22 d’octubre de 2013

La filla del cònsol, de Mediterrània Edicions

Escultura del cap d'una dona romana, Museu Capitolí, Roma

Mediterrània Edicions és a punt de publicar una novel·la històrica que porta per títol La filla del cònsol.  El director de la col·lecció, Argumenta Historiae, està buscant una persona experta en el món clàssic perquè en faci una introducció i les notes a peu de pàgina per tal que els lectors puguin contextualitzar millor la història. Graduat en Història Antiga i Filologia Clàssica, ets un dels seleccionats i per tal de demostrar els teus coneixements i optar a la feina cal que redactis 15 de les 26 referències clàssiques que apareixen en aquest fragment. El director, el Sr. Ovidi Masferrer, tindrà en compte aspectes fonamentals del teu redactat com la claredat, la coherència, l’expressió i l’ortografia. Sort!

"El viatge des de Tarraco1 fins a Baetulo2 va resultar esgotador. Enrere vaig deixar la majestuositat de la capital de l'Hispània citerior3 amb certa nostàlgia. El mosaic que decorava la meva estimada domus representant el rapte d'Europa4 em va venir al cap quan vaig recordar la meva primera trobada amb la Clàudia Valèria. Escrita en alfabet grec5, a la part superior s'hi explicava la llegenda de la princesa fenícia, d'una bellesa tan resplendent com la que la meva memòria evocava de la jove patrícia romana. Vaig regirar la bosseta de cuir marró allotjada dins la roba malgirbada que contenia uns quants denaris i sestercis6 i vaig pensar amb indiferència que aquell era l'únic petit tresor que amb prou feines havia pogut salvar de la fortuna que un any abans havia heretat del meu oncle Marc Labiè.

S'acostaven les Saturnàlies7 i l'intens fred feria el meu rostre sense pietat mentre els ulls humitejats per la tristor eren l'únic testimoni de la meva solitud. Era evident que Cupido8 m'havia abandonat i que només Bacus9, amb el seu preuat líquid vermell, podia fer-me oblidar tantes desgràcies. De l'incendi que havia arruïnat casa meva només vaig poder salvar uns quants volums de la biblioteca familiar, la biblioteca privada més famosa de Tarraco. D'entre els llibres, dos m'eren especialmente estimats: un exemplar de l'Odissea d'Homer10, regal del meu germà Quintilià, i el més preuat de tots, un còdex del Miles gloriosus de Plaute11 editat a Emèrita Augusta12 i d'un gran valor sentimental per a mi. Va ser, sens dubte, la primera mostra d'amor que Clàudia em va fer arribar, abans fins i tot que ens coneguéssim després d'una breu estada a Emporiae13.

Mentre el carruatge s'allunyava pel camí principal d'accés a la gran urbs14 en direcció nord, vaig tenir també un record per a en Màrsies, el meu mestre grec que m'ensenyà les primeres paraules en aquesta llengua que tantes hores de felicitat m'ha regalat. Sempre recordava les dues primeres, antropologia i faringitis15, no sé el perquè, potser per la seva fonètica musical i juganera que em feia riure a les seves classes d'una manera ben espontània i innocent. Quins bells records! I quan m'explicava les històries immortals d'herois i déus, sobretot la del tità Cronos16 enfrontat al seu fill Zeus17. Encara ara em sembla sentir la seva veu, dolça i entusiasta…

Tanmateix, les millors hores passades a Tarraco tenien un paisatge clar i lluminós: el fòrum18 provincial, el gran amfiteatre arran de mar i la majestuositat del circ19 ubicat a la segona terrassa de la ciutat m'havien robat el cor. Com vaig gaudir dels seus espectacles, dels crits de la gent animant o escridassant els seus protagonistes, gladiadors i aurigues enmig de l'arena! Va ser a l'amfitatre on vaig declarar a la Clàudia Valèria el meu apassionat amor i encara ara recordo amb un somriure nostàlgic com ella, agafant-me la mà, va mirar-me seriosa i em va citar de memòria un fragment del poema Venus i Adonis20 que tantes vegades m'havia xiuxiuejat a cau d'orella. No ho oblidaré mai. No podria. I la vegada que el seu pare, el nobilíssim Quint Quadroni, ens va enxampar in fraganti21 a casa seva mentre intentàvem fugir dels esclaus cercant un moment d'intimitat robada. “Sortiu ipso facto!22”, va retronar la seva veu severa però càlida alhora. Va ser ell qui em va donar el millor consell que mai hagi rebut d'una persona: “Nosce te ipsum, coneix-te a tu mateix, Luci!”, solia repetir-me, “com ens recorda el vell savi Sòcrates23. Quanta veritat en tres paraules!

[…]

Avui és divendres24. Baetulo desperta i els crits de la multitud inunden els carrers principals. És dia de mercat. Tant de bo rebi  notícies del cònsol25 des de Roma. Estic impacient. Voldria marxar lluny i oblidar-la. Clàudia Valèria, la meva Penèlope26, el meu amor. Però sé que no podré. Diuen que el temps és un bon metge…"

   

38 comentaris:

Judit Millàn ha dit...

Salve, Sr Ovidi Masferrer!
Aquí li adjunto les paraules que més m’han cridat l’atenció amb una breu explicació. Desitjo que li serveixi per la seva novel•la històrica, ja que em faria molta il•lusió veure que li han sigut de servei:

- Tarraco1 : és l’antic nom de la ciutat romana que actualment és Tarragona. Va ser una de les principals bases d’hivernada dels exèrcits romans a Hispania. El seu impulsor va ser Cneo Escipión. Quan els romans van conquerir tota la península i la van dividir en dos sectors, Hispania Citerior i Hispania Ulterior, estableixen Tarraco com a capital de la primera.

- Baetulo2: és la ciutat que van fundar els romans vora el mar cap a l’any 100 a.C, que actualment és la ciutat de Badalona. Va ser una ciutat molt dinàmica, gràcies a la producció i comercialització del vi, que va viure pròspera fins el segle II i va arribar a ser un “municipium” (ciutats romanes amb dret de ciutadania). Després va ser pràcticament abandonada.

- Rapte d'Europa3: Mite de la mitologia grega, que explica la historia d’una princesa de Fenícia, Europa, que Zeus es va enamorar d’ella. Com Zeus tenia por de ser rebutjat va transformar-se amb un bonic brau blanc i va rendir-se als peus de la jove donzella. Primer es va espantar, però finalment va decidir pujar-li a les espatlles, i van marxar junts cap al mar. Es van casar a Creta i van tenir tres fills: Minos, Sarpèdon i Radamantis.
El rapte d’Europa i la fugida cap a Creta va inspirar el nom del continent europeu.

- Alfabet grec4: (Ελληνικό αλφάβητο) consta de 24 lletres, 7 vocals i 17 consonants. S’ha fet servir des dels segles 8 i 9 a.C. És el primer alfabet complet, amb un sistema d’escriptura amb caràcters diferents per a cada vocal i consonants. Actualment s’utilitza per escriure grec modern o per designar unitats (en matemàtiques o física, per exemple). És l’avantpassat de l’alfabet llatí i del ciríl•lic.

- Denaris i sestercis5: són unes antigues monedes romanes de plata. Es van començar a utilitzar aproximadament els anys 212 a.C i 268 a.C. Un sesterci equivalia a un quart de denari.

- Cupido6: en la mitologia romana, és el deu del desig amorós. Es fill de Venus, la deesa de l’amor, la bellesa i la fertilitat i de Mart, el déu de la guerra. Es representat com un nen amb ales que va armat amb un arc i fletxes. El seu equivalent en la mitologia grega és Eros.

- Bacus7: (en grec antic: Βάκχος) en la mitologia grega és Dionis, déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, que era representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.

- Emèrita Augusta8: August va fundar aquesta colònia l’any 25 a.C, que és l’actual Mérida, a Extremadura. Disposava de dos fòrums, un teatre, un amfiteatre i un circ, que per el seu conjunt arqueològic va ser declarat per la Unesco, com ciutat Patrimoni de la Humanitat.

- Emporiae9: va ser una antiga colònia grega i romana a l’extrem sud del golf de roses, Empúries, fundada pels grecs cap al 600 a.C. La ciutat grega estava dividida en dues parts: la Paleàpolis i la Neàpolis. És una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Judit Millàn ha dit...

- Zeus10: (en grec antic: Ζεύς) En la mitologia grega és el “pare dels déus i els homes”, és el déu suprem de l’Olimp. Era el deu del cel i el tro, per això els seus atributs són el llamp, l’àguila, el toro i el roure. Fill de Cronos i Rea, el seu equivalent en la mitologia romana és Júpiter.

- Fòrum11: (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l’àgora grega. S’hi creuaven les dues vies principals de la ciutat, el “cardo” i el “decumanus maximus”. Els fòrums imperials de Roma van ser: el Fòrum de Cèsar, d’August, de Vespasià, de Nerva i de Trajà.

- Venus i Adonis12: És un poema que va escriure William Shakespeare l’any 1592-93. La història explica que Venus, la enamorada del bell Adonis, intenta seduir-lo per ell la rebutja, és l’apassionat “vull però no puc”. Finalment Venus aconsegueix el seu amor, i vol veure’l el dia següent però ell li diu que anirà a caçar un porc senglar. Ella li demana que no ho faci, perquè té la sensació que el porc senglar el matarà. El dia següent Adonis mor atacat pel porc senglar i des de llavors Adonis diu que l’amor sempre anirà acompanyat de dolor.

- In fraganti13: És en el mateix instant en que s’està fent un delicte o una mala acció. S’utilitza normalment amb verbs com pillar o atrapar; per exemple, va intentar copiar a l’examen, però el van pillar in fraganti.

- ipso facto!14: Significa immediatament, en el mateix moment. Per exemple, si no vens ipso facto no tindrem temps d’acabar-ho.

- Penèlope15: (en grec Πηνελόπη) era la dona d’Ulisses. És la dona del personatge princiàl del poema la Odissea. El seu matrimoni va ser interromput per la guerra de Troia, ja que el seu marit Ulisses va anar a lluitar. Ella va esperar durant vint anys el retorn del seu marit, i per això es considerada un símbol de fidelitat.

Berta ha dit...

Penso que és realment important saber d’on venim, quins són els orígens de cadascú de nosaltres, saber d’on prové el vocabulari que usem i els costums que tenim; qui ens ha deixat l’herència de tot el què fem, recordar on va començar tot i, és per això que, feines relacionades a fet de com descobrir els nostres propis orígens són essencials.

17 Zeus: És el més gran dels déus del panteó hel•lènic. Sobirà d’homes i de déus. Regna des de la part més elevada del cel on els rajos de sol brillen: l'Olimp. El lloc més significatiu i important on habitaven els déus.
Se'l representa amb un raig, un ceptre i/o una àguila i/o en alguna de les metamorfosis en què es va transformar (gràcies a menjar-se a Metis).
Zeus no només té poder sobre les manifestacions celestes ( provoca la pluja i llança el llamp i el llampec) sinó que, fonamentalment, manté l'ordre i la justícia sobre el món. També és l'encarregat de vetllar pel manteniment dels juraments i pel respecte dels deures amb els hostes; és garant del poder reial i, en general, de la jerarquia social, tant pel que fa als homes com en la societat dels déus .

15 Antropologia i faringitis: Etimològicament, la paraula "antropologia deriva de l'arrel grega anthropo (ἄνθρωπος), que significa "home" i de la terminació gia, el significat és "ciència". Per tant, l'antropologia estudia l'home així com les seves obres.
La faringe és el tub que connecta la boca i el nas amb l’esòfag. La paraula faringe prové del llatí pharyngem, acusatiu de pharynx (que ve del grec i significa gola). I d’aquí, la paraula faringitis, és a dir, inflamació (-itis) de la faringe.

Berta ha dit...

