18 de setembre de 2016

Grec i llatí, llengües indoeuropees


El grec i el llatí, anomenades també llengües clàssiques, formen part de l'extens grup de llengües indoeuropees. El concepte d'indoeuropeu respon a una llengua que es parlava, en el tercer mil·leni abans de Crist, en una extensa zona, des de l'Índia fins a l'oest d'Europa. En deriven la majoria de llengües d'Europa i de bona part d'Àsia. El nom d'aquesta llengua prové de la seva localització geogràfica, tot i que també ha estat anomenada ària pels anglesos o indogermànica pels alemanys. 


Una de les tasques fonamentals de la lingüística indoeuropea és la reconstrucció hipotètica d'aquesta llengua prehistòrica, prenent com a referència les dades que ens subministren les llengües que se'n deriven. Els lingüistes Franz Bopp i Rasmus Rask, fundadors de la gramàtica comparada, van arribar a la conclusió, mitjançant l'estudi lingüístic (sistemes gramaticals, conjugació verbal, lèxic, etc) d'aquestes llengües, que estaven vinclades entre si en la mesura que provenien d'una llengua mare comuna. Les raons històriques cal buscar-les en una gran diàspora provocada per diversos factors.

Els principals grups derivats de l'indoeuropeu són:

-L'indoirànic: el sànscrit, l'hindú, les llengües de la Índia, la llengua de l'ètnia gitana, l'avèstic i el persa.
-El tocari i l'anatòlic (hitita), ja extingits
-L'armeni
-L'albanès
-El grec: el grec modern o neohel·lènic és la llengua indoeuropea més antiga parlada avui dia.
-L'itàlic: l'osc, l'umbre, el falisc i el llatí.
-L'eslau: el rus, l'ucraïnès, el polonès, el txec, l'eslovac, l'eslovè, el búlgar, el serbi i el croata.
-El bàltic: el lituà i el letó. 
-El germànic: l'islandès, el noruec, el suec, el danès, l'anglès, el neerlandès i l'alemany.
-El cèltic: l'irlandès, el gaèlic o escocès, el gal·lès i el bretó.

Voleu fer de lingüistes i deduir alguns trets que agermanen llengües tan distants com el català o el sànscrit? Cerqueu, compareu i trobeu les similituds clicant aquí, i no us oblideu de respondre les qüestions plantejades en la presentació.


14 comentaris:

Ana Martínez ha dit...

Salvete omnes!

Per a ajuntar les arrels indoeuropees amb les paraules dels diversos idiomes he utilitzat diversos traductors fiables i també he seguit un procés molt deductiu. No vaig trobar cap traductor de sànscrit i vaix deixar aquest idioma pel final. Vaig agrupar totes les paraules amb les seves arrels corresponents (per deducció) i gràcies a les arrels, vaig deduïr què significaven les paraules en sànscrit, per exemple. Trobo que hi ha bastantes semblances entre les diverses paraules. A més, m'he sorprès de la semblança que té el sànscrit amb altres idiomes.

Els asteriscos que porten les arrels indoeuropees indiquen que aquestes arrels són hipotètiques i no existeixen documents o testimonis que demostrin que existeixin.

La llingüística comparada té com a finalitat observar l'evolució fonètica dins d'una llengua, la qual pot crear una nova llengua fins i tot i observar l'evolució de la gramàtica d'un llenguatge, d'entre altres.
Penso que el llatí i el grec no són llengües germanes, podríem dir que són més aviat cosines. Ambdues llengües provenen de l'indoeuropeu, però el llatí és una llengua romanç i el grec, una llengua hel·lènica.

En l'actualitat hi ha una riquesa enorme de llengües, però desafortunadament estem deixant morir moltíssimes. Aquestes pèrdues signifiquen també la pèrdua d'una civilització i de la seva cultura corresponent. Penso que hauriem d'extendre el plurilingüisme, és a dir, la utilització de més d'un idioma per un individu. Això facilitaria la nostra comunicació amb gent de tot el món sense "matar" les nostres primeres llengües. Malauradament, la societat actual prefereix escampar un sol idioma per tot el món i donar menys importància als altres idiomes i, si això continua així, en un futur podríem tenir tots com a primera llengüa un idioma (com l'anglès o el xinès) i cada país independentment tindria un dialecte que s'assemblés al idioma que es parla actualment en aquella regió. D'aquesta manera, perdríem la diversitat actual quasi completament.

