27 de març de 2013

Una curiositat onomàstica


Llegint avui la contraportada del diari EL PAÍS m'ha vingut al cap la relació que hi ha entre el nom i la cosa (allò del significant i el significat) o de vegades entre un antropònim i la persona que n'és portadora. Sigui com sigui, la periodista Elisa Silió entrevista Élida Alfaro, exdirectora de la Facultat de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport - INEF de Madrid i directora del Seminario Permanente Mujer y Deporte. Lluitadora incansable, ha estat una de les dones que més ha contribuït arreu d'Europa a trencar els estereotips de gènere en el món de l'esport, tan associat durant dècades als homes. En un moment de l'entrevista diu: "Des de l'antiguitat, en les activitats esportives hi ha hagut molts tòpics. Als Jocs Olímpics les dones no competien i les casades ni tan sols podien assistir-hi. A Olímpia va arribar a haver-hi graderies separades. Ens ha arribat algun testimoni, com l'escrit per la filla del rei d'Esparta [...]"

És evident que el nom no ens determina (sense anar més lluny jo hauria de dedicar-me a la pagesia!), però en el cas d'aquesta dona el seu nom i la seva trajectòria vital i professional són indissolubles. L'Èlida, casualment la regió de Grècia situada al Peloponès -a tocar de la mar Jònica- on es dreça l'antic i sagrat santuari d'Olímpia. On van néixer els primers Jocs atlètics de la Història. Ben curiós!





21 comentaris:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Posats a parlar de noms, esbrineu quin és l'origen etimològic del vostre i expliqueu-nos-el. Potser hi trobareu algun tret significatiu de la vostra personalitat, qui sap!

Ignasi ha dit...

Salvete!

Jo he trobat el significat i l'origen del meu nom: Ignasi.
Aquest prové del Llatí Ignatius i de Ignis, o foc. Així significa Foc o Ardent.
Això és el que he pogut trobar.

Valete!

Gemma Serrano Fernandez ha dit...

Salve!!!

És ben curiós que se'n trobi relació en els noms i les vides d'algunes persones, però sembla més que sigui fruit del atzar d'aquesta coincidència. El meu nom, per exemple, Gemma significa del llatí "Gemma" pedra preciosa. Aquí coincidències poques, ni soc dura com la pedra ni bella com per ser pedra preciosa. També en té alguns altres significats com ara amulet sagrat, o anell gravat on es tanca tot el poder, o bé brot de la vinya. En el meu cas no trobo pas ningun significat. Espero nois/noies que tingueu més sort que jo i en trobeu relació alguna!!!!!!

Vale!!!!

Charlene ha dit...

Salvete!

El meu nom no és molt comú, així que he anat buscant per diferentes pàgines i he trobat coses variades. El que més he trobat és que el meu nom, Charlene, és d'origen germànic i és el femení del nom Charles. Significa "la que és lliure, valenta". L'etimologia en germànic és fort.
De moment no em sento identificada amb cap dels significats del meu nom, però potser en un futur sí!

Vale!

Mireia Mateo Marín ha dit...

Salve!

A continuació deixo la informació que he cercat sobre l’etimologia del meu nom:

Mireia és una adaptació del mot provençal Mireiò que fou popularitzat pel poema Mireia escrit per Frédéric Mistral.
L'etimologia del nom Mireia es dubtosa. Segons Prové del nom Mirèia o Mirelha on a la Provença significa “meravella”. D'altra banda altres autors fan derivar el nom Mireia del provençal mirar o admirar; per tant, s'interpretaria com a l'admirable. N'hi ha, però, que diuen que significa mirall.
D'altres autors, creuen que el nom prové del llatí Mirella, forma femenina i diminutiva de Mirus/Mira;"admirable, digne d'admiració".
Malgrat que l'origen de Mireia i el sant siguin controvertits, l'església catòlica, l’ha considerat variant de Maria o Míriam (del 1861 ençà), l'inclou com a nom catòlic en els santorals.
Mireia és un dels noms més populars a Catalunya en l'actualitat. A la resta d'Espanya també són freqüents les variants Mirella i Mireya.

Valete!

Eric ha dit...

Salvete!