20 Venus i Adonis: Ties, rei de Síria, tenia una filla anomenada Mirra, d’una bellesa increïble. El seu pare, estava tan orgullós d’ella que sempre deia que ni la mateixa deessa de la bellesa era tan bonica com ella. Com a resposta, la deessa de l'amor i la bellesa, Afrodita/Venus, va impulsar a Mirra a desitjar incest amb el seu propi pare i ho va aconseguir durant dotze nits.
Finalment, quan el seu pare es va adonar de qui era la seva amant durant aquelles nits, la va perseguir a la seva pròpia filla per matar-la, armat amb un ganivet. Mirra, davant l'imminent perill va implorar la protecció dels déus que, per protegir-la, la van convertir en un arbre. Quan cau la mirra de l'arbre, són les llàgrimes de la princesa Mirra què cauen. Al cap de nou mesos, un senglar va enfonsar els seus ullals a l'arbre de Mirra i d'aquest, va sorgir un bellíssim nen anomenat Adonis. Venus, entendrida per el nen, el va recollir i el va donar a Perséfone/Prosèrpina, deessa dels inferns, perquè el criés. Quan Adonis va créixer, Venus el va voler acollir ella mateixa, però Prosèrpina no ho va consentir, pel que va haver d'intervenir Zeus/ Júpiter, déu suprem i pare de les dues deesses.
La seva decisió va ser que Adonis visqués un terç de l'any amb cadascuna d'elles i que la resta ho passés on ell volgués. Adonis vivia al costat de Venus sempre que li era possible. Posteriorment, a causa de la seva afició per la caça, va morir ferit per un senglar. Impulsat per la gelosia d'Ares/Mart, déu de la guerra i amant de Venus, en sentir la deessa plorant la mort d'Adonis, va sortir corrent a protegir-lo. Pel camí, les llàgrimes dels seus ulls s'anaven convertint en roses, que anaven sent tenyides del vermell de la sang que sortia de les ferides que li produïen les espines dels rosals. Les roses, blanques al principi, tenien diferents tons segons la quantitat de sang que els arribava de la deessa. Des de llavors aquestes flors estan consagrades a ella. Quan Afrodita va arribar al costat d’Adonis, aquest, ja estava agonitzant. De cadascuna de les seves gotes de sang, al costat de les llàgrimes de Venus convertides en roses, sorgia una anemone. Venus, en memòria d’ell, va instituir una festa que les dones sirianes celebraven tots els anys a la primavera. Plantaven les llavors en recipients especials anomenats jardins d'Adonis, i els regaven amb aigua calenta perquè brotessin aviat. Les anemones un cop nascudes morien aviat, com el propi Adonis, que és símbol de la vida, la mort i la resurrecció en la naturalesa. A l'hivern, època en què Adonis descendeix als inferns al costat de Prosèrpina, tot sembla morir, però ressorgeix a la primavera, en tornar al costat de Venus .

Berta ha dit...

16 Tità Cronos: Pertany a la generació anterior als déus de l' Olimp. Era un dels dotze titans i el fill menor d'Urà i de Gea, les personificacions del cel i de la terra. Va tenir molts germans. Els primers van ser els tres Hecatonquirs, els monstres de cent mans i cinquanta caps als que Urà havia capturat en un lloc secret. Gea els va intentar rescatar i va demanar ajuda als seus altres fills, inclosos els ciclops però només Cronos va acudir a la seva defensa vencent a Urà i convertint-se en el regidor de l'univers.
Malgrat la seva victòria, Cronos va necessitar el permís del seu germà Tità primogènit per regnar. Finalment, va aconseguir que Tità li cedís la corona a canvi que Cronos matés a tota la seva descendència, de manera que algun dia el poder recauria de nou en algun dels titans. Cronos i la seva germana, la reina Reva van ser els pares de la meitat dels déus i deesses que van formar originàriament l'Olimp .
El final del poder de Cronos va arribar amb el naixement de Zeus i la seva derrota en conseqüència. Cronos, finalment , es va instal • lar al Laci, al costat de l’amable rei Jano, instruint al poble d'aquest en diverses arts .
Cronos és imatge o símbol del temps, pel que se li representa com un vell descarnat, trist i sec que porta a les mans una falç que indica que el temps ho destrueix tot. A més, posseeix un rellotge de sorra i està proveït d'ales. El fet que engoleixi als seus fills també posa de relleu que el temps destrueix tot el que existeix fins i tot en el just moment de produir-ho. Es podria dir que Cronos és el déu del temps.

Berta ha dit...

21 In fraganti: L'expressió llatina in flagranti delicte o in flagranti crimine, flagrans, flagrantis és el participi actiu del verb flagrare “cremar”, “estar encara calent”. En català s'usa encara l'adjectiu flagrant “que s'està executant actualment”, “de tal evidència que no necessita proves”. L'expressió llatina in flagranti es va deformar en l'expressió in fraganti, “olorós”, del participi llatí fragrans, fragrantis del verb fragrare “fer olor“.
Fragrare: ”fer olor”.
Flagrare : “cremar”, “estar encara calent”.

22 Ipso facto: Expressió llatina que significa "per aquest mateix fet", i s'empra per a indicar que alguna cosa passa o es fa immediatament i com a conseqüència del que s'ha dit.

Berta ha dit...

24 Divendres: El nom d’aquest dia de la setmana prové de Veneris, genitiu llatí de Venus (deessa de l’amor). És l’abreviació de “dies Veneris”, és a dir, dia de Venus.

23 Sòcrates: (469-399 aC) fou un filòsof atenès. El seu mètode d'ensenyament era el diàleg i en realitat no creia ser portador del saber, per contra fa seva la frase de l'Oracle de Delfos, “només sé que no sé res”. A més, no va deixar escrits propis i tot el que ens ha arribat d'ell ha estat a través dels seus deixebles, principalment Plató.
No li interessava la natura ja que pensava que no es podia extreure un coneixement d'ella, tal com demostrava la diversitat de teories dels presocràtics.
Aquest rebuig generalitzat al món físic, implica al mateix temps, el menyspreu pel coneixement empíric i del propi cos. D'aquesta manera, Sòcrates es preocupa per l'home i la societat.

25 Cònsol: Els homes que comandaven l'exèrcit romà en una batalla eren coneguts com a cònsols. Cada any a Roma es triaven 2 cònsols i aquests eren fins a cert punt els co-presidents de l’Estat Romà durant el seu any de servei. Els cònsols ostentaven un grau d'autoritat per igual cap podia desautoritzar l'altre.

Berta ha dit...

26 Penèlope: Filla de Icari, rei d'Esparta, dona d'Odisseu, rei d'Ítaca, i mare de Telèmac. Encara que el seu marit va estar absent durant més de vint anys com a conseqüència de la guerra de Troia, Penélope mai va dubtar que ell tornaria i va mantenir fidelitat. La festejaven molts pretendents, que portaven una vida esplèndida i cometien excessos en el palau d'Odisseu. Com que no estava disposada a triar un nou marit, Penélope va contenir les seves intencions amb el pretext que havia d'acabar una mortalla que estava teixint per Laertes, el seu sogre. Cada nit desfeia la tasca que havia completat durant el dia i, per aquest mitjà, evitava haver de triar un marit. Finalment, al ser traicionada per una criada, Penélope no va tenir més remei que completar el seu treball. Els pretendents es preparaven per forçar-la a prendre una decisió quan va tornar Odisseu disfressat, els va matar i va revelar la seva identitat al seu fidel dona.

Berta ha dit...

4 Rapte d’Europa: Aquell dia, com molts d’altres, Zeus passejava pel món a la recerca de donzelles a les què conquistar. No obstant això, el gran déu, emprava l'engany per conquistar a tota aquella dona que li agradava, però era pacient i preferia que les seves conquistes es lliuressin per si soles a causa dels seus encants.
Un dia, Zeus va veure Europa jugant amb la sorra de la platja nua, i de seguida es va sentir enormement atret per ella i també es van incrementar els seus desitjos carnals. Va decidir, per aconseguir el seu propòsit esdevenir un animal, tal com havia fet altres vegades, i va adoptar la forma d'un toro blanc de gran bellesa. Zeus s'havia dirigit a les praderies on Europa estava jugant amb les seves amigues després el bany. En veure'l , totes les seves companyes van sortir espantades, però, per contra, Europa va esperar allà extremadament tranquil•la, com si estigués hipnotitzada per l'encant i la mansuetud del toro i es va acostar a ell meravellada acariciant la testa i posant-li després una garlanda de flors a el coll. En aquest moment, Zeus es va ajupir i li va oferir el seu llom que ella agafar encantada, asseient-se sobre ell .
A l'instant, es va llançar al mar i va començar a cavalcar a gran velocitat encara que la noia no va tenir por perquè Zeus ho feia amb enorme suavitat. Quan van arribar a l'illa de Creta, prop de la ciutat de Gortina, a la riba oposada, Zeus es va mostrar ja com un déu que era i Europa no va tenir objeccions a entregar-se passionalment a ell.. Es van acollir a l'ombra d'un arbre.
Mentrestant, assabentats els seus familiars del rapte, el pare d'Europa va ordenar als seus altres fills: Cadmo, Fènix, Cílix i Taxo que fossin en la seva cerca. Aquests es van dividir en diverses direccions però no van poder trobar-la i acabar convertint-se en governants dels llocs als quals s'havien dirigit. Zeus i Europa van tenir tres fills : Minos, Radamantis i Sarpèdon fruit d’aquella nit.

Berta ha dit...

7 Saturnàlies: Del 17 al 23 de desembre tenien lloc a Roma unes festes anomenades Saturnalia. Les Saturnals estaven dedicades al Déu Saturn i el ritual començava en el temple d’aquest Déu amb un gran sacrifici. Després es continuava amb un banquet que era obert a tothom. Els participants duien vestits molt senzills (synthesis) i un barret de llana (pilei). Amb el temps, aquestes festes van durar més dies i es van ampliar els rituals (com el sacrifici d’un porc o l’intercanvi de regals). També jugaven a jocs d’atzar. Era una festa realment similar al nostre Carnestoltes. El paper d’esclau anava al amo i viceversa.
10 Homer: Anomenat el pare de la poesia grega, va viure 300 anys després de la guerra de Troia. No se sap el lloc del seu naixement, ja que set ciutats van pretendre l'honra d'haver-ho estat, Esmirna, Rodes, Colofó, Salamina, Quios, Argos i Atenes. L'opinió més comuna és que vivia alternativament en totes 7, recitant les seves poesies, per la qual cosa se li ha comparat als trobadors de l'Edat Mitjana. Va compondre la Ilíada, poema en què refereix la guerra de Troi , i l'Odissea, poema èpic en què canta els viatges i els contratemps que va experimentar Ulisses quan d'aquella guerra va tornar a la seua llar. Tots dos poemes constitueixen la primera i per tant la més antiga història dels grecs. Els déus que ell mateix en fa esment en les seves obres són extravagants i els herois grollers i les creences existien en el seu temps. Tot ho va explicar així com realment era.

Berta ha dit...

14 Urbs: La paraula llatina urbs, urbis s'usava a Roma per denominar a la ciutat físicament considerada, així com als seus reflexos en els costums de la gent. Era diferent de civitas, -atis, que es referia no a la ciutat en si, sinó al conjunt dels ciutadans lliures, a la ciutat des del punt de vista polític .
Segons una antiquíssima tradició etrusca, al voltant del terreny on s'anava a construir una ciutat, es traçava un profund solc circular amb l'arada. L'arrel de urbs apareix molt d'hora en diverses paraules llatines, com urbanites, que significa “civilitat”, “urbanitat”, “bona educació” ( per viure a Roma ), i urbanus, “de la ciutat”, “urbà”.

19 Circ: El circ romà fou una de les instal•lacions lúdiques més importants de les ciutats romanes. Juntament amb el teatre i l'amfiteatre s'omplia el circ amb aigua (hi ha restes d'aquestes conduccions en el circ romà Calahorra)
El Circ Romà és un recinte allargat i és la instal•lació més gran de les destinades a divertir al poble, amb rematades circulars en els extrems. La sorra, molt allargada, estava trencada en dos per la spina formant dos carrers per on corrien les quadrigues. Estava destinat a la carretera i a representacions que commemoraven els esdeveniments de l'Imperi, algunes d'elles eren batalles i els cavalls. En aquesta espina se solien col•locar columnes i estàtues així com obeliscos commemoratius. Els comptadors de voltes solien ser ous de pedra o estatuetes de dofins.
Està inspirat en els hipòdroms i estadis grecs però són de mides molt més grans que aquests.

Erfel Laureano ha dit...

Salvete!
Aquí os deixo les 15 paraules que vaig triar en el text, he escollit aquestes paraules perquè crec que és bastant interessant de saber-ho i que són les paraules que em va cridar molta l’atenció.

Tarraco1 Tarraco era una ciutat romana durant l’imperi romà. Va ser una base militar romana. Actualment és Tarragona.

Baetulo2 És la ciutat que van fundar els romans cap a l’any 100 aC. Va ser una ciutat actiu gràcies a la producció i comercialització del vi. Actualment és Badalona
.
Rapte d'Europa4 Europa va ser una princesa de Fenícia, filla d’Agenor i Telefaassa.
Un dia mentre Europa estava recollint flors amb les seves amigues, Zeus la va veure i s’enamora de la seva bellesa. Llavors el déu es transforma en un brau blanc i s’hi acosta. Europa comença a acariciar l’animal i es munta d’ell. Aleshores el brau va començar a caminar fins arribar a una illa que s’anomena Creta i van tenir 3 fills.


Denaris i sestercis6 Els denaris va ser una moneda romana de plata, produïda després del 269 aC. I Sesterci en llati sestertius, era una moneda romana de plata que. Equivalia a un quart de denari. Sestertius ve de semis-tertius que vol dir “la meitat del terç”.

Saturnàlies7 Les Saturnàlies eren festes romanes que tenen lloc entre els dies 17 i 23 de desembre. Aquesta festa coincideix amb el solstici d’hivern. Les Saturnàlies se celebraven a l’honor al déu Saturn, déu que va ensenyar els secrets del conreu de la terra als habitants. També com a homenatge al triomf d’un victoriós general ( festa del triomf).

