15 de febrer de 2015

Uns grecs ben menuts!


Com tots ja sabeu, el passat divendres 13 vam celebrar carnestoltes a l’Escola. Els més petits van dur un munt de disfresses diferents, però nosaltres –convidats per l’Ona, la seva tutora, i en Jordi- vam anar a visitar una classe en concret: 3r de Primària A, que es disfressaven de... grecs! Els nens feia setmanes que es preparaven per a aquest dia i bé que ho vam notar! Tenien tota la classe decorada d’imatges i dibuixos a més de saber-ne un munt de coses ja, dels antics habitants de l’Hèlada.

Quan en Jordi ens va proposar d’anar a explicar un mite als nens, no ens ho vam pensar dues vegades: ens encantava la idea! Després de rumiar-ho una mica ens vàrem decidir per explicar Teseu i el Minotaure, ja que vam pensar que ens aniria molt bé per tractar amb els nens el tema de la por i com superar-la. Així, a més de tenir una part lúdica, l’activitat també serviria per a fer una petita reflexió amb ells.

Arribat el moment, ens vam presentar a la seva classe, on les dues vam ser rebudes amb molta il·lusió pels petits que, per cert, anaven guapíssims! Ens van impressionar amb les disfresses tan maques que duien i ells, tot cofois, ens les van estar ensenyant molt orgullosos. Un cop asseguts, amb el suport d’una senzilla presentació amb diapositives que havíem preparat, els vam explicar el mite. Els vam fer una petita explicació de per què els grecs els explicaven i els vam narrar la història de com l’heroi atenenc va acabar amb el temible monstre de cap de brau.



Abans de començar teníem una mica de por que els nens no parlessin gaire o no s’hi impliquessin massa, però aquests dubtes es van esfumar des del minut zero: no paraven de fer preguntes! Tot els hi feia curiositat i tenien una gran imaginació. Aixecaven tant la mà que quasi no ens deixaven explicar. La seva resposta va ser increïble, ens va encantar. Amb l’ajut de les imatges i d’un fil daurat que vam usar per a simular el fil que Ariadna li donà a Teseu, vam explicar el mite davant d’uns vint-i-cinc nens ben atents i amb els ulls ben oberts. El reportatge fotogràfic en dóna fe!



Un cop el relat ja estava explicat, vam comentar amb ells com, fins i tot Teseu, tenia por a entrar al laberint i com ho va aconseguir gràcies a l’ajuda d’Ariadna, la preciosa filla de Minos, el rei de Creta. Ens van estar explicant un munt de coses que a ells els hi feien por i vam reflexionar plegats de com n’és això de normal i com, amb l’ajuda d’algú, sempre es poden superar aquestes pors.

Finalment, vam concloure la visita fent-nos fotos i parlant amb ells. I com en són d’afectuosos! Ens van estar vinga a demanar fotos i que els hi escrivíssim missatges a les agendes. Ens van explicar un munt de coses i nosaltres els hi vam escriure el seu nom en grec. Al cap d’una bona estona de “retenir-nos” amb abraçades i petons, ens en vam anar de la classe amb un gran sentiment de felicitat i pensant com n’ha estat de positiva i enriquidora aquesta experiència. Va ser tot un plaer compartir carnestoltes amb ells i, sens dubte, després de veure la seva magnífica resposta i de que ens ho hagin demanat... volem repetir! Estem pensant de preparar-los una... gimcana!

Per últim, volem agrair a la tutora dels nens, l’Ona Lasierra, que ens donés l’oportunitat de viure aquesta experiència per poder introduir els nens en el fantàstic món dels mites clàssics.

Júlia Roig
Alba Gracia
1r batxillerat – Grec I


16 comentaris:

Jordi Rojas ha dit...

Salvete,

Impressionant!! Una fantàstica feina de la Júlia i de l'Alba. Felicitats!!! I de ben segur que una fantàstica experiència pels nens i nenes de 3r de primària.

Encara que sembli repetitiu, no deixa de ser cert que el món clàssic no s'ha quedat en el passat, sinó que els seves històries encara són aplicables avui en dia. És un regal que il·lusiona veure que encara serveix.

Felicitats un altre cop i que el vaixell continuï navegant!

Valete

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Júlia, Alba,... no tinc paraules per agrair-vos l'entusiasme que hi heu posat. Aquestes són les experiències que donen sentit al fet d'educar i ser educat i ens marquen el camí correcte. Implicar-nos en el que ensenyem i apreneu és altament satisfactori i ens proporciona un espai de felicitat que tots agraïm.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Jordi, quina il·lusió retrobar-te de nou!!! Tu vas ser un tripulant exemplar, amb un entusiasme, com aquestes dues intrèpides marineres, a prova de bomba. Suposo que esperes la Magna MMXV amb candeletes, oi? Una abraçada!

Anna Martínez Gessé ha dit...

Fantàstica entrada! Moltes felicitats pel treball fet.
Trobo que és una activitat en la que poden aprendre els nens d'una manera divertida i participativa, i tu disfrutes de veure com aprenen i amb la satisfacció que et quedes havent fet aquesta activitat.
A mi m'agradaria fer una activitat d'aquest tipus ja que és una manera d'aprendre i fer aprendre als altres d'una manera divertida com per exemple fent una gimcana.

Gemma Mateos ha dit...

Jordi, gairebé tens una APS amb molts anys d'antiguitat. Ara els de 3r que vagin a infantil a fer una representació del mite que els han explicat!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

APS??? Què és això, Gemma?

Gemma Mateos ha dit...

