Comediants Joan Font i a l´actriu Àngels Gonyalons-Persèfone.

Una classe magistral de cuina romana

2011-12-14T19:46:00.003+01:00

Avui ens ha fet una visita la Maria, exalumna de l´any passat que actualment cursa primer d´Història de l´Art a la Universitat de Barcelona. Ha estat una alegria gran i un orgull poder seguir comptant amb la seva col·laboració com a tripulant del Vaixell. Com que la setmana vinent anem al taller de cuina que l´Eulàlia Fargas ofereix al Mercat de la Boqueria, estem escalfant motors (i la gana!) i vaig demanar-li si podia venir a fer-vos una xerrada sobre la seva experiència amb la cuina romana. De fet, el seu Treball de Recerca va girar al voltant d´aquest món que ben aviat la va atrapar i des del mateix moment en què li vaig comentar la idea es va mostrar encantada amb la possibilitat de parlar-vos sobre tot el procès de documentació i recerca que la va portar a museus, conferències, restaurants, tallers i recreacions històriques que van ser per a ella un camí d´aprenentatge útil i alhora engrescador. De la Cella vinaria de Teià a la Magna Celebratio baetuliana, la Maria us ha transportat durant una hora al fascinant món de la gastronomia romana i us ha insistit molt en allò que heu sentit tantes vegades a classe: que seguim sent grecs i romans en molts àmbits de la nostra vida. De pas, us ha animat a enfilar el Treball de Recerca amb il·lusió i esforç, dos dels ingredients bàsics perquè qualsevol cosa que feu a la vida us deixi el regust dolç de la satisfacció per la feina ben feta. Paga la pena haver-la escoltat. Plurimas gratias, Maria, pel teu entusiasme!

PRIMVM VITΛE

2011-12-10T16:08:00.001+01:00

Dijous passat vaig visitar les bodegues de propietat familiar Vallformosa situades a tocar de Vilobí del Penedès. Gestionada per la cinquena generació de la família Domènech, el seu origen se situa al 1865 i actualment compta amb diverses bodegues pròpies de vins i caves sota quatre DO (Denominacions d´Origen) estatals (Penedès, Cava, Catalunya i Rioja) a més de comercialitzar també vins d´Argentina. En acabar la visita guiada vaig comprar un vi de criança DO Rioja que em va cridar l´atenció pel seu nom: PRIMVM VITΛE. I vaig descobrir entre la varietat de vins i escumosos comercialitzats per Vallformosa altres noms ben clàssics... LIVIUS (vi blanc), MILETO o MVSA que ens recorden la tradició grecoromana de la cultura del vi ben arrelada a casa nostra (recordeu l´apunt del Vaixell sobre la Festa de la Verema a Verdú) És per això que avui dia, si volem gaudir d´excel·lents rutes relacionades amb l´enoturisme i la gastronomia, no cal sortir dels nostres paisatges. Aquesta tradició clàssica està molt vinculada a les marques i noms de vins i caves catalans i d´arreu de l´estat, com NON PLUS ULTRA, LACRIMA BACCUS o PROTOS, per posar alguns exemples. Si us hi fixeu, fins i tot descobrireu una lletra grega en la marca del vi que apareix a la fotografia (coses del disseny!).

Us proposo una petita recerca...busqueu noms de productes i/o marques relacionades amb la viticultura, esbrineu el seu significat i, si convé, la història que s´hi amaga al darrera. Per cert, què vol dir PRIMVM VITΛE? Quina relació pot tenir amb el producte que etiqueta? Quina lletra grega llegiu? A què fan referència les altres marques que he anomenat? Què significa l´expressió llatina IN VINO VERITAS? De quins mots grecs provenen les paraules enoturisme i gastronomia?

Els jocs de la fam de Suzanne Collins

2011-12-07T18:58:00.001+01:00

Fa poc he acabat de llegir la trilogia Els jocs de la fam (Estrella Polar, 2009) de l´escriptora i guionista nordamericana Suzanne Collins, i un cop més he pogut comprovar com el món clàssic segueix essent una font inesgotable d’inspiració per als nostres dies.

L´acció està ubicada a Panem, un país sorgit de les cendres dels vells EUA, en un temps futur en què la societat viu sota l´ombra despòtica de la luxosa ciutat del Capitoli , que governa amb mà de ferro els seus territoris anomenats districtes.

El llibre relata la història de dos nois d´un dels tretze districtes que són triats a l´atzar com a tribut i enviats al mortal espai de l´Arena per jugar-se la vida contra vint-i-quatre contrincants més, dos per districte, per tal d’entretenir els rics ciutadans del Capitoli durant els Jocs de la Fam. Només en viurà un. Aquest “espectacle” commemora el dia de la Sega en què el Capitoli, ja fa una pila d´anys, va vèncer la resta de districtes i es va convertir en el centre de poder de Panem. Els Jocs de la Fam han esdevingut un programa televisat en hores de màxima audiència en què els espectadors, obligats a contemplar la carnisseria, arriben a apostar pels seus tributs preferits. Tanmateix, són els més pobres els que han d’anar a l’ Arena a lluitar per sobreviure perquè no disposen de diners per poder esborrar el seu nom del sorteig. Els Jocs de la Fam s´han popularitzat de tal manera que la gent espera amb delit les setmanes en què se celebren anualment, es dedica molt de temps a preparar-los i la retransmissió arriba arreu dels districtes. S´aclama els escollits com a autèntics herois i el vencedor-supervivent fa una gira de la victòria en acabar el macabre espectacle.

Aquests són només alguns exemples dels referents clàssics que hi podeu trobar, de manera que si en voleu descobrir més haureu de llegir els llibres. Bona lectura!

A propòsit dels referents que he anat comentant, a què us recorda el nom del país? I el de la ciutat? Què era l´arena? En quins jocs del món romà s´inspira l´espectacle dels llibres de Suzanne Collins? Què opineu dels programes de televisió-escombraria? Quina reflexió en feu de tot plegat?

Anna Ruiz de la Fuente

1r curs del Grau d´Educació Primària (UB)

ΜΕΔΟΥΣΑ

2011-12-03T17:13:00.001+01:00

Mireu quin còmic ens regala la Mayte Béjar, de 1r de Batxillerat, sobre el mite de Medusa! Confessa que li ha portat molta feina però que potser li ha revelat una vocació que ja fa temps rumia: ser il·lustradora de contes infantils. Qui sap? Tanmateix, per això treballem, per obrir portes i camins. T´imagines, discipula? Què us ha semblat la seva feina? L´animeu a que continuï somiant? I vosaltres, quin somni amagueu? LaMayte té una companya a classe que dibuixa també molt bé. Sabeu de quiparlo? Em sembla que la propera història l´hauràs de publicar tu...opotser combineu el vostre talent per fer-nos un millor regal. Gràcies, Mayte!

Audi famam illius!

2011-11-29T17:04:00.001+01:00

Coneixeu o heu jugat alguna vegada al Super Smash Bros.Brawl per a la consola Wii? Segurament molts de vosaltres. És un joc de gènere de lluita/plataformes onhi participen tots els personatges mítics de la companyia Nintendo. Si en voleumés informació, cliqueu aquí. Ara bé,què hi té a veure una entrada com aquesta en un bloc com aquest, us preguntareu?

Doncs el referentclàssic que trobem en aquest videojoc eldescobrim al preciós i extraordinari tema inicial, on es presenten tots els personatgesmitjançant seqüències animades. Segurque si heu jugat recordeu com fa la cançó... és un tema que recorda una òpera. L’autor d´aquesta peça musical és el japonès Nobuo Uematsu,un conegut compositor de bandes sonores de videojocs, però la lletra va sersupervisada per Masahiro Sakurai,el director de la companyia de HAL Laboratory.

Si atenem a lalletra, veureu que està... en llatí!

Audifamam illius

Solus in hostes ruit
et patriam servavit

Audifamam illius
Cucurrit quaeque
tetigit destruens

Audifamam illius
Audi famam illius

Spesomnibus, mihi quoque
Terror omnibus, mihi quoque

Illeiuxta me

Illeiuxta me
Socii sunt mihi
qui olim viri fortes
rivalesque erant

Saevecertando pugnandoque
splendor crescit

Sabrieutraduir-la? Coneixeu algun altreproducte de consum o d´oci que es pugui relacionar amb el mon clàssic?

Aquíus deixo el tema, gaudiu-lo!

Alfons Pardo

2n Batxillerat

Paradoxes clàssiques: Hebe sobre una necròpolis

2011-11-26T12:29:00.001+01:00

Situada a la plaçade la Vila de Madrid, molt a prop de la Rambla, podem trobar una de les relíquies que ens van deixar elsnostres avantpassats de la ciutat de Bàrcino, la necròpolis romana. Enterradessota un convent on habitaven les Carmelites de Barcelona, aquestes restes queformen part de la via sepulcral que resseguia la Via Augusta es van descobrirquan un incendi va destruir tot l'edifici l'any 1954. Tots els sepulcres datendels segles II i III d.C i, com era habitual en aquella època, la necròpolisestava fora de la ciutat emmurallada.

Aquest jaciment, situatdins del perímetre del Barri Gòtic barceloní, ens permet descobrir i admirarfins a una setantena de sepulcres o cupae.Una bona part d´aquest itinerari arqueològic està a la vista de qualsevolpassejant, per això és tan màgic poder transitar-hi i contemplar aquest important patrimoni quetestimonia la vida d´alguns d´aquests avantpassats.

En aquesta mateixaplaça hi ha una botiga que em va cridar l´atenció pel seu singular emplaçament(o, almenys, així m´ho va semblar): Hebe. Aquest nom correspon, en la mitologiagrega, al de la deessa de la joventut. És per això que la propietària del´establiment em va comentar que la seva botiga de cosmètics i perfumeria haviaestat batejada amb aquest nom i que va ser el seu marit qui havia tingut laidea.

Quina és lahistòria d´Hebe? Quina relació veieu entre el nom del comerç i els productesque ofereix? Per què penseu que vaig trobar paradoxal la ubicació d´aquestestabliment?

Us deixo amb la companyia d´aquestes tres fotografies que vaig fer de la botiga i de la necròpolis i d´un vídeo moltinteressant sobre el recorregut de la via sepulcral de la Vila de Madrid.

Valete!

Charlene Tabobo

1r Batxillerat

Ἡ Ἀθηνᾶ τοῦ Παρθενῶνος

2011-11-24T15:42:00.001+01:00

Τò ἄγαλμα τῆς Ἀθηνᾶς ἐλέφαντοςκαὶ χρυσοῦ ἐστίν· ἐπί μέσῳ μὲν τῷ κορυθί ἐστι Σφιγγὸς εἰκων. Τὸ δέ ἄγαλμα ὀρθόνἐστι ἐν χιτῶνι καὶ κατὰ τὸν στέρνον ἡ κεφαλὴ Μεδούσης ἐλέφαντος ἐστι πεποιημένη·ἐν δὲ τῇ χειρὶ δόρυ ἔχει, καὶ πρὸς τοῖς ποσὶν ἀσπις τε κεῖται, καὶ πλησίον τοῦ δόρατος δράκων ἐστίν. Ἐνδέ τῷ βάθρῳ τοῦ ἀγάλματος εἰκάζεται Πανδώρας γένεσις.

Παυσανίας, Ἑλλάδος περιήγησις

Què ens descriu el text de Pausànies? Quin gènere va conrear aquest autor? Què en sabeu d´ell? De quina poderosa deessa parla? De qui fou obra aquesta majestuosa escultura, considerada una de les set meravelles del món antic?

Una bella història d´amor... a la romana

2011-11-19T00:01:00.000+01:00

Ja fa unes setmanes que els tripulants de 4t van enregistrar els vídeos de les seves converses llatines (COLLOQUIA LATINA) sobre un guió treballat a classe (recordeu encara l´Ave, Caesar de fa dos anys?). Alguns s´han fet esperar però paga la pena veure´n els resultats. Aquí us deixo, verbi gratia, amb el talent interpretatiu de la Ginesta, en Roger i la Maria interpretant una bella història d´amor ambientada en la Roma dels cèsars. Feliciter omnibus et praesertim his discipulis!

La manipulació d´un mite

2011-11-15T16:41:00.001+01:00

El 31 de març de2010 es va estrenar a la nostra cartellera cinematogràfica una nova versió -allòque en anglès se´n diu remake- d´unclàssic del pèplum (el gènere vinculat al món grecoromà) del 1981, Lluita detitans, dirigida aquest cop pel francoamericà Louis Leterrier. Al Vaixell ja en vam parlar en el seu moment. Lapel·lícula tracta de la vida i miracles de Perseu, l´heroi argiu conegutsobretot per matar Medusa, l’única de les Gòrgones que era mortal, isalvar Andròmeda, filla dels reisd´Etiòpia Cefeu i Cassiopea, de ser devoradaper un monstre marí del qual ja parlarem després. A la pel·lícula hi ha, però,una sèrie de llicències que no la fan fidel al mite clàssic que tradicionalments´ha considerat canònic. A mesura queanem explicant la història d´aquest heroi, desgranarem també aquestesllicències que en alguns casos són tot un despropòsit.

