29 d’octubre de 2017

Una lectura d'Antígona


Acabem aquests dies la lectura d'un text bellíssim, l'Antígona de Sòfocles. Bell per tot el que representa i significa i alhora, i tal vegada per això mateix, necessari per comprendre alguns aspectes essencials del que ara mateix passa al nostre voltant. El conflicte moral entre la jove princesa tebana i el seu oncle i rei -o rei i oncle per dir-ho segons ell mateix signaria- ens remet a una lluita de prioritats que, certament, és la clau de la seva intemporalitat: quines lleis hem d'obeir? Les dels homes, arbitràries i mutables, o les dels déus, les del cor, lleis no escrites i imperibles? Ja sabem el desenllaç: transgredir les primeres (ὑπερβαίνειν νόμους) li comportarà a Antígona un funest final decretat pel poder encarnat per Creont. Però no li anirà molt millor -diríem fins i tot que molt pitjor, transformat en cadàver vivent- al governant que gosarà creuar la perillosa línia vermella de la hybris política i, per tant, moral.

Deixeu-me dir que m'ha agradat molt fer aquesta lectura amb vosaltres, que l'he gaudit de nou i m'ha permès confirmar que la literatura és terapèutica i salvadora, i una eina indispensable per interpretar més i millor el que som, la nostra fragilitat i la nostra grandesa. Antígona i Creont son dos paradigmes de la condició humana que vint-i-cinc segles després continuen tan vius com aleshores. Sòfocles ja ens va marcar el camí. I hauríem d'aprendre a escoltar les sàvies veus del passat per esdevenir millors. Jo, almenys, n'estic convençut. 

Espero i desitjo que també a vosaltres la seva lectura us hagi estat una experiència plaent, estimulant i enriquidora, i una invitació a la reflexió i al generós acte de compartir i respectar les idees plurals dels altres. Tinc la sensació que així ha estat i si una cosa agraeixo per damunt de tot és la predisposició i les ganes que vau manifestar de fer-ne la lectura després d'haver assistit, el curs passat, a la representació de l'Èdip rei al Teatre Joventut de L'Hospitalet. No tot està perdut.

I, com no podria ser d'altra manera, espero també les vostres opinions i comentaris al respecte. Gràcies.




19 comentaris:

Cristina Tamashiro Famiankova ha dit...

Salvete!
Efectivament ha sigut un llibre intressantíssim i 100% recomenable. És un llibre que, com bé dius,és necessari per comprendre aspectes essencials del que està passant al voltant. A més, a partir del que llegim podem debatre sobre diversos temps, el que demostra que "Antígona" és més que una història.
Espero que més gent llegeixi aquest llibre i pugui reflexionar sobre altres aspectes a partir de la seva lectura.
Així que, animo a la gent a llegir "Antígona" i tots els llibres que pogueu; llegir més ens fa més crítics!

Daniel Gil Rafart ha dit...

Quina és la teva opinió personal sobre la lectura d'Antígona? Què t'ha semblat? T'ha aportat alguna cosa? El que més t'ha agradat? El que menys? Què opines sobre la distribució a l'aula per fer la lectura? Etcetc,...[2 punts]

Crec que és una obra que fins i tot sent tant antiga, actualment està plasmada en molts àmbits, tant polítics com d’altres més personals. El conflicte entre lleis i valors morals (o el respectiu equivalent, depenent del context) és un enfrontament molt interessant, del qual es pot aprendre molt.
M’ha semblat una obra amb un caràcter ètic i moral molt forts i contundents, amb la qual la reflexió i valoració personal estan garantides. Personalment, no he pogut evitar equiparar la tragèdia amb el conflicte polític actual, tot aplicant semblances i diferències, òbviament. Tot i axiò, encara queuna cosa no ha canviat el parer que tinc amb l’altra, Antígona m’ha portat a qüestionar-me uns quants temes que si més no estan relacionats amb el conflicte que apareix.
He apreciat sobretot els estàsims del cor, els quals trobo molt profunds i d’una reflexió envers l’home i l’obra en sí molt interessants. En canvi, la rapidesa amb la qual succeeixen els fets en l’èxode crec que és el que m’ha desagradat més.
En quant a la distribució a l’aula, crec que és una molt bona forma d’exercir una lectura conjunta, ja que podem compartir opinions i llegir en un àmbit diguem més familiar.

