25 de setembre de 2013

A la recerca d'una llengua mare

"Imaginem per un moment que la major part de la civilització actual fos destruïda per una catàstrofe natural o causada per la mà de l'home i que tot vestigi d'èpoques anteriors quedés esborrat de la memòria de la humanitat. En un escenari certament apocalíptic només restarien grups aïllats d'homes que, molt lentament, al llarg de vàries generacions, anirien perdent els seus coneixements sobre temps pretèrits. 
Si tres o quatre segles després, els descendents de francesos, catalans i italians, entre d'altres, entressin en contacte i es barregessin, es sorprendrien en observar estranyes similituds entre les seves llengües: deux/dos/due, trois/tres/tre, coeur/cor/cuore,... 
Probablement arribarien a la conclusió que aquestes llengües tenien un origen comú i intentarien esbrinar com devia ser el model inicial. Així, sense saber-ho, estarien reinventant el llatí. 
Això mateix és el que els lingüistes han fet amb l'indoeuropeu: sense cap text escrit i a partir de les troballes arqueològiques, testimonis muts que tanmateix no determinen l'ús d'una llengua concreta, han arribat a la conclusió que en el tercer mil·lenni aC existia un poble que vivia en una extensa regió entre l'Europa central i l'Àsia occidental i que parlava una llengua de la qual n'han derivat moltes altres
Els neogramàtics o comparativistes del segle XIX van observar curioses similituds entre llengües tan distants com el llatí i el grec per una banda i el sànscrit per una altra. La distància geogràfica excloïa la possibilitat que fossin prèstecs lingüístics ni tampoc podia pensar-se en la casualitat, ja que existien nombroses correspondències regulars entre aquestes llengües. L'única explicació possible per a aquestes similituds era que les tres llengües, i moltes altres, tinguessin un origen comú, una hipotètica llengua mare. Se la va anomenar indoeuropeu, ari o indogermànic per l'espai geogràfic que abraçava, des de l'oceà Índic fins a la Mediterrània i l'Atlàntic, i els pobles que la parlaven van extendre el seu domini i la seva cultura per tots aquests territoris." (Adaptat i traduït de Llatí I, J. Sanchis i P. Sancho, McGraw Hill, 1996)





3 comentaris:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Demà celebrem el Dia europeu de les llengües, i quina millor manera que recordant la nostra avantpassada més il·lustre, la llengua indoeuropea, que tan fèrtil ha estat i tants tresors ens ha regalat. Llarga vida a les llengües de tot el món! Una llengua, un tresor...

http://vaixelldodisseu.blogspot.com.es/2011/09/una-llengua-un-tresor.html

Maria Ros ha dit...

Salve!

Molt interessant aquesta entrada! Sembla mentida que d'una llengua mare hagin pogut derivar tantes llengües utilitzades actualment!

Es maco saber d'on prové la llengua que utilitzes per la vida quotidiana.

Vale!

marina ha dit...

Salve Tripulants.

En primer lloc trobo que és molt interessant aquesta entrada.
Trobo realment fascinant el fet de que a través de una llengua hagin sorgit tantes.
És molt important saber l’origen de la llengua que a l’actualitat utilitzem.

Valete!