Perseu (Περσεύς) és fill de Zeus i Dànae, filla del rei d’Argos, Acrisi. Explica el mite que aquest va preguntar a l´oraclesobre el seu futur i que la resposta va ser aquesta: “si tens un nét, etmatarà”. Acrisi, aterrat, tancà la sevafilla en una presó perquè no tingués fills. Però Zeus, que havia quedat encisatper la seva bellesa, es convertí en pluja d’or, es filtrà per una escletxa dela cel·la i fecundà Dànae. Aquí ja trobem les primeres diferències entre elmite i la pel·lícula:

-la dona que fecunda Zeus a lapel·lícula és l’esposa d´Acrisi, no la seva filla.
-en el film, Zeus es transforma en Acrisi,mentre que en el mite ho fa en pluja daurada.
-en el mite, Zeus fecunda Dànaeperquè se sent atret per la jove. En canvi, a la versió cinematogràfica ho fa per venjança, ja que Acrisi ha atacat l´Olimp perquè està fart del govern delsdéus (¿?)

Acrisi, quans’assabenta del naixement, llança al mar la seva filla Dànae i el seu fillPerseu dins d’un taüt de fusta. Aquestsarriben, impulsats per vents benefactors, a un illa, Sèrifos, on el seurei Polidectes (en una altra versió hofa Dictis, germà del rei) els recull i els acull. A la pel·lícula torna a haver-hidiferències importants respecte al mite original:

-en el film només sobreviu el fill,Perseu, mentre que en el mite sobreviu també Dànae.
-en el mite els recull bé unpescador, Dictis, bé el seu germà, Polidectes, rei de l´illa. A la pel·lícula,ho fan un pescador de nom Espir i la seva esposa Bàrbara.
-en el mite, el taüt arriba a lesplatges de Sèrifos, mentre que a la pantalla Dànae i Perseu són recollits aalta mar.

Seguim. Passat un temps, Polidectes s’enamora de Dànae i la vol seduir peròPerseu, ara ja un jove, la protegeix. Polidectes organitza un banquet al qualhi convida tots els seus amics i també Perseu. En el transcurs del sopar, es parla sobre quinseria el regal més indicat per fer al rei. Tots arriben a un acord que seria uncavall, mentre que Perseu diu que si fes falta li portaria el cap de Medusa. Aldia següent, tots es presenten amb els seus cavalls respectius, mentre quePerseu ho fa amb les mans buides. Llavors, Polidectes, per desempallegar-se del´únic obstacle que el separa de Dànae, envia Perseu a matar Medusa. Hades,Hermes i Atena ajudaran l’heroi davant la missió gairebé impossible d’aquesta comesaamb un regal cadascú: un casc que proporciona la invisibilitat, unes sandàliesalades i un escut que reflecteix com un mirall. Primerament, visita les velles Graies,que comparteixen un sol ull i una sola dent. Perseu els ho roba i les obliga a mostrar-liel camí que porta a la gòrgona Medusa.

-a la pel·lícula no hi ha capbanquet ni celebració, sinó que Perseu es proposa aconseguir el cap de Medusa per poder matar el Kraken, un monstre marí, i així debilitar Hades i poder-sevenjar d’ell per haver matat els seus pares adoptius i la seva germana. Aquestaversió és, certament, delirant perquè el Kraken és d’origen escandinau. Enrealitat, el monstre marí és Ceto, mare de moltes criatures mitològiques entreles que hi destaca Medusa.
-a la versió cinematogràfica Perseuno utilitza ni les sandàlies alades ni, òbviament, el casc invisible.

Ajudat per una falçtambé regal d´Hermes, mata Medusa tallant-li el cap mentre dorm,acostant-se-li d'esquena i mirant enreraa través de l'escut d´Atena. De la ferida en surt Pegàs, el cavall alat, fillde la unió entre la gòrgona mortal i Posidó.

-a la pel·lícula, Perseu mataMedusa amb una espasa i mirant-la pel reflex d’un escut fet de pell d’escorpí.

-Pegàs apareix a la gran pantalla molt abans que Perseu mati Medusa.

De camí a Sèrifospassa per Etiòpia, on rescata Andròmeda de ser devorada per un monstre marí, Ceto, mare de les Graies i de les Gòrgones,enviat per Posidó a desolar el pais. Perseu la converteix en pedra gràcies a lamirada petrificadora del cap de Medusa. A canvi, demana casar-se amb laprincesa etíop. Aquí acaba la pel·lícula, però no el mite.

-Andròmeda, a la pel·lícula, ésprincesa d’Argos i Cefeu rei de la ciutat.

Andròmeda i Perseu escasen i tornen a Sèrifos, on Perseu castiga Polidectes convertint-lo en pedra pervoler obligar Dànae a casar-se amb ell. Un dia retorna a Argos per participaren uns jocs. Durant la competició de disc Perseu, per accident, el llança cap ala tribuna d´autoritats i mata unespectador, Acrisi. Així es compleix la predicció de l’oracle. Perseu, com erad´esperar, regnarà sobre la ciutat (i justament, segons diuen).

-a la pel·lícula, Acrisi és mort pelseu fill, ja que Hades li ordena que el mati.

Aquesta recerca entrela fidelitat a una història original –en aquest cas la del mite de Perseu i laMedusa- que s´ha mantingut intacta al llarg dels segles per la seva riquesa coma font d´aprenentatge i el despropòsit–o per què no dir-ho, manipulació- que sovint manifesta la indústriacinematogràfica amb l´únic objectiu de donar protagonisme a l´acció gratuïta ials efectes especials per damunt de la història per se, em suggereix unapregunta: fins a quin punt aquesta pràctica cada cop més habitual pot deformarla realitat d´una tradició que, com la grega, ens ha transmès tanta saviesa através dels seus mites? Què n´opineu, vosaltres? Coneixeu alguna altrapel·lícula on aquesta divergència sigui evident?

Jordi Rojas

1r Batxillerat

Si parpelleges, la perdràs

2011-11-10T20:45:00.006+01:00

Aquestesparaules les podria haver pronunciat la temible deessa a cau d´orella del seuestimat servent. I aquest, guardià gelós de la filla d´Ínac, la custodia nit idia, dia i nit per tal de preservar-la de la luxúria del pare dels déus i elshomes...

Del 20 al 30 d´octubre passat es va celebrar la 3a edició del Subtravelling, la Mostra Internacional de Curtmetratges al Metro organitzada per la Fundació TMB Cultura. La imatge que va il·lustrar aquest festival de l´audiovisual bé podria tenir un referent en la mitologia clàssica. A partir del text que apareix a l´encapçalament d´aquesta entrada, esbrineu qui podria haver estat el destinatari de tals premonitòries paraules.

De qui es tracta? Qui és la temible deessa? I Ella, l´objecte d´amor de la luxúria del pare celestial? Quina és la seva història? Quin tràgic desenllaç té?

I parlant de curtmetratges, al Vaixell en tenim ja dos de temàtica mitològica, El judici de Paris i Atalanta i Hipòmenes. Algú s´anima a presentar la seva candidatura amb una nova recreació de velles (i belles) narracions clàssiques? Seria tot un plaer!

Rere el llegat de Pandora, de Rosa Ma. Noguer

2011-11-05T13:34:00.000+01:00

Fa un tempss’inicià, sota els braços acollidors d’aquest vaixell, una iniciativa que voliaanar recollint testimonis del llegat clàssic en la poesia dels nostres dies.Dues “condicions sine qua non” s’hi posaven: 1.- Que fossin autors vius. 2.- Que el lectorhi aportés aquells textos que havia llegit recentment. No era, per tant, unatasca “erudita”, sinó, em sembla a mi, “vivencial”. Aquesta dimensió, la querelaciona la cultura clàssica amb la nostra vida i no només amb els nostresconeixements, és la que dóna sentit a una reivindicació que la nostra societatsembla no voler assumir. Calia haver-se trobat de veritat amb els poemes, no únicament cercar-los al Google o pelsviaranys de les nostres biblioteques.

I vet aquí queens arriba aquest poemari, Rere el llegat de Pandora, de la poeta Rosa Maria Noguer, que ens aporta 17 poemes on, certament el títol ja ens era un indici,el tema mitòlogic no només hi és present, sinó que en resulta protagonistaabsolut. Guanyador del XXVI Premi de Poesia Mn. Narcís Saguer de Vallgorguinacorresponent a l’edició de l’any passat, apareix ara publicat per l’editorial Témenos. El llibre es configura a través de la presentació de diferentspersonatges de la mitologia, des de Zeus fins a Polifem, passant per Pandora,que dóna títol a tot el recull, i, cal mencionar-lo en un espai com aquest,Odisseu i el seu extraordinari viatge. En el pròleg, Joan Mercader ens diu:

“(...) els miteses poden enfocar des de diferents estadis: antropològics, filosòfics, osimplement com a símbols per crear semblances amb el món actual. I és això elque fa l’autora”.

Des del meu puntde vista, hi ha entre aquestes paraules una que cal remarcar: “simplement” .Perquè, com dèiem en el primer paràgraf, és precisament aquest exercici derelació amb el present el que ens pemet que el llegat del món clàssic no es perdi.Els homes (i les dones) fa molt temps que tenim plantejades qüestions vitalsque no han variat massa al llarg dels anys. Saber escoltar el passat ésaprendre a configurar el futur. Un exemple farà millor la feina:

Minotaure

El monstre senyoreja
enmig del paradís.
Udols de foc
arrasen
l’alè del viure.
Dedins la foscor,
vol d’aloses desclou
instants d’albes:
Teseu lluita,
l’amor venç.
El fil d’Ariadna ensorrà
els murs del laberint.
Quin cabdell guiarà
els nostres passos
pel laberint dels dies?

El fil quesegueix Teseu ens fa preguntar-nos pels fils que mouen les nostres vides. Quinexercici tan extraordinari, tan útil, tan necessari... Mentre vaig mirant de respondre’ma mi mateix sobre quins són els meus fils, us aconsello la lectura d’aquestllibre tot esperant que us agradi.

Carles Cervelló

P.S.: Qui ésPandora? De quin llegat creieu que parla l´autora del poemari? A quin ciclemitològic pertany el món de Teseu? Que us suggereixen aquests versos de Rosa M. Noguer? Penseu que els mites ens poden ajudar a reflexionar sobre la nostra pròpiavida? Per què? …

Ir y quedarse, y con quedar partirse

2011-10-30T18:07:00.000+01:00

Ir y quedarse, y con quedar partirse,
partir sin alma, y ir con alma ajena,
oír la dulce voz de una sirena
y no poder del árbol desasirse;

arder como la vela y consumirse
haciendo torres sobre tierna arena;
caer de un cielo, y ser demonio en pena,
y de serlo jamás arrepentirse;

hablar entre las mudas soledades,
pedir pues resta sobre fe paciencia,
y lo que es temporal llamar eterno;

creer sospechas y negar verdades,
es lo que llaman en el mundo ausencia,
fuego en el alma, y en la vida infierno.

Lope de Vega

L’altre dia a classe de literatura vamestar comentant un sonet de Lope de Vega, un dels poetes i dramaturgs del període barroc mésimportants de l´anomenat Segle d’ Or de la literatura en llengua castellana.

El poema, que porta per títol Ir y quedarse, y con quedar partirse, elva escriure per a una de les seves amants, Isabel de Urbina, cap a l’any 1588 aValència . El tema principal ésl’absència de l’estimada i el dolor de la separació. Tracta d’ explicar l’amorcaracteritzant-lo amb imatges, versos oposats, abundància d´antítesis id´adjectius per tal de definir-lo.

Als versos 3 i 4 trobem una referènciamitològica, molt pròpia d´un poema culte i barroc, ja que el jo poètic comparael seu amor amb el d’ Ulisses (ambdós pateixen l’amor en la distància) on intenta explicar que encaraescolta la seva veu però no pot lliurar-se dels impediments per tornar a tenirl´estimada.

Aquests versos (oír la dulce voz de una sirena y no poder del árbol desasirse) fanreferència al cant XII de l’ Odissea, en el qual Ulisses és el primer aafrontar el perill de les sirenes, criatures mitològiques que habitaven elMediterrani, i el seu temptador i letal cant. Aquest va sobreviure al fet d´escoltarles seves melodioses veus sense perdre-hi la vida, ja que es deia que totaquell que sentia el seu cant es llençava al mar i moria ofegat. També es deia,però, segons una altra versió del mite, que el cant feia que els marinersquedessin en un estat hipnòtic i aclaparant que provocava el xoc del vaixell contra l’escull de l’illa onelles habitaven; d’aquesta manera les sirenes devoraven els navegantsimprudents.

El poema homèric ens explica que Ulisses,que frisava per sentir l’ harmoniós cant de les sirenes, va fer el següent persaciar el seu desig i no morir en l´intent: va tapar les oïdes amb cera a totsels seus companys de navegació i ell mateix es va fer lligar al masteler perevitar llençar-se al mar.

Quan va començar a sentir el cant, vasuplicar a la seva tripulació que el deslligués. Aquests, però, immunes aqualsevol soroll pel mer fet de tenir les oïdes tapades, no varen sentir elscrits d’Ulisses, i d’aquesta manera fou com va sobreviure.

Ulisses i les sirenes, Herbert Draper, 1909

De qui eren filles les sirenes? A què ensrecorda l’etimologia del seu nom? Quin nom llatí rep el lloc on habitaven? Enquin altre mite trobem un poeta que, amb l’ajuda d’un instrument va aconseguir resistiral cant de les sirenes? En quins versos del poema podem veure reflectit elpatiment com el principal factor causant de l’amor?

