31 gener de 2012

Conferències a la UB (I): Alexandre el gran, entre el mite i la història


La SECCIÓ CATALANA de la SEEC organitza, des de fa molts anys, un cicle de conferències adreçat als estudiants de primer i segon curs de Batxillerat dels centres docents de tota Catalunya relacionat amb aspectes vinculats al currículum de les PAU. El passat 23 de gener els alumnes d’Humanitats de 2n de Batxillerat de l´escola vam poder gaudir de les dues conferències que van tenir lloc a l´espai de la Capella de la Universitat Central de Barcelona. La Clàudia i jo us farem un extracte de la que portava per títol Alexandre el gran, entre el mite i la història, a càrrec de la Dra. Montserrat Reig, professora de Filologia Grega a la UB, i que va tractar principalment sobre la vida d’Alexandre el Gran (356-323 a.C), les seves conquestes, el recorregut que va fer pels territoris no grecs i els mites amb què està relacionat. 

Macedònia, la terra d’Alexandre el gran situada al nord de Grècia, sovint menypreada per les tradicionals polis gregues que consideraven els macedonis com a bàrbars, era rica en mines d’argent i extensos boscos, fet que va proporcionar una gran quantitat de fusta als atenesos per a la construcció dels vaixells que van participar decisivament en la gran victòria de Salamina (380 a.C) contra l´imperi Persa. Aquest territori, però, encara no formava part de Grècia i constantment havia de reivindicar el seu hel·lenisme i superar els recels de la resta de ciutats gregues. L´exemple mencionat il·lustra perfectament aquesta situació. Posteriorment, Filip II, rei de Macedònia, que va unificar el seu propi regne i més endavant les debilitades ciutats-estat gregues en un sol territori durant la primera meitat del segle IV aC, va ser assassinat el 336 aC i el seu fill, Alexandre III, va pujar al poder el mateix any amb només vint primaveres. Alexandre va continuar les conquestes que havia iniciat el seu pare, va prendre i destruir Tebes, es va apoderar de les terres més riques, va aprofitar-se de la situació de les polis que havien quedat afeblides per la guerra del Peloponès i es va fer proclamar general en cap amb els títols i els honors que ja havien estat atorgats al seu pare. Durant les seves campanyes triomfals, Alexandre, des de Pel·la, la capital del seu país, va passar per Dion, la ciutat de Zeus representada emblemàticament per una àguila, Gòrdion, Cilícia, Síria, Fenícia i Egipte, on va fundar Alexandria i va visitar l’oracle de Zeus Ammó a l´oasi de Siwa. Després arribà a Babilònia, Susa, Persèpolis, la capital i cor dels Aquemènides que va destruir per alliçonar el món i els seus enemics, baixà l’Indus i fins i tot lluità contra el rei Oros fent ús d´elefants. Tota una proesa digna d´un gran heroi homèric com el seu admirat Aquil·les!

                      

Sabem que Alexandre difonia fora de les seves terres, a Àsia, una versió divina sobre la seva procedència. Reivindicava ser un segon Aquil·les, un semidéu com Hèracles, emparentat ell mateix amb Témenos d´Argos, descendent del fill de Zeus i Alcmena. Però quan restava a Grècia, mostrava la seva identitat vertadera, la seva cara més humana. És per això que se’l relaciona tant amb la mitologia. Es diu, a tall d´anècdota, que Alexandre va anar a Olímpia per participar en els Jocs, però que no li ho van permetre perquè aquests eren només reservats a ciutadans grecs. És aquí on neix la llegenda abans esmentada que va convertir el propi Alexandre en un mite vivent, augmentat pel fet d´haver mort jove, el 323 aC, a l´edat de 33 anys.

Quina paraula d´etimologia grega, l´equivalent a l´expressió "deliris de grandesa", us ve al cap quan penseu en l’actitud d’Alexandre fora de les seves terres? Què opineu sobre la seva necessitat de reivindicar-se davant la resta de grecs? Sabeu quina història s´explica d´ell quan arribà a Gòrdion? Penseu que el fet de morir jove augmenta la celebritat d´una persona coneguda? Per què? Coneixeu altres exemples més moderns?

Helena Martínez
Clàudia Hurtado
2n Batxillerat

28 gener de 2012

A Malaca... amb el Barça!

