29 de gener de 2013

Οἱ-δίπους, τρίπους, τετράπους...

Aquests dies hem conegut i interpretat a classe una de les històries més esglaiadores de la mitologia grega, la del labdàcida Èdip i el seu funest alhora que heroic destí. La trama essencial d'aquesta història explica que el fill de Laios i Iocasta, reis de Tebes, abandonat encara nadó i exposat a la mort per un sinistre oracle dèlfic, sobreviu a aquesta i inicia un periple erràtic i ple de viaranys que de nou el menen a la seva ciutat natal. El jove, de peus inflats, l'allibera d'un monstre terrible i rep a canvi un premi impensable després de tanta malastrugança: la mà d'una reina vídua i el dret a governar. D'aquest matrimoni neixen quatre fills, dos barons i dues nenes. El seu fatídic i irònic destí el farà descobrir finalment tota la veritat dels fets i com la profecia indefugible del déu Apol·lo s'ha acomplert. Aquesta revelació precipitarà el seu final, un final que acabarà arrossegant també la resta de personatges del drama, immortalitzat pel geni del poeta tràgic atenès Sòfocles.

El títol de l'entrada està relacionat amb un enigma i les imatges volen ser un testimoni d'allò -per exemplar- que la memòria humana no hauria d'oblidar. Ens ajudeu a reconstruir-la?




19 comentaris:

marina ha dit...

Salve Tripulants!

La primera la quarta, la sisena i la vuitena diapositiva representen el moment en que Èdip va a veure al Fènix ja que si descobreix l’endevinalla que li fa marxarà i no tornarà mai més al poble de Tebes. El fènix li proposa dos enigmes. Una de les respostes de l’enigma serà la solució del problema de Tebes.
La segona, la quarta i la dotzena és el moment en quan Èdip decideix arrencar-se els ulls perquè es sent culpable i no vol assumir la realitat. Es sent culpable ja que acabava de veure com la seva mare desesperada i destrossada al saber que era la dona del seu fill amb qui havia tingut fills s’havia suïcidat penjant-se.
La tercera diapositiva és quan Èdip i Antígona marxen de Tebes a causa dels fets tan desastrosos que han anat succeint.
La tercera i la cinquena diapositiva relaten el moment en que Èdip i Antígona marxen de Tebes ja que tots els acusen per les catàstrofes quan ha passat el poble i per haver matat al rei Laios.
La escena set representa el inici de la gran història d’ Èdip. És el moment en que el pastor reial després d’ haver-li foradat els peus a Èdip decideix penjar-lo d’un arbre i abandonar-lo, ja que l’ oracle li va dir a Laios, el pare d’ Èdip, que si algun dia tenen un fill el matarà i s’allitarà amb la seva mare. Davant aquesta resposta Laios decideix no tenir relacions amb Iocasta la seva dona i la mare d’ Èdip, però una nit en que Laios ha begut més del correspost manté relacions amb Iocasta i és queda embarassada. Davant aquesta situació decideixen donar a Èdip amb pocs mesos de vida al pastor reial perquè el mates.

La novena escena és situa a les afores de Tebes és el moment en quan arresten a Antígona per enterra al seu germà, Polinèsies, ja que Creont va promulgar una llei dient que ningú podia enterra al seu cos i que qui ho fes o pagaria amb la mort perquè Polinèsies havia atac i traït al poble de Tebes.
La imatge deu és la de Tiresies un endeví cec de Tebes i un dels més coneguts en la mitologia grega.
Tiresies va ser cridat per Creont per ajudar a Èdip per trobar una solució al problema que s’enfrontava Tebes. Però Tiresies no diu res ja que sap que el destí és innegociable i que el destí que han triat els deus és així i no es pot canviar.
Les diapositives onze i tretze són el moment exacte en que com he explicat abans Antígona decideix que el seu germà Polinèsies també mereix un enterrament digne i sense fer cas de la llei que va promulgar Creont decideix tira-li un grapat de terra per sobre del cadàver perquè la seva ànima pugi anar amb els deus.
La diapositiva quinze és la imatge dels turmells foradats que identifiquen a Èdip.
La imatge catorze és el moment en que el Fènix mor i deixa lliure a la ciutat de Tebes tot i que fins que no trobin l’assassí de Laios la ciutat no estarà tranquil·la.

Valete!

Alex Molera ha dit...

Salvete!

He fet una breu explicació de les diferents imatges relacionant-los amb els diferents moments de la historia d’Èdip:

1,4,6,8: Aquesta imatge representa el moment en que Esfinx (amb cos mig de dona i mig de lleó) li plateja el enigma Èdip. Si Èpid el resol, perdonarà la vida a un jove de Tebes i marxarà d eles portes de Tebes per sempre, però si el falla es devorarà un jove any darrera any.

