25 d’abril del 2017

Jocs d'infants a l'antiga Roma


A l’antiga Roma, els infants no jugaven de manera gaire diferent a com ho fan els d’ara si tenim en compte l’enorme distància dels segles que ens separen. Entre els jocs (ludi) romans més populars, la distinció per sexes, però, era molt clara tot i que també n’hi havia de mixtos, com les nous (nuces), els ossets o tabes, les endevinalles, la gallineta cega o el fet i amagar:

-Els nadons ho feien amb campanetes o sonalls de fusta o de metall amb forma d’animals.
-Les nenes, educades per a la vida privada de la casa, jugaven, sobretot, a nines (pupae),  com a futures mares, a cuinetes (culinae), fireta (fictilia) o botigues (emere et vendere).  Un altre joc molt habitual era el de la corda (funis).
-Els nens, molts d’ells instruïts ja des de ben petits per a la vida pública, jugaven a altres coses, com fer una representació de batalles amb espases de fusta, llençar monedes, a pilota (pila) o amb una baldufa (turbo) o rodet (‘io-io’). Tot i que també els agradava fer casetes de pedra o fer petites curses amb cavalls de fusta o estirar-ne fets de fang o amb caixetes enganxades a ratolins. I construir carros més grans, tirats aquests per gossos.

Actualment, els nens dediquen molt del seu temps lliure a jugar amb el mòbil, les consoles o l’ordinador,... i això fa que no gaudeixin dels jocs amb què jugaven els petits de l’antiga Roma. Per sort, encara en seguim mantenint alguns de tradicionals que la majoria de nosaltres hem pogut conèixer durant els primers anys de la nostra vida, tot i que, malauradament, cada vegada quedin més oblidats.

Seguidament, us explicarem grosso modo alguns dels principals jocs amb què s’entretenien els infants romans en el seu temps d’oci.

LVDVS DELTAE

En aquest joc es dibuixa al terra un triangle gran, que té la forma de la lletra grega delta (d’aquí ve el seu nom). Es divideix en 10 parts on s’hi escriuen els nombres romans de l’1 al 10. El joc consisteix a llençar monedes, nous o pedres dins del triangle des d’una distància determinada. Com més lluny arriba, més punts s’aconsegueixen, però més difícil és fer-ho, ja que més petit és l’espai cap el que es dirigeix l’objecte llençat. És, per tant, un joc d’habilitat. 


PECVNIAM CONICERE

Consisteix en un taulell foradat. Cada jugador, que té cinc monedes, ha d’aconseguir introduir el màxim nombre d’aquestes al forat. Els participants es situen a més o menys un metre de distància del taulell. És també, per tant, un joc de destresa.


TROPA (TABES) 

És un joc de precisió i sort en el qual s’utilitzen uns ossets d’animal (normalment de xai). Aquests s’havien d’introduir en un recipient que acostumava a ser un gerro. A dos metres de distància els nens tiraven ordenadament quatre tabes cadascun i les que no entraven al gerro eren eliminades. El guanyador era aquell que guanyava més punts segons com queien les tabes. Sabem que hi havia múltiples possibilitats de joc amb una variant anomenada tali, uns ossets o guinques que calia llançar enlaire i plegar-los sense que caiguessin. 


IO-IO

Eren dos cercles de fusta aguantats per un cordill i que entremig hi duien un petit cilindre. L’objectiu era aconseguir que pugés i baixés el major nombre de vegades possibles. 


TVRBO (BALDUFA)

S’utilitzava una baldufa de fusta amb una punta de ferro i un cordill. Aquest joc tractava de fer girar la baldufa el màxim de temps possible sense que parés. Acostumaven a jugar-hi a l’aire lliure. 


FVNEM TRAHERE (ESTIRAR LA CORDA)

L’objectiu d’aquest joc és comprovar quin equip té més força. Es necessita una corda llarga i forta amb què competeixen dos equips; poden jugar deu persones o més, però els equips han de ser equilibrats. Es marca una ratlla al terra, els dos equips agafen les puntes de la corda i estiren cap el seu cantó. El primer participant que traspassi la línia marcada perd el joc. 

LOCVLUS ARCHIMEDIVS (TRENCACLOSQUES D’ARQUIMEDES)

Aquest joc tracta de fer un figura combinant catorze peces. S’han d’utilitzar totes o no es considera vàlid. Només poden participar dos jugadors/es i cadascú ha de fer el màxim de representacions possibles; guanya el que en fa més. Aquestes representacions han de ser animals, formes geomètriques, figures humanes, objectes o altres que reprodueixin un model real. 

