tag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post5204225917246127307..comments2023-11-15T10:49:46.917+01:00Comments on El vaixell d'Odisseu: TO KYMA. Rescat al mar EgeuEl vaixell d'Odisseuhttp://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.comBlogger62125tag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-88996673128825887472017-10-20T08:44:56.641+02:002017-10-20T08:44:56.641+02:00No tinc paraules per expressar tots els pensaments...No tinc paraules per expressar tots els pensaments que passen pel meu cap desprès de veure aquest documental.<br />La primera cosa que em passa pel cap és l’egoisme que expressa Europa i tot el mon davant d’aquesta crisis humanitària, egoisme, davant d’aquesta brutal realitat que segueix succeint en ple segle XXI, en el 2017 encara s’ha de lluitar per el drets humans, els drets de persones que han tingut la mala sort de viure en una zona en la que ara mateix està en guerra, una guerra que ni ells han decidit, i davant d’això Europa decideix ignorar a 800.000 persones a l’any, que més que números, son vides, son histories, son gent que decideix lluitar, però no lluitar per un conflictes polítics, si no, lluitar per la seva vida, pel futur de la seva família, una vida que se’ls ha tret a causa d’una guerra que en part no te a veure amb ells.<br />I desprès de tot això, de tenir l’oportunitat de veure la realitat, ens tapem els ulls davant d’aquesta injustícia… <br />Hem d’obrir els ulls, hem de donar-li veu a tots els refugiats als que se’ls ha tret la vida de les mans. Refugiats que deixen tot el que coneixen com a ‘vida’ perque ha quedat destruït en simples ruïnes. Ho deixen tot amb l’única força de l’esperança… Esperança para que? Per arribar a Europa i que se’ls tractin com a animals, com si no valguessin res i tinguessin la culpa de la tragèdia que els hi ha tocat viure.<br />Avui acabo aquest comentari trist… Trist perque no puc treure cap conclusió esperançadora, l’únic en el que tinc esperança es la poca gent que el poder suficient per acabar amb aquesta crisi humanitària i es donin compte de que podrien ser ells els que els hi toqués viure en el lloc dels refugiats.<br />Elyn Tamagnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-41784296315153636512017-10-15T20:30:56.313+02:002017-10-15T20:30:56.313+02:00Salvete!
Aquest documental m'ha fet sentir mol...Salvete!<br />Aquest documental m'ha fet sentir molta tristesa i impotència. Al veure tot el que està passant, que tota aquesta gent està fugint del seu país on s'ha convertit en un lloc on viure ja es un sufriment constant i prefereixen creuar un mar on els pot comportar la mort amb un vaixell mal fet i poc segur abans que quedar-se. Ens fa pensar sobretot amb la sort que tenim de nèixer aquí, de tenir una llar i aliments de sobres.És una vergonya veure com Europa no vol fer res per ajudar a aquesta gent que s'arrisquen la vida per arribar a trobar un lloc segur per a viure i nosaltres els hi tanquem la porta al nostre país savent que s'han arriscat a vida i alguns han mort per arribar aquí. <br />Penso que aquest documental tothom hauría de veure'l ja que molta gent no és concient del que realment està passant i pensen que estàn a un món perfecte i sense problemes. Laia Batetnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-8407691183624291482017-10-15T13:17:36.770+02:002017-10-15T13:17:36.770+02:00Salve!
A estat un documental dur de veure, he sent...Salve!<br />A estat un documental dur de veure, he sentit molta impotència per no poder fer res i veure com la gent pateix tant, haver d'arriscar la teva vida endinsant-se en un mar amb una embarcació poc estable i un material que ni fa la seva funció, on hi ha molta gent, nens, nadons, ancians ... on en qualsevol moment pots morir ofegat, imagina quina vida han d'estar vivint per decidir fer això, intentar fugir del seu país per tenir una vida millor.<br />Sento molta tristesa, tot el que han de passar els ajudants per poder salvar la gent, tot el que tenen que veure i el que han de sentir veient que Europa no fa res, que només li importen les xifres i no totes aquelles vides que es perden.<br />Em sembla molt bé que metes aquest documental, sento que ens obre més els ulls encara i que ens adonem de tot el que passa, que la vida no és de roses per a tothom.