                           

El passat cap de setmana la dea Fortuna em va picar l´ullet i em va regalar l´oportunitat de poder acompanyar amb el meu pare els jugadors del primer equip del Barça en el seu desplaçament a Màlaga per jugar el primer partit de Lliga que no s´havia pogut disputar a l'agost a causa d´una vaga que molts dels aficionats al futbol recordareu. El viatge ens va tocar en un sorteig en el que vaig participar automàticament per haver anat a tots els partits del Camp Nou, sigui presencialment o posant a la venda (o deixant) el seient. El premi consistia en anar a Màlaga amb l´avió de l´expedició blaugrana, dormir a l´hotel on s´allotjaven els jugadors i anar al partit al camp de La Rosaleda: va ser una gran experiència!  El diumenge al matí, aprofitant el temps lliure de què disposavem, ens vam llevar ben d'hora, ben d´hora i vam enfilar els carrers més cèntrics de la ciutat andalusa per anar a visitar la part històrica, on s´hi localitzen les restes del teatre de l´antiga Malaca romana. El teatre romà de Màlaga es troba als peus del mont Gibralfaro on s´alça, majestuosa, l´ alcassabaal-qasaba, قصبة, ciutadella) una ciutadella musulmana del segle XI construïda sobre una fortificació fenícia. Els fenicis van ser, precisament, els primers en arribar a les platjes d´aquest indret de la Mediterrània al segle VIII aC per fundar Malaka o Malk, on ja existia un assentament ibèric. Íbers, fenicis, cartaginesos i…romans, és clar! Primer ciutat federada, després municipi de ple dret gràcies a la Lex Flavia Malacitana del 81 aC. Germànics, mulsulmans i cristians van transitar posteriorment la història d´aquesta bella ciutat, la més meridional d´Hispània.
  
El teatre romà de Malaca va ser edificat al segle I aC. La seva construcció va ser promoguda durant el govern d´August i el recinte es va utilitzar fins al segle III.
L´espai del teatre va estar ocult sota terra durant molts segles fins que al 1951 va sortir de nou a la llum mentre es feien unes obres per fer-hi els jardins del Palau d´Arxius i Biblioteques, conegut com la Casa de la Cultura. Posteriorment, entre el 1960 i el 1963, es va restaurar la càvea i van excavar-se altres espais arqueològics darrera l´escena. L'any 2010 es va inaugurar el centre d´interpretació del teatre romà, on hi ha un petit museu amb un audiovisual sobre el teatre romà i vàries peces escultóriques relacionades amb les troballes. Cal dir que a les parets d´aquest museu hi ha reproduïts fragments de la Lex Flavia Malacitana abans esmentada.

Aquí publico unes imatges del teatre. I si un dia teniu oportunitat d´anar-hi, no deixeu de fer-ho. Us ho recomanem nosaltres i la dea de la Bona Fortuna!

Fem memòria… recordeu les parts principals d´un teatre romà? quina funció tenia aquest edifici? quins espectacles s´hi representaven? coneixeu altres teatres a la Península Ibèrica que testimonïin la romanització d´aquests territoris? De quin conegut comediògraf romà apareix el nom en una de les imatges? Quina referència gastronòmica heu descobert entre les fotografies?

Alfons Pardo
2n Batxillerat




24 gener de 2012

Un epigrama de Marcial...



                  Nullus in urbe fuit tota qui tangere vellet
                        uxorem gratis, Caeciliane, tuam,
                 dum sibi  licuit : sed nunc, positis custodibus, ingens
                        turba fututorum est : ingeniosus homo es

                                                                Martialis, 1, 37

Qui va ser Marcial? Què és un epigrama? Quina reflexió creus que hi ha darrera el poema? (per saber-ho caldrà traduir-lo...)


23 gener de 2012

Etimologia farmacèutica

El mot neutre φάρμακον designa en grec un remei, medicament o droga que s´empra amb finalitats terapèutiques [beuratge, pòlvores, ungüent] però també pren el significat de droga verinosa, verí o filtre màgic. Això ens fa pensar que allò que guareix també pot ser perniciós per a la salut si se´n fa un mal ús. Així doncs, d´Hipòcrates de Cos, el pare de la medicina occidental, a la fetillera Medea, la maga Circe o el propi Zeus,

