3 de febrer de 2013

Racons clàssics de Barcelona (VII): Temple d'August




Arxiu fotogràfic: Andrea López

Passejant pels carrers del barri gòtic, un company entès en el tema em va donar a conèixer  l’existència del temple d’August a l’antiga Bàrcino (entre d’altres restes romanes i curiositats de l’edat mitjana), i vaig pensar que cercant més informació, ho podria convertir en la meva primera entrada al Vaixell... Som-hi, doncs!

Aquest temple, construït a finals del segle I aC i dedicat al primer emperador i fundador de Barcino, va presidir la ciutat durant més de 400 anys. Posicionat al fòrum (plaça porticada), ressaltava sobre la resta d‘edificis per les seves grans dimensions i també pel fet d’estar elevat sobre un podi i situat damunt del punt més alt del petit turó, conegut a l’edat mitjana amb el nom de Mons Taber. Com apunt cal dir que Barcelona s’ha anat desenvolupant sobre aquest turó el qual està a 16,9 m sobre el nivell del mar.

Pel que fa a l’anàlisi formal, es tractava d’un temple corinti de planta rectangular, hexàstil (6 x 11 columnes) i perípter, que tenia dues columnes in antis. S’hi accedia per una escalinata ja que el temple estava elevat sobre un podi, però les cerimònies religioses es celebraven a l’exterior. Construït amb pedra calcària de Montjuïc, va estar, com a mínim una part, recobert d’estuc blanc que imitava el marbre. Les seves dimensions corresponien a uns 35 m de llarg per 17,5 m d’ample.

A continuació, faré una breu pinzellada sobre la seva història. A partir del segle V dC es va iniciar la decadència del fòrum i com en altres ciutats, molts pedestals honorífics van ser desmuntats i utilitzats com a material de construcció en les noves edificacions. Amb l’arribada del cristianisme el temple d’August va perdre definitivament la seva funció i la vida política, religiosa i administrativa es va traslladar al nucli primitiu cristià que es va anar formant des del segle IV dC  en un costat de la muralla.

Al segle XI se’l coneixia amb el nom de “El Miraculum” (el miracle) probablement perquè encara mantenia una bona presència.  A la baixa edat mitjana, el temple es va preservar de manera fragmentada a l’interior de vàries cases noves.

A partir del segle XV, les columnes i els capitells del temple visibles dins dels edificis van animar a crear vàries interpretacions sobre el seu origen, però a mitjan del segle XIX es va afirmar que es tractava d’un temple romà. Des de llavors, es va discutir sobre si les columnes havien d’estar a l’aire lliure o s’havien de mantenir  dins de la casa d’origen medieval en la qual es trobaven. Mentrestant, el Centre Excursionista de Catalunya va adquirir l’edifici i va demanar a l’arquitecte Lluis Domènech i Muntaner que creés el pati interior des del qual es poden veure actualment. Finalment,  per a sort de la bona imatge del conjunt arquitectònic, la columna que el 1879 va estar col·locada a la plaça del Rei, el 1956 va ser incorporada amb les altres tres. Avui dia, el que queda del temple d’August està protegit sota un edifici medieval.

Tant el Mons Tàber com el temple d’August no són fàcils de localitzar a l’actual Barcelona i menys si es troben amagats entre els estrets i encantadors carrers del barri gòtic... Per poder apreciar-ho tot plegat, caldria dirigir-nos darrere de la catedral, just al carrer Paradís número 10. Allà, a l’interior del Centre Excursionista de Catalunya s’hi troben les quatre columnes de fust estriat i capitell corinti, part de l’arquitrau i del podi del temple. D’altre banda, el Mons Tàber, amb una mica d’observació, s’aconsegueix veure  gràcies al pendent que presenten alguns carrers, però el punt més elevat el trobarem a la sortida del Centre Excursionista de Catalunya, assenyalat per una pedra de molí a terra del carrer Paradís.

Ara, tenint en compte la història que arrosseguen les columnes i sabent que van pertànyer al més antic dels tres temples perípters coneguts a la península Ibèrica de l'època d'August, personalment opino que és un privilegi conservar restes del temple a la nostra ciutat i poder-les observar amb una mirada clàssica. Una mirada que, us puc ben assegurar, difícilment faria si no estigués cursant llatí i grec a l’escola Vedruna-Gràcia.

Tripulants, us convido a seguir descobrint els racons clàssics de Barcelona!

Andrea López
2n Batxillerat




20 comentaris:

Júlia ha dit...

Felicitats per la entrada Andrea!