GRALLIS GRADI (XANQUES)

Consisteix en que cada jugador tingui unes xanques per pujar-hi i mantenir l’equilibri. A priori, s’hauran marcat dues ratlles a terra a quatre metres de distància l’una de l’altra. Els participants es col·locaran darrere de la primera línia i intentaran arribar caminant sobre les xanques a la segona. Guanyen aquells jugadors que puguin traspassar més vegades les línies. 
PILA LVDVS

L’objectiu d’aquest joc és passar-se la pilota sense perdre-la. Principalment, s’han de marcar dos cercles al terra, un dins de l’altre. Poden jugar fins a 12 persones i una d’elles s’encarrega de rebre la pilota passada pels altres jugadors i l’ha de llançar dins el cercle petit. Si la pilota cau fora del cercle, l’últim/a que ha passat la pilota guanya un punt. Guanya el joc el primer que aconsegueix 21 punts.


FVNEM SALTARE (SALTAR A CORDA)

En aquest joc, es formen dos equips de sis jugadors cadascun, en què dos components d’un d’ells “paren”, mentre els seus companys de grup no salten en aquest torn. L’altre equip salta a la corda el màxim de temps possible. Quan la corda es para a causa d’algun participant, es canvien els torns i salta l’equip contrari. L’equip guanyador és qui aguanta més temps saltant.


I si voleu més informació de jocs de taula, d'habilitat, d'estratègia, de precisió, de resistència, d'atzar, de competició, d'imitació, d'estimulació o col·lectius, podeu consultar aquest magnífic monogràfic del Camp d'Aprenentatge de Tarragona.

I ara que ja escalfem motors per a la MAGNA CELEBRATIO d'enguany, us deixem amb aquest vídeo dels nostres companys de l'Aracne de l'edició del MMX i la següent presentació que vol ser un resum visual del que hem explicat supra.

Valete omnes!

Mireia Cancio et Carla Muñoz
1r de batxillerat humanístic


Powered by emaze


23 d’abril del 2017

Charta geographica Imperii Romani



Salvete omnes!

Els alumnes de llatí de 4t hem volgut posar el nostre granet de sorra a les múltiples activitats que s'han realitzat a propòsit dels capítols de LLPSI i hem creat col·laborativament aquest mapa de l'imperi romà amb les geolocalitzacions... en llatí! Esperem que us agradi i us sigui útil per anar aprenent les baceroles de la nostra llengua. 

Valete!

P.S.: si voleu practicar, podeu respondre les següents preguntes:

Quid est Creta?

Ubi est Singidunum?

Num Gallia paeninsula est?

Habetne Graecia insulas?

Estne Ilerda fluvius?

Ego sum Barcino. Quis me fecit? 

Quid Tamesis est?

Quid Oxonia habet?

Qui sumus?

Vobisne haec charta geographica placet?


Discipuli discipulaeque 4t ESO - Lingua Latina


22 d’abril del 2017

L'educació a l'antiga Roma


Com bona part del patrimoni cultural que tenim, la nostra educació també s’ha nodrit durant segles de les arrels clàssiques i, malgrat hagi passat el temps, som hereus del que grecs i romans van deixar gravat en la nostra memòria. A Roma, no podem iniciar l’estudi de l’educació abans del segle IV a.C. per manca de fonts fidels.  Com és evident, aquesta no era la mateixa que ara, ja que hi ha hagut avenços en les eines, en les tècniques i en la matèria d’estudi, i de la mateixa manera que molt ha canviat tot plegat, tanmateix en època romana la finalitat de l’educació perseguia allò que li és universal: desenvolupar les virtuts de l’home ideal romà a través de la gravitas (“responsabilitat”), la severitas (“austeritat”), la pietas (“respecte”) i la bona fides (“lleialtat”).
Els nens, fins als set anys,  rebien una educació donada per la mare (materfamilias), que els ensenyava els primers costums i la puresa de la llengua. En la segona infantesa, fins als dotze anys, depenien de l’autoritat del pare (paterfamilias), que els  ensenyava a comptar, nedar o fer servir l’espasa... però les nenes encara seguien depenent de la mare. El pare portava el fill amb ell, perquè aprengués mitjançant la seva experiència i el seu exemple, atès que imitar els grans (recordant el respecte al mos maiorum, el costum dels avantpassats) era el tractament pedagògic fonamental. Als setze anys, el ritual de la presa de la toga viril donava per acabada l’educació familiar, encara que els nens encara no tenien la suficient maduresa.
Durant un any, per tant, havien de passar per l’anomenat tirocinium fori, un any on aprenien de la política, dels afers polítics i d’oratòria, tot i que no s’haguessin desprès encara de les ensenyances donades per la família, ja que era un període de temps passat al costat dels pares o un tutor. Acabat aquest aprenentatge, els nois adolescents s’iniciaven en el tirocinium militiae, la vida militar, per iniciar a posteriori la carrera política o cursus honorum, i no en tots els casos. Aquesta era una educació específica, però simultàniament  anaven a l’escola.
La jornada escolar començava a l’alba, després es feia una parada al migdia i es tornava un altre cop a  l’escola. Les matèries que s’estudiaven eren reduïdes gairebé a la lectura i l’escriptura. L’escola era per nens i nenes, encara que sembla que pel que fa a les nenes es preferia que anessin a una de privada.

