5 de novembre de 2013

Estimat Horaci!


Quinto Orazio Flacco, Giacomo Di Chirico

    "Tinc uns camps petits, i el gràcil alè de les muses gregues", diu Horaci d'ell mateix, a l'Oda XVI. Aquests camps de què parla molt sovint, juntament amb arbredes regades per "movibles rierols", formaven la finca de la Sabina que li va regalar el seu amic i protector Mecenes, noble romà, conseller de l'emperador August, de qui han pres nom tots els protectors de les arts.
    En aquestes terres tranquil·les, el poeta, com més gran es feia, s'hi trobava més bé. Anava a Roma sempre que li calia, per resoldre algun afer o si Mecenes el reclamava. Després, altra vegada cap als prats agradables, cap al menjar senzill -tenia l'estòmac delicat- amb verdures collides al seu hort i olives dels seus arbres. Allà va escriure moltes de les seves poesies més belles.
    Però us voldria presentar físicament el nostre amic Horaci, aquest "homenet graciosíssim", com l'anomenava l'emperador. No era alt, certament; més aviat força baix, i, amb els anys, es va tornar grassonet, ja que tampoc no menyspreava el bon menjar. Ell mateix es comparava, amb sentit de l'humor, amb "un porc grassonet del ramat d'Epicur". Amb això volia dir que li agradava l'ensenyament d'aquest filòsof grec, que recomanava gaudir del plaer amb moderació. També ens diu que tenia els ulls delicats i, quan feia algun viatge, s'emportava pomades per tenir-ne cura. Si el vi o l'aigua dels hostals no li semblava de confiança, s'estimava més estar-se'n.
    Així era Horaci físicament; la seva petita talla no li va pas impedir fruir de l'amor de noies i dones molt boniques, que cantà en els seus poemes. Sobretot, però, li agradava l'amistat i la companyia dels homes més savis de Roma, i tenia una gran qualitat: era fidel als seus amics. Quan Mecenes tenia por de morir-se, li va assegurar en un poema que no el sobreviuria. I així va succeir: al cap de poques setmanes de la mort del seu amic, va morir Horaci, el 28 de novembre de l'any 8, als 57 anys.
    Horaci no havia nascut a Roma, sinó força lluny, a Venosa, i no era pas de cap família rica. El seu pare, de jove, havia estat esclau. Un cop llibert, treballant molt, va prosperar i va poder enviar el seu fill a estudiar a Roma, una vegada acabat allò que avui en diríem "l'ensenyament bàsic", a càrrec del mestre Orbílius, que no planyia els cops de vara. I encara, veient la intel·ligència del seu fill, i fent un sacrifici, li pagà el viatge i l'estada a Atenes, on anaven a perfeccionar els estudis els nobles de Roma. Horaci agraí sempre al seu pare aquest esforç: "Si poguéssim triar els nostres pares -escriu-, satisfet del meu, no l'aniria pas a cercar entre els poderosos magistrats."
    El nostre amic Horaci, doncs, era ric, no de terres, sinó de sentiments afectuosos i profunds, de saviesa, d'amistat i, sobretot, del do de les muses gregues: la poesia. Ell adaptà les més belles estrofes i els ritmes grecs a la llengua llatina; ell cantà l'amor, el pas del temps, l'amistat, la bellesa de les fonts, la grandesa de Roma. Però també gosà de trepitjar un camí nou: explicar la senzilla vida de cada dia en poemes: un àpat, un viatge des de Roma fins a Bríndisi -i no eren tan còmodes com ara!-, una passejada pels carrers de Roma, una simple conversa amb el seu esclau. Tot això ho va fer en uns llibres anomenats Sàtires; i donà preceptes i opinions sobre art i literatura a les Epístoles. Aquests llibres, al costat de les seves Odes immortals i l'anomenat Èpodes, formen el conjunt de la seva obra.
    Fullejant la meva edició de les Odes i els Èpodes, que, per cert, tinc en un estat deplorable de tant llegir-la i rellegir-la, trobo versos i dites per a cada ocasió, per a cada estació de l'any, per a cada estat d'ànim. No se li escapa res de tot allò que forma la vida dels homes; i també m'agrada quan s'empipa amb algú i li dedica versos que el ridiculitzen; si no ho fes així, seria massa perfecte, i no tan humà. Quan s'estudiava més el llatí, tothom sabia dites horacianes, com ara carpe diem (aprofita l'instant que fuig), aurea mediocritas (el daurat terme mitjà) o beatus ille (feliç aquell que s'allunya dels negocis).
    M'ha sabut greu separar Horaci de Virgili en aquesta tria, però m'he decantat per l'amic més assequible. Mirem-los, abans d'acabar la presentació, sopant junts. "Ja vénen els vents de Tràcia, que acompanyen la primavera -li escriu Horaci-, l'estació fa venir set, Virgili. Si vols tastar el vi de Cal·les, porta algun perfum a canvi del meu vi: no sóc ric, i la meva casa no vessa de riqueses. Un petit flascó de perfum farà sortir del celler de Sulpici una bóta d'aquest vi que obre el camí de l'esperança i sap esvair el neguit de les preocupacions." No, no és que Horaci fos avar. El vi de Cal·les era un vi molt car, un dels quatre vins que el poeta anomena: el Cècub, el de Falern i l'esmentat, tots del sud d'Itàlia, de la Campània, i el de Fòrmies, del Laci, la contrada de Roma. Deixem, doncs, els dos poetes menjant potser enciam, olives, carn tendra de xai i bevent vi, coronats amb una garlanda de murtra i jugant a fer poemes començant ara l'un, ara l'altre...