<br />Anaïs Yustenoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-87155581390800221932017-10-14T19:42:37.290+02:002017-10-14T19:42:37.290+02:00Al veure aquestes imatges només penso en la sort q...Al veure aquestes imatges només penso en la sort que tinc, la sort d’haver nascut on he nascut, la sort de tenir una llar, la sort de rebre educació i mil sorts més d’accions quotidianes que molts nens i nenes no tenen, que famílies senceres no tenen.<br />Quan veus tota aquesta gent, tot aquest patiment no pots deixar-ho córrer, no pots oblidar aquesta sofrença. Envejo la força d’aquests socorristes, no físicament tot i sí, en tenen molta, si no mentalment, perquè dubto molt que jo pogués ser capaç de veure aquestes morts, aquesta negró cada dia. La força de voluntat que tenen aquests socorristes és admirable. <br />No aconsegueixo comprendre com les màfies se’n poden beneficiar del patiment, del dolor, del poble: crec que s’ha de ser molt gasiu per cobrar a famílies, a avis, per travessar el mar, per dur-los a la mort. Pensar en les condicions en les que viatgen en aquelles pasteres, en aquelles embarcacions que són de tot menys segures, on els que hi van no duen ni tan sols un bon salvavides; aconsegueix que se’m posin els pèls de punta. Crec que la frase que deia un dels socorristes, Oscar Camps: "Para que este mar sea una zona segura para ti, la tierra tiene que ser un infierno" és una reflexió clau del què està passant.<br />No entenc com el món, els governadors i representats polítics no fan res al respecte, ja que aquesta gent mereix ser acollida, mereix tenir un lloc al que anomenar llar. Em repugna saber que molts pocs països han acollit al nombre de refugiats que van prometre que acollirien. <br />Era conscient d’aquest problema, però la veritat és que aquest documental m’ha impactat molt. Ens fa reflexionar sobre l’egoisme de molts davant del patiment i la mort de milers de persones, com ens preocupem per tonteries i com vivim dia rere dia, sent conscients del que passa a l’altra vora del mar, sense fer res al respecte.<br />Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-77648124174166718392017-10-13T12:39:22.891+02:002017-10-13T12:39:22.891+02:00Quedem-nos amb les dades del darrer 2015, 800.000 ...Quedem-nos amb les dades del darrer 2015, 800.000 persones van arribar a la costa de Grècia, i dels centenars de milers de persones 4.000 vides és van quedar estancades en el fons del mar,. És poc? Jo no ho crec, es igual si parlem de deu vides, de cinc, o fins i tot d’una sola, és imperdonable. Nosaltres queixant-nos de marxar a les vuit del matí al col·legi i que preferim seguir al llit escarxofats, mentre milions de persones, no sols es queixen, preguen per tornar a casa seva, amb la seva família, els seus amics, per tornar al institut. En tan sols milers de quilòmetres, sens escapen milions de diferències, entre humans, que tots tenim i mereixem els mateixos drets.<br /><br />El documental són com unes tisores que trenquen la cinta que tapa els ulls d’Europa, molta gent viu ignorant del que els hi passa a una comunitat, ben lluny d’Europa però ben aprop de casa nostre. Jo n’era present del dolor que passava tanta gent, però mai havia vist les imatges del documental, coses que les havia passat de llarg, i ara em bull la sang per no haver-me adonat abans. Traficants de persones, reflexionem amb això, comparant els humans amb objectes, com si no tinguessin valor, però per les màfies, els refugiats tenen un valor, però econòmic, re més per ells, veuen un objecte que els hi portarà beneficis, riquesa… Amb aquesta classe de situacions perdo l’esperança d’humanitat de moltes persones, l’esperança de millora, l’esperança d’unió. No puc entrar molt en el tema de política, ja que sóc una negada entendre aquestes lleis, bastan injustes, però crec, no, se, que si la Unió Europea, donés la cara i es solidaritzés, ens estalviaríem dolor, morts, sofriments...<br /><br />Els socorristes voluntaris espanyols, els voluntaris sirians (com el doctor), tota la gent que ha arriscat la seva vida per persones, que potser no farien el mateix si les situacions es canviessin, et fan refleccionar de la seva valentia. Espero arribar a l’edat permesa per poder ajudar als refugiats si portes roba, donés menjar.... jo només vui ajudar a persones innocents que no es mereixen això, ni elles, ni nosaltres ni ningú.Andrea Muratetnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-44155244693716615372017-10-13T12:32:19.012+02:002017-10-13T12:32:19.012+02:00Salve!
