25 de setembre de 2013

A la recerca d'una llengua mare

"Imaginem per un moment que la major part de la civilització actual fos destruïda per una catàstrofe natural o causada per la mà de l'home i que tot vestigi d'èpoques anteriors quedés esborrat de la memòria de la humanitat. En un escenari certament apocalíptic només restarien grups aïllats d'homes que, molt lentament, al llarg de vàries generacions, anirien perdent els seus coneixements sobre temps pretèrits. 
Si tres o quatre segles després, els descendents de francesos, catalans i italians, entre d'altres, entressin en contacte i es barregessin, es sorprendrien en observar estranyes similituds entre les seves llengües: deux/dos/due, trois/tres/tre, coeur/cor/cuore,... 
Probablement arribarien a la conclusió que aquestes llengües tenien un origen comú i intentarien esbrinar com devia ser el model inicial. Així, sense saber-ho, estarien reinventant el llatí. 
Això mateix és el que els lingüistes han fet amb l'indoeuropeu: sense cap text escrit i a partir de les troballes arqueològiques, testimonis muts que tanmateix no determinen l'ús d'una llengua concreta, han arribat a la conclusió que en el tercer mil·lenni aC existia un poble que vivia en una extensa regió entre l'Europa central i l'Àsia occidental i que parlava una llengua de la qual n'han derivat moltes altres
Els neogramàtics o comparativistes del segle XIX van observar curioses similituds entre llengües tan distants com el llatí i el grec per una banda i el sànscrit per una altra. La distància geogràfica excloïa la possibilitat que fossin prèstecs lingüístics ni tampoc podia pensar-se en la casualitat, ja que existien nombroses correspondències regulars entre aquestes llengües. L'única explicació possible per a aquestes similituds era que les tres llengües, i moltes altres, tinguessin un origen comú, una hipotètica llengua mare. Se la va anomenar indoeuropeu, ari o indogermànic per l'espai geogràfic que abraçava, des de l'oceà Índic fins a la Mediterrània i l'Atlàntic, i els pobles que la parlaven van extendre el seu domini i la seva cultura per tots aquests territoris." (Adaptat i traduït de Llatí I, J. Sanchis i P. Sancho, McGraw Hill, 1996)





30 comentaris:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Demà celebrem el Dia europeu de les llengües, i quina millor manera que recordant la nostra avantpassada més il·lustre, la llengua indoeuropea, que tan fèrtil ha estat i tants tresors ens ha regalat. Llarga vida a les llengües de tot el món! Una llengua, un tresor...

http://vaixelldodisseu.blogspot.com.es/2011/09/una-llengua-un-tresor.html

Maria Ros ha dit...

Salve!

Molt interessant aquesta entrada! Sembla mentida que d'una llengua mare hagin pogut derivar tantes llengües utilitzades actualment!

Es maco saber d'on prové la llengua que utilitzes per la vida quotidiana.

Vale!

Rachel Galsan ha dit...

Hola!
És interessant saber d’on provenen totes les llegües actuals i en la similitud que poden tenir entre elles.
Aquí els exercicis:

1. Primer de tot, posar κúωv en la primera fila perquè s’assembla a l’indoeuropeu.
Després col•locar algunes paraules en anglès com brother (*bhrater-), foot (*ped-/*fed-) i tooth (*(e)dent-).
Frater a la columna de llatí en la de *bhrater, igual que φρατηρ en la de grec.
Bruder en l’alemany i brather en el sànscrit ja que s’assemblen.
A la fila de *(e)dent- coloco la paraula ὀδόντος al grec i den(t)s al llatí.
M’he fixat que hi ha paraules que comencen en majúscula i dedueixo que són amb alemany.
Per acabar la cinquena fila, Zahn (alemany) i dentya (sànscrit).
Ara la fila de *ped-/*fed-, Fuss (alemany), pe(d)s (llatí), ποδός (grec) i pédar (sànscrit).
De la fila de *p(f)leu- intueixo que hi va πλέω, pliar, fleet/flow, pluere i Flut.
Vater en alemany significa pare, per tant la poso a *pita-. A partir d’allà poso father i intueixo que πατήρ i pater significa el mateix.
Només em falta tot el de *k(j)uon- i poso les paraules que em sobren, però no veig la concordança entre elles.

2. Dedueixo que totes aquestes llengües provenen de una llengua comuna, com seria el llatí o el grec, però aquestes també provenen de una altre llengua mare, que per aquesta taula que hem fet, sembla que es l’indoeuropeu.

3. Ja que l’indoeuropeu és una llengua que no té testimonis, perquè l’escriptura encara no s’havia inventat en aquella època, i que està reconstruïda, l’asterisc significa que és una paraula hipotètica, potser no és 100% exacte, però s’assembla molt.


4. La lingüística comparada té com a finalitat comparar llengües per saber quina és la llengua mare de totes elles perquè no hi ha testimonis, com per exemple, així van fer-ho amb l’indoeuropeu. Les paraules que han obtingut després de aquesta comparació només són una hipòtesi, però que es molt possible que s’assembli a com era.

5. Sí, perquè les dues llengües tenen un origen comú.


6. Jo crec que totes les llengües, encara que passin molts anys, sempre es veuran modificades, encara que sigui un petit canvi. Igual que el què ha passat durant tots aquest anys des de que la primera llengua va existir.

Raquel

Anna Catalán Garcia ha dit...

Hola tripulants!
Per començar l'exercici he triat la paraula ‘’father ‘’ ja que sabia al seu significat en català, a continuació, l'he posat a la columna del grec perquè ja l'havíem traduït prèviament. Seguidament, he col•locat ‘’pater’’ a la columna del llatí, ja que se semblava més al català. Tot seguit, he posat ‘’pítar’’ al sànscrit perquè era l'única que quedava i havien clarament coincidències entre el llatí i el grec. Després he posat ‘’brother’’ a l'anglès, he escrit la seva traducció en català i he col•locat ‘’frater’’ al grec perquè era el que més se semblava a l'arrel de la paraula. A continuació, he posat ‘’frather’’ al llatí per la seva semblança en el grec a més a més, he posat ‘’frater’’ al sànscrit per la seva coincidència amb el llatí i ‘’brathar’’ l’he posat a l’alemany. Tot seguit, he col•locat ‘’odentos’’ al grec perquè sabia la seva traducció, gràcies això, he pogut col•locar tooth a l'anglès i per intuïció he pensat que ‘’den(t)s’’ correspondria al llatí i ‘’dentya’’ al sànscrit. Com no sé com seguir he col•locat les paraules gregues. Al cap d'una estona pensant, he col•locat ‘’Vàter’’ gràcies a la comparació amb ‘’Dark Vader’’ que havia dit el profesor. Gràcies al significat de ‘’odontos’,’ he posat foot ,perquè sabia el seu significat en anglès, per finalitzar he posat ‘’pe(d)s’’ al llatí perquè hi havia més semblança amb el grec i ‘’pedar’’ l'he col•locat al sànscrit.
La conclusió que he observa és que aquestes llengües entre moltes d'altres provenen d'una arrel comuna és a dir d'una llengua hipotètica amb asterisc, gràcies a la comparació de diferents termes de moltes llengües s'ha pogut establir una relació entre elles. Un fet observable és que el llatí i el grec tenen moltes semblances, perquè la llengua de Grècia va ser adaptada pels astrucs i la van introduir a l'Antiga Roma. Així doncs, el futur de les llengües es desenvoluparà de manera que algunes es barrejaran entre si i donaran a terme unes noves llengües

Aquest viatge continua! :D

Ruut ha dit...

Salve magister, discipuli et discipulae!

