29 de setembre de 2012

Un retorn a l'aurea mediocritas?


                              Rectius vives, Licini, neque altum 
                              semper urgendo neque, dum procellas
                              cautus horrescis, nimium premendo
                              litus iniquum.
                              auream quisquis mediocritatem
                              diligit, tutus caret obsoleti
                              sordibus tecti, caret invidenda
                              sobrius aula.
                              saepius ventis agitatur ingens
                              pinus et celsae graviore casu
                              decidunt turres feriuntque summos
                              fulgura montis.
                              sperat infestis, metuit secundis
                              alteram sortem bene praeparatum
                              pectus: informis hiemes reducit
                              Iuppiter, idem
                              submovet; non, si male nunc, et olim
                              sic erit: quondam cithara tacentem
                              suscitat Musam neque semper arcum
                              tendit Apollo.
                              rebus angustis animosus atque
                              fortis adpare, sapienter idem
                              contrahes vento nimium secundo
                              turgida vela.

                                                                      Odes, II,10


[Viuràs més assenyadament, Licini, si no vogues sempre cap a alta mar i si, cautelós per por dels temporals, no t'acostes massa a la riba traïdora. Tot aquell qui escull la mitjania, tan preciosa com l'or, viu segur lluny de les sordideses d'un sostre ruïnos, viu moderadament lluny d'un palau que suscita l'enveja. Els vents batzeguen més sovint els pins enormes, les torres enlairades s´esfondren més feixugament, i és als cims de les muntanyes que cauen els llamps. En els temps adversos espera un canvi i en els pròspers el tem un pit ben preparat. Júpiter porta els horribles hiverns i ell mateix els foragita. Si ara tot ens és contrari, no pas sempre serà així. De vegades Apol·lo, amb la seva cítara, desperta la Musa que havia emmudit, i no sempre té l´arc tes. En les dificultats mostra´t animós i valent; però tingues també el seny d´amainar les teves veles inflades per un vent massa favorable. Traducció de Josep Vergés. Horaci, Odes i Epodes Vol. I. Fundació Bernat Metge]


Per què necessitem els clàssics? Llegint aquest poema d'Horaci la resposta es fa evident: els necessitem perquè amb ells ens sentim acompanyats i ens fan el viatge més plaent (o menys feixuc, segons com es miri), ens fan reflexionar sobre nosaltres mateixos i ens ajuden a ser més crítics i a estar més amatents amb la realitat del món que ens envolta. El pas del temps els ha donat la raó, els seus fets i les seves paraules ens recorden que no hem canviat gaire (malgrat l'interès d'alguns per fer sinònimes paraules com progrés i oblit) i la seva utilitat, la de debó, és incontestable per la seva dimensió humana. Aquest és un poema que expressa un dels tòpics literaris més coneguts d'Horaci, l'aurea mediocritas, aquesta "mitjania tan preciosa com l'or" que ens aconsella navegar entre dues aigües tanmateix perilloses. Nosaltres, tripulants d'un vaixell que vol seguir el deixant dels clàssics, procurarem fer cas del poeta de Venusa, oi?

A propòsit de l'aurea mediocritas, he trobat a la xarxa un article de Ferran Monegal (El Periódico, 12.6.12) intitulat precisament així. Transcric un fragment, penjo un vídeo i us faig una pregunta: és vigent el poema d'Horaci vint-i-un segles després?

"En aquest final de curs d'Évole hem disfrutat també amb un extraordinari instant de corrosió lúcida protagonitzat per Manuel Milián Mestre. Deia Milián, fent la radiografia del que avui és un partit i els seus polítics: «Han degenerat. Es mouen només per interessos. Només lluiten per la supervivència. Triomfen els oportunistes. S'imposen els mediocres. No prosperen per la meritocràcia, sinó pel cop de colze i l'amiguisme. Són l'aurea mediocritas de la classe política». ¡Ah! L'aurea mediocritas, sí senyor, un concepte divulgat sobretot pel poeta Quint Horaci Flac a la seva Oda a Licini i que avui, 2035 anys després, els polítics han pervertit, tot extirpant la bondat de la part aurífera de la qual parlava Horaci, i n'ha quedat únicament la mediocritat més nefasta i absoluta. ¡Ahh! Quina lluminosa dissecció, amic Milián, de la política actual i els seus polítics. Quin gran programa, admirat Évole, t'ha sortit."