Vale!

Laura Barroso Agulló ha dit...

Salve!

1- Per deduir tot això he confiat amb la meva intuïció primer. Per exemple en el primer, k(j)uon-, com que era l’únic que començava amb K l’he associat amb ύi amb canis perquè la K és com la C. Amb l’anglès he fet la traducció directe, i amb l’alemany he vist que s’assemblava a l’anglès.
2- He deduït que totes aquestes llengües, i segurament més, procedeixen de una única; l’indoeuropeu. Cada llengua té les seves variants, però s’assemblen encara que sigui poc.
3-Significa que l’arrel possiblement no sigui la correcte, ja que no va ser escrita, però segurament sigui semblant. És reconstruïda, i per això es diu que l’arrel o la paraula no és del tot exacte però s’assembla.
4-La lingüística comparada és la que s’encarrega de comprar llengües entre sí per descobrir quina es la mare de les que hi ha, quina és l’arrel i quina es derivada. És complicat perquè s’encarrega de llengües ja no parlades i que no estan escrites, com l’indoeuropeu.
5-Sí, ja que les dues tenen el mateix origen; l’indoeuropeu.
6-Jo crec que si no fem res el futur de les llengües serà cada cop mes negre. Potser resulta que no, però per el que veig estan desapareixent forces llengües. També canviaran, però pot ser cap a bé o cap a mal.

Cristina Tamashiro Famiankova ha dit...

Salvete!

El procés que he seguit per completar les sèries ha sigut primer traduir l’alemany a l’anglès per poder saber el significat de cada paraula; un cop traduït he decidit fixar-me en les arrels i les semblances per relacionar les paraules dels diferents idiomes en el seu respectiu grup. Quan he col·locat les paraules gregues m’he pogut guiar per les seves lletres ja que tenen una semblança a l’alfabet rus. Després de les següents classes de grec i haver-me après (més o menys) l’abecedari, l’he pogut corregir i llegir la paraula amb més facilitat.

He pogut deduir a partir de l’observació de les paraules com es conserva l’arrel en molts dels idiomes o al menys es conserva una certa semblança entre totes elles amb les llengües antigues. Es veu una evolució d’aquestes des de les llengües clàssiques a les modernes, però encara queda rastre del seu origen.


Respecte l’asterisc que apareix en les arrels indoeuropees significa que aquestes arrels són hipotètiques, creades pels historiadors.

La finalitat de la lingüística comparada és estudiar l’evolució i el canvi de les llengües amb el temps i el procés de canvi lingüístic.

Crec que el llatí i el grec són llengües germanes perquè venen d’arrels indoeuropees, a més a més de que presenten uns trets bàsics comuns en el llenguatge fonològic, lèxic, morfològic i sintàctic. Aquestes coincidències testifiquen un origen comú.

Sobre el futur, específicament el de les llengües, és que moltes acabaran desapareixent, malauradament. Donat que el món li agrada poder simplificar i tenir un idioma “en comú”, en el cas d’avui dia l’anglès, hi hauran llengües tan minoritaris que decidiran eliminar-les, cosa que no hauria de passar, perquè darrere d’un idioma hi ha tota una cultura.

Bernat Pareja Sabaté ha dit...

Salve tripulants.

El procés que he seguit per completar el quadre ha estat el de deducció. He començat amb les paraules en català i en anglès ( les que conec més) i les he col·locat a les columnes corresponent. Després he seguit amb l'alemany ja que és una llengua bastant semblant a l'anglès i ho he pogut deduir amb relativa facilitat. A continuació he seguit amb el l llatí ja que les paraules també són bastant semblants al català o anglès. per últim he escrit el sànscrit i el grec que els he col·locat utilitzant una comparació amb les altres llengues. Una de les dificultats ha estat traduir el grec tot i que ja començo a tenir pràctica i he trigat menys del què pensava.
D'aquest quadre s'en pot deduir que, efectivament , moltes de les llengues actuals (sobretot les europees) provenen de l'indoeuropeu ja que moltes arrels de paraules són semblants o pràcticament igual.
L'asterisc significa que no n'estàn segurs i que és només una dedució, així com les lletres entre parèntesis, que no estàn segurs de que fos amb una lletra o amb una altre.
Té la finalitat de observar com s'assemblen les llengües entre si i com de semblants són les arrels de llengües veïnes.
Podem dir que el llatí i el grec són llengües germanes ja que les dues provenen les dues de l'indoeuropeu, van conviure entre elles i van agafar paraules l'una de l'altre.
Crec que , per desgràcia, hi haurà un gran nombre de llengües que desapareixeràn tot i que això farà que les que quedin es veuràn reforçades.
Vale

Marina Bernardos Íñiguez ha dit...