Laura Barroso Agulló ha dit...

Trobo que Antígona és una lectura apassionant gràcies al destí tràgic de la labdàcida i com reacciona davant aquest, junt amb els diferents conflictes i ideals oposats.
El que més m'ha agradat és el desenllaç que, encara que sigui ràpid i desconcertant, és fa molt emocionant i realment m'ha arribat. El fet de que una obra tan antiga ens faci reflexionar i encara es pugui aplicar en el nostre dia a dia és increïble. Fins i tot nosaltres podem tenir els mateixos dubtes que presenta la obra; seguir les lleis divines, és a dir les morals, o les humanes, les escrites i arbitràries.
El que no m'ha agradat tant, encara que això no fa que em desagradi l'obra, és el fet de que no es parli del destí de Ismene.Ja que és un personatge important que representa uns valors completament diferents als d'Antígona, crec que mereixeria una mica més d'atenció en la obra. Opino que el fet de fer una lectura prèvia i després llegir conjuntament a classe, amb diferents persones interpretant els personatges l'ha fet molt més interessant. I també al llegir en rotllana i comentant-ho entre tots l'ha fet més lleugera i entretinguda, i més fàcil d'entendre també.

Carla ha dit...

Dir que m'han agradat molt aquestes darreres classes que hem fet de la lectura d'Antígona, ha estat una altra manera de fer una lectura i d'aprendre coses noves. La d'Antígona, és una història molt tràgica i a la vegada d'autèntica admiració. Tots els valors que ens transmet tant la història en sí com la protagonista i altres personatges són molt nombrosos, doncs hi ha missatges que ens fan veure coses que no acostumem a valorar. El camí que recorre Antígona no és gens fàcil, ja que pels seus ideals i valors morals s'ha d'enfrontar al seu oncle, que representa la tirania i l'orgull, i d'aquesta manera enfrontar-se al seu destí tràgic.

Aquest llibre m'ha aportat valors nous i, tanmateix com diu a l'entrada, et fa donar compte de que aquesta situació seguim encara vivint-la actualment, perquè, no tothom entén el concepte de justícia.

El que més m'ha agradat de la història han estat els personatges, la representació a través d'ells de valors que ens vol fer veure Sòfocles. És admirable la força que té Antígona a l'hora de defensar i lluitar pels seus drets i per allò que estima. També m'ha agradat el personatge d'Hèmon(promès d'Antígona) i, especialment, m'ha agradat molt pel mer fet de ser teatre, sempre m'ha encantat el teatre i la veritat és que m'agradaria poder veure aquesta representació en persona ja que és espectacular, molt maca i intensa.

D'altra banda, el que menys m'ha agradat és el personatge i caràcter de Creont, no obstant he de reconèixer que Sòfocles representava molt bé les seves idees i ens transmet un gran missatge.

Després de la lectura, he vist que hem de saber diferenciar entre la defensa dels nostres ideals i el nostre orgull. No és dolent ser orgullós però s'ha de tenir en compte que, ser-ho amb excés, ens pot dur a la ruïna.

Recomano molt aquest llibre ja que penso que ensenya moltes coses i val la pena llegir-lo!

Emma Gazquez Rejat ha dit...

Salvete!
La tragèdia d'Antígona ha sigut una lectura molt interessant. Ja em va agradar Èdip Rei però la continuació ha sigut commovedora. Antígona és un referent com a personatge clàssic. L'obra es veu molt bé el conflicte entre la llei divina i l'ordre públic. És una reflexió dels nostres principis. I que el poder pot cegar, com li passa a Creont. La persona més inhumana per Antígona. La mort d'Antígona s'era eterna i una alliberació per ella. Ella ens ensenya que el més important és l'amor i la moral.
A més a més aquest dilema tan antic, el de la separació entre dret i justícia, el podem trobar en qualsevol època de la vida, com en l'actualitat o fa dos mil anys. També afegir, que mai havia llegit una tragèdia i m'agradat molt conèixer-la.
En resum, m'agradat la forma de fer les classes i la lectura. Però hi ha una frase en un vers que diu Antígona que m'ha fet reflexionar. Per això la remarco. "No he nascut per compartir odi, sinó amor". No dic res més.
Per acabar, sobre el tema del funcionament de classe ha sigut molt enriquidora. M'agradat la manera com s'ha treballat i com s'ha llegit i analitzat la tragèdia. Hem trencat l'estereotip de classe "normal". Encara que hauria d'haver participat més.
Espero tornar a fer una lectura com aquesta!