2,12: és el moment en que Èdip un cop haver descobert que ell ha matat el seu pare i s’ha posat al llit amb la seva mare s’arrenca els ulls per no veure la realitat.

3: Es representa el moment en que Èdip un cop s’ha arrencat els ulls, es sent maltractat però els seus fills, ells senten vergonya contra ell i però això decideix marxar de Tebes. En la imatge és veu en moment en que Èdip ,marxa de Tebes i va fins a Colonos guiat per Antígona.

5: Moment en que arriba a Colonos i es senyalat com un estranger.

7: Aquest quadre representa el moment en que el pastor agafa a Èdip del abre que ell mateix ha penjat ja que èpid plora i llavors el pastor va sentir compassió per ell i el porta a Curint perquè els reis de Curint l’adoptin ja que ells no poden tenir fills.

9: Moment en que Èdip mor sobre la terra de Colonos. Però no deixen enterrar-lo i que es purifiqui.

10: Èdip amb els ulls envelats ja que se’ls ha arrencat.

13: Aquesta dispositiva es la continuació de la 9 ja que es el moment en que Antigona li tira uns polsims de terra per sobre el cos de Èdip per enterrar-lo i això ja fa que faci el viatge de purificació que el portarà fins l’Olimp.

14: Soldats de Colonos al voltant del cos d’Èdip perquè ningú l’enterri, i qui ho faci l’assassinaran.

15: Aquest imatge crec que es molt significativa ja que es veuen els peus inflats de Èdip. Quan els reis de Corint adopten a Èdip li posen aquest nom ja que el pastor li va fer un forat als turmells i casualment Èpid significa “el dels turmells inflats”. Com que ell va coix també te una relació amb la seva família dels Labdàcies ”els coixos”.

Valete!

Maria Ros ha dit...


Salve!


Aqui us deixo el significat de les fotos:

1. La primera imatge pertany a quan Edip es troba a l'Esfinx, un dimoni en cos de lleó i cap de dona, i resol el seu enigma.

2. Mort d'Edip després de veure a Iocasta morta i enlleçar tots els fets passats.

3. Edip conduit per la seva filla Antígona després de abandonar Tebes.

4. Edip resolent l'enigma que li planteja l'Esfinx.

5. Edip i Antígona arriven a Colonos.

6. Edip i l'Esfinx.

7. Moment on el pastor despenja a Edip de l'arbre i el deixa viure.

8. Edip dirigint-se a Tebes es troba a l'Esfinx.

9. Antígona vol enterrar al seu germà Polinices, encara que Creont ho hagi prohibit.

10. Edip després de arrencar-se els ulls.

11. Antígona,amb intenció de enterrar a Polinices.

12. Edip, en el moment en que s'arrenca els ulls.

13. Antígona i Ismene, enterrant al seu germà mort, Polinices.

14. Soldats liderats per Creont.

15. Turmells d'Edip foradats.


Vale!

Gemma Serrano Fernandez ha dit...

En les dispositives primera, quarta, sisena i vuitena correspon al moment del mite en que Èdip s’ha d’enfrontar a l’Esfinx. Aquest és un monstre que provoca la tragèdia a la ciutat de Tebes. El monstre té rostre de dona, cos de lleó i ales, proposa a tots aquells joves de les famílies més il•lustres de Tebes enigmes, i com a condició l’esfinx permetria la seva mort a canvi de resoldre l’enigma de l’esfinx que proposava. I si aquests no sabien respondre el monstre els devoraria. Tenint en compte que els enigmes que proposava eren ambigus, sabien que cada jove que anés a veure l’Esfinx seria com un sacrifici per la supervivència de la ciutat. Per aquesta raó Creont, que estava al càrrec de la sobirania del poble, va dictar que qualsevol que fos capaç de resoldre l’enigma aconseguiria no només convertir-se en el sobirà de Tebes, sinó que a sobre li entregaria la mà de Iocasta. És doncs quan Èdip decideix enfrontar-se al monstre. I en efecte, venç la Esfinx i aquesta compleix la seva promesa i es mor. Èdip és convertirà en successor del tro i amb la mà de Iocasta.

Les diapositives segona, desena i dotzena representen l’escena en que Èdip decideix quedar-se cec, en assumir que tota la culpa la te ell. Se’n adona que amb qui tanta força buscava, qui va matar el rei de Tebes, va ser ell mateix. Quan s’ entera de que els seus pares de Corint no son els seus pares, de que el bandit que va matar Laios fou ell, de que la mare amb la que es va allitar era Iocasta la qual és mare i avia a la vegada, i de descobrir el seu propi destí pretén autocastigar-se. Èdip ja estava cec quan buscava la veritat, i quan la veu es quan decideix no veure-la i segar-se. Però la seva culpa es remunta als seus antecessors, ja que ell pateix les conseqüències de la nissaga dels Labdàcides sap com responsabilitzar-se dels seus fets, i com un heroi acceptar la derrota.

