24 de setembre de 2015

Septem dies septimanae...


L'origen del nom dels dies de la setmana és, majoritàriament, llatí i està associat al món de la mitologia, concretament a divinitats amb una forta presència en moltes de les civilitzacions antigues que es corresponen amb astres i planetes d'àmplia visibilitat al cel.

"[...] En conseqüència, el dilluns prové del dies Lunae (en llatí vulgar dies Lunis per analogia a la resta), que significa el dia de la Lluna. El dies Martis ‘dia de Mart’ dóna lloc al dimarts; el dies Mercurii ‘dia de Mercuri’, al dimecres; el dies Iovis ‘dia de Júpiter’, al dijous; i el dies Veneris ‘dia de Venus’, al divendres. El dissabte i el diumenge, per la seua banda, tenen l’origen en dies Saturni ‘dia de Saturn’ i dies Solis ‘dia del Sol’, com demostren Saturday Sunday en anglés. Ara bé, en el nostre cas, el dissabte prové del (diesSabbatum, de l’hebreu sabbath, el ‘descans setmanal dels jueus’. En relació amb el diumenge, el Cristianisme va substituir aquest «dia del Sol» pel (diesdominicus, el ‘dia del Senyor’, de manera que va perdre l’origen solar.

D’altra banda, aquestes llengües occidentals han seguit un procés diferent a l’hora de crear-ne els noms. Així, en podem distingir tres tipus. Les que mantenen el nom die seguit de la divinitat, per exemple el català, l’occità i el llatí: dilluns, dilluns dies Lunae. Les que esmenten primer la divinitat i després die, com ara l’alemany, l’anglés i l’holandés: MontagMonday i Maandag. També ho fa així el japonès: Getsuyôbi. O les que perden el mot die, com són el castellà, el romanés, l’asturlleonés i el gallec:  lunesLuniLlunes i Luns, respectivament. En el segon grup hi ha algunes formes referides a dissabte diumenge que cal comentar. D’una part, l’italià elimina el mot die i fa sabato domenica; en la resta sempre apareix: lunedì, martedì... El francès, d’una altra, el manté en samedi però l’anteposa en dimanche, com ocorre en el primer grup. Aquest fet, no obstant això, no s’esdevé en les llengües que hem usat com a exemple del segon grup, és a dir, l’alemany (Sonntag), l’anglés (Sunday), l’holandés (Zondag) i el japonès (Nichiyôbi).

Queda palès, doncs, que dissabte i diumenge són un cas especial. En aquest sentit, cal comentar que són els únics dies que tenen variació de nombre: dissabtes i diumenges. Mentre que els dies entre setmana no canvien en plural. Per tant, haurem d’evitar les formes col·loquials que afegeixen la vocal de suport, això és, *dillunsos, *dimartjos i *dijousos. Per indicar el plural serà suficient fer-ho amb l’article: els dillunsels dimarts i els dijous."

                                                                       Del blog Societat Lingüística
                                                                       El perquè dels dies de la setmana
                                                                       (dijous, 30 de gener de 2014)

Ara que els discipuli et discipulae de 4t ja heu treballat els nomina disciplinarum i heu elaborat els vostres horaris en llatí, haureu de ser capaços d'esbrinar a quines de les anteriors divinitats esmentades en l'article corresponen les següents imatges, explicant i justificant la vostra tria. Ecce picturae!




40 comentaris:

Sara ha dit...

Jo crec que les diapositives 5 i 11 corresponen a Selene ja que en les dues imatges surt representada amb una mitja lluna al cap, a més, la diapositiva 5 fa referència al mite que explica com Selene anava a visitar a Endimió a la cova mentre aquest dormia. Tot i no estar gaire segura, crec que les diapositives 1 i 4 corresponen a Mart ja que surt representat amb una llança, una armadura i un elm encrestat en la primera diapositiva i una armadura, una espasa i un elm encrestat a la segona. Les diapositives 7 i 12 corresponen a Mercuri perquè tant en una com en l’altra surt representat amb les sandàlies alades, el barret alat i una vara. He reconegut a Júpiter a la diapositiva 9 per l’àguila que hi ha al seu costat i he deduït que també és el de la diapositiva 13 ja que és el que porta la barba més llarga i això és símbol d’autoritat. Venus és la de la diapositiva 2, que representa la famosa escena d’ella sortint de la petxina. També crec que és la de la diapositiva 8 ja que està envoltada de flors i acompanyada per dos coloms blancs. Hèlios és el de les diapositives 3 i 6 ja que surt representat amb un carruatge tirat per cavalls, a la primera diapositiva sembla que porti una corona que representa els raigs del Sol i a la segona diapositiva ja es veu el Sol sortint. El de la diapositiva 14 tinc molt clar que és Saturn devorant al seu fill, la diapositiva 10 m’ha costat una mica més d’entendre però al veure a Saturn volent-li tallar les ales al nen petit m’ha semblat una forma similar de voler acabar amb la seva vida.

paula ha dit...

Fotografies:

Ares : La primera fotografia que observem es veu a Ares el Déu de la Guerra.
El naixement de Vens : En aquesta segona fotografia podem observar el naixement de Venus la deessa de l’amor i la bellesa . La va pintar el pintor Sandro Botticelli .
Hèlios : En aquesta tercera fotografia observem el Déu del Sol (Hèlios)
Ares : En aquesta quarta fotografia podem tornar a observar al Déu de la Guerra ( Ares )
Hèlios : En aquesta sisena fotografia , podem observar un altre cop el Déu del Sol que es Hèlios .
Hermes : En aquesta setena fotografia , podem observar al Déu del missatge que es Hermes
Venus i Cupido : En aquesta vuitena pintura , podem observar a la Deessa de l’amor (Venus) amb l’àngel de l’amor ( Cupido ) . Aquesta pintura va ser pintada per Alessandro Allori .
Zeus : En aquesta novena fotografia , podem observar al Déu més important , el Déu dels Trons , el Marit de Hera i el cap dels Déus de l’Olimp , Zeus .
Cupido i Saturn : En aquesta desena fotografia observem a Cupido ( l’àngel de l’amor ) amb Saturn ( Déu de la Naturalesa )
Hades : En aquesta onzena fotografia , observem a Hades el Déu de la Mort , el únic Déu que estava separat dels altres Déus de l’Olimp
Hermes : En aquesta dotzena fotografia , podem observar al Déu del missatge que es Hermes
Zeus : En aquesta tretzena fotografia , tornem a observar el Déu mes important , el Déu del Trons
Saturn : En aquesta catorzena fotografia , observem un quadre de Goya . Es el Déu saturn menjant al seu fill .

Laura Barroso Agulló ha dit...

Laura Barroso
2 i 5-Mart: Es pot veure que és Mart perquè es veu que és un guerrer. Porta un casc, un escut i la capa, i el més important que fa que es vegi que és Mart: la llança
3 i 9-Venus: Es pot veure que és Venus perquè sempre la representen com a una dona bella i amb poca roba, ja que simbolitza la fertilitat i l’amor. En la segona imatge és pot veure a Venus amb Cupid, que és el seu fill.
4 i 7-Helio: A Helio se’l representa en un carro amb 4 cavalls, i sovint amb una mena de corona de punxes, que jo crec que representa la llum del sol.
6 i 12-Selene: Aquesta es pot reconèixer fàcilment ja que porta una mitja lluna al cap, i en la segona imatge una torxa, amb la qual és representada forces cops.
8 i 13-Mercuri: A Mercuri se’l reconeix gràcies al casc i les botes alades. També per el seu ceptre
10 i 14-Júpiter: Es pot veure que és Júpiter perquè te una àguila al costat( Símbol de júpiter), i també perquè porta una barba i sempre se l’ha representat així.
11 i 15-Saturn: A Saturn se’l reconeix perquè és fàcil veure que és un home vell, i també la barba llarga és característica d’ell. S’acostuma a veure amb una falç, però en la primera imatge no la porta. En les dues imatges està devorant als seus fills.

Marc Salas ha dit...

Salvete!

La segona diaposativa esta aparellada amb la cinquena diaposativa , i fa referència al deu Mart. Se’l reconeix per el casc , l’escut i la llança , ja que Mart era el rei de la guerra i sempre se’l representava com un soldat.

La tercera diapositiva la adjunto amb la novena diapositiva , i es la deesa Venus. La r econec perquè la primera imatge es la famosa pintura de Sandro Botticelli “ El neixament de Venus “. El mite tracta sobre Urà ( el dèu del cel ) que totes les nits tapava a Gea ( la mare Terra ). De aquella unió van sorgir els seus fills , que Urà odiava ja que eren Cíclops, titans... Per aixó Urà els va tancar en el món de les profunditats i la obscuritat. Gea es va posar molt trista i va demanar ajuda als seus fills Titans per vengar-se. Només Crono la va ajudar , i va fer-li una emboscada a Urà , castrant-lo. Va llençar els seus genitals al mar i de la escuma va neixér la preciosa Venus. En la segona imatge la reconec perquè apareix Cúpido, ja que ell era el fill de Mart i Venus.

La quarta diapositiva la adjunto amb la setena diapositiva, i es el dèu Hèlios. En les dues imatges se’l representa en un carro , que es el carro amb el que conduïa pel cel cada dia fins l’Oceà i de nit tornava per l’est. El carro era tirat per bous solars ( com va descriure Homer ) o corsers que gitaven foc ( com va dir Píndar ) , però també tenien nom :Flegont (ardent), Aetó (resplendent), Pirois (igni) i Èoo (alba). Tambe el puc reconèixer perque en la diapositiva quatre apareix amb una aurèola del Sol , i en la diapositiva set, de fons es veu el Sol.

La sisena diapositiva la adjunto amb la dotzena diapositiva , es la deesa Selene. La reconec per la aurèola de la Lluna que en les dues imatges porta. També la reconec per el cuadre de la diapositiva sis , que tracta sobre el mite de Endimió i Selene. Selene es va trobar en la cova del mont Lamos a un pastor nomenat Endimió dormint .Els dos es van enamorar però Endimió es va adonar que estava envellint i Selene li va demanar ajuda a Zeus per a que li concedís la vida eterna i així estar sempre junts. Però Endimió, va prendre la decisió de dormir en un somni perpetu, i només despertar per estar amb Selene.

La vuitena diapositiva esta aparellada amb la tretzena diapositiva, i correspon al missatger Hermes. El reconec per el seu casc amb dues ales i al seu ceptre.

La desena diapositiva la adjunto amb la catorzena diapositiva , i correspon al dèu Júpiter. En les dues diapositives surt representat amb una gran barba , que fan referència a sabiduría i a poder. En la diapositiva deu apareix una escultura del Temple de Júpiter Óptim Máxim en el Capitoli , i era el major temple romà. En la estatua d’aquest temple surt amb representat amb el orbe de Victoria i l’aguila , que també representen poder.

La onzena diapositiva la aparello amb la quinzena diapositiva , i correspon al dèu Saturn.El reconec per el dos famosos quadres , el de la diapositiva onze esla pintura on surt representada la escena de Saturnt tallant les ales a Cúpido, de Ivan Akimovich, i la pintura de la diapositiva quinze es la de Saturn devorant al seu fill , fet per el famós Goya.

Avete!

Marta Orquín ha dit...