“Ἐπειδὴ δὲ Ζεὺς ἐγενήθη τέλειος, λαμβάνει Μῆτιν τὴν Ὠκεανοῦ συνεργόν, ἥ δίδωσι Κρόνῳ καταπιεῖν φάρμακον, ὑφ᾿ οὗ ἐκεῖνος ἀναγκασθεὶς πρῶτον μὲν ἐξεμεῖ τὸν λίθον, ἔπειτα τοὺς παῖδας οὕς κατέπιε·" (Pseudo Apol·lodor, Biblioteca, I, II, 1)


els φάρμακα han format part del món humà des de l´univers grec (i molt abans!) fins als nostres dies significant el poder de la naturalesa sobre la vida i la mort de les persones, la cara i la creu d´una mateixa moneda. A la mateixa família lèxica pertanyen φαρμακεία [aplicació o ús de medicaments o d´encanteris, fins i tot seducció o corrupció en sentit figurat!], φαρμακεύς [preparador de medicaments, drogues o verins], φαρμακεύω [preparar, administrar o aplicar un medicament o una droga], φαρμακοποσία [acció de beure un beuratge o un verí] o φαρμάσσω [embruixar, encisar]. I d´aquí hem arribat a les nostres farmàcia, farmacèutic, fàrmac, farmaciola, farmacologia, farmacèutic o farmacoteràpia. Ja veieu que l´accepció mèdica ha prevalgut sobre la que es vincula a drogues o metzines. Ara que amb els de 4t hem treballat les arrels clàssiques del llenguatge relacionat amb el món de la medicina a partir de l´estudi dels ètims grecs i llatins que fan referència a les parts del cos (espero amb candeletes les vostres presentacions!), a veure si sou capaços tots plegats de relacionar les següents imatges de medicaments amb la part del cos a què van destinats. 

I us proposo també una activitat de recerca: visiteu la farmàcia més propera a casa, pregunteu el nom d´algun fàrmac d´etimologia grega o llatina i feu-ne una llista tot relacionant-los amb les parts del cos que poden guarir. En pot sortir un article molt interessant. Què us sembla?
           



19 gener de 2012

Jàson i Medea, una història d´amor i desamor en deu imatges

Ara que amb els hel·lenistes de 2n hem acabat de llegir i comentar a classe la MedeaEurípides, us convido a reflexionar i a recapitular sobre aquesta història que, em sembla, us ha ben captivat. Us proposo que comenteu aquestes 10 imatges sobre el viatge de Jàson i els seus argonautes i la tràgica història d´amor que l´heroi viurà amb Medea, l´orgullosa i passional princesa de la Còlquida, fins al terrible desenllaç que tant va interessar al món de la tragèdia i, en especial, al dramaturg atenès. Poseu-vos a prova!




17 gener de 2012

Pigmalió, Geppetto i el professor Higgins

                 

Pigmalió, que les havia vistes viure d´aquell mode ignominiós, irritat contra els vicis nombrosíssims que la natura havia donat a l´ànima femenina, vivia sol, sense esposa, i des de feia molt de temps no havia tingut companya amb qui compartir el llit. Mentrestant, havia esculpit amb una habilitat admirable una fantàstica estàtua de vori blanc com la neu i li havia donat una bellesa com no pot tenir cap dona nascuda; va enamorar-se de la seva obra. L´aspecte era el d´una donzella de veritat; qualsevol hauria cregut que era viva i que, si no li ho impedís el pudor, podria moure´s; amb tant d´art l´havia fet que no semblava una obra d´art. Pigmalió en queda meravellat i el seu cor s´inflama d´amor per aquell simulacre de cos. Sovint acosta les mans a l´obra i la toca per veure si es tracta d´un cos o de vori i, fins i tot així, no pot admetre que es tracta de vori. Li fa petons i creu que ella li´n torna, li parla, l´estreny i creu que els dits premen els membres en tocar-los i té por que apareguin blaus per la pressió damunt la carn. Ara li fa carícies, ara li fa regals dels que agraden a les noies, petxines, pedretes arrodonides, ocells petits, flors de mil colors, lliris, pilotes pintades i llàgrimes caigudes de l´arbre de les Helíades; també li adorna el cos amb vestits, li posa pedres precioses en els dits i llargs collarets en el coll; de les orelles li pengen perles lleugeres i cintes del pit. Tot li queda bé; despullada sembla igual de bella. La fa jeure damunt de matalassos tenyits amb porpra de Sidó i diu que comparteix amb ella el llit; li recolza el coll damunt coixins flonjos de plomes, com si ella pogués sentir-ho.