Salve!
Respostes de "A la recerca d'una llengua mare"

I. Per la semblança entre elles tant amb la pronunciació com per l’escriptura.

II. Que encara que puguem pensar que, aprendre llengües diferents de les nostres és difícil perquè son diferents, no es així. Si no que son bastant semblants entre elles, però no exactes.

III. Un asterisc vol dir que es un mot reconstruït, a partir del llatí, alhora reconstruït a partir de les llengües germàniques modernes.

IV. La lingüística comparativa, és doncs, un estudi que es desenvolupa entre l’evolució històrica i les fases que n’indiquen els moments de canvi i de diferenciació.

V. El grec i el llatí son llengües germanes que pertanyen a la família lingüística indoeuropea, perquè totes dues deriven d’una llengua més antiga, anomenada indoeu.

VI. Diria que ningú sap el futur de les llengües, es un tema incert.
Si que es veritat, que s’ha sentit a parlar de que el xinès serà la “llengua del futur”, però no se sap. El que no m’agradaria, seria que tothom parles la mateixa llengua!
Si. És veritat que ens entendríem molt millor entre nosaltres amb una sola llengua, però crec que és molt important conservar la varietat d’idiomes. Tant per la seva riquesa i cultura.

Vale!

Mireia Cancio Adan ha dit...

Quin procés has seguit per fer-ho?
Aquesta activitat no ha estat gens fàcil, he tingut bastants problemes en trobar el significat i la col•locació d’algunes paraules. El que vaig fer va ser fixar-me en les arrels indoeuropees i d’aquesta manera vaig poder anar posant algunes paraules de diferents llengües poc a poc i deixar les que no sabia pel final, així que després vaig anar traduint algunes paraules i les vaig posar on estaven les altres però en una altre llengua. Les que més problemes em van donar van ser les del sànscrit perquè no entenia el que volien dir. Les arrels m’han ajudat a poder completar el quadre però en molts casos no coincideix i per això no estava segura de que posar.

Què en pots deduir?
Les arrels es basen en l’idioma sànscrit i per això costa més completar les altres llengües. Si observo el quadre m’ha n’adono de que el llatí i el català són les dues llengües més similars que hi podem trobar, hi ha algunes paraules que són iguals i d’altres que canvien per una simple lletra. El grec i el sànscrit també s’assemblen molt, encara que en aquest cas hi ha moltes lletres que canvien.
Amb aquest quadre m’he adonat que la llengua moderna que menys ha evolucionat ha estat una de les meves llengües, el català. El sànscrit, el grec i llatí són les llengües més antigues de totes nou, l’anglès i l’alemany s’assemblen entre sí però no tant amb les velles.

Quin significat té l’asterisc de l’arrel indoeuropea?
En parlar de llengües antigues, s’utilitza per les formes reconstruïdes de les quals no es té constància escrita sinó que s’ha deduït pel comparatisme o altres mètodes similars.

Quina finalitat té la lingüística comparada?
Estudiar com evolucionen les llengües amb el pas del temps i les relacions entre els diversos idiomes. Els temes de la lingüística comparada són l’evolució fonètica dins d’una llengua donant o no lloc a una altra, l’evolució de la gramàtica normativa d’un idioma, els canvis semàntics d’un llengua (una paraula guanya significats, perd, modifica l’ús o s’introdueixen nous mots i no s’utilitzen altres), classificació de les llengües en famílies, reconstrucció de formes perdudes d’una llengua o reconstrucció d’un idioma antecessor d’un altre.

Són el llatí i el grec llengües germanes? Per què?
El grec i el llatí són llengües germanes perquè les dos pertanyen a la família lingüística indoeuropea, és a dir, totes dues provenen de la llengua antiga anomenada indoeuropeu.

