22 de febrer de 2015

Versos per al retorn d'Ulisses


Grecitat
  
      and poor old Homer blind, blind, as a bat 
Ezra Pound

El sol crema espurnant
la ceguesa d'Homer
i a la platja esperant
sota un vell tamarell
hi ha una dona d'ulls trists
que escriu mots a la sorra.

Sobre el mar refulgent
lentament va surant
un sarcòfag amb cendra.

S'esvalota el xiscleig
d'efusius gavians... 

És Ulisses que torna.

            Ponç Pons

Ulisses

No hi ha cap més paisatge que el teu nom
ni cap camí feliç que el de tornada.
Ponç Pons
  
Miro, de lluny estant, l'illa on m'esperes.
No porto res del que em vaig endur ni
les robes que m'abillen són les que teixires
fa tant de temps, a l'ombra dels tarongers.
Vinc nu de tot, fins i tot de mi, com foraster
en terra estranya, desorientat, perdut.
Em sabràs reconèixer? Voldràs fer-ho, encara?
No puc oferir-te records exòtics ni presents,
he oblidat fins el nom de les coses i els colors
dels teus ulls quan miraves el mar, esperant.
Aixeco el braç per saludar-te, un gos borda
mentre el vent oneja els teus cabells deixats anar.
Em costa veure't, pero endevino un somriure clar,
una mà estesa, el teu cos vinclant-se temerós.
Ara sé que aquest temps serà el nostre.

                          Carles Cervelló


11 comentaris:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Moltes gràcies, Carles, per la teva aportació poètica, sempre interessant i que convida a la reflexió. El poema de Pons Ponç també ens recorda aquest retorn que canvià la vida d'un home extraordinari, una referència sempre present en les nostres vides. Llarga vida a la poesia!

Ainhoa Cayero ha dit...

La poesia (per mi), és el recurs literari més artístic, més sentimental, passional, i el més encertat. Una bona poesia és com una dolça cançó en una nit d'estiu vora el mar. La poesia ens transmet el que l'autor sent en cada moment, allò que li espanta, el que estima i en aquest cas el meravellós retorn d'Odisseu. El tan esperat i gloriós retorn d'un heroi, a casa seva. És fantàstica la cuidada expressió que utilitza cada autor en aquests poemes, i la dolçor que t'envolta en cada paraula que llegeixes.

Marta Sedeño Abad ha dit...

Aquest dos poemes son un reflex d’allò que sentia Ulisses en el seu viatge, en parlen d’un home que torna a la vida, torna a il•lusionar-se, torna a veure casa seva després de deu anys en un viatge que pensava que mai acabaria. Les dues poesies ens reflecteixen el dolor que sent Penélope, ens fan veure una dona destrossada, amb la mirada perduda, pensant que mai més podrà tornar veure a Ulisses, el seu amor. En el poema que ens ofereix Ponç Pons podem veure un Ulisses desitjant bojament tornar a la seva estimada terra juntament amb Penélope. Ulisses valora plenament allò que no ha pogut tenir durant els seu llarg viatge, desitja tornar amb Penélope, la seva estimada i poder gaudir del temps que els queda junts. El viatge d’Ulisses per alta mar ja acabat, ara li espera un altre viatge que segurament també serà molt interessant.

Maria Fernandez ha dit...

Salvete!
Aquests poemes em suggereixen esforç. Esforç en el camí, lluitar el dia a dia, superant obstacles i sempre amb les idees clares com les que tenia Ulisses. En aquests dos poemes es mostra el desig que te Ulisses per tornar a casa seva junt amb Penélope.
Tots dos poemes reflecteixen el patiment d'una dona enamorada que pensa que mai més tornarà a veure al seu estimat.
En el segon poema és d'Ulisses qui pateix per la reacció que podrà tenir Penélope quan aquest torni.
Uns poemes molt expressius!!

Júlia Roig ha dit...

Com n’és de complicat el retorn a Ítaca per a Ulisses!

Després de 20 llargs anys arriba a la seva pàtria però ho fa convertit en un vell per a no ser reconegut: primer ha d’acabar amb els pretendents de la seva dona Penèlope i amb tots aquells súbdits que no han mantingut la seva lleialtat.