Cupido8 Cupido és el fill de Venus la deessa d’amor i de la bellesa. Cupido és el déu de l’amor, és un nadó o jovenet àngel que porta arc i fletxes, és el responsable dels amors i les passions dels mortals. En mitologia grega és Eros.

Bacus9 Bacus en la mitologia grega és Dionís és el fill de Zeus y de Sémele. Bacus és el déu del vi, el teatre i l’èxtasi. Moltes vegades és representat pel raïm o per una gran pantera negra.

Antropologia i faringitis15 La paraula antropologia i faringitis provenen del grec i es descomposa en:
- Antrhopo: home i
- Logos ciència, tracte o estudi
- Pharynx: faringe
- Itis: inflamació

Tità Cronos16 Cronos era el tità més petit, fill de Gea i Ura. Cronos va castrar el seu pare, i per tant destronar-lo, es va convertir en el déu de l’univers. Cronos va ser tancat a l’inframón després de ser vençut pel seu fill Zeus amb ajuda dels altres déus, en una guerra que va durar milers d’anys.

Zeus17 era fill menor de Cronos i de Rea. Zeus era el rei de tots els déus, el déu del cel, del llamp i el tro. Zeus va lluitar contra el seu pare amb el suport de la resta de déus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l’Olimp. Els seus atributs són el llamp, l’àliga, el toro, i el roure.

Fòrum18 El fòrum era un centre administratiu i alhora una plaça de mercat d’una ciutat romana,

Circ19 A l’antiga Roma, el circ era un gran espai pla rectangular on feien les curses de carros, jocs gimnàstic també tenia grades al voltant per als espectadors.

In fraganti21 És una expressió que significa veure algú que està cometen un delicte o una acció incorrecte o bé hauria de ser amagada. Un exemple de in fraganti seria: Han enganxat la Ana in fraganti copiant a l’examen de Filosofia.

Divendres24 és el cinquè dia de la setmana. La paraula divendres prové del llatí Dies Veneris o dia de Venus, la deessa de la bellesa i l’amor.

Penèlope26 És l’esposa de Ulisses, Filla de Icari i de Telèmac. Encara que el seu marit va estar absent durant més de vint anys a causa de la guerra de Troià. Penélope mai va dubtar que el seu marit, Ulisses, tornaria, i va mantenir la seva fidelitat.

Àlex Fernàndez De Labastida ha dit...

Hola companys!

Tracta d'un text breu que explica tota una aventura, en que li succeeix una gran desgràcia de l' incendi de casa seva. Durant tot el text explica una sèrie de moments especials que fan referència a la cultura clàssica, una cultura que li ha donat una felicitat immensa que de la qual, molt difícilment se'n oblidarà.


Tarraco 1: antiga ciutat romana ubicada en la península ibèrica fundada l’any 218 a.C. que actualment es coneix com a Tarragona.

Baetulo 2: nom de la ciutat que fundaren els romans durant el s.I a.C., que actualment és Badalona.

Alfabet grec 5: abecedari clàssic adaptat pels grecs a partir de l’alfabet fenici que consta de 24 lletres. Té accentuació: accent agut (´), accent greu (`) i accent circumflex ( ̴ ).

Denaris i sestercis 6: eres monedes romanes plata.

Saturnàlies 7: festes que se celebraven en el Solstici d’Hivern , de fet són les festes més importants de l’antiga Roma.

Cupido 8: nom del déu romà de l’amor, se’l representa com un jove bell amb els ulls embenats, amb ales, amb un arc i fletxes que amb les quals enamorava a déus i homes. En la mitologia grega se’l coneix com a Eros.

Bacus 9: déu de la mitologia romana del vi, de la vinya, de l’art i del teatre. El seu equivalent grec és Dionís.

Homer 10: personatge grec considerat un dels pares de la mitologia grega. Destaca la seva obra, “la Iliada”.

Plaute 11: va ser un autor còmic llatí nascut el 251a.C. a Itàlia i morí el 184 a.C. Va tenir molt èxit per part del públic pel fet de que era un home de poble i escrivia comèdies per a classes més baixes.

Emèrita Augusta 12: nom de la ciutat romana que va ser fundada al voltant del 25 a.C. que actualment és Mèrida.

Emporiae 13: colònia grega fundada el 600 a.C. Considerada una de les colònies més importants de l’època romana.

Zeus 17: déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics però sobretot és el déu dels déus de l’ Olimp, la seva equivalència en la mitologia romana era Júpiter.

Ipso facto 22: llatinisme que significa immediatament, en aquell moment…

Socrates 23: va ser un filòsof grec nascut a Atenes el 470 a.C. i va ser condemnat a mort el 399 a.C. La filosofia per Socrates era una manera de viure i la recerca constant d’un mateix.

Penèlope 26: personatge mitològic grec que era la dona d’Odisseu de la famosa obra “la Odissea”.

Pau Fdez De Labastida ha dit...

Hola tripulants!

Aquest text ens explica el viatge que fa el protagonista després de quedar-se sense casa. Mentre està marxant, recorda bells records, com les primeres classes que va tenir de grec. També recorda bons moments a Tarraco, amb el seu amor, Clàudia Valèria.
Tarraco1: Va ser una de les primeres colònies romanes d' Hispania. Va ser la capital romana capital de la Hispania Citerior, també va ser la primera base dels exèrcits romans a Hispania.
Baetulo2: Va ser una ciutat fundada pels romans aproximadament l'any 100 aC. Va ser una ciutat activa, gràcies a la producció i el comerç del vi.
Denaris i sestercis6: Els denaris eren una moneda romana feta de plata, era equivalent a un dracma moneda utilitzada durant l'Antiga Grècia. Els sestercis eren també monedes romanes, fetes de plata, anomenades nummus. Equivalia a la quarta part del denari.

Cupido8: És una divinitat romana, és la versió romana del deu grec Eros, són divinitats relacionades amb l'amor i les passions mortals.

Bacus9: És la divinitat romana, també conegut com a Dionís en la mitologia grega, correspon al déu del vi, del teatre i de l'èxtasi. És representat amb un gotim de raïm a la mà.

Emèrita Augusta12: Era el nom romà de l'actual ciutat de Mérida, va ser província de Lusitània.

Emporiae13: Va ser una antiga colònia dels grecs i dels romans, va ser fundada pels grecs al 600 aC aproximadament, més endavant els romans es van instal•lar i van crear un campament militar per poder controlar el port i el territori.

Tità Cronos16: A la mitologia grega, Cronos, era fill d' Urà (cel) i de Gea (terra). Va ser el rei dels titans i pare de Zeus, a la mitologia romana la versió de Cronos és Saturn. És conegut com el pare del temps.

Zeus17: En la mitologia grega és el déu suprem de l'Olimp, rei dels déus, déu del cel i déu del llamp i el tro, fill de Cronos i Rea. Va lluitar contra el seu pare i en derrotar-lo va ocupar el tron de l'Olimp. És representat amb un llamp a la mà i els seus atributs eren el llamp, el toro, l'àliga, etc. El seu equivalent en la mitologia romana és Júpiter.

Fòrum18: Era el centre comercial, social i polític d'una ciutat romana, és l'equivalent a l'àgora grega. Es creuen dos grans carrers pel fòrum, el cardo i el decumanus. Estava envoltada de botigues.

In fraganti21: És una expressió llatina que significa “en el mateix moment”.

Ipso facto22: És també una expressió llatina, un llatinisme, que vol dir, “immediatament, en el mateix moment”, sense necessitat d’un procés.

Sócrates23: Va ser un filòsof grec, se'l considera el pare de la filosofia occidental, ens ha arribat informació pels diàlegs de Plató, ha donat nom a molts conceptes com la ironia socràtica i el mètode socràtic. Les seves aportacions i contribucions van suposar un important avanç en els camps d'epistemologia, l'estudi del coneixement i de l'ètica.

Divendres24: Aquest dia de la setmana prové del llatí "dies veneris" o "dia de Venus" deessa de l'amor i de la bellesa romana, segons els musulmans és el dia de descans o el "dia de reunió"

Penèlope26: És el personatge principal del poema La Odissea. Era la dona d' Ulisses, el seu matrimoni va ser reprimit a causa de la Guerra de Troia

Anna Catalán Garcia ha dit...

Salutacions als tripulants

Benvolgut Sr. Ovidi Masferrer,en aquest peu de pàgina hi podrà trobar informació precisa i clara sobre els termes dels quals s'ha fet referència en la novel·la històrica La filla del cònsol.

1.Tarraco: ciutat on els romans van arribar-hi en el període de la segona guerra púnica i va ser la principal base dels seus exèrcits d’Hispània. Actualment està situada a la ciutat de Tarragona.

2. Baetulo: ciutat que van fundar els romans cap a l’any 100 a.C, on actualment es troba la ciutat de Badalona.

7. Saturnàlies: festa celebrada el 17 de desembre en honor a Saturn, el déu de la collita i de l’agricultura. Durant aquestes celebracions es realitzaven ritus religiosos i els esclaus eren lliures.

8.Cupido: déu que a l’antiga Grècia era anomenat Eros, representat com un nen alat i armat amb fletxes i un arc. Símbol de l’amor i fill d’Afrodita i Mart. Posseïa dos tipus de fletxes, una d’or i ploma de colom per enamorar i l’altra de plom i ploma de mussol per desenamorar.

9. Bacus: a l’anitgua Grècia era anomenat Dionís, déu del vi i del teatre. Fill de Zeus i Sèmele. Els seus símbols eren la vinya i el raïm.

10. Homer: autor d’Ilíada i l’Odissea unes de les obres literàries més importants i més antigues a Europa.

11. Plaute: autor de grans comèdies que visqué entre els segles III i II a.C. Conegut per la seva originalitat i el seu llenguatge vigorós i expressiu. Una de les seves grans obres va ser La comèdia de l’olla.

13. Emporiae: colònia grega fundada cap al 600 a.C, va ser la ciutat aliada contra els cartaginesos. Actualment anomenada Empúries.

15. Antropologia i Faringitis: antropologia: antro (home) logia (estudi) disciplina que estudia l’ésser humà des de diverses perspectives. Faringitis (faringe) itis (inflamació) per tant, inflamació de la faringe.

17. Zeus: déu suprem de l’Olimp. Fill de Cronos i de Rea. El seu símbol és el llamp.

18. Fòrum: plaça pública i central de la ciutat romana. On es realitzaven activitats polítiques, comercials, religioses i de lleure.

21. In fraganti: és una variant de la locució llatina in flagranti, que significa ''en el mateix moment on s’està produint un delicte''.

22. Ipso facto: locució adverbial que significa en el mateix moment o acte, és a dir, immediatament.

24. Divendres: cinquè dia de la setmana.

25. Cònsol: eren els magistrats suprems de la república, és a dir, els comandants en cap de l’exèrcit, proposaven projectes de llei i tenien el poder executiu.

charton ha dit...

La filla del cònsol

El text explica una història sobre un home que se li va incendiar casa seva, i que només va poder salvar poques coses. Entre aquestes coses, hi ha objectes del món clàssic que el fa recordar agradables moments per a ell.

I per entendre millor el text, aquí hi ha 15 de les 26 referències clàssiques :

1Tarraco : Actualment és Tarragona. Tarraco va ser una antiga ciutat romana. I va ser una de les principals ciutats d’ Hispania durant l’imperi romà, i capital de la província romana Hispania Citerior.

2Baetulo : Actualment és Badalona. Baetulo va ser el nom que van posar els romans, a la ciutat que van fundar vora el mar, cap l’any 100 a.C.

3Hispània Citerior : Va ser una de les dues províncies en què es va dividir la Península Ibèrica desprès de la conquesta romana, creada l’any 197 a.C.

4Rapte d’Europa : És una llegenda on explica que, un dia Europa (princesa fenícia, filla d’Agenor i Telefassa) es trobava a la platja amb les seves amigues quan de sobte apareix Zeus transformat en bou. Europa comença a jugar amb Zeus, i ell va acabar enamorant-se d’Europa. I el que fa és raptar-la i emportant-se-la cap a Creta. Allà la posseí i de la seva unió van tenir 3 fills : Minos, Radamantis i Sarpèdon.

5Alfabet grec : L’alfabet grec clàssic i modern consta de 24 lletres. S’ha fet servir per escriure la llengua grega des dels segles 9 o 8 a.C. I d’aquest alfabet n’ha derivat l’alfabet llatí, el ciríl•lic, etc.

6Denaris i Sestercis : Denari va ser una moneda romana antiga de plata que es va utilitzar entre el 268 a.C. i el 360 a.C.
Sesterci va ser una moneda romana de plata que es va començar a utilitzar el 269 a.C.

8Cupido : (Eros en la mitologia grega) Era Déu de l’amor i és fill de Venus
(Deessa de l’amor, de la bellesa i fertilitat) i de Mart (Déu de la guerra).
Se’l representa com un nen amb ales amb els seus atributs, la fletxa i l’arc.

9Bacus : (Dionís en la mitologia grega) Era Déu del vi i és fill de Júpiter (Déu suprem del cel i del raig) i de Sémele. I va ser criat per les nimfes de Nisa.