Hi havia tres estadis de l’ensenyament romà:

El ludus litterarius (dels set fins als onze o dotze anys). El professor era el primus magister ludi, que era l’encarregat d’ensenyar-los a llegir (legere), escriure (scribere) i comptar (calculare). Les lliçons s'impartien en locals molt humils, galeries sota els porxos del fòrum (pergulae) o tabernae llogades per a aquest fi, separades del carrer per una cortina (velum). També podien fer-se a l'aire lliure amb la bonança del temps. Als espais que feien d'aula (de l'antic terme llatí homònim amb el significat de 'palau'), els alumnes s'asseien en bancs sense respatller o tamborets (subsellia) al voltant del mestre, que ho feia en una cadira amb respatller (cathedra). Aquesta era l’educació més bàsica perquè després passaven a l’escola de ludus grammaticus.
          El ludus grammaticus (dels dotze als setze anys). Eren estudis reservats per a nens de famílies amb recursos i, per tant, el nombre d'assistents era molt més reduït i personalitzat. També els locals eren de més qualitat i, fins i tot, decorats amb retrats d'escriptors, artistes o polítics i mapes pintats a les parets. Aquest nivell servia per iniciar-se en el món dels negocis i per preparar-se per a un nivell superior (ludus rhetoris). El professor d’aquest nivell (magister grammaticus) tenia més prestigi i estava més ben pagat. Els coneixements apresos pels joves en aquesta etapa educativa eren els equivalents als que s’ensenyaven a l’escola grega: fonamentalment una iniciació al domini del llenguatge i la interpretació de la literatura poètica. Les matèries impartides anaven des de la història o la geografia a l'aritmètica passant per la mitologia o l'astronomia.
 El ludus rhetoricus. En aquesta etapa se’ls preparava per a la vida pública, per a ser advocats o fer la carrera política (cursus honorum). S’estudiava, essencialment, oratòria (l’art de parlar en públic, a través de suasoriae -discursos per convèncer l'auditori- i controuersiae -debats amb continguts jurídics-), la retòrica grega i la llatina, tot i que predominava més la grega. Assistien alumnes de disset a vint anys. En finalitzar aquesta etapa, l'educació d'un jove romà es donava per acabada. Els romans més benestants, però, solien enviar els seus fills a escoles de prestigi de fora d'Itàlia, especialment a Grècia, bressol de la civilització occidental, on podien completar i aprofundir els seus coneixements com a deixebles d'algun orador o filòsof de fama.

Fins a finals de l’època republicana no es comença a anar a l’escola en el marc d’una política educativa d’Estat. Fins aleshores els nois i algunes noies aprenien d’un mestre professional. Es tractava, per tant, d’escoles privades on cada alumne pagava una quantitat al mes. Durant l’època imperial es van crear escoles públiques a Roma. Igual que la metodologia, basada en la memòria i en la imitació, és molt diferent a l’actual, el material també ho era; utilitzaven papyrus, que era un pergamí on apuntaven el que deia el magister, la seva pissarra s’anomenava tabula o tabella cerata (semblant, això sí, fins i tot en el nom a les actuals tablets!) i tenien uns stili o punxons amb què escrivien. Per comptar utilitzaven un abacus, estri que encara ara podem trobar a l’actualitat. Latramenti receptaculum era el pot que contenia la tinta per escriure al papyrus i també feien ús de les pennae, que eren les plomes amb què escrivien, o el càlam (calamus), una espècie de canya amb punxa. Per guardar i transportar aquests estris els alumnes duien una mena de motxilla o capsa. A més de les tauletes també tenien llibres (libri), que podien ser de tipus: el volumen, una tira d'uns vint fulls de papir, encolats l'un al costat de l'altre, que s'enrotllaven, i el codex, un quadern de fulls de pergamí cosits en plecs a la manera dels nostres llibres actuals.

Per acabar, i després de tot el que hem après cercant informació sobre l’educació romana, pensem que cal agrair-los el fet d’haver creat un sistema educatiu que, mutatis mutandis, ens ha fet com som. Nosaltres, a la propera edició de la Magna Celebratio que se celebrarà el proper cap de setmana a Badalona, intentarem estar a l’alçada!

Alba Segura i Anna Martínez
2n batxillerat humanístic




9 d’abril del 2017

COLONIA IVLIA VRBS TRIVMPHALIS TARRACO!