Per començar, dedueixo que totes les llengües europees, provenen d'una llengua mare. Cadascuna amb les seves variants, però totes, si més no la majoria, són filles de l'indoeuropeu, que aquest dóna pas al grec i llatí, i del llatí a la meva preciosa llengua nativa el català!
Desgraciadament, no podem trobar escrits ni testimonis de la llengua indoeuropea, però tot i això, s'han fet estimacions de com podria ser la escriptura. Però com que no és del tot fiable o exacte,(tot i que si es trobés un text, probablement les estimacions no haguessin sigut gaire errònies)les paraules es marquen amb asteriscs.

La lingüística comparada és un estudi que compara i analitza diferents etapes d'una llengua, com es transforma, que amb el temps pateixen canvis morfològics i fonètics.
També, podríem dir que el grec i el llatí són llengües germanes, ja que els astrucs van introduir la seva llengua a Grècia, i els romans van adaptar la seva llengua al grec.

Penso que el futur de les llengües és horrorós. Algunes estan en plena extinció, les quals només la parlen quatre persones contades, altres que estan prenent molta força com l'anglès, xinès o rus.
Resumint, suposo (tot i que espero que no sigui així) que les llengües amb més parlants, seran les de les futures generacions, les llengües que ara s'estan deixant de parlar per X motius, s'hauran extingit, i les poc parlades/"conegudes" seran doncs, les que estiguin en perill d'extinció.
Per exemple, a mi personalment m'agrada molt l'anglès, però d'alguna manera em molesta que aquí a la nostra terra l'anglès sigui matèria obligatòria, ja que a Anglaterra no fan classes de català. Que, realment, millor per nosaltres, així som més rics en llengües, però es que d'aquesta manera provoquen el que he mencionat abans, que algunes llengües estiguin molt esteses i altres que siguin parlades per una petita part de població, i així doncs, algun dia es deixin de parlar.

Bé, desprès de donar la meva opinió, només cal dir:
Longa vita latine et graece! (Et català, francès, anglès, finlandès, etcetera)

Guillem Ferrer García ha dit...

Bonus dies!

De veritat que em sembla interessant el tema de la hipotètica llengua mare: L'indoeurupeu.

El que primer vaig fer va ser mirar les paraules que coneixia, de l'anglès majoritàriament. Després, vaig anar comparant entre paraula i paraula, i la semblança d'entre elles. Vaig anar fent així de manera que anava completant...
Les paraules que més em van costar van ser sobretot les de l'idioma alemany.

I bé, anant fent amb una mica de lògica, ja que, realment fent aquest exercici vam descubrir, acertadament, que totes les llengues venen d'una de mare, com la tenim anomenada: Indoeuropeu; com a llengua hipotètica (els asteriscs volen fer referència a que és una llengua que ha estat reconstruida)

Concluint, el llatí i el grec si són llengües germanes, ja que venen del mateix origen. Tan es així, que podriem dir que totes les llengües ho són de germanes.

Penso que el futur dels nostres idiomes serà el mateix que sempre ha estat: una evolució constant.

Sort a tots, i bon cap de setmana!

Valete!



Erfel Laureano ha dit...

Hola tripulants!

El primer que vaig fer va ser mirar les paraules, llegir-los i intentar entendre'ls, ja que les paraules en indoeuropeu, grec i llatí són més difícils d'interpretar. Intento buscar el màxim significat de cadascuna de les paraules per poder solucionar l'exercici. Després vaig omplint la graella començant per la llengua que domino més que és l'anglès i català. I com podem veure, hi ha algunes que s'assemblen molt com el: *bhrater-/brother/brathar i eren els que més fàcils de fer perquè també s'escriuen iguals i era de sentit comú. Poc a poc vaig agafant la mecànica de l'activitat i mica en mica vaig resolvent i entenent les paraules. Finalment aconsegueixo completar totes, ja que algunes paraules eren difícils. Un cop feta l'activitat, vaig arribar amb algunes conclusions,les quals al principi no havia pensat que l'indoeuropeu era la mare de les llengües que tenim avui en dia. D'altra banda, fent la comparació, vaig detectar que la llengua més allunyada és l'Alemany, pot ser pel fet de la seva llunyania. I és interessant saber d'on prové l'idioma que utilitzes avui en dia.

Dedueixo que aquestes llengües provenen en una sola llengua que en aquest cas és l'indoeuropeu.

L'Indoeuropea te l'asterisc al principi de la paraula per indicar que són arrels inventades i no existeixen cap document ni testimonis que aquesta arrel hagi existit.

La finalitat que te aquesta lingüística comparada és per saber si tenen relacions entre els diferents llengües amb el pas del temps.

Podríem dir que sí, el grec i llatí són germans perquè tots dos provenen de la mateixa família el conegut l'indoeuropeu. I també podem veure que amb algunes paraules en llatí s'assemblen molt amb grec.

Avui en dia l'idioma més utilitzada i més parlada al món es l'anglès i per darrere està el xinès. L'anglès és l'idioma en què et pots comunicar en tot el planeta. Els idiomes evolucionen, canvien amb els segles i això d'acord amb la influència que té un idioma sobre els altres. Potser dins d'uns mil•lennis hi haurà al món solament un idioma.

Bon cap de setmana!

Adriana ha dit...

Hola!
La veritat és que no sabia que era la llengua indoeuropea i crec que és una de les claus per entendre que moltes llengues provenen del mateix origen.



Les preguntes:


1 i 2. Per començar he posat les paraules en grec guiant-me per les indoeuropees ja que l’arrel s’assembla molt. Després he posat les que són en anglès que conec i per l’arrel indoeuropea he deduït que significaven el mateix. Les que estan en majúscula sé que són alemanyes i les he posat perquè són semblants al anglès. Les que són en llatí també pel seu significat i l’arrel i com el sànscrit no sabia gaire bé com era però per l’arrel que s’assemblava més o menys a les altres llengües les he pogut posar. Ha quedat:
*k(j)uno-; grec, κúωv llatí, canis anglès, hound alemany Hund, sànscrit kon
*p(f)leu-; grec, πλέω llatí,pluere anglès, fleet alemany Flut, sànscrit pliar
*bhrater- grec, φρατηρ llatí, frater, anglès brother alemany Bruder, sànscrit brathar
*ped-/*fed- grec, ποδός llatí, pe(d)s, anglès foot alemany, Fuss sànscrit pedar
*(e)dent- grec, ὀδόντος llatí, den(t)s anglès tooth alemany Zahn sànscrit dentya
*pita- grec, πατήρ llatí, pater anglès father, alemany Vater sànscrit pitar

3.Dedueixo que totes les llengües tenen una mateixa arrel i que del que tracta aquest exercici és de que et donis compte de que totes les llengües actuals provenen del mateix lloc, de la llengua indoeuropea que és la mare de totes elles.

4.El asterisc significa que aquella paraula no és 100% com era la llengua indoeuropea, se sap que aquesta llengua va existir i és la mare de moltes llengües com el llatí i el grec però al no tenir cap prova de com era els experts van crear aquesta llengua I aquestes paraules són suposicions de com seria la llengua indoeuropea.

5.Veure en que s’assemblen les paraules, sense saber encara com classificar-les, fent servir la intuïció, mirant les arrels, desxifrant els significats i comparant-les. Personalment em diverteix i crec que és una manera molt bona de començar estudiant d’on provenen les arrels de la nostre llengua i les que ens envolten.

6.Si que ho són, perquè les dues llengües provenen del mateix origen, el llatí es parlava a l’antiga Roma i el grec a l’antiga Grècia, però les dues provenen de la llengua indoeuropea. I així totes les llengües que provenen de l’indoeuropea són germanes.

