18 d’agost de 2012

La petjada clàssica a Malta (I)


Com prova l´estiu, mariners de l´Odisseu? Jo acabo d´arribar d´un fascinant viatge per l´illa mediterrània de Malta i us vull fer cinc cèntims de la meva experiència. Com ja sabeu, els romans i altres pobles vinculats al Mare Nostrum (mai millor dit!) van ser uns grans conqueridors de gran part d’Europa i per això avui dia encara a molts països es poden observar i estudiar restes de la seva petjada històrica. I aquesta petjada també es pot descobrir a l’illa de Malta, de fet un arxipèlag de tres illes –Malta, Gozo i Comino- situat al sud de Sicília, on segons algunes fonts historiogràfiques antigues els romans van fer la seva primera incursió al 255 aC, encara que segons l’historiador Tit Livi la seva incorporació a Roma es va produir el 218 aC, quan la flota del general romà Tiberi Semproni Longus va fer capitular la guarnició cartaginesa que la custodiava durant el seu camí cap a Cartagena en el transcurs de la Segona Guerra Púnica.

Colonitzada al llarg dels segles per pobles autòctons, fenicis, grecs, romans, cilicis, cristians, àrabs, turcs, francesos i anglesos, de qui es van independitzar el 1964, a Malta hi trobem diverses restes romanes, com una domus –l´anomenada Vil·la romana de Rabat a la qual dedicaré la segona entrada d´aquesta petita crònica- amb un mosaic central conservat en la seva totalitat com a element principal a més d’altres espais quotidians i gran part de les restes de les construccions de pedra que conformaven l´hàbitat tradicional romà. A més, a l´illa de Gozo, i que de fet forma part del país, hi localitzem també la seva herència en una gran pedra de molí molt utilitzada a l’època i conservada en el seu lloc original.

Restes de molí romà trobat a l´illa de Gozo  [Fot.: Anna Ruiz]

També a l’illa de Gozo podem visitar una preciosa referència literària, la Cova de Calipso on, segons l’Odissea,  la nimfa del mar va retenir l´heroi Odisseu durant set anys amb l´esperança d´aconseguir que l’heroi, rendit als seus encants i a la seva promesa d´immortalitat, es quedés amb ella encara que finalment, per designi del pare Zeus, no ho aconseguís.

Cova de Calipso, a l´illa de Gozo [Fot.: Anna Ruiz]

Aquest és un fragment del poema homèric en què es descriu la cova,

Quan [Hermes] arribà per fi a aquella illeta remota,
Abandonà el mar de color violeta i, per terra,
Es dirigí a la gran cavitat on vivia la nimfa,
La de cabells arrissats. La trobà que era dins de la casa.
Un gran foc cremava en la llar, i de lluny perfumava
l´illa amb l´olor de la llenya encesa de cedre i de tuia.
Ella, a sa casa, mentre cantava amb veu dolça, atenia
La llançadora del seu teler, que era d´or, i teixia.
Un bell bosquet ufanós hi creixia, al voltant de la cova,
Tot de bedolls, de pollancres i de xiprers olorosos,
on moltes aus de grans ales tenien el niu i dormien:
òlibes i esparvers, i cornelles marines que grallen
sense parar i per dins de la mar és on troben faena.
Tot al voltant de la balma profunda hi havia una parra
que s´estenia amb pomells abundants de raïm, vigorosa.
Quatre fonts en filera vessaven una aigua molt clara,
en direccions diferents a pesar de brollar totes juntes.
Prats suaus de violes i de julivert s´estenien
al seu voltant. Era un lloc on un déu immortal, si hi anava,
s´admiraria de veure´l i el pit s´ompliria de joia.

[Cant V, 55-74, Proa, versió de Joan F. Mira, 2011]

Per acabar, dir-vos que l’aqüeducte més antic i paradoxalment més ben conservat dels dos que podem visitar però no d´època romana és el de Wignacourt, ubicat a la població de Santa Venera, entre Rabat i La Valletta, la capital de l´illa de Malta, de grans dimensions i longitud. Sabem que és més antic perquè els carreus de construcció no estan col·locats amb tanta precisió, el seu tamany és major i és d’una alçada més petita, veient també aquestes característiques en els arcs. Aquesta construcció va ser promoguda per Fra Alof de Wignacourt, Gran Mestre de l´Ordre dels Cavallers de Sant Joan o Cavallers de Malta, des de 1601 fins a 1622.

Aqüeducte de Wignacourt a Santa Venera

Fins aviat, tripulants!

Anna Ruiz de la Fuente
2n Curs del Grau d´Educació Primària (UB)




2 comentaris:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Moltes gràcies, Anna, per aquest primer apunt sobre el teu viatge a la "clàssica" illa de Malta. Esperem el segon ben aviat. Segur que ha estat una experiència molt enriquidora i celebro que hi hagis anat amb ulls clàssics (i ben oberts, per cert)! Abraçades.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Per cert, el teu viatge a Malta m´ha fet recordar la sèrie d´entrades que la Teresa va dedicar al seu fa dos estius a l´"Aracne fila i fila". Si busqueu Malta al seu cercador us hi apareixerà el llistat. Són molt interessants!