Va arribar el dia en què tot Xipre celebra amb gran concurrència la festa de Venus; vedelles blanques amb les banyes corbades recobertes d´or havien caigut colpejades en els colls blancs com la neu i l´encens fumejava; Pigmalió, aleshores, després d´haver fet la seva ofrena, va col·locar-se vora l´altar i va dir tímidament: "Si els déus teniu poder per atorgar-ho tot, feu que sigui la meva esposa, ho desitjo, una dona semblant a la meva noia de vori" -no va atrevir-se a dir "la noia de vori"-. L´àuria Venus, que assistia personalment a la seva festa, va comprendre què volia dir amb aquella súplica i, com a auguri de la bona voluntat de la deessa, la flama es va encendre tres vegades i la seva punta es va elevar pels aires. Quan va arribar de tornada a casa, Pigmalió va anar a veure l´estàtua de la seva noia, va inclinar-se damunt el llit i li va fer un petó; li va semblar sentir que el seu cos era tebi. Hi va apropar els llavis per segona vegada i també va tocar-li el pit amb les mans; el vori, en ser tocat, es va tornar tou, va perdre la seva rigidesa, va cedir al contacte dels dits i es va enfonsar, com la cera de l´Himet s´ablaneix amb el sol i, moldejada amb el polze, adquireix formes diverses i amb l´ús esdevé útil. L´amant queda esbalaït, dubta abans d´alegrar-se i té por que tot sigui una il·lusió, una vegada i una altra toca amb la mà l´objecte del seu desig; s´havia transformat en un cos; sentia les venes bategar en contacte amb el seu polze. Aleshores, l´heroi de Pafos va pronunciar nombrosíssimes pregàries per donar gràcies a Venus; els seus llavis toquen finalment uns llavis veritables; la noia ha sentit els petons que ell li ha fet i ha envermellit; ha alçat cap a la llum una mirada tímida i ha vist al mateix temps el cel i el seu amant. La deessa va assistir a aquell matrimoni obra seva; quan es van unir per nou vegades les banyes de la lluna formant un disc sencer, ella va donar a llum Pafos, de qui l´illa n´ha conservat el nom.

Ovidi, Les Metamorfosis, Llibre X (Trad. de Ferran Aguilera, Ed. de La Magrana)





¿Quina relació podeu establir entre la narració ovidiana del mite de Pigmalió i aquests dos fragments de conegudes pel·lícules basades en obres literàries? ¿Quin és el seu argument? ¿Quines diferències i paral·lelismes hi trobeu? ¿Què és l´efecte Pigmalió? I el pigmalionisme? En qui s´inspiren els personatges de Pinocchio i Eliza Doolittle? ¿Quina  relació creieu que es pot establir entre l´obra artística i el seu creador?


14 gener de 2012

Incendium in paruo pago!

                       

Publius et Alexander amici boni sunt et in paruo pago iuxta Romam uiuunt. Publius romanus  est  sed  Alexander graecus, serui filius. Publio et Alexandro multum uita rustica placet  et ob eam rem equos et agnos et cuniculos gallinasque suae uillae amant. Aliquando etiam uillam Anna, Publi amica, uisitat  et ibi, cum se congregant, ludunt et loquunt et antiquarum fabularum libros legunt. Paedagogi Publi afri sunt; paedagogus Annae Hispanus est. 

Publius hodie laetus est: mane paedagogos et seruos salutat, quaerit amicos et magna laetitia uias pagi percurrunt. Sed incendium est domo. Tres amici magna flammarum pericula non timent et agricolas adiuuant: magno studio tauros et uaccas equosque e stabulis trahunt et seruant.

Postea uiri et feminae copiosa aqua incendium domi et stabulorum sedant ; sic etiam aedificia uicina periculo liberant. Nunc iam magnum est gaudium agricolarum et nostrorum amicorum. Pagi magister amicis gratias dat sed etiam Publium et Alexandrum Annamque admonet:  "Incendia pueris periculosa sunt".
    
Postea auus iratus Publium  exspectat et etiam admonet, sed Publius maestus ueniam petit. Auia, femina bona et docta, incendii facta audit et secreto praemium Publio dat.

Responde latine:

Ubi Publius et Alexander uiuunt?
Quid placet illis?
Quis Anna est?
Quid faciunt tres amici cum incendium domo est?
Quid magister tribus amicis dicit cum eos admonet?
Quomodo Publi auia est?


11 gener de 2012

pels grecs, els déus justificaven...