Yasmin Fonseca

2n Batxillerat

Starry Sky i la mitologia grega

2011-10-25T18:36:00.000+02:00

Starry☆Sky (スターリースカイSutārī Sukai) és unvideojoc japonès creat per la companyia Honeybee l´any 2009. Basat en un Anime del mateixtítol, està organitzat en quatre parts, cadascuna ambientada en una estació de l´anyi protagonitzada per tres nois, personatges que caracteritzen els dotze signes del zodíac tot i que en un CD especial van afegir-hi un tretzè personatge: Ophiuchus.Aquests són els seus noms,

Nanami Kanata Pisces
Amaha Tsubasa Aquarius
Tomoe Yoh Capricornius
Kinose Asuza Sagittarius
Miyaji Ryuunosuke Scorpius
Hoshizuku Kotaro Libra
Haruki Naoshi Leo
Aozora Hayato Virgo
Touzuki Suzuya Cancer
Mizushima Iku Gemini
Kanakubo Homare Taurus
Shiranui Kazuki Aries

Aparentment és unvideojoc de temàtica romàntica del qual no diríem que està relacionat amb elmón clàssic; però si veiem les imatges que inclouen els extres, ràpidamentdescobrim un estret vincle amb les diferents històries dels signes del zodíacclàssics.

Veieu? Cada personatge és representat amb un símbolque directament l’uneix amb el seu zodíac. En el primer cas es tracta de Leo,identificat per l´animal que apareix al costat d´en Haruki Naoshi i en el segonveiem Aquari, Amaha Tsubasa, que està simbolitzat amb aquesta gerra d’aigua quesosté l’estudiant.

Les imatges no sónl’únic exemple en què podem observar les clares referències mitològiques. En eltràiler que van crear fa un any per donar a conèixer la nova sèrie animada, acada personatge, quan apareix, se li destaca al costat el símbol que fareferència al seu signe del zodíac.

També en la presentacióapareix un cel nocturn (referència al títol del videojoc, Starry Sky, CelEstelat en anglès), ja que els signes del zodíac s’originen en l´àmbit de l’ astrologia(l’estudi del moviment i la posició dels astres), d´on neix la teoria que acada signe li correspon una personalitat humana bàsica.
Per últim, us deixouna imatge d´Ophiuchus, que tant era comentat fa un temps perquè se´lvolia afegir com el tretzè signe del zodíac.

Quin signe zodiacalsou? Quina és l´etimologia de la paraula zodíac? Sabeu què simbolitza el vostre signe i quin mite s´hi amaga al darrera? Enla mitologia grega amb qui es relaciona Ophiuchus? Quina habilitat tenia?

Laia Ruiz
1r Batxillerat

La violació de Lucrècia al Lliure de Gràcia

2011-10-20T20:53:00.002+02:00

Diumenge passat vam anar al Teatre Lliure de Gràcia, on vam poder gaudirde la magnífica versió de l’obra de Shakespeare basada en un episodi moltimportant de la història de Roma: la violació de Lucrècia.

Aquest relat ens situa al final de la monarquia romana, amb Luci Tarquiniel Superb com a rei que deixarà, amb el seu exili de l´Urbs, pas a la República. Aquest canvi en les institucions polítiques de Roma va venir forçatper l´actitud orgullosa i desmesurada del propi Tarquini i especialment del seu fill,Sext Tarquini, que va sotmetre l’innocent Lucrècia,dona de Col·latí, amic i general de Roma. Tarquinies veu impulsat a posseir Lucrècia, fruit del desig per les bones paraules deCol·latí envers la seva dona. És la història d´una baixa passió incontrolable.

Al cap d’uns quants dies, Sext Tarquini vaanar a Col·làcia amb un sol acompanyant, sense saber-ho Col·latí. Acollit allíamb amabilitat per aquella gent desconeixedora de la seva intenció, fouconduït, després de sopar, a l’habitació dels hostes. Quan li va semblar queels voltants estaven segurs i que tothom dormia, ardent de passió i ambl’espasa desembeinada, s’acostà a Lucrècia que dormia, i posant la mà esquerrasobre el pit de la dona, li va dir: “No cridis, Lucrècia; sóc Sext Tarquini;tinc l’espasa a la mà; moriràs si dius res”

Tit Livi, Ab urbe condita, 57-60

Lucrècia, després d’haver estat ultratjada, confessa al seu marit i al companyd´aquest, Luci Juni Brutus, la deshonra que hapatit. Ella, després de fer-los jurar venjança, es lleva la vida amb unpunyal.

Després d’haver conegut de primera mà aquest episodi amb la lectural´any passat del llibre I d´Ab urbe condita, de l´historiador romà Tit Livi,hem pogut comparar-la amb la versió de Shakespeare, de la qual ens sobtenalgunes aspectes com, per exemple, el debat intern pel que passa Tarquini abansde cometre el crim. Finalment, aquest opta per deixar-se endur pel seu desigterrenal i irrefrenable per Lucrècia, del qual atorga la culpa a la pròpiadonzella romana per la seva bellesa.

Pel que fa a l’obra cal destacar la grandíssima actuació de Núria Espert que interpreta l’obra d’una manera moltfluïda i plena de registres, fent-se càrrec de tots els personatges, als qualspodem diferenciar gràcies als canvis de veu i de vestuari que fa damunt d´unescenari minimalista. Quan fa de narradora parla en tercera persona, quanrepresenta Tarquini vesteix una capa i projecta una veu més tosca com a símbolde la seva virilitat, mentre que quan interpreta Lucrècia, aquesta capa quedasubstituïda per un revers més clar i fi.

Un altre aspecte molt important de l’obra és que la passió i eldramatisme de l´Espert van acompanyatsd’una il·luminació i una escenografia que ajuden a endinsar-te molt més profundamenten l’obra i en la tragèdia d´una dona humiliada, nus argumental d´aquesta històriaimmortal.

Per últim, us deixem amb un petit fragment de la peça, dirigida per Migueldel Arco, que us recomanem de tot cor.Fins diumenge teniu temps!

P.S.: per cert, qui ens pot fer cinc cèntims de l´episodi sencer explicat per Livi que significà, segons la llegenda, el final de la monarquia romana?

Esther Soria
1r curs del Grau d´Educació Primària (UAB)
Maria Canales
1r curs del Grau d´Història de l´Art (UB)

Shutruk-Nahunte

2011-10-16T12:44:00.002+02:00

Estela de Naran-Sin

Divendres vaigpassar als alumnes de 1r la pel·lícula El club dels emperadors (2002). És elsegon curs que ho faig i no serà l´últim. Demà en parlarem a classe. A banda del´argument, amb uns quants punts en comú amb una altra pel·lícula molt mésconeguda fins i tot entre els nostres estudiants, El club dels poetes morts (1989),és aquesta una història que destil·la lliçons d´educació pels quatre costats.Confesso que el professor que la protagonitza, el Sr. Hundert, m´és simpàticper raons òbvies, però no és aquest el motiu pel qual l´he inclòs en la mevaprogramació ni, per descomptat, perquè passar una pel·lícula sigui gairebésempre un recurs fàcil i alhora engrescador per als nostres alumnes. El sentités un altre i, de fet, la recomano a qualsevol professor que vulgui parlar ales seves classes del valor i, per tant, del tresor inqüestionable del´educació, sigui quina sigui la matèria que imparteix. De tots els “momentseducatius” que van apareixent a mesura que avança la història, i són molts,n´he triat un d´especial significació: durant la primera classe amb els nousalumnes del curs, un cop fetes les presentacions pertinents, el professorHundert fa ús d´un recurs pedagògic que li serveix cada any per alimentar lacuriositat natural dels adolescents que té al davant. Fa llegir a un alumne lainscripció que presideix el fons de la classe:

“Sóc Shutruk-Nahunte, rei d´Ashand i Susa, sobirà de la terra d´Elam. Jo vaigdestruir Sippar, vaig prendre l´estela de Naran-Sin i la vaig portar a Elam onla vaig dedicar com a ofrena al meu déu (Shutruk-Nahunte 1158 aC)”

Quina lliçó de vida ensenya la història d´aquest rei dela terra d´Elam? En Hundert continua:

“Shutruk-Nahunte, coneix algú aquest nom? Poden consultarels llibres (i els alumnes busquen el nom, com si d´una competició es tractés)…no el trobaran. Shutruk-Nahunte, sobirà de la terra d´Elam, el qui va destruirSippar, tanmateix les seves gestes no apareixen en cap llibre d´història. Perquè? Perquè la gran ambició i la conquesta sense contribució al bé comú notenen cap valor.”

A continuació els pregunta com pensen ells contribuir aaquest bé comú, és a dir, com pensen retornar a la societat allò que l´educacióels ha donat. Aquesta és, em sembla, una pregunta molt pertinent en els tempsque corren, atesa l´especulació i l´abús que molts practiquen amb allò que hanmal après de mestres i llibres. Quan es parla d´invertir en educació com a unade les fonts de riquesa per a qualsevol societat, de què parlem? Més aviat deformar treballadors competents, com més especialitzats millor, al servei delbenefici lucratiu d´uns pocs, de persones que han d´invertir el que han après isaben exclusivament per millorar el seu estatus social i, conseqüentment, econòmic,o parlem de fomentar i ensenyar virtuts -l´honestedat, per exemple- i valors –comla justícia- als nostres alumnes, sigui quina sigui l´etapa educativa, perarribar a una vida plena de sentit –el principal efecte de l´educació- quenecessàriament revertirà en una societat més honesta i justa? Un potentossudir-se a guanyar el món sencer, però perquè les accions perdurin cal feralguna cosa més, cal sortir de la closca del propi egoisme. Finalment, el professor Hundert contraposa al deShutruk-Nahunte els noms d´altres homes de l´antiguitat que sí han contribuït afilar la història: “Aristòtil, Cèsar, August, Plató, Ciceró, Sòcrates, homesd´un marcat caràcter”, diu, “els mèrits i triomfs dels quals van sobreviure ala seva època i sobreviuran fins i tot a la nostra”. Erenhomes, d´acord, però el seu pensament, els seus actes, l´empremta que vandeixar és indeleble, mai no s´esborrarà i formen ja part de nosaltres persempre més.

I potser sí que a les escoles de negoci o als fòrums on es parla depolítica i de qüestions que ens interessen i ens afecten a tots, per posar dosexemples, s´hauria de parlar també de Shutruk-Nahunte i de la utilíssima lliçóque ens ensenya la seva mala gestió d´un poder ilimitat, l´ambició sensesostre, el creure que el que hem après només a mi m´interessa i em beneficia.D´això, els grecs en deien hybris.

Les humanitats són necessàries perequilibrar aquest desordre i repensar el món és cosa de tots, no només delspoderosos. L´estudi de la literatura, la filosofia, l´art, la història o lallengua de les grans tradicions culturals ens apropen a l´essència de l´home,són un far que ha de seguir il·luminant el nostre camí.

Ciceróens diu:

nescire autem quid ante quam natus sisacciderit, id est semper esse puerum (Orator, XXXIV, 120)

no saber què hapassat abans del nostre naixement és esdevenir sempre un nen

I això, convé no oblidar-ho.

Què és per a vosaltres l´educació? Quinsentit li doneu? Què valoreu d´allò que apreneu? Creieu que conèixer el relatde Shutruk-Nahunte és útil? Tripulants de 1r i 2n, què us ha semblat la pel·lícula? A quines reflexions us ha portat?

Un judici de Paris molt sui generis

2011-10-14T00:02:00.000+02:00

Ja fa temps que sabia que alguns extripulants, tripulants i seguidors del Vaixell preparaven una recreació de l´episodi del judici de Paris d´ençà que vam llegir a classe el magnífic text del Judici de les dees de Llucià de Samòsata en la versió d´Albert Berrio (Ed. de la Magrana, Col.lecció L´esparver clàssic). S´ha fet esperar però ha pagat la pena. Aquí en teniu el resultat, una adaptació molt sui generis plena de bons moments, rialles i una certa solemnitat. Eris és tota una femme fatale, a Zeus, coronat per l´heura!, se li escapa el riure mentre pensa en com embolicar més la troca, a la poma se li ha esborrat una a, les serps del caduceu semblen tenir vida pròpia i Paris, el bon pastor, queda bocabadat i esmaperdut davant les tres preciositats que li ofereixen el que mai cap mortal ha sentit de llavis divins. En fi, aquests nois i noies mereixen un fort aplaudiment perquè han treballat amb il·lusió i volen regalar-nos aquest retall de mitologia. Tetis, Peleu, Eris, Zeus, Hermes, Paris, Afrodita, Atena i Hera...quina colla!

A tots i a totes, moltíssimes gràcies per la vostra generositat i alegria.

Per cert, mariners de l´Odisseu, potser caldrà que ens refresqueu la memòria recordant-nos quin és el fil argumental d´aquest judici que va desembocar en un conflicte bèl·lic memorable pels segles dels segles. Qui el va protagonitzar? Quins episodis hi destaquen? Quin va ser el seu desenllaç? Teniu corda per estona!

Roma, la construcció d´un imperi

2011-10-11T00:20:00.000+02:00

Acabo de veure al Canal 33 un capítol de l´extraordinària sèrie documental Cronos dedicat a Roma, que pren com a fil argumental la construcció d´alguns dels edificis i obres més emblemàtiques de l´enginyeria romana al llarg de la seva història. Ponts, vies, aqüeductes, una fastuosa domus i un amfiteatre de somni al servei del poder i de l´ambició política d´uns governants que van forjar la grandesa d´un imperi emparant-se en la genialitat i l´eficàcia del talent romà i el sacrifici de milers de vides. Tot just quan acabem de parlar a classe d´alguns d´aquests aspectes de la civilització romana. Ha estat un programa ad hoc i per això us l´enllaço aquí.