Crec que tothom hauria de veure aquest docu...Salve!<br />Crec que tothom hauria de veure aquest document i veure la desgracia que estan passant i enlloc de pensar ai pobres, actuar i fer alguna cosa el respecte<br />El que està passant a to kyma és increïble, increïble que cada dia hi hagi gent donant la vida per a salvar a persones que ni tants sols coneixen, simplement tenen una gran empatia i son unes persones meravelloses i ajuden aquesta gent que de cop i volta la seva vida normal i corrent, s'hagi convertit en un un infern, dia redadia per escapar del seu país. <br />Em sembla inhuma que unes persones innocent hagin de anar-se'n de casa seva i canviar tota la seva vida radicalment i travessar un mar, a un lloc on ni saben si els acceptaran, i nosaltres no fem res alrespece, discutim ja sobre futbol o de política o coses prescindibles i ells estiguin passant per aquest terrible malson.<br />Trobo que aquelles persones son un herois, arrisgar-se de aquesta manera, cansant-se ja físicament com mentalment, cada dia per ajudar-los, trobo que hauriem de aprendre alguna cosa d'ells.Gisela Coromina Ginernoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-68881238397766912522017-10-13T12:32:01.696+02:002017-10-13T12:32:01.696+02:00Quan s'ha acabat el documental, el meu cor bat...Quan s'ha acabat el documental, el meu cor bategava ràpid. M'he quedat mirant les imatges i llegint les cites, però no podia pensar en res en concret. Estava nerviosa i afectada, però no m'he sentit impotent, perquè realment ajudar els refugiats i salvar les seves vides és possible. Sense anar més lluny, aquí ho demostren. Calen persones amb ganes, que lluitin per la vida dels altres tant com farien per la seva, gent que va arribar allà pagant-s'ho tot amb els seus estalvis, amb quatre coses contades i que a base del seu esforç i la seva empenta han arribat a tirar endavant una micro ONG, amb l'ajuda de la qual poden seguir rescatant els refugiats. És realment admirable tota la feina d'aquests socorristes i metges, que no esperen res a canvi i que estan les 24 hores ajudant a aquestes persones, dins l'aigua, fent-se mal i que acaben patint un desgast físic molt important. Tot i així, crec que el desgast psicològic és molt més fort que no pas el físic. No puc imaginar com de dur ha de ser estar allà i veure tanta misèria, veure a gent que escapa de la guerra i la mort sense res, que ha deixat les seves famílies i que ho ha perdut gairebé tot. I més, quan els naufragis són tant grans i es veuen amb l'obligació d'escollir. En aquell moment, en el que tu et sents propietari de la vida d'algú altre i que ets tu, i únicament tu, qui decideix qui viu i qui mor mentre ets capaç de mirar-los als ulls, uns ulls que demanen ajuda, que estan desesperats i han perdut la consciència. No tinc paraules per descriure com em sento. Perquè a més, dins d'aquest documental només apareix una petita part de tot el viatge que els queda, és a dir, després d'aconseguir arribar a la costa, no hi ha res segur. Les condicions en les quals se'ls tracta són inadmissibles, i això no és perquè no hi hagi recursos, sinó per la mala organització de tots els governs i els interessos econòmics i polítics. Només pensen en els beneficis i han perdut el sentit humà, han perdut els valors, la persona, l'empatia, la compassió, és a dir, per mi, estan buits. Per sort, hi ha gent valenta que lluita per canviar això, i que representa, espero, a la majoria de la població. De veritat, és admirable el que estan fent tots aquells socorristes i metges, i en general, tots els que hi estan col·laborant, com per exemple l'hostal To Kyma, les persones que porten amb cotxe els refugiats, els pescadors, els habitants, els voluntaris i tot el conjunt de ONG, que en certa manera representen a totes aquelles persones que des de casa seva intenten aportar el que poden per ajudar. En conclusió, ja vaig dir en un comentari fa un temps que tinc clar que si això continua vull i tinc la necessitat d'anar a ajudar els refugiats. I m'encantaria, de veritat, fer el cicle de socorrisme i salvament, i a part de que em seria útil per altres coses, podria anar allà i sentir de la forma més propera el que està passant. Seria increïble, perquè és un record que formaria part de mi tota la vida i que probablement em faria ser millor persona. Ha de ser dur, molt dur, però saber que has estat allà, ajudant a gent en tot el que has pogut, que t'has endut amics i has creat lligams que mai es trencaran, ha de ser brutal. De fet, el meu cosí l'està fent, i pensar que potser podria anar amb ell i compartir una vivència com aquesta, crec que ens uniria moltíssim i que mai podríem oblidar la nostra feina, essencial, ajudant els refugiats. <br />Nora Jounoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-59177065839010412282017-10-13T12:29:10.448+02:002017-10-13T12:29:10.448+02:00Salve
Pena. Tristor. Ràbia. Impotència. Angoixa. ...Salve<br /><br />Pena. Tristor. Ràbia. Impotència. Angoixa. Mil i un sentiments que ha despertat aquest documental en mi i, desgraciadament, la majoria són de caire negatiu. No tinc paraules per descriure l’horror que és aquesta situació. Però encara tinc menys paraules per descriure la barbàrie que perpetrem els europeus. Ja ho diuen: no hi ha pitjor cec que el que no vol veure, i en aquesta situació, nosaltres no volem veure res. No volem veure totes les vides segades per la guerra, totes les famílies separades, totes les penúries que pateixen aquests refugiats. No veiem que ells tenien una vida, un lloc, una ambició. Si realment ho deixen tot, no serà perquè sigui una decisió fàcil. Serà perquè enfrontar-se a un mar letal és millor que quedar-se en una terra que s’ha convertit en un infern. Nosaltres hauríem d’ajudar, acollir, donar una nova oportunitat. Se’ns ensenya a valorar les diferències i a ajudar als altres, però al final decidim quedar-nos en la nostra bombolla. Els governs s’encarreguen que no ens preguntem si podríem fer alguna cosa més, i els europeus ignorem els problemes perquè en el fons, a ningú li agrada pensar que el seu món és perfecte. Sort que hi ha gent que surt i que decideix anar a ajudar, ajudant a moltes persones a arribar a una nova oportunitat.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-72746853725104342602017-10-13T12:28:03.029+02:002017-10-13T12:28:03.029+02:00Salve!