Olga ha dit...


La lectura d'Antígona crec que ens ha ajudat molt i que sobretot ens ha servit moltíssim envers la situació que tenim actualment a Catalunya.
Aquesta tragèdia m'ha fascinat, és una història que m'ha fet reflexionar molt sobre quin tipus de persones hi ha en aquest món i veure que no hem canviat.

La figura d'Antígona m'ha agradat moltíssim, una dóna que prefereix morir a perdre els seus valors morals s'ha d'admirar i tenir com a referent a aquesta vida plena de tantes injustícies.

Creont, en canvi, és tot el contrari que l'heroïna de la tragèdia de Sòfocles i, malgrat que no m'agradaria mai conèixer a cap persona com al rei Teba, sé que hi ha molts pel món.

Vull destacar la importància de reflexionar sobre el que fa aquesta dóna, com s'enfronta a una persona que, en teoria, és major que ella, com se la jutja per ser una dóna la que fa aquest acte, i com ho dóna tot per la seva família.

Per últim dir que m'han agradat molt aquestes últimes classes on hem llegit la lectura i que m'ha encantat la forma en què hem gaudit de la tragèdia. Estic desitjant que arribi el moment perquè comencem a llegir Medea!

Anna PC ha dit...


Kalíspera!

Antígona ha sigut una obra que m’ha agradat molt personalment ja que la protagonista, Antígona, es troba entre dos lleis, les humanes i les dels déus. D'una banda la llei establerta pels mortals (en aquest cas la del seu oncle, el rei de Tebes), qui va prohibir de manera que s’enterrés el cadàver del germà d'Antígona i per una altre banda la llei moral, aquella que es troba escrita en el cor dels homes. I això trobo que fa humana a Antígona ja que ella es deixa guiar per el que sent tot i que hagi de desafiar al rei, perquè ella sap que és el correcte i el que la farà feliç i me’n canta.

Així que jo en Antígona he vist la representació de les lleis morals, les lleis que dicten el cor d’Antígona per enterrar el seu germà i això m’ha aportat molt, perquè a vegades ens hem de deixar portar per el que sentim, per les lleis que portem inscrites al nostre cor i que ningú ens pot treure ni rebatre. El que menys m’ha agradat de la obra ha estat la figura de Creont un rei intransigent, legislador que busca guardar l’ordre absolut i la submissió del poble a través de les seves lleis i això no m’ha agradat gens, cadascú ha de ser lliure pensador i respectar als demés sempre i quan no es falti el respecta, està clar.

M’ha agradat molt poder fer una lectura conjunta amb tots els companys de classe i que cadascú representes un paper paper diferent així s’ha aconseguit una lectura molt dinàmica i entretinguda.

Cristina Tamashiro Famiankova ha dit...

Salvete!

Personalment, m’ha agradat molt ja que és una història intensa amb un gran conflicte moral. La lluita d’idees fa reflexionar i relacionar-ho amb els fets que ens envolten actualment, el qual és molt útil i important.

El que m’ha aportat personalment ha sigut que si creus que has de lluitar per les teves idees (sempre i que siguin bones) i lluitar per aquells a qui estimes, fes-ho, perquè sinó després viuràs empenadit de no haver-ho fet i pot ser el futur t’ho estarà recordant sempre.

Una de les coses que més m’ha agradat és que no és una simple lectura, ja que a partir d’aquest llibre podies arribar a debatre sibre moltíssims temes.

El que m’ha agradat menys ha sigut el comportament de Creont, que al final, pels seus actes ha acabt amb un fatal futur.

Finalment, la distribució de classe m’agradava, tot i que crec que ens faltava espai, ja que hi havien dies que em sentia agoviada del junt que estàvem.

Marina Bernardo ha dit...

Salvete!

