25 de gener del 2015

Referències clàssiques a Harry Potter


Qui no ha llegit o sentit a parlar alguna vegada de Harry Potter, el mag més famós dels últims darrers anys? Molts de nosaltres ens hem endinsat entre les seves pàgines o hem gaudit com ningú veient les seves pel·lícules i, a més, per als qui estudiem a l’escola matèries com llatí o grec és inevitable adonar-se de la connexió d’aquesta nissaga amb el món clàssic (la pròpia creadora de Potter és llicenciada en Clàssiques!). Dins de l’univers de Hogwarts, podem trobar referents que van des de la mitologia grega fins a l’etimologia llatina, i fins i tot fets històrics vinculats a conjurs i personatges. Tanmateix, la primera referència tot just la trobem al lema de l’escola: Draco dormiens nunquam titillandus i que, en un missatge clarament alliçonador, ens diu literalment que un drac que dorm mai ha de ser pessigollejat.


Per començar a endinsar-nos en aquest apunt sobre referències clàssiques, podem començar per alguns dels personatges amb vinculació etimològica i/o mitològica. Un dels principals mags de tota la sèrie i mentor d’en Harry és l’Albus Dumbledore, el nom del qual significa literalment blanc (del llatí albus, -a, -um), relacionat amb el tipus de màgia que aquest fa servir. L’Hermíone Granger, una de les tres principals protagonistes de la nissaga, rep el nom per l’heroïna mitológica: la bellíssima filla única de Menelau i Hèl·lena d’Esparta. Minerva McGonagal, professora de transformacions a l’escola i una de les bruixes més intel·ligents de l’últim segle, rep el seu nom, i també qualitats com la intel·ligència i la saviesa, per la dea a qui fa honor: la romana Minerva (i Atena grega). No hem d’oblidar tampoc el sistema de missatgeria que utilitzen: l’òliba, l’animal sagrat d’aquesta divinitat, que en honor seu rebia també el sobrenom de glaukòpis (γλαυκόπις), la de mirada d’òliba. També hi trobem la professora  Sybill Trelawney, la qual se’ns introdueix en el tercer llibre com a professora d’endevinació. Sybill és un nom derivat de les sibil·les romanes, pitonisses inspirades pel déu Apol·lo, les quals tenien l’habilitat de predir el futur. Entre el professorat de Hogwarts també trobem a Pomona Sprout, que imparteix classes d’herbologia. El seu nom fa referència a la deessa romana dels arbres fruitosos, jardins i horts, relacionada també amb l’abundància.

Pomona, Nicolas Fouché, 1700, Museum of Fine Arts (Budapest)
Si cerquem referències entre les múltiples criatures mitològiques del relat, hi destaquem una que apareix al primer llibre: en Fluffy, un monstruós gos de tres caps i primera de les set proves que protegeixen la pedra filosofal. Aquest “animaló” és una clara referència al Ca Cèrber, el gos de tres caps, custodi de les portes de l’Hades, fill de Cronos i Rea i dèu dels morts i l’inframón,  i que no deixava que cap viu entrés ni cap ànima en sortís.
A la Cambra Secreta descobrim el Basilisc, referent de la mitología grega on era descrit com a el rei de les serps, capaç de matar solament amb la mirada. Aquest fet el vincula, òbviament, amb la temible gòrgona Medusa.


Un dels llibres amb més referències del món clàssic destacables sigui probablement el quart, Harry Potter i el Calze de Foc. En aquest volum apareixen les sirenes i els tritons (híbrids marins d’humà i peix). Les primeres, de les quals es deia que tenien un cant encisador i una veu prodigiosa. Introduïdes a la pel·lícula com a alumnes de l’Escola per a noies Beauxbatons, de les quals la Fleur Delacour és l’alumna més rellevant. Aquestes, originàries de la mitologia eslava, tenen el seu equivalent en les sirenes gregues, divinitats menors, sovint ancorades en un indret marí concret i reconegudes per la seva perillosa bellesa.
Per últim també trobem el laberint al qual s’han d’enfrontar els quatre mags per saber qui n’és el vençedor, clara inspiració del laberint del Minotaure, a l’interior del qual els mags es troben amb un boggart en forma d’Esfinx, una altra referència associada en aquest cas al cicle tebà, el monstre estrangulador vençut pel jove Èdip.

Tot i això, durant l’heptalogia trobem més referents vinculats al món clàssic com són les harpíes, Fènix, els centaures, dracs, gnoms,  hipogrifs, licantrops, Pegàs, la Quimera i els unicorns. Tota una descoberta!