Les diapositives tercera i cinquena mostren la imatge d’Antígona i Èdip anant cap a Argos. Després de haver sigut esclavitzat per la seva veritat, i humiliat pels seus propis fills barons, per pròpia voluntat s’exilia de la mà d’Antígona compassiva del seu pare. Abans de marxar de la ciutat llença als seus fills una maledicció per la seva deshonra envers el seu pare. Pare i filla arribaran a la ciutat del rei Teseu, Argos. on l’estranger afavorirà la terra d’allà on moris, i es ben bé així que tragat per la terra morirà a Argos i serà enviat per un viatge de purificació al Olimp. Antígona haurà de tornar a palau.

Gemma Serrano Fernandez ha dit...

La diapositiva setena correspon al moment en que el pastor penja al arbre el nadó que portava cordats els turmells amb un fil. Per posar-ho en context, hem de remuntar fins que Laios sent un nen molt petit és enviat a la ciutat d’Argos, del rei Pèlops. Quan aquest jove es fa gran s’enamora de Crisip, l’intenta violar i Pèlops llença una maledicció a la nissaga dels Labdàcides castigant-los sense descendència. Laios una vegada tornat a Tebes, s’absté de mantenir relacions sexuals amb Iocasta, i com no es pot defugir del destí, neix un nadó que ha de morir. Encomanen al pastor reial que es faci càrrec de la vida d’Èdip, el dels turmells inflats, d’aquí el nom pel fil que el mateix pastor va travessar-li els turmells per penjar-se’l a l’esquena.

El les imatges novena, onzena i tretzena Antígona surt representada al costat del cos del seu germà Polinices. Quan ambdós germans van morir per respectives espases, a Etèocles el van deixar enterrar amb dignitat, en canvi Creont va dictar que pel traïdor de Polinices no era permès. Antígona sent germana dels dos decideix que tan un com l’altre es mereixedor d’un sagrat i religiós sagrament. Per aquesta raó va en buscar del seu germà i li llença sobre un polsim de terra, com a símbol d’enterrar-lo com a un ésser digne de tal. En la imatge tretzena apareix Ismene agafant-li de les cames a Antígona, les germanes tan una com l’altre son ben diferents, Antígona es valenta, lleial i justa. Ismene també, però no creu en fer justícia pel seu germà Polinices, i és això el que les diferencia.

La diapositiva catorzena surten representats set homes guerrers que han pactat plantar-se davant les set portes de Tebes, pretenent vèncer el poble. Al cap Polinices que amb l’ajuda del rei d’Argos aconsegueix arribar al acord de formar l’expedició dels set. Cada valentíssim guerrer s’haurà de plantar davant les portes i lluitar. Cosa del destí o no, Polinices es troba cara a cara amb Etèocles. I ambdós lluiten vencen i moren.

La diapositiva quinzena representa la nissaga dels Labdàcides, tot comença quan Cadme funda Tebes amb els cinc sembrats. Ell es casarà amb la filla d’Ares i Afrodita: Harmonia i seguirà amb la successió el fill Polidor, i amb aquest el fill Làbdac. Que significa el coix, d’aquí esdevindrà una nova branca familiar. Tindrà un fill que és dirà Laios i significarà el maldestre, i aquest un fill que es dirà Èdip, el de turmells inflats. La història de Tebes serà una història coixa, significarà que en moments no va bé que va tort, i la família dels Labdàcides es resumeix en aquesta pertorbació, que regeix en el mite successió rere successió.

Alejandra Abucay ha dit...

Haver treballat el mite d'Èdip m'ha semblat molt interessant i m'ha agradat molt aquest mite. Aquestes imatges representen:
1,4,6,8. Quan l'esfinx, el monstre, li proposa els enigmes a Èdip.
2,12. Èdpi s'arranca els ulls quan veu a Iocasta que es va penjar quan era el moment de la veritat.
3,5. Quan Èdip marxa amb Antígona de Tebes quan sap la veritat.
7. Quan Èdip va néixer i els seus pares, Laios i Iocasta, no el volien i s'ho van entregar a un pastor per a que el matès i el penja dels peus en un arbre.
9, 11,13. Quan Antígona vol enterrar també al seu germà Polinices, perquè Creont va dir que no l'enterressin perquè era com el traïdor de Tebes.
10. Aquest és Tirèsies, el diví que porta Creont a Èdip per descobrir qui a matat a Laios.
14. Aquesta imatge és quan mor l'esfinx, perquè Èdip el venç.
15. Els turmells d'Èdip, els peus inflats per lo que li va passar de petit, quan el pastor el va deixar penjat d'un arbre quan era un nadó.