Antígona és una obra espectacular; en la qual, es mostra la frustració per no aconseguir l'esperat. Trobo que dins l’obra s'abasten diversos temes, importants a tractar, i encara presents en l’actualitat, com ara la creença en la inferioritat femenina, la saviesa dels ancians, la democràcia, els sistemes de govern, i el sistema d'obediència de l’exercit per Creont i el compliment de les seves lleis, entre uns altres. Al llarg de l'obra es poden destacar valors molt importants de la heroïna d’aquesta tragèdia, com ara el coratge i la valentia.
Antígona desencadena una infinitat de debats que fins al dia d'avui no perden la seva vigència i actualitat. Aquest gran tragèdia, dóna respostes a una sèrie d'interrogants formulats pels homes i dones de tots els temps, per tant, es pot dir que en aquest sentit, és on es troba plenament el seu caràcter de clàssic. Aquesta lectura em fa adonar de l’important sentit de la valentia, per actuar segons l’opinió de la consciència i defensar els meus propis principis. La valentia és un valor universal que ens ensenya a defensar allò que val la pena, a dominar les nostres pors i a sobreposar-nos en l'adversitat. Sense la valentia, els moments difícils de les nostres vides podrien anar-se a la deriva. El que més m’ha agradat ha estat el tema de la defensa de la llibertat i, en conseqüència d’això, la rebel·lia davant les lleis injustes, en aquest cas del rei Creont. I el que menys m’ha agradat de la lectura és el conformisme, ja sigui pel paper de la dona a la societat, tant en aquella època com en la d’ara, o per l’obediència de la ciutadania i l’exèrcit en vers al rei.
Sobre la distribució de l’aula, m’ha semblat una bona idea, ja que així ens podíem veure entre tots i fèiem una lectura més còmode i càlida, així compartint i debatin idees, posades en comú. He passat unes bones classes de lectura i m’agradaria tornar-les a repetir.
Valete!

Maria Zarzoso ha dit...


Salve!

Personalment he gaudit molt aquesta lectura. El seu fil argumental ha fet despertar en mi un gran interès i curiositat tot i conèixer el tràgic final. Els diàlegs no eren simples ni buits sinó que transmetien missatges purs i intensos i expressaven a la perfecció les actituds i sentiments dels diversos personatges.
Si bé és cert que es tracta d'una obra tràgica inspirada en la mitologia, l'enfrontament ideològic és totalment humà i es pot aplicar en molts dels dilemes socials actuals. Fins i tot en diverses situacions et podies submergir dins la història i mostrar empatia envers les decisions que prenien alguns dels personatges.
L'actitud imparable i totalment comprensible que mostra Antígona em sembla admirable. El fet de sacrificar la seva vida per aquelles persones a les qui estima és tot un acte de valentia i no pas de covardia com podria semblar. Contràriament, l 'actitud superba i egoista de Creont és detestable però sí que és cert que sense la seva participació l'obra no hauria pogut transmetre el seu missatge moral.

Des d'un principi la idea d'adaptar-me a la nova distribució de la classe no em va fer gaire el pes però a mesura que anàvem llegint i comentat em semblava més íntima i adequada. Ha estat una molt bona experiència!

Ana Martínez ha dit...

καλησπέρα!!

Des del primer moment que vam mencionar Antígona a la classe de grec durant el curs passat em va cridar l'atenció alguna cosa d'aquest personatge. Va impactar-me tant que, fins i tot, em va ajudar a formular el tema del meu Treball de Recerca i actualment forma part d'aquest de manera considerable. Vaig llegir-me la tragèdia al juliol i el meu interès per l'heroïna va augmentar; de fet, va estar la primera tragèdia grega que em vaig llegir i ben segur que no la darrera!

La riquesa que la tragèdia sofoclia t'aporta és immensa i grosso modo es pot dividir en dos parts: per una banda, et porta a pensar en temes que potser no t'havies arribat a plantejar abans i també et mostra els punts de vista que a l'època es tenien sobre diversos tòpics i la manera de veure el món en l'antiguitat en aquests àmbits. Per l'altra banda, també t'aporta riquesa lèxica a causa del vocabulari complex emprat en la traducció.