                             

Avui en Carles ens ha dedicat un poema bell i savi a la seva bitàcola literària. Li hem d´agrair aquest gest fet gratis et amore (què dimonis deu voler dir gratis et amore!) i des de la sinceritat més absoluta, i vull retornar-li un bocinet (tan sols un bocinet) d´aquesta felicitat que compartim plegats des de fa una pila d´anys, de nom AMISTAT, amb aquesta entrada. Plurimas gratias, uere amice, en nom propi i en el de tots i cadascun dels tripulants del Vaixell!

                  pels grecs, els déus justificaven
                  les passions més nobles
                  (i també les més baixes).
                  van ser pensats per explicar-nos
                  el que s´escapa a les paraules.
                  el temps és seu. es reparteixen nits i dies.
                  gelosos de la seva eternitat,
                  escandeixen l´amor i el desamor
                  com versos que s´escapen del poema.
                  segueixen sempre púbers, joguines de l´atzar i el desig.
                  nosaltres, els més grans, els cobegem.
                  seguim, tossuts, el cos més clar,
                  perfecte en l´aire i en el marbre,
                  per retrobar dels dies morts
                  el tros de joventut que va ser nostra.
                  tentinegem per tornar a casa.
                  l´hivern ja ha començat.
                  segur que ens mereixem un ulls benignes
                  i un cop de mà.

     Francesc Garriga, RAGTIME (Labreu edicions, setembre de 2011) 

Què us han semblat aquests versos? De què parlen? Quins pensaments us suggereixen? Hem estat déus algun cop, els homes? Quin és l´hivern de la vida? Us agradaria ser eterns (penseu en l´episodi d´Odisseu i Calipso, si us plau)?


8 gener de 2012

Descobrint l´Olimp , un projecte de possible aplicació educativa per a l´iPad

Ante scriptum:  la Laia va acabar el 2n curs del batxillerat Humanístic a l´escola el maig del 2009. Selectivitat i ... Comunicació Audiovisual a la UPF. Ara cursa 3r i amb quatre companyes més, la Cristina Garcia, la Marta Sabaté, la Clara Reig i  la Marta Miralles, han decidit presentar per a la matèria de Disseny d´Interactius el projecte que dóna títol a aquesta entrada:  Descobrint l´Olimp. M´ha promès que un dia vindrà a l´escola per presentar-vos-el en primera persona i nosaltres estarem encantats d´escoltar les paraules d´una exalumna que quan parla d´allò que l´apassiona et roba el cor. Plurimas gratias, Laia, per descobrir-nos el meravellós laberint olímpic d´una manera lúdica i emprenedora!

El nostre projecte consisteix en una aplicació educativa per a iPad que desenvolupa un joc per descobrir els diversos mites grecs i els personatges protagonistes. L’aplicació va dirigida a nens d’entre 10 i 12 anys, els quals es veuran immersos en un videojoc creat a partir d’animacions, textos i espais on l’usuari podrà desenvolupar les seves habilitats per aconseguir superar el joc, alhora que aprèn sobre la mitologia grega.



El joc parteix de la història sobre el repartiment de la Terra entre els fills de Cronos i Gea; Zeus, Neptú i Hades. Un cop l’usuari és introduït al món dels mites, escollirà entre diverses portes que el duran a viure una aventura o una altra, segons el mite. Els mites tindran una connexió entre ells. Aquesta és: de cada mite, el nen n’ha d’obtenir un tresor (un objecte, una eina…) que farà servir en algun altre mite per també poder superar-lo. Els objectes o tresors són donats pels propis déus a l’usuari en agraïment a la seva ajuda. És obligatori que per arribar al final del joc, el jugador hagi aconseguit tots els objectes necessaris. A més, l’usuari es veurà immers en diverses aventures que posaran a prova el seu enginy. Tanmateix, hi haurà una figura que el guiarà al llarg del joc, el déu missatger Hermes, i que l’ajudarà – si és que el jugador així li ho demana –. D’altra banda, dins el joc trobem una altra tasca paral·lela: un favor que Hermes demana al jugador: aconseguir recuperar les fotografies de l’àlbum dels déus que s’han perdut per l’Olimp. Aquesta tasca no és totalment anecdòtica, ja que serveix perquè l’usuari tingui altres distraccions dins el joc, a part de les aventures i, per tant, s’enriqueixi més en aquesta experiència que és el nostre interactiu. D’altra banda, cal dir que cada foto està relacionada amb una narració animada que l’explica i en aquest sentit sí que ajuda a introduir la temàtica grega i els seus mites de manera amena perquè l’espectador acabi de comprendre quins déus formaven el Mont Olimp i quines relacions s’establien entre ells. Per tant, la vessant educativa s’acompleix, en part, també gràcies a les fotografies.