Mireia Mateo Marín ha dit...

Salve!
En aquest comentari he intentat esbrinar quins personatges apareixen en cadascuna de les imatges que ens proposa l’entrada.
Imatges 1,4,6,8: Hi trobem representat el moment en el que l’esfinx li proposa els enigmes a Èdip.
Imatges 2, 12: Aquest és el moment en el que Èdip es treu els ulls al saber que la seva dona és també la seva mare.
Imatges 3,5: Representa el moment en el que Èdip marxa a Colonos amb la seva filla Antígona.
Imatge 7: Hi surt representat el moment en el que el pastor penja pels turmells a Èdic quan es petit, obeint ordes de Laios i Iocasta.
Imatges 9,11: Moment en el que Antígona vol enterrar al seu germà Polinices.
Imatge 10: En aquest imatge hi podem veure representat e l’endeví Tirèsies.
Imatge 13: Hi apareixen representades Anígona e Iseme enterrant al seu germà Polinices
Imatge 14: Moment en el que l’esfinx es vençut al respondre correctament els dos enigmes plantejats a Èdip.
Imatge 15: Imatge dels turmells d’Èdip amb les cicatrius que mosten que de petit va ser penjat per un pastor.
Vale!

Eric ha dit...

Salvete!

Aquí deixo la meva cronologia del mite d’Èdip:

La diapositiva 7 sería la primera cronològicament ja que s'observa l'escena on el pagés de Tebes deixa penjant de l'arbre al fill dels reis de Tebes: el petit Èdip.

Després la diapositiva 15 on s'observa que Èdip ha crescut i ara viu a Corint amb els seus pares adoptius,els reis de Corint, fins que sent el que li diu la sacerdotisa del temple de Delfos: "Mataràs al teu pare i et casaràs amb la teva mare". Èdip enfadat surt corrent i mata a dos homes encaputxats, un d'ells el rei de Tebes, el seu pare. I Èdip amb por de que la profecía es compleixi se'n va Tebes per no tornar a Corint.

Les diapositives 1, 4, 6 i 8 anirien després en la història, ja que representen la part on èdip arriva a Tebes i observa que hi ha una pesta que está matant molta gent i Creont, rei provisional li diu l'única forma d'acabar amb la malaltia és guanyar a l'esfinx en una batalla d'intel•ligència.

Després anirien les diapositivies 2 i 12 representaríen la part on després de que Èdip fos rei de Tebes i es cases amb Iocasta i tenen 4 fills: Antigona, Ismene, Eteòcles i Polinices, la seva mare descobreix la veritat i va a parlar amb la seva mare Iocasta i veu que s'ha suicidat i ell s' arrenca els ulls en el sentit de que ja no vol veure més desgràcies i per no tornar a veure les desgràcies que li va passar.

Després la diapositiva 10 Èdip sap que serà exiliat i sap a on anirà.

Després les diapositives 3 i 5 en les quals han passat molt temps i els fills d'Èdip creixen i el tracten malament i com a venjança Èdip va maleir-los: "Sempre es barallarán pel tro de rei".Èdip és exiliat i Antígona l’acompanyarà fins a la ciutat d’ Atenes.

Després la diapositiva 11 on es veu la mort d’Èdip, com la terra es devora a Èdip.

Després la diapositiva 14 on es veu l’escena on Eteòcles i Polinices es declaran la guerra perquè Eteòcles trenca un acord on es repartien el poder. Després Polinices que és exiliat torna amb el seu exèrcit i lluiten contra els set guerrers que custodien les set portes de Tebes: els set guerrers. A la guerra Eteòcles i Polinices s’acaben matant mútuament i el poder va a parar a mans de Creont. Creont prohibeix que algú enterri a Polinices ja que va ser exiliat, però Antigona que l’estima perquè és el seu germà no està d’acord.

Després la diapositiva 9 i 13 on es veu l’escena on Antigona li llença una mica de terra a sobre del cos de Polinices ja que això comptava com a enterrat i de sobte els soldats de Creont l’enxampant i l’ acaben matant.

Valete!

Ferran Guijarro ha dit...

Salvete!

1) Aquesta imatge representa Èdip resolent l'enigma proposat per l'Esfinx.

2) Aquesta imatge mostra el moment després de que Èdip es rebenti els ulls.

3) En aquesta obra veiem Èdip acompanyat d'Antígona anant cap a Colonos, exiliat de Tebes.