18 comentaris:

carles ha dit...

Bona reflexió aquesta, AMIC Jordi, certament. Penso que un dels problemes del món actual, relacionat amb el tema que presentes, és el del "resultalisme", la mediocritat (o l'excel·lència) són conceptes que avui tan sols ens remeten al final d'un camí, la vida, que només té sentit en tant camí. "Mediocre", no per res, és un terme que avui considerem pejoratiu i que apliquem a qui no arriba al final envoltat d'aplaudiments i condecoracions. Ser feliç (és a dir, acceptar allò que un és i lluitar per millorar cada dia una mica més) no fa diners, ni privilegis. Els "mediocres" no són pitjors ni millors que els "talentosos", només tenen l'oportunitat de triar un altre camí per arribar al mateix lloc: la FELICITAT.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Completament d'acord, AMIC Carles. Precisament comentava ahir a classe que el terme "mediocritat/mediocre" no té en Horaci aquest sentit pejoratiu que avui en dia li suposem (i em sembla que l'entrevistat no ho té en compte, això, ens certs moments del diàleg amb Jordi Évole). El "mediocre" horacià, això sí, prudent i poc cobejós dels aplaudiments, és digne d'elogi i fins i tot més mereixedor de la nostra admiració que no pas aquells que surten cada dia a la portada dels diaris o dels mitjans de comunicació o desperten l'entusiasme de molts per les seves capacitats i/o habilitats intel·lectuals o socials enlluernadores, en alguns casos només venedors de paraules. Tots cerquem la felicitat, el camí és cosa nostra. Gràcies!

Clara Jorquera ha dit...

Certament penso que és vigent el poema d'Horaci vint-i-un segles més tard, el món avança però no pas la mentalitat dels homes adverç el món, sempre es vol ser millor i si cal perjudicar a l'altre, es fa; aquesta mentalitat és realment vergonyosa, però molt present sobretot en les persones amb poder que no saben controlar les seves accions, persones adultes amb un ego inimaginable i grassos com ningú, però que en el fons no tenen res.
Horaci tenia, i encara té raó, quan diu que si vols ser realment algú que, sense voler un gran poder, ho pot tenir tot "mostra't animós i valent en les dificultats però tingues el seny d'amainar les teves veles inflades per un vent massa favorable", i així tindràs tot el que realment busques. Quan puguis arribar a un punt màxim, calma, així no et deixaràs endur pel moment i el podràs viure amb totes les seves emocions, com si fos un somni sensacional.
Horaci ho deia realment bé.
Gràcies per ensenyar-nos aquest poema tant realista Jordi!

Laia Ruiz ha dit...

Crec que ara més que mai pel fet de les etapes que ens toca viure els tòpics horacians es poden aplicar amb més facilitat, potser ara la societat fins i tot els té més present que quant tot va sobre rodes.
L'aurea mediocrites ens demostra que es pot ser feliç amb la conformitat i tenir ideals i metes sense que siguin desproporcionades o plàtoniques.

Però aquest no és l'únic tòpic horacià que a perdurat, hi han dos que m'han cridat molt l'atenció durant les lectures dels poemes a classe que son; Tempus Fugit i Carpe Diem... Dos tòpics totalment oposats!

Mentres que Carpe Diem ens ofereix que aprofitem el moment (no viure a lo boig, com molts pensen) aprofitant totes les oportunitats que ens dona el moment, Tempus Fugit es una expressió que vindria a dir "el temps s'escapa" demostrant-nos que no es pot evitar que un dia tot s'acabi, i ens convida a viure la vida.

Ignasi ha dit...

Salvete!

Després de llegir aquesta entrada i haver donat a Horaci a classe, no hi ha dubte del modern i de l'actual que és Horaci. En la seva poesia ens trobem tants fets que podem aplicar avui dia en la nostra vida i en les nostres situacions diàries! I més encara en els temps que corren.
En aquest cas, el tòpic de l'aurea mediocrites, que ens vol ensenyar a viure amb el que tenim i conformar-nos amb el que tenim; aprendre a viure i dsifrutar el que tenim, no només conformar-nos-hi, sino també disfrutar-ho. Literalment vol dir daurada mediocritat, però aquest és el missatge que té al darrera.
També hem treballat i coneixem altres tòpics d'Horaci molt famosos com:
Beatus ille
Que és l'apreci a la vida del camp, que va experimentar Horaci i la tranquil·litat que transmet, l'allunyament de la ciutat.