10Homer : Va viure durant el S. VIII a.C. Va ser un escriptor i poeta. És el suposat autor de les obres literàries més conegudes a Europa (L’ Ilíada i L’Odissea)

11Plaute : Va ser un actor còmic llatí nascut al 251 a.C. a Sarsina i va morir al 184 a.C. Primer va treballar a teatres (com a fuster i d’ escenògraf). I potser, gràcies a això, despertà els seu interès pel teatre. I amb el temps van descobrir el seu talent com a actor i adoptà el nom de “Maccius”.

16Tità Cronos : Fill d’Urà (el cel) i de Gea (la terra). Va ser el rei dels Titans (fills d’Urà i de Gea) i va destronar, derrotant-lo, al seu pare, Urà.
A través dels seus pares, va saber que un dels seus fills també el destronaria. I el que va fer Cronos, era devorar tots els fills que tenia. Però l’últim, Zeus, va ser ocultat al seu pare per què no el devores. I el van ocultar en una cova a la muntanya d’Ida a Creta. I quan finalment Zeus va créixer criat per una cabra anomenada Amaltea, i com les prediccions deien, va destronar al seu pare Cronos.

17Zeus : (Júpiter en la mitologia romana) Fill dels Titans Cronos i Rea. Déu suprem del cel, de la pluja i del raig. Homer el considerava pare dels Déus i dels mortals.

21In fraganti : en el mateix moment quan s’està cometen un delicte o una acció criminal

23Sòcrates :Va ser un filòsof grec, fill de Sofronisco i de Fenàreta. Va néixer a Atenes l’any 470 a.C. i va morir condemnat a mort al 399 a.C. amb 71 anys. És considerat un dels més grans filòsofs, tant de la filosofia occidental com l’universal. I va ser mestre de Plató, que aquest va ser mestre d’ Aristòtil. I aquests tres són els representants fundamentals de la filosofia de l’Antiga Grècia

24Divendres : Els dies de la setmana tenen noms de divinitats romanes. I Divendres ve del llatí “Dies Veneris” que significa dia de Venus.

Montse Segura jimenez ha dit...

Aquesta activitat que us presentaré a continuació són ajudes per la gent que no sap el que volen dir les paraules entenguin millor al text.
1.Tarraco: Antiga capital romana, actualment és coneguda com la ciutat de Tarragona a Catalunya (Espanya).
4.Rapte D’Europa: Un mite grecoromà que narra una història entre Zeus i la princesa de Fenícia.
6.Denaris i Sertercis: Antigues monedes de plata que s’utilitzaven a l’aguitat roma l’any 269 a.C.
7.Saturnàlies: Festivals fets per els esclaus en l’antiga roma que celebraven per elogiar a Saturn i com homenatge al triomf victoriós general.
9.Bacus: Déu del vi , la festa i l’agricultura a l’antiga Grècia. Fill de Zeus i Sèmele.
10.Homer: fou un dels poetes més importants de l’Antigua Grècia. Va néixer i viure al segle VIII a.C i fou l’autor de la Iliada i L’Odissea.
13. Emporiade: Nom que l’hi posà els romans a l’actual ciutat d’Empúries.
15.Antropologia i Franigitis: Paraules compostes d’origen llatí que volen dir coneixement de l’home i inflamació de la faringe.
17 Zeus : Ell era considerat a l’antiga Grècia déu del cel i sobirà dels déus olímpics. Se’l considerava com a pare dels déus i dels mortals.
18 Fòrum: Era una plaça envoltada per les botigues, on es trobaben els principals edificis i el centre de les antigues ciutats romanes.
21 In fraganti: expressió llatina de significat “ en el moment en què es comet un delicte.”
22 Ipso facto: Expressió llatina de significat “immediatament” o “ en aquest precís moment”.
23 Sòcrates: fou un filòsof grec el qual avui dia se’l considera pare de la filosofia actual ja que ell va un dels creadors d’aquesta.
24 Divendres: Eradia de Venis a l’antiga roma, i el dia de Afrodita en l’antiga grécia.
25. Cònsol :era la magistratura romana creada per substituir a la monarquia al capdavant de L’Estat .

Adriana ha dit...

A l’atenció del Sr. Ovidi Masferrer, director de la col•lecció “Argumenta Historiae” de Mediterrània Edicions

Benvolgut senyor Masferrer:

Us agraeixo molt la oportunitat d’optar a la feina relativa a la novel•la “La filla del cònsol” que sou a punt de publicar a la col•lecció que dirigiu. Us faig arribar la prova que sol•licitava sobre el fragment de l’esmentada novel•la. Espero que us agradi.
Ben cordialment

Tarraco1:
Fou la capital de l’Imperi Romà a la Hispània Citerior i posteriorment de la Província de la Tarraconense. L’any 45 a.C. Juli Cèsar li va concedir l’estatut de colònia romana. L’emperador Adrià la va descriure com “Tarraco, civitas ubi ver aeternum est" (ciutat de la primavera eterna), El màxim esplendor s’ha de situar el segle II d.C. El declivi s’inicià a partir del segle III amb les primeres incursions dels francs. Per copsar la seva importància cultural, Tarraco va ser declarada Patrimoni de la Humanitat l’any 2000.
Hispània citerior3:
Creada l’any 198 a.C., fou una de les províncies en què quedà dividida la Península Ibèrica després de la conquesta romana. La major part dels segles va ser-ne la capital Tarraco.
Alfabet grec5:
Té els seus orígens en l’alfabet fenici. Té fins a vint-i-quatre lletres que s’utilitzen des del segle IX o VIII a.C. És el primer alfabet complet que es coneix (caràcter diferent per a cada vocal i per a cada consonant). A banda del grec modern, és molt útil encara en ciències com les matemàtiques, la física, l’astronomia.
Saturnàlies7:
Les “saturnàlia” eren les festes que celebraven els romans cada 17 de desembre en honor del déu Saturn, protector dels camps sembrats i els fruits de la terra. Just acabades les feines del camp, i amb el dur hivern present, esdevingueren una de les festes més populars, semblants als carnestoltes.
Emèrita Augusta12:
Fou la capital de la província Lusitana, l’actual Mérida. Fundada l’any 23 a.C.


Zeus17:
Déu suprem de l’Olimp en la mitologia grega. Era fill de Cronos (el Saturn greg) i Rea. A la mitologia romana el seu equivalent és Júpiter. Destaca que va derrotar el seu pare pel tron de l’Olimp amb l’ajut de la resta de déus.
Ipso facto22:
Expressió llatina que s’utilitza encara en els nostres dies. Significa “en el mateix acte i sense necessitat d’un procés”.
Sòcrates23:
Filòsof grec considerat fundador de la filosofia occidental. Visqué entre els anys 470 i 399 a.C. No hi ha obra escrita per ell i tot el que se li coneix ho és pels seus deixebles, el més importna dels quals Plató.
El rapte d’Europa4:
Mite que explica que Zeus es va enamorar d’Europa i per apropar-se a ella es va convertir en un toro blanc i mentre Europa recollia flors per la platja va apropar-se a ella i Europa va tocar-lo i al veure que es deixava va muntar-s’hi. Llavors Zeus va aprofitar l’oportunitat i va córrer fins al mar i va marxar nedant fins a l’illa de Creta. Una vegada allà li va revelar a Europa la seva identitat i ella es va convertir en la primera reina de l’illa.
Cupido8:
Cupido (Eros en la mitologia grega) : Era Déu de l’amor. Fill de Venus (deessa relacionada amb l’amor la bellesa i la fertilitat) i Mart (Déu de la guerra). Es representava despullat, i amb un arc de fletxes.
“In fraganti”21:
Expressió que significa en el mateix moment quan s’està cometen un delicte o una acció crimina.l
Cònsol25:
Un cònsol actualment és el representant d’un estat a un altre país que defensa els interessos de les persones del seu país. I a l’antiga Roma era un sistema polític on el rei tenia diverses funcions d’autoritat màxima com per exemple, el dret de fer conrear les seves terres a través dels diners dels ciutadans.
Penèlope26:
Era la dona d’Ulisses i la mare de Telèmac. El seu pare era Icari, rei d’Esparta. El seu matrimoni fou interromput per la guerra de Troia, en la qual Ulisses va anar a lluitar i ella va esperar durant vint anys el retorn del seu marit. Per aquesta raó se la considera un símbol de la fidelitat conjugal fins al dia d'avui.

Adriana

Oriana ortiz soria ha dit...

Que és el món clàssic?
Quan parlem de món clàssic ens referim a les civilitzacions grega i romana, la influència perdura fins als nostres dies i constitueix el component fonamental de la cultura occidental. Molts aspectes de la nostra vida actual tenen els seus remots orígens en el món clàssic. La democràcia, la república, la filosofia, la poesia, la tragèdia i inclusivament l'atletisme, les olimpíades i l'escola van néixer molts segles enrere, a les costes del mediterrani. Amb la novel•la `` La filla del cònsol ´´ ens aproparem més al món classic , a l’história antiga i a la filosofia clàssica.
Eh aquí unes de les 15 paraules de les 26 més destacables per a mí.

1Tarraco : fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.
2Baetulo : és el nom de la ciutat que fundaren els romans en turó vora el mar cap a l'any 100 aC,[4] on actualment se situa la ciutat de Badalona.
4Rapte d’Europa : Europa fou una princesa de Fenícia , va ser-hi raptada per un bou que te per nom Zeus.
5 Alfabet Grec : és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per escriure la llengua grega des dels segles 9 o 8 aC. És el primer alfabet complet, és a dir, un sistema d'escriptura amb caràcters diferents per a cada vocal i cada consonant.
7Saturnàlies : foren una festa romana dedicada al deu Saturn, que se celebrava cada any el dia 17 de desembre.
8 Cupido : fou una deïtat romana, i de manera similar als deus Amor i Voluptes fou una versió romana del deu grec Eros i de Kāmadeva a la mitologia hindú. Se'l fa responsable dels amors i les passions dels mortals.
9Bacus : és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.

10Homer : és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i L'odissea. També se li atribueixen un seguit d'obres menors que són conegudes com els Himnes menors.
11Plaute : ou un autor còmic llatí nascut cap a 251 aC a Sarsina en l'antic Úmbria i mort en 184 aC.
12Emèrita Augusta : fou el nom romà de la ciutat de Mèrida.
13 Emporiae : fou una antiga colònia grega i romana a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est del contemporani municipi de l'Escala, concretament al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
17Zeus : és el déu suprem de l'Olimp. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Júpiter i en l'hindú Indra. Va lluitar contra el seu pare amb el suport de la resta de déus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp.
18Fòrum : era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.
21In fraganti : en el mateix instant en què s'està cometent un delicte o una acció reprovable.
23Sòcrates : fou un filòsof grec, a qui es considera el fundador de la filosofia occidental.

Núria Martínez i Sellarès ha dit...

Salvete Sr. Ovidi Masferrer,
Aquest és el meu redactat de les 15 referències clàssiques que he escollit:
3- Hispània citerior: La Hispània Citerior (i després Hispania Citerior Tarraconensis), creada el 197 aC, va ser una de les dues províncies en què es va dividir la Península Ibèrica després de la conquesta romana. L’altre província era Hispània Ulterior.
4- Rapte d’Europa: En la mitologia grega, Europa va ser una princesa de Fenícia, filla d'Agenor i Telefaassa.
La història explica que un dia, mentre Eurpoa collia flors a la vora de la mar amb unes amigues, Zeus la va veure i se'n va enamorar. Llavors el déu es va transformar en un toro blanc, va seduir a la princesa i aquesta, enlluernada per el brau de pell blanca, va muntar sobre la seva grupa i es van endinsar en el mar. Zeus es va endur a Europa fins a Creta i allà van fer l’amor (diuen que el recorregut que van fer en aquest viatge va ser el que va inspirar que el continent s'anomenés Europa). D'aquest aparellament van néixer Minos, Radamant i Sarpedó. Finalment Europa es va casar amb Asteri, rei de Creta, i va aconseguir la sobirania de la illa.
6- Denaris i Sestercis: El denari va ser una moneda romana de plata (1 denari = 10 asos o 4 sestercis). Al principi un denari tenia 4,55 grams de plata però després del 130 aC es va rebaixar a 3,85 grams. Un denari era equivalent a un dracma, moneda vigent, en aquell moment, a la part oriental de l'imperi.
I el sesterci, provinent del mot en llatí sestertius, va ser una moneda romana de plata, de vegades anomenada també nummus. Equivalia a la quarta part del denari i es va emetre després del 269 aC.
7- Saturnàlies: També anomenades Festes Saturnals, eren celebrades en honor a Saturn, el déu del temps romà durant sis dies, del 17 al 23 de desembre, en l'inici del solstici d'hivern. Durant aquest període tota l'activitat econòmica s'aturava, és a dir que no es podien fer negocis, les corts de justícia es tancaven, les escoles tenien vacances i fins i tot els esclaus podien vestir com persones lliures, tenien llibertat de paraula i podien menjar en igualtat amb els seus amos.
8- Cupido: Cupido o Cupid és un déu romà, equivalent al deu grec Eros. Fill de Venus i de Mart, els déus de l'amor i la guerra, Cupido és el déu dels enamorats i dels amors i les passions dels mortals. És representat com un nen alat, un nadó o un àngel jove amb un arc i fletxes.
9- Bacus: De la mitologia grega Dionís, va passar a la mitologia romana amb el nom de Bacus, el déu del vi i la vinya, del teatre i de l'èxtasi, de les festes i orgies i és representat moltes vegades pel raïm, el lleopard, el tigre o per una gran pantera negra.
Bacus és fill del déu Zeus i de Sèmele, una mortal, filla de Cadmos, fundador i rei de Tebes. La història explica que Sèmele va demanar a Zeus que li mostrés tot el poder que tenia, i Zeus li va mostrar tot el seu potencial. En veure el seu gran poder, Sèmele es va morir de la por i llavors el déu, sabent que aquesta estava embarassada, li va agafa el nadó que portava a la panxa i se'l va cosir a la cuixa. Al cap de sis mesos, diu el mite, va néixer Bacus.
13- Emporiae: Emporiae (actualment Empúries) era una antiga colònia grega i romana a l'extrem sud del golf de Roses. Actualment, les ruïnes són propietat de la Generalitat de Catalunya i formen part d'un parc arqueològic. Al seu recinte hi ha l'antic convent de Santa Maria de Gràcia d'Empúries, que va ser pràcticament reconstruït durant la dècada de 1910.
15- Antropologia i faringitis: Antropologia és un mot que prové del grec ἄνθρωπος (anthropos=home, humà) i λόγος (logos=paraula, ciència) i és la branca de la filosofia que s’encarrega d’estudiar l’origen i la naturalesa de l’ésser humà. I la paraula faringitis prové del grec φάρυγξ (faringe) i ἰτις (inflamació) que significa la inflamació de la faringe.