APS (Aprenentatge i Servei). Esdevé quan dues persones, entitats, associacions... Tenen una necessitat. Per exemple, necessitem ajuda amb els ordinadors. Doncs els que fan informàtica a cicles ens ajuden i nosaltres a canvi fem que ells practiquin el que estan estudiant.
Totes dues parts donen o aporten un servei i reben quelcom a canvi, també.
Jaja.
Et sembla bé, oi?

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Ah, el famós QVID PRO QVO llatí!!!!!! Nihil novum sub sole! Gràcies, Gemma.

Sofia ha dit...

Salvete, tripulants!
Aquesta és una gran iniciativa. Sóc de les que creu molt fermament en l’etapa d’infantesa de les persones com a etapa fonamental en la nostra vida. És un moment de màxim aprenentatge i de total absorció de les conductes que t’envolten. És per això que és transcendental: es poden aprendre moltíssimes coses bones i normalitzar conductes que seran de gran utilitat en l’etapa de maduresa, però també és perillós perquè es poden assolir molts mals costums. Per aquesta raó, la mitologia és un mitjà perfecte per transmetre certs valors molt positius i per educar en l’encert a través de l’error, sense sortir malparat. A més a més, és maco poder pensar que les històries clàssiques del món antic, poden desbancar les clàssiques històries del món modern, que tant mal han fet en molts casos, creant estereotips i cànons de tot tipus, entre d’altres.
És molt interessant això que comenteu de les ganes de saber més dels nens. És una característica molt pueril que no hauríem de desaprendre mai: la de tenir curiositat, interès i inquietud.

Aldrin Jhay ha dit...

Salvete!

Donar les gràcies a la Júlia i a l'Alba per l'esforç i les ganes que han posat en fer aquest projecte. Veure el somriure dels nens ha estat fascinant! Segur que no només els nens han après alguna cosa, ja que posar-se al davant i explicar un tema, que a parer meu, té molt a dir, és enriquidor, i a més, una experiència que tots voldrien gaudir.

Dafne Serra ha dit...

Salvete!

Primer de tot felicitar a l'Alba i la Júlia per aquesta fantástica entrada! Feia dies que intuïa que les dues en portaven alguna entre mans,però caram! Aquesta n'és una ben pensada! Mai està de més ensenyar una nova manera d'aprendre i fer veure l'origen mitològic als més menuts els quals tenen una ment més oberta que la majoria d'adults. Poseeixen inquietud, curiositat i la capacitat de plantejar-se preguntes que nosaltres prbablement passaríem per alt donant-les per més que sabudes o com a sense sentit. I quina millor manera que la mitologia. Plena de valors, preguntes i significants lliçons que, a la mínima que rasquem una miqueta ja surten a la llum?
Per altre i últim cop felicitar a les meves companyes per tan bon treball!

Valete

Mireia Boix ha dit...

Salvete tripulants!

Enhorabona Júlia i Alba per la gran feina que heu fet! Per les fotografies i pel que expliqueu, es nota que tant vosaltres com els nens us ho vau passar d'allò més bé!
Trobo molt interessant que hàgiu explicat el magnífic mite de Teseu i el Minotaure a través d'un conte! Com tots els mites, és una història molt enriquidora i entretinguda.
Que bé que els nens hagin rebut coneixements sobre els valors i la mitologia que explica aquest mite! És important que des de petits tinguin l'oportunitat d'endinsar-se en aquest món.

Valete!

Nadia Ha Go ha dit...

Salvete tripulants!

Felicitats per aquesta feina que heu fet! Explicar mites a aquests nens, és una experiència enriquidora, tant pels nens com per elles ja que elles han vist que els nens gaudien, perquè veure a aquests nens somriure és un objectiu aconseguit! I també, saber que el món clàssic encara està present és molt important, ja que d'aquests mites s'aprenen molts valors.

Valete!

Natalia Fernandez ha dit...

Salvete!

Enhorabona a la Júlia i a l'Alba per aquesta feina, es fascinant veure com els nens s'interessen per la cultura clàssica i els hi agrada tant ja des de ben petits. Opino que és important ensenyar-lis des de petits ja que els hi pot ajudar molt a aspectes de la seva vida personal i els hi dona lliçons que els hi serviren per a tota la vida. I a més d'aprendre també s'ho passen bé escoltant les històries, i per això crec que s'hauria d'explicar molta més mitologia als nens petits, ja que es una manera divertida i educativa d'ensenyar-lis lliçons per a la vida.

Sergio Prieto ha dit...

Salvete tripulants!
Molt bon treball per part de la Julia i l’Alba, crec que aquesta iniciativa que han tingut les meves dues companyes s’hauria d’aplicar més vegades, ja que a l’etapa d’infantesa es quan una persona més aprèn i assimila conceptes. També penso que des de ben petits s’hauria d’ensenyar (d’una manera didàctica) l’impressionant món de les clàssiques, ja que saber gramàtica llatina i etimologia grega/llatina t’ajuda a entendre el nostre idioma i poder entendre/aprendre nous conceptes; la mitologia explica grans valors d’una manera amena, divertida, entretinguda i didàctica que els nens poden entendre i a partir d’estudiar les dues civilitzacions (grega i romana), el seus antecedents, la seva evolució i la seva fi es pot entendre la societat europea (especialment la mediterrània), un exemple seria la coneguda “dieta mediterrània”, que es basa en el pa, oli i vi (com la dieta dels grecs clàssics).
Valete omnes!

Maria Fernandez ha dit...

Salvete tripulants!
Felicito a les meves companyes per haver pres aquest projecte amb molt bona actitud i predisposició. Em fa il·lusió saber que gràcies a elles, els nens van poder conèixer un mite i valorar-lo ja que els hi van demanar que tornessin a explicar un de nou!! Elles molt contentes del seu treball realitzat i jo amb ganes d'emprendre un projecte d'aquestes característiques i poder viure l'experiència!
Valete!!!