MARTA ORQUIN:
Les diapositives 1 i 4 representen a Mart, perquè si ens fixem en els atributs d'aquests déus hi podem veure l'armadura, l'elm i la llança. En la quarta fotografia costa més de reconèixer, però podem veure l'elm i l'armadura al terra. En aquest cas els elements més importants d'aquest déu són l'armadura i l'elm.
Les diapositives 2 i 8 representen a Venus. En la segona diapositiva surt despullada damunt d'una petxina, per tant ens dóna informació de que és ella. En canvi, a la vuitena hi veiem dos símbols diferents, com són: els coloms donant-se un petó( símbol d'amor) i cupido amb l'arc i les fletxes.
Les diapositives 3 i 6 representen a Hèlios. En les dues imatges hi podem veure el carro, però a la tercera hi podem apreciar més coses. Com per exemple la corona en forma de sol i que hi ha quatre animals que tiren del carro.
En les diapositives 5 i 11 podem veure representada a Selene. En les dues imatges podem observar la lluna sobre el cap de la deessa, però en la onzena imatge hi podem apreciar la torxa que subjecta i la túnica de duu posada, com la cinquena imatge. Per tant,l'atribut més important d'aquesta divinitat és la lluna damunt del cap.
En les diapositives 7 i 12 podem identificar a Mercuri. Hi podem veure els seus atributs com:el casquet amb les ales, les sandàlies amb les ales també i que s'està aguantant sobre les puntes d'un dels peus. A més a més en una de les mans té el caduceu. Les dues imatges tenen els mateixos atributs.
En les diapositives 9 i 13 podem veure representat a Júpiter. En les dues imatges podem trobar similituds en la barba, per tant és un atribut important per saber a quin déu ens estem referint. En la novena imatge per això hi veiem més coses que ens ajuden a identificar-lo, com són: l'àliga, el bastó i el tro on Júpiter està assegut.
Per últim, en les imatges 10 i 14 hi veiem al déu Saturn. En les dues imatges hi podem veure la llarga barba blanca i agafant a un dels seus fills. En la desena imatge també podem veure com a la mà té una falç. En canvi en l'altre imatge veiem a Saturn més envellit, més prim i més desesperat. Per tant, ens dóna un altre tipus d'informació.

Cristina Tamashiro Famiankova ha dit...

-Les imatges 1 i 4 representen a Mart, ja que els dos tenen el casc, l’escut i la llança, demostrant així que era el déu de la guerra. També podem identificar que és ell pels músculs representant així la força.

-Les imatges 2 i 8 representen a Venus ja que tenen en comú la dona despullada i tenen algun àngel al seu voltant. A la imatge 2 es veu que està sobre el mar i si ens fixem en el 8, al fons es pot veure aigua, que personalment opino que té una relació, ja que ella va néixer de l’escuma de l’aigua (segons un dels mites). També tenen en comú les flors.

-Podem saber que les imatges 3 i 6 representen a Hèlios perquè va sobre la seva carrossa; en la primera els seus 4 cavalls el condueixen, a més a més de portar una corona amb la forma dels raig de sol, mentre que a la segona podem identificar-ho per anar amb la carrossa pel cel amb el fons del sol.

-Podem identificar que les imatges 5 i 11 representen a Selene ja que ambdós tenen una mitja lluna al cap. A la imatge 5 podem identificar que és ella ja que jeu al costat del seu amat amb el somni profund, mentre que a la 11 podem observar que porta una torxa.

-A les imatges 7 i 12 podem identificar que representa a Mercuri, ja que les dues imatges tenen moltes similituds: com les sandàlies alades, el barret amb l’ala ampla i la vara d’or.

-Les imatges 9 i 13 representen a Júpiter i ho podem identificar per la barba i el seu cabell ‘llarg’. A la imatge 9 podem observar que sostén a una dona a la seva mà i al seu costat té un àguila, que és un dels seus principals atributs.

-Les imatges 10 i 14 sabem que representa a Saturn perquè té el cabell llarg blanc/gris. A la imatge 10 identifiquem que és ell perquè està a punt de matar el seu fill, mentre que a la 14 s’està menjant a un dels seus fills.

Natàlia Guirado ha dit...

La 1 i la 9: Jo crec que mostra una posició de poder, amb la llança, l'escut, la capa, es una imatge on ell es transparent, jo crec que el significat es refereix a que ell sense el que porta a sobre no podria lluitar.
La 2. Mostra una posició de ballessa, on tots/es l'admiren i la valoren.
La 3: Mostra l'home anant amb els seus cavalls, sembla com si estigués saludant i els cavalls anant ràpid.
La 4: Jo crec que es un home cansat, al que és formal i viu bé ja que estan els seus escuts al terra i es com si hagués acabat de lluitar.
La 5: Suposo que representa que l'home s'està imaginant el que està passant i a la 8 el mateix però al rebés.
La 6: Representa un home anant a cavall pels núvols amb una carrossa, amb una capa llarga i vermella.
La 7: És veu un home fort amb voluntat, amb una capa vermella, un escut i una corona i ales als peus.
La 10 i la 14: Representa un àngel vell que vol matar a un altre àngel petit.
La 11: Representa una estatua de predre amb una corona i una mena d'escut o de medalla.
La 12: Es veu una estatua on l'home sembla que vagi a lluitar.
La 13: Es veu una estatua d'un home barbut amb molt cabell i serio.

Olga ha dit...

1 i 4 Mart: Es sap que es mart perquè els representa amb molt poca roba.
També perquè porten la capa, l’escut, la llança i el casc.
Es representa com un home forçut.
2 i 8 Venus: Es sap que es venus per què la representen com una dona bonica.
També es sap perquè segons la mitologia venus va ser nascuda al mar i a les imatges ella esta representada al mar.
També la dibuixen totalment despullada. Una dona de pell molt blanca i una llarga melena.
3 i 6 Hèlios: Sabem que es Hèlios per què principalment surt amb un carro tirat per cavalls.
Hèlios es el deu del sol, per això quan veiem una imatge seva el veiem amb una corona amb els rajos de sol o amb el sol de fons, però sempre veurem alguna imatge del sol.
El veiem amb capa.
5 i 11 Selene: Selene es la deessa de la lluna, Per això res mes veure una imatge seva sabrem que es ella perquè al cap porta una corona amb forma de lluna, també es representa amb una espècie de ceptre a la mà.
7 i 12 Mercuri: Sabem que es Mercuri perquè es representa amb ales al cap i als peus.
També porta a la mà una espècie de ceptre a la mà amb forma de onades acabat amb unes ales.
9 i 13 Júpiter: Sabem que es júpiter perquè per començar júpiter es l’equivalent de Zeus.
Té una gran barba i se’l representa amb l’àliga, el ceptre i el raig.
10 i 14 Saturn: Sabem que es saturn perquè el representen com a un home vell amb barba blanca i que es menja als seus fills.

Berta Bastardas ha dit...

Imatge 1- MART (Porta el casc amb cresta i el seu escut i va armat per a la guerra)
Imatge 2- VENUS ( surt amb el mar que es d’on va néixer i amb les flors blanques que l’identifiquen)
Imatge 3- HÈLIOS ( porta una corona en forma de sol i condueix el seu carro)
Imatge 4-
Imatge 5- SELENE ( porta una lluna al cap i és jove i guapa)
Imatge 6-Mart (esta posat sobre una carrossa de guerra i armat)
Imatge 7- MERCURI (porta els peus i el casc alats)
Imatge 8- VENUS (noia nua jove guapa i amb flors blanques al voltant)
Imatge 9- JÚPITER ( hi ha una àguila al seu costat, i és l’animal que el representa.)
Imatge10- SATURN ( és representat amb un físic vell)
Imatge11- SELENE (porta una lluna al cap)
Imatge 12- MERCURI (porta els peus i el casc alats)
Imatge13-
Imatge14- SATURN (és representat amb un físic vell)

RICARD ha dit...

Hola sóc el Ricard Cosculluela i crec que les imatges representen als següents déus:
1 i 4: Mart perquè se’l veu amb un escut, una llança, un casc i una cuirassa.
2 i 8: Venus perquè és una dona bella i està despullada o pràcticament.
3 i 6: Hèlios perquè està coronat per l’aureola del Sol, va amb el seu carro tirar per quatre cavalls i no té barba
5 i 11: Selene perquè se la veu despertant a Endimió del seu somni donant-li un petó.
7 i 12: Mercuri perquè va calçat per dues sandàlies alades, porta el pétaso i el caduceu.
9 i 13: Júpiter perquè està assegut al seu tro, té molta barba i està amb l’àguila.
10 i 14: Saturn perquè se’l veu menjant-se als seus fills.
Ricard Cosculluela.

Anna Puig ha dit...

Diapositiva 2 i 5 Mart
En la diapositiva numero dos podem reconèixer que és Mart per la llança, l’escut i el casc encrestat. En la diapositiva numero cinc podem identificar a Mart per la capa vermella i l’escut que està situat al terra.
Diapositiva 3 i 9 Venus
En la diapositiva tres sabem que es Venus primer de tot perquè és un quadre molt famós anomenat “El naixement de Venus” pintat pel pintor Sandro Botticelli i també perquè està emergent d’una petxina. A la diapositiva numero 9 sabem que també és Venus per la seva bellesa i perquè està acompanyada per el seu fill Cupid.
Diapositiva 4 i 7 Hèlios
En la diapositiva numero 4 sabem clarament que és Hèlios per la aureola de sol que porta al cap i perquè esta muntat a sobre de quatre cavalls. En canvi a la diapositiva numero 7 sabem que és Hèlios perquè de fons hi ha un sol.
Diapositiva 6 i 12 Selene
En la diapositiva numero 6 sabem que és Selene primer de tot perquè clarament la pintura que veiem fa referencia al mite de Selene i Endimió i també perquè podem observar que la deessa porta una mitja lluna sobre el cap. En canvi en la diapositiva numero 12 sabem que és ella per la mitja lluna sobre el cap i la torxa que porta a la mà.
Diapositiva 8 i 13 Hermes
En les diapositives vuit i tretze sabem clarament que es Hermes (Mercuri) per el casc i les sandàlies amb ales i el caduceu que porta a les mans.
Diapositiva 10 i 14 Júpiter
En la diapositiva numero 10 sabem que es Júpiter per la prominent barba, el basto i l’àguila. A la diapositiva catorze la única i clara pista que tenim és la majestuosa barba de Júpiter.
Diapositiva 11 i 15 Saturn
La diapositiva numero onze sabem que és Saturn per el mite que explica que ell va devorar els seus fills per un pacte que va fer amb el seu germà. En la diapositiva numero quinze sabem que és Saturn perquè és un quadre famosíssim de Goya anomenat “Saturn devorant el seu fill”, que també fa referencia al mite.

Mirama ha dit...

Diapositiva 2 i 5 Mart
És reconeix fàcil que és Mart, ja que mostra a un home ben armat i una actitud de guerrer. I porta la llança, l’escut i el casc encrestat. A la diapositiva 5 s’identifica per la capa vermella i l’escut al terra.
Diapositiva 3 i 9 Venus
És Venus o Afrodita ja que ressalta la seva bellesa pàl·lida. També és representada per la petxina que hi ha a baix dels peus. I a la diapositiva 9 veiem que està amb el seu fill. Hi ha també els coloms i les roses.
Diapositiva 4 i 7 Hèlios
Se’l reconeix com a Hèlios per la seva corona i els cavalls que van amb ell al carruatge. I a la diapositiva 7 se’l veu que està a dalt del cel, tocant el sol i també amb el seu carro agafat pels cavalls.
Diapositiva 6 i 12 Selene
Podem veure que és Selene per un rostre jove, vestida amb una túnica blanca i mitja lluna sobre el cap. I a la diapositiva 12 veiem el mateix, a Selene amb mitja lluna sobre el cap, però afegint-li la torxa.
Diapositiva 8 i 13 Hermes
Podem veure com va cap al cel a fer de missatger acompanyat de la seva barra a la mà que li servia per fer màgia o hipnotitzar a les persones i les seves sandàlies. També a la diapositiva 13 veiem exactament el mateix, però completament nu i un barret posat.
Diapositiva 10 i 14 Jupiter
A la imatge podem veure que és Jupiter ja per la actitud que mostra i els seus principals atributs que són l’àguila, el ceptre i el raig ( que a la fotografia no s’identifica).
Diapositiva 11 i 15 Saturn
S’identifica molt bé que és Saturn el de la imatge perquè es veu un ancià de barba blanca matant un dels seus fills amb una espasa o arma semblant. I a la diapositiva 15 podem veure al mateix Saturn i el mateix aspecte, menjant-se a un dels seus fills.

Aleix Janè ha dit...

7-12 HERMES MISSATGER DELS DEUS REPRESENTAT PER UN CASC I UNES SANDÀLIES ALADES
5-11 LUNAE ES LA LLUNA GERMANA D'HELIOS SOL PORTA UNA LUNA DECREXENT AL CAP
3-6 HELIOS GERMÀ DE LUNAE REPRESENTAT PER UNA AUREOLA O MUNTAT A UN CARRO
9-13 JUPITER DEU DELS DEUS FILL DE SATURN REPRESENTAT PER EL LLAMP ÀGUILA O EL ROURE
2-8 VENUS DEESA DE LA BELLESA NORMALMENT ES REPRESENTA AMB CUPIDO EL SEU FILL ERA LESPOSA DE MART
1-4 MART DEU DE LA GUERRA I ESPOS DE VENUS SEMPRE REPRESENTAT AMB UN CASC LLANÇA I ESCUT
10-14 SATURN PARE DE JUPITER REPRESENTAT AMB BARBA EN EL QUADRE 14 DE GOYA SURT MENJANSE A UN DELS SEUS FILLS

Marta Vidaña ha dit...