Quins aspectes us han cridat més l´atenció? Què opineu de l´aportació de l´enginyeria romana a la cultura del desenvolupament de la nostra societat? Hi veieu un paral·lelisme amb la revolució tecnològica que vivim avui dia? Es dóna actualment aquesta relació entre poder i arquitectura? Quin edifici o construcció us desperta més admiració? Per què?

Dos anys navegant...

2011-10-07T00:00:00.000+02:00

L´enhorabona, tripulants! Avui, 7 d´octubre de 2011, el nostre Vaixell suma un nou aniversari i ja en van dos. Certament han estat vint-i-quatre mesos intensos i productius. Fa un any recordàvem i celebràvem amb fotografies de tots els grups un primer curs coronat pel millor reconeixement possible. El projecte va anar avançant amb nous alumnes, renovats esforços i amb la proa ben dreçada. No hi han faltat les maltempsades, els enrenous tècnics o els moments d´incertesa i desànim, però hem procurat no oblidar el més important: gaudir del viatge per descobrir cada port, cada viarany amb ulls clàssics i amatents. Fidels a la tradició, recordem hic et nunc la nostra primera entrada, tota una declaració de principis. Us torno a dir el que ja us vaig dir fa un any perquè el sentiment segueix intacte...

"Tripulants del vaixell, us he de confessar que estic molt orgullós de vosaltres i us reconec un mèrit extraordinari. Sense vosaltres res de tot això no tindria sentit. Sou els autèntics protagonistas i cadascú ha aportat el seu granet de sorra, per petit que hagi estat. Heu demostrat que paraules i expressions com esforç, constància, il·lusió per aprendre, projecte en xarxa, compartir o excel·lència no són paraules i expressions buides sinó una realitat engrescadora de la qual he après moltes coses."

Plurimas gratias uobis ago
ΕΥΧΑΡΙΣΤΩ ΠΟΛΥ

Seguim navegant...

Un llatinisme, una imatge

2011-10-06T00:02:00.000+02:00

He recuperat del calaix del temps un treball que fa dos anys uns companys de 4t i avui tripulants habituals de 2n van fer a partir d´una sèrie de llatinismes proposats a classe. Ara que comencem a navegar per aquests mars de les clàssiques, convé, mariners primerencs, que en conegueu alguns. En Martí, en Guillem i en Cesc us conviden a que busqueu el significat d´aquestes expressions que encara ara tenen un ús molt habitual en la llengua i que ens el feu saber a través dels vostres comentaris. Primerament, expliqueu què és un llatinisme. Jo us proposo que en cerqueu altres i que plegats enriquim de coneixements la nostra trevessa. Bona recerca!

Llatinismes I

El mur d´Adrià, el límit d´un imperi

2011-10-04T18:07:00.001+02:00

Aixecatsobre els límits del territori de l’imperi romà al nord d’Anglaterra, itravessant des del mar del Nord al mar d’Irlanda el país, s’alça desafiant les terres bàrbares el mur d’Adrià. Aquestaconstrucció de 117 quilòmetres de llargària feta de blocs de pedra units ambargamassa argilosa va ser erigida per18.000 homes a les ordres de l’emperador romà Publi Eli Adrià entre els anys122 i 132 dC, després d’una visita d’aquest a la zona, per tal de frenar les invasionsprovinents dels poblats bàrbars del nord d’Anglaterra que representaven unperill per a l’estabilitat tant militar com econòmica de l’imperi. Avui en dia,l’escenari ens ofereix unes vistes magnífiques cap a les verdes i silencioses planúriesde les quals no en podem abastar la fi. Ara bé, què hi deuria haver hagut allàfa més de 2.000 anys? Segurament, si ens hi poguéssim traslladar, el primer detot que sentiríem serien les passes atrafegades però fermes dels sentinellesromans, anant d’un cantó a l’altre, tot custodiant el mur des de dalt delsforts situats al llarg de la muralla. Possiblement, també podríem trobar algunque altre badallant recolzat a la paret tot esperant avorrit, després d’unajornada de guàrdia, un possible atac mentre mira recelós com la resta dels seuscompanys beuen i riuen al campament militar que, mica en mica, va esquinçant lafoscor de la nit amb la feble llum provinent de les tavernes. I és que, a pocsquilòmetres del mur d’Adrià, s’hi trobaven tot de campaments militars on elssoldats vivien amb les seves famílies junt amb botiguers, ferrers, forners... que oferien els seus serveis a l’exèrcit.

[Fotos d´arxiu: Júlia Vallespir]

Aquest any he tingutla gran sort de visitar in situ les restes arqueològiques del poble deVindolanda, un petit fort construït l’any 85 dC situat al sud de la murallajust al costat del riu Tyne, i a on avui en dia s’hi estan realitzantexcavacions per tal de classificar-ne les ruïnes, s’hi han identificat banysromans, armeries, cases particulars, temples, botigues..., i per catalogar-neles troballes com, per exemple, un munt de cartes privades, d’entre les quals endestaca una petita joia, la primera carta escrita per una dona en llenguallatina, una tal Claudia Severa que envià una lletra a la seva germana, SulpiciaLedipina, per proposar-li de passar el seu aniversari plegades. Tot i que lesexcavacions van començar el 1814, encara ara es desconeix més de la meitat delterritori que formava el campament, fet que dóna ales a la imaginació delsarqueòlegs o dels aficionats a la matèria per pensar en les múltiples troballesque encara els queda per descobrir o desxifrar, com és el cas d’un esqueletd’una adolescent enterrat en unes circumstàncies poc comunes que apunten cap aun possible homicidi. I és que aquests són els misteris que ens brinda lahistòria! Cap a finals de l’imperi, a l’inici de la seva decadència, el 383,degut a un seguit d’incursions bàrbares i davant l’impossibilitat d’un imperiromà massa desestabilitzat per frenar-les, el mur va ser abandonat i els romansvan començar a retrocedir cap al sud tot començant, així, el principi de la fi.

Tripulants, a quina dinastia d´emperadorsromans pertanyia Adrià? on elsitueu cronològicament? on va néixer? qui va ser el gran amor de la seva vida?quin és el contingut de la carta enviada per ClaudiaSevera a laseva germana SulpiciaLepidina? Us atrau el món de l´arqueologia?

JúliaVallespir

1r cursdel Grau d´Arqueologia (UB)

P.S.: sobre l´emperador Adrià,l´escriptora francesa MargueriteYourcenar vaesciure tot un referent de la novel·la històrica en clau epistolar, Memòries d´Adrià (Mémoires d´Hadrien, 1951). Es tractad´una carta de l´emperador romà a Marc Aureli que esdevé una profunda meditaciósobre la mort. La professora Laura Borràs ens en parla al programa Els matins de TV3.

Narbo Martius

2011-10-01T11:05:00.000+02:00

Aquest estiu vaig estar a França amb la meva família i durant l´estada vam aprofitar per visitar la ciutat de Narbonne, al sud-est del país gal. Allà vaig descobrir que aquesta bella ciutat de prop de 50.000 habitants va ser fundada l'any 118 a.C. pels romans, que van anomenar-la Colonia Narbo Martius . Està situada en una cruïlla de camins que segueixen la costa per on transitava la Via Domitia, el primer camí romà a la Gàl·lia que permetia connectar la península itàlica i Hispània. Amb el temps va esdevenir una ciutat important i va convertir-se en capital de la província de la Gallia Narbonensis. Fins i tot el 45 aC, Juli Cèsar hi va instal·lar els veterans de la Legio X. Com totes les ciutats, va tenir el seu moment de glòria. En el cas de Narbona, aquest va arribar durant el segle I dC degut a la seva activitat portuària i gràcies a la seva condició de port fluvial, emparat en les aigües de l´Atax (actual Aude). Un devastador incendi l´any 145, que va esfondrar-ne una part important, va marcar la seva lenta però inexorable decadència com a ciutat romana.

A partir de l´any 462 va formar part del regne visigot de Toulouse i posteriorment va ser ocupada pels musulmans procedents d'Espanya fins al 734. L' any 759, Narbonne va quedar definitivament integrada en territori francès.

Us he deixat unes imatges que vaig captar in situ amb el mòbil. Si pareu atenció, llegireu una inscripció al mur que fa referència a la xarxa viària que passava per la ciutat i que conserva gairebé intacta la seva construcció. En aquella mateixa plaça, hi vaig trobar un establiment de menjars que es deia Àgora. El món és ple de referents clàssics!

Parlant de vies …sabeu el nom d´alguna via principal romana a Hispània i per on passava? Quina era la tècnica de construcció d´una via romana? Valete!

Laura Guillén

2n Batxillerat

Proelia ante Troiam

2011-09-27T11:07:00.000+02:00

Charles Antoine Coypel. La fúria d´Aquil·les (1737)

In pugnaecampo, inter mare et oppidum Troiam, omnes fortiter pugnabant. Plurimi Graeciet Troiani fortes milites eorumque duces periti erant. Achilles autem ceterosGraecos virtutis fama superabat. Troiani vero omnem spem in Hectore, Priamifilio, habebant. Duorum virorum facta Homerus poeta nobis narravit. OlimAchilles, quod Agamemnoni iratus erat, pugnae non interfuit ; Graecimagnam cladem acceperunt. Hostes usque ad Graecorum naves, quas nautae in litustraxerant, clam venerunt earumque partem igne deleverunt. Unus ex Achilliscomitibus, Patroclus, hostes pellere potuit ; Hector autem eum in acieinterfecit. Tum Achilles tandem cum Hectore pugnare constituit.

Una llengua, un tresor

2011-09-26T00:11:00.000+02:00

Com ja és habitual, hem dedicat les primeres classes a parlar de llengües, antigues i modernes, de l´ús que se´n fa i de la riquesa que se´n deriva. Hem remuntat el riu i hem arribat fins a la font de què beuen una bona part de les llengües del món, l´indoeuropeu. Un any més, des del 2001, avui celebrem el Dia Europeu de les Llengües i és bo i necessari recordar hic et nunc que el respecte per la diversitat lingüística constitueix un dels pals de paller de qualsevol societat democràtica. Hem reflexionat sobre la importància de conéixer qui som, d´on venim i cap a on anem. El llatí, com a mare de les llengües romàniques, i el grec, la més antiga de les llengües indoeuropees que es parlen al vell continent, ens ajuden a comprendre el tresor que tenim si valorem el fet d´aprendre una llengua no només per parlar-la i llegir-la, sinó també per estimar-la. Llegiu i escriviu molt i bé, és la millor manera de cuidar aquest patrimoni que ens fa humans. Respecteu la multiculturalitat, valoreu-la i reflexioneu sobre ella, perquè només així podreu esdevenir ciutadans democràtics responsables. Les llengües, ja ho sabeu, ens serveixen per comunicar-nos i no per distanciar-nos. Qualsevol altre ús que se´n faci és perjudicial per a la convivència de les persones. Una llengua és un tresor, mai un problema.

Quines llengües parleu vosaltres, com les valoreu, quines altres coneixeu o us agradaria aprendre? Per què? Creieu que el llatí i el grec us ajudaran a millorar l´ús de les llengües que feu servir habitualment? Què n´opineu, de tot plegat?

ΕΜΠΟΡΙΟΝ

2011-09-24T10:56:00.004+02:00

[Fotografia: Carles Cervelló]

De la mà de Noumas,un comerciant egipci d’Alexandria i de Paula Aemilia, germana d’un cònsol romà,ambdós del segle I aC, aquest estiu he tingut l’oportunitat de fer una visita ala vila d’Empòrion. Confesso que, de vegades, aquest tipus de visites“teatralitzades” em fan una mica de por: la presència d’algun personatge delpúblic amb afany de protagonisme, l’excessiva banalització dels comentaris perpart dels actors, etc., tot plegat fa que molt sovint es trenqui la màgia queun espera trobar en moments com aquest. Tanmateix, en aquesta ocasió ha pogutmés la bona voluntat de tots plegats que els inconvenients (mosquits inclosos).Mentre passejàvem per una Empòrion en ruïnes i Noumas i Paula ens explicaven elque havia estat l’esplendor d’una vila magnífica, em sentia feliç d’aprendretantes coses que no sabia de la mà de dos persones que representaven aquestesperit clàssic que tant reivindiquem. I vet aquí que em va venir al cap quepotser estava experimentant allò que realment ha de ser un clàssic avui en dia:un company de viatge que, tot dialogant, t’ensenya i aprèn gràcies almeravellós regal de la paraula.

Gràcies a lapassejada compartida, aquelles pedres s’anaven transformant en presència vivad’un passat que ens ha permès fer-nos tal com som en l’actualitat. Lesbotigues, mercats, places i demés dependències de la ciutat prenien de cop totala vida que havien tingut i s’alegraven (permeteu-me que així ho pensi) que laseva vida no hagués estat en va perquè nosaltres, amb la complicitat quemostràvem, la fèiem de nou realitat.

També passa aixíamb els llibres. Quan obrim les seves pàgines, fem de nou realitat un món que,d’acabar-se, ens faria renunciar a una part substancial d’allò que som. Elsllibres de les nostres biblioteques no són peces arraconades en unaprestatgeria, són símbols de la meravellosa arquitectura que la Humanitat haanat bastint al llarg dels segles (malgrat nosaltres mateixos i les nostresbarbaritats). Sentir-nos agraïts i mostrar-ne, encara quesigui de tant en tant, respecte i admiració ens farà que, com les ruïnesd’Empòrion, no perdem mai els fars que il·luminen el nostre camí.

