30 de novembre del 2014

De quin color era la Grècia clàssica?



"Nunca vi el color de la Prehistoria, pero sí el color de sus pinturas. Este documental es una reflexión sobre cómo percibimos la Historia y en qué medida esta percepción se corresponde con la realidad. ¿De qué color era la Grecia Clásica? ¿Y el Antiguo Egipto? ¿Y la Edad Media?"

Escolteu i gaudiu visualment d'aquest documental (2013) de Victoria Oliver Farner, una interessantíssima reflexió sobre la relació que hi ha entre la realitat i les arts plàstiques com a voluntat i representació de la història humana. Quina imatge ens hem fet de les èpoques passades, a través de què i de qui hem pensat i pensem el món? Quines certeses podem tenir? Què hi ha al darrere del que veiem? Moltes preguntes que ens conviden a la reflexió. Sapere audete!





23 de novembre del 2014

Ignis geluque

Ahir vam tenir a casa celebració inter ueros amicos i, com ja és tradició, la convidada en qüestió ens va regalar la seva amistat acompanyada d'un vi amb referències clàssiques. PRIMVM VITΛE, SAXA LOQVNTVR o CIRCE són algunes de les perles enològiques que han desfilatat per la nostra taula i per aquest blog. Aquesta vegada, la joieta va ser un Ribera del Duero, criança del 2008, denominat Altos del Tamarón i, com ja acostuma a ser un vell (i bell) costum, aquí en teniu la prova: un etiquetat en magnífic llatí clàssic que fa honor a allò que hem sentit a dir unes quantes vegades... quidquid latine dictum sit, altum uidetur. Prosit!


Qui ens en pot fer una traducció més o menys acurada?


9 de novembre del 2014

Fisc


A l'antiga Roma, hi havia un tipus de cistell de vímet o joncs que s'anomenava fiscus. Aquest cistell era el que utilitzaven els publicans, cobradors d'impostos de Roma, per a ficar-hi els diners cobrats.

Amb el temps, fiscus passà a significar qualsevol dipòsit o caixa per a guardar-hi els diners dels impostos. Ja al segle I aC, en època imperial, fiscus servia per a referir-se a l'erari públic, mot, per cert, amb un origen ben curiós: en llatí, aes era el 'coure'. Com que moltes monedes eren d'aquest material, l'erari passà a ser el conjunt de monedes: el tresor públic.

Encara que avui Hisenda ja no pugui recollir els impostos amb un cistell, la paraula sí que ha arribat fins als nostres dies: fisc és sinònim de tresor públic i, a més, ha donat derivats com ara fiscal o fiscalitat.

Feliç curs, tripulants del Vaixell. Us animeu a cercar paraules de l'àmbit econòmic amb un origen grecoromà? 

Marta Simón