27 de maig de 2015

La meva TARRACO VIVA


Com imagino que molts de vosaltres ja sabreu, recentment (del 4 al 17 de maig) va tenir lloc la darrera edició de la famosa Tàrraco Viva, el festival romà que es celebra anualment a Tarragona. En ella, des de fa ja disset anys, nombroses persones es reuneixen per a retre homenatge a l’antiga Roma, tot ensenyant-nos com vivien els nostres avantpassats, quins eren els seus costums, etc.

Enguany no he volgut perdre’m pas aquesta cita, ja que, a més, comptava amb una excusa de primera: el meu treball de recerca, que tracta sobre la moda i la vestimenta romana. Seria l’oportunitat perfecta per a impregnar-me de l’ambient i comprar-me alguna coseta necessària! Per tant... a Tàrraco hi falta gent! Disposada a aprofitar bé el temps, vaig decidir anar-hi tot un cap de setmana sencer (l’últim del festival), així que el dia 16 al matí ben aviat em vaig llevar i vaig agafar el tren amb el meu pare, qui em va acompanyar durant tot el cap de setmana i a qui li agraeixo moltíssim haver compartit aquesta experiència amb mi.

L’arribada no podia haver estat millor: només baixar del tren vam creuar el carrer per anar al Recinte Firal del Palau de Congressos, on es feia l’activitat més repetida al llarg del festival: El món d’August, una civilització mediterrània. Aquesta era una visita comentada sobre la vida i obra de ni més ni menys que el primer emperador de Roma, Octavi August, a qui estava dedicat el festival aquest any i el passat, per celebrar el bimil·lenari de la seva mort. Allà no només ens van explicar qui era August, quines reformes va introduir a l’Imperi o com n’era d’enrevessada la seva família, sinó també grans curiositats com l’ús dels vasos Apol·linars, una mena de “Guia Michelin” a l’antiga (us recomano que cerqueu informació sobre ells!). Per acabar-ho d’adobar, hi havia també una fantàstica reproducció de la famosa Ara Pacis (l’Altar de la Pau), el monument construït a Roma en honor a l’època de pau que va portar el gran emperador.

Seguidament, i després d’haver deixat la maleta a l’hotel (que tenia unes magnífiques vistes de l’amfiteatre, per cert), vam anar fins al Camp de Mart, on es trobava el cor del festival. Era tot ple de paradetes! Moltes d’elles em van resultar molt i molt familiars, i és que el Museu de Badalona havia dut també els seus voluntaris tal com havia fet a la Magna Celebratio del passat mes d’ abril. Vam gaudir també de les explicacions que van donar els integrants de Septimani  Seniores, un grup de reconstrucció històrica, que van fer una exhibició de com eren les legions baiximperials romanes. I després de mirar i remirar les paradetes (moltes d’elles de museus d’arreu de la península) vam anar a dinar i a descansar una miqueta... ens esperava una gran tarda!

Ben puntuals ens vam dirigir cap a l’amfiteatre, on l’Istituto Ars Dimicandi, arribats d'Itàlia, havien d’oferir al públic una reconstrucció històrica sobre com eren les lluites de gladiadors, les famoses munera gladiatoria. Cal dir que la seva entrega i gran professionalitat ens van deixar a tots bocabadats! No eren actors sinó atletes que entrenaven i lluitaven veritablement. Ens van desmitificar molts aspectes sobre els gladiadors que tenim assimilats per Hollywood, ens van explicar la filosofia de vida que hi ha darrere d’aquestes lluites i ens van fer participar d’allò més.

I després d’acció sota el sol (feia moltíssima calor!) vam passar a una activitat més calmada: una xerrada sobre l’ús de les gemmes a l’antiguitat, de l’Institut gemmològic de Tarragona. Llibreta en mà per prendre nota detallada per al meu treball de recerca, vam passar una estona molt agradable, ja que el matrimoni que duia la conferència era molt espontani i interactiu amb el públic, a qui mostraven nombroses gemmes i joies de l’època.