La veritat és que aquest documental m’’ha i...Salve!<br />La veritat és que aquest documental m’’ha impactat molt i m’ha fet pensar. Em sap molt de greu que avui en dia segueixin havent persones que han d’emigrar dels seus països, que hagin de deixar tot el que tenien enrere, per tal de no morir. Però el que encara em sap més greu, és que països desenvolupats, que ho tenen tot, que els seus problemes no són tan greus… es posin una vena als ulls i facin veure que no passa res davant d’aquesta situació, no entenc com no poden tenir una mica d’empatia, i posar-se al lloc de tota aquesta gent innocent que ho ha perdut tot. Sincerament, el tema dels refugiats, no és un tema en el que jo pensés molt, perquè realment, nosaltres tenim molta sort de tenir la vida que tenim, però potser tampoc en som prou conscients i no ho valorem tot el que ho hauríem de valorar. Nosaltres vivim preocupant-nos per problemes que comparats amb els de aquestes persones, són tonteries sense importància, i esque realment sembla que això dels refugiats ens quedi molt lluny, però en veritat està passant avui en dia, i està passant a Europa. Penso que els voluntaris que s’ofereixen a ajudar a aquesta gent, sense cap tipus d’interès, sense demanar res a canvi, arriscant la seva vida cada dia i passant gana, fred, també passant-ho malament emocionalment… penso que tenen un mèrit increïble, que tenen uns valors admirables i que potser no se’ls dona el reconeixement que mereixen. Crec que els polítics haurien de deixar de ser tant egoistes i interessats i començar a ser millors persones. Com ja he dit al principi, aquest documental m’ha fet pensar molt, i tot hi que ja sabia que aquestes coses seguien passant, no li donava la importància que se li ha de donar. Crec que cada vegada en sóc més conscient i m’afecten més aquests temes. M’agradaria molt fer algun tipus de voluntariat quan sigui més gran, per tal de poder ajudar a totes aquelles persones que no han tingut la mateixa sort que nosaltres. <br />Andrea Palaunoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-20835246137422700562017-10-13T12:25:47.341+02:002017-10-13T12:25:47.341+02:00No tinc paraules per descriure aquest documental, ...No tinc paraules per descriure aquest documental, sento tristor, rabia i moltes ganes de plorar. Tot el món sap el terror que estem passant pero aixo es massa. Aquestes persones inocents que només volen viure en pau són arrossegades a sortir del pais i a pagar per anar en un "vaixell" per poder sobreviure, pero no tots tenen la mateixa sort de sortir amb vida d'allà.<br />Aquest documental m'ha ajudat a veure molt mes clar que molta gent neccesita la notre ajuda, no tothom te la sort que tenim nosaltres,tenim menjar, aigua, treball... podem tindre problemes al igual que tothom, si, però alguns d'aquests es poden solucionar facilment.<br />Es dur veure a tanta gent que feia la seva vida normal, com cada dia, i que d'un dia per l'altre hagin de fugir per sobreviure dels atacs del seu propi pais, de casa seva, aixo fa molta vergonya, com pot haver gent tan miserable de treure a la seva gent del seu pais.Júlia Ruiiznoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-72852853257689576822017-10-13T12:25:44.569+02:002017-10-13T12:25:44.569+02:00Desprès de veure aquest documental, m'ha agafa...Desprès de veure aquest documental, m'ha agafat molta ràbia i tristesa. No em puc ni imaginar el que està passant en aquests instants al costat nostre amb les milers de persones que intenten sobreviure, i també amb les milers de persones que moren. Mentre estava mirant el documental m'han vingut moltes sensacions la majoria tristes però també m'ha fet pensar en que aquests 4 socorristes arrisquen tota la seva vida per ajudar als refugiats i/o als immigrants i tot amb un mínim de materials. A ells també els hi afecta molt sentimentalment ja que cada dia veuen nens petits, gent gran, gent que esta molt greu i alguns moren, això és molt dur.<br />Moltíssima gent viu així i nosaltres no ens donem conte.<br />Penso que aquest documental hauria de donar la volta a tota Europa perquè es mostri la realitat que s'està vivint i que comencin a actuar d'una vegada.<br />Maria Fuentesnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-79693146841867047682017-10-13T12:24:11.099+02:002017-10-13T12:24:11.099+02:00Salve!
