30 de novembre de 2014

De quin color era la Grècia clàssica?



"Nunca vi el color de la Prehistoria, pero sí el color de sus pinturas. Este documental es una reflexión sobre cómo percibimos la Historia y en qué medida esta percepción se corresponde con la realidad. ¿De qué color era la Grecia Clásica? ¿Y el Antiguo Egipto? ¿Y la Edad Media?"

Escolteu i gaudiu visualment d'aquest documental (2013) de Victoria Oliver Farner, una interessantíssima reflexió sobre la relació que hi ha entre la realitat i les arts plàstiques com a voluntat i representació de la història humana. Quina imatge ens hem fet de les èpoques passades, a través de què i de qui hem pensat i pensem el món? Quines certeses podem tenir? Què hi ha al darrere del que veiem? Moltes preguntes que ens conviden a la reflexió. Sapere audete!





8 comentaris:

lpp1998@gmail.com ha dit...

És verdaderament curiós el fet que la gran majoria de nosaltres imaginem la Grècia Clàssica de color blanc/beix, la tenim present com a símbol d'orde, harmonia, llum, raó... de color blanc (Símbol de la raó i l'ordre). Però és encara més curiós el fet que la Grècia Clàssica no era com suposàvem que era, tot al contrari, era de colors vistosos que impacten a la vista. Segurament hem sigut influenciats pel fet que actualment veiem les escultures i les runes de l'antiga Grècia d'aquest color blanc/beix. I segurament també hem sigut influenciats per Hollywood, que no ha respectat en la gran majoria dels casos l'estètica original grega, i ha tendit més a una Grècia idealitzada i més comercial.
Com a conclusió crec que podem treure que a vegades fins i tot la vista ens pot enganyar...

LUCAS PARRA PÉREZ

Dafne Serra ha dit...

Salvete!
Aquest text i corresponent video m’ha fet pensar i raonar la quantitat d’estereotips pels quals ens hem deixat influenciar al llarg del temps. Nosaltres sempre ho hem vist més fàcil; ens hem acostumat a relacionar Grècia i ja en general la cultura clàssica, als colors pastel com el beige, el blanc o el gris. Això també es pot relacionar amb la manera que tenim de visualitzar altres èpoques de la historia i associar-les a diferents imatges i colors. La pregunta és: Per què ho fem? Al llarg dels anys, ja sigui per medi d’obres d’art, escultures o l’indústria cinematográfica en si, ens han acostumat a relacionar cada aspecte amb un estereotip, com si ja de per si els que ens han precedit ens poguèssin afirmar que eren d’aquesta manera. Tot i així tampoc es que ens haguem pres la molèstia de mirar més enllà i descubrir que al cap i a la fi, no em de creure ni afirmar tot alló que veiem.

Valete!

Nadia Ha Go ha dit...

Sempre hem pensat que les escultures de l'antiga Grècia, estaven realitzades amb marbre i per això les veiem blanques. És veritat? Amb aquest video hem pogut esbrinar que no sempre han estat fetes de marbre blanc (que dona aspecte de tranquilitat, lluminositat...) sinó que s'han fet de bronze i també estava pintat amb colors, però aquests colors no eren apagats, tot el contrari, cridaners (vermell, groc...). Aquesta pintura s'ha deteriorat amb el pas del temps, per tant el que nosaltres veiem en l'actualitat és marbre i blanc.

Jo penso que el que veiem no sempre és cert, encara que sigui amb els nostres propis ulls. Es diu que una imatge val més que mil paraules és veritat però a vegades no, perquè tal com ho veiem ara no és igual que com era a la seva època.

Nàdia Hania

Aldrin Jhay ha dit...

Aquest vídeo el vaig veure per primer cop a tercer de secundària. És un vídeo bastant curiós i et fa reflexionar sobre la vertadera importància de la història i la relació d'aquesta amb la realitat.
Avui en dia tots nosaltres ens guiem pel que veiem, pel que observem i pel que ens diuen o ens transmeten els altres. Tenim el costum de jutjar, etiquetar o definir un quelcom pels aspectes que nosaltres percebem a través dels sentits. Grècia n’és un exemple.

A causa de diferents esdeveniments, la història ens ha deixat constància d’aquesta amb algunes escultures, pintures i ruïnes. Amb aquestes podem tenir idea del que era realment Grècia, però aquestes no són les originals, les primitives. Avui en dia les trobem en un estat caracteritzat pels colors blancs i grisos, aquests però, no els de la realitat.