Hola tripulants, aquí teniu l'anàlisi del meu nom:

Eric prové del nom Eiríkr procedent del Nòrdic Antic. El nom vol dir “únic governant” que ve de ei- ( únic o etern) i de –ríkr (governant, poderós,etc) Buscant informació he trobat que molts personatges històrics com Erik el Rojo, antic explorador i Erik Segersall, rei dels suecs porten aquest nom i amb el segon si que hi hauria relació. Per tant no trobo cap tipus de relació entre el meu nom i la meva personalitat.

Valete!

Jordi Rojas ha dit...

Salve,

Del meu nom Jordi he trobat això: "Prové del nom grec "Γεώργιος" que té el seu origen en la unió de les paraules "γε" terra i "εργον" treballar i ve a significar: "aquell que treballa la terra", pagès; sovint amb el significat de viticultor o jardiner."

També es podria entendre com a sembrador o conreador. I això em porta a pensar que no només es sembra la terra, també pots "sembrar i cultivar" nens, en el sentit d'educar-los. Per tant, metafòricament pot ser entès com aquell que treballa els fonaments de la terra com a societat.

Valete!

Laia Ruiz ha dit...

Salvete!

El meu nom es un derivat del nom Eulalia, pel que procedeix del mateix ètim. Deriva de la paraula grega "εὐ" que significa "bé" o "bo". Pel que el meu nom literalment significa "la ben parlada" o "la que parla elocuenment".

Valete!

Clara Jorquera ha dit...

Salvete!
Bé, això és el que he trobat jo sobre el significat del meu nom, Clara:
Té origen llatí i vol dir "diàfana" (transparent) o "daurada".
També he trobat unes característiques sobre la personalitat: visió de la realitat que es pot veure falsejada per la seva imaginació alimentada per ser massa optimista. Ha d'apendre a respectar la llibertat dels que estima per realitzar-se sentimentalment. Pot viure frugalment (alimentada a base d'aliments simples, moderació en menjar). Fon harmoniosament el sentit de l'ordre i de la bellesa. Uneix la passió artística i l'amorosa.

Bé, segons la relació amb la meva manera de ser shi han aspectes no gens coincidents com "daurada", ja que ni brillo ni tampoc diguem que tinc un preu, no crec que falseji la realitat per la imaginació, tot i que en tinc molta, crec que respecto totalment la llibertat dels altres per davant de tot i no crec que pugui viure a base de menjar senzill perquè menjo moltíssim. Tot i això si que coinicideixo en aspectes com que sóc molt optimista, bastant transparent i el fet d'unir ordre i bellesa que per a mi és crucial ja que sóc molt detallista i el fet "d'unir la passió artística i l'amorosa", ja que com millor expresso els sentiments és amb la dansa i la pintura.
Aquí ho deixo!

Valete!

Andrea López ha dit...

Pel que fa al meu nom... he trobat que és d'origen grec i significaria "la valenta".

Com ja alguns companys han comentat, jo tampoc em puc identificar amb la significació del meu nom. Sí que és cert que, he mostrat moments de valentia (com tots vosaltres), però no és un tret que m'identifiqui en un principi, almenys jo no ho crec.

Opino que estaria bé que el significat del nostre nom coincidís amb la nostra personalitat, tindria la seva gràcia, però és molt complicat i si així fos seria pura coincidència.

He de dir que, el que m'agrada dels noms és que cadascú se'l fa seu, i sovint, ens és difícil imaginar-nos amb un altre que no sigui el nostre.
FA

Carla Bartra ha dit...

Salvete!
Del meu nom, Carla és d’origen germànic i significa la que és forta i poderosa. La base d’aquest nom és “Karl”, que vol dir baró i viril. D’aquí surt també el nom de Carles o Carlos, Carolina…
També té unes característiques; és independent, curiosa i es preocupa pels demés. És molt bona amiga i confident. Sent interès per tot i li agrada aprendre sempre coses noves.
En alguna d’aquestes característiques sí que és veritat i que defineixen com sóc, d’altres que no tant, però en la majoria pel que jo crec l’encerta en casos com per exemple que m’agrada aprendre coses noves i que són curioses.

Valete.

meritxell ha dit...

Hola!!