                        Maria Àngels Anglada, Retalls de la vida a Grècia i a Roma, Empúries, 1997

     Després de llegir aquesta presentació que ens fa M.A. Anglada del poeta Quint Horaci Flac, quina imatge us en feu, d'ell? Com creieu que va influir el seu caràcter i la manera d'entendre la vida en la seva obra? Quins són els tòpics horacians més importants i de què parlen? Què en penseu vosaltres, de l'amistat? De què tracten les obres del poeta de Venosa citades per MAA? Hi són totes?




13 comentaris:

Judit Millàn ha dit...

Aquesta presentació de Maria Àngels Anglada és molt interessant i s’explica molt bé la vida d’Horaci.
Jo me’l imagino com una persona molt diferent a les altres, intel•ligent, desconfiat, que li agradava estar amb homes savis, amb una capacitat impressionant en escriure poemes, però el que m’ha cridat molt l’atenció és aquesta fidelitat cap als seus amics (que després de que Mecenes morís, ell va morir en poques setmanes).
Penso que es va notar la seva opinió a l’hora d’escriure quan s’empipava, perquè li dedicava uns versos, però per tot lo altre crec que escrivia molt i bé i que la gent es podia sentir identificada en els seus poemes sobre la vida de cada dia.
Alguns dels tòpics horacians més importants podrien ser:
- Ab ovo usque ad mala: (Des de l’ou a les pomes), que podria significar el mateix que “de principi a final” que es diu actualment. Si pensem amb els aliments, es tracta del començament (ja que en el menjar abans començaven normalment amb ous) i fins al final (perquè el més normal era acabar amb fruita, especialment poma)
- Aliquando bonus dormitat Homerus: (A vegades inclús el bon Homer fa una dormideta), es refereix a que inclús el gran poeta Homer, que va escriure La Ilíada i La Odissea (com hem explicat avui a classe), pot cometre algun error, i que això no li treu totes les coses importants i bones que ha fet.
- Aurea mediocritas: explica l’ideal de vida en que no es prefereix molt ni poc, sinó en tenir les coses necessàries, perquè així no t’has de preocupar per guardar el que es té de més ni per desitjar obtenir el que falta.
- Carpe diem: (aprofita l’instant que fuig), és el “no deixis per demà el que pots fer avui”
- Dulce et decorum est pro patria mori: pretén explicar als ciutadans que lo primer és el bé comú, de tots, abans que el propi o particular.
- Non omnis moriar: (no moriré del tot), Horaci vol resaltar la idea de la permanència del record de les persones, i diu que si s’aconsegueix, una persona no mor del tot. La autèntica mort ve quan la gent s’oblida de les persones que han viscut.
Per a mi, l’amistat és bàsica en les persones, no hi ha res pitjor que no sentir-se estimat o que no importes ningú. Tothom necessita una persona per poder explicar-li les coses, per comunicar-nos, per recolzar-se mútuament i sentir que passi el que passi sempre tindràs algú al teu costat, encara que t’equivoquis.
Horaci en les seves obres parla d’amor, del pas del temps, de l’amistat, de la bellesa de les fonts, la grandesa de Roma i la senzilla vida de cada dia en diferents poemes.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Ostres, Judit, et felicito i estic molt content que, malgrat ser una entrada destinada principalment als de 2n, hagis tingut l'interès de llegir-la i comentar-la. Plurimas gratias, dilecta discipula! A veure si més companys prenen exemple!