Penèlope, qui havia d’escollir un nou marit, proposa una competició: qui tensés l’arc d’Ulisses i amb fletxes aconseguís travessar dotze anelles de destral col·locades en filera, seria el seu marit. Cap dels pretendents ho aconsegueix, fins que apareix al palau el rei, encara sota l’aparença d’un vell captaire i brut. Ulisses, no reconegut per ningú, demana participar en la competició i, tot i ser objecte de burles i insults, aconsegueix que li permetin intentar-ho. És aleshores quan l’heroi mostra tot el seu potencial i encerta les dotze fletxes davant l’estupor general.

Amb l’ajuda del també recentment arribat a l'illa Telèmac, el seu fill, mata a tots els homes que anaven rere la seva estimada i a aquells que no li havien estat fidel. Així és com l’heroi arriba a casa seva i després de descriure el seu llit conjugal, demostra a la seva dona que és ell i que, per fi, ha retornat.

Hi ha molts personatges i detalls en el retorn d'Ulisses a la pàtria però, sens dubte, per a mi el més maco i a la vegada trist, és el reconeixement del seu estimat gos: Argos. Quan ell arriba ningú és capaç de reconèixe’l; ningú excepte el seu gos. Suposo que serà pel fet que jo he adorat els gossos d'ençà que sóc ben petita, o perquè tinc una gran connexió amb el meu propi gosset, però el fet és que a mi que Argos, tan vell com era ja, sigui l’únic que reconeix a Ulisses i hagi estat capaç d’esperar-lo per a poder morir... em sembla molt maco. És una cosa que em toca el cor i a la vegada m’humanitza més a Ulisses: un home que sembla que, tot i ser mortal, s’allunya força de nosaltres amb totes les seves aventures, gestes i heroïcitats, però que en el fons, és l’amo d’un gos que estima, com qualsevol de nosaltres.

I, és clar, no puc donar per acabat aquest comentari sense abans dir-li al Carles que m’ha encantat el seu poema. Suposo que si tant m’ha agradat és perquè, a part de ser entenedor i estar molt ben escrit, en el retorn d’Ulisses sempre he trobat a faltar una arribada triomfal de l’heroi a l'illa i la seva retrobada amb Penèlope només arribar a la costa. Per això trobo encara més bell aquest poema. Així que gràcies per oferir-nos aquest “final alternatiu”, Carles.

Mireia Boix ha dit...

Salvete tripulants!

Per començar, m’agradaria dir que els dos poemes relacionats amb Ulisses són d’una gran sensibilitat. A més transmeten uns sentiments que, des del meu punt de vista, es poden traslladar a qualsevol època i persona. És per això que al llegir-los sents que aquesta experiència d’Ulisses en la seva tornada a Ítaca ens pot passar a tots nosaltres.

La famosa “Odissea” comença just acabada la Guerra de Troia. El viatge no va ser gens fàcil. Gràcies a l’enginy d’Ulisses, ell i els companys van aconseguir sortir de situacions molt difícils. La cova de Polifem, l’illa d’Èol, l’illa d’Ea...són alguns dels molts indrets on l’heroi va deixar petjada; no oblidar tampoc la famosa illa d’Ogígia on vivia la nimfa del mar, Calipso, que es va enamorar bojament d’Ulisses i el va retenir durant 7 anys!

La suma de totes aquestes situacions va fer que tardés 10 anys en arribar a la seva enyorada Ítaca. Les vivències que va experimentar Ulisses van fer que canviés com a persona. El mite d’Ulisses ens fa reflexionar que les experiències marquen els ésser humans.

Valete!

Isaac Guilà ha dit...

Com qualsevol que vulgui o ho apreciï, el retorn de Ulisses no es sol un conjunt de fets, sinó una lliçó com la que podem apreciar en aquests versos.

Després de 10 anys de guerra i 10 de viatge de retorn ple de sorpreses inesperades i desgràcies una rere l’altre, Ulisses continua amb vida per una simple raó, la de tornar a casa amb la seva gent, la que ell realment s’estima i per la que mereix la pena lluitar qualsevol guerra per conservar-la o passar per tota mena de reptes, com Polifem, el ciclop o Èol, el senyor dels vents.