M'ha agradat molt el fet que hem destinat unes quantes classes a llegir l'obra tots junts a l'aula, amb una distribució excel·lent que ens permetia veure'ns les cares, i compartir els nostres punts de vista sobre els dilemes i reflexions que el gran Sòfocles relatava.

Estic completament d'acord amb el que la Clara Segura afirma en un dels articles dels enllaços. A qui no li agradaria tenir les virtuts que l'heroïna posseeix? La rebel·lia, la valentia i la perseverança de "l'antidona" són, realment, dignes d'admirar i més en l'època en què es va escriure l'obra. El tractament dels rols de gènere en aquesta composició és una de les coses que més m'han agradat, a més del "agon" o conflicte dialèctic entre els personatges. El que menys m'ha agradat és el fet que el vocabulari no era assequible al cent per cent i això causava de vegades una mala interpretació d'algunes frases. Tret d'això, la tragèdia en general és magnífica i la recomanaria a qualsevol lector, fins i tot a aquells que no estan acostumats a llegir habitualment. El tema és, certament, molt actual i és per això que encara avui dia podem referir-nos a Antígona per relatar els fets que estan passant al nostre voltant.

Valete!

Carmen Ibáñez Gil ha dit...

Per començar, he de dir que les meves expectatives abans de començar la lectura eren bastant altes pel que el Jordi ens havia comentat a classe, sabíem del que anava la tragèdia, etc. Però he de confessar que s'han complert totes! A part que ha estat una lectura molt rapida, ja que se m'ha fet bastant curta..., totes les seves parts són molt emocionants! No hi ha ni un sol capítol on no passi res i que se't faci pesat o avorrit, potser per això m'hagués agradat que no s'hagués acabat...!
A banda de tot això, crec que és una lectura que ens pot aportar molt als lectors. Tracta d'un conflicte entre l'obeïment a les lleis que dicten els déus, el teu cor, o l'obeïment a les lleis humanes, aquelles que ens imposen aquells qui tenen el poder. Ens mostra com contra tot pronòstic Antígona prefereix morir dignament havent obeït les lleis del seu cor, que no fer-ho i viure indignament. Antígona, a més, és totalment l'antònim de dona grega, evidentment de l'època. S'enfronta al poder i no només això, ho fa sent dona, la qual cosa demostra molt de la persona que Antígona és i dels seus valors. Penso que és una història que a qualsevol persona que tinguem germans o simplement una família a la que estimem i que ens estima ens remou totalment. Doncs és la història d'algú que, com molts de nosaltres faríem, dóna la seva vida per aquells a qui estima. El que més m'ha agradat, sens dubte, és Antígona, tota ella. Com actua i les raons que té per fer-ho. I el que menys, Creont, la seva llei, concretament, el seu egocentrisme i tot ell. Tot i que entenc i sé que és completament necessari en aquesta tragèdia.
Deixant de banda tot això, una altra cosa que ha fet que aquesta lectura sigui més intensa i maca és la manera en què l'hem compartit entre tots. El fet de posar-nos formant un cercle i anar comentant el que ens semblava, tot allò que passava, ha estat la cirereta del pastís perquè acabés de ser una lectura genial!
Sens dubte, recomano aquesta lectura a tothom aquell que encara no hagi descobert qui és Antígona i el seu món. No us en penedireu!

Marta Vidaña ha dit...

Salvete omnes,
Vull dir que la lectura d'aquesta tragèdia ha sigut per a mi ,tota una bona experiència, perquè m'ha fet veure que encara que aquesta obra haguessi estat escrita fa molts segles endarrera, les ideologies, els errors i els succesos que esmenta, avui en dia encara hi són presents. Sobre tot el paper d'Antigona, ha sigut un dels personatges que més poder tenen en el transcurs de l'obra, que se li representa amb uns principis morals entorn a les persones a qui ella estima i que té molt en compta a la seva vida les lleis divines. Sobre tot una de les coses que per a mi ha fet més enfasis és que la protagonista lluita per les seves idiologies i per les persones que ella estima, es pot entendre de que tingui, aquest personatge, un tracte com la d'una heroïna.

El que menys m'ha agradat d'aquesta obra, ha sigut el personatge de Creont, les seves ideologies i principis, i lo neci que pot arribar a ser entorn els seus. Jo el veig com un personatge que esta cegat pel poder i que no es don compte de que les seus actes comportaren unes conseqüències nefastes, el seu propi destí acabara molt pitjor que el d'Antigona. No escolta ni els consells del seu propi fill. Es mostra molt inflexible davant del que no sigui el que no hagi dictat.