Frugaliter
Que és l'apreci de la senzillesa, la crida cap a nosaltres, cap a viure amb més senzillesa i aprendre a estimar-la.

Tempus Fugit
Que vol dir que el temps fuig, que hem d'aprofitar el temps, però que la mort vindrà i ens farà iguals a tots, no l'hem de tèmer, sino veure-la com algú que vindrà i que haurem d'acceptar.

Carpe diem
Que està relacionat amb l'anterior, i és el més famós. Atrapa el moment, significa que visquís cada moment intensament, que aprofitis el moment, el que hagi de vindra, intensament.

Monumentum aere perennius
Que vol reflexar l'immortalitat de l'artista que resideix en la seva obra.

Valete!

laura Calvo ha dit...

Salvete!!
El tòpic d'Aurea Mediocritas es l¡elogi de la moderació i l'austeritat, és a dir, el que Horaci ens vol dir es que ens hem de conformar-nos a viure amb el que un té, hem de viure sense voler un gran poder i ser valent amb els esdeveniments i així aconseguiràs tots el objectius que busques.
Amb aquests tòpics que harà diré Horaci ens ensenya molt de la vida.
-Beatus ille: eés l'elogi de la idealització de la tranquil•litat de la vida al camp, en contra posició a la vida atabalada de la ciutat.
-Aurea Mediocritas: com bé he dit abans tracta de conformar-se amb la sencillesa de viure amb el que un té.
-Frugaliter: comporta la lloança dels plaers frugals de la vida: el beure, l'amor, el menjar, el descans..
-Tempus Fugit: L'alusió a la fugacitat del temps i a la presència de la mort que en iguala a tots i ens hauria d'allunyar de les ambicions desmesurades.
-Carpe diem: la famosa frase de "Aprofita el dia, no confiïs en el demà", hem d'aprofitar cadascun dels moments que ens regala la vida.
-Monumentum aere perenius: l'immortalitat de l'artista. L'escriptor és conscient que, gràcies a la gran qualitat de la seva obra, esdevindrà un poeta immortal.
Tots aquests són els tòpics d'Horaci que tant ens ayuda en la nostra vida i ens ensenya a ser valents i aconseguir viure amb totes les nostres emocions.
Valete!!

Marta Molgosa ha dit...

Salvete!
Desprès d’haver comentat a la classe els topics Horacians i ara havent llegit el poema, penso que aquets topics dels quals molts de nosaltres no havíem sentit a parlar mai, els tenim presents a les nostres vides, molt presents, tot i que nosaltres dia a dia no ens donem compte.

Per exemple, referint-nos al poema trobaríem el topic Aurea Mediocritas, conformar-se amb el que un té, ja que a la vida tenir de tot no fa la felicitat.

A part d’aquest, hi ha cinc més i són els següents:

Beatus ille, relaciona la vida i la tranquil•litat al camp, contraposició de la vida atabalada del camp

Carpe Diem, “Aprofita el moment, el dia, i no confiïs gens en el demà”. Les persones hem de difrutar d’allò que fem, de cada instant, ja que no hi ha cap moment igual, i s’ha de viure experiències per donar sentit a la nostre vida.

Tempus fugit, el temps passa i és irreparable. A la vida estem de pas perquè es persones no som immortals, algun dia deixarem la terra on vivim, no sabem quan i això és el que dona il•lusió a la vida.

Frugaliter, l’el•logi de la senzillesa, amb poc les persones hem de tenir prou

Monumentum aere perennius, l’escriptor es conscient que gràcies a la seva qualitat esdevindrà un poeta immortal.

Penso que aquets sis topics literaris Horacians són tan fonamentals com la vida mateixa, i les persones penso que a vegades no som conscients però hauríem de fer més cas aquets topics.

Valete!!

Marc Palau ha dit...

Salvete!
Com ja em estat comentat aquests dies a classe, els topis Horacians són un gran reflexe del que em d'aplicar a les nostres vides. Molta gent no coneix aquests tòpics ni aquestes dites però de ben segur que són molt encertats i d'una gran profunditat.

Aquí alguns dels tòpics:

Beatus ille: que és l'apreci a la vida del camp, que va experimentar Horaci i la tranquil·litat que transmet, l'allunyament de la ciutat.