Quan parlem de Grècia, la relacionem amb les magnífiques escultures esculpides amb marbre o pedra. En aquest vídeo podem apreciar el vertader encant de la Grècia clàssica, un espai policromat i acolorit amb pintures diverses. Ens mostra la vertadera riquesa d’aquesta cultura, que avui en dia, potser, no és recordada així.

Per tant, seria ideal i necessari veure el vertader color de les coses, així conèixer més a fons, deixar de banda els coneixements i anar més enllà dels sentits. Amb aquests punts podrem aconseguir una nova visió, i així gaudir del vertader encant d'aquesta terra, la Grècia Clàssica.

Isaac ha dit...

Trobo molt important el tema exposat en aquest vídeo, ja que com diu, ens hem deixat enganyar pels pensaments col•lectius que existeixen ara, els quals ens fan creure que Grècia era d'un color blanc/gris, colors que representen la racionalitat, donen sensació d'ordre o fins hi tot saviesa, quan en realitat la gamma existent que posseïen estava composada des del negre fins al blanc (passant per vermell, blau i groc), de forma que ens demostra un altre comentari el qual trobo molt encertat, el de la estàtua, que anomenem mà a una forma, una representació la qual careix de las característiques o qualitats que li atribuïm amb el nom imposat, cosa que diria que és el que ens ha passat, a una representació de marbre li atribuïm tots els colors que s'han perdut amb el temps.
Per acabar, coincideixo en que la vista és el millor dels sentits, ja que amb el tacte no podríem apreciar els canvis produïts al llarg del temps, ni adonar-nos de que la història, és un guany per sempre.

Mireia Boix ha dit...

γεια σου tripulants!

És increïble com els humans tenim estereotips fins i tot per la història. Des que era ben petita, m’he imaginat les columnes i les grans obres arquitectòniques d’un color blanc o beix. Ara, gràcies a aquest vídeo, descobreixo que no és així. Les restes trobades de Grècia, antigament, eren de colors vius: taronges, vermells (reservat per als més rics), blaus... Tots aquests colors eren utilitzats per transmetre missatges subliminars.

Aleshores, per què ens les imaginem de color blanc? Aquest color ha anat apareixent en les escultures per dues raons: pel desgast dels pigments naturals emprats quan es van crear i/o per l’exposició durant milers d’anys a l’aire lliure.

Penso que és interessant reflexionar per què veiem sempre les escultures gregues d’un color clar. La televisió, les revistes, els films, les fotografies... Sempre aquestes ens han mostrat la Grècia clàssica d’un mateix color.
Ara bé, la gran pregunta és: Per què?

Αντίο!

Júlia Roig ha dit...

Salvete tripulants!

És curiós veure com la gent, inconscientment, atribuïm signes o colors a certes coses. En la societat està preestablert un sistema de símbols que moltes vegades ni ens plantegem i dels quals no ens adonem compte; i quan parlem dels colors de Grècia n’és un clar exemple.
Sense anar més lluny jo per exemple veig a Grècia de color gris sense ser conscient.

A la meva carpeta hi vaig posar una sèrie de colors per a distingir les assignatures i a la de grec li vaig posar el gris. Atribueixo el gris al marbre de les grans construccions gregues. És difícil no fer-ho quan, a part de que tot el que ens ha quedat ja no conserva els colors, fins i tot les pel·lícules ens mostren a Grècia així. A Hollywood es recreen les ciutats hel·lenístiques amb aquesta estètica i, de fet, si no ho fessin així a la gent li sobtaria massa trobar-se una Grècia en colors en una pel·lícula.

Crec que és important mostrar a la gent que no tot és tal com es creu. Plantejar-nos certes coses i adonar-nos que la visió preestablerta que es mostra de moltes coses no sempre és certa. Potser per als colors de Grècia ja és massa tard, no ho sé però crec que ara mateix a la gent no li agradaria trencar amb l’estètica amb la qual la conceben: ordenada, de formes perfectes i blanca.

Valete omnes :)

alba gracia ha dit...

Em sorprèn com la majoria de nosaltres ens imaginem la Grècia clàssica totalment diferent al que ,és realment. En el meu cas me la imaginava amb colors freds (blanc, blau) que representen l’ordre, la racionalitat, potser per les ruïnes actuals o per les imatges que ens han fet creure les pel•lícules...però ens hem adonat dels colors que realment tenia aquesta civilització eren colors vius, brillants…
Per tant podem reflexionar sobre com a vegades les coses no son el que realment pensem o ens imaginem.