Per altre banda, cal comentar que en la classe alhora de llegir aquesta tragèdia, la manera en la que vam fer-ho, en rotllana, em va agradar molt, ja que podia escoltar millor a la resta i així ens podiem veure les cares millor entre nosaltres.

Plurimas Gratias, valete.

Paloma ha dit...

Salvete!

Els clàssics sempre ens aportant quelcom enriquidor, ja que comporten aprendre en valors i veure les coses des d’un punt de vista diferent.
Llegir Antígona, m’ha agradat molt per què, tot i ser escrit en una època tant llunyana, tracta un tema molt actual; el dilema que ens presenta l’obra sobre que és el correcte , seguir les pròpies lleis i ideals o fer cas del que esta dictaminat per la llei, tot i aquesta no esser justa.
El comportament d’Antígona en vers a la injustícia presentada com a tema principal de l’obra, és potser el que més m’ha agradat de tota la tragèdia. És una dona forta, lluitadora, i això es pot sentir amb més força en la discussió entre Antígona i Creont, la part del llibre que més em va commoure. Antígona, orgullosa i segura del que feia, accepta la seva mort amb tranquil•litat i dignitat, satisfeta dels seus actes, segura dels seus principis morals i contenta d'haver honrat al seu germà; en canvi el final de Creont serà horrible, la pèrdua dels seus essers més estimats conclou la peça teatral de Sòfocles.
La distribució al hora de llegir a classe i que cadascú fes un personatge m’ha agradat moltíssim, crec que és una manera de fer la lectura més amena i més entenedora.
La veritat és que m’ha encantat aquest llibre i no sabria dir ben bé que és allò que no m’ha agradat.

Agnès Gómez ha dit...

Quina és la teva opinió personal sobre la lectura d'Antígona? Què t'ha semblat? T'ha aportat alguna cosa? El que més t'ha agradat? El que menys? Què opines sobre la distribució a l'aula per fer la lectura?

Llegir Antígona amb tota la classe m'ha suposat veure les coses d'una perspectiva diferent, al posar-nos en rotllana, llegir en veu alta i comentar certs trets de la història, ja que hem pogut parlar de certs temes que surten a la tragèdia que encara podem veure avui en dia.

Crec que Antígona és un exemple a seguir com a persona i com a dona, ja que obra segons la seva consciència, prefereix complir el seu deure com a germana i honorar al seu germà tot i sabent que morirà, abans que la seva pròpia vida. També és un clar exemple de que per tenir una opinió contrària als altres i pensar diferent, no vol dir que sigui errònia, i Antígona manté això al llarg de la tragèdia.
Antígona representa en persona les lleis morals al demostrar que abans d'ella, posa als altres, als qui estima i valora.

El que més m'ha agradat és la manera en que em llegit la obra, ja que així se ma fet més fàcil entendre-la i hem pogut anar comentant la tragèdia.
El que menys m'ha agradat és que el llibre se m'ha fet massa curt.

Bernat Pareja ha dit...