[Fotografia: Carles Cervelló]

Carles Cervelló

Mihi nomen est...

2011-09-20T17:59:00.000+02:00

Saluete omnes, discipulae et discipuli de 4t! Amb aquesta entrada inaugurem les activitats del curs 2011-12 relacionades amb la matèria de Llatí dels tripulants més joves i ho fem amb una "carta de presentació", la nostra particular Personalis Charta amb què tradicionalment ens hem anat coneixent els primers dies de classe. Enguany ho farem a través de la xarxa perquè també us puguin conèixer els companys d´altres centres, especialment dels IES Premià de Mar i Isaac Albéniz de Baetulo (Badalona) amb qui l´any passat ja vam tenir la sort de col·laborar durant els inoblidables dies de la VII Magna Celebratio badalonina. Ells van encetar aquesta original manera de presentar-se i nosaltres, com cal fer sempre amb les bones idees, ens hi hem sumat. Què us sembla? Descarregueu-vos el document, expliqueu-nos en llatí qui sou en els comentaris que heu d´anar desant i, sobretot, aprenguem a fer xarxa. I si sou agosarats, potser un dia no massa llunyà us ronda pel cap presentar-vos amb la vostra pròpia veu. Audaces fortuna iuuat!

Personalis charta

M´he estimat molt la vida

2011-09-17T13:43:00.002+02:00

Hem començat aquests dies d´inici d´un nou curs amb activitats que ens retornin la memòria del que vam aprendre fa uns mesos i que sovint el pas del temps ens fa oblidar. Les veus dels poetes ens ajuden a reprendre el camí que per a uns quants de vosaltres enguany arriba al final d´una llarga etapa educativa i paga la pena tenir present, com tantes i tantes vegades ens xiuxiuexen els clàssics a cau d´orella, que a la vida són els petits detalls els que marquen la diferència a l´hora de trobar aquells moments de felicitat. A tall d´exemple aquí teniu els versos del poeta i periodista valencià Vicent Andrés Estellés que ressegueixen el solc dels grans poetes llatins. Horaci, Virgili, Catul, Ovidi o Aviè reviuen amb força en la veu poètica d´Estellés. Tot moment és únic, efímer però immortal alhora. Cal saber-ho!

Llegiu aquest apunt d´homenatge del Fil sobre la influència del món clàssic en V. A. Estellés i comenteu què us han semblat les sàvies paraules del poeta valencià. Treballem en xarxa!

M´he estimat molt la vida

m’he estimat molt la vida
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada a la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravanet, aquell all tendre,
què dieu d’aquell lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.

m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira els ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell,aquell melic,
com la primera dent d´un infant

Horacianes, XLII

Preparats per salpar de nou, tripulants?

2011-09-12T00:05:00.000+02:00

Ja hi tornem a ser, mariners del Vaixell! Avui comença un nou curs i nosaltres ens disposem a desancorar la nau d´aquest port estival que, espero i desitjo, us hagi permès descansar i agafar forces per afrontar amb il·lusió i paciència els nou mesos que dura la nostra travessa. El rumb es manté ferm, la feina que vam fer durant el curs passat s´ha traduït en un nou reconeixement i això ens ha d´esperonar encara més mentre escorcollem l´horitzó amb ulls clàssics. Donem la benvinguda als nous tripulants de primer i de quart i preguem perquè el nou viatge dels estimats companys de 2n sigui fructífer. El món clàssic ens espera, més viu que mai, Grècia i Roma ens obren les seves portes i ens conviden a traspassar-les per descobrir les meravelles que s´amaguen darrera un poema, una escultura, un paisatge o un mite immortals. Nosaltres sabem que paga la pena desxifrar classe rere classe aquest immens i preciós patrimoni per a la humanitat. Salvete, discipuli discipulaeque omnes, ΧΑΙΡΕΤΕ, passeu, passeu... benvinguts al nou curs que comença avui!

L´Alba, una companya de l´escola, em va fer arribar aquest vídeo que és tota una proesa de tècnica audiovisual. Us convido a ballar amb els clàssics, una bona manera de celebrar l´inici de la nostra particular singladura. Hissem, doncs, les veles. CARPE DIEM!

Jordi

Discussions bizantines

2011-08-29T12:14:00.016+02:00

[Fotografia: Carme Ausejo]

Istanbul pot semblar encara l´epicentre del món -de fet, ho va ser durant molt de temps- quan des de l´estret del Bòsfor que s´endinsa fins a l´estuari de la Banya d´Or es contempla aquesta monumental i mil·lenària ciutat atapeïda d´edificis majestuosos, carrers impossibles i riuades de gent sota l´abrusador sol estival. Diuen que el 1453 els turcs otomans repicaven ja els tambors de guerra a les portes de Constantinoble, l´antiga Bizanci grega, disposats a prendre la ciutat, mentre els savis i erudits grecs de la ciutat, fins i tot l´emperador i els més propers estaven embrancats en interminables debats religiosos sobre el sexe dels àngels o sobre la naturalesa divina de Crist sense adonar-se que el seu món era a punt d´esfondrar-se. Impressiona pensar quan arribes a Istanbul que aquells savis que passaven el temps en discussions estèrils -perquè plantejen qüestions vanes, intrascendents o massa subtils, sense tenir en compte els problemes reals i més propers- ho fessin als edificis més luxosos de la ciutat, palaus i esglèsies entre les que hi destaca la meravellosa Santa Sofia -Hàgia Sophia en aquells temps del Sacre Imperi-, reconvertida en mesquita i avui museu, la magna obra de l´arquitectura bizantina. I un té la tendència a pensar que no hem canviat massa, perquè tants segles després, mutatis mutandis, les discussions bizantines (sensu lato, és clar) segueixen essent per a molts indispensables per no deixar veure´ns el bosc. Què n´opineu, de tot plegat?

El vaixell d´Odisseu guardonat amb el XIX premi Didascàlia 2011!

2011-08-25T09:21:00.012+02:00

Quina il·lusió, tripulants, i quina manera més especial d´acabar un curs inoblidable i començar-ne un de nou! L´enhorabona a tots els alumnes de clàssiques -present, passat i futur- de l´Escola Vedruna-Gràcia: la revista Auriga ha concedit a El vaixell d´Odisseu el premi Didascàlia 2011 en la seva XIX edició. Aquest guardó distingeix el nostre bloc d´aula com a experiència docent en l´ensenyament secundari dels territoris de parla catalana. Vull també donar les gràcies a totes les persones que d´una o altra manera participen en aquest projecte amb les seves col·laboracions i suggeriments i en especial a la revista Auriga i al jurat del premi per haver confiat en la nostra feina. Si d´una cosa ens hem de sentir orgullosos és de contribuir amb el nostre granet de sorra a la difusió del món clàssic i, en un sentit més ampli, de les humanitats en uns moments en què la nostra presència -indefectiblement qüestionada- es fa més necessària que mai veient com van les coses.

Felicitar també els altres guardonats, el Museu de Badalona i el Museu Bíblic Tarraconense (premi Musa) i l´Ivan Caño, alumne de 3r d´ESO de l´IES Serrallarga de Blanes (premi Núria Tudela i Penya), per les seves aportacions a la descoberta, coneixement i difusió del món grecoromà.

Que acabeu de passar un bon estiu. Carpe diem!

Mea culpa

2011-07-28T20:09:00.016+02:00

Va ser a Dubrovnik, la ciutat croata que anomenen “la perla de l´Adriàtic”. Bellíssima des del mar, l´arribada a les seves imponents muralles que l´han fortificat durant segles i l´han fet inexpugnable a l´atac de pirates i exèrcits invasors –que no dels maleïts obusos des dels majestuosos turons que l´envolten- amagava un secret en un dels seus carrerons estrets plens de vida i d´olors ancestrals que no em passà desapercebut. És un d´aquells moments en què un constata amb satisfacció que la nostra llengua mare es fa present en qualsevol indret del vell continent i que, per a les generacions que han estat educades en el coneixement del llatí, renova les utòpiques il·lusions de recuperar-lo com a nova llengua d´ús. Només pensaments fugissers. Va ser la curiositat qui del bracet em va conduir fins a l´establiment, certament amagat, que assenyalava el rètol: sota el nom del carrer, s´hi podia llegir el llatinisme i el tipus de menjar que oferia. Amb un gest de la mà vaig convocar la família i vam decidir fer allà un àpat que la calor abrusadora de la jornada ens aconsellava urgent. Acabades les postres, de nou aquesta companya de viatge que et fa tenir ben alerta els ulls i les orelles a tothora em va fer preguntar al cambrer el perquè del nom del local. Sense desvetllar el secret ni pronunciar paraula va fer venir un homenot d´espessos i blancs cabells que mostrava un ampli somriure i una mirada blava, neta i franca. Així m´ho va semblar, malgrat pensar –ho reconec- que als turistes, i tants com n´hi havia!, sempre plau sentir-se com a casa. L´amo del negoci, un bavarès entrat en anys, ens va explicar una bella història personal la importància de la qual anava revelant la brillantor dels seus ulls mentre l´explicava. Era, deia en un castellà prou intel·ligible i fruit de la seva vida nòmada, un senzill però sentit homenatge al seu professor de llatí de la seva adolescència, un home que l´havia marcat profundament amb les seves paraules, pensaments i actitud davant la vida. A l´escola, els alumnes l´havien batejat amb el sobrenom carinyós –l´àlies, va puntualitzar ell- del mea culpa, evocant l´expressió que sovint utilitzava per referir-se a la necessitat –gairebé un imperatiu- que els homes reconeguin els propis errors per tal de construir una societat més justa i autèntica, un món millor, en definitiva. I que els clàssics, afegia, n´eren una font d´inspiració. No cal dir que aquesta lliçó de vida ens va emocionar sincerament i escric aquesta entrada per donar-ne testimoni. Abans de marxar, però, va deixar anar la següent observació: “en tinc un record indelebre, d´aquest professor...com ens agradaria que ens recordessin, a nosaltres?” Com us agradaria, a vosaltres?

Una fira de brocanters mitològica

2011-07-21T18:11:00.009+02:00

Passejant per la fira de brocanters que cada dissabte de la primavera i de l´estiu embelleix l´espai central del Passeig de Cadaqués, vaig topar-me amb aquesta estatueta feta en bronze d´un conegut heroi de la mitologia grecoromana amb posat victoriós. De qui es tracta? Quin abillament duu? Quin animal agonitza als seus peus? En sabeu la història? A banda de l´interès mitològic de la peça, proposo una petita investigació: el nom de l´artista hi apareix parcialment. Qui pot revelar-nos i donar-nos a conèixer la seva autèntica identitat?

Les dones imaginàries de Carles Cervelló

2011-07-06T09:36:00.006+02:00

Farà cosa de dos mesos el meu amic Carles va presentar el seu darrer poemari Les dones imaginàries (Témenos edicions) a la llibreria Bertrand de Barcelona. És un recull de vint-i-vuit poemes que volen ser un homenatge a les dones d´arreu, constructores sovint anònimes del paisatge emocional que ens defineix, de la memòria i els records que el temps, sempre envejós, ens regala amb benevolent complicitat o ens treu amb la crueltat pròpia dels qui se saben poderosos. És un llibre inspirat a partir de la lectura del meravellós text d´Italo Calvino Les ciutats invisibles (1972) i aquest joc de miralls entre la ciutat i la dona com un referent poètic del diàleg que diàriament mantenim amb nosaltres mateixos em fa pensar que si llegiu qualsevol dels versos d´aquesta poesia tan propera no quedareu indiferents. Amistat a banda, em sembla de justícia proposar-vos aquest llibret acabat de polir com a plaent i profitosa lectura estiuenca. Prosit!
Aquest poema que us transcric a continuació (amb permís de l´autor!) m´ha recordat el vell amic Horaci. Per què serà?

Diomira

Nit de setembre. Els dos vells
s´agafen de la mà mentre
ella deixa caure amb tendresa
el cap sobre l´espatlla
de l´home que fa tant temps coneix.
No diuen res. No cal. Senzillament,
miren el temps que fuig.
Hem estat feliços en nits com aquesta,
pensen, i contemplen com un estel
cau esberlant la foscor que els cerca.

Καλή ὀρεξή, prosit!

2011-06-24T10:10:00.024+02:00

Ai, tripulants, irreparabile tempus fugit! Un any més hem arribat al final d´un nou curs, d´un nou i bell viatge i com ja és tradició ho vam voler celebrar com els déus manen. Embriacs de Dionís (en el bon sentit de la metàfora) i d´Atena, els alumnes d´Humanitats de 1r i de 2n de batxillerat us vau reunir dimecres al nostre témenos particular, el restaurant grec Dionisos -una mica casa nostra- que hi ha davant d´una de les portes d´accés al Parc de la Ciutadella. Els de 4t tenieu festa grossa de comiat i el vostre capità us va acompanyar a la tarda entre un dinar i un sopar ben especials. Amb els de 1r no ens hem dit adéu, sinó a reveure. Carregueu bé les piles perquè al setembre hem de tornar amb les forces renovades. Salparem de nou i qui sap cap a quins viaranys ens portarà la travessa. Aquesta és la màgia dels viatges, no us sembla?