El producte està pensat com una aplicació educativa, però té una gran part d’entreteniment; per tant, el nostre objectiu és doble. D’una banda pretenem que els professors de Primària puguin fer servir Descobrint l’ Olimp com una manera de fer arribar els mites grecs als seus alumnes des d’una vessant atractiva per despertar-los la curiositat i enriquir-los culturalment (també de cara al futur – ESO o Batxillerat –, on es tornen a estudiar els mites). D’altra banda, és una aplicació que pretendria també vendre’s de manera comercial, que els usuaris d’iPad poguessin comprar i utilitzar de la manera habitual i per plaer a casa seva.
El nostre projecte presenta un joc molt intuïtiu pel que fa a la gestualitat que utilitzen els iPads. a més, totes les activitats estan guiades per tal que l´usuari no es perdi i pugui acabar satisfactòriament el joc,  sense tenir la sensació que és massa complicat i podent arribar, fins i tot, a deixar-ho córrer. A més, per establir una interactivitat més fluïda i amena, hem procurat relacionar tots els mites entre si. D´aquesta manera, es facilita la continuïtat en la història alhora que augmenta l´interès de l´usuari per arribar al final de l´aventura.



Per últim, també s’ofereix la possibilitat, un cop acabat el videojoc, de tornar a veure les animacions de cadascun dels déus que apareixen en l’aventura, i de llegir els seus mites i saber una mica més de la seva història. Pensem que aquest ús alternatiu de l´aplicació permetrà que els nens i nois puguin descobrir més aspectes sobre el món grec i, de retruc, que també pugui ser una experiència útil i valuosa per als pares i els professors que l’estiguin fent servir a l´aula.


Què us sembla, tot plegat? Hi jugaríeu? Penseu que és una bona manera d´apropar el món clàssic a l´educació? Quins avantatges hi veieu? 

Laia Toronell
3r curs del Grau de Comunicació Audiovisual de la UPF

4 gener de 2012

"La font de les dones" i Lisístrata

  

Farà cosa d´un mes es va estrenar a la cartellera cinematogràfica La font de les dones (La source des femmes, 2011), del director francès d´origen romanès Radu Mihaileanu. La pel·lícula, explicada com una faula, relata com en un petit poble de cultura musulmana, tant se val si del nord d´Àfrica o de l´Orient Mitjà, la tradició exigeix que les dones vagin a cercar l´aigua a la font comunal que neix a dalt d´una muntanya, sota un sol abrusador. I ja sabem que algunes tradicions es perden en la nit dels temps i ningú no gosa discutir-les. Un dia, però, la Leila, una jove casada, proposa a la resta de dones posar fi a aquest costum ancestral amb una vaga d´amor, o sigui, res de sexe fins que els homes construeixin una canalització per portar el seu tresor més preuat al poblet. El conflicte està servit però el final serà feliç.

Lisístrata (Λυσιστράτη, "la que disol un exèrcit"), representada per primera vegada el 411 aC a Atenes, és una de les comèdies més conegudes d´Aristòfanes. Obra antibel·licista per denunciar l´absurd del conflicte bèl·lic que esclatà l´any 431 aC entre Atenes i Esparta, la guerra del Peloponnès, la peça teatral ens presenta la història d´una dona extraordinària i decidida enmig d´una societat patriarcal que per acabar amb l´enfrontament entre les ciutats-estat gregues convoca una assemblea representativa de dones provinents de tota l´Hèl·lada, que decideix per unanimitat (tot i unes primeres reticències) forçar la pau fent ús de la intel·ligència més subtil: posar en pràctica una autèntica revolució, la de deixar de practicar sexe fins que no es pacti una treva. Les dones fan una tancada a l´Acròpolis, on s´hi preserven tots els béns de l´Estat, i obliguen els homes a abandonar "totes" les armes. Com és de suposar, les situacions còmiques que s´esdevenen d´aquesta trama argumental no tindran aturador, inclosa la Reconciliació final.

I per si no en teniu prou, llegiu aquest interessantíssim article de l´Aracne. 

És vigent encara una visió grega del món? Creieu que el diàleg és la forma més humana de resoldre els problemes? Com podem canalitzar la nostra indignació davant els problemes i els conflictes que afecten les nostres societats? Penseu que les dones segueixen avui dia minusvalorades en relació als homes? Per què? És la Leila una Lisístrata moderna? Quins valors defensaríeu davant la injustícia?