La imatge 1 i 4 és Mart aquests és caracteritza en que és representa quasi sempre en un home que porta una llança, escut, casc i una mena de capa i això és perquè en la mitologia Mart és el déu de la guerra.
Venus esta representada en les imatges 2 i 8, aquesta deessa sempre la interpreten una dona despullada, també esta vinculada amb el mar, ja que en la mitologia romana el naixement ocorre en el moment que Cronos (déu del temps) talla els genitals del seu pare Urà i els llança al mar, d'on sorgeix Venus (Afrodita); en la primera pintura és pot observar millor, ja que esta en una petxina flotan en l’aigua del mar, però en la segona solament en el fons hi ha un petit tros de mar; caracteritzada tambè de pell molt blanca i en les dues imatges apareixen en un racó roses, ja que és veu que era la flor preferida de Venus.
Helios és representat en les imatges 3 i 6, estan vinculats, ja que en les dues apareix amb un sol al cap perquè Helios en la mitologia grega és la personificació del Sol. També com en alguns mites sempre cometen que Helios tenia un carro tirats per cavalls o per bous. En al ultima imatge de Helios és veu que esta com en el cel això es perquè diuen que conduïa el carro pel cel cada dia fins a l'Oceà que envoltava la terra i hi tornava cap a l'est a la nit.
Selene esta representada en les imatges 5 i 11, les caracteristiques que tenen en comú és que, Selene és la representacío de la Lluna per això en les dues imatges aquesta porta una mitja lluna al cap.
Mercuri en les imatges que apareix son en el 7 i 12, en les dues imatges Mercuri esta representat com a un home que te dues ales a cada tormell , un casc que també en el cual hi han dues ales, i amb una vara d'herald amb dues serps entrellaçades que Apol·lo va regalar a Mercuri ,és representat així, ja que ell era el misstager dels deus i així era més ràpid i abil.
Júpiter esta representat en les imatges 9 i 13, les dues imatges son el mateix déu, ja que en les dos apareix un home amb cabell llarg rinxolat i una barba molt espesa, amb un especte molt intimidant i inspira poder, ja que aixó és perquè Júpiter és el déu principal de la mitología romana, pare dels deus i dels homes.
Saturn esta referenciat en el 10 i 14, en les dues imatges esta represenatat coma un home gran amb una llarga i espasa barba blanca, també les dos representacions de Saturn están vinculadas en un mateix mite, conste de que Saturn va obtenir del seu germà gran Tità el favor de regnar en el seu lloc però va posar una condició: «Saturn no havia de criar fills». Es va casar amb Ops (Rea), amb qui va tenir diversos fills, però per causa del pacte que havia subscrit amb el seu germà decidia devorar-los. Ops, va ocultar a Júpiter, a Neptú i a Plutó i els va fer criar en secret mostrant només a la seva filla Juno. Tità va descobrir l'engany i li va posar en una presó amb la seva dona. Un cop adult, Júpiter va fer la guerra al seu oncle Titan derrotant i va retornar l'imperi del cel al seu pare Saturn (el temps). Saturn va tractar de matar el seu fill Júpiter, però aquest el va vèncer i es va apoderar de l'imperi del cel. Així la dinastia de Saturn i Ops perdurar en detriment de la de Tità.
El mite conclou amb que Saturn va quedar reduït a la condició de simple mortal, anant a refugiar-se al Laci, on va posar ordre entre els homes i els va donar lleis

Ana Martínez ha dit...

Salvete omnes! Després de buscar informació he emparellat les imatges de la següent manera:

SELENE: Imatges 5 i 11. A les dues imatges Selene porta una mitja lluna al front. També en ambdós imatges el rostre és pàl•lid, un dels símbols d’identitat de Selene. A la segona imatge s’observa una torxa, en diferència a la primera, que no hi és.

MART: Imatges 1 i 4. Mart és representat com un lluitador, i, per tant, el bon cos és un atribut que es dóna a Mart, el podem observar per la poca roba que porta en les dues fotografies. A la primera foto hi ha un escut, un casc i una llança com a element importants. A la segona, en canvi, porta només un casc i està assegut. Encara que Mart sigui el Déu de la guerra, no significa que no pugui sentir-se dèbil en alguns moments, i en aquesta fotografia és el missatge que em dóna.

MERCURI: Imatges 7 i 12. La primera imatge es pot observar a Mercuri volant amb el casc amb ales i el caduceu. A la segona, porta els mateixos objectes però l’escultura és de color negre. A la segona també es veu com es manté amb les puntes dels peus, com si s’alcés al vol a fer el seu treball de missatger.

JÚPITER: Imatges 9 i 13. A les dues imatges s’observa la llarga barba que Júpiter té. Aquesta representa saviesa, i, Júpiter, sent el cap dels Déus, és molt important que tingui aquest objecte a la seva representació. A la primera fotografia veiem l’àliga, la qual és un símbol de comunicació o suport cap els humans pels grecs.

VENUS: Imatges 2 i 8. Ambdós imatges mostren a Venus en estat de nuesa, amb el cabell llarg i amb un rostre amb trets característics de la bellesa. A més, a les fotografies hi ha flors, que també son símbols que representen a la deessa. Una d’elles, la murtra, blanca i amb propietats medicinals. A la segona imatge està representat Cupido, fill de Venus. A la primera fotografia es representa la llegenda del seu neixament.

CRONOS: Imatges 10 i 14. A les dues imatges el veiem com un home gran i porta un nen en els seus braços. A la primera, subjecta un falç, que està situat a sobre del nen. A la segona imatge Cronos està menjant-se a un dels seus fills, al quadre de Goya Saturn devorant a un fill.

HÈLIOS: Imatges 3 i 6. A les dues fotografies l’astre Sol està present, a la primera com una corona i a la segona a la roda del carro. A la primera imatge trobem a Hèlios que està amb els quatre cavalls Flegont, Aetó, Pirois i Èoo, i a la segona, es veu el carro i, el que se suposa es que més endavant estarien els quatre cavalls.

Júlia Ramos ha dit...

Septem dies septimanae...

1/4. MART: Mart (Ares) era el Déu de la guerra. És un dels dotze olímpics, fill de Zeus i Hera. Els grecs vivien per la batlle. El seu valor com a Déu de la guerra, es va posar en dubte durant la guerra de Troia. Ares estava en el bàndol perdedor, mentre que Atenea estava en el bàndol guanyador. Ares juga un paper limitat en la mitologia grega representada en la literatura, quan Ares apareix en els mites, normalment s’enfronta a la humiliació, ja que va ser l’amant d’Afrodita del que va tenir alguns fills com Eros o Phobos, ja que el marit d’Afrodita (Hefest) els va posar en ridícul a tots dos.
Mart es pot reconèixer, perquè al ser Déu de la guerra, sempre va armat (espasa, escut...) i te un aspecte fort.

2/8. AFRODITA: Segons una versió de la mitologia, quan Cronos va tallar els genitals a Urà, de les gotes de sang que van caure al mar i les ondes fecundades en va néixer la deessa Afrodita , per això se l’ha representa dreta dins d’una petxina. El vent Zèfir la va portar fins Xipre, on les Hores la van cuidar. Això la converteix en una deessa molt antiga. Zeus va casar a Afrodita amb Hefest, ja que Zeus tenia por que a causa de la bellesa d’Afrodita causes la violència entre els Déus. Però com que Afrodita era infeliç amb el seu matrimoni, això va fer que busques la companyia d’altres, com per exemple Ares o Adonis. Però Helios va informar de aquestes diverses infidelitats amb Ares a Hefest. Com a venjança, Hefest va crear una xarxa màgica de cadenes molt fines i la va posar sobre el llit per atrapar a res i Afrodita, i quant hi van caure, Hafest va cridar a tots els altres Déus per burlar-se d’ells. Hefest no els va alliberar fins que Poseidó li va prometre que Ares pagaria pel que havia fet, però un cop van estar alliberats, Afrodita i Ares es van escapar. Ells se’n va anar a Xipre i ell a Tràcia.
A Afrodita es pot reconèixer, perquè normalment se la relaciona amb el mar i moltes vegades a les seves representacions va acompanyada de dofins, peixos i cignes, però el seu animal preferit eren els coloms, tant que el seu carro era tirat per aquests ocells. Una de les seves flors preferides es la rosa. Afrodita era considerada una deessa amb molta ira i també descrita com malhumorada o capritxosa.

3/6. HELIOS: En la mitologia grega, Helios era el fill de dos titans; el seu pare va ser Hiperión i la seva mare Tea, qui protegia la vista i dotava a l’or. Les seves germanes eren Selene (La deessa de la lluna) i Eos (La deessa de l’aurora). La llegenda més coneguda de Helios es que, ell va seduir a Clímene (filla de Oceà i Tetis) que era esposa de Merope, rei d’Etiopía. Ells dos van tindre un fill, Faetont, que va intentar portar el carro del seu pare per tot el cel, fins que va acabar perdent el control de la conducció i va acabar per incendia la Terra. L’altre llegenda més coneguda és, que com que Helios es el deu que tot ho veu amb el seu carro, els va descobrir, i no va trigar a explicar-li a Hefest, qui va castigar a Ares i Afrodita.
Helios es pot reconèixer per la corona que porta al cap, amb forma de sol, i el seu carro empentat per cavalls, que es diu que expulsaven foc per la boca.

Júlia Ramos ha dit...

10/14. SATURN: En la mitologia grega saturn (Cronos) era un dels 12 titans, descendents divins de Gaia, deessa de la Terra i Urà, el déu del cel. Amb l'ajuda de la seva mare, Cronos va atacar i va castrar amb una falç al seu tirà pare. I així va governar en l'univers. Cronos i la seva germana-esposa Rea (que en la mitologia romana està associada a la deessa Ops) van engendrar a sis dels 12 déus i deesses de l'Olimp. No obstant això, Cronos, gelós dels seus fills i desconfiant que fessin amb ell el mateix que va fer ell amb el seu pare, se'ls va anar menjant a mesura que anaven naixent. Rea va enganyar a Cronos a substituir al sisè, Zeus (Júpiter en la mitologia romana), per una pedra embolicada en bolquers. Rea va amagar al seu fill a Creta, i quan Zeus va arribar a adult, va obligar al seu pare a regurgitar als seus germans. Finalment Zeus va guanyar al seu pare amb l’ajuda dels seus germans, i es va posar ell com a Déu de l’Olimp.
Saturn es pot reconèixer fàcilment, ja que normalment surt ell menjant-se al seu fill.

5/11. SELENE: Selene, germana del sol, Hèlios, va sortí un dia a il·luminar el bosc, per la nit, com era habitual. Però ella no esperava trobar el pastor Endimion adormit sobre una cova, a Lamos. Ella es va enamorar perdudament d’ell, i cada nit Selene i Endimion es trobaven i es demostraven el seu amor, van tindre 50 filles. Un dia Selene va anar a demanar ajuda a Zeus, perquè li concedís la immortalitat a Endimion. Zeus va acceptar, i li ca donar la immortalitat, però la inmortalitata no va ser com els amants esperaven, ja que el pastor va quedar condemnat a viure eternament dormit, on només podia trobar-se amb Selene a través dels somnis. I així va ser, i seguirà sents, ja que van prometre trobar-se cada nit de la seva eternitat.
Pots reconèixer a Selene, perquè la pots veure que surt amb Endimion, i amb una corona al cap, amb forma de lluna, i amb una entorxa, ja que ella il·luminava la nit.

7/12. MERCURI: Mercuri (Ermes) era el missatger dels Déus i el patró dels viatjants, dels pastors, dels oradors i dels lladres. Estava encarregat de conduir les animes dels morts al infern, i de portar-les al món, quan tornaven a habitar altres cossos. Era el protector dels camins reals, el inventor dels pesos i mesures...
Ermes es pot reconèixer per les seves sabates, casc, i llança amb ales.