Núria Martínez i Sellarès ha dit...

16- Tità Cronos: A la mitologia grega, Cronos era fill d'Urà (el cel) i Gea (la terra). Va ser el rei dels Titans i pare de Zeus. A la mitologia romana Cronos s'identifica amb el déu Saturn.
El mite explica que Cronos va mutilar Urà, son pare, i llavors per por de ser mutilat pels seus propis fills, els devorava només sortir del ventre de la seva esposa Rea. Però Rea volia un fill i va amagar el seu darrer fill, Zeus, i donà a Cronos una pedra embolcallada amb draps. Quan Zeus es va fer gran, ajudat pels Ciclops, va destronar al seu pare i el va obligar a restituir els fills que havia devorat.
18- Fòrum: El fòrum era el centre comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega. Era una plaça porticada, envoltada per les tabernae (botigues), on també hi havien els edificis principals de tota la ciutat, tant dels déus com de l'emperador, edificis com el temple, la basílica i la cúria.
19- Circ: El circ romà, provinent del llatí circus, era un edifici romà que era utilitzat per a fer curses de cavalls i carros, i on no s'hi feien lluites de gladiadors, que es celebraven a l'amfiteatre.
Era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular. Al centre es construïa una balustrada que dividia l'edifici pel centre (Spina). A l'Spina hi podia haver de tot: temples, obeliscs o estàtues de dofins, símbol del déu Neptú (déu del mar i protector dels cavalls). En un principi es construïen de fusta, però al segle II aC es van començar a fer de pedra.
21- In fraganti: Significa "en el mateix moment d'estar cometent un delicte" que és deformació de la locució llatina "in flagranti", però la forma llatina pura no s'usa mai.
22- Ipso facto: Expressió llatina que significa, literalment, "per aquest fet" però que s'acostuma a traduir com "en l'acte", donan a entendre que un fet s'ha produït o es vol que es produeixi de forma ràpida i immediata, en aquell mateix moment.
24- Divendres: El mot divendres prové del llatí dies Veneris que vol dir el dia de Venus, deesa de la bellesa i l'amor en la mitologia romana. Segons la tradició musulmana és el dia de descans en honor a Déu. S'abreuja com «dv».
26- Penèlope: Era la dona d'Ulisses, ambdós personatjes de la Odissea, escrita per Homer. El seu matrimoni va ser interromput ja que Odisseu va haver d'anar a lluitar a la guerra de Troia. Ella va esperar el seu marit durant vint anys refusant els seus pretendents dient que acceptaria la mort d'Ulisses quan acabés de teixir un sudari, que treballava durant tot el dia i desfeia durant la nit. Quan Odisseu va arribar a casa, va matar tots els pretendents i es va quedar amb ella. Per aquesta raó se la considera, fins i tot avui en dia, un símbol de la fidelitat conjugal.

MarionaFerrer ha dit...

DENARI I SESTERCI6: Un denari va ser la moneda romana de plata emesa després del 169a.C. Un denari és el mateix que 4 sestercis. L’as de bronze, la moneda anterior, gairebé no circulava i per això va ser substituït per aquesta. Un denari pesava 4, 55 grams al principi, després es va rebaixar a 3,85 grams.
Un sesterci va ser una moneda romana de plata, també anomenada nummus. Es va emetre, després del 269 a.C. Al principi pesava 1 gram i més tard 0,97 grams.
Sestertius prové de semi-tertius que significa “la meitat del terç”, és a dir, equivalia a la meitat del terç de l’as de bronze.

SATURNÀLIES 7: Van ser una festa romana dedicada al déu Saturn, una divinitat de caràcter agrari. Aquesta festa es celebrava cada 17 de desembre.
Els habitants de Laci, regió de la Itàlia central, atribuïen a Saturn les tècniques i la introducció de l’agricultura i les arts de la vida civilitzada. La festa es feia a prop dels inicis del hivern perquè les feines del camp ja s’havien acabat.
Durant la festa no es podien fer negocis, les escoles tancaven i començar una guerra o castigar un culpable es considerava d’impietat. Els esclaus, també, gaudien de llicències i podien vestir com persones lliures, tenien llibertat de paraula i menjaven amb els seus amos.
A mesura que el temps avançava aquesta celebració es va estendre i va esdevenir una festa molt popular.

CUPIDO8: Va ser el déu romà del amor, també conegut com a Eros a Grècia. Era el fill d’Afrodita o Venus, la deessa de l’amor, la sexualitat i la fertilitat, i de Mart, el déu de la guerra.
És un dels signes més famosos del dia de St. Valentí. Se’l representa com a una divinitat jove, un nen, amb ales i un arc amb fletxes d’or i de plom, què són disparades als déus i als humans provocant que s’enamorin o la indiferència. En ocasions també porta els ulls embenats, per mostrar que l’amor es cec.

BACUS9: També conegut com a Dionís, va ser el déu del vi i de la vinya. Fou fill de Zeus i la mortal Sèmele. Va ser ell qui va descobrir la vinya i es va haver de guanyar lloc a l’Olimp estenent el seu culte per tot el món.
És representat com un jove coronat amb pàmpols, amb una copa a la mà i sovint sobre un carro tirat amb panteres.

MarionaFerrer ha dit...

HOMER10: Va ser el suposat autor de les obres més antigues conegudes a Europa, com per exemple: Ilíada o L’Odissea. També se’l coneix com a l’autor d’altres obres menys conegudes anomenades himnes menors. Va viure a L’Antiga Grècia el S.VIIa.C. durant el període hel•lenístic.

PLAUTE11: Va ser un autor còmic llatí nascut cap a 251 a.C a Sarsina, en l’antic Umbria, i mort en 184 aC.
Se li atribueixen 21 obres còmiques. L’argument no és original sinó que Plaute s’inspira en el ric repertori de la nova comèdia grega.

ANTROPOLOGIA I FARINGITIS15: La paraula antropologia prové del grec Anthropos “ser humà” i Logia “Coneixement”. És, doncs, la ciència que estudia l’ésser humà. Combina les ciències naturals amb les ciències socials, com la filosofia.
La paraula faringitis prové de la paraula grega faringe i la paraula itis que significa inflamació.
És la inflamació difosa de la mucosa de la faringe.

TITA CRONOS16: En la mitologia grega Cronos va ser fill d’Ura (el cel) i Gea (la Terra). Va ser el rei dels titans, una raça poderosa i gegantina de déus, i pare de Zeus. A la mitologia romana, Cronos s’identifica el déu Saturn.
El seu símbol és la falç. Va tenir molts germans, entre els quals trobem: Mnemòsine, Crios o Rea.
Els seus fills van ser Zeus, Hera, Posidó, Hades, Hestia, Demèter i Quiró.

ZEUS17: En la mitologia grega Zeus és el déu suprem del Olimp. Va ser fill de Cronos (Saturn en la mitologia romana) i Rea. El seu equivalent en la mitologia romana és Júpiter.
Va lluitar contra el seu pare amb el suport dels altres déus i en derrotar-lo va ocupar el seu lloc de poder.
Va casar-se amb la seva germana Hera, però va tenir fills amb altres deesses i mortals.
Una de les moltes aventures que va tenir va ser amb Mnemòsine, amb la qual va tenir nou filles: les muses.

IN FRAGANTI21: La forma correcte seria in flagranti. És una expressió llatina què significa: “en el mateix instant en què es comet un delicte”.

MarionaFerrer ha dit...

Prové del verb “flagrare” que significa: cremar; i de l’expressió “ in flagranti” o “en flagrant delicte”.

IPSO FACTO22: Expressió llatina que significa “en conseqüència” o “immediatament”.

SÒCRATES23: Filòsof grec nascut a Atenes l’any 470a.C. i mort el 399 a.C. Va ser considerat el fundador de la filosofia occidental.
Sòcrates va ser reconegut sobretot per la seva contribució al camp de l’ètica i, perquè va ser ell qui va donar nom a la ironia socràtica i el mètode socràtic, una tècnica pedagògica en què es fan una sèrie de qüestions amb la finalitat de no obtenir respostes concretes i reflexionar.


DIVENDRES24: És el cinquè dia de la setmana (sisè en antigues cultures). El nom de divendres prové del llatí “dies veneris”, o “dia de Venus”.
Venus és la deessa de l’amor, la sexualitat i la fertilitat. Afrodita ,per als grecs, és la filla de Júpiter i Dione, segons unes altres llegendes és la filla de l’escuma del mar i els genitals d’Urà.
Aquesta divinitat es representa nua, mostrant la perfecció del seu cos, amb una corona de flors i la petxina amb la qual va arribar fins a terra. L’animal que la representa és el colom blanc.

PENÈLOPE26: És un personatge de la Odissea, un dels grans poemes èpics d’Homer. Era la dona d’Ulisses, el personatge principal, i la mare de Telèmec. El seu matrimoni va ser interromput per la guerra de Troia, en la qual ell va lluitar.
Ella, va esperar el retorn del seu marit durant vint anys. Se la considera un símbol de la lleialtat i fidelitat matrimonial.
Penèlope, durant aquest període, va ser pretesa per molt homes. Per mantenir-se allunyada dels propòsits de tots aquests, va idear un gran pla: acceptaria la ma d’un d’ells i la desaparició del seu marit quan acabés de teixir un sudari. Però, com ella només volia guanyar temps, cada nit descosia el que havia cosit durant el dia.



helena adria ha dit...

Aquestes són les paraules que he triat:
Tarraco: Tarraco fou la principal base d'hivernada dels exèrcits romans a Hispània que iniciaren un llarg i complex procés d'incorporació de les terres peninsulars al nou ordre polític, cultural i econòmic de la romanitat, on Tàrraco va jugar un paper fonamental. fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.
Ipso facto: Ipso facto ve del llatí que significa pel mateix acte o immediatament sense necessitat d'un procés.