Els humanistes de 2n vau voler que us acompanyessin tres convidats que d´alguna manera han procurat transmetre la seva passió per la literatura, la filosofia i el món clàssic durant aquests mesos que ara acaben. Hem estat un tastet d´aquest petit però meravellós univers de les Humanitats que durant dos anys heu anat coneixent i que cadascú ha anat fent seu a la seva manera. D´això n´estem ben convençuts. Gràcies per voler compartir la vostra alegria amb nosaltres. I res més, dir-vos que tant de bo la vida ens segueixi regalant moments com aquests i d´altres tan necessaris per comprendre que tenim la immensa sort de fer el què ens fa feliços i de poder-ho compartir amb vosaltres. Una abraçada i feliç viatge.

P.S.: a títol personal us vull demanar una cosa... no oblideu el Vaixell, seguiu comentant i col·laborant en aquest projecte que vosaltres vau veure néixer. Aquest és el meu desig. Us trobaré a faltar. Gràcies per aquests dos anys de felicitat.

I Jornades romanes a Barcelona: BARCINO COLONIA ROMAE

2011-06-19T09:56:00.016+02:00

Del 14 al 19 de juny, l’Associació de Comerciants Creu Coberta, el grup Barcino Oriens i la Fundació Cultural Hostafrancs han organitzat les I Jornades Romanes de Barcelona Barcino Colonia Romae al carrer Consell de Cent, al barri d’Hostafrancs de la capital catalana.

L’objectiu de l’esdeveniment ha estat difondre el coneixement de la història antiga de la nostra ciutat en temps de l’Imperi romà a través de diverses activitats culturals i comercials, com un itinerari que permeti conèixer els antics oficis de l’època romana, conferències sobre gastronomia i perfums, una mostra de cinema pèplum, tallers infantils i espectacles de música i ball, entre altres. Destaquen també un combat de gladiadors, una venda pública d’esclaus, un banquet romà i una fira i mercat romà oberts de les 11 h a les 20 h, amb productes de les botigues associades a Creu Coberta.

L’esdeveniment ha comptat amb la col·laboració de l’Escola Joan Pelegrí, el Museu de Badalona, el Museu d’Història de Catalunya, l’Associació de Reconstrucció Històrica de Badalona, la Magna Celebratio, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i Tarraco Viva.

PROGRAMA

Conferències, cinema i teatre

Dimarts 14 de juny
19.00 h. Més que menjar: significats i protocols dels àpats en el món grecoromà. Xerrada a càrrec del Dr. Jordi Principal, investigador del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

20.00 h. Cinema: Centurión (Neil Marshall, 2010).

Dimecres 15 de juny
19.00 h. Ungüents i perfums. La ruta de les olors. A càrrec de Teresa Carreras, conservadora del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

20.00 h. Cinema: La vida de Bryan (Monty Python. Terry Jones, 1979).

Dijous 16 de juny
19.00 h. El cinema "Peplum". Xerrada a càrrec de Joan Banús, arxiver, historiador i expert en cinema.

22.00 h. Cinema: Àgora (Alejandro amenábar, 2009).

Diumenge 19 de juny
18.30 h. Teatre. Aulularia o la comèdia de l'olla de Plaute. A càrrec de No sabem on anem.

Llocs de realització:
Conferències, cinema i teatre: Sala d'actes de la Fundació Cultural Hostafrancs (C. Torre d'en Damians, 6).
Cinema a la fresca: Fructuós Gelabert, Cotxeres de Sants.

Actes al carrer

Dissabte 18 i diumenge 19 de juny
D'11 a 20 h. Mercat romà. Carrer Consell de Cent.

D'11 a 14 h i de 17 a 20 h:

Officia et tabernae romanorum. Ofici i botigues de la Roma clàssica a càrrec de Reconstrucció Història de Badalona. Carrer Torre d'en Damians.
Armillum

Expositio tabernarum. Botigues i oficis de l'antiguitat en l'actualitat. Carrer Rector Triadó.
Dissabte de 18 a 20 h i diumenge de 12 a 14 h: taller de vidre bufat. A càrrec de Robert Celades, geòleg i químic. Carrer Torre d'en Damians.

De 14.30 a 16 h:

Thermopolium. Menú romà a càrrec de Scolarest i Barcino Oriens. Preu: 20 €. Fundació Cultural Hostafrancs.

Dissabte d´11 a 14 h i de 17 a 20 h. Ludi. Jocs romans a càrrec d´Aura, didàctica i difusió cultural. Carrer Rector Triadó.

Diumenge de 12 a 14 h. Ludi puerorum. Jocs romans per a nens i nenes a càrrec del MAC. Carrer Callao.

Actes a l'escenari: 18 i 19 de juny

Dissabte a les 11.30 h. Presentació de les jornades romanes i el mercat.

Dissabte a les 12 h i 17 h, i diumenge a les 12.15 h. Sacra privata, els rituals de la llar Carmina canere, la música a Roma. A càrrec de Thaelia, grup de reconstrucció històrica.

Dissabte a les 13 h i 18.30 h, i diumenge a les 11.30 h i 18.15 h. Servi ancillaeque venduntur. Venda d'esclaus a càrrec de Tallaferro.

Dissabte a les 13.30 h i 20 h, i diumenge a les 13.15 h i 17.30 h. Legio et legionarii. Presentació de l'exèrcit romà a càrrec de Tallaferro.

Dissabte a les 17.45 h, i diumenge a les 13.45 h i 19.45 h. Munera gladiatora, la gladiatura i el combat de gladiadors, a càrrec de Tallaferro.

Dissabte a les 19.15 h. Convivium romanum, banquet romà, a càrrec de Barcino Oriens.

Diumenge a les 11 h. Música i ball d'inspiració romana. A càrrec de l'escola de ball La fàbrica dels somnis de Sònia Alonso.

Diumenge a les 20.15 h. Màgia, a càrrec de l'Escola de Magia.Net.

Avui acaben les Jornades. Encara hi sou a temps de gaudir-les!

P.S.: per si no hi podeu anar, aquí en teniu un tastet d´imatges.

Catalans a la Romana

2011-06-18T14:02:00.017+02:00

L´Eulàlia és l´actriu de la túnica fúcsia

El cap de setmana del 28 i 29 de maig els nois i noies d´entre 14 i 15 anys de El Cercle, al barri de Gràcia, vam representar l´obra Catalans a la Romana, una divertida comèdia de romans, original de Joan Rosquellas, ambientada a la Catalònia de fa una pila d'anys i molt inspirada en les comèdies llatines de Plaute.

Els nostres catalans se situen en un petit poble de la “Costa Bravum”, on un cònsol, un mercader i un habitant de la vila es disputen pel futur càrrec de senador. Entremig: enamoraments, unes muses molt peculiars, el conflicte de la independència, retrobaments…

Entre els personatges hi trobem els tres romans que volen aconseguir el càrrec de senador de la província...

Cassius Crassus, l'amo de la casa on passa tota la història, probablement el més adequat per tenir aquest càrrec. És el cònsol de la província.

Caius Sempronius: un mercader veí d'aquesta casa, un home molt competitiu, al qual només importen els diners.

Julius Tulius: un noi vingut a menys, a qui només fa costat la seva dona. Com que el seu pare havia estat senador, ell intenta recuperar el càrrec per a la família.

...les seves tres dones...

Filipa, la dona de´n Crassus, a qui li preocupa molt com la veu la gent i vol ser una persona distingida dins la societat; una snob de l´època en tota regla. Òbviament, que el seu marit arribi a senador l'ajudaria a ascendir en el seu estatus social.

Cinna Restituta, la dona d´en Caius, té molt mala relació amb el seu marit. A la que pot marxa amb un altre, encara que per a ella és molt important que aconsegueixi el càrrec. Qüestió de diners!

Agripina és la dona d´en Julius. No té res, però és la més feliç de les tres. No li importa que el seu marit no aconsegueixi el càrrec perquè ella i en Julius viuen en un món fet a mida de la seva felicitat.

...els tres criats (com no!) de les respectives famílies riques...

Octàvia és la criada de Filipa. Està molt enamorada del capità Marcus Galanus encara que això no ho pot saber ningú. S'estima la seva senyora com si fos la seva mare.

Meneu, el criat d´en Crassus, l'esclau tastador de la casa. Confia molt en el seu amo, de vegades massa i tot.

Clàudia, l'esclava de la Cinna. També se l'estima molt i, a més, és la més respectuosa de tots tres, potser pel caràcter dels seus amos. Està enamorada de Meneu des de fa temps.

...un independentista amb un pare inesperat i el capità...

Metel, amic de Meneu. Són còmplices, en Meneu roba diners al seu amo per donar-li a ell i subvencionar certes revoltes.
El general Delirius, cap de l'exèrcit, que arriba a la domus, escenari de l´acció, per decidir qui és el millor candidat. En arribar es troba amb una mica d'enrenou i un fill a qui no havia vist mai.

Marcus Galanus, capità de l'exercit, que en arribar a la casa s'enamora d'Octàvia.

...i, finalment, tres muses i una endevina de pa sucat amb oli...

Magenta, Maragda i Violeta: tres muses que ens van explicant d'una manera ben divertida el què passa damunt l´escena.

Sibil·la, una endevina que d´endevina no té res, encara que entre els personatges és d'allò més buscada. Per què serà?

I per posar ordre en tot aquest embolic els directors que ho van fer possible, l´Eli Pujol, l´Oriol Vilajosana i la Clara Mañós.

Va ser una experiència fantàstica i el públic s´ho va passar d´allò més bé. Si alguna vegada la veieu anunciada en alguna programació teatral, no dubteu en anar-la a veure. No us en penedireu!

Per cert, abans he fet menció d´un autor romà de comèdies: Plaute. Què ens en podeu dir d´ell? Després de llegir aquesta entrada, penseu que els personatges de Catalans a la Romana tenen trets en comú amb els que protagonitzen les comèdies plautines? I una altra pregunta...què significa el llatinisme snob?

Eulàlia Bou Tanyà
4t ESO

Imperator et Barcino Pediludii Societas

2011-06-12T00:02:00.010+02:00

Mireu què somrient apareix en aquesta imatge el meu company d´escola Pere, talment com si intuís el desenllaç d´un partit inter gladiatores que poques hores després donaria la seva quarta Copa d´Europa al Barça de Guardiola. Ell, apassionat culé declarat, va trobar en aquest emperador romà un motiu per immortalitzar la segona gesta al mític estadi de Wembley amb un toc certament clàssic. I ens ha dedicat el moment. Gràcies, Pere, en nom dels tripulants del Vaixell. Al darrera hi podeu veure les restes d´una secció de la muralla romana de Londinium. Hauríeu d´esbrinar de quin emperador es tracta i parlar-nos de la seva aportació al món romà.

P.S.: una pista... va ser el primer emperador nascut fora d´Itàlia.

Bon viatge, mariners...

2011-06-08T16:51:00.009+02:00

Divendres passat vam celebrar la festa de comiat dels alumnes de 2n de batxillerat a l´escola. Un dia molt especial per a tots: pares, professors i, sobre tot, ells mateixos, perquè són ells els autèntics protagonistes de la nit. Enguany en Carles, amic, company i tripulant també del nostre vaixell, va ser el professor encarregat de llegir les paraules que tots nosaltres volem fer-los arribar amb una emoció continguda. I com no podia ser d´una altra manera, va escriure i dedicar-los un bell poema que de ben segur recordaran i guardaran per sempre dins el seu cor.

És, ja ho he dit, un bell poema ple de referències clàssiques, farcit de paraules que ens fan l´ullet, mariners del Vaixell d´Odisseu, també a nosaltres. Em fa molta il·lusió -atzar o destí?- que sigui aquesta l´entrada que fa 200 des d´aquell llunyà 7 d´octubre de 2009 en què aquesta nau impulsada per vents ferms va començar a solcar les aigües dels nostres mars de les clàssiques. Mariners tots, que tingueu un bon i bell viatge. Καλό ταξίδι!

Bon viatge, mariners,
el vostre vaixell és a punt.
A bord s'hi ha encabit
el bo i millor d'aquests anys:
el gust pel càlcul precís i
la serenor d'un hexàmetre,
l'anàlisi rigorosa del món
i la comprensió esclatant
d'aquest misteri que anomenem vida.
Tantes coses, tants coneixements,
que faran del vostre rumb
un deixant segur i ferm
per arribar tan lluny com us sigui possible.
Tanmateix, si la bonança, un dia,
es torna tempesta o els vents, enduts
pel caprici d'Èol, capgiren les veles
per desfer la vostra travessa,
sabem que porteu un tresor
que us salvarà la vida:
més enllà d'aprovats o suspesos
que ningú mai no recordarà,
més enllà d'afalacs hipòcrites o
judicis d'injusta condemna,
dueu al fons del pit la força dels vostres anys,
les mans dels amics, un cor enamorat
i la mirada d'un mestre que us ha estimat.
Amb tot això, res heu de tèmer.
Allà on us porti el viatge, allà on els déus
us deixin veure la vostra Ítaca,
fundareu una felicitat que no coneix mesura:
la de ser un mateix enmig del món,
la de saber-se, si ho heu merescut,
constructors de la pròpia vida.
Aquí restem els qui us hem acompanyat,
no ens sap greu el comiat perquè sabem,
no podria ser d'una altra manera,
que l' únic comiat definitiu és aquell
que es fa sense mirar als ulls.
Sabeu que en aquesta petita illa
anomenada Vedruna Gràcia
sempre trobareu un recer pel cansament
que aclapara i desconcerta.
Però ara és el vostre moment,
ara és la vostra hora,
salpeu, doncs, sense mirar enrera,
viviu intensament aquest viatge únic,
i recordeu, si així us està bé,
el temps passat en terra ferma.
Bon viatge, mariners,
el vostre vaixell és a punt.