VALE

Trobo que aquest llibre encara que el llegeixis més d'un cop, i de dos, i de tres, pots treure'n coses noves. En certa manera m'ha recordat a "Crónica de una muerte anunciada", de Gabriel Garcia Márquez, una novela negre on a la primera pàgina ja s'explica qui ha estat l'assassí i la gràcia del llibre és que vas descobrint el quid de tot plegat. En certa manera Antígona és com aquest llibre, ja tots sabiem que Antígona moriria, el perquè moriria, com moriria... L'important, però , esta en analitzar la seva ideologia i els seus principis. Després de fer-ho podem concloure que realment és l'"Antidona" , com la seva etimologia indica. En una societat misogina, ella va aconseguir imposar-se al tirà del seu tiet i convertir-se en un exemple per tota la ciutat tebana. Personalment l'obra m'ha agradat molt l'obra i he après coses molt interessants. Surten valors essencials en aquest llibre i per tant un fragment hauria de ser-hi -si no hi és ja- al llibre "clàssics per la vida" del qual parlàvem l'altre dia. El que més m'ha agradat ha estat aquesta imposició en contra del poder per defensar les idees pròpies. El que menys ha estat adonar-me'n que la gran civilització grega de la gran i justa democràcia eren, realment, una societat masclista on s'infravalorava la dona.
La distribució m'ha agradat molt per dos motius:
- Al estar en cercle, ens podiem mirar tots als ulls i això ajudava a la comunicació i al debat.
- El fet de que el Jordi s'assentés amb nosaltres trencava la línia entre professor i alumnes que la distribució normal crea. Aquest fet també ha fet que em sentís millor i que la lectura fos més amena i interessant.
M'agradaria comentar l'actualitat de l'obra, ja que en molts moments recorda a la situació política actual. Aquest és un dels fets que més m'agraden dels clàssics: que els llegeixis quan els llegeixis són vigents i es poden adaptar als temps. També m'agradria comentar l'importància de l'anàlisi de l'obra cada cop que era necessari, ja que, de ben segur, aquesta obra sense anàlisi, no val tant la pena. Aquestes reflexions i anàlisis ens portava a parlar i a refelxionar sobre altres temes, cosa que trobo molt important.
Antígona és una obra que m'agradaria catalogar-la com a una obra de gènere amorós,ja que tot i les desgràcies de tota la tràgedia, aquesta comença per un acte d'amor, i trobo que això és molt important.

En conclusió, trobo que és molt important llegir l'obra, analitzar-la i pensar-hi, ja que es només a través de la reflexió podem entrar del tot en una obra i aprendre sobre pràcticament tot.

SALVETE !

Mireia Cancio Adán ha dit...

La tragèdia tractada a l’aula m’ha impactat molt, és evident que els temes que tracta són presents a l’actualitat i això fa que podem enriquir favorablement la lectura, ja que ens podem posar més en la pell dels personatges, els quals viuen fets similars als nostres. Les tragèdies són, en moltes ocasions, vistes com a innecessàries per determinats individus, el fet és que són les més necessàries, ja que ens omplen de coneixement que podem tractar actualment i ens mostren actes de hybris que mai hem de dur a terme. El conflicte antagònic que es debat en aquesta història és present avui en dia, pel fet que hi ha diverses persones que es limiten a seguir les lleis i d’altres que segueixen el seu cor i fan el que veritablement desitgen.

El que més m’ha agradat és el personatge d’Antígona. Aquesta és una noia valenta, sap el que fa i és lliure d’opinió. A més, té molt coratge perquè en aquella època les dones eren pràcticament invisibles i ella s’atreveix a incomplir la llei. Tot i ser valenta i forta, també té una personalitat humil que fa tot el possible per aquells que estima i rebutja l’odi. Així doncs, ella hauria de ser l’exemple a seguir de moltes persones, ja que ens demostra el que són els valors humans durant tot el seu drama.

El que menys m’ha agradat ha estat la presència de Creont. Aquest home és massa dolent i només pensa en allò que li convé a ell i en complir les lleis, no té una moral que el faci humà, ja que tot i ser una persona, no actua igual. Aquest fa tot el possible per complir les lleis, fins i tot s’enfronta al seu fill, qui lluita per amor. Per una altra banda, en el moment que el guàrdia informa Creont del que ha passat amb el cadàver de Polinices, aquest diu: “Què dius? Quin home ha gosat fer tal acció?”. Així es dóna a entendre que les dones no eren capaces de fer aquesta mena d’actes, ja que estaven submises pel poder que tenien els homes sobre elles.

En relació a la distribució de l’aula, crec que ha estat una manera força adequada d’organitzar-nos durant l’activitat present. Per llegir correctament una lectura fa falta un bon clímax i les cadires en cercle van fer que la veu es projectés més correctament i poguéssim veure’ns els uns als altres. A més, les pauses que es feien entre lectures va fer la tragèdia molt més entenedora.

Ángeles Torres ha dit...