Un cop acabada la xerrada, vam anar a sopar i ens vam preparar per a l’última activitat del dia, que tenia lloc a les onze de la nit, a les voltes màgicament il·luminades del circ romà: Ad gloriam Veneris, la prostitució femenina a Roma. Aquesta activitat, en un principi, no me l'havia plantejat massa, però en Jordi me la va recomanar molt, m’hi vaig animar... i no em podria haver agradat més! Només per la seva localització ja era excepcional: en una cambra dels passadissos subterranis del circ. Allà, tots vam seure i vam gaudir de la representació que ens van oferir Viviana de Salvador i Marta Antolín, dos membres del grup de recreació històrica THALEIA. Interpretaven Lidé i Friné, dues prostitutes molt unides per la seva professió però amb grans diferències: l’una era prostituta de luxe i l’altra de carrer. Mitjançant un diàleg de quasi una hora vam saber com era la vida d’una dona com elles antigament, com s’anunciaven, quins eren els seus clients, quins mètodes anticonceptius i abortius empraven... Sens dubte, va pagar molt la pena, ja que no només el guió era de qualitat sinó que també la gran actuació de les dues dones, que tant interpretaven plors com rialles, va ser immillorable.

L'endemà, diumenge 17, la ciutat va despertar de nou assolellada, i amb la bona actitud que això proporciona, vam anar fins a la Volta del Pallol, on Miquel Blay ens va oferir una xerrada de com i perquè es va fundar Tàrraco, que en un inici fou una base militar. Ens va explicar com havia estat de decisiva la ciutat per a derrotar Anníbal, al capdavant dels cartaginesos, i de com aquesta havia crescut i havia esdevingut capital de la província més gran de tot l’Imperi.

En acabar, ens vam dirigir de nou al Camp de Mart, on vam assistir a una altra explicació sobre els legionaris romans, aquesta vegada però, sobre els altimperials de la mà del Projecte Phoenix. Tot seguit, ens vam dirigir cap a les paradetes a comprar alguna coseta. Després de donar unes quantes ullades, vaig adquirir alguns complements que m’aniran molt bé per a la part pràctica del meu treball ... i algun altre caprici!

Després de dinar, per desgràcia, ja tocava tornar a l’estació de tren... la Tàrraco Viva acabava i feia falta tornar al segle XXI, on m’esperaven les meves obligacions. Fins l’any que ve, Tàrraco!

Júlia Roig
1r batxillerat




3 comentaris:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Gràcies, Júlia, per una crònica tan acurada i personal de la teva visita a la Tarraco Viva d'enguany. La veritat és que llegint-te es traspua ben a les clares el teu interès pel món clàssic i venen moltes ganes d'anar-hi l'any vinent. Malauradament jo no hi vaig poder assistir per temes familiars però el 2016 no hi faltaré. Feliciter.

Isaac Guilà ha dit...

Salve!

Felicitats i gràcies a la Júlia per aquesta visita sobre al seva experiència!

Jo també vaig anar-hi el cap de setmana anterior que la Júlia i per mala sort no estava tot tant ben preparat ni hi havia tant de repertori com expressa la Júlia, però igualment va ser una gran visita molt interessant i amb ganes de tornar-hi l'any que ve (i al cap de setmana que realment toca!). Però el que si que vaig poguer visitar i gaudir va ser de l’Istituto Ars Dimicandi, on veritablement vaig aprendre molt sobre l'interessant món dels gladiadors (que no és com la majoria de la gent creu) sinó que és un art més profund del que es valora actualment, es podria dir.

Per acabar tornar agraïr a la Júlia l'entrada i recomanar anar-hi l'any que ve a tothom que hi estigui interessat!

Valete!

Anna Martínez ha dit...

Salve!
M'ha agradat molt aquesta entrada de la Júlia, la veritat es que et felicito.
Només llegint aquest text, la experiència que vas tenir, trobo que sembla interessant. Les fotos que has posat al Kizoa també estan molt bé, només amb això ja et fas una idea de com és.
Però sobretot m'agrada perquè ha explicat la seva experiència, com o va veure ella des del seu punt de vista.
Espero que l'any que ve i pugui anar, perquè o trobo interessant!