Quin és el futur de les llengües?
El futur de les llengües serà catastròfic. Es volen deixar d’utilitzar les 23 llengües per només parlar cinc (anglès, alemany, italià, francès i espanyol). Amb això només aconseguirem la vulgarització del planeta, hem avançat molt per tenir totes les llengües parlades actualment, no és just deixar d’utilizar-les. Hem estat capaços de transformar una simple llengua a milers i ara que ho hem aconseguit, tornarem cap enrere per només parlar cinc. Em sembla vergonyós però aquest serà el futur si segueixen les mateixes propostes.

Maria Zarzoso ha dit...

Salvete tripulants!

He omplert aquesta graella seguint uns passos determinats. Primer de tot, he observat l’arrel de cada paraula i les he dividit segons el seu idioma. Després he esbrinat el significat de cada arrel i, segons això, he anat classificant els mots. Desprès de fer aquesta activitat he deduït que totes les paraules amb el mateix significat tenen un tret en comú, les seves arrels són molt similars, i, per tant, demostra que provenen d’una mateixa llengua , l’indoeuropeu.
Els asteriscs de les arrels indoeuropees indiquen que aquestes són una suposició. L’indoeuropeu és una llengua suposada, és a dir, que ha estat reconstruïda, però no amb total certesa.
La lingüística comparada té la finalitat de demostrar les semblances i les diferències que existeixen entre varies llengües. Estableix relacions que hi ha entre els idiomes comparant la seva fonètica per conèixer els seus orígens.
El llatí i el grec no són idiomes germànics. El grec és una de les principals branques de l’indoeuropeu, juntament amb el germànic. El llatí, en canvi, està inclòs en la branca de les llengües itàliques.
La llengua i la cultura són inseparables. Si ara vivim en un món que vol respectar la diversitat cultural, és possible que algunes llengües que estan en perill d’extinció puguin continuar existint. Les relacions entre persones de diferents cultures i idiomes faran que aquestes es barregin s’enriqueixin i es mantinguin.

Emma Gazquez Rejat ha dit...

Salvete tripulants !
Quin procés has seguit per fer-ho?
El procés que he fet per ordenar i classificar totes les paraules ha sigut primer de tot molt confós, difícil i nou. Però tot i així m'han he sortit amb temps i observant. El que he anat fent ha sigut primer separar les paraules per llengües i anar buscant similituds. Ja que tenen arrels i pronunciacions bastant similars. El primer que he anat completant ha sigut el grec i les paraules amb anglès i amb català que s'hi sabia. Després he anat omplint buscant l'origen i l'arrel.
Què en pots deduir?
He pogut deduït que aquestes llengües europees tenen bastants coses similars respecte a les unes a les altres, és a dir vénen d'un mateix punt, origen. Però, tot i així ha sigut un procés llarg i difícil d'esbrinar, ja que moltes paraules no sabia el seu significat.
Quin significat té l’asterisc de l’arrel indoropea?
L'estèric en les paraules indoeuropees es fa servir en aquelles que no són cent per cent real. És a dir són aquelles que s'han estudiat i relacionat molt aproximadament que son paraules d'origen indoeuropeu. Ja que no hi ha testimonis ni escrits hem hagut de suposar (persones dedicades això amb delicadesa i temps).
Quina finalitat té la lingüística comparada?
El seu objectiu és relacionar i comparar les paraules, descobrir tots els punts d'orígens, buscant les similituds i les diferencies. Analitzar com era aquella llengua i els seus costums. També de veure l'evolució i els canvis que ha tingut.
Són el llatí i el grec llengües germanes? Per què?
Si, les dues llengües vénen de la mateixa llengua Mare que s'anomena Indoeuropeu. A més a més l'alfabet llatí és una evolució del Grec. Entre les dues cultures tenen coses en comuns com la mitologia. Encara que ha primera vista semblen dues llengües de camins diferents.
Quin és el futur de les llengües?
És un xic difícil de per server com serà d'aquí a molts anys. Però el que és cert és que depèn de nosaltres. Espero que segueixi havent-hi les petites llengües, enriquint el món de noves cultures. I les llengües dominants com l'anglès no substitueixin paraules noves en el neutre vocabulari.
Aquí m'acomiado, fins l'aproxima!
Valete

Anna Puig ha dit...

Quin procés has seguit per fer-ho?
Ho he pogut fer deduint les paraules a traves de la pista que ens dona la llengua indoeuropea, tot i que hi ha hagut casos que no me’n sortia i he hagut de consultat i investigar per internet.