Alba Legide ha dit...

Salve!

Doncs pel que hem pogut llegir a l’entrada de Mª Àngels Anglada, Horaci va ser un home modest, que preferia la tranquil•litat més que no pas viure a la ciutat. Tot i ser un home que podria haver arribat lluny i convertir-se en un personatge ric i molt famós, va fugir de tot això i va seguir amb les arrels humils que l’havien caracteritzat sempre.
Penso que el fet d’ haver estat sempre una persona modesta i gens ambiciosa, l’ha marcat de manera significativa en la seva producció. Perquè com diu el vídeo, ell s’allunya de tot el que tractaven els poemes fins ara i passa a escriure sobre qüestions ètiques i socials que van lligades a la tolerància.
Respecte als tòpics horacians, en el text de Mª Àngels Anglada se’n comenten 3:
- Carpe Diem (aprofita l’instant que fuig)
- Aurea Mediocritas (el daurat terme mitjà)
- Beatus ille (feliç aquell qui...)

Però Horaci també ens va deixar un rastre encara més gran de la seva important producció:
- Non omnis moriar (no moriré del tot): La immortalitat de l’artista
- Ab ovo usque ad mala: (Des de l’ou a les pomes), que significa el mateix que “de principi a final”. Fent un paral•lelisme entre els aliments i la vida en el menjar abans començaven normalment amb ous, i finalment s’acabava amb una fruita, especialment la poma.
- Aliquando bonus dormitat Homerus: (A vegades inclús el bon Homer fa una dormideta), es refereix a que inclús el gran poeta Homer, que va escriure La Ilíada i La Odissea, pot cometre algun error, i que això no li treu totes les coses importants i bones que ha fet.
- Dulce et decorum est pro patria mori: ens explica que el primer és el bé comú, el de tots, abans que el d’un mateix.

Crec que l’amistat és un vincle i un amor que tots necessitem, perquè no podem viure sols i allunyats. Per mi l’amistat és el respecte cap el passat de l’altre, és aquella mirada que ho diu tot sense articular mot, és saber que no estàs sol i que en els moments més difícils et digui: “pots comptar amb mi, no et preocupis”. Per mi l’amistat és totalment imprescindible per poder créixer i sens dubte, ser feliç!

La seva producció esta formada, com bé diu Mª Àngels Anglada per les Odes, les Èpodes , les Sàtires i les Epístoles.
Vale!

Eric ha dit...

Salvete!

Segons la informació que ens proporciona Maria Àngels Anglada al seu text , Horaci va ser una persona molt senzilla, una persona que es conformava amb les poques coses que tenia i que no era gens ambiciosa, ja que no es va deixar portar per l'ambició que d'alguna forma havia "enverinat" a molta gent. Va ser un home que va preferir viure una vida modesta en possessions, però rica en sentiments afectuosos i profunds , com en saviesa i amistat. Segurament la seva idea de portar una vida modesta, sense ser gens ambiciós va influir molt en els seus poemes, ja que va escriure sobre temes molt col•loquials com un àpat o un passeig pels carrers de Roma.


Els tòpics horacians més importants són:

- Ab ovo usque ad mala: Literalment vol dir "Des de l'ou a la poma". Aquest tòpic fa referència al principi i al final d'una obra.

- Aliquando bonus dormitat Homerus: Literalment vol dir " A vegades fins el bon Homer fa una becaina". Amb aquest tòpic es feia referència al fet que tothom pot cometre algun error, fins i tot "el gran Homer".

-Aurea mediocritas: Literalment vol dir "Daurada mitjania". S'elogia la mediocritat, el fet de conformar-se amb poques coses o amb un mateix és.

- Beatus ille: Literalment vol dir "Joiós aquell...". S'elogia la vida tranquil•la del camp allunyada del bullici, els maldecaps i les ambicions de la vida urbana.

- Carpe diem: Literalment vol dir "Exprimeix el dia". En aquest tòpic es fa referència a aprofitar tos els moments del dia i a no desaprofitar cap oportunitat que et brinda la vida.

- Dulce et decorum est pro patria mori: literalment vol dir "És dolç i honorable morir per la pàtria". S'exalta el patriotisme de Roma i la preocupació pel bé comú abans que el propi.

- Non omnis moriar: Literalment vol dir: "No moriré pas del tot". Es fa referència a la immortalitat de l'autor al haver deixat una part seva (la seva obra) que viurà fins la posteritat.