9/13. JUPITER: En la mitologia grega Zeus és el déu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos(Saturn en la mitologia romana) i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Júpiter i en l'hindú Indra. Va lluitar contra el seu pare amb el suport de la resta dels seus germans, i també d'altres déus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp.
Els seus atributs són el llamp, l'àliga, i el ceptre. Se'l sol representar o bé dret amb el llamp a la mà dreta alçada, o bé assegut en el seu tro. I te un aspecte físic molt característic, és gros, i amb barba.

Carla ha dit...

- La imatge 1 i la 4, representen a Mart ja que se'l pot reconèixer fàcilment per la seva capa, l'escut, el casc i també la llança. De la setmana, Mart és el dimarts.
- La imatge 2 i la la 8, representen a Venus, ja que en totes dues es veu una dona bella que va despullada com Venus en la mitologia. A més a la primera surt sobre una petxina sobre l'escuma del mar com diu el mite. De la setmana, Venus és el divendres.
- La imatge 3 i la 6, representen a Hèlios, el déu del Sol, que se'l pot distingir pel seu barret i també pel seu carruatge de quatre cavalls.De la setmana, Hèlios és el diumenge.
- La imatge 9 i la 13, representen a Júpiter, que se'l pot reconèixer pels seus atributs i també pel seu aspecte. De la setmana, Júpiter és el dijous.
- La imatge 5 i la 11, representen a Selene, ja que en totes dues hi ha una dona amb una cosa amb forma de mitja lluna. De la setmana, Selene és el dilluns.
- La imatge 10 i la 14, representen a Saturn, se'l pot distingir perquè en totes dues imatges està matant o devorant un nen que representa un fill seu. De la setmana, Saturn és el dissabte.
- La imatge 7 i la 12, representen a Mercuri, ja que s'hi pot veure els seus atributs que en són les seves sabates alades, el seu casc amb ales i també el seu bastó. De la setmana, Mercuri és el dimecres.

Irene Rodríguez ha dit...

Irene Rodríguez Laimes

La 1 i 4: en aquestes dos fotos hi han un home amb armadura, en la primera amb la armadura a sobre i en l’altre que te l’armadura esta a terra. Crec que aquest home és Mart.

La 2 i 8: En aquestes dos fotos es pot veure a un dona, pràcticament despullada per tapant el necessari. Es pot veure que es una dona molt bonica. Es pot observar que el foto 8 la dona porta un arc i això em fa pensar que aquesta dona és Venus.

La 3 i 6: En aquestes fotos en pot veure un home. En la foto 3 es pot veure que en el cap porta com un raigs de sol en el cap, i en la 6 es pot veure al home davant d’un sol. Crec que és Helios.

La 5 i 11: Es pot veure que en aquestes fotos hi ha una dona. En la foto 5 porta com un barret que fa la forma de la lluna i en la 11 te una lluna en el cap. Crec que és Selene.

La 7 i 12: Es pot apreciar un home que en les dos fotos te com petites ales en les sabates i en el casc i porta com ceptre. Crec que es Mercuri.
La 9 i 13: En aquestes fotos es pot veure a un home imponent que esta assegut com en un tro, també es pot observar que aquests homes porten barba. Crec que és Júpiter.

La 10 i 14: Es pot observar que en aquestes fotos hi ha un home un nen i es veu que aquest home vol fer mal al nen. Crec que és Saturn.

Ona Camps ha dit...

Imatge 1 i 4: Ares és el que apareix en aquestes imatges ja que surt representat com un guerrer, ja que ell és el déu de la guerra.
Imatge 2 i 8: Afrodita és la deessa de l'amor i la bellesa, i surt representada com a tal en les imatges. Amb la seva llarga cabellera i sobre una petxina.
Imatge 3 i 6: Helios és el déu del Sol i sol aparèixer en una quadriga fabricada amb or, plata i pedres precioses, i tirada per quatre cavalls que escopien foc.
Imatge 5 i 11: Selene és la personificació de la lluna, i és representada com una dona jove i bonica amb una mitja lluna al cap, que recorria el cel en un carruatge de plata tirat per dos cavalls.
Imatge 7 i 12: Hermes era fill de Zeus i també el seu missatger, per aquesta raó és representat amb un barret alat i unes sandàlies també alades. I a la mà hi porta una vareta que li servia per fer màgia o per hipnotitzar a la gent.
Imatge 9 i 13: Zeus és el déu suprem dels grecs i per això es representat amb una majestuosa barba que el defineix com a cap important de l'Olimp.
Imatge 10 i 14: Cronos es va fer amb el control de l'univers. Degut a una informació que deia que els seus fills el destronarien, ell va optar per devorarlos, per això en les imatges que surt representat apareix menjant-se ala seus fills.

Ona Camps

Lourdes ha dit...

-Diapositiva 2: Ares
El reconec perquè porta una vestimenta guerrera

-Diapositiva 3: Venus/Afrodita
La reconec perquè està a sobre una petxina i va nua

-Diapositiva 4: Helio
El reconec perquè va muntat a un carruatge amb 4 cavalls

-Diapositiva 5: Ares
La reconec perquè se'l representa quasi nu, tot i que normalment va amb una vestimenta guerrera.

-Diapositiva 6: Selene
La reconec perquè se la representa baixant del cel a rebre al seu estimat

-Diapositiva 7: Helio
El reconec perquè se'l representa amb foc als seus voltants, simbolitzant el calor del sol

-Diapositiva 8: Hermes
El reconec perquè porta unes sandàlies amb ales

-Diapositiva 9: Venus
La reconec perquè posseeix molta bellesa i apareix amb el seu fill

-Diapositiva 10: Zeus
El reconec perquè apareix amb una àguila al seu costat

-Diapositiva 11: Saturn
El reconec perquè apareix amb una dalla a punt de matar a un dels seus fills

-Diapositiva 12: Selene
La reconec perquè porta una lluna simbolitzada a sobre el cap

-Diapositiva 13: Hermes
El reconec perquè porta un caduceu d'or a la mà

-Diapositiva 14: Zeus
El reconec perquè apareix amb un aspecte seriós i barba

-Diapositiva 15: Saturn
El reconec perquè apareix a punt de devorar al seu fill



Bet Sànchez Alabau ha dit...

Imatge 2, imatge 5 (Mart)
A la imatge 2 apareix el déu Mart. Sempre Se’l representa amb casc, armadura i llança, però en aquesta imatge no porta armadura. No té barba, per tant no té subduiria, però sí que és fort, ja que és el déu de la guerra. (Quadre de Sandro Botticelli, 1484).
A la imatge 5 es veu Mart com a una persona madura, i sembla com si estigués trist. En el terra es veu l’espasa, l’escut i un tros d’armadura, el casc el porta posat.

Imatge 3, imatge 9 (Venus)
A la imatge 3 es representa el naixement de Venus, que ja va néixer adulta des del fons del mar (el seu naixement es deu als genitals del Déu Urà, tallats pel seu fill Cronos i llançats al mar). Apareix agafant-se els seus llargs cabells amb la mà esquerra per tapar-se les seves parts íntimes, i amb la mà dreta es tapa els pits; repetint una postura típica en les estàtues romanes de les Venus.
A la imatge 9 es veu a Venus estirada nua amb el seu fill Cupido. Sembla com si li estigués prenent l’arc perquè no disparés més amb ell.

Imatge 4, imatge 7 (Hèlios)
A la imatge 4 es representa al déu del Sol, Hèlios. Era coronat amb la brillant aureola del Sol i conduïa un carro fabricat amb or, plata i pedres precioses i tirat per quatre cavalls que escopien foc.
A la imatge 7 se’l veu viatjant pel cel, amb el seu luxós carro i fuetejant als cavalls, amb una actitud d’acció i dominant.

Imatge 6, imatge 12 (Selene)
En el quadre 6 apareix Selene (deessa de la lluna), que s’acosta a un jove vestit amb pells (del que deduïm que és un pastor) que està dormint. Ella s’enamora i li vol fer un petó.
A la imatge 12 surt Selene amb els seus símbols: la mitja lluna, la torxa i la capa aixecada.

Imatge 8, imatge 13 (Mercuri)
A la imatge 8 es representa a Mercuri (el missatger dels déus). Se’l veu volant entre els núvols amb el caduceu a la mà. També es veuen altres criatures entre mig del núvols.
La imatge 13 és de Mercuri amb una postura que és molt freqüent a les seves representacions; amb una actitud activa per portar els missatges.

Mª Ángeles Torres ha dit...

Salvete omnes!

Imatges 1 i 4: MART.
En aquestes imatges podem observar a Mart, ja que a aquest se’l representa com a un lluitador o guerrer, a més en ambdues porta poca roba i això es una de les coses que el caracteritza. En la imatge 1 se’l pot observar que principalment porta una llança, un escut i un casc, d’aquí que se’l representa com a un lluitador. Seguidament, a la imatge 4 el trobem diferent, ja que solament duu un casc i està mig assegut, amb un rostre no molt alegre.

Imatges 2 i 8: VENUS.
En aquestes fotografies identifiquem a Venus, la bella deessa romana. En totes dues imatges es pot veure a la bella Venus nua i amb el cabell força llarg tot i que amb una certa diferència. En la imatge 2 la trobem dreta sobre una petxina, amb el cabell molt llarg i de color ros, al voltant seu hi ha la representació de la llegenda del seu naixement. A diferència d’aquesta fotografia, en la imatge 8, Venus té el cabell castany i no molt llarg en comparació amb l’altre imatge, surt estirada sobre una mena de llençol. També a sobre d’ella surt representat Cupido, el seu fill.

Imatges 3 i 6: HÈLIOS.
En aquestes imatges podem visualitzar a Hèlios, ja que en ambdues surt la gran estrella, el sol. Això és una petita cosa que fa referència a Hèlios. En la imatge 3, el sol surt representat com una corona, que Hèlios porta posada mentre que condueix a 4 cavalls: Èo, Pirois, Aetó i Flegont. En canvi, en la imatge 6, la estrella solar està representada a la roda del carro que ell porta. A més, es pot observar que en aquesta fotografia porta una mena de capa de color vermella que li cau.

Imatges 5 i 11: SELENE.
En aquestes fotografies veiem a Selene amb facilitat, ja que en les dues fotos porta com una mitja lluna al front. Podem afegir també que en les dues el seu rostre no ressalta gaire degut a que no és molt alegre, més ben dit, té un rostre trist i pàl·lid, com si tingués una preocupació, un aspecte que la caracteritza. Solament en la imatge 11, a diferència de la 5 que no hi és, trobem que Selene porta com un tipus de torxa, que la subjecta amb el braç dret, a l’altre no hi porta res.

Imatges 7 i 12: MERCURI.
En aquestes imatges, clarament podem observar a Mercuri, el missatger dels déus. En la imatge 7 veiem que Mercuri, amb ales, està volant juntament amb un objecte anomenat caduceu i un casc que porta, de manera que deu estar exercint el seu càrrec de missatger. En la següent imatge, la 12, observem que porta també un caduceu i un casc, la seva postura es com si estigués volant. A diferència de l’altra fotografia, en aquesta, la figura de Mercuri és de color negre.

Imatges 9 i 13: JÚPITER.
En aquestes fotografies, identifiquem amb claredat a Júpiter, ja que porta una barba llarga, tret que el caracteritza sempre. La barba de Júpiter té una gran importància ja que representa molta saviesa, degut a que ell és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp. En la imatge 9 podem observar que al seu costat esquerra hi ha una àliga, a més, a cada una de les seves mans porta un objecte però no es pot esbrinar ben ve que és.

Imatges 10 i 14: CRONOS.
En aquestes imatges, visualitzem a Cronos, rei dels Titans i pare de Zeus. En ambdues fotografies se’l pot veure com un home gran d’una certa edat, que porta a un infant en els seus braços. En la imatge 10, veiem que està subjectant un falç amb la seva mà dreta i amb l’altre agafa al nen. A diferència d’aquesta, en la 14, Cronos està devorant a un dels seus fills sense cap compassió. Una petita observació: la imatge 14 és un quadre anomenat “Saturn devorant al seu fill” pintat pel gran artista Francisco de Goya.

Valete omnes!

Iris ha dit...

Salvette! Aquí les meves teories sobre quin Déu crec que és a cada imatge:

Imatge 1: Mart.
Representa a Mart ja que està representat com a un guerrer; armat i amb un casc crestat. Porta llança i escut. Normalment Mart és representa amb un posat molt masculí i decidit, cosa que en aquesta escultura no és veu tant.