Què en pots deduir?
Doncs jo dedueixo que totes aquestes llengües provenen de la mateixa, o almenys estan relacionades per el que es podria dir una llengua mare.

Quin significat te l’asterisc de l’arrel indoeuropea?
L’asterisc significa que se suposa que l’indoeuropeu era així, ja que és una llengua reconstruïda i no se sap amb certesa com és.

Quina finalitat te la lluingüística comparada?
La finalitat de la lingüística comparada te com a finalitat comparar totes les llengües per així poder saber quina és la seva llengua mare.

Són el llatí i el grec llengües germanes? Per què?

Sí, perquè ambdues llengües tenen un origen comú. Que en aquest cas és l’indoeuropeu.

Quin és el futur de les llengües?

El futur de les llengües òbviament depèn de nosaltres, de com cuidem una idioma, o si està sent influenciat per un altre.

Pocholo ha dit...

1.- Quin procés has seguit per fer-ho?
El procés que he seguit per poder omplir aquesta taula ha estat senzill, al Power Point et deia de quin idioma formava part cada paraula. Ara bé, la part més difícil ha estat relacionar les paraules de cada idioma amb les paraules indoeuropees, ja que s’ha d’anar deduint poc a poc, lligant caps...

2.- Què en pots deduir?
Puc deduir que totes aquestes llengües provenen d’una sola llengua comuna, com poden ser el grec i el llatí, però aquestes també provenen d’una altra llengua mare, que per aquesta taula que he completat, sembla l’indoeuropeu.

3.- Quin significat té l’asterisc de l’arrel indoeuropea?
L’Indoeuropeu és una llengua que no té testimonis, ja que l’escriptura encara no s’havia inventat del tot en aquella època i a més és una llengua reconstruïda. Per tant, l’asterisc significa que són paraules hipotètiques, és a dir, no són 100% exactes.

4.- Quina finalitat de la lingüística comparada?
La lingüística comparada té com ha finalitat estudiar, comparar i analitzar diferents etapes d’una llengua, com es transforma, els canvis que pateix aquesta tan fonèticament com morfològicament. També veuen en que s’assemblen les paraules, sense saber encara com classificar-les, fent servir només la intuïció mirant les arrels, desxifrant els significats i comparant-les.

5.- Són el llatí i el grec llengües germanes? Per què?
Jo crec que si que són germanes, ja que les dues llengües provenen del mateix origen, el llatí es parlava a l’antiga Roma i el grec a l’antiga Grècia, però tot i això, les dues provenen de l’indoeuropeu.

6.- Quin és el futur de les llengües?
D’aquí molt temps segurament el català haurà canviat molt, serà diferent. Probablement, al igual que moltes llengües evolucionen, d’altres desapareixeran. Però hi ha llengües com per exemple el xinés i l’anglès es continuaran parlant duran molts més anys. També crec que hi ha llengües que s’han de continuar parlant, estudiant... hi ha llengües que no les hem de donar per mortes.
Vale!

Carla ha dit...

Salvete!

Per fer aquesta activitat de relacionar i ordenar les traduccions, he utilitzat principalment la intuïció. He començat relacionant les paraules més simples i que més s’assemblaven de les llengües que més sabia que eren el llatí, l’anglès, el català i el grec. Aquestes eren les que millor podia deduir, i després he relacionat amb l’Alemany i el Sànscrit. He posat cada una de les paraules amb l’arrel indoeuropea que més s’assemblava. Jo dedueixo que a partir del que hem fet, el que es demostra és que totes les llengües s’assemblen entre sí i que provenen d’una arrel, que és la llengua mare, que és l’indoeuropeu.

L’asterisc de l’arrel vol dir que és possible que l’arrel sigui incorrecte, ja que és una llengua que no va ser escrita i per tant, poden haver-hi errors. Tot i això és semblant i com que és una llengua que va ser reconstruïda, l’arrel o la paraula en aquesta llengua és possiblement inexacta, però tot i això s’assembla.

