8 de febrer de 2013

Aquil·les vs. Sigfrid


Si parlem d'Aquil·les, fill de Peleu, de seguida ens ve al cap el record (o la imatge, vés a saber!) del més coratjós i violent heroi que va participar a la guerra de Troia. Pura mitologia grega.  Si ho fem de Sigfrid (amb les variants de Sigurd o Siegfried), el seu nom ens remet a un dels protagonistes heroics més importants de les nissagues mitològiques del nord d’Europa, vinculat no a una guerra sinó a la narració d’una llegendària història, la dels nibelungs i el seu famós anell. Pura mitologia nòrdica.

La llegenda d’Aquil·les ens és ben coneguda. Aquest és, doncs, un extracte de la història de Sigfrid,

“Alberic i Mime són dos germans que pertanyen a la raça de nans dels nibelungs i que, com tots els de la seva raça, viuen al cor de la terra, en coves fosques. Alberic és un ésser sense escrùpols que ha estat capaç de robar l’or del tresor que custodiaven les filles del Rin, les valquíries, gràcies a l’ajuda d’un anell i un elm màgics. Mime sobreviu com a ferrer tenint cura de Sigfrid, un noi fill de la raça dels herois que no sap quins són els seus orígens, i que desconeix el significat de la por. Tot canvia el dia que el déu Wotan pren el botí d’Alberic per fer-lo a mans del drac Fafner perquè el custodïi...
Ja gran i sabedor del seu veritable origen heroic, Sigfrid és aconsellat per Mime sobre com havia de matar Fafner per recuperar l’anell maleït: forja de nou Nottung, l’espasa invencible del seu pare Sigmund, i amb ella travessa el cor del monstre, en la sang del qual es banya per fer-se invulnerable. Només un punt de la seva esquena -on s’enganxà una fulla de til·ler- no va ser banyat per la sang de la bèstia i no restà, per tant, invulnerable. Revelat per la valquíria Brunilda el secret de Sigfrid, aquest va morir a mans de Gutorm sota la seva llança, que es clavà profundament en la pell de l’heroi” 

Tanmateix, què tenen en comú aquests dos emblemàtics herois tan separats en el temps i en l’espai? La seva invulnerabilitat. Ambdós van ser banyats per un element líquid que els hauria de conferir la immortalitat. Hi ha, però, matisos i diferències:

Aquil·les és banyat, encara nadó i, per tant, sense consciència, per la seva mare Tetis a les aigües de l’Estígia, a l’inframón. Sigfrid es banya en la sang del drac Fafner seguint instruccions del seu pare adoptiu i mestre Mime.

Els dos tenen una part vulnerable: la d’Aquil·les al taló del peu dret, l’únic punt del seu cos que no es mulla perquè és per on el sosté la nereida quan el submergeix a les fredes aigües de l’Estígia; Sigfrid a un punt de l’esquena, cobert per una fulla de til·ler en el moment del bany.   

La seva mort també és, certament, semblant. Aquil·les és mort per Paris amb una fletxa dirigida pel déu Apol·lo que es clava al seu taló i a Sigfrid el mata la llança d’un amic de confiança, a qui havia estat revelat el seu punt dèbil. Polixena i Brunilda són les amants respectives que desencadenaran les morts heroiques per venjança.

Per acabar, unes preguntes que ens poden convidar a la reflexió. Què en penseu d’aquestes semblances entre mitologies diverses? Són coincidències o realment creieu que hi ha hagut punts de contacte entre les diferents cultures del món? Podem parlar de mitologia comparada? Coneixeu altres exemples com el d’Aquil·les i Sigfrid? 

Jordi Rojas
2n Batxillerat





11 comentaris:

Marc Navarro ha dit...

Salve!

Primer de tot felicitar el Jordi per la seva entrada i comentar que m'encanta la mitología nórdica.

Jo crec que les semblances que hi han amb les mitologíes, provenen (com en el cas de les llengues) d'una etapa anterior, és a dir, tenen el seu orígen en una historia encara mes antiga i anterior a la grega o a la del nord.

Jo crec que és perfectament possible parlar de mitología comparada, ja que hi ha molts elements en comú com per exemple en aquest cas les histories d'Aquil·les i Sigmund, que a meu entendre no son tant diferents.

meritxell ha dit...

Hola!!

Primer de tot, felicitar a en Jordi, per aquesta gran entrada.
Si he de ser sincera, no havia sentit parlar mai de Sigfrid, però despres d'haver llegit això m'he enrecordat que fa temps van fer una pelicula per la televisió que tractava del mateix.

Responent alguna de les teves preguntes, personalment crec que no és casualitat que tinguin aspectes que s'hi assemblen. Jo crec que tenen aquests punts en comú ja que la mitologia s'explica a través del temps i altres mitologies poden adaptar idees i matissos d'altres.

Un altre cop, moltes felicitats Jordi!

Vale!!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Marc, benvingut de nou al Vaixell. Espero que a partir d'ara els teus comentaris sovintegin de nou a la nau d'Odisseu.

Ignasi ha dit...

Salvete!

Moltes felicitats Jordi per aquesta entrada, com a gran amant de la mitologia i més les clàssiques i la nórdica que soc, m'ha encantat aquesta entrada.

Jo, personalment penso que aquest tema és molt interessant, i crec que el fet que dues cultures entrin en contacte sempre té unes conseqüències, com és en aquest cas, mitològiques, crec que podem parlar perfectament de una mitologia comparada, i és més, crec que podem dir que les mitologies es complementen entre elles perfectament i a més conlfueixen en molts punts.

Valete!