Imatge 2: Venus.
Representa a Venus perquè en la imatge hi surt la patxina, un dels símbols més representatius de Venus. També pel cabell llarg que té, i perquè li tirant flors. El quadre precisament s’anomena “El neixament de Venus”, i com diu el nom representa quan va néixer, de l’espuma del mar.

Imatge 3 i imatge 6: Hélios.
En la imatge 3, és reconeix que és Hélios per la corona punxeguda que porta i pel fet de que vagui amb el seu carruatge conduit amb quatre cavalls. Aquest mateix carruatge té un mite molt conegut; Hélios va donar permis al seu fill Faetó per fer un viatge amb el carruatge. Un cop començat el viatge, Faetó no va poder controlar els quatre cavalls, va volar massa baix, i va cremar la terra.
En la 6 és pot reconèixer pel fet de que també va amb el seu carruatge, tot hi que no porta la seva corono representant del sol.

Imatge 4: Mart.
En aquesta imatge també és veu a Mart, ja que va amb el casc de guerrer. També és pot veure el seu escut recolzat al terra.

Imatge 5: Selene.
Es reconeix principalment per la mitja lluna que porta al cap. Un altre símbol molt representatiu d’ella és la torxa, tot hi que en aquesta imatge no la posen. Aquesta imatge representa un dels seus mites més coneguts; Quan és va enamorar de Endimió.
Una nit d’estiu, Edmió és va refugiar en una cova de la montanya per descansar. Selene pasejava amb el seu carruatge quan la llum de la lluna va entrar a la cova, i al veure’l Selene va quedar enamorada d’ell.

Imatge 7: Mercuri
Aquest Déu és Mercuri, ja que porta ales als peus i al cap. També se’l reconeix per portar un “caduceu” amb dos serps i pel fet de que estigui en moviment. Mercuri és el Déu missatge, i mai parava quiet. Precisament el seu nom ve d’això, ja que el mercuri sempre està en moviment.

Imatge 8: Venus
És pot reconèixer que és Venus per varios detalls. Un és que de fons és pot veure el mar. També ja que la deesa està representada amb una posició de bellesa, i és poden reconèixer els seus cabells llargs. Un altre es que en varios llocs de la foto és poden veure símbols d’amor, com dos ocells fent-se un petó o l’arc que porta a la mà. Amb ella a la foto és pot veure a Quiró.
Imatge 9 i imatge 13: Zeus
En la imatge 9 és pot reconèixer que és Zeus sobretot pel seu aspecte majestuós. També per la barba, i pel fet de que estigui assegut al seu tron. També hi ha una gran senyal, que és la àguila, el seu símbol. És el seu símbol ja que és una de les tranformacions que podia fer; convertir-se en àguila. Aquesta transformació representava poder.
En la imatge 13 no hi han tantes senyals, però igualment és fàcil reconeixe’l per la seva gran barba rinxolada i per anar amb túnica.

Imatge 10 i imatge 14: Saturn
En la imatge 10 és pot reconèixer que és ell sobretot pel fer de portat una aixada. La imatge expressa una mica que mal pare que va ser, ja que és va menjar els seus fills. Això de menjar-se els seus fills va ser ja que ell tenia por de que seguissin el seu camí i que l’acabessin superant i traient-li tot el poder.
En la imatge 14 és veu ja directament quan s’estava menjant un dels seus fills només néixer.

Imatge 11: Selene
En aquesta imatge també se l’ha reconeix per portar una mitja lluna al cap. La mitja lluna la portava ja que era la Deessa de la lluna, i era el seu símbol més representatiu. També s’ha la reconeix per portar una torxa.

Imatge 12: Mercuri
És pot veure clarament que és Mercuri per les ales al cap i als peus i per la postura en que està. Aquesta postura era molt típica de Mercuri ja que expressa una mica moviment. També se’l reconeix pel Caduceu amb els serps, que expressen poder.

Ariadna Mateo ha dit...

Salve!
Tal i com ens va dir el Jordi, penjo el comentari de les divinitats que jo crec que estan representades en aquesta presentació:


Diapositiva 1:

Mart
He sabut que era Mart per els atributs: Ja que en aquesta imatge surt un home, agafant una llança, amb un casc de guerra i amb una capa daurada.


Diapositiva 2:

Venus
Observo en aquest quadre de Botticelli una dona nua. Se sap que es Venus perquè la dona nua esta dreta sobre una petxina.Aquest es un atribut molt important d’aquesta deessa ja que Venus va néixer en el mar, i la petxina es un bon símbol del mar.
En un cantó hi ha una parella bufant que representant els vents de l’oest, la dona del altre costat es una nimfa de primavera, que la espera per cubrirla.

Diapositiva 3:

Hèlios
Observo una estàtua d’un home cavalcant quatre cavalls, representa Hèlios ja que porta un atribut amb el que se’l identifica: la corona que representa el sol.

Diapositiva 4:

Mart
En aquesta imatge se que es Mart perquè també com en la primera imatge porta un casc de guerra.

Diapositiva 5:

Selene
Observo a una parella que representen Selene i Endimió, i representa el mite en el qual Endimió desperta quan Selene el besa.
Se que es Selene perquè porta una corona amb una lluna i unes fines teles.

Diapositiva 6:

Hèlios
En aquesta imatge se que es Hèlios perquè en les rodes del carruatge veig representat el sol, darrere d’ell apareix el sol i esta cavalcant un carruatge.

Diapositiva 7:

Mercuri
Observo a un personatge amb unes sandàlies amb ales, un casc anomenat patás i un bastó anomenat caduseu amb el que es veuen unes serps entrellesades.
Aquest personatge representa Mercuri ja que desprès de veure tots els seus atributs dibuixats en aquest quadre també ens demostra que esta sobrevolant el cel amb presses.



Diapositiva 8:

Venus
Observo a una dona que representa Venus (se que es Venus perquè esta nua) estirada en el terra agafant la ma a un nen petit que representa el seu fill Cupido.Cupido es fill de Venus i de Mart, se que es Cupido ja que porta unes ales i es representat com un nen petit. També porta un arc amb el que es representa molt.


Diapositiva 9:

Júpiter
En aquesta imatge se que es Júpiter perquè porta una barba, que representa elegància i joventut, també el veig assegut en un tro i això fa que pensi que aquest home tenia molt poder.


Diapositiva 10:

Saturn
Observo a un home gran que representa Saturn, agafant a un nen (que representa Cupido) per arrencant-li les ales.
Se que es saturn perquè porta agafat un falç que es un objecte que el representa molt.


Diapositiva 11:

Selene
Veig a Selene representada amb una mitja lluna en el cap i amb una torxa.
He sabut que era ella per els seus atributs.



Diapositiva 12:

Mercuri
Observo una imatge en la qual surt un home fent l’acció de corre.
Se que es Mercuri perquè porta agafat el caduseu com en la diapositiva set. També porta el patás i les sandàlies alades.

Diapositiva 13:

Júpiter
Veig a Júpiter amb una barba llarga i espesa i se que es ell perquè es veu amb autoritat.

Diapositiva 14:

Saturn
Se que es Saturn perquè aquesta imatge esta ambientada a un mite, en el qual Saturn es menja als seus fills perquè no siguin una amenaça per a ell.

Jan González ha dit...

Salve, aquí el comentari sobre les imatges dels déus:

A la primera imatge es pot veure a Mart (Ares), el déu de la guerra. Ja que porta un casc, una llança i l’escut.

En la segona imatge es pot veure a la deessa de l’amor, Venus (Afrodita). Ja que es veu representada amb la seva petxina i també perquè està nua tapant-se amb la seva cabellera. Aquest quadre fet per Sandro Botticelli, representa el naixement de Venus.

La tercera imatge es tracte de Hélios, el déu del sol, ja que es veu els seus 4 cavalls solars i l’aureola de sol.

En la quarta imatge es veu un altre quadre de Mart (com a la primera imatge) amb els mateixos atributs.

Podem veure a Selene, la deessa de la lluna, ja que porta l’aureola de la lluna, l’acompanya un cavall blanc i està amb el seu enamorat pastor Endimió.

Després de la imatge de Selene, a la sisena hi podem veure a Helios com a la tercera amb uns atributs semblants, ja que no es veuen del tot els cavalls i no porta aureola sinó que es veu el sol. A més, està assegut en un carruatge d’or.

Hermés (Mercuri), déu de la missatgeria i de la medicina, apareix a la setena imatge clarament amb atributs com el caduceu, el patàs i les sandàlies alades.

Tornem a veure a Afrodita (Venus) representada a la vuitena imatge acompanyada de cupido. A més, hi veiem els dos coloms blancs i està nua.

A la novena imatge hi trobem a Júpiter (Zeus), déu dels déus i del cel. Es representa amb l’àliga, està assegut en un tro i té la seva característica barba frondosa. A més porta el ceptre i a la mà hi té una figura que representa la Victòria.

Podem veure a Saturn (Crono), déu del temps, a la desena imatge amb la seva dalla i la barba blanca i llarga. També veiem com Crono li talla les ales a Cupido.

Torna a aparèixer Selene a la onzena imatge i la reconeixem per la mitja lluna que porta al cap.

Després, a la imatge número dotze, veiem altre cop a Hermes, en la mateixa posició i els mateixos atributs.

A la penúltima imatge hi trobem a Zeus de nou i el reconeixem per la barba i el cabell llarg.

Per últim, tornema veure a Cronos en un dels quadres més famosos d’ell, del pintor Francisco de Goya, aquest cop menjant-se un dels seus fills.

Ainhoa Buendía ha dit...

Salvete Navegants!
Aquesta presentació m'ha semblant molt interesant, ja que ens ensenya les diferents formes en les que solien representar a aquestes divinitats. I aquí hi ha una explicació de com he pogut identificar a cada un.

Mart: En la imatge 1 i 4 podem observar al déu de la guerra Mart. En la imatge 1, ho he sapigut identificar perquè es una escultura en la que es veu un home molt viril, sense roba i amb un casc crestat, la llança típica que sempre porta i un escut i a l’esquena porta una capa daurada. En la imatge 4 es veu un déu Mart diferent, no tan intimidant, però que també es pot considerar viril. L’escut esta tirat a terra i porta el casc , però no se li veu la cresta que normalment porta. Sembla que estigui cansat, però es com si s’acabes d’enterar de que Venus ja no l’estima. Es un quadre de Diego Velázquez i li va posar el nom de “El Dios Marte”.

Venus: En la imatge 2 i 8 podem observar a la deessa Venus, deessa de l’amor, de la bellesa i el desig. En la imatge 2 es pot veure que la deessa esta sobre una petxina que es un dels seus atributs, com les roses que estan volant sota els vents de l’est i que van ser els que van portar a Venus fins a les costes de Creta on la estaven esperant les Hores que eren les encarregades de les estacions desprès del seu naixement. Aquest, es un quadre de Sandro Botticelli, que representa el seu naixement. En la imatge 8, es pot identificar a la deessa perquè te 3 atributs que la representen, que serien els coloms blancs, la poma, que esta relacionada amb el mite de Paris, i les roses. I surt també Eros, el déu de l’amor, que es fill de Venus i Mart.

Hélios: En la imatge 3 i 6 es pot observar al déu Hélios, déu del sol. En la imatge 3, he sapigut que el déu representat era Hélios perquè porta una corona en forma de sol al cap i també va sobre un carruatge que esta tirat per 4 cavalls, que suposo que son els cavalls solars que te Hélios, i que alguns cops en contes de ser cavalls son bous. En la imatge 6, Hélios es pot reconèixer perquè va muntat sobre el seu carruatge daurat, també perquè esta sobre els núvols i es veu color groguenc que té el cel quan esta sortint el sol.

Selene: En la imatge 5 i 11 es pot veure a la deessa de la lluna, Selene. En la imatge 5 es pot identificar a Selene, per la mitja lluna que porta al cap en forma de barret, també pel noi que sosté en braços que es Endimió, el seu amat. En el mite de Selene i Endimió, Selene l’agafa en braços i el desperta amb un petó als llavis i aquest quadre simula aquesta part de la historia. En la imatge 11 es veu que es la deessa tallada sobre ivori, i es pot veure que es ella per la mitja lluna que porta al cap i per la torxa que sosté en una de les mans.