La lingüística comparada estudia les diferències que hi ha entre les llengües, busca les relacions que hi ha comparant la fonètica en el significat de les paraules, i llavors mira com influeix en una llengua i en una altra. Era una de les tècniques principals de l’antiga lingüística històrica, i va començar tant bon punt s’utilitzava la llengua de les quals deriven les altres, la indoeuropea. Es va iniciar quan va néixer la obra de Franz Bopp; el sistema de conjugació del Sànscrit, comparat amb les llengües com el grec, el llatí, el persa i la llengua germànica. Aquest lingüista i d’altres, creien que hi havia una llengua en comú, l’Indoeuropeu. Així que finalment van treure la conclusió que totes les llengües indoeuropees no només s’assemblen, sinó que estableixen una relació, entre elles són llengües germanes, per tant, són transformacions de la mateixa llengua mare, l’Indoeuropeu.

El llatí i el grec sí que són llengües germanes ja que totes dues provenen d’una mateixa llengua mare, l’Indoeuropeu. Aquestes dos juntament amb el Sànscrit i el Persa, són llengües germanes que venen del mateix lloc, per això entre elles hi ha similitud i també parentesc.

Jo crec que el futur de les llengües possiblement segueixi sent com ha estat fins ara, és a dir, totes les llengües que coneixem actualment, són fruit d’una única llengua, mare de totes les altres, que són derivacions que s’han fet al llarg dels anys. A partir de l’Indoeuropeu, s’han anat arrelant tot de llengües que han fet que el món sigui com és ara, i crec que és possible que en un futur, segueixin creixent. Tot i això, també és probable que no sigui així i que no hi hagi més procreació de la llengua. Passi el que passi, crec que és molt important que tot i que les coses siguin diferent en el futur, no hem d’oblidar les llengües que hem après que són les que donen origen a les altres.

Valete!

Ángeles Torres ha dit...

Salvete tripulants!

1. -

2. Primer de tot, m’he fixat bé en les arrels de l’indoeuropeu, llavors m’he adonat compte que, en algunes ocasions, s’assemblaven al sànscrit, d’altres al llatí i també al grec. Seguidament he omplert els espais corresponents amb aquesta deducció. A continuació he seleccionat les paraules escrites en anglès, m’ha semblat un altre bon punt de partida per així a partir d’aquí deduir les altres. Les he escrit en els seus espais basant-me en les arrels de l’indoeuropeu. Després he seleccionat les paraules en alemany i he pensat on posar-les guiant-me sobretot per les paraules escrites en anglès. Finalment, he escrit totes les paraules en català, però aquest vegada ja basant-me en el meu propi instint, tenint totes les paraules ja escrites.

3. De tot això puc deduir que totes les llengües europees i la resta de llengües del món també, provenen d'una llengua mare, que sembla ser l’indoeuropeu. Cadascuna amb diferents variants, però totes o la majoria sinó, són filles de l'indoeuropeu, que d’aquest sorgeix el grec i el llatí, i del llatí les dues llengües que actualment parlo, el castellà i el català.

4. L’asterisc de l’arrel indoeuropea té un significat força important ja que degut a que en un passat no s’han trobat proves, és a dir, ni testimonis ni llibres ni escriptures d’aquest llengua, no s’ha pogut comprovar que aquesta llengua hagi existit. Malgrat això, s’han fet hipòtesis de com podria ser l’escriptura indoeuropea, però com no és una cosa fiable o exacte al cent per cent, per això les paraules d’aquest llengua es marquen amb un asterisc. Aquest es el motiu pel qual el porten.

5. La finalitat que té la lingüística comparada és veure en que s’assemblen les paraules, sense saber encara com classificar-les, ja sigui fixant-nos en les arrels, fent servir la nostra intuïció, o també desxifrant els significats i comparar les paraules. D’altra banda, teòricament, la lingüística comparada estudia les relacions entre les llengües i l’evolució de cadascuna, amb una tècnica de comparació per saber si les llengües son fonèticament semblants. La seva finalitat és extreure conclusions i intentar saber quina és la llengua mare de totes aquestes a través del mètode comparatiu.

6. Clarament el llatí i el grec són llengües germanes, ja que provenen del mateix origen, de la mateixa mare, de l’indoeuropeu. Al igual que això és així en aquestes llengües, llavors també podríem dir que totes les llengües són germanes, ja que totes són provinents i filles de la mateixa gran mare.