En la meva opinió l'amistat és un valor molt important que actua com un llaç (un nexe) que uneix dues o més persones i que implica una relació d'igual a igual en la que el tracte ha de ser igual entre els components d'aquesta relació. Penso que l'amistat és necessària per poder gaudir completament de la vida i per poder millorar com a persona.

El conjunt de les obres d' Horaci estava dividit en Sàtires, Epístoles, Odes i Èpodes.

Valete!

Gemma Serrano Fernandez ha dit...

Salve
Pel meu parer i desprès d'haver vist el vídeo i llegit l'entrada d'Horaci em sembla un home anacrònic, "fora de temps" ja que d'entre els altres homes de Roma ell tenia la capacitat de profundir en les seves Odes, Sàtires, Epístoles amb temes del món en societat, de la literatura, del art, era ric en saviesa i donava culte als sentiments despreocupats de les persones.

Crec que la seva vida i els seus estudis van marcar un caràcter i una fita de vida poc usual que ell pretenia divulgar mitjançant els seus poemes per tal d'ensenyar-ho a la civilització. Apart d'això Cèsar August li oferir un lloc de secretari personal al seu costat però aquest no acceptà la temptadora oferta pels seus principis epicurians. Cèsar es ruboritzà perquè no li havien ensenyat anteriorment les obres d'aquest autor.

Els tòpics horacians més destacats són aquests:
*Carpe Diem (aprofita cada instant que fuig)
*Aurea Mediocritas (el daurat terme mitjà)
*Beatus ille (feliç aquell qui...)

Horaci va ser un bon amic dels seus amics com diu Mª Angles Anglada, defensava l'amistat amb fidelitat a la companyia que ell tenia com a "amics", una paraula que se'n ha de tenir cura a qui es destina avui en dia. Per a mi sentir que Horaci tenia aquest valor cap a l'amistat em fa adonar que no és simplement la bona relació que hi ha amb els altres sinó que pot ser una experiència personal que es pot sentir i et pot fer sentir feliç.

En conjunt, escriví els Epodes, disset poemes de metre iàmbic, inspirats en l'obra d'Arquíloc i en la poesia grega hel·lenística, les Sàtires, divuit poemes, en dos llibres, en hexàmetres d'una notable perfecció i d'amplíssims recursos estilístics, amb moltes referències autobiogràfiques; les Odes: inspirades en Safo, Alceu

No sé si Horaci es deuria sentir diferent als altres o no, però amb una capacitat de raonament, personalment penso, diferenciat dels altres va fer marca en la cultura clàssica i en la seva immortalitat literària. Horaci: "Non omnis moriar"

Vale!!!

Maria Ros ha dit...

Salve!

Amb aquesta descripció de M.A. Anglada em puc imaginar a Horaci com una persona molt senzilla, fidel al seus amics,com ja s'ha dit, i bastant solitaria, ja que encara que li agradés rodejar-se d'homes savis, preferia la seva vida al camp que a la ciutat. També era un home "de vida"; i amb aquesta expressió em refereixo a que era amant del bon menjar i de la bona vida. Crec que això va influir en la seva obra, ja que al estimar la vida i els seus petits plaers tal i com ho feia ell, es podria dir, que tan les seves obres com els tòpics internacionalment coneguts, fan referència a una vida plena i feliç, sense preocupar-se per ostentar.

Hi ha varis tòpics horacians però els més reconegut són el "Carpe Diem" que significa "Gaudeix del moment", "Beatus ille", és a dir "Feliç aquell" que viu al camp amb tranquil·litat sense els neguits de la ciutat.

També trobem el tòpic "Aurea Mediocritas" que es tradueix per "La mitjania daurada", que és l'elogi a la moderació i a l'austeritat. També esta el tòpic anomenat "Frugaliter" que fa referència a la senzillesa i als petits plaers de la vida, com l'amor, l'amistat, el menjar i el beure, etc.

Un també molt destacable és el de "Tempus Fugit", que diu que el temps fuig, però no torna o el tòpic de "Non omnis moriar", que diu que encara que l'autor mori, la seva obra perdurara. Aquest és el cas de Horaci, ja que avui en dia, el seguim recordant per les seves obres.


Parlant de l'amistat, per mi és un vincle essencial, ja que necessitem dels altres en qualsevol situació, perquè hi ha vegades que no som capaços de sortir d'un problema per nosaltres mateixos. Crec que l'amistat es basa en aquell refran que diu "Hoy por ti, mañana por mi" i que reflexa molt bé el que es ajudar en tot a un amic. Nessitem els altres per tenir diferents punts de vista sobre un tema, però sobretot per ser feliç.