Carpe Diem: “Aprofita el moment, el dia, i no confiïs gens en el demà”. Les persones hem de difrutar d’allò que fem, de cada instant, ja que no hi ha cap moment igual, i s’ha de viure experiències per donar sentit a la nostre vida.

Aurea Mediocritas: com bé he dit abans tracta de conformar-se amb la sencillesa de viure amb el que un té.

Tempus fugit: el temps passa i és irreparable. A la vida estem de pas perquè es persones no som immortals, algun dia deixarem la terra on vivim, no sabem quan i això és el que dona il•lusió a la vida.

Monumentum aere perennius: que vol reflexar l'immortalitat de l'artista que resideix en la seva obra.

Frugaliter: l’el•logi de la senzillesa, amb poc les persones hem de tenir prou


Una entrada ben interessant!

Valete!

Andrea López Villanueva ha dit...

Els tòpics d'Horaci perduren encara avui dia, com molts dels altres filòsofs i pensadors.
Horaci deia que s'havia de ser prudent i conscient del que es tenia i sobretot gaudir-ho, que es podia aspirar a més ja que això és el que fa progressar a la persona però sempre tenint els peus a terra i no deixar-se anar més del compte i voler més i més, pel contrari no es gaudiria de res del que es tingués.
Així doncs l'"aurea mediocritas" és actual com molts altres tòpics. De fet si pares atenció es pot apreciar que els tòpics d'Horaci estan connectats.

FA

Maria Ros ha dit...

Crec que els tòpics que ens proposava Horaci fa 2035 anys encara ara segueixen vigents.

L'Aurea mediocritas és un poema, que ara per ara, reflecteix molt bé la societat d'avui en dia i els tòpics que té es podrien aplicar a l'actualitat.Crec que seguim en l'Aurea mediocritas del s.XXI.
Es veu molt bé com ara per ara, encara necessitem els clàssics, ja que es en ells on està l'origen de tot.

Cristina C ha dit...

Salvete!

Una vegada més, podem veure com els clàssics són presents a la nostra vida quotidiana després de tants anys de que Horaci descobrís alguns tòpics literaris.

Aquesta entrada parla concretament sobre l'aurea mediocritas. El tòpic ens vol dir que "hem de navegar sempre pel mig". És a dir, hem d'aprendre a valorar i a estimar la nostra vida tal com és sense voler aperentar una cosa que no som.

Altres tòpics literaris d'Horaci són: Beatus ille, tempus fugit, frugaliter i monumentum aere perennius.

Beatus ille tracta sobre la tranquilitat de la vida rural. Tots hem de tenir algun per desconnectar de la rutina i viure, ni que sigui per uns instants, en total benestar.

Tempus fugit fa referència a que el temps passa i no torna. Dóna molta importància a que no hem de deixar per al dia de demà el que puguem fer avui.

Carpe diem significa aprofita el dia. O sigui, hem de gaudir de cada moment i fer que aquest sigui el millor de tots.

Frugaliter parla sobre l'obra d'un artista. Significa que per molt que les persones acabem desapareixent, la nostra obra perdurarà per tota l'eternitat. Això ho podem veure clarament amb l'obra d'Horaci.

Monumentum aere perennius ens explica que les coses i les persones més senzilles són les millors. És a dir, no cal ser superficials, sinó que cadascú ha d'actuar amb naturalitat i tenir una vida senzilla.


Valete!

Jordi Rojas ha dit...

Quin gran poeta, quin gran poema i quin gran missatge. Encara, més de 2000 anys després, els clàssics ens donen lliçons . I aquest, en el moment que estem passant, és important tenir-lo present. Apreciar les coses que tenim i no voler les que no. Donar importancia els petits moments en que ens sentim bé. Aurea mediocritas... important enrecordar-nos en els moments complicats.

Com han comentat molts dels meus companys, hi ha molts tòpics que Horaci ha deixat en el pas del temps. A mi m'agradaria destacar un: Monumentum aere perennius. Aqui s'ha parlat d'Horaci, dels grans missatges que ens ha deixat en la immortalitat de l'artista. Però hem de recordar que molts i molts artistes també ens han deixat importants lliçons de vida en les seves obres, siguin poesies, novel·les o obres de teatre, que les hem d'aprofitar.