Per últim, i no menys important, no podem oblidar l’extens llistat de conjurs que s’utilitzen durant els llibres i pel·lícules dels quals en mencionarem només uns exemples:

Aguamenti:  conjur que permet  produir un raig d'aigua de la vareta del llançador i que provè de la paraula llatina aqua (aigua) en combinació amb l’ètim augmentum, d’augere (augmentar). Significaria, per tant, "augment de l'aigua".
Crucio: una de les principals tortures i més important per haver provocat l’estat de bogeria permanent irreparable als pares d’en Neville Longbottom a mans de la principal seguidora de Voldemort, Bellatrix Lestrange, amb la funció d’infligir un dolor insuportable en el destinatari de la maledicció. Cruciare significa "torturar" i cruciatus és el participi de perfet d’aquest verb (“torturat”).
Expecto Patronum,  el més important i utilitzat conjur protector, conjura els més íntims sentiments positius coneguts com a patronus. Un patronus és evocat com un protector, i protegeix els mags dels dementores. Expecto patronum és un correcte llatinisme per "Espero un protector".

Vull acabar aquesta entrada fent un últim apunt: si desprès d’aquesta recerca us digués que el que heu llegit és només un tastet del que podeu arribar a descobrir en aquesta fascinant heptalogia, m’agradaria fer-vos reflexionar sobre aquesta pregunta: què s’hi s’amaga realment darrere Harry Potter?

Dafne Serra
1r batxillerat





18 de gener del 2015

Tetradracmes a internet!

Tetradracma atenesa del segle V aC

La idea de fer aquesta entrada al blog va sorgir una tarda en què estava consultant al mòbil l’aplicació de compra-venda de productes de segona mà Wallapop.  Tot just entrar-hi, vaig veure que una persona venia unes "tetradracmes", i vaig intuir que es devia tractar d’una moneda de la Grècia clàssica. Per curiositat vaig cercar a la xarxa informació sobre aquestes monedes i vaig descobrir un munt de coses que ara us passo a explicar.
La tetradracma és una antiga moneda grega, amb un pes aproximat de 17 grams.  La tetradracma àtica del segle V aC va ser la moneda més habitual en determinades polis gregues fins a l’Imperi hel·lenístic d’Alexandre Magne. A l’anvers de la moneda hi solia figurar la deessa Atena amb el seu característic casc i l’òliba (animal relacionat amb Atenea i la saviesa) al revers (vid. imatge superior)
Equivalències en el món grec:
·         A mig estàter: era una altra moneda grega antiga, majoritàriament encunyada d’or amb un pes aproximat també de 17 grams, tot i que el seu valor equivalia a la meitat d’una tetradracma i al mateix valor d’una didracma (dues dracmes) Està considerada la primera moneda grega d’or i foren especialment preuades les encunyades a Macedònia per Filip II i el seu fill Alexandre el Gran.

Estàter d'Alexandre d'època hel·lenística

·         A quatre dracmes: era una altra moneda de l’antiga Grècia, encunyada majoritàriament en plata, amb un pes aproximat de 4,3 grams. Es va estendre gràcies a la unificació de Grècia i altres territoris per part d’Alexandre Magne.
Equivalències en època romana:
·         A un denari (durant l’Imperi): el denari (paraula de la qual provenen els nostres diners) era una moneda antiga romana, encunyada en plata, i era la peça comú de l’economia romana.
 Curiositats:
·         Les tetradracmes popularment s’anomenaven glàukai (en grec clàssic γλαῦκαι), que significa “òlibes”, degut a l’animal sagrat d’Atena representat al revers de la moneda.
·         Actualment, el revers de la moneda d’un euro grec segueix mantenint la mateixa representació que una tetradracma antiga.


·         A Catalunya es poden veure alguns exemplars que es conserven a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
·         Hi ha persones que posseeixen tetradracmes i les venen per internet o algunes botigues de numismàtica (vinculades al col·leccionisme de monedes) per un preu aproximat d’uns cent cinquanta o cent vuitanta euros la peça.

Espero que la meva recerca us hagi interessat!

Sergio Prieto
Grec I - 1r batxillerat


6 de gener del 2015

A propòsit de Perseu i la seva lluita titànica

Ja en el títol d'aquest apunt apareixen dues referències clàssiques ben evidents, la de l'heroi argiu Perseu i l'adjectiu que defineix amb precisió el tortuós periple que va haver de seguir aquest per demostrar la seva vàlua. A propòsit, doncs, del títol cinematogràfic que ja vam comentar a bastament en aquest blog en dos apunts anteriors, especialment en el segon, una interessantíssima recerca d'en Jordi Rojas sobre el perill de les adaptacions d'un mite clàssic a la gran pantalla, l'Isaac Guilà, alumne d'Humanitats de 1r de batxillerat i futur estudiant d'Audiovisuals, ens presenta un muntatge molt entenedor i didàctic sobre la història d'un dels grans referents de la mitologia grega. Dia de Reis, dia de relats captivadors. Que el gaudiu!