Per acabar, dir que la producció d'Horaci esta formada per les Odes, les Èpodes ,les Sàtires i les Epístoles.

Vale!

Alex Molera ha dit...

Salve!

Continuar escribiendo
En aquesta presentació que ens fa Maria Angles Anglada, em fa veure a Horaci com a una persona senzilla i molt intel·ligent, de família humil ja que el seu pare de jove era un esclau molt treballador. Ell era també una persona agraïda i tenia uns sentiments afectuosos i profunds sobre amistat, la sabièsa i sobretot de la poesia. Ell gracies al seu estimat pare va poder anar a Roma a fer els seus estudis despres del ensenyament bàsic. Li agradava l’ensenyament d’Epicurs ja que el recomenava per gaudir del plaer en moderació. També valorava molt la amistat, la companyia dels hombes més savis de Roma. Era una persona molt fidel als seus amics.

Els tòpics horacians més importants son:
Aurea mediocritas: Es un dels tòpics horaciants que literalment significa "Daurada mitjania". S'elogia la mediocritat, el fet de conformar-se amb poques coses o amb un mateix és.
Beatus ille: Significa literalment "Joiós aquell...". S’associa a la vida tranquil•la del camp allunyada dels maldecaps i les ambicions de la vida urbana.
Carpe diem: Literalment significa "viu el moment". Aquest tòpic ens diu que hem d'aprofitar cada moment que ens dona la vida, no podem desaprofitar cap oportunitat.
Non omnis moriar: Tòpic literari que literalment significa “no moriré del tot”. És la immortalitat de l’artista.

Per a mi l’amistat es una de les coses més importats que hi ha, igual que l’amor i la família. És molt necessari tenir amics al teu costat per poder compartir amb ells tan els riures com els plors, tenir persones que t’ajudin i que t’apollin en tot aquelles decisions que preguis. Que estiguin sempre al teu costat. Per a mi l’amistat es una cosa imprescindible.

Vale!

Joana Bassó ha dit...

Salve!

M’ha agradat aquesta entrada, és interessant.

Horaci físicament m’he l’imagino, tal com he llegit, baixet i gras. però respecte la seva personalitat m’he l’imagino un home molt humil, molt senzill, agradable, bona persona i que es feia estimar.

Horaci escrivia dites sobre qualsevol tema i adequades per a cada ocasió. (estacions de l’any, estat d’ànim...)

Un dels tòpic d’horaci són:

-Carpe diem: es pot traduir com “aprofita el dia”, “aprofita el moment”, “viu el moment”... és un tema recurrent en la literatura universal com una exhortació a no deixar passar el temps que se'ns ha brindat; o bé, per gaudir dels plaers de la vida deixant a un costat el futur, que és incert.

-Baetus ille: és un tòpic literari que consisteix a lloar la vida del camp enfront la de la ciutat. el seu nom ve d'un vers de les èpodes d'horaci que exclama que són feliços els qui aconsegueixen deixar enrere les preocupacions urbanes, justa mesura amb relació als plaers i a les aspiracions.

-Locus amoenus

-Odi profanum vulgum: es tracta d'una aportació horaciana a la tòpica literària. és el menyspreu a la massa illetrada, incapaç d’apreciar la poesia i de comprendre el pensament dels artistes.

-Tempus fugit

-Aurea mediocritas: elogi de la moderació, d'una vida sense excessos. intenta no destacar i viure una vida tranquil•la.

L’amistat per mi és un sentiment convingut amb una altra persona, on hi ha confiança, amor i respecte. L'amistat es troba en els amics i sobretot en la família, trobo que és molt important per viure la vida feliç!

Les obres d'Horaci estaven dividides per les Sàtires, Epístoles, Odes i Èpodes.

Vale!

Carla Bartra ha dit...

Salvete!
Segons aquesta presentació la meva forma de veure a Horaci, és com bé han dit els meus companys, una persona senzilla i segons el que penso havent-ho llegit, una bella persona ja que presenta un interès i una preocupació pels homes. És un home que prefereix la vida el camp que no pas a la ciutat. Per ell l’amistat, la companyia era molt important i ho respectava. No era home de gran riquesa, tenia una gran riquesa amb coneixement. Era feliç amb aquells petits plaers que tenia sobre la vida, no menyspreava allò que la vida li oferia, el menjar, ell la gaudia. I ell ho reflectia en les seves obres, els seus poemes, una vida plena de satisfaccions, feliç , sense problemes.