Alison ha dit...

Salvete !
Felicitats Jordi per aquesta entrada. Bé, primer de tot dir que ja havia sentit parlar de Sigfrid (un personatge de la mitologia nòrdica) i la possesió de l'anell de Nibelung, un anell que atorga el poder del món a qui el posseïxi (fins hi tot el cap dels déus, Odis, va en busca d'aquest anell).

Jo crec que hi ha hagut un punt de contacte entre les dues cultures del món, en una antiga civilització. Sí que es pot parlar d'una mitologia comparada, ja que són mitologies de cultures diferents però es poden indentificar en temes i/o característiques que tenen en comú.

Valete!

Marta Molgosa ha dit...

Felicitats Jordi per l’entrada! M’agrada moltíssim la mitologia, i he trobat aquesta entrada molt interessant.

Sobre Aquil•les sabem moltes coses ja que l’hem treballat força a la classe, però de Sigfrid personalment no en coneixia res, però amb el vídeo i el que he pogut llegir m’he informat una mica més.

Jo penso que totes les histories mitològiques es complementen, perquè si ens fixem moltes tenen relació entre sí, és a dir quan parlem d’una historia mitològica durant el relat trobem referents d’altres.

També estic d´acord amb la Meritxell: hem de pensar que els mites passaven de generació en generació de forma verbal i per tant podien ser modificats en algun aspecte i adaptar-se a idees d’altres mites.

He buscat a veure si trobava algun exemple semblant a Aquil•les i Sigfrid , però no n’he trobat cap.
No sé si n’hi ha algun o no, però si n’hi hagués algun m’agradaria conèixer l’historia.

Valete!

laura Calvo ha dit...

Felicitats per l'entra Jordi!!
Sincerament no havia sentit mai parlar de Sigrid. Jo penso que totes les històries mitològiques tenen sempre alguna relació només cal veure les referències mitològiques que tenen en comú.
Valete!!

sandra ha dit...

Salve!

Primer felicitar al meu companys Jordi per la magnifica entrada.
Personalment jo crec que totes les histories mitològiques es complementen, es a dir que tenen molts elements en comú ja que tenen relació entre si
Com l’exemple que ha posat el Jordi en aquesta entrada, les histories de Aquil·les i Sigfrid.
Em sembla molt interessat veure com tenen relació Aquil·les I Sigfrid.


Valete

Andrea López Villanueva ha dit...

És més que interessant trobar similituds entre mites de diferents cultures. Interessant, i difícil de trobar una raó que expliqui amb exactitud el per què d’aquestes semblances. No sóc una entesa en el tema, tampoc havia sentit a parlar de Sigfrid...

És cert que, podem trobar societats que mostrin semblances sense haver de ser iguals. Una de les raons podria ser que alguns valors i pensaments han estat comuns entre cultures.

Probablement, aquest mite no és originari dels grecs ni dels nòrdics, i el van agafar d'altres tribus anteriors, aplicant-lo després al seu sistema mitològic. Per tant, sí es pot parlar de mitologia comparada, i crec que les diferències entre els mites que mostren semblances (parlant en general), marquen les diferències entre les cultures.
Felicitats per l'entrada, Jordi!
F.A.

Charlene ha dit...

Salvete!

Moltes felicitats, Jordi, per aquesta entrada! La veritat és que la mitologia nòrdica mai m'havia interessat (a part de Thor, per les pel·lícules i còmics Marvel) i és per això que aquest és el primer cop que sento/llegeixo el nom de Sigfrid. Al llegir el seu mite, com es diu en l'entrada, he vist que és molt semblant a la història de l'heroi grec Aquil·les per no dir que és igual canviant alguns matisos.
Veig bé que l'autor del mite de Sigfrid s'hagi "inspirat" en la història d'Aquil·les, però això de que sigui quasi igual no m'acaba de convèncer. Potser m'equivoco i l'autor no en tenia ni idea sobre la història de l'heroi grec (cosa que dubto). Però si no fos així, respondria que sí, que hi ha hagut punts de contacte entre aquestes dues cultures. A més, la història d'Aquil·les - i altres mites - han donat la volta al món durant molt anys. Es podria parlar de mitologia comparada, sí, però jo l'anomenaria d'una altra manera, però plagi tampoc diré.

No he trobat cap exemple semblant a aquest però he llegit un mite nòrdic que té bastant a veure amb alguns mites grecs: el rapte. A la mitologia grega tenim el rapte de Persèfone com a exemple. A la mitologia nòrdica, tenim el rapte de la deessa Iðunn, que cultivava pomes que donaven la immortalitat als déus. El déu Loki (que surt a les pel·lícules de Thor de Marvel) va ser sagrestat per un àguila - símbol de Zeus a la mitologia grega - que era en realitat un gegant disfressat. Aquest li va dir que li portès la deessa per poder així gaudir d'una eterna joventut. També li va oferir a Loki aquesta joventut i ell va accedir a segrestar la deessa. Al final, els altres déus van adonar-se que Iðunn estava desapareguda, van obligar Loki a confessar i així van poder recuperar-la.

Vale!

Marc Palau ha dit...

Salvete!
Moltes felicitats per l'entrada, Jordi!
Personalment crec que les mitologies estàn totes relacionades entre sí ja que tenen un objectiu comú i comparteixen moltes referències, moltes cultures han estat en contacte i això ha fet que hagin intercanviat i arrelat coses de les altres cultures, fet que fa que amb aquestes mitologies hi hagin referències a altres cultures.
Tampoc coneixia la mitologia nòrdica, ni Sigfrid... hi és realment bastant interessant.

Valete!