4) En aquesta imatge veiem a Èdip amb l'Esfix.

5) En aquest quadre veiem Èdip abandonant Tebes acompanyat de la seva filla Antígona. Els ciutadans se'n riuen i li fan males cares.

6) En aquesta imatge veiem l'Esfinx tirar-se sobre Èdip. Aquesta vol rebre favors sexuals d'ell, tot i que el jove s'hi nega.

7) Aquest quadre ens mostra el pastor que havia de matar Èdip despenjart-lo i salvant-li la vida.

8) Altre cop, podem veure en aquesta imatge Èdip conversant amb l'Esfinx.

9) En aquesta escena, Antígona és detinguda per voler enterrar el seu germà Polinices, cosa que és un crim, per ordre de Creont.

10) Aquesta fotografia representa Tirèsies, un profeta que, malgrat la seva ceguesa, és capaç de veure el futur.

11 ) En aquesta escena veiem Antígona en el moment en què es disposa a enterrar Polinices.

12) Aquesta imatge representa el moment en què Èdip es rebenta els ulls amb l'agulla del vestit de Iocasta, després que aquesta es pengi.

13) Aquesta és, altre cop, l'escena en què Antígona enterra Polinices, acompanyada de la seva germana Ismene.

14) En aquesta imatge, els soldats canten victòria en veure que l'Esfinx a caigut morta, després de ser humiliada per Èdip.

15) Aquests són els peus d'Èdip, que tenen les marques dels claus que el subjectaven a l'arbre on va ser penjat de nadó. Aquestes marques són pròpies dels labdàcides, ja que fa que sigui, com els seus antecessors, un coix.

Valete!

arnau ha dit...

Salve!
Les diapositives corresponen a les següents escenes:
1. Èdip i l'Esfinx.
2. Èdip arrancant-se els ulls.
3. Èdip cec acompanyat per Antígona.
4. Èdip resolent els misteris de l'Esfinx.
5. Èdip i Antígona surten de la ciutat.
6. Èdip i l'Esfinx a les afores de Tebes.
7. El pastor reial de Tebes amb Èdip recent nascut.
8. Èdip vencent l'Esfinx.
9. Antígona donant sepultura al seu germà Polinices.
10. Èdip duent una bena que tapa els seus ulls cecs.
11. Antígona davant del seu germà mort, Polinices.
12. Èdip després d'arrancar-se els ulls.
13. Antígona i Ismena donant sepultura a Polinices.
14. Els set guerrers aliats de Polinices a Tebes.
15. Èdip, el dels turmells inflats.

Les diapositives no estan ordenades cronològicament, el seu ordre correcte seria:
7; 15; 1, 4, 6 i 8; 2 i 12; 3 i 5; 13; 9, 11 i 13.

Respecte el títol de l'entrada, està relacionar amb l'enigma que l'Esfinx presenta a Èdip: Quin ésser camina a dos, tres i quatre potes (Οἱ-δίπους, τρίπους, τετράπους) al llarg de la seva vida? I la resposta és l'home. L'enigma en si alhora és un joc de paraules ja que Οἱ-δίπους (dos peus) és molt semblant a Οἰδίπους (Èdip) i es podria dir que la resposta a l'enigma presentat a la ciutat de Tebes, és a dir, qui és l'assassí de Laios.

Ona Contreras ha dit...

Salvete!!!
Aqui deixo el meu comentari sobre les diapositives de la història d'Èdip.
Diapositiva num1, 4 , 6, 8
En la primera diapositiva observem el moment en que Èdip s’enfronta a l’esfinx.
Diapositiva num2 i 12
En aquestes dos diapositives són el tram de la història en quan Èdip decideix treure’s els ulls, ja que ha matat al seu pare, s’ha allitat amb la seva mare, i després l’ha vist morir.
Diapositiva num 3, 5 i 10
En les diapositives numero 3, 5 i 10, es el moment en que Èdip decideix abandonar Tebes, la ciutat on ell ha portat el mal. Èdip és acompanyat per la seva filla Antígona i així viatgen fins a Atenes.
Diapositiva num7
En aquesta diapositiva es veu com un senyor penja un nadó a un arbre. Aquest nadó és Èdip, que va ser desterrat pels seus pares quan tan sols era un nadó. Però el pastor reial no va poder abandonar al bebè, i li va donar al pastor reial de Corint.
Diapositiva num 9, 11 i 13
En aquestes diapositives observem a Antígona tirant un polsim de sorra al cadàver del seu germà Polinices. Un cop Antígona ja ha fet la sepultura, els guàrdies s’enduen al germà.
Diapositiva num14
Polinices escull set guerrers i Eteocles n’escull set més, així creant una lluita entre germans. En aquesta diapositiva es el que ens mostra, el moment en que Polinices i Eteocles decideixen lluitar per la corona de Tebes.