Bacus: En la mitología Grega conegut com a Dionís. És el fill de Zeus i de Sèmele,quan Sèmele mor de la por que sent sobre el poder de Zeus,estaba embarassada i Zeus li agafa el nadó i se’l coseix a la cuixa pasant un període de sis mesos neix Dionís.Hera l’esposa de Zeus mana a matar a dionís i d’aquesta feina s’encarreguen els titans que el destrossen i cuinen.Però la seva àvia Rea va ser testimoni d’aquell crim aixxí que agafa els trossos ajuntant-los e intentant reconstruir el que era el déu,deixant-li una serie de deformitats.Dionós rescata la seva mare de l’infern portant-la a l’Olimp on va viure com a inmortal amb el nom de Tíone.
És el déu del vi del teatre i de l’extàsi.se’l representa sovint pel raïm o per la pantera negra.
Sócrates: Sócrates va néixer a Atenes l'any 470 a. c. d'una família, de classe mitjana. El seu pare era escultor i la seva mare llevadora, el que ha donat lloc a alguna comparació entre l'ofici de la seva mare i l'activitat filosòfica de Sòcrates. Els primers anys de la vida de Sòcrates coincideixen, doncs, amb el període d'esplendor de la sofística a Atenes.
L'interès de la reflexió filosòfica se centrava en l’entorn de l'ésser humà i la societat, abandonant el predomini de l'interès per l'estudi de la natura. Probablement Sòcrates s'hagi iniciat en la filosofia estudiant els sistemes d'Empèdocles, Diògenes d'Apol • lònia i Anaxàgores, entre d'altres. Però aviat va orientar les seves investigacions cap als temes més propis de la sofística.
Sòcrates no va escriure res i, malgrat haver tingut nombrosos seguidors, mai va crear una escola filosòfica. Les anomenades escoles socràtiques van ser iniciativa dels seus seguidors. La saviesa de Sòcrates no consisteix en la simple acumulació de coneixements, sinó a revisar els coneixements que es tenen ia partir d'aquí construir coneixements més sòlids. Sòcrates volia ensenyar a la societat a pensar per ella mateixa sense tenir en compte els prejudicis i no seguir les mateixes idees perque sí de un conjunt de persones.
Penèlope: personatge de l’Odissea,esposa de Ulisses.Ella l’espera durant vint anys la tornada del seu marit que marxa a la Guerra de Troya.Considerada un símbol de fidelitat.Penèlope té una estrategia per l’ausència del seu marit ja que tenia molts pretendents.Va dir que no escolliria cap pretendent fins que no acabés de teixir un sudari,el qual teixia per el dia i el desfeia per les nits de manera que mai no l’acava fins que un dia una criada la va veure i li va dir els seus pretendents que la van voler fer

helena adria ha dit...

escollir a la força.Aquell mateix dia Ulisses torna a Ítaca i quan entra a la sala i veu l’escena mata a tots els pretendents i es queda amb ella.
Rapte d’Europa: Era una princesa de Fenícia.Zeus contempla a Europa mentres ella recollia flors a prop de la platja.Ell es converteix en un brau blanc i s’apropa a ella.Europa s’endisa a l’aigua i munta a sobre d’ell.Ell ho aprofita per segrestar-la i portar-la a l’illa de Creta ,on li revela la seva entitat i convertint-la en reina de Creta
Cupido: En la mitología Grega conegut com Eros,déu de l’amor, fill de venus la desea de la fertilitat,la bellesa,i l’amor.I de Marte el déu de la guerra.se’l representa com un nen amb els ulls embenats i armat amb un arc i fletxes . Venus li va regalar arc i fletxes d'or. Les fletxes eren de dues espècies: unes tenien punta d'or, per concedir l'amor, mentre que d'altres la tenien de plom, per sembrar l'oblit i la ingratitud,el rebuig en els cors
Baetulo: És el nom de la ciutat que van fundar els romans en un turó vora el mar.Actualment hi ha situat Badalona.Baetulo es va dissenyar un pla ortogonal i que es va emmurallar.Fou una ciutat molt dinámica gracies a la producción i comercialització,Despés del segle II fou abandonada.
Fórum fou durant molts segles el centre de la vida pública de l'antiga Roma. En llatí era anomenat el Forum romanum, si bé els ciutadans s'hi referien més sovint com a Forum Magnum (el Fòrum Gran) o, simplement, com a Forum. A mesura que la ciutat va anar creixent, es va quedar petit i els emperadors en van fer construir de nous a la part nord, els anomenats Fòrums Imperials. El Fòrum Romà se situa a la vall compresa entre els turons del Palatí el capitoli a Roma..
Homer autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Illíada i l’Odissea. També se li atribueixen un seguit d'obres menors que són conegudes com els Himnes menors. Avui els himnes es consideren obres posteriors, però molts segueixen considerant Homer com l'autor o compilador de les epopeies. S'ha especulat també que Homer fos un Aede.
Zeus:En la mitologia grega Zeus és el( pare dels déus i els home) que governava als déus de la muntanya Olimp com un pare a una família, de manera que fins i tot els que no eren els seus fills naturals es dirigien a ell com tal.2 Era el Rei dels Déus que supervisava el universo.3 Era el déu del cel i el tro. Els seus atributs inclouen el llamp, l'àguila, el bou i el roure.
Divendres : és el cinquè dia de la setmana. El nom (divendres) prové del llatí Dies Veneris, o (dia de Venus) (Deesa de l’amor i la fertilitat) Segons la tradició musulmana és el dia de descans en honor a Déu.
Emerita augusta: Augusta Emerita, va ser una antiga ciutat romana, des 27-12 aC capital de la nova província hispana de Lusitania, i des de finals del segle III capital de la Diòcesi d'Hispània. Actualment és la ciutat espanyola de Mèrida, capital oficial d'Extremadura.
In fraganti: Locució llatina prové del verb flaglare i expresió in flagranti en flagrante (delicte) en el acte de delinquir o cometent el delicte

Ruut ha dit...

Tàrraco: Tàrraco es va fundar com a campament militar romà amb la intenció d’interceptar els exèrcits cartaginesos. Amb el temps, va prosperar com a ciutat i també com a centre administratiu i polític. Es va convertir en colònia romana, cap d’un conventus i capital de la província de la Hispània Citerior o Tarraconense, coneguda com actual Tarragona.
Baetulo: Era el “polígon industrial” de l’antiga Baetulo dels romans, la actual Badalona.
Hispania Citerior: Gran part del conflicte entre fenicis i romans, va tenir lloc a la península Ibèrica; Després de derrotar als cartaginesos, la zona mediterrània, incloent-hi gran part d’Andalusia, va ser controlada per Roma sota dues provincies: Hispania Ulterior i Hispania Citerior. A la província de Citerior, el territori era des d’Empúries fins Cartago Nova.
Rapte d’Europa: Zeus va prendre forma de toro blanc, amb faccions nobles, i es va aproximar a un grup de joves. Europa, una d’elles, desconfià del toro, però no s‘hi va resistir i va pujar als seus lloms sense saber què li esperava. El toro besà els peus d’Europa mentre les seves amigues l’adornaven. L’animal es va llençar dins el mar amb Europa a l’esquena, i van anar a la costa de l’illa europea de Creta. Allà Europa va donar a llum a tres fills; Minos, Sarpeó i Radamantis. El recorregut que va fer Europa als lloms de Zeus, delimita els territoris de l’actual continent Europeu.
Alfabet grec: Ventall de vint-i-quatre lletres de les quals hi ha set vocals i disset consonants, el qual s’ha utilitzat per parlar Grec. Van ser els fenicis, que posseïen colònies comercials per tot el món grec els que van portar la seva escriptura als grecs.
Denaris i sestercis: El denari va ser una moneda de plata romana que degut al seu poc us, va ser substituïda per els quinaris i sestercis, que es van emetre el 269 a. C. El nom prové de semis-tertius, que és “la meitat del terç”, el qual equival el seu valor.
Saturnàlia: Les saturnàlies eren les festes que celebraven el solstici d’hivern, les més importants a Roma. Celebraven el triomf del Sol i de Saturn. Els romans vestien amb brillants, i alliberaven esclaus, es feien regals i decoraven les seves llars. El tió, per exemple, és un derivat d’aquestes festes.
Cupido: Figura d’un nen amb ales i els ulls tapats, amb un arc amb el que se’l representa, a aquest déu i l’amor entre dues persones. S’entén que té els ulls tapats perquè a l’hora de disparar fletxes, no es guia per el físic. Es diu que cupido era un nen molt entremaliat, perquè tenia fletxes de dos tipus, la de l’amor i el desamor. Quan llançava la de l’amor, aquella o aquelles persones s’enamoraven, però si era la del desamor, era un amor que no tenia cap ni peus, més que res, cupido l’utilitzava per divertir-se i veure com la gent patia.
Bacus: Déu del vi en la mitologia grecollatina.
Homer: És l’autor d’obres literàries com per exemple, la Ilíada i L’odissea, molt reconegudes i les més antigues conegudes d’Europa. Els grecs antics deien que Homer, va ser un personatge històric.
Plaute: Autor que més èxit va tenir entre el públic, escrivia comèdies per a les classes més baixes, amb un llatí bastant col•loquial. Una característica d’ell és això, el seu llenguatge. No té cap objectiu moral o intel•lectual, simplement l’entreteniment i el gaudir del públic.
Emerita Augusta: La ciutat romana va ser fundada l’any 25 a. C. Per l’emperador August. L’objectiu era ser utilitzada per el retir dels veterans de les “V Alaudae” i “X Gémina”. Va crèixer molt ràpidament, i va passar a ser capital de Lusitania. Molt temps després, li concedeixen la categoria de metròpoli com centre de comunicacions i residència d’autoritats. Actual Mérida.

Ruut ha dit...

Emporiae: Actual Empúries, que significa comerç. Fou una antiga colònia grega i romana. Un jaciment on l’àgora estava al centre de la Neàpolis, amb diversos temples dedicats a Zeus i Esculapi.
Urbs: Ja que roma era majoritàriament urbana, les altres ciutats es van crear a semblança de ciutats també, i d’aquí prové el nom urbanització (guàrdia urbana...).
Antropologia: L’antropologia és l’estudi del cos humà, com bé indica la seva etimologia: Anthro (home) logia (dedicat a).
Faringitis: és la inflamació de la faringe. Tal com indica el seu nom etimològic, faringe, i –itis, és a dir, dolor o inflamació.
Tità Cronos: Cronos, déu del temps. Fill d’Urà i Gea, rei dels titans i pare de Zeus. Cronos tenia el seu destí escrit, el seu fill el destronaria, i fill que paria la dona, fill que es menjava Cronos, per por a deixar el seu tro. Fins que una vegada, Rea, esposa de Cronos, amagà un fill que tingué, i quan van passar els anys, Zeus va destronar al seu pare i restituir els fills que havia devorat.
Zeus: Déu dels déus de l’olimp, es considera un déu molt sexual degut a les seves nombroses aventures amb deesses i mortals.
Fill dels titans Cronos i Rea, és un home fort i guapo, amb el cabell espès i una llarga barba, molt respectuós. El seu atribut animal és l’àliga que tot ho veu. És déu de l’univers i dels fenòmens atmosfèrics.
Fòrum: era el centre de la ciutat romana, on la gent es reunia equivalent a l’àgora grega. Una plaça amb botigues on s’hi albergaven els edificis principals tant dels déus com de l’emperador. En tenim un de ben conegut aquí a Barcelona, conegut com a Fòrum.
Circ: Era un edifici d’oci romà en el qual s’hi feien curses de cavalls i carros.
In fraganti: Llatinisme el qual expressa el moment exacte en el que s’està produint alguna cosa, sovint dolenta, com un delicte o una acció irresponsable.
Ipso facto: Un altre llatinisme, que expressa el desig de voler alguna cosa en aquell mateix instant, sense més esperar.
Sòcrates: Fou un filòsof grec clàssic, molt ben recordat, considerat com un dels més grans de l’antiga Grècia. Es considera el fundador de la filosofia, reconegut també, per el seu aspecte físic, no gaire agraciat.
Divendres: prové del llatí “Veneris dies” que representa a la deessa Afrodita, Venus.
Cònsol: Era el magistrat suprem de la república romana.
Penèlope: Esposa d’Ulisses, que quan el seu marit va anar a la guerra de Troia, la població ja donava a Ulisses per mort i volien que es casés amb algú altre, i ella va dir que en quant acabés el sudari, escolliria espòs. I tothom va acceptar, sens que sabessin que ella, cada nit, descosia el tros que havia fet durant el dia, per fer així més llarg el temps. Quan la van descobrir, Ulisses va tornar a Ìtaca desprès de molts anys, ella ja sabia que ell tornaria, tenia fe.

Rachel Galsan ha dit...

Bon dia/ Bona tarda/ Bona nit.

Aquí us deixo algunes aclaracions en aquest text sobre algunes de les paraules.

Tarraco: va ser una antiga ciutat romana que ara coneixem com a Tarragona. Va ser una de les principals ciutats d’Hispània.

Baetulo: és Badalona en l’antic imperi romà. Baetulo era una ciutat emmurallada i que va tenir una entrada per la Via Augusta.

Denaris i sestercis: Els dos conceptes eren monedes de plata romanes, cadascuna valia diferent.

Saturnàlies: també coneguts com a Saturnals, era una festa romana on els esclaus i els amos es canviaven els papers durant aquells dies.

Cupido: és el déu del desig amorós, fill de la deessa de l’amor, bellesa i fertilitat, Venus i del déu de la guerra, Mart. El seu equivalent en la mitologia grega és Eros.

Bacus: és el déu patró e l’agricultura i del teatre.

Emèrita Augusta: antiga ciutat romana, ara amb el nom de Mèrida. La capital de la província hispànica de Lusitania.

Emporiae: una antiga colònia grega i romana. Ara és Empúries.

Cronos: en la mitologia grega, va ser el rei dels Titans i pare de Zeus. És equivalent a Saturn en la mitologia romana.

Zeus: és el déu suprem de l’Olimp. Va lluitar contra el seu pare amb el suport de la resta de déus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp. En la mitologia romana és Júpiter.

In fraganti: expressió llatina, traduïa com “enxampat per sorpresa”.

Ipso facto: una altre expressió que ve del llatí que significa “per aquest fet”, “en l’acte”.

Sòcrates: filòsof grec, a qui es considera el fundador de la filosofia occidental.

Divendres: aquest dia de la setmana es dedicat a la divinitat de Venus, deessa de la fertilitat, bellesa i amor.

Penèlope: ella era la dona de Ulisses. Representa la fidelitat conjugal.