Mercuri: En la imatge 7 i 12 es veu a Mercuri, que era missatger dels déus i també déu de la medicina i dels comerciants. En la imatge 7, es pot veure a Mercuri volant en direcció el que sembla l’Olimp. Se’l pot identificar perquè porta el seu ceptre alat amb dues serps entrecreuades que es miren amb el nom de Caduseu, també per les seves sandàlies alades i el seu barret alat amb el nom de Petàs. En la imatge 12, se’l pot identificar per raons gairebé iguals que en la imatge 7. Podem saber que es ell pel Caduseu, pel Petás i per les seves sandàlies.

Júpiter: En la imatge 9 i 13 veiem als déu Júpiter, que era déu dels déus i dels mortals. En la imatge 9, he sapigut que era aquest déu, perque al seu costat té una aguila, el seu animal representatiu; també perquè esta assegut sobre un tro i sobre una de les seves mans te una petita estàtua de Niké, la representació de la victora de la seva filla Minerva. Un altre dels motius pel que se’l pot reconèixer es per la gran barba que te. En la imatge 13, per poques coses es pot identificar al déu, una de elles i crec que la única es per la gran barba que te el bust d’aquest déu, ja que era un déu que representava la joventut, però sempre el representaven amb una gran barba que imponía autoritat.

Ainhoa Buendía ha dit...

Aquesta es la continuació del meu comentari anterior.

Saturn: En la imatge 10 i 14 es pot veure a Saturn, déu del temps. En la imatge 10, podem veure a un home ja bastant gran que té ales, segurament perquè la seva mobilitat ja es bastant reduïda i que en una de les mans porta una dalla, aleshores aquest déu es Saturn, ja que la dalla es un dels seus elements més significatius. Sobre les seves cames, Saturn te el que sembla ser un nen petit, però si ens fixem en la part d’abaix del quadre podem veure que hi ha un arc amb fletxes tirades per terra, i podem pensar que es Eros, el déu de l’amor. I en la imatge 14, el quadre es veu a un Saturn molt més terrorífic que en altres, normalment la gent al veure’l es queda impresionada per com esta pintat el quadre. A diferencia de altres quadres o estàtues, en aquest no podem trobar cap element que sigui significatiu i que ens pugui fer veure que es Saturn, però pel que la gent el relaciona amb aquest tità es el mite que protagonitza on ell es menja a cinc dels seus sis fills perquè cap d’ells el pugui superar i destituir. El quadre es a l’oli, i va estar pintat per Francisco de Goya.

Audete!

Bernat Fuentes ha dit...

A la primera fotografia es veu una escultura de MART, deu de la guerra bruta, Ja que se’l veu armat amb el seu casc, escut i llança caracteristiques.

A la segona fotografia es veu el quadre de el naixement de Venus de Sandro Botticelli, que es va pintar entre el 1484 i el 1486. EL quadre mostra l'arribada de Venus, sobre una petxina, a la platja d’una illa. Els personatge de la esquerra són Zèfir (déu del vent del oest) i la seva esposa Flora, una Nimfa que se la identifica amb la brisa.

A la tercera fotografia veiem a Helios, déu que és identificat amb el sol. Ho sabem ja que porta una imatge representativa del sol al cap, i va amb la seva quadriga amb els seus quatre cavalls, Que és una de les seves atributs.

A la quarta diapositiva veiem a MART, déu de la guerra bruta i violenta, ho sabem basicament per el seu casc que duu posat, i per l’escut i les armes tirades a terra (abaix a la dreta del quadre) tant caracteristic.
El quadre va ser pintat per Diego Velázquez, es d’estil barroc. i es diu que està en posat avorrit ja que feia poc que s’havia acabat la batalla de Rocroi.

A la cinquena imatge podem veure a Selene, deessa de la lluna. Sabem que és ella ja que duu la lluna creixent al cap. Aquesta imatge està acompanyat de Endimió (un mortal) , amant de Selene, el quadre està inspirat en aquest mite:
Selene va veure Endimió (un mortal) adormit en una cova del mont Lamos, prop de Milet, on s'havia refugiat per descansar, i es van enamorar. Selene va demanar a Zeus que concedís a Endimió la vida eterna perquè així poguessin estar sempre junts. Endimió, d'altra banda, va prendre la decisió de dormir en un somni perpetu, i només es despertaria quan estigues amb Selene.
Cada nit, Selene baixava a la cova del mont Lamos per visitar el seu amant adormit. Es diu que van tenir 50 fills, i en diverses versions, també Naxo, l'heroi de l'illa de Naxos.

A la sisena imatge veiem a Helios una altre vegada, déu del sol, Sabem que és ell per la quadriga i per el sol enorme que es veu de fons de fons.

A la setena imatge veiem a Mercuri, déu dels negocis, els beneficis, el comerç, les fronteres i dels viatgers. Podem saber que és ell ja que porta el seu típic barret alat, juntament amb les sandàlies (també alades) i la seva bara (envoltada de dues serps i amb dues ales a la punta). A la imatge sembla que està pujant al Olimp amb pressa, com si hagués de portar una noticia molt important.

Mireia Mata ha dit...

Portada
Ell es Mart, bàsicament he sapigut que es ell ja que té un escut hi un casc i una llança.
Ella és Venus o Afrodita, és coneix amb aquests dos noms. Basicament he sapigut que era ella ja que era la deessa de l’amor i la bellesa i esta a una petxina.
Ell és Heliós, també conegut com ha Apol·lo i he sapigut que era ell ja que tenia com una corona amb forma de sol, i també perquè tenia un carruatge amb 4 cavalls.
Ell és Mart, bàsicament hu he sapigut ja que aquesta imatge em sonava bastant i també per el seu casc.
Aquesta es Selene o Lluna, i basicament, l’he reconegut perquè te com una corona amb forma de lluna i esta apropant a Endimión.
Ell és un altre cop Heliós i l’he reconegut perquè aquesat és la fotografia que vaig ficar el treball però l’he reconegut ja que esta donant amb el fuet a els seus cavalls i també perquè esta a un carruatge.
Ell és Mercuri, he sapigut que és ja que es l’ únic Déu que te un casc amb ales, unes sabates amb ales i un bastor anomenat d´herald.
Ella és Venus i el del seu costat és el seu fill.
Ell es Saturn hi se que es ell ja que esta sentat a un tro ja que es Déu mes poderos de tots. A la mà dreta te el seu basto i a la mà esquerra una estatua.
Ell és Saturn, se que és ja que s’esta menjant a un dels seus fills, hi es pot saber que era Cupido ja que a la part dreta es veuen les seves fletxes al terra amb l’arc.
Ella es Selene, Hug he sapigut perquè te una corona amb forma de lluna i també te un bastó.
Ell és Mercuri, he sapigut que és ja que es l’ únic Déu que te un casc amb ales, unes sabates amb ales i un bastor anomenat d´herald i per la postura.
No estic molt segura però crec que es Saturn, ja que s’assembla a els altres de les altres fotografies.
Ell és Saturn, se que és ell ja que s’esta menjant un fill. Aquest quadre ha estat pintat per Goya.

Bernat Fuentes ha dit...

A la setena imatge veiem a Mercuri, déu dels negocis, els beneficis, el comerç, les fronteres i dels viatgers. Podem saber que és ell ja que porta el seu típic barret alat, juntament amb les sandàlies (també alades) i la seva bara (envoltada de dues serps i amb dues ales a la punta). A la imatge sembla que està pujant al Olimp amb pressa, com si hagués de portar una noticia molt important.

A la vuitena imatge veiem a Venus, Deessa de l'amor i de la bellesa. Ho sabem perquè és representada com una dona molt bella, i sovint sense roba, es a dir nua. també veiem dos coloms i al costat una poma , que són un dels atributs de Venus. També veiem a cupido a la imatge.


A la novena imatge veiem a Júpiter, que És el déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics com el llamp, els núvols, el tro i la pluja. sabem que és ell ja que se’l representava, sovint, amb un posat majestàtic, també per els cabells i la barba, al costat hi té una àliga, que era un dels seus atributs més identificatius, representava que ell estava per sobre de tots, i que podia controlar-ho tot.

A la desena imatge podem veure Saturn, protegia els camps sembrats i els fruits de la terra. sabem que és ell ja que se’l representa com un home gran i prim, amb cabells llargs i blancs, i sempre amb la falç (el seu atribut més important). A la imatge podem observar-lo agafant de les ales a cupido.

A la onzena imatge podem identificar a Selene, deessa de la lluna. Sabem que és ella ja que duu la lluna creixent al cap. Veiem com també subjecta una entorxa, Que representa la llum que fa la lluna a la nit.


A la dotzena imatge podem tornar a veure a Mercuri, déu dels negocis, els beneficis, el comerç, les fronteres i dels viatgers. Podem saber que és per els mateixos atributs que es podien veure a la setena diapositiva, ja que porta, com és habitual, el seu típic barret alat, juntament amb les sandàlies (també alades) i la seva bara (envoltada de dues serps i amb dues ales a la punta) apuntant al cel. Aquesta estàtua mostra molt de moviment.

A la tretzena imatge veiem el rostre de Júpiter, que és el déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics com el llamp, els núvols, el tro i la pluja. sabem qui és per les característiques dels cabells i la barba.

A la catorzena imatge veiem a Saturn, sabem que és ell ja que el menjant-se a un dels seus fills com en el mite que protagonitza. Aquest quadre el va pintar Goya al 1819, vol crear una sensació de terror i angúnia.

Cristina Martín ha dit...

SALVE! Adjunto el treball sobre mitologia en les obres d'art. Espero que os agradi!

Diapositiva 1: Veiem que és el Déu de la guerra (Mart) pels elements que porta. Els principals elements són l’escut, la llança i el casc. Són elements relacionats amb la violència més bruta i desapiadada. A la mitologia grega se’l coneix com a Ares.

Diapositiva 2: En aquest cas no només veiem a Venus, la deessa de la sexualitat l’amor i la bellesa, sinó que també podem reconèixer el quadre. Aquesta obra titulada “El naixement de Venus” representa, com ho diu el nom, el moment en que va néixer la deessa. És pintada per Sandro Botticelli creada entre els anys 1484 i 1486. Darrere d’aquest quadre hi ha un mite, que ens explica com la deessa va néixer a partir de la venjança de Gea, deessa de la terra i esposa de Urà i Cronos. Cronos va matar al seu pare Urà, que era déu del cel, per haver enviat als seus germans a l’infern. Diuen que el Tità, li va tallar els testicles al seu pare i van caure al mar creant una escuma de la qual neix Venus, una de les divinitats més representades en l’art.
Podem reconèixer a la deessa per moltes parts del quadre, com per exemple, hi ha l’escena que representa el seu naixement, la petxina en la qual va anar fins a la sorra, els deus del vent els que van fer que la petxina es mogués i per últim, les roses blanques.

Diapositiva 3: Podem observar que és Helios, el déu del Sol i fill dels titans Hiperió i Tea.
Els seus símbols més importants són la seva corona; que representen els rajos del sol, la il·luminació, la veritat i la quadriga que està fabricada per Hefest amb or, plata i pedres precioses, està estirada pels quatre cavalls que escopien foc, aquests es deien Flegonte que volia dir ardent, Aetón (resplandent), Pirois (ingeni) y Éoo (alba).

Diapositiva 4: En aquest cas, és una obra del barroc del 1640. Està feta per Diego Velàzquez, i aquest quadre el podem trobar al “Museo del Prado”.
Veiem assegut a Mart, el déu de la guerra, amb l’escut, el casc, l’arma encara que no es veu del tot i l’armadura (com en la primera diapositiva), però en aquest cas, és diferent la situació. El podem veure amb cara de tristesa, hi ha diferents motius pels quals es diu que podria estar així; un d’ells és que en aquell moment no hi havia cap guerra per tant ell no estava feliç i no tenia res a fer, altres que simplement estava descansant.