Tens tota la raó! Passejar pels carrerons de la nostra ciutat és una de les maneres més interessants i encantadores de conèixer més a fons la nostra història la qual es troba amagada en cadascun dels seus racons.

Pel que fa al temple d’August, comentes que s’hi trobaven un seguit de pedestals honorífics que, mica en mica, van anar sent retirats. El fet és que encara avui en dia en podem trobar un en el mateix temple! Es tracta d’una inscripció honorífica en honor a Quint Calpurni Flavi, un personatge que pertanyia a una nissaga de magistrats nascuts a Barcino.
Aquest és ben bé un clar exemple d’un dels tants petits secrets escampats per la nostra ciutat que, mica en mica, com tu dius, gràcies a la nostra formació i el nostre interès, podem anar descobrint.

Vale!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Moltes felicitats, Andrea, per aquesta entrada tan interessant vinculada a un dels monuments més emblemàtics del nostre passat romà. El cert és que com diu la Júlia (quina alegria retrobar-te per aquí, estimada Júlia!), passejar amb els ulls ben oberts et porta a descobrir racons ben farcits d'història, que és una manera de conèixe'ns a nosaltres mateixos. Feliciter!

Gemma Serrano Fernandez ha dit...

La funció principal dels temples bàsicament era la de guardar estàtues i altres riqueses i possessions del santuari de la ciutat de la qual corresponien. La gent no soia entrar, ja que era un espai de la ciutat sagrat, on només aquells que podien fer rituals i adorar als déus hi accedien. Com bé ha dit l'Andrea, els temples havien de destacar en un punt àlgid de la ciutat, es trobava entre el Cardo Maximus i el Decumanus Maximus, que eren els dos carrers principals de les ciutats romanes.

En l'arquitectura religiosa, els romans van imitar més als grecs i als etruscos. La col·locació del temple corresponia generalment a la distribució dels etruscos. Així introduint: un alt podi (que eleves la edificació) amb una única escala i diverses càmeres dedicades a les divinitats. Com el Temple Maison Carrée de Nimes (França.

Fent referència als trets que diferencien els temples grecs dels temples romans, podem trobar que l'arquitectura del temple romà sempre serà més ornamentada que no pas la del temple grec. O bé que en l'arquitectura romana el temple dedicava les seves representacions a una temàtica civil i militar, en canvi l'arquitectura al temple grec estava dedicada al àmbit religiós.

marina ha dit...

Salve Tripulants!
El temple era el edifici més destacat del fòrum tant per la seva posició central com per la seva situació elevada. Era consagrat al culte típic de la religió romana. Els temples estaven atesos per sacerdots que els administraven hi feien els ritus que cada déu requeria. El temple era considerat tant en la religió grega com en la romana la residència del déu i la funció no era que els ciutadans hi entressin a pregar; les oracions i els sacrificis es feien fora, raó per la qual l'altar era normalment davant l'edifici. No són edificis per a la celebració litúrgica, sinó que serveixen per a albergar la figura de la divinitat.
La paraula Temple deriva del vocable llatí templum, que significa edifici i el lloc consagrat, orientat segons els punts cardinals seguint el ritual de orientació que correspon a l'espai sagrat del cel.
Els primers temples romans van ser construïts seguint el model itàlic -segons alguns etrusc. S'aixequen sobre un pòdium, una base rectangular elevada, al qual s'accedeix per una escala frontal, que condueix a un porxo sostingut per columnes. El porxo arrecera l'entrada a l'interior on solia haver-hi una imatge del déu. Però més tard aquesta estructura va ser modificada per la influència grega. La diferència bàsica entre el temple romà i el grec era que el porxo sostingut per columnes, envoltava el temple grec completament i no solament per la façana de davant. Un canvi important respecte als estils dels temples grecs va ser la distància entre columnes, que augmentava gràcies a la millora en les tècniques de construcció de voltes.
He de dir que personalment els barris gòtics són un dels llocs que més m’agraden de Barcelona. Trobo que conservant part de la Barcino que fa molt de temps es va perdre. Quan passejo per aquests barris em sento a gust com si estigues en una ciutat antiga, els carrers, les façanes...
Jo, ja fa una anys també vaig anar a visitar aquest temple que ens presenta l’ Andrea i he de dir que va ser de les sortides que vam realitzar amb l’escola que hem van agradar més. Trobo que l’ arquitectura romana presenta una bellesa immensa.
Enhorabona Andrea per aquesta excel·lent entrada.
Valete!

arnau ha dit...

