19 de juny de 2017

Eros i Àgape en l’anime Yuri!!! on Ice


A principis de gener, per recomanació de la meva cosina, vaig començar a mirar-me una sèrie d’anime anomenada YURI!!! on ICE. Tracta sobre la vida d’un patinador japonès anomenat Yuuri Katsuki que, desprès d’haver quedat en ultima posició en el Grand Prix Final, cau en una depressió i torna a casa seva, a Hasetsu, desprès de 5 anys d’haver estat fora. El que ell mai s’hauria imaginat és que, desprès d’haver patinat el programa lliure del seu ídol, el patinador rus Víktor Nikiforov, aquest l’aniria a buscar a Hasetsu per anunciar-li que seria el seu entrenador. Aleshores és quan entra en escena el jove patinador rus, Yuri Plisetsky, que arriba al Japó reclamant-li a en Víktor una promesa que li havia fet anys enrere.
I és aquí on podem introduir els termes grecs d’Eros (Ἔρως) i Àgape (ἀγάπη) en la sèrie. Víktor crea dos programes curts que anomena Ai ni tsuite: Eros i Ai ni tsuite: Agape, que grosso modo podríem traduir per Sobre l’amor: Eros i Sobre l’amor: Àgape. I a cadascun dels joves els n’hi assigna un, a Yuuri el primer i a Yuri el segon.

ΕΡΩΣ

Eros era la paraula que feien servir els antics grecs per descriure un tipus d’amor on s’hi representava el desig i l’atracció sexual; un tipus d’amor eròtic que es presenta sempre en l’inici d’una relació, on la passió i l’atracció física hi juguen un paper molt important.
Tal i com es pot escoltar, la cançó manté una tonalitat optimista durant tota l’estona i un ritme molt ràpid, a diferència de la seva versió paral·lela. On podem apreciar, però, realment l’Eros, és en la coreografia que interpreta Yuuri Katsuki en el seu programa curt. Víktor fa preguntar-se a Yuuri el que és Eros per a ell, a la qual cosa el jove respon que és el Katsudon (que consisteix en un bol amb poc menjar, el seu preferit).
La vestimenta de Yuuri fa ressaltar encara més l’Eros durant la seva interpetació, ja que ell porta un vestit cenyit de color negre, que va acompanyat de pedreria per tot el seu tors.
A l’inici del programa, es pot veure com es comença amb una seqüència de moviments que es pot arribar a considerar sensual; tot seguit comença la coreografia i hi ha seqüències de passos que fins i tot els comentaristes destaquen per la seva sensualitat. Durant la sèrie, podem veure que l’inici del programa va variant: en la primera posada en escena, Yuuri li llença un petó a en Víktor i torna a repetir aquesta acció quan ha d’interpretar-lo a la Copa Rostelecom de Rússia, però aquest cop cap als jutges.

ΑΓΑΠΗ

Àgape era la paraula que feien servir els antics grecs per descriure un tipus d’amor incondicional i pur; aquest amor es basa en el benestar del teu ésser estimat i en la llei inquebrantable que hem de tractar la gent tal i com ens agradaria ser tractats a nosaltres.
La cançó està cantada en llatí (la lletra i la traducció infra sunt), i a diferència de la versió d’Eros, aquesta és molt més calmada i suau, fins al punt que pot semblar melangiosa.
En el seu programa curt, Yuri Plisetski interpreta Àgape pensant en el seu avi, perquè, per a ell, el seu avi encarna plenament aquest tipus d’amor.
La coreografia del programa es veu molt pura i innocent, i encara es ressalta més per la vestimenta que porta Yuri, un vestit immaculadament blanc que el fa semblar un àngel amb unes  muscleres que figuren talment les ales emplomades d’aquestes criatures celestials.
Ell, en tot moment, valora que el seu avi estigui a les graderies, observant-lo, ja que així és com ell pot sentir més a prop el seu Àgape. Víktor, però, sovint el renya, especialment les primeres vegades que executa el programa, perquè considera que, a l’hora d’interpretar-lo, ho fa sense viure plenament el sentit d’Àgape.

Sic mea vita est temporaria, cupit / Com que la meva vida és efímera desitja  
ardenter caritatem aeternam / ardentment un amor etern

Credam, dabo, sperabo, honorabo, / Creuré, donaré, esperaré, honoraré,
laborabo, gratias agam! / treballaré i agrairé!

Et denique aperiens fores occultas, / I, finalment, obrint les portes ocultes
nobis, grandis et clara nosque curabit / vetllarà per nosaltres, sublim i intens,
nobis, grandis et clara nosque curabit / vetllarà per nosaltres, sublim i intens,

magna magna, caritas / un gran, gran amor.
Ah! Audio vocem tuam! / Ah! Escolto la teva veu!
Adest mi libertas! / La meva llibertat s'acosta!

Mea vita amabit, caritatis pacem / La meva vida estimarà, la pau de l'amor.
Hanc felicitatem aeternam esse oro / I prego perquè aquesta felicitat sigui eterna.

Amb aquesta entrada, m’agradaria demostrar i reivindicar alhora la forta influència que pot arribar a tenir el món clàssic en la cultura oriental, en aquest cas en la cultura japonesa en relació als anime o als manga, en què, encara que no ho sembli, poden arribar a haver-hi moltes referències ocultes de la forma de viure i d’expressar-se que tenien els antics grecs i romans. I vosaltres, amb quina de les dues paraules us identifiqueu més? Per què?



Ainhoa Buendía
4t ESO - Llatí


3 comentaris:

Laura Barroso Agulló ha dit...

Salvete!

Cal dir que m'ha agradat trobar una entrada relacionada amb l'anime, i millor encara si és un dels meus preferits. L'he trobada molt interessant, doncs trobar referències clàssiques en anime o manga sempre és curiós.
Jo crec que m'identifico més amb Àgape perquè opino que el que importa més és l'interior, doncs el físic (Eros) es perd amb els anys. Tot i així, crec que una relació no pot només dependre d'un tipus d'amor, sinó que ha de ser basada en els dos.

Bona entrada!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Feliciter per l'entrada, Ainhoa! Té mèrit, em sembla, que algú que encara no ha tastat les delícies de la llengua grega vulgui investigar sobre el sentit d'aquestes paraules tan importants pel seu significat profund. L'oportunitat de fer recerca t'ha permès fer una feina de categoria. I, com sempre, els referents clàssics són arreu. Gràcies, Ainhoa.

kenia sanz ha dit...

Jo no segueixo cap sèrie d'anime, i és per això que cada vegada que es publica una entrada d'alguna sèrie tinc ganes de llegir-la per descobrir una mica més sobre aquest món. Em fascina també, que una cultura tan oriental i que ens sembla tan llunyana s'enrecordi i plasmi referències clàssiques en el seu dia a dia, com n'és el cas de l'anime. Aquesta és la grandesa de les clàssiques, creiem tenir-les molt lluny, tant en el temps i en l'espai, però les tenim molt més a prop del que creiem.
No em puc decantar cent per cent per l'Àgape o per l'Eros, penso que tots hem -o hauríem- de ser cercar l'aurea mediocritas, perquè és cert que cadascú té una part més desenvolupada que l'altra, però els extrems mai han estat bons. Per mi, una relació ha d'estar basada en ambdues parts, en l'Àgape i en l'Eros.
Feliciter Ainhoa, per aquesta entrada tan interessant!