7.Jo penso que el futur de totes les llengües naira avançant com sempre, i que ara com tot és cada vegada més internacional, les llengües amb el pas del temps es barrejaran una mica i hi hauran paraules d’altres idiomes en altres, com ara són els anglicismes. I que llengües no tant parlades s’aniran extingint com sol passar.


Adriana

Sofia ha dit...

Valete! Al principi tot em sonava estrany, no coneixia pràcticament cap paraula a simple vista. Però només necessites indagar una miqueta més, que ja comences a relacionar conceptes fàcilment. M’he estrenat per les paraules que ja coneixia (la majoria angleses) o tenia una vaga idea, un difús record d’haver parlat d’elles en algun moment o en una classe, com en el cas del llatí i, un cop transcrites, la majoria de les gregues. Moltes d’altres, les he hagut de desglossar lletra a lletra, és a dir; he hagut de relacionar-les a través de la seva escriptura, de la similitud de lletres que la componien o simplement per una arrel pràcticament igual, malgrat no saber ni a quin idioma pertanyerien, ni què voldrien dir. El problema va ser aquest bàsicament durant tota la jornada: podia relacionar les paraules entre elles, dir quines volien significar el mateix, però no situar-les dins del quadre. Gràcies a l’arrel indoeuropea i una mica de intuïció i deducció lingüística, les he col•locat com millor he sabut. Està clar que, un cop acabada la feina i amb només uns tristos errors, arribo a la conclusió que la majoria d’elles guarden un passat comú, potser algunes més que d’altres, potser d’altres menys passat que algunes, però totes i la gran majoria tenen coses en comú. Serà l’indoeuropeu el seu passat? Potser sí, potser no. Però hi ha una cosa de la que no dubto; comparteixen origen.
Tal i com hem comentat a classe, l’asterisc equival a un avís. No és un idioma “real”, no hi ha proves ni testimonis que el constatin al cent per cent, és només una suposició molt ben consolidada, una idea amb una base ferma.
La lingüística comparada té com a finalitat trobar totes i cada una de les similituds (i diferències) entre les paraules, relacionar-les i trobar un fet comú, un punt d’inflexió que rebel•li que són (o no són) paraules amb un passat mutu. Per tant, generalitzant una mica el concepte, podríem dir que la lingüística comparada és l’estudi, la ciència que analitza les llengües.
El llatí i el grec són llengües molt diferents, però, si ens prenem Indoeuropa com un succés real, és indiscutible que estan lligades entre sí. Potser és massa agosarat (pel meu gust, és clar!) dir que són germanes, degut a que, llavors, per la mateixa regla de tres, totes les llengües mundials ho serien. Comparteixen un origen, i això és innegable.
El futur de les llengües és tan incert! No puc evitar que em creï una sensació de neguit, això. És una obvietat el fet d’afirmar que la llengua esta sent corrompuda notablement aquest últim temps, la última dècada almenys. Amb l’avenç de les noves tecnologies i la mandra de les generacions que pugen, no hi ha manera de preservar el sentit, la coherència i el respecte per la nostra llengua. M’agradaria que tothom fos capaç de fer aquesta reflexió, i em preocupa que no pugui aconseguir-ho. Per altra banda, tot s’ha de dir, quan la llengua ha evolucionat, ha sigut sempre gràcies a persones que parlaven malament, que poc a poc han anat violant la normativa, i aquesta ha anat prenent forma, adherint-se i emmotllant-se als canvis que aquests últims han anat creant. Per mi, això no és un consol. Estic pràcticament segura que és això el que passarà. Cada vegada hi haurà menys gent sota el domini de la llengua. Perquè al cap i a la fi, nosaltres som els seus súbdits, i els que la corrompen es pensen que poden manar sobre ella. La llengua és un afer viu, sí. És bonic que la llengua evolucioni, sí. Però em sento incapaç de considerar el canvi actual com a positiu.
Que sigui el que hagi de ser i que sigui el que sigui, seguim sempre desitjant... Llarga vida a les llengües!

Pietro Casati ha dit...

Saluts estimats tripulats!

Per fer l’exercici de llatí i grec vaig llegir atentament els textos que ens van servir com a referència per conèixer millor la història i l’origen de l’indoeuropeu amb l’objectiu de què em facilités l’activitat. Gràcies als textos he pogut comprendre millor l’origen de l’indoeuropeu al Mar Mediterrani i com es va arribar a desenvolupar fins a adquirir el seu propi idioma. Tot seguit vaig classificar les paraules que estaven escrites en angles perquè es la meva llengua materna i per tant era la que em resultava més fàcil a l’hora de completar l’activitat. Després de classificar les paraules en angles vaig optar per la segona llengua que em resultava més fàcil i que coneixia millor, és a dir, el català. Després havia observat i classificat les paraules que començaven en majúscula com Bruder a la columna d’Alemany perquè em sonaven molt d’aquell idioma. Tot seguit havia classificat les paraules gregues en ordre de la seva fonètica amb les paraules de l’indoeuropeu. A continuació se’m va ocórrer l’excel•lent idea que cani en italià era gos i aquella paraula en anglès era hound i hound en alemany es hund. A partir d’aquest mètode de deducció em vaig donar compte que frater en italià era fratello (germà en català) i germà en angles era brother. Gràcies a aquest sistema he pogut anar descartant opcions fins quedar-me només amb les paraules que em causaven més dificultats.
La conclusió que he extret al finalitzar aquest projecte és que moltes paraules del llatí són semblants al català i sobretot a l’italià, per tant, puc afirmar que durant aquest curs moltes paraules del llatí em sonaran. D’altre banda puc concloure que el grec serà lleugerament més difícil ja que té un abecedari completament diferent al nostre.

Pel que fa al futur de les llengües, jo personalment opino que algunes llengües seguiran tenint una importància extraordinària per assegurar la supervivència i el futur de la humanitat com ara el xinés i l’anglès però el futur de la llengua espanyola em queda molt menys clar i tinc seriosos dutes, ja que, en la meva opinió es una llengua molt infravalorada i poc respectada per part del parlants d’aquest idioma perquè cada vegada més tendeixen a utilitzar formes verbals incorrectes i utilitzar un lèxic molt pobre i vulgar quan en veritat podrien utilitzar un lèxic molt més ample i correcte que afavoriria l’evolució de la llengua espanyola i l’ajudaria a sobreviure, ja que, una llengua s’ha de cuidar i estimar sinó es perd totes les seves virtuts i s’empobreix dràsticament. Hem de tornar a incorporar la llengua espanyola en la nostra societat de maner correcta el més aviat millor abans de que sigui massa tard i s’hagi destruït.

Oriana ortiz soria ha dit...

Bona tarda!
La primera cosa que vaig fer va ser seleccionar les paraules que jo ja entenia o em sabia com és el cas del grec, anglès, català i l'alemany. En el cas del grec les paraules les entenia per la forma de com s´escrivien. En l'anglès, català i l'alemany, per mi va ser fàcil saber quins eren perquè jo ja les sé sobre portar i sé com s'escriuen i es pronuncien cadascuna. En les paraules en llatí em vaig adonar per la forma de com es pronunciava i s'escribia cadascuna d'elles, també perquè ja havia escoltat la manera de com era la seva pronunciació d'aquesta i a l'intentar llegir-ho vaig reconeixer que era llatí. El Sanscrit per mi va ser una cosa nova perquè no coneixia aquesta llengua ni la forma com s'escribia, per això les restants que em van sobrar, jo ja hi vaig predir que eren del sànscrit. En col · locar cadascuna de les paraules vaig començar pel grec i em vaig basar en la relació que hi podien tenir amb algunes, és a dir, alguna lletra en comú i en la forma de com jo les pronunciava. En el llatí em vaig basar en la forma del indieuropeo i en el grec, podent donar així més pistes sobre la paraula que li corresponia, com per exemple amb * pita-, patea i l'altre pater. Per fer el d'anglès em vaig basar en el llatí ja que havien paraules que semblaven. L' alemany em vaig basar en la forma de l'anglès ja que m'aportava més pistes sobre la paraula corresponent. Al sànscrit em em vaig basar en el grec ja que havien paraules que en el so s'assemblaven. I per acabar al català em vaig basar en l' anglès.
Fonamentalment tot això ho vaig poder predir a partir de la pronunciació i de la forma de com estaven escrites cadascuna de les paraules.
L'asterisc indica que el Indioerupeo és una llengua hipotètica
Sí, perquè el llatí prové del grec ja que era una llengua molt mes antiga.
En la meva opinió el futur de les llengües és el progrés que farà cadascuna amb el pas dels temps i l'ampliació i modificació de cadascuna.