Diapositiva 5: En aquest quadre es representa a Selene, la personificació de la lluna filla dels titans Hiperió i Tia. Podem dir que és ella gràcies a la mitja lluna que porta al cap. Aquesta corona i tota ella van ser les que van fer que il·luminés la cova on es trobava el seu estimat. La situació del quadre fa referència al mite de Selelne i Endimió, el qual explica com una nit d'estiu Endimió es va refugiar en una cova a la muntanya per descansar. Selene passejava en el seu carruatge. La llum de la lluna va entrar a la cova, i així Selene va poder veure al jove adormit. Des del moment en què la deessa el va mirar es va enamorar d'ell. Va descendre del Cel, i Endimió va ser despertat pel frec dels llavis de Selene sobre els seus. Ell va veure a la deessa brillant, i entre els dos va néixer una gran passió. Selene va pujar després a l'Olimp, i va pregar a Júpiter que li concedís al seu estimat la realització d'un desig, i ell va acceptar. Endimió va demanar el do de l'eterna joventut, i poder dormir en un somni perpetu, del qual només despertaria per rebre a Selene. Des de aquell moment, Selene visitava al seu amant adormit a la caverna de la muntanya.

Cristina Martín ha dit...

2a part:

Diapositiva 6: Podem veure al Déu del Sol, Hèlios. En general són les mateixes característiques que hem vist abans en la tercera diapositiva (la corona i el carro) però en aquest cas, podem observar que, al ser la imatge en color veiem quin es el color dominant, que és el daurat, perquè fa referència al color del Sol, representant la seva lluminositat i brillantor. També veiem una enorme esfera de fons, podem dir que és la representació del Déu, però d’una altre forma.
La imatge sembla que estigui en moviments, això ens fa pensar que Hèlios sempre estava viatjant pel cel d’est a oest diàriament.

Diapositiva 7: El déu que veiem volant i en moviment és Mercuri ja que ell era el missatger del deus, i diàriament estava viatjant, per això gairebé totes les seves representacions tenen moviment. Mercuri era fill de Zeus i Maia, i un dels més joves de l’Olimp.
Mercuri té moltes característiques amb els quals se’l pot identificar fàcilment, entre les quals trobem les sandalies alades amb les que gràcies a elles podia arribar molt ràpid a tots els llocs, el barret amb ales i el cadeceu que era la bara que li entregà Apol·lo.El cadeceu també represnta el comerç, i les serps podem dir que mostren l’etern moviment còsmic, i més tard la medicina.

Diapositiva 8: En quest quadre renaixentista hi podem veure a Venus amb Cupid. El va realitzar Alessandre Allori, i va ser pintat sobre l’any 1570. S’anomena “Venus desarma a Cupid”, es diu així ja que en el quadre hi podem veure com Venus li treu l’arc i les fletxes al seu fill, Cupid.
Sempre es veu a Venus nua, com a representació de la salud sexual. També podem veure la poma daurada de la discòrdia, que li va entregar a Paris. En la part on està Venus hi ha uns pètals de rosa, que representen l’alegria o la passió. Molts cops, com en aquest, podem observar que té una corona de perles sobre el seu cap. Venus sempre apareix juntament amb coloms, ja que els hi tenia molt d’afecte, perquè va ascendre a l’Olimp, pujada a un carro estirada per coloms i fins i tot, en ocasions, es transformava en un colom ella mateixa. En aquest cas, podem dir que s’estan donant un petó els coloms per representar l’amor.

Diapositiva 9: Aquesta és una escultura que s’anomena “Estatua de Zeus a Olimpia”. És una còpia que es va fer en temps dels romans, d’un original grec de l’escultor Fidias.
Podem veure aquesta escultura que representa a Júpiter assegutt en un tro, per representar que era el rei dels deus, i sempre apareix amb barba per mostrar la seva saviesa i divinitat.
Veiem que sosté en la seva mà dreta una representació de la deesa Victòria, que personifica el trionf, representada com una dona amb ales, amb una corona de llorer a la mà. També podem observar que té a l’altre mà sostenint un ceptre simbolitzant el seu poder. I per últim podem veure que està acompanyat de l’àguila representant la posició de Zeus sobre els mortals i altres deus.


Diapositiva 10: L’autor d’aquest quadre és Ivan Akimovich, el va fer l’any 1802.
En aquest quadre podem veure a Saturn en una escena que representa el mite quan li va tallar les ales a Cupid per a què l’amor no anés massa lluny. L’autor en aquesta obra va voler representar que el temps talla les ales a l’amor ja que el temps acaba amb tot.
Podem veure que és Cupid ja que si ens fixem, sota ells està l’arc i les fletxes.

Cristina Martín ha dit...

3a part:

La simbologia que podem veure en aquest quadre és la següent: la persona de més edat és Cronos, que es simbolitza amb una falç o una dalla que li va regalar la seva mare, i podem veure que aquí Cronos té unes grans ales.
Cupid és la representació del desig amorós, i es representa com un nen amb ales, amb un arc i unes fletxes. Encara que en aquest quadre no aparegui, s’acostuma a representar amb els ulls envenats s’imbolitzant que l’amor és cec.

Diapositiva 11: En aquest cas és una escultura en relleu sobre la façana d’un temple, on podem veure que és Selene, la deesa de la lluna. Podem saber que és ella per la lluna que té al front. De vegades es representa amb flors o amb una torxa com és aquest cas.


Diapositiva 12: Aquesta escultura està feta per Juan de Bolonia, l’any 1567, i és d’estil manierista.
Representa a Mercuri, que era el missatger dels deus. Podem veure que és Mercuri per el seu casc; quei el feia invisible, les seves sabates alades amb les que gràcies a elles podia arribar més ràpid a tots els llocs, i el seu caduceu amb serps encreuades; símbol del comerç i medicina.
El peu de la figura reposa al cap de un vent, que representa un dels deus del vent que li ajuda a volar.

Diapositiva 13: En aquesta fotografia podem veure un bust de Zeus.
En aquest cas no hi ha molta simbologia; simplement està representat amb la barba per la seva saviesa, i amb cara seria com a representació del seu poder sobre la resta de deus.
També, si ens fixem, hi ha un gravat en la base amb la paraula “Giove”, que en italià, vol dir Júpiter.

Diapositiva 14: En aquest quadre podem veure que és Saturn.
L’autor d’aquest quadre és Goya, i el va fer l’any 1823. Es titula originalment “Saturn devorant els seus fills”, i pertanya l’estil del romanticisme.
Fa referència al moment que es menja els seus fills, per por a que li traguessin el seu poder.
En aquest quadre podem apreciar que no apareix cap simbologia clara, ja que pertany en un estil de pintura en que és més important l’expressió que la simbologia clàssica.

carlaverdu ha dit...

Diapositiva 1: MART
Podem reconèixer al Déu de la guerra (Mart) ja que els elements que porta el caracteritzen, aquests elements són l’escut, la llança, el casc... elements relacionats amb la violència més bruta i desapiadada que era la de Mart. També se’l coneix com a Ares en la mitologia grega.

Diapositiva 2: VENUS
Aquí no només veiem a Venus, la deessa de la sexualitat l’amor i la bellesa, si no que també podem reconèixer el quadre. Aquest quadre titulat El neixament de Venus representa, com ho diu el nom, el moment en que va néixer la deessa. És una obra de Sandro Botticelli creada entre els anys 1484 i 1486. Darrere d’aquest quadre hi ha un mite, aquest mite ens explica com la deessa va néixer a partir de la venjança de Gea, deessa de la terra i esposa de Urà i Cronos. Cronos va matar al seu pare Urà, deu del cel, per haver enviat als seus germans a l’ infern. El Tità li talla els testicles al seu pare i van caure al mar creant una escuma de la qual neix Venus, una de les divinitats més representades en l’art.
Podem reconèixer a la deessa per molts motius entre els quals hi ha el paisatge que representa el seu neixament, la petxina en la qual va anar fins a la sorra, els déus del vent els que van fer que la petxina navegués i les roses blanques.

Diapositiva 3: HELIOS
En aquesta diapositiva veiem a Helios el déu del Sol fill dels titans Hiperió i Tea. Els seus símbols més famosos són la seva corona que representen els rajos del sol, la il·luminació i la veritat i la quadriga (carro amb quatre cavalls) fabricada per Hefest amb or, plata i pedres precioses, i tirada pels quatre cavalls que escopien foc, aquests cuatre cavalls tenien noms i es deien Flegonte que volia dir ardent, Aetón (resplandent), Pirois (ingeni) y Éoo (alba).

Diapositiva 4: MART
És una obra del barroc (1640) feta per Diego Velázquez, aquesta obra la podem trobar al
“Museo del Prado”. En aquest quadre a qui veiem assegut és a Mart el déu de la guerra. Presenta les mateixes característiques i els mateixos atributs que en la primera diapositiva (l’escut, el casc, l’arma encara que no es veu del tot i l’armadura) ja que parlem del mateix Déu però el que canvia aquí és la situació. Mart no està en posició de guerrer si no que el veiem amb cara com trisita, hi ha diferents motius pels quals es diu que podria estar així. Un d’ells és que en aquell moment no hi havia cap guerra per tant ell no estava feliç i no tenia res a fer, altres que simplement estava descansat…

Diapositiva 5: SELENE
En aquest quadre a la deessa que veiem representada és a Selene, la personificació de la lluna filla dels titans Hiperió i Tia. Podem dir que és ella gràcies a la mitja lluna que porta al cap principalment. Aquesta corona i tota ella van ser les que van fer que il·luminés la cova on es trobava el seu estimat. La imatge fa referència al mite de Selelne i Endimió el qual explica com una nit d'estiu Endimió es va refugiar en una cova a la muntanya per descansar. La nit era clara, i al cel Selene passejava en el seu carruatge. La llum de la lluna va entrar a la cova, i així Selene va poder veure al jove adormit. Des del moment en què la deessa el va mirar es va enamorar d'ell. Va descendir del Cel, i Endimió va ser despertat pel frec dels llavis de Selene sobre els seus. Ell va veure a la deessa brillant, i entre els dos va néixer una gran passió. Selene va pujar després a l'Olimp, i va pregar a Júpiter que li concedís al seu estimat la realització d'un desig, i ell va acceptar. Endimió va demanar el do de l'eterna joventut, i poder dormir en un somni perpetu, del qual només despertaria per rebre a Selene. Des de llavors, Selene visitava al seu amant adormit a la caverna de la muntanya.

carlaverdu ha dit...

Diapositiva 6: HELIOS
En aquesta diapositiva tornem a veure representat al Déu del Sol, Hèlios. En general són les mateixes característiques que hem vist abans en la tercera diapositiva (la corona i el carro) però ara podem veure una cosa que abans no veiem, al ser la imatge en color veiem quin es el color dominant, aquest color és el daurat ja que fa referència al color del Sol, a la seva lluminositat i brillantor. Però a més a més també veiem l’enorme esfera de fons, és la representació del Déu però d’una altre manera. La imatge sembla que estigui en moviments, això ens fa pensar que Hèlios sempre estava donant viatjant pel cel d’est a oest diariament.

Diapositiva 7: MERCURI
Aquest déu que veiem volant i amb tan moviment és Mercuri ja que ell era el déu dels missatgers, i sempre estava vitjant per això gairebé totes les seves representacions tenen moviment. Mercuri era fill de Zeus i Maia, era el segon més jove de l`Olimp. Mercuri té bastants atributs amb els quals se’l pot identificar fàcilment, entre els qual trobem les sabates alades ja que gràcies a elles podia arribar molt ràpid a tots els llocs, el patàs el barret amb ales i el cadeceu que era la bara que li entregà Apol·lo, podem veure que el Cadeceu té unes ales que simbolitzen la rapidesa de Mercuri, i les serps simbolitzen l’etern moviment còsmic.


Diapositiva 8: VENUS
En aquest quadre hi podem veure a Venus amb Cupid, fill i mare. Aquesta és una obra d’Alessandre Allori feta el 1570. S’anomena “Venus desarma a Cupid”, el títol fa referència al quadre ja que la imatge que està representada és la de Venius treient-li l’arc i les fletxes a Cupid. Veiem a Venus despullada ja que representa la sexualitat i l’amor. També podem veure alguns del seus atributs com la poma de la discòrdia, que li va entregar a Paris. També podem veure els pètals de rosa que representen la passió, l’alegria, la felicitat… Un altre atributs de Venus és la corona de perles que porta al cap. Venus sempre apareix juntament amb coloms, ja que gracies a ells va pujar a l’Olimp, amb un carro tirat per coloms. En aquest cas podem veure que els coloms s’estan donant un petò com a representació de l’amor.