Raquel.

Sofia ha dit...

Salvete Senyor Ovidi! Gràcies per concedir-me la oportunitat de treballar sobre el vostre projecte. Sóc, com ja sabreu, graduada en Història Antiga i Filologia Clàssica, per aquesta raó crec que podria ser la perfecta candidata per la feina. Aquí us adjunto i envio la meva proposta de treball, per a que pugueu revisar-la i valorar-la amb el màxim rigor possible. Espero que sigui del vostre grat!
Tarraco: Equivalent a la Tarragona que coneixem avui, fou una ciutat on s’instal•laren els romans el 218 a.C.
Baetulo: Antiga ciutat romana, equivalent a la Badalona actual.
Rapte d’Europa: Mite grec protagonitzat per la deessa Europa i Zeus, que normalment es representa amb la figura nua d’aquesta última pujada a espatlles d’un toro blanc.
Alfabet Grec: Alfabet propi de l’Antiga Grècia i les seves colònies, usat del S. XI a.C. al III a.C.
Denaris i Sestercis: Monedes pertinents de l’ Antiga Roma.
Cupido: Personatge de la mitologia romana i déu de l’amor passional, és representat sempre com un nen alat, amb arc i fletxa.
Emèrita Augusta: Antiga colònia romana que avui coneixem amb el nom de Mérida.
Zeus: Pertinent a la mitologia grega, és el déu suprem de l’Olimp; el déu dels déus.
Fòrum: Plaça pública i principal característica de la civilització romana.
Venus i Adonis: Personatges de la mitologia grega que protagonitzen el clàssic mite de “Venus i Adonis”, on ella s’enamora perdudament d’ell.
In fraganti: Llatinisme significat del qual és “en el mateix instant en el que s’està portant a terme una mala acció”.
Ipso facto: Llatinisme significat del qual és “immediatament”.
Sòcrates: Important filòsof grec que comprèn els anys 470 – 399 a.C. amb pensaments i coneixements que han marcat la història, i que arriben fins els nostres dies.
Divendres: En llatí dies veneris; ers el dia de la setmana dedicat a Venus, deessa de l’amor, sexualitat i bellesa.
Penélope: Personatge de la mitologia grega, dona d’ Ulisses, qui espera durant vint anys la tornada del seu interminable viatge en el mite, de “Penélope i Ulisses”.

daniela georgieva ha dit...

Hola, Sr. Ovidi Masferrer,
Em dic Daniela Georgieva Raeva i tinc 16 anys. Alumna de 1r de Batxillerat d’humanitats pures de l’escola Vedruna Gràcia. M’agradaria formar part del vostre projecte, així aclarint als lectors algunes paraules, alguns termes que hi surten. De tal manera poder capficar-los en l’extraordinari món clàssic.
1. Rapte d’Europa: Rapte que va protagonitzar Europa, princesa fenícia en el que Zeus, transformat en toro blanc la rapta i fa un recorregut que marca les fronteres del continent Europeu. (4)
2. Alfabet grec: sistema d’escriptura de 24 lletres que es fa servir per escriure la llengua grega. (5)
3. Tarraco: Ciutat antiga romana, que va ser una de les principals ciutats a Hispania. Actual Tarragona. (1)
4. Homer: És l’autor de moltes obres literàries conegudes d’Europa, com l’Odissea. (10)
5. Zeus: Déu suprem. (17)
6. Ispo facto: Significa, en aquell mateix instant. Ràpid. (22)
7. Fòrum: Centre cultural, polític i comercial de la ciutat romana, equivalent a l’Àgora grega. (18)
8. Sòcrates: Filòsof de l’antiga Grècia considerat com un dels més grans de la història. (23)
9. In fraganti: “Con las manos en la masa” (21)
10. Antropologia: Ciència social que estudia l’home. (15)
11. Circ: Instal•lació lúdica més importants de les ciutats romanes. (19)
12. Saturnalies: Festes importants romanes. (7)
13. Hispània citerior: Província Hispànica des dels Pirineus fins a Cartagena. (3)
14. Baetulo: Nom de la ciutat que van fundar els romans, actual Badalona. (2)
15. Cupido: També conegut com Eros, es presenta en forma de nen, per la innocència. Representa l’amor. (8)

Judy97 ha dit...

Salvete tripulants!

Ja he fet la meva tria de les 15 paraules i aquí les teniu!

Saturnàlies: Festa romana dedicada al déu Saturn celebrada entre el 17 i el 23 de desembre on els esclaus tenien pagues extres , temps lliure i altres propines.
Cupido: Divinitat grega de l'amor, representat com a un nadó amb ales i que porta arc i fletxes. Fill de Venus i Mart en la mitologia romana. També se'l pot conèixer com a Eros.
Tità Cronos: Rei dels titans i pare de Zeus, déu dels déus. Cronos era el del del temps on també se l'identifica pel déu Saturn conegut per haver-se menjat els seus fills.
Zeus: Suprem déu de l'Olimp, fill de Cronos i Gea. En la mitologia romana se'l coneix com a Júpiter. Va lluitar contra el seu pare amb el suport de la resta de déus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp. Se'l reconeix pel seu famós llamp.
Venus i Adonis: Es tracta de la primera obra publicada per Shakespeare. Editat en 1593 per Richard Field, el poema està dedicat a Henry Wriothesley, Conde de Southampton.
In fraganti: És un llatinisme que exactament vol dir que en aquell mateix moment està cometent un delicte.
Ipso facto: Llatinisme que concretament vol dir inmediatament.
Sòcrates: Filòsof grec a qui es considera fundador de la filosofia occidental. Les seves idees més destacades van ser el mètode socràtic i la ironia socràtica.
Divendres: ''Veneris dies''. Actaulment 5è dia de la semana, correspon a la deesa romana Venus (deesa de l'amor) i en la mitologia grega correspon a Afrodita.
Penèlope: Dona d'Ulises del qual va estar esperant duran 20 anys a que arribés de la guerra de Troia. Va tenir molts pretendents però ella estimava a Ulisses. Es descobreix que Ulisses no l'estimava tant com ella pensava.
Cònsol: Era el magistrat suprem de la República de Roma. El càrrec era anual i col•legiat, amb dos cònsols cada any. El consol disponia del poder executiu.
Tarraco: Ciutat romana de la que actualment se la coneix com Tarragona.
Baetulo: És el nom de la ciutat que fundaren els romans en turó vora el mar cap a l'any 100 aC, on actualment se situa la ciutat de Badalona.
Hispania citerior: Va ser una de les dues províncies en què es va dividir la Península Ibèrica després de la conquesta romana.
Bacus: També nomenat Dionís, és el déu del vi i de la vinya. Fill de Zeus i la mortal Sèmele, va descobrir la vinya i es va haver de guanyar un lloc a l'Olimp estenent el seu culte per tot el món.

Valete!

Martí ha dit...

1. Antiga ciutat colonitzada pels romans que actualment rep el nom de Tarragona.
2. Antiga ciutat colonitzada pels romans que actualment rep el nom de Badalona.
4. Famós mite protagonitzat per la princesa fenínica “Europa” i el déu suprem Zeus. El mite ens explica com Europa sobre el llom de Zeus, envolten tot el continent europeu.
5. Un dels primers alfabets simples i pràctics de la història. A partir d’aquest es va crear l’alfabet llatí.
6. Antigues monedes utilitzades a Roma.
8. Divinitat de l’amor (Eros a la mitologia grega). Feia enamorar a les persones amb les seves fletxes d’or i odiar-se amb les de plom.
9. Divinitat del vi i la festa (Dionís a la mitologia grega).
10. Va escriure la representació més coneguda actualment de l’Odissea, que explica les aventures d’Ulisses.
12. Antiga ciutat colonitzada pels romans que actualment rep el nom de Mérida.
13. Antiga ciutat colonitzada pacíficament pels grecs que actualment rep el nom de Empúries. Caracteritzada pel seu gran comerç.
16. Divinitat del temps (Saturn a la mitologia romana). Pare dels déus olímpics, el més important dels quals es Zeus, que li va treure el tro de Déu de l’univers.
18. centre de reunió de cultura, religió i comerç de les antigues ciutats romanes. A Grècia hi havia els àgores, que feien la mateixa funció.

23. Filòsof grec, mestre de Plató, conegut principalment pels conceptes d’ironia socràtica i del mètoda socràtic -> “Només sé que no sé res”.
24. dia de la setmana dedicat a la deessa romana Venus (Afrodita a la mitologia grega).
26. dona d’Ulisses, famosa per esperar durant 20 anys cosint pel mati i descosint per la nit per no acabar la peça de roba.

Marta Villar Vidal ha dit...

Benvolguda Mediterrània Edicions, El meu nom és Marta Villar sóc una estudiant amb el Graduat d’Història Antiga i Filologia Clàssica i el més important per mi seria trobar una feina relacionada amb la meva passió. Vaig trobar la noticia en un blog on es buscava a gent per fer una introducció i les notes a peu de pàgina del vostre llibre anomenat La filla del cònsol.
Així que sol·licito aquest càrrec ja que els meus anys estudiant Història Antiga i Filologia Clàssica m’han servit per saber explicar amb tot tipus de detalls les característiques de la nostra història bassada amb el món grec i romà. A part de com el nostre passat influeix en el present que vivim avui en dia. I em veig una persona ben indicada i capaç d’assumir aquesta feina. Les 15 paraules que he escollit de les 26 referències clàssiques són:

Tarraco1: prové de la paraula en llatí anomenada Tarraco, és la actual ciutat Tarragona que fou la capital de la Hispania Citerior i després de la província Tarraconense.
Bacus2: la paraula Bacus prové de la parula grega Βάκχος, més ben dit prové del déu Dionís el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, per això la paraula Bacanal prové d’ell, festes descontrolades on si exposen les seves tan el vi, sexe...dirigides al deu Dionís.
Emèrita Augusta3: també anomenada Augusta Emèrita, fou una antiga ciutat romana, des de 27-12 aC. Capital de la nova província hispana de Lusitania, fins el segle III. Actualment és la ciutat espanyola de Mérida, capital oficial d’Extremadura.
Cupido4: personatge de la mitologia grega i fill de la deessa de l’amor i bellesa, Venus. I Mart déu de la guerra. Cupido és característic en molts quadres i històries mitològiques, perquè dona lloc a un nen amb ales, arc i fletxes les quals donen un amor immediat entre mortals.
Alfabet grec5: És l'avantpassat de l'alfabet llatí i de l'alfabet ciríl·lic. Consta de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per escriure la llengua grega des dels segles 9 o 8 aC. Avui en dia es fa servir per a escriure el grec modern i també per escriure en unitats com són en les matemàtiques, física…
Zeus7: Era el déu del cel i el tro. Prové de la mitologia grega Ζεύς, és el pare de tots els deus i els homes i els governava en el mont Olimp.
Fòrum8: El Fòrum Romà fou durant molts segles el centre de la vida pública de l'antiga Roma. En llatí era anomenat el Forum Romanum.
Venus i Adonis9: Venus, deessa de l’amor i Adonis bell caçador mortal. Es van enamorar bojament amb conseqüència de la mort del mortal a causa de l’enveja de Mart, amant de Venus.
in fraganti10: Expressió llatina amb el significant de que t’han descobert en el mateix moment cometen un delicte o fent una mala acció.
ipso facto11: Expressió llatina que significa immediatament, en el acte.
Sòcrates12: filòsof grec, fundador de la filosofia occidental. Característic per plantejar-s’hi preguntes ètiques.
Penèlope13: en grec Πηνελόπη i en llatí, Penèlope. És un personatge de la Odisea, poema d’Homer. Interpreta a l’Esposa d’Ulisses i reina d’Ítaca, Se la considera un gran exemple d’amor fidel per esperar al seu espòs durant 20 anys.
Divendres14: és el cinqué dia de la setmana. El nom divendres prové del llatí ``Veneris dies’’ dia de Venus, deessa de la bellesa i l’amor en la mitologia romana.
Cònsol15: en llatí, cónsul. Era el magistrat suprem de la República de Roma. El càrrec era anual amb dos cònsols cada any. S’encarregaven de l'estat i de l'exèrcit en campanya. Són magistrats amb poder executiu i donen nom a l'any.

Marta Villar Vidal ha dit...