Ulisses, en la seva Odissea, ens demostra que val la pena lluitar pel que volem o anhelem, encara que per això haguem de desafiar als déus i partir en el viatge que en un principi pot semblar perdut, val la pena resistir i aixecar-se sempre per poder arribar a casa nostra, el seu cas, Ítaca, el lloc que ell desitja tornar per veure de nou a la seva fidel esposa i gos, els quals veurà amb uns altres ulls, els ulls que l’han permet arribar fins allà.

Aldrin Jhay ha dit...

“Conta'm Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre; de molts pobles veié les ciutats, l'esperit va conèixer; molts de dolors, el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim, fent per guanya'el seu alè i el retorn de la colla que duia;”, així és com comença l’Odissea, l’obra d’Homer que narra el retorn perllongat i complicat d’Ulisses.

Donada per acabada la gran guerra de Troia, Ulisses decideix tornar cap a la seva estimada pàtria, Ítaca. Durant el camí ha de fer front a diferents esdeveniments; el ciclop Polifem, el déu Èol, els lestrígons, el cant de les sirenes, Escil·la i Caribdis, les vaques del Sol i la nimfa Calipso seran els protagonistes de les petites batalles que el nostre petit heroi, Ulisses, haurà de combatre per tal de regressar amb la seva estimada esposa Penèlope.
Aquesta, pressionada pels pretendents, intenta donar allargues per endarrerir la tria d’un nou marit.

Atenes, per altra banda, transforma el valent i enginyós Ulisses en un vell captaire, causa de les contínues burles i insults per part dels altres. Ningú no el reconeix llevat del seu gos Argos i Euriclea. Penèlope, ja desesperada, proposa a aquests una prova: tençar l’arc del seu marit i amb ell fer passar una fletxa a través de dotze destrals en filera. Contra tot pronòstic, com una entremaliadura del destí, aquell home vell va ser l’únic capaç de fer-ho (curiós, oi?). Després de confessar la seva veritable identitat, però, Penelòpe no se’l creu fins que no li descriu la cambra conjugal, espai on donem per acabat aquest episodi.

Per acabar, donar les gràcies i l’enhorabona al Carles per haver il·lustrat d’una manera original i elegant l’emocional retorn d’Ulisses, uns versos molt agradables que porten al lector a conèixer aquest esdeveniment.

temenos ha dit...

És certament emocionant constatar com allò que escrius en la més estricta de les intimitats pot ser compartit per altres persones. Tripulant del vaixell, us agraeixo de tot cor les vostres paraules i us encoratjo a continuar buscant en la poesia les claus que ens ajudin a entendre la nostra pròpia vida. Abrasus fraterns

Sergio Prieto ha dit...

Salvete tripulants!
El retorn d’Ulisses a banda de ser una magnífica història i ser el súmmum de la literatura clàssica; aquests famosos versos també ensenyen valuoses lliçons i fan reflexionar. El pobre Ulisses després d’haver estat 10 anys a Troia en una violenta i cruel guerra, també va haver de patir la ira dels implacables déus i dees i trigar 10 anys més en arribar a la seva apreciada terra, Ítaca i a més a més ha d’enfrontar-se a innumerables circumstàncies i problemes. Però acaba vencent a les adversitats, gràcies a la metis, que transmet seva deessa protectora, Atena i aquesta metis es complementa amb l’esperança de tornar a veure al seus habitants i la seva estimada muller Penèlope.
Valete omnes!

Sergio Prieto ha dit...

Salvete tripulants!
El retorn d’Ulisses a banda de ser una magnífica història i ser el súmmum de la literatura clàssica; aquests famosos versos també ensenyen valuoses lliçons i fan reflexionar. El pobre Ulisses després d’haver estat 10 anys a Troia en una violenta i cruel guerra, també va haver de patir la ira dels implacables déus i dees i trigar 10 anys més en arribar a la seva apreciada terra, Ítaca i a més a més ha d’enfrontar-se a innumerables circumstàncies i problemes. Però acaba vencent a les adversitats, gràcies a la metis, que transmet seva deessa protectora, Atena i aquesta metis es complementa amb l’esperança de tornar a veure al seus habitants i la seva estimada muller Penèlope.
Valete omnes!