Joana Bassó ha dit...

Salvete!

-Les imatges 1, 4, 6 i 8 representen:
Èdip re-emprèn el seu camí i arriba finalment a Tebes una ciutat víctima d’una autentica tragèdia provocada per un terrible monstre amb rostre de dona, cos de lleó i ales, que proposa enigmes i devora els qui no reïxen a resoldre’ls, és l’Esfinx. Com que un oracle havia predit que Tebes s’alliberaria del monstre quan algú endevinés l’enigma, Creont. En la desesperació de Creont decreta una llei que diu que qualsevol capaç de resoldre l’enigma aconseguirà no només convertir-se en el sobirà de Tebes, sinó que a sobre li entregarà la mà de Iocasta. I Èdip necessita sentir-se arrelat en algun lloc al món, on s’hi trobi a gust, llavors proposa enfrontar-se amb l’esfinx. Creont accepta i així, quan l’Esfinx planteja a Èdip dos enigmes.

-Les imatges 5 i 3 representen:
Èdip passarà els darrers anys de la seva vida errant com un captaire cec, acompanyat només per la seva filla petita qui encara sent compassió per ell, Antígona. Ella té una altra visió de d’ell sap que el que ha passat és conseqüència del destí. Arriben a Colonos, districte de l’Àtica, allà es acollit pel rei Teseu, com a estranger il•lustre coneixent que els deus afavoriran allà on morí Èdip. I així és com un dia caminant per Colonos Èdip es tragat per la terra, aleshores inicià un viatge de purificació que el portarà fins l’Olimp, els déus li reconeixen el seu mèrit.

-La imatge 7 representa:
Per evitar l’acompliment de l’oracle, Laios va decideix exposar a l’infant després de travessar-li amb unes agulles els turmells amb l’esperança que ningú arreplegués un nen malferit. Entregaran el nen al pastor reial per tal de que l’abandoní en el mont Citeró exposant-lo a la mort, penjat l’Infant el va recollir un altre pastor, el de la ciutat de Corint. Aquest proposa emportar-se’l i lliurar-lo als reis sense descendència de Corint, Pòlib i Peribea. El matrimoni romania estèril i doncs van adoptar com a un fill propi després de guarir-lo de les seves ferides dels peus, per causa de les quals el van anomenat Èdip, nom que en grec es pot interpretar com a "peus inflats”. οιδίποσ : “edipos” el dels turmells inflats. Ell anirà mig cois, tret que recorda la nissaga dels Labdàcides.

-Les imatges 9,11 i 13 representen:
Quan Polinices entra a Argos, just entrar es trova cara a cara amb Etèocles i entre ambdós acanbant matant-se. Creont sembla ser el rei de Tebes. Diuen d’enterrar amb dignitat a Etèocles, però a Polinices no ja que ha traït la propia ciytat. Però Antígona, com a germana de Polinices, anirà a buscar el seu cos i llençara un grapat de pols damunt d’ell.( gest ritual). Mentre que Creont, sent rei de Tebes diu que qui enterri el cos del traïdor morirà.

-Les imatges 10 i 12 representen:
Cada cop que Èdip avança, se li va fent el coll més estret, sense que ell ho sàpiga està a punt de descobrir tota la veritat. Aleshores exaltat preguntà d’on va sortir aquell infant, i el pastor va respondre: dels reis de Tebes. D’aquesta manera Èdip descobreix que el seu destí s’ha acomplert inexorablement, malgrat els intents del seu pare i de ell mateix per evitar-lo: ha mort el seu pare i s’ha casat amb la seva mare. Va a buscar a corre-cuita a Iocasta, però quan arriba aquesta ja s’havia penjat com a una verge, negant tot el que havia passat. No era verge, era mare de 5 fills però així denegava l’evidència de tot el que ha passat. Mentre que Èdip es treu els ulls per no veure els seus crims i és desterrat per Creont, que assumeix la regència de Tebes.

Vale!

Carla Bartra ha dit...

Salvete!
La veritat és que hi ha coses sobre aquesta història que m'ha sobtat molt, però m'ha agradat. Aquí publico la meva entrada sobre aquestes diapositives d'Èdip.

