27 d’octubre de 2013

THERMAE ROMAE


Com ja hem vist en tantes ocasions, el món de la cultura clàssica envaeix el nostre entorn -en el bon sentit de la paraula- i camina al nostre pas sovint sense que ens n’adonem. És per això que he pensat en aportar el meu granet de sorra tot explicant-vos un nou exemple d’aquest interès real i actual per aquesta cultura que encara perdura i està present en les nostres vides.
Jo, com a bona rara auis, he decidit publicar l’entrada sobre un manga anomenat THERMAE ROMAE. El títol, estimats tripulants i filadors, ja ens dóna una bona pista sobre el que ens trobarem quan obrim el fantàstic còmic, però, tot i així, us en faré cinc cèntims.

La història té lloc a l’antiga Roma i l’acció se situa, concretament, l’any 128 dC, durant l’època de l’emperador Adrià. Lucius Modestus, el nostre protagonista, és un arquitecte de termes romanes que té problemes quan els constructors no accepten els seus encàrrecs per manca de creativitat i el fan fora, de manera que el seu amic Marcus el convida a passar un dia a les termes perquè així pugui alliberar-se de les tensions i pressions patides a la feina. Mentre està submergit dins l’aigua troba un forat per on decideix lliscar. El que no imagina és que acaba de succeir un fet inversemblant. En Lucius viatja a través del temps i l’espai fins arribar a uns banys termals de Sento, Japó, en ple segle XXI. Meravellat per les innovacions tecnològiques, Lucius s’inspirarà en les idees dels “cares planes” (mots amb què es refereix als japonesos, ja que ell no en coneix la seva cultura) i tornarà al seu món, on obrirà les seves pròpies termes inspirades en les que ha vist, revolucionant, d’aquesta manera, l’època en què viu.



L’autora d’aquesta original història és Mari Yamazaki, qui amb gran enginy i sentit de l’humor ens parla a través de les seves vinyetes de les termes i de la importància que tenien no només a l’antiga Roma sinó també del seu paper rellevant a l’actual Japó, on és molt típic anar als banys públics per deslliurar-se de les tensions i fer d’aquest espai un punt de trobada.

El més curiós és veure com aconsegueix descubrir-nos el paral·lelisme entre dues cultures tan diferents com la romana i la japonesa. Per a més inri, el còmic és ple de llatinismes i locucions que ajuden el lector a agermanar-se amb la cultura i la llengua romanes.
Aquesta sèrie ha estat editada en castellà per Norma Editorial i té un total de cinc volums. També ha estat animada amb 4 episodis i té una pel·lícula, Live Action, protagonitzada per actors. Es diu que hi haurà una segona part al 2014, però no és segur.

Ara, però, m’acomiado i dono pas al protagonista de Thermae Romae, en Lucius. Espero que també a vosaltres us hagin entrat ganes de submergir-vos en aquesta curta però molt entretinguda història!

Alba Legide
2n batxillerat





7 comentaris:

Clara Jorquera ha dit...

Ostres Alba!
Mai havia pensat que dues cultures en temps tan llunyans l'un de l'altre, també terres tan llunyanes geogràficament i tant diferents entre elles tinguessin punts en comú.
Una bona entrada ben interessant!

Arnau Pérez Sampietro ha dit...

Què bé, una entrada dedicada al manga! :D
Qui anava a dir que podriem trobar una història que relacionés el japó actual amb el món clàssic? Tot i així, aquesta no és la única sèrie menga amb inspiracions clàssiques i, ja que el meu TR tracta concretament de les inspiracions dels còmics, puc dir que és un tema bastant recorrent a diversos còmics d'arreu del món, un d'ells pot ser Shingeki no Kyogin (Atac al Tità) que, com el propi nom diu parla de titans. És a dir que el món clàssic encara està molt present en molts àmbits de la nostra vida.
En un petit resum és molt interessat poder trobar unides dues cultures tant diferents i tan separades cronològicament i a més en forma de còmic (que personalment m'encanta). Moltes felicitats per la entrada Alba!

Joana Bassó ha dit...

Salve!

Alba felicitats per l’entrada!

Es ben curiós que dues cultures tant diferents tinguin relació. No hagués dit mai que el món Japonès fes referència al món romà a l’any 129 dC. . Realment és interessant saber el que comparteixen.

Vale!

Núria Martínez i Sellarès ha dit...

Salve tripulants!

Un cop més podem veure com avui en dia tenim encara un gran vincle amb la cultura clàssica i que això provoca un gran repertori de productes que constaten aquesta relació. I gràcies a l'utilització d'aquests recursos la gent mostra un major interès i aprèn de tots aquells temes que li eren desconegut fins el moment.
I el que és certament interessant és que pugui relacionar la Roma del 128 aC amb el Japó més actual, una cosa que mai se't passaria pel cap.

Per suposat, felicitar a l'Alba, és una entrada realment curiosa que dona ganes de llegir el còmic esmentat.

Vale!

Judy97 ha dit...

Salve tripulants!

Alba! Moltíssimes felicitats per aquesta entrada què has fet!

Es pot veure com no som tan diferents la cultura clàssica de la cultura actual, i això té un mèrit! Vol dir que per molt temps que hagi passat, es va conservant i per tant mai s'ha anat perdent. I això és molt important i una cosa que s'ha de tenir en compte.

M'ha sobtat que el Japó estigui relacionat amb el món romà del 128 a.C ja que per mí, són com dues coses diferents, però ara sé que tan diferents no eren.

Vale!

Marta Villar Vidal ha dit...

Salvete tripulants!

És curiós veure una entrada, la qual el seu tema vagi dirigit a la història romana i al dibuix manga. Des de el meu punt de vista crear uns dibuixos animats a través de l'època romana, es tenir una ment desperta i amb una imaginació innata ja que molts no serien capaços de crear i enllaçar dos punts tan diferents però que a la vegada tenen un sentit mutu. A més a més ens fa a la idea de que moltes construccions que estan edificades avui dia tenen detalls dels antics romans, en el còmic aquests es contradiuen explicant que un arquitecte romà agafa ideals del segle XXI(una idea molt curiosa)Dono les meves felicitacions a l'Alba Legide ja que ha sigut una molt bona entrada!

Vale!

Sofia ha dit...

Ja parlàvem l’any passat sobre la quantitat de referències clàssiques que ens envolten en la nostra vida quotidiana (i no tan quotidiana) i, inconscientment, ignorem. Veiem, com en aquest cas, a fonts literàries, o a pel•lícules, com Harry Potter, que estan submergides en aquest món tan extens, que se’ns escapa de les mans.
M’ha semblat molt interessant la trama del còmic, perquè com bé ja ha dit l’Alba, és una manera alternativa de conèixer i fer una petita presa de contacte amb aquesta cultura tan especial per nosaltres els humanistes. A més, la comparativa amb la japonesa, té el seu punt, ja que guarden moltíssimes diferències curioses entre elles.
Una idea excel•lent per donar a conèixer les clàssiques d’una manera una mica més lúdica, i així, aprendre coses sense gairebé ni adonar-te.