Diapositiva 9: JÚPITER:
L’escultura que veiem s’anomena “Estatua de Zeus a Olimpia” no és l’original, aquesta es va fer en temps dels romans mentre que la original era de l’escultor Fidias.
Per representar que tenia tot el poder i que era el rei dels déus veiem que està assegut en un tro i la barba és per representar la saviesa i la divinitat que ell tenia. Un dels símbols de Júpiter és la representació de la deessa Victòria a la seva mà dreta ja que allò era símbol de trionf o victoria (com indica el nom de la deessa). L’ estatua de Victòria és una dona amb ales i una corona de llorer. També podem observar que té a l’altre mà sostenint un ceptre que simbolitzael seu poder. I l’últim atribut que podem identificar en aquesta imatge de Júpiter és l’àliga que representa la posició de Júpiter per sobre dels tothom.

Diapositiva 10: SATURN
L’autor d’aquest quadre és Ivan Akimovich i és de l’any 1802. Podem veure a Saturn en el moment en el que li va tallar les ales a Cupid per impedir que l’amor anés massa lluny. Podem reconèixer a Cupid per l’aparença de nen, les ales i l’arc i les fletxes que estan a terra. I podem reconèixer a Saturn pel falç que porta, el que li va regalar la seva mare i també veiem que té unes grans ales. Normalment a Cupid a part de l’aparença de nen, l’arc i les fletxes se’l representa amb els ulls envenats com per dir que l’amos és cec, però això en aquesta obra no ho podem veure.

carlaverdu ha dit...

(3)
Diapositiva 11: SELENE
En aquest cas veiem a Selene (deessa de la Lluna) coma detall en la façana d’un temple. Reconeixem a la deessa gràcies a la mitja lluna del cap i també per la torxa que porta que també és un altribut seu però no tant comú que representa la llum.

Diapositiva 12: MERCURI
Aquesta escultura està feta per Juan de Bolonia, l’any 1567, és una obra d’estil Manierista.
El déu que veiem és Mercuri, que era el missatger dels deus. El reconeixem gràcies al patàs (el casc amb ales), les sabates alades que l’ajudaven a volat més ràpid, i per últim el cadeceu amb les serps encreuades i les ales també. Al peu hi ha reposa el cap d’un dels deus del vent de l’ajudava a volar millor. També podem veure com dóna la sensació de que està en moviment ja que com Mercuri mai parava quiet sempre se’l representava així.

Diapositiva 13: JUPITER:
En aquesta diapositiva el que veiem és un bust de Júpiter. No podem veure molts atributs ni símbols ja que l’únic que apareix és la barba com a símbol de la seva saviesa i poder. Si ens fixem, hi ha un gravat on hi posa “Giove”, que en italià, vol dir Júpiter.

Diapositiva 14: SATURN:
A qui veiem en aquest quadre és a Saturn, és un quadre del pintor Goya fet al 1823 que pertany al Romanticisme. El seu títol original és “Saturn devorant els seus fills” el quadre fa referència al títol i per tant també al moment en el que Saturn es menja als seus propis fills per por de perdre el poder. No hi ha cap atribut ni símbol que puguem identificar ja l’estil del Romanticisme es basava més en les expressions i no en la simbologia.

Marinao Moreno Soro ha dit...

COMENTARI DE TOTES LES DIAPOSITIVES DE LA PRESENTACIÓ DEL BLOG
Diapositiva 2: En la diapositiva dos s’observa a un gladiador amb un cas, uns llança,un escut i una capa de color or.
Diapositiva 3: En la diapositiva tres s’observa a la primavera cobrint a la deessa, porta un vestit florejat és blanc.
Diapositiva 4: En la diapositiva quatre s’observa a un deu que es portat per quatre cavalls.
Diapositiva 5: En la diapositiva cinc s’observa a un home assegut amb pose de pensador amb el casc al cap i l’escut al terra.
Diapositiva 6: En la diapositiva sis s’observa a una d’ona casi nua que sembla que li vol donar un peto al home que esta dormit o mort.
Diapositiva 7: En la diapositiva set s’observa a un home que es portat per un carruatge i que te un latigo en la mà.
Diapositiva 8: En la diapositiva buit s’observa a un home volant que te ales als peus i al casc i que esta envoltat per una manta vermella.
Diapositiva 9: En la diapositiva nou s’observa a una dona nua que a sobre te a un nen que sembla un àngel perquè te ales, també s’observen a dos ocells que sembla que s’estiguin donant un peto.
Diapositiva 10: En la diapositiva deu s’observa a un déu que esta assegut i que te un ceptre en la mà i a una àguila al costat.
Diapositiva 11: En la diapositiva onze s’observa a un deu assassinant a qui sembla ser cupido ja que te les fletxes i el arc al terra mentre es assassinat.
Diapositiva 12: En la diapositiva dotze s’observa a una dona amb una torxa a la mà i amb una corona
Diapositiva 13: En la diapositiva tretze s’observa a un home amb posició de llançament amb un casc al cap i amb un ceptre en la mà.
Diapositiva 14: En la diapositiva catorze s’observa a un home de cabells llargs i barba llarga.
Diapositiva 15: En la diapositiva quinze s’observa a un home menjant al seu fill.

lacape ha dit...

Salve!

1. Aquesta es una escultura del déu mart perquè porta una cuirassa, casc, escut llança ja que era el déu de la guerra i la força bruta. També es conegut com a Ares.

2. Aquest es un cuadro pintat per Sandro Botticelli. Al mig del cuadro es pot observar a Venus, la deessa del amor, la sexualitat i la bellesa. Al cuadre surt nua, ja que sempre acostuma sortir nua sense mostra les seves intimitats. Esta damunt d’una petxina, ja que és un dels seus símbols. A l’esquerra apareix Zèfir i Cloris ( els déus alats) i a la dreta s’observa a Cloris. Zèfir i Cloris signifiquen la unió i al seu voltant cauen flors, que segons la llegenda, es convertiran en éssers. Que Venus estigui al mar no és una casualitat, ja que és diu que va néixer al mar quan Cronos va tallar els genitals a Urà i van caure al mar.

3. Aquest és Hèlios perquè porta una aureola en forma de sol ja que era déu del sol. El carro el porten quatre cavalls coneguts com: Flegont, Aetó, Pirois i Èoo. Aquest carro anava per el cel per això es veu als cavalls volan sense el terra.

4. La primera foto i aquesta, és el mateix déu però en la foto 1, està representat amb una escultura i aquí sobre un cuadro pintat per Velázquez. Aquí se’l veu amb molta tranquilitat, com si la guerra ja hagués acabat.

5.Aquesta és la deessa Selene, la deesa lunar perquè es una noia jove i bella. Al cap porta la forma de la lluna. Aquesta foto és un moment important de la seva vida ja que està amb Endimió. Endimió vivia en un somni etern on només es podia despertar per veure a la seva estimada.

6.Aquest és el mateix que apareix a la foto 3, Hèlios. En aquesta foto se’l veu amb cel ja que té el Sol darrera, que com he dit abans, era el déu de el Sol. Aquí li donen més importància a ell i al sol.


7. Aquest és Mercuri, el missatge dels déus, vianants, mercaders i lladres. Era important en els negocis, beneficis i comerç. A la foto és pot veure que té un barret amb ales, unes sandàlies amb ales i un pal anomenat caduceu que té dos serps enllaçades entre si.

8. Aquí podem observar a Venus amb el seu fill, el seu fill era un nen alat i entremaliat.Ell anava amb dues classes de fletxes: unes daurades amb plomes de colom i altres de plom amb plomes de mussol. Vanus va anar al oracle de Temis i ell li va dir que el amor no podia créixer sense passió. En principi ella no ho va entendre però quan va néixer el seu altre fill, de cop es va tornar bell, però sol quan estava amb el seu germà, perquè els moments que no estava amb el seu germà, tornava a ser un nen.
9. En aquesta escultura es pot veure a Zeus, que també se’l pot anomenar Júpiter. És el déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics. Era representat amb una barba, assegut en un tron, empunyant el ceptre o el llamp. Al costat l’acompanya l’àguila, un dels seus símbols.

10.Aquest és un cuadro de saturn, era una divinitat que protegia els camps i i els fruits de la terra. Un dels seus símbols era el falç, tal com es veu al cuadro. Aquest cuadro representa un dels mites de Saturn. Saturn matava tots els fills que tenia amb Rae però Rae estava farta i el sisè fill (Zeus) el va donar a unes nimfes, aleshores, Rae li va donar una pedra amb forma de cos i com que Saturn anava molt begut no es va donar conte.

11. Aquesta es una escultura de Selene, la deessa que he explicat a la diapositiva 5. Porta una torxa i porta una mitja lluna al cap.

12. És una escultura del Mercuri, explicat a la diapositiva 7. Porta el caduceu, el barret amb les dues ales i les sandàlies amb les dues ales. Està en una posició com si estigues envian algun missatge.

13. Aquesta és una escultura de Zeus i es pot veure perquè porta una barba molt llarga.

14. Aquest és un cuadro de Goya. Es pot trobar al museu del prat de Madrid. És un dels mites de Saturn que e explicat a la diapositiva 11. Crec que és un cuadro millor que el de la diapositiva 11 perquè ensenya con és menjava als seus fills Saturn, a diferencia del altre.

Sofía Peris ha dit...

-Diapositiva 1: És Mart, ja que se’l veu amb un posat altiu, preparat i amenaçant com ens imaginaríem un déu de la guerra, i porta els seus tres símbols principals: la llança, l’escut circular i el casc crestat.
-Diapositiva 2: És Venus, perquè la veiem damunt d’una petxina a la platja, amb el mar darrere, cosa que podria representar el mite del seu naixement, arribant a terra ferma damunt d’una petxina. A més, està despullada, que era una manera corrent de representar Venus com a deessa de la sexualitat. I l’acompanyen els Vents i la Primavera.
-Diapositiva 3: És Helios, el déu del Sol, ja que li veiem la corona de l’aureola del Sol, el símbol principal d’Helios. A més, el veiem muntat sobre un carro de cavalls, que és on ell viatja per fer el seu recorregut pel cel cada dia.
-Diapositiva 4: No sé qui és, ja que a mi em recorda molt a Hefest, ja que no està representat com a un home gaire atractiu ni majestuós, però Hefest de totes maneres no és una divinitat de la setmana. Però no el veig prou majestuós ni imponent per ser Saturn o Júpiter i tampoc em recorda a Helios, de qui és deia que era jove, serè i harmoniós.
-Diapositiva 5: És Selene, deessa de la Lluna, ja que la veiem amb la seva corona en forma de lluna, vestida amb túniques de color blanc i agafant les rendes d’un cavall. A més, està a punt de fer un petó a un home vestit amb pells de cabra i dormint, que per com el veiem és segurament Endimió.
-Diapositiva 6: És Helios, déu del Sol, perquè en el quadre veiem el Sol darrere seu, tot el quadre té una gamma de colors que recorden al Sol, i el veiem assegut en un carro que està viatjant pels núvols.
-Diapositiva 7: És Hermes, el déu missatger, perquè està volant pel cel amb ales als peus (tot i que aquí no porta les sandàlies alades que nosaltres coneixem), i també porta ales al cap i el caduceu.
-Diapositiva 8: És Afrodita, ja que la veiem amb arbustos de roses al seu voltant, un altre dels seus símbols, també dos ocells blancs, i està nua. A més, aquí la veiem amb Cupido, que, segons el mite més popular, és fill d’ella i d’Hermes.
-Diapositiva 9: És Júpiter, el déu dels déus, perquè el veiem assegut en un tro majestuosament, amb una bara que podria representar el seu llamp, i té una espessa barba blanca que era símbol de poder en aquella època.
-Diapositiva 10: És Saturn, perquè també té una espessa barba blanca, porta la seva falç, i a més el veiem a punt de tallar les ales a un dels seus fills segurament preparant-lo per menjar-se’l.
-Diapositiva 11: És Selene, ja que hi reconeixem els tres símbols principals de la deesa de la Lluna: la corona en forma de Lluna al cap, la torxa i anar vestida amb túniques.
-Diapositiva 12: És Helios, perquè porta el casc i les sandàlies alades i el caduceu.
-Diapositiva 13: És Júpiter, per l’espessa barba blanca i el cabell també espès.
-Diapositiva 14: És Saturn, ja que el veiem menjant-se a un dels seus fills amb maldat.