1.Èdip en el moment que va a veure a l’Sfinx.
2.En el moment en què Èdip s’arrenca els ulls.
3.Antígona amb el seu pare.
4.Èdip i l’esfinx.
5.Antígona i el seu pare.
6.En el mateix moment en què l’Sfinx li proposa unes endevinalles.
7.És el pastor, que ordenat pels reis, va a penjar el nadó, Èdip, a d’alt d’un arbre.
8.Quan Èdip va a veure l’Sfinx a la seva cova.
9.És el moment que Antígona, la seva germana, s’atreveix a enterrar el seu germà Polinises, i l’obliguen a que no ho faci.
10.Representa a Èdip, quan s’ha arrancat els ulls amb simbolització de no voler veure la realitat.
11.Antígona, quan vol enterrar al seu germà.
12.Representa a Èdip quan s’arrenca, es treu els ulls.
13.Antígona enterrant al seu germà Polinises.
15.Representen els turmells foradats d’Èdip, que se li va fer quan era un nadó.
Valete.

Itziar Cuervo ha dit...

Hola a tothom! :)
Fotografies:
8. És el moment en que el pastor reial de Tebas, està complint amb el que li han demanat els seus reis però a ell li fa pena veure a un nadó penjat d’un arbre en perill de que se’l mengin les bèsties salvatges i plorant molt. Per això el despenja i li dona a el pastor reial de Curint.
16: Són els talons d’Èdip un cop ja és adult, amb les marques que li van fer quan era petit.
1, 5, 7, 9: en aquestes imatges, podem observar el moment en que Èdip, està parlant amb l’Esfinx per salvar la ciutat de Tebas, resolent els anigmes que li proposa.
3 : El pastor, li està explicant la historia de que el rei Laios i Iocasta, el van abandonar per evitar el destí que els hi tocava si el criaven com a fill i el pastor reial l’havia d’abandonar però no va poder per això el va donar al pastor reial de Curint, i aquest als seus reis els quals el van cuidar com al seu fill fins que Èdip, va adonar-se’n que no tenia cap relació amb els seus pares i va anar a visitar l’oracle. L’oracle li va dir que mataria al seu pare i es casaria amb la seva mare. Com que ell no volia va marxar però mentre es dirigia cap una altre ciutat es va barallar amb uns homes els quals un d’ells era el seu pare biològic. Aquí ell comença a lligar tota la història.
13: Èdip, en el moment en que sap tota la veritat va a buscar a la seva mare però ella ja està morta i ell per no voler veure tot el que està passant s’arrenca els ulls, que és el que ens mostra aquesta imatge.
11 : Èdip ja està cec.
4,6: Es representa el moment en que la seva filla Antigona, l’acompanya a marxar de Tebas ja que s’ha quedat cec. El porta fins a la ciutat de Colono, on allà mor.
12, 14, 15: Antígona, està enterrant al seu germà com es mereix, saltant-se la llei i anar directa a la mort.
10: Els soldats estan pegant a Antígona per enterrar al seu germà com mereix.

Alba Legide ha dit...

Salve!

La diapositiva 7 seria, cronològicament, el principi ja que a l’escena veiem al pastor de Tebes el qual li va ser encomanat abandonar el nadó de Laios i Iocasta. Es veu com l’està penjant a un arbre pels peus.
Després trobem la diapositiva 15 que ens mostra un Èdip ja crescut vivint a Corint i del qual només en queda rastre del nen que va ser abandonat si mirem els seus turmells.
Les diapositives 1,4,6,8 ens mostren com Èdip s’enfronta a l’Esfinx quan arriba a Tebes. Creont que era qui governava a canvi d’haver salvat la ciutat del monstre li va entregar a la seva germana Iocasta per que s’hi casés. Ni ella ni Èdip sabien que eren mare i fill i van tenir quatre fills.
Les diapositives 2 i 12 ens mostren a Èdip petant-se els ulls a causa de que ha descobert finalment que qui va matar a Laios va ser ell el seu propi fill i que després es va casar amb la seva mare Iocasta amb qui havia tingut quatre fills. Degut als adversos esdeveniments decideix treure’s els ulls per no veure més misèria ja que tot el repugna.
La diapositiva 10 es veu a Èdip cec decidint de manera molt digna que ha d’abandonar Tebes pel ve de tothom. Així decideix anar a Atenes.
Les diapositives 3 i 5 ens ensenyen a Èdip amb la seva filla Antígona de camí a Atenes. La seva filla li fa de guia per la ciutat ja que ell no hi veu.
La diapositiva 11 mostra a Èdip quan mor, empassant-se’l la terra d’Atenes.
La diapositiva 14 ens mostra als set guerrers que lluitarien triats per Polinices i altres set triats per Etèocles per que lluitessin. Entre aquests guerrers es trobaven els dos germans que lluitarien l’un contra l’altre fins a donar-se mort.
Les diapositives 9 i 13 ens ensenyen com Antígona dóna un enterrament digne al seu germà Polinices ja que Creont havia prohibit que ningú li donés a Polinices sepultura. Antígona va voler fer-ho i com a càstig ha de morir.