Després d’haver vist el documental crec que...Salve!<br />Després d’haver vist el documental crec que no puc explicar del tot com em sento, perquè la veritat és que no ho se. És increïble que encara passin coses d’aquestes, que la gent segueixi morint només perquè volen marxar del seu país perquè està en guerra, fins i tot trobo brutal que algunes persones s’aprofitin tant d’altres i juguin amb la seva vida només per aconseguir una mica de diners. Abans de res, som persones i en aquest documental puc veure una part molt humana que hem dona esperança i em fa veure que som bons, que els humans som bons. Però per altre banda el comportament d’algunes persones o fins i tot d’alguns països, estats o governs són molt inhumans. Per exemple, per què hi ha països Europeus que no accepten els refugiats? Jo no entenc com pots dir que no a donar-li la oportunitat de tenir una vida millor, o únicament de seguir vivint a una persona. Jo no podria dormir sabent que per culpa meva estan morint centenars de persones. <br />El que també em fa molta ràbia d’aquests documentals és que tot i que són temes que sabem que existeixen i dels que parlem a vegades, no és un tema que ens toqui molt d’aprop, és a dir, els refugiats no som nosaltres i tot i que se que la majoria de persones els hi sembla totalment injusta la situació que viuen aquestes persones, ningú no fa res fins que un dia ho veuen molt més d’aprop, o miren aquest documental que els fa pensar que ells també podrien ajudar. El que vull dir és que tots som conscients però fins que no ens posen unes imatges més dures o ens expliquen les històries més fortes, ningú pensa en anar allà i fer alguna cosa per poder ajudar.<br />Jo espero que quan sigui gran no hagi d’anar a ningun país a rescatar a persones que només marxen del seu país per tal de mantenir-se en vida, però se que si encara hi ha aquest tipus de situacions quan sigui més gran, faré el que pugui per poder anar i ajudar.<br />Finalment, m’agradaria afegir que el principal sentiment que m’ha transmès aquest documental és impotència, però no només per mi, perquè se que jo ara mateix sóc massa petita per poder ajudar o que el país on visc ha acceptat a molt pocs refugiats, sinó que sento impotència també per a tots els socorristes i persones que han anat allà i han salvat milers de vides. No em puc imaginar la sensació de veure com moren persones davant teu i no poder fer res per salva-les, o haver de triar si salvar-li la vida a una persona o a una altre.<br />Gal·la Gallardonoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-34197157199151359902017-10-13T12:22:03.880+02:002017-10-13T12:22:03.880+02:00Es molt greu tot el que està passant, gent que es ...Es molt greu tot el que està passant, gent que es mor cada dia per creuar el mar en busca d’una vida millor, que amés a més, es molt difícil que trobin. No entenc gens com hi pot haver gent tan egoista que doni l’esquena a aquest drama, i més que aquestes persones siguin polítics i caps d’estat que podrien ajudar a aquestes persones amb molta facilitat i, la gent normal, vagi allà a jugar-se la vida per salvar-ne moltes més. <br />Els polítics dels països més rics, amb una mica de diners, potser salvarien més de la meitat de les víctimes que hi ha actualment, i si creuen que fer això és massa, amb només acollir als refugiats al seu país, ja farien un gran favor a tota aquesta gent.<br />Jo em sento molt malament quan veig aquest vídeos i, pensar que gairebé no hi puc fer res, de gran, m’encantaria poder fer un cop de mà a aquestes persones, però ser d’aquestes persones que hi estan molt ficades. Fins i tot treballar d’això.<br />També crec que les màfies que fan que els refugiats viatgin amb aquestes condicions, haurien d’estar més controlades. Però sap greu pensar que gràcies a aquestes màfies, poden sortir d’els seus països en guerra ja que no poden marxar-hi amb avió. <br />Sincerament em sento fatal per les injustícies que hi ha a aquest món, som massa afortunats, es molt fort lo afortunats que som! Em sento tant malament...M’encantaria que aquest món estigues ben repartit, no hi haguessin guerres i la gent visques igual de bé o malament, però igual. <br />De veritat que no entenc com la gent pot donar l’esquena a aquesta desgràcia i que a sobre no els vulguin acollir perquè “ens treuran la feina” o “poden portar terrorisme”, bueno, i què? La gent així es tan egoista, tan poc empàtica, que em posa malalta.<br />En fi, quan sigui gran i tingui l’oportunitat, me'n aniré el temps que faigi falta a algun país on necessitin ajuda per poder fer un món millor per tots.