Proppassat dijous, 6 d’abril del 2017

La petita família d’humanistes de 2n ens vam llevar ben d’hora ben d’hora i ens vam trobar a un quart de vuit a l’estació de RENFE del Passeig de Gràcia. Amb cares adormides però també d’il·lusió per aquesta nova sortida, vam treure els bitllets i vam fer cap a la ciutat on la primavera és eterna, cap a Tàrraco. Semblava ser que teníem els déus a favor nostre ja que el tren anava completament buit i vam poder seure tots plegats (i per més detalls que llegireu a continuació).
Passades les nou, trepitjàvem la terra dels Escipions amb un sol radiant i un vent de mar que bufava suaument per apaivagar la calor que començava a apretar. Havent sortit de l’estació ens vam dirigir cap al balcó del Mediterrani; allà, després d’observar les vistes i esmorzar, vam situar i orientar la ciutat romana, la qual estava organitzada en tres terrasses. Així doncs, la primera parada a visitar van ser les muralles. Però fent camí fins a elles també vam poder resseguir l’arena del circ, on fa temps els aurigues s’hi jugaven la vida, i avui nosaltres hi passem tot fent una tranquil·la passejada. Les muralles s’imposaven majestuosament i tots vam quedar bocabadats de tan bé que es podien observar les dues fases constructives i les torres encara conservades.
La propera parada va ser l’antiga Audiència, a la plaça del Pallol. Vam tenir sort i vam poder passar de seguida a observar la immensa maqueta de Tàrraco. A partir d’aquesta maqueta, tres companyes vam fer una petita explicació de com era la ciutat, la seva estructura urbanística, la part religiosa i l'administrativa, l’aqüeducte, el temple d’August (on avui dia s’alça la catedral), els edificis més importants tant intra murs com extra murs...



Tot seguit havíem de dirigir-nos cap al Passeig Arqueològic, però veient la quantitat d’escoles que, com nosaltres, visitaven la ciutat, vam decidir alterar la ruta prevista i fer via cap al MNAT (Museu Nacional Arqueològic de Tarragona). Primer vam entrar a l’auditori, on van projectar-nos (una sessió del tot privada!) un curtmetratge molt emotiu sobre la fundació de la ciutat. A continuació, vam comprendre que havíem fet molt bé de canviar els plans inicials i que teníem els déus a favors, doncs vam poder fer una visita pel museu... tot sols!, sense cap altre grup tret del nostre. Quina sort! Vam poder gaudir in situ de majestuosos mosaics, escultures, làpides, retrats, objectes domèstics, joguines i una gran àncora... Després d’aquest intens recorregut pel museu, vam canviar de destí i ens vam dirigir cap a la Torre del Pretori i les voltes del circ. Allà vam escoltar de nou una breu explicació, aquesta sobre l'edifici sota el qual ens trobàvem, i tot seguit vam pujar fins a una mena de solàrium on es podia gaudir d’unes vistes excepcionals de la ciutat. Per una banda l’amfiteatre, per l’altra, i molt a la vora, el circ, la mar, la ciutat plenament activa....



L’última parada era l’amfiteatre. Havent visitat el circ, ens hi vam dirigir i després d’una petita explicació i saber que allà mateix s’hi havia construït una basílica paleocristiana que havia presenciat el martiri de Sant Fructuós i de dos diaques, que més tard va  haver-hi una església romànica i fins i tot un penal, vam baixar fins l’arena, on vam poder imaginar-nos com serien els munera, les venationes i les naumachiae que es duien a terme. Posats a imaginar, i ja que estàvem trepitjant l’arena, vam voler fer una representació sui generis d’un combat entre gladiadors. Després d'enregistrar el combat, vam decidir quedar-nos una estoneta més, sota l’ombra, atès que el vent havia deixat de bufar i el sol començava a estrènyer de valent.
Visitat l’amfiteatre, vam arribar fins a la Rambla i vam buscar un lloc on poder dinar tots plegats. I per postres, uns deliciosos gelats per combatre la intensa calor. Ara sí que ja era el final de la nostra visita, tornàvem cap a l’estació per agafar el tren que ens portés de tornada a la nostra Bàrcino. Els déus, però, encara ens en tenien una de guardada, el vagó del tren tornava a estar buit i vam poder tornar tots plegats. Alguns van aprofitar per escoltar música, d’altres per xerrar, dormir, llegir o per gaudir de les vistes d’una mar esplèndida.

Arribats a Barcelona, posem punt i final a aquesta meravellosa sortida però punt i coma a la nostra travessa,  perquè encara ens  espera una d'última a Baetulo i,  sense temps per descansar, ja arriba la Magna. La tenim a tocar!

Kènia Sanz
2n batxillerat