Jo penso que la seva manera d’entendre la vida, tot allò que havia après,ho va reflectir en les seves obres de la qual cosa pretenia ensenyar la seva concepció als homes, a tots els ciutadans.

Els tòpics horacians més importants són:
-Carpe diem: és un tòpic que significa “aprofita l'instant que fuig”, o “gaudeix el moment” és a dir, exprimeix el dia fins l’últim moment.
-Aurea mediocritas: significa “el daurat terme mitjà” o “la mitjania daurada”, és el conformar-se amb el que la vida et regala i amb el que es té, ser feliç.
-Beatus ille: significa “feliç aquell que s'allunya dels negocis”, aquest tòpic es refereix a dos estils de vida diferent; una tranquil•litat en la vida del camp, i els neguits en la vida a la ciutat.

L’amistat jo crec que és molt important en la vida dels homes, perquè és la companyia, la seguretat que tenim al pensar que no estem sols, que saps que aquella persona sempre estarà allà quan tinguis un problema per ajudar-te. Però l’amistat ha de ser cosa de dos, la confiança, l’estimació que es rep i que es dóna.

Les obres del poeta són les següents:
-Epodes: recull de 17 poemes, que representen la transició entre la poesia satírica i la lírica posterior.
-Sàtires: són 18 poemes en dos llibres. El caràcter més aviat apacible i escèptic d'Horaci fa que, malgrat la desil•lusió que sent després de Filipos i el malestar de veure's obligat a viure d'un càrrec de funcionari, la crítica a la societat present en les seves sàtires sigui més irònica que no agressiva i que en general hi predomini més la burla amable que no l'atac virulent.
-Odes; format per 103 poemes distribuït en quatre llibres és sens dubte el cim de la poesia horaciana, malgrat que va ser poc comprès en el moment de la seva publicació.
Valete.

Arnau Pérez ha dit...

Salvete!

Amb aquesta descripció el personatge d’Horaci queda com un home més proper, més humà i no tan mitificat com la majoria el coneixem. Mª Àngels Anglada ens fa veure que ell és un més dels nostres, va una persona que, tot i que ha estat il·lustre i famosíssim, mai ha deixat de ser el que tots som en essència.
La manera d’entendre la vida d’Horaci va afectar clarament la seva obra, ja que molts dels seus tòpics provenen d’aquesta manera senzilla de viure la vida que tenia, per exemple: el frugaliter o el mateix beatus ille que ens és presentat a aquesta entrada estan basats en la seva vida al camp basada en la moderitat i la senzillesa.
Els tòpics més coneguts són: beatus ille (que fa un elogi a la vida del camp), aurea mediocritas (que parla de buscar la felicitat en un punt mig), frugaliter (un elogi a la senzillesa), tempus fugit (explica que el temps és fugaç), carpe diem (que ens convida a viure cada moment de manera única) i non omnis moriar (que ens parla de la immortalitat de l’artista mitjançant les seves paraules).
Horaci no sols va escriure les Sàtires (poesia crítica amb elements autobiogràfics), les Epístoles (poesia de reflexión moral i filosòfica), les Odes (lírica amb quatre temes principals: lloança a August, elogi de l’amistat, del camp i de la natura) i les Èpodes (lírica crítica), sinó que també va escrire Carmen Saeculare i Ars Poetica (obra que també va escriure Aritstòtil).

marina ha dit...