Montse Segura jimenez ha dit...

Per començar he fet una ullada ràpida per les paraules mirant si hi trobava alguna cosa que coneixes. Quan he trobat aquestes paraules , de seguida les he traduït o relacionat amb la seva traducció o amb això , vaig tornar-m’ho a mirar per si hi trobava alguna relació entre elles.
Quan vam traduir les paraules gregues vaig poder veure similituds. Poc a poc , he anat col•locant les paraules en el lloc on corresponien i també amb les paraules relacionades.
Amb les paraules en llatí i en Sànscrit he sigut unes pautes per saber quines eres quines , amb les paraules llatines ha sigut més fàcil reconeixeu-les ja que les paraules catalanes s’assemblen bastant, amb lles paraules dels sànscrit ha sigut més difícil.
Les paraules que menys esforç han esta han sigut l’alemany i l’Anglès perquè ja les coneixia i perquè les dues entre elles s’assemblen.
A la conclusió que he arribat és , totes s’assemblen entre elles i que gràcies això és molt més fàcil trobar el seu significat . Encara que no sempre és fàcil. La manera de trobar-li una relació i significant es veure si tenen alguna arrel o algun tros de la paraula que s’assembli o sigui igual.
Les llegües al llarg de tots aquests anys ens han servit per evolucionar en tots els aspectes ja que les llengua és el recurs més utilitzat per tothom. Les llengües estan contínuament cambian ja que van sorgint paraules noves i això fa que les llegües vagin progressant cada cop més. Totes les nostres llengües utilitzen la mateixa llengua mare i això no cambiara mai.

Berta ha dit...

Per poder dur a terme l’exercici fet a classe, d’una banda m’he ajudat de la lliçó apresa l’any passat el matèria de Llatí. Tanmateix, d’altra banda, si ben és cert, és que, hi ha llengües que, tot i no saber parlar-les o no haver-les estudiat, és per l’etimologia, això és, l’arrel de les paraules , com nosaltres podem arribar a deduir i doncs, saber què volen dir o a què es refereixen certs termes. Un exemple clar, són les paraules en llatí o grec esmentades en l’exercici. Això ens demostra, que el fet de que les llengües romàniques comparteixin la procedència ajuda a que, d’alguna manera, comparteixin quelcom en comú.
El que podem deduir a través d’aquest exercici és que queda demostrat que, malgrat no sapiguem parlar un idioma o entendre un idioma, a vegades amb la sola lectura d’aquesta o la seva pronunciació podem establir una situació de relació amb altres llengües que hi comparteixin una determinada semblança.
Aquest asterisc podria fer referència al fet que totes les llengües, en aquest cas romàniques comparteixen una mateixa provinença i per tant, pot ser una manera d’indicar aquest aspecte en comú que totes elles comparteixen. Tanmateix, tot quedaria en una espècia de utopia lingüística, per dir-li d’alguna manera, ja que aquesta llengua, entesa pròpiament com a llengua, no ha arribat a esdevenir tal.
El que pretén la lingüística comparada és, examinar, sintetitzar i concretar, els trets característics i símils entre certes llengües així com les seves estructures lingüístiques i les possibles semblances etimològiques.
Tan el llatí com el grec formen part de la família de llengües Indoeuropees i estan emparentades amb el Sànscrit. El llatí forma part del subgrup de les llengües Itàliques, que també englobarien el portuguès, el castellà, el català, el provençal, el francès, l’italià i el romanès; i el grec formaria part del subgrup de les llengües hel•lèniques.
El futur és ven clar; sempre i quan es respecti i es toleri la cultura i haurà llengües; és a dir, una llengua passa a ser pròpiament llengua i considerada com a tal si es vehicular entre els parlants; mentre que la condició sine qua non del fet que una llengua romangui en el temps, depèn dels seus usuaris.

MarionaFerrer ha dit...

Salve!

És interessant veure com del no res, un grup de lingüistes va aconseguir reconstruir una hipotètica llengua mare: l'indoeuropeu.

Per poder completar el quadre amb les paraules, primer he traduït les paraules en grec a l'alfabet llatí; amb l'ajuda del professor, evidentment.
Totes les paraules que s'assemblaven entre elles les he col·locat ràpidament. Com per exemple la paraula germà. També he relacionat ràpid les paraules gregues i llatines- alguna ja l'havia estudiat l'any passat.-
Alguns mots a la llista estaven en majúscula, i hem deduït que estaven escrits en el mateix idioma: l'alemany.
He tingut algun problema amb la paraula pare ja que no sabia si l'arrel indoeuropea era *ped o *pita.
Després d'una bona estona pensant he col·locat la paraula caní, tot i que m'ha estat difícil saber com era en anglès; ja que la paraula “dog” no hi era- era “hound.”-

A partir d'aquí, ja ha estat més fàcil i he omplert els espais buits que quedaven.

Totes les paraules del quadre provenen de la mateixa llengua: l'indoeuropeu. Aquesta, tenia un “*” al principi de la paraula perquè és una llengua hipotètica, no sabem si realment era així, però n'estem gairebé segurs: si no era així era molt semblant.

La lingüística comparada té com a finalitat estudiar el canvi de les llengües a mesura que ha avançat el temps.
Es podria dir que el llatí i el grec són llengües germanes. Tot i que no comparteixen les mateixes grafies i aparentment no tenen res en comú; el llatí prové del grec, una llengua molt més antiga.

A mesura que el temps passa, les llengües han evolucionat en molts aspectes: s'han creat paraules noves, i les hem agafat d'altres idiomes. De la mateixa manera que ho hem fet fins ara, d'aquí molt temps segurament el català haurà canviat molt, serà diferent.
Probablement, igual que moltes llengües evolucionen d'altres desapareixeran.

Núria Martínez i Sellarès ha dit...

Salvete tripulants!

1. - En començar, per fer un primer contacte, m’he llegit l’article de darrere de la fitxa i el dossier d’investigació per captar-ne les primeres idees.
- Hem transcrit les paraules gregues a classe, cosa que ha ajudat molt a l’hora de relacionar-les amb les altres.
- He deduït que algunes paraules en anglès tenien el mateix significat (o semblant) que algunes de les transcripcions del grec i he pogut començar a omplir la taula, poc a poc.
- Després he descobert que “pita” era “pare” gràcies a un llibre que vaig llegir fa temps (“La escalera prohibida”, de Padma Venkatraman) i he pogut completar una fila fàcilment gràcies a la semblança de les paraules (*pita-, πατηρ, pater, father, Vater, pitar, pare).
- He relacionat el mot indoeuropeu *bhrater amb brother, en anglès. Llavors he pogut completar una altra fila sencera.
- He relacionat el mot *(e)dent- amb “dents” en català i dentya en sànscrit per la seva semblança. I gràcies a altres mots, també del la llengua catalana, com odontologia ho he pogut relacionar amb ὀδόντος (odóntos, en grec) i lògicament, amb la d’anglès.
- Finalment amb les últimes dues files, com que amb la resta de paraules, o una gran majoria, no sabíem que volien dir, ni en anglès, hem començat a fer més ús de com sonaven fonèticament per poder classificar-les, com he fet amb quasi totes les paraules en alemany, excepte alguna que ja la sabia (per me germana, que actualment està vivint a Alemanya).