La funció dels temples romans era donar culte a la religió romana. Eren també els edificis més destacats del fòrum, és a dir, de la plaça central. Estaven atesos per sacerdots que els administraven i hi feien rituals. Normalment eren hexàstils (de sis columnes a la façana)i de planta rectangular (la seva base tenia forma de rectangle, també estaven construïts de pedra.
Les diferències entre els temples romans i els grecs són que els romans estaven més ornamentats i modernitzats, estan més perfeccionats, els romans tenen més utilitat que els grecs i és més civil i militar que el grec.

Joana Bassó ha dit...

Salvete!

-El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana. Temple deriva del vocable llatí templum, que no només indica l'edifici en si, sinó el lloc consagrat, orientat segons els punts cardinals, seguint el ritual de la inauguració o inaguratio, orientació que correspon a l'espai sagrat del cel.

-Un temple grec és l'estança d'un Déu a la terra; a dins, a la naos, se situava la imatge divina. El temple grec no està dissenyat per a l'adoració en grup sinó com a dedicatòria a una deïtat, cosa que explica que l'escultura que contenia estava sempre en un lloc difícil de veure: es construïen per a complaure al déu, no a la gent.
El temple grec és l'obra arquitectònica per excel•lència de l'Antiga Grècia i forma part d'un espai sagrat. El temple s'estructura segons dos paràmetres: la relació amb el paisatge i l'organització interna

L'arquitectura romana utilitza els ordres clàssics dels grecs: el dòric, el jònic i el corinti, però en molts casos aquests deixen de ser elements estructurals i passen a ser elements simplement decoratius. Un canvi important respecte als estils grecs va ser la distància entre columnes, que augmentava gràcies a la millora en les tècniques de construcció de voltes. Descobreixen la manera de fer un ciment que els serà molt útil per a la construcció de murs i, sobretot, per a la construcció de voltes de canó i voltes d'aresta.

L'arquitectura del temple romà es forma sota la doble influència etrusca i grega,i per tant els primers temples romans van ser construïts seguint el model etrusc, elevats sobre un pòdium al qual s'accedeix per una escala frontal, que condueix a un porxo sostingut per columnes. El porxo arrecera l'entrada a l'interior (cella) on solia haver-hi una imatge del déu, encara que més tard aquesta estructura va ser lleugerament modificada per la influència grega. La diferència bàsica entre el temple romà i el grec era que el porxo sostingut per columnes envoltava el temple grec completament i no solament per la façana de davant.

El temple era considerat tant en la religió grega com en la romana la residència del déu i la funció no era que els ciutadans hi entressin a pregar; les oracions i els sacrificis es feien fora, raó per la qual l'altar era normalment davant l'edifici i aquest –en no haver d'acollir molta gent- podia tenir unes estances interiors més petites que en el cas cristià o islàmic.

No es un edifici per a la celebració litúrgica, sinó que serveix per a albergar la figura de la divinitat.

Valete!

Sofia ha dit...

Salvete! He passejat més d'una vegada per aquests embriagadors carrerons, on cada dia et sorprens més, on sense buscar; trobes, on caminant; descobreixes. Es poden trobar tantes coses interessants en aquest barri! Hi he entrat més d’una vegada, a visitar aquestes columnes, i moltes més restes històriques de la vora, i tot s’ha de dir, les imatges no fan justícia de cap de les maneres. La grandesa, la noblesa i el misteri que amaga cada una d’elles, no només física, si no històricament, només es pot percebre quan les tens ben a prop. Imposa el fet de poder tenir-ho tot a tocar gairebé. Aquest cúmul d’experiències, d’anys, de desgast, de records antics i de vivències noves. Unes columnes que han vist des la Barcino més antiga, fins la Barcelona més moderna. És increïble. Moltes felicitats per la entrada, algú havia de ressaltar aquest tresor del barri Gòtic, encara per descobrir per molts de nosaltres, on mai no ho acabes de veure tot.

Mireia Mateo Marín ha dit...