Clara Jorquera ha dit...

Salve!!

Bé, per començar m’agradaria dir que la història d’Èdip m’ha agradat molt, la intriga, el fet de voler saber més, i voler que Èdip sapigués el que tu saps ha fet que m’interessi molt per aquesta història que, realment, m’ha atrapat.
Aquí deixo escrita l’explicació de les diapositives segons l’ordre cronològic basat en la història d’Èdip:

La primera diapositiva és la número 7, on es veu el pastor de Tebes penjant a un arbre pels peus a un nadó, fill dels reis de Tebes Laios i Iocasta, per ordre dels mateixos reis.
La següent és la número 15, on es pot veure el pas del temps en els talons d’Èdip, ja gran, amb marques dels forats fets pel pastor al penjar-lo a l’arbre. Es pot suposar que és a Corint, ciutat on ha crescut gràcies als seus reis que el van adoptar i salvar.
Les continuen les diapositives 1, 4, 6 i 8. A les quatre diapositives es representa l’escena en que Edip s’enfronta amb el monstre Esfinx prop de Tebes per salvar la ciutat amb dos enigmes que supera. El que el portarà a ser rei de Tebes i casar-se amb Iocasta, reina de Tebes i la seva pròpia mare, tot i que ells no ho saben.
Seguidament hi van les diapositives 2 i 12, on es mostra a Èdip sense ulls, els quals s’acaba d’arrencar al veure a la seva dona i mare, Iocasta, penjada a la seva habitació després de comprendre la seva relació com a mare i fill i com a esposa i mare dels seus fills, entenent així que ell (Èdip) havia estat l’assassí de Laios, el marit de Iocasta, el seu propi pare.
Les segueixen la diapositiva número 10, on es veu al rei Èdip cec. Encara que també podria ser l’endeví Tirèsies, també cec. Podríem definir aquest personatge com a Èdip, ja que al dur una bena als ulls significa que és millor no veure el que hi ha a sota.
Aquesta diapositiva va continuada de les diapositives 3 i 5, en aquestes es representa com Èdip decideix marxar de Tebes, ja que al descobrir que ell era l’assassí de Laios havia de pagar un preu, tot i ser el rei, així que es va haver d’exiliar. Al seu costat apareix la seva filla Antígona, que el guia i l’acompanya fins al seu destí, Atenes, on morirà engollit per la terra com es mostra a la diapositica número 11.
Tot i que la història d’Èdip acaba, Tebes segueix avançant i la corona és repartida entre els dos fills d’Èdip, Etèocles i Polinices, però Etèocles vol regnar sol, el que porta a una batalla representada a la diapositiva 14, on es veuen set guerres, un per a cada porta de Tebes, que s’enfrontarà a mort amb el seu contrincant de darrere la porta, els set guerrers d’Etèocles i els set guerrers de Polinices.
Finalment les últimes diapositives són la 9 i la 13, on s’observa com Antígona vol enterrar al seu germà Polinices, ja que se li havia negat la sepultura per traïdor, però ella no fa diferències i creu que ha d’enterrar d’alguna manera a l’altre germà mort, ja que els dos es van donar a mort l’una l’altre en la batalla a una de les set portes de Tebes. Antígona va ser enxampada, el que li va costar la vida.

Moltes gràcies per aquesta meravellosa història grecs!!

Valete!!!

Marta Molgosa ha dit...

Llegint aquesta entrada, he recordat l’any passat quan nosaltres treballàvem la historia d’Edip. Va ser la primera historia mitològica que fèiem, i crec que de les que hem fet és una de les que més m’ha marcat. Aquest any estudiant tragèdia hem pogut fer un petit recordatòria d’Edip de Sòfocles.

El que més em va sobtar d’aquesta història va ser L'enigma de l'Esfinx era:

"Quin és l'animal que pel matí té quatre peus, al migdia en té dos i a la tarda tres?"

La resposta és l’home.

Com ja he dit en altres entrades, m’agrada moltíssim la mitologia i estudiant-la gaudeixo molt.
Valete!

sandra ha dit...

Salvete!

Llegint aquesta entrada també he recordat l'any passar quan treballàvem la historia d’Edip.
Estic d'acord amb la meva companya Marta, trobo molt interessant la mitologia i m'agrada molt poder-la estudiar.

Valetee!

laura Calvo ha dit...

Aquesta història d'Edip sempre m'agradat, ja que, l'any passat la vam treballar molt. Trobo que la seva història és molt interessant, sobretot el recorregut que va fer al llarg de la seva vida.
Valete!!