2. Doncs jo principalment en dedueixo, tot i que es veu bastant clar, que totes les llengües provenen d’una mateixa, que són germanes entres elles, encara que faci milers d’anys que va existir.

3. Això significa que és una llengua hipotètica, reconstruïda, que tot hi que s’hagi estudiat i que gràcies a la lingüística comparada sapiguem del cert que aquesta fou la llengua que utilitzaven durant el S. III aC, no ho sabem 100% segur ja que en aquell suposat moment de la seva existència no existia la escriptura i per tant no tenim testimonis historiogràfics que ens ho confirmin.

4. La lingüística comparada és una ciència, o estudi, que compara diferents llengües i n’extreu conclusions, dictamina quina és la llengua mare de totes aquestes gràcies al mètode comparatiu.

5. Sí, per suposat que són germanes, unes germanes que van mantenir el primer contacte quan els etruscs van adoptar el grec, llengua de Grècia, i la van introduir a l’Antiga Roma, unes germanes provinents de la mateixa mare, l’indoeuropeu.

6. Jo crec que el futur de les llengües es, en part, del tot incert ja que no depenen solament d’elles mateixes sinó que se’ls hi afegeixen tot un seguit de coses que ara mateix, penso, ja no podem controlar, com la internacionalització gràcies a Internet, que tant ens ha fet mal com bé o la ràpida ascensió de certes llengües a nivell de “llengües que es parlen en tot el món”, com l’anglès o el xinès, i que, com bé ja s’ha comentat, perilla en deixar altres llegües de menys “renom” en l'oblit, en mans de la gent que el parla i, actualment, les destrossa cada cop més.

Valete!

charton ha dit...

El veure el full amb aquelles paraules i amb la graella va fer que em sorprengués. Per què no sabia on posar cada paraula. Però hi havia paraules que si que entenia i que les podia posar a la graella i així ho vaig fer. Desprès de posar totes les paraules que entenia no sabia com completar la graella sense entendre les altres paraules.
Sort que va traduir les paraules en grec en Jordi per que si no, no les podria haver posat a la graella .I també gràcies a ell, que ens va dir que algunes paraules eren alemanyes, vaig poder posar les paraules en Alemany.
Més endavant vaig anar posant paraules restants aleatòriament. Desprès no sabia si estaven ben posades i tampoc sabia que fer i vaig recordar que hi havia un text darrere el full. Desprès de llegir el text vaig veure que algunes paraules s’assemblaven a unes altres, i això va fer que esborrés totes les paraules que vaig posar aleatòriament i seguidament vaig anar posant les paraules per semblança a les altres.
I finalment vaig completar la graella i totes les paraules ja estaven ben posades.
El que vaig poder deduir va ser que moltes llengües deriven d’una mateixa llengua (l’Indoeuropeu ) que per això hi ha paraules molt semblants de diferents llengües.
Diuen que aquesta llengua va existir però no hi ha ningun document escrit que ens hagi arribat. I per això posen l’asterisc al costat de les paraules indoeuropees per què la llengua indoeuropea és una llengua hipotètica.
I per saber si va existir aquesta llengua utilitzen el mètode de la llengua comparada que consisteix en comparar les llengües per demostrar que hi ha relacions genètiques entre les llengües.
Podríem dir que el Llatí i el Grec són dues llengües germanes ja que el Llatí és un descendent directe del Grec (però adaptat, millorat i escrit pels etruscs).
Igual que moltes llengües deriven de l’Indoeuropeu, pot ser que en el futur hi hagin moltes més llengües que derivin del Català, Castellà, Anglès, etc.
També pot ser que neixin noves llengües de dos llengües diferents com per exemple, de l’Anglès i del Castellà pot ser que surti una barreja de les dos llengües (l’Spanglish).

Les llengües que parlo amb facilitat són el Català i el Castellà i una altre, però amb una mica més de dificultat és l’Anglès i el Tagal.
I algunes llengües que voldria aprendre serien el Japonès i l’Alemany, per què hem semblen dos llengües diferents per aprendre i per que m’agradaria aprendre-les.
I si, el Llatí i el Grec si que ens ajudaran a entendre millor les llengües que utilitzem, per què cada paraula que utilitzem te un significat en Llatí/Grec.

Àlex Fernàndez De Labastida ha dit...

Primer de tot he intentat buscar les paraules que ja em conec, en català i anglès i anotar-les. Després m’he fixat també en les paraules que es refereixen del llatí, com: frater pensar en fraternitat i relacionar-ho amb les paraules adequades, en aquest cas, fraternitat. També m’ha servit de molta ajuda les paraules de la primera paraula amb majúscula. Deixant apart els mots en Sànscrit em centro més en les d'anglès i les llatines, i intento relacionar la traducció al català.
Dedueixo que a partir d’una llengua, l’indoeuropeu, que ja ni es coneix la seva existència, prové les nostres paraules descendint del grec i llatí, ja ni tan sols des del punt de vista de com s’escriguin, des de la seva pronunciació ja ens podem donar una lleugera idea de l’origen d’aquestes paraules.
L'asterisc en els mots en indoeuropeu indica que és una llengua hipotètica, és a dir, que no és del tot correcte pel fet de que no ens ha arribat cap testimoni en indoeuropeu.

La lingüística comparada s'utilitza per arribar a conclusions, per relacionar i analitzar paraules d’altres llengües.
Opino que es poden considerar llengües germanes pel simple fet de que una descendeix de l’altre.
En la meva opinió, crec que en un futur l’anglès seguirà tenint la mateixa importància que en l’actualitat perquè es pot considerar una de les úniques llengües necessàries que hem de saber per defensar-nos en els nostres estudis. El català, per exemple, crec que poc a poc s’anirà extingint pel fet de que és una llengua minoritària i cada vegada menys important per certes persones.

daniela georgieva ha dit...

1 i 2.
a) Fer una llegida a totes les paraules. I fer una senyal a les que creia que s’assemblaven entre elles.
b) Llegir el text “William Jones i la recerca de l’indoeuropeu perdut” Així comprenia millor aquesta llengua hipotètica.
c) Vaig localitzar les paraules que ja coneixia, la majoria paraules angleses. Després per la traducció del grec en lletres llatines vaig observar que s’assemblen moltísim al el llatí, algunes més algunes menys, però era molt fàcil posar-les on tocava.
d) Fer una hipòtesis de algunes paraules que s’assemblaven entre elles (per les lletres, el seu nombre, quines de les paraules son semblants amb altres) i posar-les per intuïció. Esbrinar en quin idioma deuen estar.
e) Les paraules en majúscula estan el alemany.
f) Buscar als diccionaris de llatí i grec el significats de les paraules per comprovar si les he posat al lloc correcte.
g) Mirar també per intuïció quines son les que estan malament i corregir-les.