Salvete Tripulants!
Horaci segons el fragment llegit anteriorment per mi reflecteix la figura d’una persona molt humil i interessant. Una de les coses que m’ha cridat l’atenció d’aquest fragment de la Maria Àngels Anglada és quan diu que el pare d’Horaci va ser esclau i va haver de treballar molt durament per poder enviar al seu fil ha estudiar a Romà per tenir una bona educació.
Personalment crec que Horaci era tan humil i respectuós ja que sabia que era treballar dur per aconseguir una meta, ja que els seu pare va lluitar perquè ell tingues un bon futur.
Horaci en la seva poesia crea els tòpics però no de manera conscient. La influència d’Horaci no ha arribat a ser tan gran com d’altres. Se’l coneix com el poeta dels tòpics.
Un dels tòpics més coneguts d’Horaci és el famós Carpe Diem que significa “ Gaudeix el moment”. Aquest tòpic ens parlar sobre com cal aprofitar cadascun dels moments que ens regala la vida i apreciar aquest univers de petites coses de què hem de gaudir per donar sentit ple a la nostra existència.
Un altre tòpic molt conegut és el Tempus Fugit que significa “El temps fuig per no tornar”.
Expressa l’elogi de la senzillesa, que alhora comporta la lloança dels plaers frugals de a vida com l’amistat, l’amor, els descans...
També està el tòpic Aurea Mediocritats que vol dir “La mitjana daurada”.
Fa referència a l’elogi de la moderació i l’austeritat, el conformar-se amb el que la vida et regala sense més aspiració que la de ser feliç amb el que s’ és.
Non omnis morai “No moriré pas del tot. Aquest tòpic significa la immortalitat del artista. L’escriptor és conscient que, gràcies a la gran qualitat de la seva obra, esdevindrà un poeta immortal.
Personalment crec que l ‘amistat és una de les coses més boniques d’ aquest món i que és una de les coses que s’han de mantenir i cuidar. L’amistat compren moltes coses entre d’elles l’amor, el respecta, la confiança, veritat, lleialtat, seguretat...
Penso que els amics són molt importants en les nostres vides ja que gràcies a ells podem arribar a fer coses que sols no podríem.
Per Horaci com podem comprovar l’amistat era una cosa esplèndida i això queda reflectit en els seus poemes.
Les obres d’aquest gran poeta són:
Sàtires: retrats irònics del seu temps dividits en dos llibres i escrits en hexàmetres
Epodes: Disset poemes amb un total 625 versos, dels quals quatre són probablement apòcrifs. Horaci no els anomenava epodes, sinó iàmbics, sent fidel a l'escola de Gai Valeri Catul.
Carmina (Odes): Són quatre llibres que contenen un total de 3.038 versos. Horaci els comparava orgullosament a les Piràmides d'Egipte, i és en efecte l'obra mestra absoluta de la lírica romana.
Epístoles: La seva última obra, en la qual, coincidint amb una actitud vital i literària més calma i més propícia a la reflexió moral que a la invectiva i la sàtira que van caracteritzar les seves obres primeres, va optar per la ficció epistolar sense abandonar l'escriptura en hexàmetres.
Entre les Epístoles es troba la cèlebre Art poètica, que va marcar les pautes de l'estètica literària llatina.

Valete.

Mireia Mateo Marín ha dit...

Salvete!

El cert és que he hagut de llegir dues vegades la presentació de Maria Àngels Anglada sobre Horaci per poder entendre el que realment ens volia transmetre.
Horaci era un home baix, grassonet i d'ulls delicats, però tot i així tenia un gran èxit entre les boniques dones.
Es declarà a si mateix com un seguidor de la filosofia d'Epicur. Aquest recomanava gaudir del plaer amb moderació.
A Horaci li agradava envoltar-se de la companyia dels homes més savis de Roma.
Aquest fet i el de seguir la filosofia d'Epicur van influir molt en la seva manera de pensar i per tant en la seva manera d'escriure i d'entendre la vida.
El poeta era un home fidel als seus amics, ja que aquest tema, el de l'amistat, era un dels més interessants per a ell.
Personalment considero que tots hauríem de prendre exemple d'Horaci i ser fidels als nostres amics, ja que molts cops no els valorem prou o no els donem la importància que mereixen i al cap i a la fi aquests qui demostren ser els teus amics són els que et fan créixer com a persona.
Horaci va agraïr eternament al seu pare que li pagués els estudis, ja que sabia que li per a ell havia suposat un esforç terrible.
Va escriure Sàtires, Epístoles, Odes i Èpodes.

Cercant sobre alguns dels tòpics horacians més coneguts he reunit aquests:

- Frugaliter: elogi de la senzillesa. Hem d'apendre a valorar i a tenir més en compte els plaers que ens regala la vida com l'amor, el menjar, l'amistat...

- Beatus ille: elogi i idealització de la tranquil·litat de la vida del camp allunyada a la vida de la ciutat, esvalotada i nerviosa.

- Aurea Mediocritas: elogi de la mesura i l'austeritat. Aprendre a viure amb el que tenim.

- Monumentum aere perennius o Non omnis moriar: immortalitat de l'artista. El que queda és allò que resta escrit.

-Tempus Fugit: al·lusió a la fugacitat del temps i a la presència de la mort.

-Carpe diem: cal aprofitar cadascun dels moments que ens regala la vida i gaudir del temps.