Salve!
Enhorabona per l'entrada Andrea, has fet un molt bona recerca i molt interessant des del meu punt de vista.
A continuació us deixo la informació que he trobat sobre els temples romans i grecs.
La paraula temple deriva del mot llatí "templum", que vol dir edifici, però també pot significar lloc consagrat, situats als principals carrers de les ciutats romanes, el Cardo Maximus i el Decumanus Maximus. Era l'edifici més destacat del fòrum, tant per la seva posició central com per la seva situació elevada. Els primers temples romans van ser construïts seguint el model etrusc.
El temple era considerat tant en la religió grega com en la romana la residència del déu i la funció no era que els ciutadans hi entressin a pregar; les oracions i els sacrificis es feien fora, raó per la qual l'altar era normalment davant l'edifici.
Un temple no es un edifici per a la celebració litúrgica, sinó que serveix per a albergar la figura de la divinitat.
L'arquitectura dels temples romans utilitzava els ordres clàssics dels grecs: el dòric, el jònic i el corinti com a elements decoratius.
El temple romà és caracteritza principalment per ser hexàstil, de planta rectangular. La millor perspectiva és la frontal. Tenen una imatge de majestuositat. La pedra era el material més emprat per construir temples romans.
La diferència bàsica entre el temple romà i el grec era que el model grec de temple estava envoltat i sostingut per columnes en canvi els temples romans només tenien columnes a la part frontal. Les columnes dels temples romans eren més llargues que les dels temples grecs. Un dels canvis importants respecte als estils grecs va ser la distància entre columnes, que augmentava gràcies a la millora en les tècniques de construcció de voltes.
Vale!

Marta Molgosa ha dit...

Felicitats Andrea per la entrada! La veritat es que jo per el barri gòtic no hi vaig massa, no perquè no vulgui és clar si no per manca de temps, però els cops que l’he visitat l’he trobat magnífic. M’ha agradat molt el vídeo, ja que m’he pogut fer una petita idea i penso que és molt clar. És molt curiós quan parlem de la historia i ho veiem tan lluny però al mateix temps ho tenim tan a prop...

M’agradaria compartir una informació que he trobat sobre els temples:

El temple era considerat tant en la religió grega com en la romana la residència del déu i els homes no entraven a pregar-li. Per això la seva monumentalitat del temple era exterior, expressada sobretot en la façana, que oferia així un fons digne del culte -oracions i sacrificis- que es realitzava a fora, principalment entorn de l'altar (ara), situat en general just davant l'edifici.A Catalunya s'han conservat restes dels temples de Bàrcino i d'Ausa (Vic), aquest últim totalment reconstruït a principis del segle passat.

La diferència bàsica entre el temple romà i el grec era que el porxo sostingut per columnes envoltava el temple grec completament i no solament per la façana de davant. Així és que els constructors romans van intentar acostar-se al model grec, fos allargant la columnata pels dos costats del temple o completant-la tot al voltant del temple, però amb mitges columnes adossades a les parets
Valete!

Marc Navarro ha dit...

Felicitats Andrea per l'entrada:

Trobo molt interessant el poder gaudir encara avui día de les meravelles que van construir els grecs i els romans en el seu día i que van ser importants edificacions a mes a mes d'una delicia pels ulls, com l'entrada del Jordi, les columnes fetes amb el mateix material amb les que van ser aixecades les impenetrables muralles de Troia.

meritxell ha dit...

Hola!!

Moltissimes felicitats Andrea per aquesta entrada tant interesant.

La veritat es que jo vaig descobrir aquets petit racó, un dia pasejant per aquells carrerons. La veritat és que un cop veus aquestes columnes... et quedes impressionat.
Me'n alegro de que hagis fet aquesta entrada, a mi per exemple no se m'ha acudit.

Moltes felicitats Andrea!

Vale!!

Ignasi ha dit...

Salvete!

Moltes felicitats per l'entrada Andrea, molt interessant.

Crec que tindre al nostre voltant petits racons com aquest és molt interessant, enriqueix la nostra cultura una barbaritat i, a més, tan a prop nostre! És increïble. Hauriem de saber de l'existència de tots els llocs com aquest que ens envolten i ens passen, molts cops, desaparcebtus.

Felicitats Andrea.

Valete!

Alejandra Abucay ha dit...

Salve tripulants!
Primer volia felicitar a Andrea per aquesta entrada i doncs us deixo aquí la meva informació sobre els temples romans.
El temple romà era l’edifici consagrat al culte de la religió romana. El mot temple prové del llatí “templum” que no només significa edifici en si, sinó que també significa el lloc, seguint el ritual de la inauguració, orientació que correspon a l’espai sagrat del cel.
L’arquitectura romana utilitza ordres clàssics grecs com l’estil dòric, jònic i corinti però normalment passen a ser elements decoratius. A més a més els temples romans van fer un canvi en quant a les columnes, van posar-hi més distància ja que van fer-hi voltes i sobretot els romans van descobrir que pols barrejat amb calç produïa ciment amb el que van poder fer murs i voltes. Aquests temples són hexàstil i de planta rectangular i el material que s’utilitzava més era la pedra.
Les diferències entre els temples romans i grecs era que la romana és una arquitectura més ornamentada i modernitzada que en el temples grecs i també que la romana és més civil i militar, en canvi la grega és més religiosa.
Vale!