Conclusions: El procés de descobrir aquesta llengua comuna ha sigut exactament el que hem fet. La comparació de moltes llengües i molt allunyades ha fet que arribem a aquesta conclusió. El procés d’evolució del nostre món no només es social, polític, econòmic sinó també cultural i lingüístic.
3.
Significa que es una llengua hipotètica, es a dir, no tenen proves de que hagi existit precisament perquè fa tant d’anys que encara no s’havia inventat l’escriptura e igualment que hi hagi alguna resta arqueològica ja deu ser destruïda pel temps. Es una llengua que a partir de la comparació s’ha anat construint. Potser les paraules de l’indoeuropeu eren així o molt semblants.
4.
Estudiar a partir de moltes coses l’origen de les paraules. Veure com era la llengua comuna, relacionar paraules, significats...
5.
Sí son llengües germanes, comparteixen un origen comú i estan molt a prop una a l’altre.
6.
El meu punt de vista sobre el futur de les llengües es una mica exagerat. Amb el creixement de la llengua anglesa i amb el creixement de la societat xinesa. Les llengües internacionals/oficials serien aquestes. El nostre llenguatge amb les noves tecnologies hi apareixerien noves paraules per designar noves coses. En el fons ningú sap amb seguritat lo que passarà en el futur.

Judit Millàn ha dit...

Salvete tripulants!

1.–Primer de tot, m’he llegit l’article del darrere de la fitxa per guiar-me una mica, ja que no sabia gaire per on començar.
-Després hem transcrit les paraules gregues a l’alfabet llatí entre tots, per poder relacionar-les amb les altres paraules.
-Hem deduït que moltes paraules en anglès significaven el mateix, o eren molt semblants, que en la transcripció de les paraules gregues i hem pogut omplir algun espai de la taula.
-M’he donat compte que “pita” era pare, gràcies a una companya que s’havia llegit un llibre on ho deia, i juntes hem pogut completar la primera fila: *pita-, πατηρ, pater, father, Vater, pitar, pare), per la relació que tenen totes aquestes paraules.
-Quan he acabat la filera, he vist que *bhrather era com “brother” en anglès, i he pogut completar una altre fila sencera.
-Llavors he relacionat el terme *(e)dent, perquè és el que he trobat més fàcil, ja que eren les paraules que més ens sonaven, com “dentya”, “ὀδόντος” (odontós), tooth, i ho he pogut deduir perquè està relacionat amb algunes paraules en català com odontologia, entre d’altres.
-Després per intuïció, hem intentat deduir com relacionar la resta de paraules que ens quedaven, sobretot per com sonaven fonèticament per poder classificar-les.
-Finalment vam repassar la taula i vam canviar algunes paraules en alemany (Fuss i Hund), que creiem que haviem ficat malament.

2. Les conclusions que he tret d’aquesta activitat és que totes aquestes llengües venen de la mateixa i que estan relacionades entre sí. Inclús a vegades pots extreure el significat sense saber l’idioma, per el seu paregut. És increïble veure com totes aquestes llengües tenen un semblant de la seva llengua mare, una llengua tan antiga, l’indoeurepeu.

3. Significa que és una llengua hipotètica (que no és real), és una llengua reconstruïda, però que gràcies a la lingüística comparada podem confirmar que va ser una llengua utilitzada en el tercer mil•lenni aC. Com en aquell moment no existia la escriptura, no tenim ningun testimoni historiogràfic sobre l’indoeuropeu.

4. La lingüística comparada estudia les relacions entre les llengües i l’evolució interna de cadascuna, amb una tècnica de comparació per saber si les llengües son fonèticament semblants. La seva finalitat és extreure conclusions, intentar saber quina és la llengua mare de totes aquestes gràcies al mètode comparatiu.

5. Sí, sens dubte que són dos llengües germanes! L’alfabet llatí ens va arribar per l’alfabet grec, adaptat pels etruscs (un poble del nord d’Itàlia). Són dos llengües amb moltes semblances i que provenen d’una mateixa, de la llengua mare, l’indoeuropeu.

6. Jo crec que el futur de les llengües és una cosa molt abstracta ara mateix i difícil de respondre. Personalment, penso que moltes llengües desapareixeran (llengües parlades en petites zones), però a la vegada penso que se’n faran de noves. Potser algunes llengües importants, com podria ser actualment l’anglès, en un futur no té tanta importància i tot el món estudia una altra llengua, com podria ser el xinès.

Judy97 ha dit...

Salvete tripulants!

És impressionant de tanta poca informació que hi havia de l'indoeuropeu, com han anat reconstruint-lo!

Sincerament, l'activitat que vam fer a classe la setmana passada, em va portar dificultats ja que ens van dir que haviem de classificar les paraules segons el seu significat, les graelles estaven dividides en: indoeuropeu (ja estava la paraula), grec, llatí, anglès, alemany, sànscrit (la llengua més antiga de la Índia) i el català (només traduïr).

El procediment que vaig fer, va ser:

1. En primer lloc he relacionat les paraules que més em sonaven, i les he col·locat als seus respectius llocs.

2.He tingut problemes alhora d'identificar algunes paraules, sobretot les que estaven a l'apartat d'indoeuropeu. Ha calgut un diccionari per poder saber que significava cada paraula.

3.Moltes de les paraules ha costat classificar-les ja que s'assemblen bastant en la manera d'escriure i, sobretot, les que signifiquen el mateix, com per exemple: Brathar (fraternal en sànscrit), brother(en anglès) i bruder (en alemany).

4.Vater ja sabia d'abans que significava ''pare'' en alemany perquè ja m'ho van explicar ja feia temps, gràcies a això, després ha estat més fàcil col·locar les altres paraules.

5. Per ultim les meves conclusions:
- Gràcies a aquesta activitat, ja sabem com es diuen algunes paraules en altres llengües com l'alemany o el sànscrit.

- Gràcies a aquesta activitat, també hem començat a escriure i saber una mica de vocabulari grec.

- La mateixa paraula en moltes llengües s'assemblen molt en la escriptura.

Valete tripulants!

Meritxell Bou ha dit...

Salvete tripulants!
Per classificar les paraules, el primer que vaig fer va ser llegir totes les paraules,moltes d’elles em sonaven estranyes ja que no les havia sentit mai, però ni havia d’altres, com ara les gregues, que no les podia ni llegir, així que amb l’ajuda del Jordi les vam traduir. Després d’això, vaig classificar les paraules que sabia segur que anaven en cada lloc, la majoria van ser o angleses o llatines, i alguna grega, les alemanyes em van costar més, tot i que algunes eren molt semblants a les angleses. Tot seguit vaig començar a posar les paraules que més o menys per deducció es podien acabar sabent, la cosa que més em va ajudar va ser al fonètica. Les que no les he pogut deduir ni per la fonètica, les he descompost per síl•labes, i si tot i així no ho deduïa, lletra per lletra.
Un cop corregit me’n he adonat que algun error si que hi havia, però una gran majoria estava ben col•locada. La conclusió que he tret ha estat que totes aquestes llengües deuen tenir un avantpassat comú, una llengua mare que ha deixat descendència, i aquesta descendència són les nostres llengües, filles d’altres com podria ser el llatí, i això em fa adonar que nosaltres som un puntet en la història del món.
L’asterisc de davant de les paraules indoeuropees significa que la paraula no és “real”, que és una suposició, una suposició molt aproximada i amb una base solida que ens fa estar casi segurs que eren així, però no es pot assegurar un cent per cent, ja que no hi ha testimonis parlants ni cap resta escrita.
La finalitat de la lingüística comparada, es trobar les similituds i les diferencies entre paraules de diferents idiomes, les relaciona i troba les coses que te en comú o de diferent per afirmar o negar que tenen un passat comú.
Si contem que les dues llengües venen de l’indoeuropeu (la llengua mare), podríem afirmar que les dues llengües son germanes. Tot i que si m’ho haguéssiu preguntat avanç de fer aquesta activitat hagués afirmat que no, segurament perquè tenen dos alfabets diferents.
Certament crec que el futur de les llengües és una cosa difícil de saber ja que no depèn de ella mateixa, depèn de totes les persones que la parlen. Moltes llengües s’han perdut per culpa de que la gent les substituïa per d’altres, i per això espero que nosaltres no les deixem de parlar,perquè els que vinguin desprès nostre puguin gaudir d’una cosa tant bonica com la llengua ja que en el fons darrera d’aquesta hi ha una cultura.