7. Tal i com actualment està la situació amb les llengües, crec que el seu futur serà desgraciadament dolent. Algunes llengües solament les parlen 4 gats per dir-ho d’alguna manera, per tant aquestes quedaren en perill d’extinció. Altres llengües com l’anglès o el xinès es parlen molt en tot el món, fins i tot podríem incloure el rus. Crec que les llengües que s’estan deixant de parlar per motius desconeguts ja s’hauran extingit, les que són poc parlades o no conegudes seran les que estaran en perill d’extinció i les llengües més parlades avui en dia, seran les que en un futur dominaren el món. Tot i suposar això, tant de bo això no sigui així, ja que perdríem una riquesa lingüística molt important.

Valete!

Carmen Ibáñez Gil ha dit...

Bonum diem!
Per començar, el procès que jo he seguit per completar la taula ha estat el següent:
1r he mirat per exemple l'arrel indoeuropea *k(j)uon- i l'he comparat amb alguna paraula que s'assemblés, com Kon en alemany, he intuït que amb el pas dels anys la u aquesta de *k(j)uon- s'ha suprimit quedant així la paraula kon amb la qual té una gran semblança.
2n a partir d'aquí, per intuició, he anat completant les demés graelles. N'hi havia algunes paraules que estaven molt clares, per exemple, ποδóς ho he relacionat amb la paraula peu, ja que avui en dia sabem que el PODÒleg és l'especialista dels peus. Doncs, saben que ποδóς era peu, he completat la casella de l'anglès amb foot, que sé que vol dir peu també.
En conclusió ho he fet tot una mica per intuïció i si alguna cosa no m'ha quadrat, me la he tornat a rumiar, mirant-m'ho tot bé i de més fins que tot m'ha quadrat.

Sabent tot això, i desprès d'haver fet aquesta activitat, dedueixo que, no són el llatí i el grec la veritable llengua mare de les llengües, sinò que també hi ha l'indoeuropeu, a partir de la qual han sorgit les demés llengües.

L'indoeuropeu és una llengua de la qual no hi ha testimonis, és una llengua que els historiadors han restaurat a partir d'altres llengües, acutals i antigues. Per tant, l'asterisc en l'arrel indoeuropea vol dir que allò no és una cosa que estigui comprobada, sinò que s'ha deduït a partir del que s'ha estat investigant.

La finalitat de la lingüistica comparada, és comparar llengues i veure com han anat transformant-se al llarg del temps, i analitzar tots els canvis que aquestes han patit. A partir d'aquesta comparació i aquests anàlisis poden arribar a trobar i restaurar llengües com l'indoeuropeu, la qual no se sap cent per cent si era així, però si que s'assemblava molt a això que estan intentant reconstruir.

El llatí i el grec si que són llengües germanes, perquè, com hem pogut comprobar, provenen d'una mateixa llengua mare, l'Indoeuropeu.

Penso que en un futur, tothom acabarem parlant una llengua molt semblant, perquè a dia d'avui gairebé totes les llengües provènen d'una mateixa llengua, i amb molts idiomes tenim paraules molt semblants, per tant, si això continua evolucionant, d'aquí a molts anys, gairebé tothom acabarem parlant una llengua molt semblant o igual.

Daniel Gil Rafart ha dit...

Salve

Per completar el cuadre he seguit el procés de deducció i descartació: primer he observat la semblança de les paraules, i després he col·locat les que ja conec en els seus respectius idiomes. Per posar les que no sabia m'he guiat per l'instint, per exemple en l'alemany, que té una entonació molt característica. I aixis fins quedar-me sense paraules per posar.

Puc deduir que totes aquestes llengües tenen un origen. si més no, comú, i que per molt que sembli que son totalment diferents, en realitat son com cosines.

L'asterisc vol dir que és una deducció o hipòtesi de com debia ser aquella paraula, ja que no se sap si realment l'indoeuropeu existí.

Comparar llengües entre sí comporta esbrinar l'origen i les similituds que tenen, i en aquest cas és soprenent veure la quantitat de semblançes entre tantes llengües.

Clarament, el grec i llatí son germans, ja que l'alfabet del segon probé del primer, i segurament son les llengües indoeuropees que més semblançes tenen.

Jo crec que el futur de les llengües està sota les nostres accions. Avui en dia s'està perdent, i estem tornant als jeroglífics (xats i xarxes socials). La societat no és conscient del valor d'una llengua ja que és una cosa totalment diaria i cotidiana. És un clar exemple de ''no valores allò que tens fins que ho perds.'' Si seguim aquest camí, segurament moltes llengües moriràn, i amb elles morirà una cultura i un món. Però estem a temps d'evitar un ''lengüicidi''.