<br /> Matina Verdaguernoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-53384660695983117202017-10-13T12:20:29.291+02:002017-10-13T12:20:29.291+02:00feia temps que sabia que passava això a Grècia, pe...feia temps que sabia que passava això a Grècia, però mai havia pensat que era tan bestia com he pogut veure en el documental, que hi hagi gent que pagui una quantitat de diners molt gran perquè després els hi donguin unes barques mig trencades i un motor d'imitació i per això posin en perill les seves vides, es molt trist, també es lamentable que quan per fi arriben a Grècia després de l'infern que han passat no hi hagin proutes persones per atendre'ls, s'han de espera molt de temps per fer-se els papers en llocs freds i amb moltes persones on no poden tenir intimitat. Penso que tindria que esta més ben organitzat, per poder cobrir les seves necessitats bàsiques i que poguessin viure mínimament be.Júlia Blasi Agraznoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-102964178131712822017-10-13T12:20:14.422+02:002017-10-13T12:20:14.422+02:00És impressionant veure el que està passant cada di...És impressionant veure el que està passant cada dia, veure tot això des de fora i saber que hi ha persones amb el poder de poder canviar això, o mínimament ajudar i estan de braços creuats “mirant-s’ho”, com a dit un socorrista. <br />Persones com nosaltres moren cada dia, i al principi veia les notícies i m'interessaven però poc més, i poc a poc em vaig adonant de que això és molt injust i poca gent està fent el possible per canviar-ho. <br />M’ha emocionat molt veure com els socorristes ho donaven tot fins l’últim moment per ajudar a aquestes persones, i pensar que molts són petits i molts són avis és molt trist. Hauríem d’acollir aquesta gent i fem tot el contrari. D’aquí a uns anys voldria tenir la oportunitat d’anar allà i ajudar a qui calgui. <br />Ainanoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-62405583381841586872017-10-13T12:16:53.057+02:002017-10-13T12:16:53.057+02:00Martina Cumellas..
Salve!
Ja tenia al cap tot el...Martina Cumellas..<br /><br />Salve! <br />Ja tenia al cap tot el que estava passant en aquests països amb guerra, ja en sabia una mica sobre tot això, ho havia vist a les noticies, ho havia llegit als diaris i me'n havien parlat una mica d'aquest tema. Però quan veus les imatges, persones parlant-te des del seu punt de vista, que han viscut aquesta situació real, encara impacta més. <br />Després d'haver vist aquest documental tan impactant, sento moltes coses:<br />Sento pena i ràbia molta ràbia. <br />Com algú pot estar fent això amb tanta gent?<br />I es que gràcies a tota aquesta gent que està ajudant tant a tots els refugiats, no és una feina fàcil però penso que encara hi hauria d'haver molta més gent disposada a ajudar, ja que ho pots fer de moltes formes diferents, hi han de més senzilles o de més complicades com les de aquests socorristes que han anat fins allà a rescatar a tots aquests pobres nàufrags. Que sense tenir cap mena d'obligació, sense que ningú els hi hagués de dir res ells ja estaven disposats anar allà a enfrontar-se a mil coses, mil emocions, mil situacions desagradables i moltes de dures.<br />Acabo el documental pensant gràcies. Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-87400219268370899382017-10-13T12:15:54.288+02:002017-10-13T12:15:54.288+02:00Salve!
Aquest documental m'ha fet reflexionar...Salve!<br /><br />Aquest documental m'ha fet reflexionar de moltes coses, mentre el veia ma costat de creure que hi hagi gent que està passant això, però per desgràcia aquesta és la realitat. Nosaltres en el món en que vivim els nostres problemes són no tinc diners per comprar-me una guitarra o m'he comprat uns pantalons que no em queden bé... Però vivim en una bombolla ja que es una sort tenir aquest problemes. Els problemes en el cas dels refugiats és lluitar per la seva vida i se la juguen al mar per buscar una vida millor. Això si que és un problema de veritat. Jo crec que aquest documental va molt bé per sensibilitzar a la gent i ens ajuda a sortir d'aquesta bombolla i ens a ajudat a entendre que som molt afortunats, però per desgràcia no tots som afortunats. Jo crec que ens implicaria'm més en el problema si tinguessim una més bona educació, ja que jo no entenc els sentiments racistes i la mort per la pàtria, ja que nativa o estrangera és la mateixa classe obrera, i que els pobres no tenen pàtria. Considero que no ens hem de barallar per banderes i no jutjar a la gent pel seu color de pell tots som persones. Però hi ha gent com els traficants de persones o el vaixell G-star que va contra els refugiats, no tenen humanitat i jo crec que això no passaria si tinguessim bona educació. Al veure aquest documental m'han donat ganes de fer-me socorrista per anar a ajudar. Espero que aquest problema es solucioni i s'acabi aquesta desgràcia. El mediterrani es un cementiri i es el nostre mar. No podem permetre que segueixi passant això. Espero que les administracions es fiquin d'acord i solucionin el problema que són qui tenen la capacitat, per desgràcia el poble salva al poble i necessitem més ajuda.POL ORTEGA BAROnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-88181482831816120992017-10-13T12:13:58.041+02:002017-10-13T12:13:58.041+02:00Salve tripulants!!!