Primerament dir que aquesta obra m’ha agradat molt per la seva trama, malgrat ser una tragèdia grega. A primera vista aquesta obra em va entrar pels ulls, ja que és una tragèdia en la que s’hi et poses realment en el paper dels personatges la pots viure intensament, tant com si fossis tu mateix qui estigués protagonitzant en aquell moment el relat. Cada moment de la història és crucial ja que a partir d’aquest moment esdevindrà tot el que ve després, ja sigui bo o dolent. Per aquest motiu sempre tenia la intriga, inquietud i emoció de voler saber que passaria després.
En segon lloc, em sembla que Antígona és una obra en la qual es distingeixen clarament i destaquen el πάθος, el sofriment sobre el qual reflexiona la tragèdia i, el ἀγών, el conflicte que, en aquest cas, enfronta Antígona amb Creont per les seves idees immensament oposades. Aquesta és una obra en la qual es poden distingir dos valors molt importants els ètics i els religiosos (déus), però saltar-se certes normes és el que porta la desgràcia i el càstig d’Antígona. Clarament es pot veure que hi ha dos formes d’exercir el govern, una és la tirania la qual és representada per Creont, que posseeix el poder absolut i de cap manera permet que ningú faci cap reclam ni suggeriment a les ordres que dóna. A més sempre creu en la seva veritat i és incapaç de reconèixer la dels altres. L’altra forma és la democràcia, el que reclama el poble contra les injustícies que es produeixen. En l’obra de Sòfocles destaca Antígona, una noia que té un caràcter que posseeix valor, noblesa, sentit de l’honor etc, i tot allò que configura l’areté tradicional. Antígona experimenta la solitud en la realització del seu acte heroic. Al principi es pot veure que el seu personatge es troba enmig de les lleis humanes, les establertes per Creont, i les lleis divines. Tot i així, mostra una actitud desfiant davant les lleis establertes pel seu tiet Creont, ja que aquestes impedien la celebració del funeral del seu germà Polinices, qui havia mort en un enfrontament armat contra el seu germà Etèocles. Això es spot veure quan Antígona decideix enterrar al seu germà Polinices malgrat saber que serà condemnada a mort per saltar-se les lleis. Al meu parer, per més que no sembli just això no hi ha necessitat d'actuar com ho va fer Antígona, si bé no perjudica la integritat de ningú (en l'obra, com la de Ismene, Eurídice o Hèmon). Perquè si en una societat cada un fes el que considerés oportú seria un caos absolut i no servirien de res les lleis, per la qual cosa cal intentar que siguin el més justes possibles i tractar d'adequar-les a la població, i un cop decidides es han de complir independent del que cada un crea.
Aquesta obra directament no m’aporta res, però indirectament sí. Amb això vull dir que aquesta tragèdia em dona una lliçó amb el seu missatge i, a més a més, m’ensenya d’alguna manera el que haig de ser i el que no. És a dir, quins comportaments puc adoptar i quins no depenent de cada situació i, sobretot, m’ensenya a no actuar sense pensar bé primerament les coses amb seny. Perquè n’hi ha prou amb un pas en fals, i això ja em pot comportar series conseqüències.

Ángeles Torres ha dit...

El que més m’ha agradat de l’obra és el moment en el que Ismene, la germana d’Antígona, malgrat en un primer moment no haver-se volgut involucrar en el problema que s’havia posat la seva germana, reconeix que potser té part de culpa del tot el que pot passar-li a la seva germana i, per tant, dona una pas endavant tot disposada a morir ja que s’adona que si la seva germana mor ella es quedarà sola. Malgrat ser un moment trist, a mi va ser el que més em va agradar ja que em sembla admirable la valentia amb la qual Ismene afronta aquell moment tan difícil.
El que menys m’ha agradat de l’obra, lògicament és la mort d’Antígona, ja que malgrat haver-se donat les coses a arrel de la seva manera d’actuar i d’afrontar les coses, crec que no li tocava morir d’aquesta manera tot penjant-se ella mateixa, crec també que pel valor, la noblesa i el sentit de l’honor que tenia, doncs hauria d’haver tingut una mort més digne.
Finalment dir que sobre el mètode que vam emprar per fer la lectura d’aquesta obra em va agradar molt i és una forma dinàmica ja que permet crear entre tots un espai de trobada, en el qual ens podíem veure tots les cares i debatre les nostres diferents opinions i crítiques al voltant de l’obra i, a la vegada passar una bona estona fins i tot rient, però sempre gaudint de la lectura.