Cristina C ha dit...

Salvete!

Felicitats Andrea per aquesta entrada!

Malauradament no he tingut l'oportunitat de passejar gaires vegades pel Barri Gòtic i per això, mai m'havia parat a fixar en aquest temple romà ni en moltes d'altres obres que puguem trobar a la ciutat.

Igual que nosaltres, la civilització romana va rebre influència d'altres civilitzacions anteriors, en aquest cas, de la grega. En va heretar una gran quantitat d'aspectes, entre dels quals cal destacar els ordres arquitectònics.

Valete!

Marc Palau ha dit...

Salvete!
Molt bona entrada Andrea, felicitats!
Fa poc també es va publicar una entrada sobre alguns dels racons clàssics que podíem trobar a la ciutat de Barcelona i aquest n'és un més. Com ja em dit molts cops, moltes vegades mentre caminem pels carrers de la nostra ciutat no ens fixem en aquests petits detalls que ens ha deixat el món clàssic i crec que és una de les coses més magnífiques d'aquesta ciutat, que una ciutat com aquesta conservi detalls clàssics tant importants que recordin el que hi havia en un temps passat.

Valete!

Charlene ha dit...

Salvete!

Moltes felicitats Andrea per l'entrada! La veritat que de totes les vegades que he passat pel barri Gòtic mai he sabut que hi havia un temple romà allà. Bé, acostumada a veure molts edificis i carrers de l'època romana, suposo que uns quants noms ja em bastaven, però no, ha estat una grata idea això d'escriure l'origen del temple i per tot el que ha passat. A més a més del seu anàlisi formal que ara els de 2n estem molt familiaritzats amb aquest tema, i ara és molt més fàcil apreciar l'art tant romà com d'altres èpoques.

Em sembla fascinant i increïble que encara es conservin les columnes del temple en aquest bon estat. Els romans sabien molt d'innovacions tècniques per poder conservar els seus edificis/construccions!
Jo crec que perque una cosa es conservi així de perfecte, cal conservar-la en un lloc on ningú pugui fer res per destruir-la però que es puguin contemplar, com és el cas actualment de la Capilla Sixtina, que s'està esborrant... I mira que entre la capilla sixtina i el temple d'August hi ha una diferència de de XVI segles!

Quan passi de nou pel barri gòtic procuraré fixar-m'hi perque trobo que veure una cosa així no es pot desaprofitar de veure.


Vale!

sandra ha dit...

Salvete!
Primer felicitar a la meva companya Andrea per la magnifica entrada, també m’agradat molt el video.

La veritat es que no he anat moltes vegades al barri Gòtic i de les poques vegades que he anat no me fixat molt i no sabia que hi havia un temple romà.
És increïble poder veure que encara es conserven aquestes columnes del temple i que podem gaudir de les meravelles que van construir els grecs i romans.
Ara a 2n estem treballant aquests temes tan interessants.
El temple romà és caracteritza principalment per ser hexàstil, de planta rectangular. La millor perspectiva és la frontal. Tenen una imatge de majestuositat. La pedra era el material més emprat per construir temples romans.
El temple era considerat tant en la religió grega com en la romana la residència del déu i els homes no entraven a pregar-li.
Era el lloc on es posava en manifest l’esperit religiós.

laura Calvo ha dit...

Felicitats Andre per l'entrada la trobo molt interesant, encara que no he tingut el plaer de visitar el barri gòtic al veure el video he gaudit a mes, aquest any els de 2n estem treballant aquest tema i ara és molt més fàcil apreciar l'art romà.
Valete!!

Alex Molera ha dit...

Salvete!
Que divertida l’entrada, jo he estat aquí al temple d’August! Es molt bonic. Estaria molt be un dia fer una visita cultural per els recons clàssics de Barcelona, crec que seria mol interesant!
Valete

Laia Ruiz ha dit...

Salve!
M'ha semblat curiòs recordar que jo he estat en persona en el temple d'August (crec recordar que hi vaig ser amb els meus pares cuan era petita) i ara recordar alguns detalls al visualitzar les fotografies d'aquesta entrada.

Felicitats Andrea, per aquesta entrada (i com es nota que estudiem Història de l'art, has sabut explicar molt bé l'anàlisi formal i significatiu).

Amb aquesta entrada, m'ha fet pensar que segurament hi hauràn molts racons de Barcelona que hi han edificis que ens porten a l'antiga Barcino i realment nosaltres hi podem passar aprop alguna vegada i no donar-nos compte...
Valete!