Llegir ens allunya de la ignorancia i ens ensenya nous camins per on portar la nostra vida.

Valete!

Carla Bartra ha dit...

Salvete!
Jo crec que és veritat això que s’ha dit, el que diu Horaci és que ens hem de conformar amb allò que ens ha tocat, allò que tenim i que les hem d’aprofitar al màxim. D’aquesta manera un pot aconseguir totes les coses que es proposi.
L’Aurea mediòcrita és un poema que explica molt bé com està la societat. I els clàssics són molt importants, ja que és l’origen de tot.
Valete.

meritxell ha dit...

Hola!!

Inclús després de 2000 anys aproximadament les paraules d'Horaci encara tenen ressó entre nosaltres.
El haurea mediocriotas, és aquella idea de que hem de viure amb la sencillesa i de que no hem d'esperar tindre molt poder ni grans riqueses.

Jo el llatinisme que més m'ha cridat l'antenció ha sigut la del Tempus fugit, és aquell que significa que el temps passa, i no tornarà més. Això fa que valorem el temps, que és molt valuós.

sandra ha dit...

Salve
Podem veure com els clàssics són presents a la nostra vida quotidiana després de tants anys.

A classe em comentat els topis d'Horaci, aquest es una petita recerca de tots els que hem comentat a clase:

-Aurea Mediocritas.
-Frugaliter.
-Carpe diem.
-Monumentum aere perenius.


El que m'agradaria destacar es el de Carpe diem el definiríem com “Aprofita el moment, el dia, i no confiïs gens en el demà”. Les persones hem de difrutar d’allò que fem, de cada instant, ja que no hi ha cap moment igual. Es un dels topics que més s'escolten el dia a dia.


Valete!

Aina ha dit...

Salve!

Actualment segueix vigent l’aurea mediocritas, i no està malament. Però a vegades canviem el trobar la virtut en el terme mig amb conformar-nos amb allò que ja ha escollit un altre, i això no hauria de ser així. En política passa el mateix, és tot el contrari de la democràcia, deixar-se emportar pel corrent sense ni tan sols plantejar-nos una opinió pròpia.
A classe també hem treballat altres tòpic literaris d’Horaci molt importants:
-Beatus ille: parla de la vida al camp i la tranquil•litat que hi ha. Horaci va anar a viure al camp desprès de viure a ciutat i així ho aconsella.
-Frugaliter: parla sobre la senzillesa. No és necessari tenir moltes coses per a poder viure i menys per a poder viure bé.
-Carpe diem: parla sobre aprofitar el moment, aquest concepte ha transcendit fins als nostres dies.
-Tempus fugit: molt relacionat amb el carpe diem. Parla sobre el temps que fuig inexorablement.
-Monumentum aere perennius: parla sobre ell mateix i la immortalitat dels seus poemes.

vale!

Joana Bassó ha dit...

Salevete!

Les clàssiques són importants perquè ajuden a l’home del s.XXI a aconseguir errors que s’haurien comès llavors a l’antiga Grècia i a Roma. Molts dels problemes o de les preguntes que es feien els nostres avantpassats encara ara són fruit de les nostres preocupacions. Les clàssiques són un punt de referència pel nostre món d’avui en dia. S’han convertit en la base de la nostra cultura i en les que s’han construït i desenvolupat les seves estructures.

Velete!

Charlene ha dit...

Salvete!
Estic totalment d'acord amb el comentari fet sobre els clàssics. Ens fan reflexionar, ens han fet reflexionar i seguiran fent-nos reflexionar. A classe hem treballat un pocs tòpics horacians, però hem vist la importància d'aquests. El més famós que hem treballat ha estat el Carpe Diem, tòpic que alguns des d'abans de començar a estudiar les clàssiques en sabiem el seu significat. En aquesta entrada, però, ens parla sobre l'aurea mediocritas, que fa referència a la moderació. En aquests temps no molta gent és moderada. Cada cop vol més i més de moltes coses i això és, en part, la causa del que estem vivint en aquests moments, la crisi. Si tothom hagués fet cas al que l'aurea mediocritas diu, no estariem com estem en aquests moments i no hi haurien tants problemes com els que hi ha avui en dia. Concluent, que la gent hauria d'aprendre el vertader significat de l'aurea mediocritas, així tots podriem ser més feliços.


Vale!