A continuació us deixo l'origen del meu nom: Meritxell

Meritxell prové del llatí "meridiem" que vol dir migdia.
Prové de la llegenda de la verge de Meritxell.
Aquesta llegenda diu que el nom prové del moment en que el sol està en el seu punt més alt i els rajos il·luminaven el lloc concret d'on es va trobar la verge.

La veritat és que no hi trobo cap coinciencia el significat del meu nom amb mi.

Vale!

Marc Palau ha dit...

Salvete!
Jo he trobat que el nom de Marc, també prové del llatí "Martcus", i es diu que és d'aquell que prové de Mart (déu de la guerra romà).
Això és el que he trobat sobre el meu nom.

Valete!

Cristina C ha dit...

Salvete!

El meu nom, Cristina, és d’origen llatí i significa seguidora o deixeble de Jesucrist. També podria significar variant femenina de Crist.

Algunes característiques que he trobat parlen d’una naturalesa emotiva. Es manifesta en temes de l’honor i de l’humor. És ferma, vigila els detalls i la seguretat. És de ment de pensament deductiu, es deixa guiar més per la intuïció que no pas per la raó.

Valete!

arnau ha dit...

El menú nom (Arnau) prové del germànic i significa àguila governant. Segons he trobat el meu nom és característic de gent amena, confiada i lleial, de grans treballadors, que els agrada tot allò que és nou, una mica obstinats, molt tolerants amb les opinions dels altres, amics increïbles i companys excel-lents.
Respecte al significat del meu nom no hi trobo molta coincidència amb mi, però amb les característiques que comporta sí que em puc identificar una mica.

laura Calvo ha dit...

Salvete!!
Laura prové del llatí "laurus" i significa "llorer", un arbre molt venerat a l'antiguitat que simbolitzava la noblesa i el triomf. El llorer s'utilitzava per crear garlandes amb què es coronava a aquells que volien honorar com poetes, generals victoriosos, atletes, etc.
Valete!!

carlota ha dit...

Hola a tothom!

Tenint en compte que "Carlota" és el femeni de "Carlos", jo he trobat que el meu nom és d'origen germànic i significa "forta, poderosa".

Una mica em sento identificada amb el significat del meu nom, ja que, encara que sóc molt sensible i m'afecten bastant les coses, sempre intento tirar endavant els meus problemas.

Joana Bassó ha dit...

Salve!

M'agrada molt aquesta entrada, és molt interesant i és entretingut saber l'origen dels nostres noms.

Aqui us deixo amb l'origen del meu nom.
JOANA:
Aquest és el femení del príncep dels noms masculins. D'origen hebreu, format a partir de Yehohanan o Yohanan, que en llatí va donar Johannan i Johannes, compost per l'apòcop de Jahvè i l'arrel hammah, al-lusiva a la concessió divina de la gràcia. Significa " Déu és propici"," Déu s'ha compadit" , o , segons altres interpretacions, "Déu està a favor meu". En tot cas, queda clara la comunió perfecta entre la divinitat i qui porta el nom, una tradició que ja va iniciar sant Joan Baptista, la veu que clamava en el desert i obria el camí a Jesús. A aquest sant, únic del qual se celebra el naixament i no la mort, l'Església li va reservar una de les dues festes més importants de l'any en els ritus ancestrals de la humanitat: el solstici d'estiu, al mateix nivell que la celebració del solstici d'hivern, reservada al naixement de Jesús.

Vale!

Alison ha dit...

Salve !

Personalment, m'ha costat una mica cercar l'origen del meu nom (tot i saber que és 'Alicia' en català) ja que la majoria de gent creu que és d'origen anglès o deriva del nom 'Alice' (abans el nom Alison estaba de moda).
Alison prové del germànic i és una variant del grec Αλήθεια que significa 'La veritat'.

Valete !

sandra redondo ha dit...


Salvete!

aquí us deixo l'origen del meu nom:

Sandra:

He trobat que aquest nom femení es d'origen grec.
La que defensa als homes, la protectora i prové del nom Alexandra.

Valete!

Alba Legide ha dit...

Salve!

El meu nom Alba prové del llatí Albus que significa llum, blanc. És per aquest motiu que quan surten els primers rajos de sol se’ls anomena “l’Alba” perquè la llum que desprèn és blanca.

Valete!