Faabrii Mora ha dit...

salvete!
–Per començar ,he llegit l’article de darrere de la fitxa i el dossier d’investigació per orientar-me una mica sobre de que va la llengua. A Classe hem transcrit les paraules gregues i a ajudat molt per poder-les relacionar amb les altres paraules. He pensat que algunes paraules en anglès tenien el mateix significat que algunes de les transcripcions del grec i així he pogut començar a omplir la taula poc a He relacionat el mot indoeuropeu *bhrater amb brother i amb bruder ja que aquestes paraules les he buscat per el traductor. He ajuntat el mot *(e)dent- amb “dents” en català perquè s’assemblaven molt la manera de escriure. La paraula *ped-/*fed la e relacionat amb pedor y( podos) ja que com unes altres també s’assemblaven molt de manera escrita. Les altres paraules, o una gran majoria, no sabíem que volien dir, ni en anglès les vaig començar a buscar per Internet o per el diccionari que tenim i algunes fileres no les vaig omplir del tot per que no em sortien en cap lloc, em va costar bastant poder-lo fer
-.Jo crec que totes les llengües provenen d’una mateixa, que són germanes entres elles, encara que faci milers d’anys que va existir.
- Que és una llengua hipotètica, encara seva existència no existia la escriptura i per tant no tenim testimonis escrits que demostrin que existia.
-. La lingüística comparada és una ciència que estudia ,diferents llengües i treu conclusions, i diu quina es la llengua mare gracies a les conclusions i comparacions
-. Sí que són germanes, unes germanes que van mantenir el primer contacte quan els etruscs van adoptar el grec, llengua de Grècia, i la van introduir a l’Antiga Roma, unes germanes provinents de la mateixa mare, l’indoeuropeu.
- La situació de les llengües del món es troba en plena transformació, i factors com la globalització, les noves tecnologies i els moviments demogràfics estan generant canvis gairebé revolucionaris en el panorama lingüístic mundial. Cada vegada s’utilitza les llengües de manera diferent, es a dir , o les canvien o les modifiquen amb “mots” ( fen la paraula mes petita o subtitulant-la per una altre que sigui mes curta ) ara per ara les llengües es mesclen per exemple: es mescla molt el angles amb el castellà . Jo personalment crec que en un futur hi hauran noves llengües , mescles de llengües encara que llengües com el castellà i l’anglès mai desapareixeran perquè cada vegada son mes utilitzades mundialment, tot depèn de com utilitzem la llengua

valete!

Julia Acien Diaz ha dit...

Salvete!

A la recerca d’una llengua mare:
1- Per fer aquesta activitat he utilitzat molt el sentit comú i la intuició. M’he anat fixant en cada paraula i mes o menys he anat relacionant cada idioma amb la paraula en anglès i a partir d’aquí he anat esbrinant on havia d’anar cada paraula. També vaig fixar-me en les característiques d’algunes paraules com les de l’alemany que estaven totes en majuscules. Em va ajudar molt la grafia en alguns casos com per exemple amb la paraula “brother”
2- Dedueïxo que totes aquestes llengües provenen d’una mateixa, com ara el llatí o el grec.
3- Vol dir que es una llengua hipotètica, es a dir que no hi ha cap prova escrita d’aquest idioma, perquè es una llengua tan antiga que el pas del temps ha destruït cualsevol prova o document escrit.
4- Te la finalitat d’investigar, intuïr, comparar diferents llengües per arribar a una conclusió. És una manera d’aprendre per si mateix.
5- Si, son llengües germanes perquè les dues provenen del mateix origen.
6- Penso que el futur de les llengües es bastant difícil de saber quin és, ja que només depen de la gent que la parla i no d’ella mateixa.

Valete!

Pau Fdez De Labastida ha dit...

Hola tripulants!

En primera vista m’he fixat les inicials (o prefixos) de cada paraula, d’aquesta manera em puc guiar per saber quines són les paraules corresponents a cada idioma. Després de l’idioma alemany no en puc deduir massa perquè aquesta paraula no prové del llatí ni del grec, per això crec que les paraules alemanyes són difícils de deduir. Tot i que l’anglès tampoc és una llengua romànica suposo que algunes paraules ja provenen del grec o del llatí, potser alguns mots en anglès tenen alguna cosa a veure amb les alemanyes.

Crec que segons les llengua indoeuropea, partint dels seus mots es pot intuir a quines paraules corresponen a cada idioma, perquè la llengua indoeuropea s’ha pogut transmetre a diversos països. A partir d’algunes paraules indoeuropees es pot “desxifrar” paraules gregues o llatines, perquè després aquestes paraules tenen alguna cosa a veure amb les de l’idioma anglès i alemany, molta de les lletres ja són una mica més comunes. L’asterisc de l’arrel indoeuropea significa que la llengua és hipotètica, falsa, és a dir, una llengua que no es parla, no ens ha arribat res escrit, cap mostra. Opino que la lingüística comparada té l’objectiu de desxifrar paraules que provenen d’altres llengües més antigues, es pot deduir entre llengües com el grec i el llatí.
Crec que el grec i el llatí són llengües agermanades perquè tenen moltes coses en comú, fins i tot comparteixen lletres en cada alfabet. L’alfabet llatí és descendent de l’alfabet grec, va ser millorat pel poble etrusc. El futur de les llengües crec que seguirà sent com ha passat durant tots els anys, evolucionant, afegint noves paraules. Potser ja que s’afegeixen paraules noves, fins i tot es poden crear nous idiomes o dialectes.

Maria Albella ha dit...

Salvete!

Per començar a classificar les paraules, el primer que vaig fer va ser llegir l'article del darrere de la fitxa per orientar-me una mica, ja que al principi no sabia per on començar. Un cop l'article llegit, em vaig centrar amb les paraules i hi havia que em sonaven de llengües estrangeres com ara l'anglès i l'alemany, però hi havia altres paraules que no les havia escoltat mai com ara les gregues que amb ajuda les vam poder traduir a classe. Quan ja estaven totes traduïdes, vaig començar a classificar les paraules que sabia, tot i que moltes les intentava fer per deducció. La meva conclusió sobre aquest exercici és que la veritat trobo que està molt bé començar d'aquesta forma una llengua ja que et mostra d'on esdevé cada paraula. Tant una com l'altre provenen de l'indoeuropeu, també anomenada llengua mare, tot i que són d'alfabets diferents cadascuna té alguna cosa en comú.
El futur de les llengües jo crec que no el podem saber, però el que esta clar són les llengües que perduraran com ara l'anglès, ja que actualment és la llengua més parlada.

Valete!

marc moreno ha dit...

