21 de desembre de 2015

Io, Saturnalia!


Ja som a Nadal i aquesta època també es viu a la nostra escola. Hem estat comentant aquests dies a classe de Llatí com celebraven el seu “nadal” particular els antics romans durant les festes conegudes com a Saturnalia, les Saturnals. Aquest esdeveniment començava el 17 de desembre i acabava el 23 del mateix mes, set dies de disbauxa pública i també recolliment familiar. En aquesta entrada parlaré sobre el seu origen i en què consistia aquesta festivitat romana.

Cronològicament (mai millor dit, perquè Saturn s'assimilava al Cronos grec), la festa de les Saturnals tenia com a epicentre el 17 de desembre al Capitoli fins a l'arribada de la dictadura de Juli Cèsar, on com a plat fort s’oferia a Saturn un gran sacrifici seguit d'un àpat públic (lectisternium) que culminava amb crits en honor al déu (Io, Saturnalia!). El general i polític romà va prolongar la festivitat fins al dia 19. Més tard, Octavi August va afegir un dia més, és a dir, fins al dia 20 i Calígula va fer el mateix uns anys després. Finalment, l’emperador Domicià va tancar l'ampliació del festiu fins al 23 de desembre.

La llegenda diu que Saturn havia estat expulsat del cel i havia arribat a Itàlia, concretament a l’agrest Laci. Durant el regnat d'aquesta divinitat entre els homes,  va ensenyar l’agricultura als itàlics, que haurien viscut una edat d'or, sense guerres ni males collites, on no es coneixia la propietat privada ni tampoc l'esclavitud. Amb aquesta celebració, també s’homenatjava els generals romans que havien triomfat en exitoses campanyes militars.

Durant el transcurs d’aquests dies festius se suspenien temporalment les activitats comercials, es tancaven les escoles i els tribunals de justícia, s'ajornava l'execució dels condemnats a mort, es permetien tota mena de jocs d'atzar i apostes i era habitual regalar saquets de nous (nuces), espelmes (cerei) o petits ninots d'argila (sigilla). La festa també incloïa regals entre familiars amb el favor de l’antiga dea itàlica de la bona fortuna Strenua (i d’aquí el nostre verb estrenar) i bromes a dojo  que ens recordarien el nostre 28 de desembre, els Sants Innocents. En aquest sentit, una de les tradicions més populars i que sorprèn era l'intercanvi de papers que tenia lloc entre els esclaus i els seus amos durant un dia. El món al revés, l'ordre capgirat per recomençar un any nou.
La felicitat i la gresca, característiques de les Saturnals, s'acompanyaven de nombrosos banquets i lliurament de presents que amb el temps, i filtrat tot plegat pel Cristianisme, van esdevenir, potser, l'origen de les actuals celebracions de Cap d'Any o Nadal.

Com a curiositat, us diré que fent recerca he descobert que les Saturnalia són fins i tot mencionades pel conegut personatge Sheldon Cooper de la sèrie The Big BangTheory en un episodi, quan diu que no posarà un arbre de Nadal perquè ell no celebra els antics rituals de les saturnals romanes. Qui ho havia de dir,... feliç Saturnalia a tots!

Cristina Tamashiro
4t ESO

2 comentaris:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Realment, Cristina, estàs demostrant tenir un interès i una predisposició envejable per a qualsevol que es dediqui a aquesta feina i jo t'ho agraeixo molt. La teva participació al blog amb l'edició d'apunts i entrades sempre interessants superen amb escreix les meves expectatives respecte a com hauria de treballar un alumne. Maximas gratias et feliciter!

Cristina Tamashiro Famiankova ha dit...

Maximas gratias per aquests comentaris, això també ajuda a un a motivar-se a continuar així!