Per finalitzar el meu comentari i fent referència als tòpics horacians Tempus Fugit i Carpe Diem deixo aquesta frase, que a mi personalment em té cautivada des de l'instant en què la vaig llegir.
- Diuen que visquis la teva vida com si fos l'últim dia, jo prefereixo fer-ho com si fos el primer.-

Valete!

Ferran Guijarro ha dit...

Salvete!

En primer lloc he de dir que aquest text em sembla molt bo, l’autora té un estil fresc que fa la lectura agradable i gens pesada. Quan he vist l’entrada he pensat que era molt llarga, però en un moment l’he acabat de llegir i puc dir que l’he gaudit força!
Llegint aquest text i amb el que hem explicat a classe, m’imagino a Horaci, per una banda físicament, com un home baixet i grassonet, sempre amb un somriure a la cara. Com a persona, l’imagino com algú, en primer lloc, molt agraït a la seva família i amics, ja que valora enormement el gran esforç que va fer el seu pare per poder pagar el seus estudis. També com a algú humil, amable i bondadós, incapaç de tenir males intencions. En els seus hàbits, l’imagino com un home de vida senzilla, que sap gaudir dels petits plaers que la vida li ofereix, algú que no corre riscos innecessaris, no per covard, sinó per voler dur una vida tranquil•la. L’imagino al jardí de la seva finca assaborint algun dolç mentre escriu la seva poesia.
Crec que la seva manera de fer i pensar influeixen molt clarament en la seva obra, ja que ens vol transmetre la idea de gaudir el moment que pot passar fugaçment fixant-nos en els petits detalls que ens fan més feliços, i aquest és, precisament, el seu modus vivendi.
Els tòpics horacians més destacats són:
-Carpe Diem: el més popular, que significa “gaudeix el moment”. No s’ha de confondre amb “fes tot allò que vulguis sense pensar en les conseqüències”, ja que Horaci vol que gaudim de les coses senzilles que se’ns presenten i ens poden aportar plaers moderats.
-Tempus Fugit, el que en català podem dir com “el temps passa volant”. Està directament relacionat amb el tòpic anterior, ja que com que el temps passa inexorablement hem de gaudir al màxim cada moment de la nostra vida.
- Aurea Mediocritas, la “mediocritat daurada”. El poeta no parla de mediocritat com l’entenem nosaltres, si no que ens parla del terme mig, ni manca ni excés. Defensa que la millor forma de vida es aquella en què no es pateix falta de res però en què tampoc es peca d’excés. L’estat intermedi ens dóna seguretat, estabilitat i tranquil•litat.
- Beatus ile, “afortunat aquell que...” viu al camp, a la muntanya, a l’aire lliure, en definitiva, rodejat de naturalesa. Horaci creu que el millor lloc per viure és l’espai natural, que proporciona pau a les persones, lluny de l’estrès de la ciutat.
- Non omnis moriar, és a dir, “no moriré mai del tot”. L’autor sap que el seu cos morirà, però que la seva obra perdurarà molt de temps, potser per sempre, i mentre això sigui així ell estarà viu en tots aquells que llegeixin els seus versos.
De l’amistat en penso que ocupa un gran lloc en les nostres vides, i crec que és summament important per a nosaltres els adolescents. Estem en una època d’inseguretat, incertesa i dubtes, i el que més necessitem és algú que ens recolzi, que estigui amb nosaltres, encara que no sempre tingui la solució als nostres problemes ens servirà per desfogar-nos, animar-nos i fer-nos somriure tantes vegades com calgui. Per mi això és el que l’amistat significa. També és cert que les amistats poden ser duradores i fugaces, intenses o moderades, però crec que no hi ha dos tipus d’amistat iguals. Tot depèn de les persones que la composen i la relació que hi ha entre elles, la confiança, etc. Encara sóc jove per saber si tindré una amistat d’aquelles de tota la vida, però sé que aquelles amistats reals són aquelles que malgrat passin anys i hi hagi distància, quan es retroben no perden ni una mica de la força que tenien abans. Crec que a vegades hauríem d’agrair als nostres amics el simple fet de ser-ho i d’acceptar-nos tal com som, estimar-nos i cuidar-nos, ja que em sento afortunat de tenir els que tinc.
Tornant a Horaci, les seves obres són les Sàtires, que ens parlen dels petits plaers del dia a dia, les Epístoles, on parla de les seves idees sobre art i literatura, acompanyades de les Odes immortals i l’Èpodes.
M’ha agradat molt comentar aquesta entrada, he pogut reflexionar sobre l’amistat i expressar allò que tenia a dins!
Valete!