Desprès de veure aquest docum...<br />Salve tripulants!!!<br /><br />Desprès de veure aquest documental tinc el cor, com amb dolor sento que hi han persones que ho passant molt malament, era conscient d'axó però no fins aquest punt.<br />Els enganyen, els hi diuen que el viatge serà segur i tot això es una gran mentida cada dia moren més 1.000 persones i aquest socorristes jugant-se la vida per salvar-los es algú que em fa sentir trist.<br />Encara que ells només volen arribar a Europa per tal d'aconseguir una vida normal com la que tindria que tindre qualsevol persona en el món.<br />Finalment desprès de haver vist aquestes imatges em sento una mica indignat ja que sembla que tot això no s'intenta arreglar, i m'agradaria que molta gent de tot el món puges mira aquest documental per part de poder ajuda aquesta catàstrofe humanitària.Francesc Castellarnaunoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-46285393721375148872017-10-13T12:12:50.823+02:002017-10-13T12:12:50.823+02:00To kyma , un documental que es tindria que conèixe...To kyma , un documental que es tindria que conèixer per a tothom , per tot els joves de avui en dia , perquè siguin conscients del horror que és viu al nostre costat , que moltes persones busquen refugi en als seus veïns , i es veuen que no són ben rebuts per la majoria .<br /><br />I al veure més a fons tota aquesta situació que esta passant , veig la realitat dels humans , on la majoria són egoistes i sol uns pocs empateixen i ajuden als altres , que arrisquen la seva pròpia vida per un complert desconegut , sol perquè és conscient que ha de fer-ho , perquè encara tenen humanitat i són aquestes persones el qui són herois i el qui han obert els ulls a més persones ensenyant a tot el món que hem de ajudar a qui ho necessita , sense cap menja de interès. <br />Lola Fontnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-34944531147064256752017-10-13T12:11:55.837+02:002017-10-13T12:11:55.837+02:00Salve!
El documental To Kyma és una manera d’ en...Salve! <br /><br />El documental To Kyma és una manera d’ ensenyar a la gent el que passa però que nosaltres no sabem o no volem saber, m’ha semblat un documental força bo, per que fa reflexionar ensenyant la realitat. Deixant el documental apart, penso que el fet que hi hagi gent que hagi de creuar el mar en embarcacions en tan males condicions és trist, trist pels que els hi venen les barques i trists per als que un cop arriben, no els accepten. Crec que tots hem de acollir als que busquen refugi. Cada dia arriba gent i tots els que arriben estan tristos i desesperats, doncs, fer de voluntari ha de ser molt dur pel sol fet de veure a tot aquest patiment. M’ha sorprès sobretot un dels socorristes voluntaris que cada dia anaven arribant barques i ell deia : (avui han arribat nens morts de fred o una dona embarassada malalta o avui s’han ofegat 3 persones), i al acabar deia: (però tot bé). El positivisme d ‘aquest noi és admirable , ho deia referint- se a que si ells no haguessin estat allà hagués sigut molt pitjor. <br />Enric Brotonsnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-51960204793410659222017-10-13T12:05:12.180+02:002017-10-13T12:05:12.180+02:00To Kyma ha esat un documental, que m'ha impact...To Kyma ha esat un documental, que m'ha impactat moltissim, ja que nosaltres sempre sentim coses sobre refugiats, però no ho veiem hi no ens imaginem, com es de dur veure les cares de pares, fills, bebés, avis, tots plorant demanant ajuda.<br />La feina que fan aquestes persones és una feina que valoro molt, perquè es un acte d'humanitat d'estima i de posar-se a la pell dels altres, impressionant.<br />Tant debò hi haguès mès gent què apart d'escoltar i dir: Quina pena tan debó se salvin.<br />Que vagi doni la cara hi ajudi a aquestes persones.<br />Perquè nosaltres ens considerem bones persones, però quan veiem coses d'aquestes ens amaguen hi no fem res.Avo Buchacanoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-35775907485891567562016-02-17T20:24:05.726+01:002016-02-17T20:24:05.726+01:00Abans de veure el documental ja n’era conscient de...Abans de veure el documental ja n’era conscient de la duresa que suposarien les imatges, encara així, era necessari veure-les per ser conscient de la situació actual del món.<br />Prioritàriament m’agradaria fer un reconeixement a tots els voluntaris, o més ben dit herois, que és deixen la pell diàriament en ajudar a totes aquelles víctimes que intenten arribar a Europa per tal d’ aconseguir una millor vida, haurien de ser una referència d'humanitat per a tots nosaltres. També agrair a tots aquells que han participat en el documental (direcció, producció…) per mostrar-nos la realitat dels fets que estan succeint en aquest mateix instant.