1.
Per aconseguir completar la taula he triat totes les paraules que ja coneixia, tant angleses com alemanyes i les he intentat relacionar entre si, gràcies a la seva semblança lèxica.
Al fer una llegida a totes les paraules, m’he donat compte de que hi ha moltes que estan escrites de la mateixa manera al paper, he descobert que aquelles paraules provenien totes d’un mateix idioma; per exemple, totes les paraules d’origen alemany estaven escrites en majúscula; això ha estat de gran ajuda ja que d’aquesta forma només havia d’observar la paraula i deduir amb quina la relacionaria, deixant de banda l’idioma.
Una vegada col•locades les paraules d’origen anglès, les he traduït, sabent doncs les paraules en català.
Junts, tota la classe, hem “desxifrat” els mots d’origen grec de manera que sabent el que volen dir ha estat molt més fàcil relacionar-les.
Les paraules provinents del sànscrit (Indi antic) les vaig fer per semblança, tot i que algunes les vaig col•locar sense pensar-ho dos cops. Mai havia sentit a parla d’aquet idioma, per tant, no coneixia cap paraula.
2.
Conclusió: És fascinant, com gràcies a través d’un exercici fet a classe pots veure com totes les llengües tenen una gran semblança (com es veu a la 2a diapositiva del slideshare). En la meva opinió hem vist clarament com les llengües provenen d’una mare llengua, l’ Indoeuropeu, amb una intenció clara, i no sense sentit.
3.
L’asterisc sobre les paraules d’arrel Indoeuropea significa que no és un idioma 100% cert i demostrat amb una certesa impecable. És un idioma del qual no hem tingut cap mena d’informació i per tant, experts en la lingüística comparada han arribat a la conclusió de que les paraules indoeuropees són així, o bé, molt semblants.
4.
La lingüística comparada serveix per a comparar llengües i arribar a la conclusió de quina és la llengua mare, per exemple. Poden esbrinar una llengua sense tenir una mínima base.
5.
Si, ho són. Ja que totes venen d’una llengua mare, l’Indoeuropeu. A demés el llatí prové del grec, per tant, tenen un gran vincle. Per aquesta mateixa norma, l’alemany com l’anglès també son germanes, ja que provenen d’una mateixa llengua creada un munt de segles enrere.



6.
El futur de les llengües mai se sap. Podem veure com s’ha anat degradant últimament a causa de la poca estima que es te envers a la llengua, parlant malament, fent servir formes verbals incorrectes i un vocabulari molt reduït.
Crec que algunes llengües molt importants com l’anglès o el xinès es mantindran fins d’aquí molt temps, amb variacions però seguirà en la seva línia; mentre que molts idiomes desapareixeran, com per exemple idiomes de tribus aborígens.

Genesis Lisbeth Zurita Romero ha dit...

SALVETE:


-Per començar , he posat totes les paraules en grec ,a continuació les he escrit en angles .Després ,les he traduït al llatí .Ho he fet amb aquests ordre perquè és el que m'ha semblat més fàcil .
Un cop fet tot això, he escrit les paraules en sànscrit perquè la primera síl.laba era la mateixa.Aleshores he posat les paraules en alemany perquè al veure que algunes estaven en majúscula ,he deduït que totes les que començaven en majúscula eren les paraules en alemany .Finalment per acabar les he posat en català perque algunes les sabia i altres no i així per deducció


-He deduït que totes les llengües venen d'una mateixa arrel


-L'asterisc significa que no es una paraula fiable , no es exacte però s'assembla molt .



-La lingüística comparada estudia el canvi de les llengües amb el temps i el procés de canvi lingüístic. Per tant ocupa un lloc destacat en l'estudi de l'evolució de les llengües i la seva relació o parentiu genètic.




-Sí son llengües germanes perque comparteixen un mateix origen .



-Jo crec que totes les llengües te el seu principi , i han d'anar desenvolupant e introduint noves paraules.

marina ha dit...

Salve Tripulants.

En primer lloc trobo que és molt interessant aquesta entrada.
Trobo realment fascinant el fet de que a través de una llengua hagin sorgit tantes.
És molt important saber l’origen de la llengua que a l’actualitat utilitzem.

Valete!

Marta Villar Vidal ha dit...

1. Hola Tripulants!!!
Al enllaçar paraules d'altres idiomes amb la llengua indeuropea et veus incapaç,ja que no saps si una concorda més en so, gràmatica...
Però si t'hi fixes bé vas veient que tot cobra sentit que aquestes sí que concorden al pronunciar-les o al buscar la seva història. Jo al principi no en sabia, quina paraula podria ser la correcte però et fas a la idea i tranquilament pots enllaçar-les sense cap problema. Lo que dedueixo de les llengües que provenen de l'indeuropea es que cada una té un passat pel qual prové d'aquesta i també té un present ja que son les que s'utilitzen diariament arreu del món. Encara que moltes tinguin diferents sons, accents...
L'Indeuropeu és la llengua mare de totes les llengües segons s'ha investigat ,però, com no se sap del cert si aquesta ha existit encara que ha deixat un rastre important, es pot deduir que la seva existencia és del tot posible. Per aquest dubte si posa un asterisc per remarcar que aquesta és posible no impossible. Que més es pot dir d'una llengua que dona tant d'aprofit? Cada llengua està comparada tan es so, pronunciació, gramàtica...però ens ajuda a meditar i pensar sobre com aquests diftongs, vocals, consonants...han anat a parar d'una llengua a l'altre, això, és lo bo de la la llengua que cada una et fa pensar de manera diferent però que a la vegada tenen moltíssim en comú.
Un gran exemple seria el grec i el llatí, dues llengües distingides però que la seva història i pronunciació tenen una infinitat de coses lligades que fins i tot es pot dir que serien llengües germanes no del lloc situat(encara que sigui proper) si no de passat. Així com també tan el grec i el llatí han aportat a les llengües d'avui en dia també aportaran al futur. Encara que no es pot predir però si es pot fer un pensament que ens porti a prop de la certesa del nostres futur amb l'ajuda d'aquestes llengües o noves, qui sap.
Amb la meva opinió espero que hagi servit per reflexionar com una llengua que posiblement ha existit i hagi desancadenat moltes més ajudin ha fer-ho en el futur.

Carmen Ibáñez Gil ha dit...

Bonum diem!
Per començar, el procès que jo he seguit per completar la taula ha estat el següent:
1r he mirat per exemple l'arrel indoeuropea *k(j)uon- i l'he comparat amb alguna paraula que s'assemblés, com Kon en alemany, he intuït que amb el pas dels anys la u aquesta de *k(j)uon- s'ha suprimit quedant així la paraula kon amb la qual té una gran semblança.
2n a partir d'aquí, per intuició, he anat completant les demés graelles. N'hi havia algunes paraules que estaven molt clares, per exemple, ποδóς ho he relacionat amb la paraula peu, ja que avui en dia sabem que el PODÒleg és l'especialista dels peus. Doncs, saben que ποδóς era peu, he completat la casella de l'anglès amb foot, que sé que vol dir peu també.
En conclusió ho he fet tot una mica per intuïció i si alguna cosa no m'ha quadrat, me la he tornat a rumiar, mirant-m'ho tot bé i de més fins que tot m'ha quadrat.

Sabent tot això, i desprès d'haver fet aquesta activitat, dedueixo que, no són el llatí i el grec la veritable llengua mare de les llengües, sinò que també hi ha l'indoeuropeu, a partir de la qual han sorgit les demés llengües.

L'indoeuropeu és una llengua de la qual no hi ha testimonis, és una llengua que els historiadors han restaurat a partir d'altres llengües, acutals i antigues. Per tant, l'asterisc en l'arrel indoeuropea vol dir que allò no és una cosa que estigui comprobada, sinò que s'ha deduït a partir del que s'ha estat investigant.

La finalitat de la lingüistica comparada, és comparar llengues i veure com han anat transformant-se al llarg del temps, i analitzar tots els canvis que aquestes han patit. A partir d'aquesta comparació i aquests anàlisis poden arribar a trobar i restaurar llengües com l'indoeuropeu, la qual no se sap cent per cent si era així, però si que s'assemblava molt a això que estan intentant reconstruir.

El llatí i el grec si que són llengües germanes, perquè, com hem pogut comprobar, provenen d'una mateixa llengua mare, l'Indoeuropeu.

Penso que en un futur, tothom acabarem parlant una llengua molt semblant, perquè a dia d'avui gairebé totes les llengües provènen d'una mateixa llengua, i amb molts idiomes tenim paraules molt semblants, per tant, si això continua evolucionant, d'aquí a molts anys, gairebé tothom acabarem parlant una llengua molt semblant o igual.