Benvolguda Mediterrània Edicions, El meu nom és Marta Villar sóc una estudiant amb el Graduat d’Història Antiga i Filologia Clàssica i el més important per mi seria trobar una feina relacionada amb la meva passió. Vaig trobar la noticia en un blog on es buscava a gent per fer una introducció i les notes a peu de pàgina del vostre llibre anomenat La filla del cònsol.
Així que sol·licito aquest càrrec ja que els meus anys estudiant Història Antiga i Filologia Clàssica m’han servit per saber explicar amb tot tipus de detalls les característiques de la nostra història bassada amb el món grec i romà. A part de com el nostre passat influeix en el present que vivim avui en dia. I em veig una persona ben indicada i capaç d’assumir aquesta feina. Les 15 paraules que he escollit de les 26 referències clàssiques són:

Tarraco1: prové de la paraula en llatí anomenada Tarraco, és la actual ciutat Tarragona que fou la capital de la Hispania Citerior i després de la província Tarraconense.
Bacus2: la paraula Bacus prové de la parula grega Βάκχος, més ben dit prové del déu Dionís el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, per això la paraula Bacanal prové d’ell, festes descontrolades on si exposen les seves tan el vi, sexe...dirigides al deu Dionís.
Emèrita Augusta3: també anomenada Augusta Emèrita, fou una antiga ciutat romana, des de 27-12 aC. Capital de la nova província hispana de Lusitania, fins el segle III. Actualment és la ciutat espanyola de Mérida, capital oficial d’Extremadura.
Cupido4: personatge de la mitologia grega i fill de la deessa de l’amor i bellesa, Venus. I Mart déu de la guerra. Cupido és característic en molts quadres i històries mitològiques, perquè dona lloc a un nen amb ales, arc i fletxes les quals donen un amor immediat entre mortals.
Alfabet grec5: És l'avantpassat de l'alfabet llatí i de l'alfabet ciríl·lic. Consta de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per escriure la llengua grega des dels segles 9 o 8 aC. Avui en dia es fa servir per a escriure el grec modern i també per escriure en unitats com són en les matemàtiques, física…
Zeus7: Era el déu del cel i el tro. Prové de la mitologia grega Ζεύς, és el pare de tots els deus i els homes i els governava en el mont Olimp.
Fòrum8: El Fòrum Romà fou durant molts segles el centre de la vida pública de l'antiga Roma. En llatí era anomenat el Forum Romanum.
Venus i Adonis9: Venus, deessa de l’amor i Adonis bell caçador mortal. Es van enamorar bojament amb conseqüència de la mort del mortal a causa de l’enveja de Mart, amant de Venus.
in fraganti10: Expressió llatina amb el significant de que t’han descobert en el mateix moment cometen un delicte o fent una mala acció.
ipso facto11: Expressió llatina que significa immediatament, en el acte.
Sòcrates12: filòsof grec, fundador de la filosofia occidental. Característic per plantejar-s’hi preguntes ètiques.
Penèlope13: en grec Πηνελόπη i en llatí, Penèlope. És un personatge de la Odisea, poema d’Homer. Interpreta a l’Esposa d’Ulisses i reina d’Ítaca, Se la considera un gran exemple d’amor fidel per esperar al seu espòs durant 20 anys.
Divendres14: és el cinqué dia de la setmana. El nom divendres prové del llatí ``Veneris dies’’ dia de Venus, deessa de la bellesa i l’amor en la mitologia romana.
Cònsol15: en llatí, cónsul. Era el magistrat suprem de la República de Roma. El càrrec era anual amb dos cònsols cada any. S’encarregaven de l'estat i de l'exèrcit en campanya. Són magistrats amb poder executiu i donen nom a l'any.

Guillem Ferrer García ha dit...

Salve Sr. Ovidi Masferrer, sóc en Guillem Ferrer. Contribueixo aquí les meves concepcions sobre les definicions que m'he proposat definir, amb el major contexte i claretat possible.

1.Tarraco (1): Va ser una de les antigues principals ciutats romanes d'Hispània, anomenada en l'actualitat com a "Tarragona". El nom complet era "Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco".

2.Rapte d'Europa (2): És un mite grec. Europa era una dona fenicia, filla del Rei fenici Agénor i de la Reina Telefasa de la ciutat Tiro. El mite explica com Zeus, Déu dels Déus, està enamorat d'Europa i vol seduir-la. Ho fa amb el pla de convertir-se en un toro blanc, en el qual a Europa li sembla atractiu i s'hi acaba montant a sobre d'ell. Zeus apreta a córrer i va nedant, junt a Europa sobre seu, fins a la ciutat de Creta on al arribar Zeus es desenmascara, i Europa finalment es converteix en la primera reina de la illa.

5.Alfabet grec (3): L'alfabet grec consta de vint-i-quatre lletres. És el primer alfabet complet de la història desenvolupat al voltant del s. IX a.C. a partir de l'alfabet consonàntic fenici.

7.Saturnàlies (4): Són les festes romanes. Se les anomenaba també "festes dels esclaus" perquè els esclaus rebien racions extres, temps lliure, entre d'altres privilegis, durant aquests events festius.

8.Cupido (5): És el Déu del desig de l'amor. Fill de Venus, deesa de l'amor, la bellesa i la fertilitat, i de Mart, el Déu de la guerra. És representat com un nen amb ales, armat amb arc i fletxes. Segons la mitologia, Cupido dispara a dues persones i crea un efecte amorós entre ells.

10.Homer (6): És un escriptor de les principals poesies épiques gregues (Autor de "La Iliada" i "La Odissea") durant el segle VIII a.C.

12.Emèrita Augusta (7): Fou una antiga ciutat romana, capital de la província hispana de Lusitania. Actualment és la ciutat espanyola de Mèrida, capital d'Extremadura.

13.Emporiae (8): Va ser una ciutat grega i romana en el nord-est de la península ibèrica. Fundada el 575 a.C. per la facilitació del comerç en el Mar Mediterrani Occidental ("Ἐμπόριον" (Empórion) significa "Mercat"). Actualment anomenada Empúries.

16.Tità Cronos (9): Era un tità de la primera generació de Titans descendent diví de Gea (Deesa de la terra) i Urà (Déu del cèl). Va acabar sent engarjolat al Tàrtar (presó pels titans) pels seus propis fills.

17.Zeus (10): Déu i pare dels Déus. (De "Ζεύς" que significa ni més ni menys que "Déu"). En la mitologia equivalent romana era denominat com a Júpiter.

18.Fòrum (11): Era una plaça plana i gran, la qual era el centre de la vida pública pels romans on es tenia lloc el comerç, els negocis...

19.Circ (12): Edifici romà on es celebraven espectacles, carreres de cavalls i representacions. Un dels edificis lúdics més importants, junt el teatre i l'amfiteatre.

22.Ipso facto! (13): Expressió llatina que vol comunicar fer una acció amb rapidesa. Seria una aproximació a l'expressió "Ja és hora!"

23.Sòcrates (14): Fou un filòsof de l'Època Clàssica a Atenes, Grècia. Considerat com un dels filòsofs més grans universalment. Mestre de Plató, el qual va acabar sent mestre d'Aristòteles (Representants principals de la filòsofia de l'Antiga Grècia).

24.Cònsol (15): El càrrec magistrat romà més superior en quan la República de Roma. Sempre eren dos cònsols i cada any se n'escullien dos de nous. Exerceixen el poder de la direcció de l'estat i de l'exèrcit (Poder executiu).

marc moreno ha dit...

Sr. Ovidi Masferrer, aquí li deixo les paraules que més m’han cridat l’atenció o que tenia més facilitat ja que havia tingut un previ contacte amb elles. Espero que li serveixin per la seva novel•la històrica, tot un honor!

1Tarraco: L’antic nom de Tarraco ara correspon a la ciutat de Tarragona. Tarraco va ser una ciutat molt important aquella època, però no va ser fins al s. II dC que va assolir el seu màxim prestigi. Gràcies a aquest prestigi va tenir estructures tan importants com ara muralles, fòrum, teatre, circs, amfiteatre o aqüeductes i termes.

2Baetulo: És el nom que rep la ciutat de Badalona, quan la van fundar els romans l’any 100 aC; la van fundar en un turó vora al mar, el qual, emmurallat, ocupava 11 hectàrees.

4Rapte d’Europa: “El rapte d’Europa” és una llegenda en la qual s’explica la creació del continent europeu, on les fronteres que té són el recorregut que el brau blanc va fer per els cels.
Aquesta llegenda fa així... Europa era una gran princesa de Fenícia, filla d’agenor i Telefassa. Zeus es va enamorar d’ella mentre jugava amb les seves amigues a la platja d’on el seu pare era el rei. Zeus es va transformar en un brau blanc. Havent fet aquesta transformació, va anar a la busca d’Europa. Ella, va optar per acariciar-li el ventre, i finalment va pujar-hi a les espatlles. Zeus ja esperava aquesta reacció i immediatament va marxar cap el mar, amb ella a damunt. Van dirigir-se a Gortina (Creta) on van fer l’amor. D’aquesta unió van néixer: Minos, Sarpèdon i Radamantis.

6Denaris i sestercis:

Denari: Va ser una moneda romana de plata produïda després del 269 aC. Un denari tenia al començament 4,55gr. de plata, però després del 130aC es va rebaixar a 3,85gr.

Durant l'imperi era de 3,80 grams però es va rebaixar a 3,10 grams i progressivament es va encara abaixar més i es va arribar a fer-la de bronze i només banyada en plata.

Sesterci: Era una moneda d’origen romà. Estava composta per plata, i a vegades també es deia nummus. Equivalia a un quart de denari, i es va començar a produïr després del 269 aC.
Al principi tenia el tomb de 1 gram de plata; al segle 1 aC. 0,97.
Durant la República Romana, el sesterci era una moneda d’argent i es va encunyar de manera esporàdica. Amb la reforma monètaria d’August va passar a batre’s en oricalc (un aliatge de bronze de color groc) i era de grans dimensions.
Durant l’Imperi, els sestercis foren també de bronze i van deixar de circular vers el 270 o 280 per efecte de la inflació.

7Saturnàlies: Aquesta festa es produïa entre els dies 17 i 23 de desembre, a Roma.
Estaven consagrades al déu Saturn, déu que va ensenyar els secrets del conreu de la terra als habitants.
Les Saturnals eren unes festes on tot era permès. Fou celebrada antigament per les poblacions rústiques i mentre durava no es podien fer negocis, les corts de justícia es tancaven, a les escoles no es feien classes, i començar una guerra era considerat una impietat; igual que castigar a un culpable.
La gent més humil podia assumir càrrecs públics i prenien els llocs dels seus amos sense ser castigats. Es podien fer bromes, i fins i tot els esclaus gaudien de llicències i podien vestir com persones lliures, tenint llibertat de paraula i podent menjar amb els seus amos.

8Cupido: Va ser un déu romà el qual se'l fa responsable dels amors i les passions dels mortals. Ha sigut representat com un nen alat, un nadó o un jovenet àngel. Generalment reconegut com a fill de Venus i de Mart, com que és fill dels déus de l'amor i la guerra.

marc moreno ha dit...

9Bacus: Fill de Zeus i Sèmele, és el déu grec del vi, el teatre i l’agricultura.

10Homer: És un escriptor grec i el suposat autor de les obres literàries més antigues i conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i L'odissea. Heròdot diu que Homer va viure 400 anys abans del seu temps, i aquesta referència situaria la seva vida al voltant del 850 aC, però altres fonts antigues va donar dades molt més a prop de la suposada època de la guerra de Troia. La data de la Guerra de Troia va ser determinat el 1194-1184 aC per Eratòstenes.

12Emerita Augusta: Mèrida, quan van arribar els romans a la península.

13Emporiae: Empúries (coneguda com Empòrion; que en grec vol dir “mercat” en llatí conegut com Emporiae). Empúries va ser fundada l’any 600 aC pels foceus, colonitzadors grecs que provenien de la ciutat de Focea. Van fundar en un illot prop de la desembocadura del riu Fluvià, a la badia de Roses, el primer establiment que seria la colònia d’Empòrion, coneguda actualment com Empúries.

21In fraganti: Expresió llatina que, a l’actualitat tindria una certa similitud amb “con las manos en la masa”.

22Ipso facto: Expressió llatina que significa “immediatament”.

24Divendres: Dia de Venus. Deessa de l’amor i la sexualitat. Filla de Júpiter i de l’escuma del mar. Venus estava gelosa d’una mortal amb el nom de Psique. Va demanar a Eros que uses les seves fletxes per a que ella s’enamori de l’home més lleig del món. Eros va dir que sí però va acabar enamorant-se d’ella.

25Cònsol:Un cònsol era el magistrat suprem de Roma.
El càrrec que se’ls hi atorgava era anual. Escollien 2 cònsols per any.
Tenien la funció de dirigir l’estat i l’exèrcit. Són magistrats en poder executiu i poden triar el nom de cada any.

26Penèlope: Era filla del Rei Ícar d’Esparta, i la nimfa Periboa. Va ser l’esposa d’Odisseu, rei d’Ítaca; i el més savi de tots els herois grecs de la Guerra de Troia. Tenien un fill que es deia Telèmac.
Durant 20 anys d’absència del seu marit, Penélope va demostrar ser una esposa fidel i molt llesta, recordant al seu marit i resistint als nobles d’Ítaca i les illes dels voltants, que es volien casar amb ella.
Va aconseguir enganyar a tots els pretendents amb l’excusa de que teixiria un telar, i una vegada l’hagués acabat; decidiria el seu nou espòs. Pel matí teixia i per la nit desfeia el que havia fet, de manera que mai acabava. L’enganyifa va durar un cert temps però al final, una de les seves sirventes va explicar el que succeïa als pretendents de Penélope.
Finalment, Odisseu va arribar a Ítaca per venjar-se i va matar a tots els pretendents.