Un mar de llatinismes (X): Expressions usades principalment en l´àmbit jurídic

2011-06-05T00:48:00.005+02:00

I aquí teniu, per acabar aquesta sèrie d´entrades on hem anat publicant els treballs sobre llatinismes dels companys de 2n, el de la Sanja i en Sergi relacionat amb algunes de les expressions més conegudes de l´àmbit jurídic. Si alguna vegada sentiu un advocat pronunciant-les amb més o menys solemnitat ja sabreu de què parla. Feliciter omnibus per la feina feta!

Sanja i Sergi

View more presentations or Upload your own.

Sanja Rahim i Sergi Román

SAPERE AUDE!

2011-05-28T07:23:00.014+02:00

Com tots sabem, un dels objectius principals d´aquest bloc és reivindicar la presència de la cultura clàssica en l’actualitat. Avui he trobat un nou referent que ens demostra que no estem equivocats i que molts seguim tenint presents els clàssics.

En relació amb les concentracions que s’estan realitzant arreu d’Espanya i d’altres països europeus per reclamar una democràcia més justa sota el lema Democràcia Real he llegit que a Stuttgart (Alemanya) també s’estan concentrant per aquest mateix fet però amb l´aforisme llatí sapere aude!, que literalment vol dir “atreveix-te a saber”, interpretat molts cops com “tingues el valor d’utilitzar la teva raó”.
Aquesta expressió va ser popularitzada pel filòsof alemany Immanuel Kant al seu assaig titulat Què és la il·lustració?. El que el racionalista alemany volia significar és que cadascú ha d´actuar segons les seves idees i la seva raó, sent independent del que facin els altres, i va prendre aquests mots com a principi fonamental de la Il·lustració, ja que ell creia que l’home només podia considerar-se major d’edat quan és capaç de pensar per ell mateix.
Però l’autoria d’aquesta coneguda expressió no pertany al pensador alemany sinó que és d´Horaci, un autor que coneixem prou bé, qui a la seva Epístola II diu: “Dimidium facti qui coepit habet: sapere aude” ("Qui ha començat només ha fet la meitat: atreveix-te a saber"), i és el lema de moltes universitats com la de Huelva o la Universitat Europea Miguel de Cervantes de Valladolid, entre d’altres.

Anna Ruiz de la Fuente
2n Batxillerat

N. de l´E.: Després dels lamentables fets succeïts ahir a Plaça Catalunya és temps de demanar sentit comú, bressol de la raó, a les autoritats polítiques per repensar quin és el camí que estan enfilant moltes de les democràcies actuals. Els clàssics, de nou, ens són un càlid recer i una veu que cal escoltar.

Plurimas gratias et bonam fortunam...

2011-05-24T09:31:00.002+02:00

Ja ha passat gairebé un any de la publicació d´una entrada molt especial: la del comiat dels alumnes de 2n de la promoció del 2010. Ara us toca a vosaltres, discipuli et discipulae que d´aquí a pocs dies enfilareu una nova travessa. Salpareu d´aquest port i cercareu nous destins sense oblidar, però, -n´estic ben segur- molt del que deixeu enrera. Us espera ja el futur, amb els braços oberts, un temps que és sempre barreja d´incertesa i d´esperança però que cal viure amb optimisme i determinació irrenunciables. La vida és una obra de teatre d´un sol acte, sense assajos, de manera que som els seus actors principals les vint-i-quatre hores. Fóra bo no oblidar aquestes coses. Quin és l´objectiu, aleshores? Potser viure a fons, honestament, sense por, i amb una clara vocació: la d´esdevenir persones. Perquè la felicitat, diuen alguns, resideix en això i en poca cosa més. Recordeu que en un món que reclama amb insistència titulats de tots colors, allò que amb irònica tristesa alguns batejem com a titulitis, cap facultat ni cap escola no ofereix (ni oferirà mai) la titulació més important de totes, ser persona, aquella que et permet exercir com a tal, probablement la més difícil d´aprovar, amb matèries tan interessants i necessàries com Autenticitat, Respecte, Tolerància, Diàleg, Compromís, Honestedat o Passió.

Si heu après que les notes no han estat mai el vostre Document Nacional d´Identitat, sabreu també que a casa i a l´escola hem procurat omplir-vos la maleta amb les eines que us permetran desenvolupar-vos com a persones. Ni més ni menys. Quin millor equipatge? Si m´ho permeteu, uns darrers consells: feu de la vostra vida una obra d´art, un poema llarg i sense acabar, on cada vers sigui un reflex del que sou, estigueu sempre alerta del que passa al voltant, apreneu a mirar, que no us passi desapercebut aquest univers de petites coses que donen sentit a la vida, a la vostra, a la nostra, a la de tots...
I sobre tot, si us plau, procureu fer les coses (i viure-les) amb passió i fermesa, sense embuts i sense reserves. Busqueu la felicitat en vosaltres mateixos i no en el que diguin o pensin els altres. Aquest és l´èxit que tots hauríem de desitjar, el més genuí de tots.

I com no podia ser d´una altra manera, tingueu al cap la idea d´Ítaca. Heu d´arribar-hi, perquè és el vostre destí. No la perdeu de vista. Mai.

Enhorabona... Marta, Aitor, Oriol, Helena, Neus, Sergi, Jordi, Carlos, Ferran, Carlota, Sanja, Lidia, Anna, Noèlia, Anna, Gea, Clara, Maria, Esther i Júlia i moltíssimes gràcies per aquests dos anys. Plurimas gratias ab imo corde vobis ago.

Jordi

P.S.: com ja vaig fer l´any passat -i ho proposo com a bell costum-, us deixo amb imatges de la nostra última sortida, la de Tàrraco, del passat dijous 12 de maig.

Els clàssics i la poesia actual hic et nunc

2011-05-21T17:30:00.004+02:00

Reconec que vaig quedar marcat el dia que un alumne em va contestar que, per a ell, la literatura era “l'estudi de les obres antigues”. En aquesta resposta, potser lògica, veia una petita “tragèdia” de l'ensenyament: convertir allò que fem a classe en una mena de visió del passat sense cap connexió amb el present de qui han de ser els destinataris de la nostra feina com educadors: els propis alumnes. És per aquest motiu que sempre he intentat fer una “vivència” d'allò que per a molts és tan sols un objecte d'estudi de cara a aprovar un control. Els clàssics, en molts casos, no ho són perquè fossin gaire considerats pels seus contemporanis, sinó més aviat perquè el pas del temps els hi ha donat la raó: allò que ells van fer ens és útil, és a dir, necessari, actual, present. Per això us proposo que busquem referències clàssiques en autors vius, d'ara, persones que amb la seva obra fan vivència d'allò que per a alguns és només una reminiscència del passat. I vull començar no amb una lectura “pensada” (seria poc autèntic), sinó amb un poema de l'últim llibre de poesia que he llegit. Es tracta del poemari Itinerari, d´Elias Mas i publicat per La Busca edicions el desembre de 2010. Diu així:

Van cap al Nord
com l'au entre els estols
als equinoccis.
En breus llaguts de por
fills de Caront els menen
a l'Hades de les terres
allunyades.

No saben pas a on
pararan la passa.

Desaprendran
la parla dels seus
somnis.

Espero que després d'aquest poema en segueixin molts d'altres. Segur que sí.

Carles Cervelló

CHIRON concedeix el Centaure d´or 2011 a El vaixell d´Odisseu

2011-05-17T19:50:00.024+02:00

Tripulants i col·laboradors de El vaixell d´Odisseu, a tots aquells qui heu fet realitat dia a dia aquest projecte de la blogosfera clàssica...l´ENHORABONA! Avui, 17 de maig, dia d´Internet, el portal Chiron (en som portada!) ens ha fet mereixedors d´un dels preuats Centaures d´or 2011 d´entre tots els blocs de clàssiques mantinguts per estudiants d´arreu l´Estat i que, com ells mateixos valoren, constitueixen un exemple a seguir i un estímul per a fomentar l´amor pel món greco-romà. Enguany, en la seva cinquena edició, els altres blocs reconeguts amb aquest distintiu han estat El cuaderno de Lara, bloc de Lara Escobar, alumna de segon de batxillerat de l´IES Santiago Apóstol d´Almendralejo i L´empremta d´Orfeu, Treball de Recerca d´Oriol Garcia Penche Deka de l´IES Cristòfol Ferrer de Premià de Mar sobre els referents clàsssics en la música actual en format bloc i espai col·laboratiu. A tots ells, moltes felicitats i l´enhorabona per dedicar part del seu temps a difondre el món de les clàssiques des de la millor plataforma possible: la de vosaltres, alumnes, que ens sou els autèntics inspiradors de la nostra tasca educativa. Vull aprofitar també aquestes línies, hic et nunc, per vindicar la importància d´aquests guardons i reconeixements per al món clàssic en particular i el de les Humanitats en general, en uns moments en què la seva presència en els futurs plans educatius ha de ser defensada més que mai, com ens recorda l´Ana Ovando. Aquest n´és un clar exemple, no creieu?

Per molts anys, discipuli et discipulae del Vaixell, Carles, Sara, Pere, Mireia, col·laboradors d´aquesta nau que us està molt agraïda, extripulants que sempre en formareu part, gràcies a Chiron per haver valorat el nostre esforç i a l´Escola Vedruna-Gràcia a la qual representem amb orgull. FELICITER OMNIBUS, el Centaure d´or ja és nostre!

Tarraco, més viva que mai, el món clàssic més viu que mai

2011-05-16T21:30:00.007+02:00

Enguany s´ha celebrat del 5 al 15 de maig la XIII edició d´un dels festivals de reconstrucció històrica del món romà més prestigiosos d´arreu: el Tarraco Viva. L´any passat van ser la Maria i l´Esther qui ens van fer de reporteres de la festa romana, ho recordeu? Fa poc la nostra primera Magna Celebratio de Baetulo, on alguns tripulants del Vaixell vam poder gaudir d´un ambient de col·laboració extraordinari filant amb els aràcnids de l´Isaac Albéniz i el Cristòfol Ferrer, fa pocs dies, el cap de setmana del 6-8 de maig, es van celebrar a Mèrida les VII Jornadas de Culturaclásica.com, on s´aplega una entusiasta i nodrida representació de la gens classica d´arreu de l´Estat, ahir es va concedir el primer premi, el Turbo Aureus -la baldufa daurada-, en la categoria de Blocs d´alumnes de Batxillerat de la V edició del Premio Espiral de Edublogs al bloc col·laboratiu Aracne fila i fila -que també fem nostre- i a l´octubre vam tenir la immensa fortuna de ser reconeguts com a millor bloc educatiu del 2010 en la III edició dels Premis Blocs Catalunya. El món clàssic és ben viu i si els déus ens concedeixen vents favorables el millor està per arribar, no creieu? Felicitats a tots els tripulants per la part que us correspon, que seguiu treballant amb la mateixa constància i alegria que heu manifestat durant el curs i que entre tots no deixem aturar aquest engrescador viatge que encara té molts capítols per escriure i mars que navegar. Plurimas gratias omnibus!

P.S.: aquest cap de setmana vaig passejar-me per Tarraco acompanyat d´uns bons amics. No era senador, però vaig respirar un any més els perfums de la civitas ubi ver aeternum est.

Un mar de llatinismes (IX): Expressions adaptades a l´ortografia catalana

2011-05-14T00:30:00.000+02:00

Gairebé a tocar els darrers dies del curs en Jordi i la Neus ens proposen una navegació a través d´expressions d’origen morfològic divers que s’han adaptat a l’ortografia catalana i s’usen com a sintagmes nominals en diferents àmbits.
D´accèssit a ultimàtum. Les imatges, com sempre, imprescindibles!

Neus i Jordi
Jordi Sedeño i Neus Blanch

Magister, mestres de la cervesa, un bell racó clàssic a Madrid

2011-05-11T00:05:00.003+02:00

No fa gaire, vaig decidir fer una escapadeta, molt ben acompanyada per cert, a Madrid, que en època romana es trobava situada com a primitiu assentament a la província de la Hispania Citerior Tarraconensis.
Mentre voltava per la ciutat, em vaig topar amb aquesta cerveseria anomenada “Magister”. Òbviament el seu nom em va sorprendre i vaig començar a preguntar-me quina relació hi hauria entre els productes i serveis que oferien i el nom ben llatí amb què havien decidit batejar el negoci.
Em vaig acostar a la porta i hi vaig llegir un cartell que deia que la cervesa que més es consumia al local era l’artesana, és a dir, la que ells mateixos feien. Just al costat s´hi podia llegir un altre escrit on oferia els seus coneixements un “mestre” que donava classes per a tothom qui volgués aprendre a fer aquesta beguda tan famosa, ja des de l’Egipte faraònic passant per l´antiga Roma.
Mai no m’havia parat a pensar quin era l’origen de la cervesa, i com no, després de documentar-me al respecte el llatí (i l´atzar) m’han donat la resposta!
Aquí en teniu algunes dades ben curioses: la cervesa va començar a elaborar-se a base de blat, sègol o civada, però més endavant s’utilitzava l’ordi, molt més barat. També existia la cervesa dolça que contenia dàtils o mel. Era una beguda força consumida així que van continuar experimentant fins arribar a l’amarga, la cervesa actual, aconseguint el gust tot barrejant-la amb absenta, licor fet a base de donzell. La paraula deriva, doncs, -segons algunes versions- del nom de Ceres, dea dels cereals en honor a l´ús d’aquests productes per fer qualsevol tipus de cervesa. És curiós com fins i tot una beguda de consum tan habitual i extesa arreu del món com la cervesa ens pot portar fins als inicis de la nostra tradició clàssica i per això ho volia compartir amb tots vosaltres.
Coneixeu alguna paraula de l´àmbit gastronòmic que tingui també una etimologia clàssica? És el meu repte!