<br />Després de veure les imatges tinc el cor encongit, també estic indignada, ja que estem davant d’una catàstrofe humanitària i sembla que no s’intenta d’entendre. Ens trobem davant d’un egoisme intolerable per part d’Europa, que hauria de ser canviat d’immediat.<br />Reflexionem sobre el que hem vist.<br />Valette!Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/15356953616560647823noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-76787164319473890292016-02-15T19:20:02.367+01:002016-02-15T19:20:02.367+01:00Agraïda seria la paraula que em va venir al cap de...Agraïda seria la paraula que em va venir al cap després de veure aquest documental. Potser la majoria de gent no ho veu així, però realment vaig pensar que em sentia molt afortunada de poder viure com visc, tot i petits problemes que es converteixen en reptes per poder superar. També em vaig sentir agraïda ja que el Jordi ens va posar aquest documental a l'escola i vaig poder tocar de peus a terra amb aquest tema. Vaig poder observar el greu problema més profundament i arrel d'aquest documental ens vam assabentar de coses que no sabiem, com ajudes que podiem realitzar des de Barcelona. Durant el documental vaig tenir una sensació d'incomoditat, de saber que nosaltres estavem veient-ho i no estavem fent res al respecte, però alhora sensació d'impotència de so saber exactament què fer. Veure com la misèria portava a més misèria va ser molt impactant, ja que una cosa desencadena a l'altre, i que obviament no tenen justificació, però i si pujem més amunt? Qui hi ha? Homes i dones amb maletí i corbates sense fer res al respecte? Doncs si, exactament aixó, homes i dones que miren cap a una altre banda pels seus pròpis beneficis, i és aixó el que principalment hauria de canviar. <br />Realment gràcies Jordi per posar-nos aquest espectacular documental!Eva Martinezhttps://www.blogger.com/profile/12899588638816697304noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-438679038616631942016-02-15T16:49:20.500+01:002016-02-15T16:49:20.500+01:00Terror. Terror és el que sento quan veig com unes ...Terror. Terror és el que sento quan veig com unes quantes persones poderoses deixen que families senceres creuin la mar mediterrània, jugan-se la vida, fugint del seu propi pais estimat en busca d'una segona oportunitat i d'una vida minimament digna. I ja no només no ajudant-les, sinò, que també els hi tanquen les portes de mala manera.<br />Perquè passa tot aixó? Doncs en la meva opinió passa perquè per desgràcia vivim en un món en que els més rics els convé i interessa molt que passin horrorositats com, en aquest cas, la guerra de Síria. Ja que aquests desgraciats només es veneficiant, ja sigui per tema d'armes, de diners, de poder... Només els importa el benefici propi.<br /><br />L'única esperança que tinc, és que algun dia, gent com els socorristes d'aquest documental, que s'hi deixen la pell cada dia per salvar la vida d'uns quants refugiats que arriben i no tenen res, ni a ningú, que aquests tipus de persones, persones amb sentit de la humanitat, arribin a ser un exemple pels polítics.<br />Crec, que Europa hauria de deixar de mirar-s'ho, i ajudar de veritat d'una vegada per totes. Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/04113702230255987480noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-22023268965757689352016-02-08T23:41:04.626+01:002016-02-08T23:41:04.626+01:00To Kyma ha estat un documental dur de veure psicol...To Kyma ha estat un documental dur de veure psicològicament ja que en aquest ens adonem de la realitat. Cada dia, a cada hora i a cada instant, milers i milers de refugiats, nadons, nens i nenes, i gent gran, busquen un bon futur en un altre país, sense guerres ni res, tot i que després, no poden arribar molt lluny degut al res que es fa. Les diferents situacions que han de passar aquestes persones són força complicades i perilloses, ja que arrisquen les seves vides i les dels seus familiars travessant per tot un mar, ple d’obstacles amb els que es poden trobar, per tal d’aconseguir una vida millor tant per ells com per les seves famílies. Realment tot el que pateixen és indescriptible. Definitivament, no es pot descriure la por ni el dolor que arriben a sentir. També cal dir que no tots els immigrants aconsegueixen el desig d’arribar a un altre país que els pugui ajudar, ja que alguns moren en el intent, ja sigui ofegats o a causa d’una hipotèrmia. Això és una cosa que Europa no hauria de permetre per res del món. Personalment, després d’haver visualitzat aquest vídeo, crec que tots hauríem de tenir una mica més de sensibilitat per totes aquestes persones que ho passen tant malament fent aquesta travessia. Sobretot hauríem de sentir indignació i vergonya amb la majoria dels polítics que hi ha a Europa, perquè prometen fer alguna cosa al respecte, no obstant això, no fan absolutament res. Tal i com diu un dels socorristes en el documental: “I mentrestant, Europa mirant-s’ho.”Anonymousnoreply@blogger.com