Anna Carbó
2n Batxillerat

La nostra primera Magna Celebratio, una experiència inoblidable!

2011-05-07T12:36:00.017+02:00

Avete Baetulonis domini dominaeque, pueri puellaeque! Aquestes eren les paraules que ens donaven la benvinguda a l’extraordinari festival de reconstrucció històrica del món romà de la VII Magna Celebratio, celebrada els dies 29, 30 d’abril i 1 de maig a Badalona, al qual alguns de nosaltres, junt amb altres alumnes de grec i de llatí dels instituts Isaac Albéniz de Badalona i Cristòfol Ferrer de Premià de Mar, vam poder participar. Legionaris, senadors, aurigues, cavalls, ferrers, ceramistes, poetes i, fins i tot, el mateix August, entre d’altres personatges, van omplir els carrers situats al voltant del Museu de Badalona tot creant un ambient que mostrava, a la perfecció, un dia corrent a la Baetulo romana per tal d’oferir al públic encuriosit la possibilitat d’endinsar-se en l’apassionant món de les clàssiques mitjançant diversos tallers i demostracions. I és que, què millor per aprendre que viure-ho en primera persona? Nosaltres no vam ser una excepció: dissabte a les 9 del matí tot de túniques romanes ens esperaven per tal de convertir-nos en autèntics ciutadans de l’antiga Badalona, uns disposats a mostrar com s’esbargien els nens i nenes romans, en els anomenats ludi romani, els jocs més tradicionals, i altres com a magistri et magistrae de la nostra schola particular que il·lustrava les diferents etapes del sistema educatiu romà, des de l’aprenentatge de la llengua llatina, a l ’anomenat ludus litterarius, passant per la llengua grega, al ludus grammaticus, i acabant amb elaborats exercicis de retòrica que alguns vam representar al ludus rethoricus. Cordes, sacs, algun tres en ratlla, daus, àbacs, plomers, tinta, tauletes de cera... aquests van ser molts dels estris que vam utilitzar per tal d’apropar una cultura tan nostra com la romana a tots els visitants dels nostres tallers que, per cert, van tenir molt d’èxit. Després de dues jornades intenses, l’esforç va ser compensat amb escreix amb la satisfacció que aporta la feina ben feta i la il·lusió de comprovar que realment els romans sempre formaran part de la nostra vida ja que, com va quedar ben palès, no som tan diferents. Gràcies a tots i a totes per haver-ho fet possible en nom del tots els tripulants del nostre Vaixell!

Júlia Vallespir
2n Batxillerat

P.S: Us deixem amb un recull d´imatges i amb el vídeo oficial de la Lida, com sempre un magnífic muntatge.

Νάρκισσος καὶ Ἠχώ

2011-05-04T17:34:00.009+02:00

Echo and Narcissus, John William Waterhouse (1903)

Divendres passat vam celebrar a l´escola la Festa de Sant Jordi que per motius de calendari vam decidir aplaçar fins a després de vacances de Pasqua. Enguany, en el tradicional certamen literari, el segon premi de la categoria C de prosa catalana va ser per a l´Anna Ruiz, alumna de segon del batxillerat humanístic, amb una preciosa recreació sobre el mite ovidià de Narcís i Eco. Aquí la teniu. Feliciter, Anna!

Tu eres bell, bell com les més boniques flors que poden ser regalades, bell com una rosa acabada de collir, com el paisatge més tendre que algú pugui arribar a imaginar, bell com la pròpia perfecció. El somriure sempre tan brillant que portaves dibuixat als llavis a tothora, sense que res no importés, sense que res ni ningú no pogués prendre-te’l mai. Els teus ulls verds que sempre reflectien una emoció profunda i uns sentiments tan vius i massa bonics, però, per ser meus. I a pesar de tot ho eren, com tu, i com la teva bellesa. Els teus cabells rossos sempre voleiant al vent, atrapant un instant de vida, sense cap preocupació. Així eres tu, tan bell, tan perfecte, com el millor dels somnis, com la més perfecta de les realitats. Jo t’estimava, des de sempre, però sabia que tu no m’estimaves –el cor no sap d´enganys!- i que no ho faries mai, no tenia cap esperança d’aconseguir-te, però a pesar de tot, malgrat aquesta roent certesa, jo no podia deixar d’estimar-te, no et podia oblidar de cap manera. Es pot oblidar la perfecció metamorfosada en tu? No, jo sabia que no podria oblidar-te mai.

Tu no havies estimat mai cap dona, i mai ningú no sabria per què. Jo sí, Narcís, talment perquè havia pogut tenir-te molt a prop. Havia tingut aquesta immensa sort. La llum dels teus ulls m´havien revelat la veritat que el meu cor sabia feia temps: tu estimaves algú amb passió secreta, algú que mai no podria ser de ningú, perquè eres tu mateix. Vas jugar amb els meus sentiments, fent-me fins i tot arribar a morir d’amor per tu, però jo t’havia perdonat un i altre cop com et perdonaria totes i cadascuna de les teves accions perquè l’amor que per tu sentia era el més gran amor mai no escrit. Jo he deixat de viure, és cert, però ha restat la meva veu per parlar-te entre les muntanyes, la meva veu que segueix predicant el meu amor als quatre vents. La tinc encara per repetir el que tu em deies i el que em deien els altres de tu.

Però un dia vas arribar al teu destí, aquell que de petit t’havia estat assignat pels déus i que, irremeiablement, s´havia d´acomplir, inexorable. Et vas mirar en les aigües cristal·lines d’una deu única en què només tu podies paladejar la bellesa perfecta que brollava de tu. Aquelles aigües mai no havien estat contemplades per cap mortal i divina era la seva naturalesa com el més bell dels somnis. Quan et vas emmirallar, m´han contat, vas quedar-te bocabadat, contemplant-te a tu mateix, admirant la teva bellesa sense poder apartar-ne la mirada i sense concebre que aquest amor teu que estava naixent, que senties per tu mateix, era el foll sentiment que els altres també havíem experimentat i que tu ens havies negat. No puc desitjar-te, Narcís, cap mal, ni mostrar-me cruel perquè t’he estimat massa, però he pensat mil cops que finalment vas entendre com m´havia sentit jo, quins havien estat els meus sentiments cap a tu. Estaves massa obsedit, però, pel teu propi amor i aquest amor no et deixava pensar en res més que en tu mateix. Diuen que vas intentar agafar-te, tocar-te, tenir una porció de tu mateix, perquè ho tenies tot i alhora res. I a poc a poc el teu amor ens va anar ofegant tots dos sense que poguéssim fer-hi res, una veu i un rostre, un cos. Sense haver arribat mai a fer realitat el meu somni, vaig acabar morint d’amor per tu, un amor massa profund i, com sol passar, massa irreal per ser real.

D´ençà la teva mort sóc tan sols una veu que repeteix des del fons de les muntanyes les últimes paraules que sento dels altres per poder, així, recordar el teu nom. Jo vaig ser eco i tu el meu narcís, aquella flor en què et van metamorfosar els déus immortals, del color del sol i amb els pètals d’un blanc únic, com la bellesa i la perfecció que t’havien acompanyat en vida.

Anna Ruiz de la Fuente
2n Batxillerat

Festina lente

2011-04-27T18:00:00.009+02:00

Festina lente és un aforisme romà que significa literalment "apressa´t a poc a poc". Són paraules atribuïdes a l´emperador August que, segons Suetoni (Aug. 25.4), deia amb expressió proverbial: "camineu lentament si voleu arribar a una feina ben feta... però camineu"; ens l´imaginem xiuxiuejant-nos aquests mots savis a cau d´orella. Diuen que l'emperador la solia dir als generals per prevenir la seva possible temeritat i la pressa.
August utilitzava sovint aquesta expressió en grec (σπεῦδε βραδέως, paraules, pel que sembla, atribuïdes a Eurípides -ai, la tradició!-) i amb aquesta pretenia significar que la precipitació i la temeritat són actituds que l´aspirant a savi haurà d’evitar i que convé fer les coses lenta i cuidadosament però amb constància.

A mi, però, el festina lente em suggereix una idea: que no ens hem d´aturar davant d´allò a què aspirem a la vida, per difícil que sembli la fita.
Jo penso que a cada pas fem camí. Sovint no sabem què volem però sí sentim la necessitat de cercar coses. Sovint desitgem el que no podem aconseguir. Qui no s’ha sentit en un o altre moment fet un embolic davant el dilema d´haver d´escollir, de triar opcions de vida? Jo crec que això esdevé una prova per demostrar-te a tu mateix fins on ets capaç d’arribar. De vegades, hem pogut tenir la sensació de voler canviar les coses, de creure que tot pot ser diferent per molt que els altres ens aconsellin un "ni ho intentis", un "no servirà de res" o un "a hores d'ara això no pot canviar". Però mai no ens hem de penedir d´intentar-ho, amb perseverança, com la gota que finalment forada la pedra per la seva insistència i no per la seva força. Hem de posar-li ganes, de fer veure els altres que les coses, d'una altra manera, poden ser millors o, si més no, diferents. Que si actuessim de tal o qual manera un altre gall cantaria, encara que potser hauria d'haver cantat fa molt de temps. Només cal agafar impuls i pensar que res no és impossible, que pot arribar el dia en què tot sigui diferent, ... però això depèn de la nostra paciència, de la nostra constància sense aturador. Del nostre festina lente.

Aquests són els pensaments que em desvetlla aquesta expressió llatina, això és el que em diu a mi un dels molts bells aforismes que -si ho penseu bé- tenen molt a veure amb la nostra vida, la nostra travessa particular. Algú vol escriure sobre una altre llatinisme amb el qual ens puguem sentir identificats?

Mireia Reyes Bonilla
IES Agustí Serra i Fontanet de Sabadell

Els 12 signes del zodíac a Complutum

2011-04-20T09:18:00.007+02:00

Divendres passat vam tornar d´una estada a Madrid amb els alumnes de 4t ben profitosa. A banda de visitar amb ulls clàssics el sempre fascinant Museu del Prado i altres llocs emblemàtics d´aquesta preciosa ciutat, enguany vam aprofitar el darrer dia de viatge per apropar-nos a Alcalà de Henares, la ciutat natal de Cervantes que va ser fundada pels romans amb el nom de Complutum al segle I dC. Després d´admirar la seva majestuosa universitat, tot passejant pels estrets carrers del centre històric, vam desembocar en una plaça al bell mig de la qual hi vam descobrir la representació dels dotze signes del zodíac, cadascun amb els seu símbol distintiu. Ens podeu ajudar a distingir-los pel traç del dibuix?

Un mar de llatinismes (VIII): Societat, economia, política i literatura

2011-04-15T10:00:00.004+02:00

Aquesta setmana la Clara i la Geanna ens donen a conèixer alguns dels llatinismes més utilitzats en els àmbits socioeconòmic, polític i literari a propòsit d´alguns dels tòpics més importants que hem estudiat a classe de la mà del nostre poeta líric Horaci. Carpe diem, discipuli et discipulae!

Clara i Geanna

View more presentations or Upload your own.

Clara Olóndriz i Gea Marín

Racons clàssics de Barcelona (IV): AURIGUES OLÍMPICS

2011-04-10T12:17:00.005+02:00

Aquest matí, tot passejant pel Parc de Can Dragó, al barri de Porta del districte de Nou Barris, el meu paisatge urbà des de fa disset anys, he aprofitat per fer un reportatge fotogràfic d´aquest conjunt escultòric que és una còpia de l´original que podem admirar a l´Estadi Olímpic Lluís Companys. Qui n´és l´autor? Què representa? Quina relació té amb el món clàssic i amb la seva ubicació original? Si en voleu conèixer un de ben il·lustre no us perdeu aquest enllaç.

Relats il·lustres dels orígens de Roma

2011-04-06T17:09:00.008+02:00

Ara que aneu coneixent algunes de les gestes més il·lustres i memorables per als mateixos romans dels orígens de la ciutat eterna de la mà de l´historiador Tit Livi, segur que sabreu reconèixer les llegendes que s´amaguen darrera d´aquestes obres d´art. Expliqueu-nos-les tot aparellant les que facin referència al mateix episodi.

Sempre Ítaca, sempre Kavafis

2011-04-03T10:18:00.006+02:00

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, ambres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

Traducció de Carles Riba

El 1911 el poeta grec Konstandinos Kavafis va deixar escrits aquests afortunats versos inspirats en el viatge de retorn d´Odisseu envers la seva pàtria, la petita però majestuosa illa jònica d´Ítaca. Un destí que és el de tots -sigui quina sigui la nostra condició- perquè tots som Ulisses i compartim amb ell el neguit i la joia d´aquesta travessa per mars que sovint són procel·losos però que també amaguen cales i ports que ens posen a recer de les tempestes. Llegiu-los ben a poc a poc, mastegueu les seves paraules i pareu atenció a la saviesa que destil·la aquest poema. És un excel·lent company de viatge. Si el voleu llegir i escoltar en grec modern, aquí el teniu en un fragment de la pel·lícula Kavafis (1996) de Iannis Smaragdis. Feliç viatge!