28 d’agost de 2012

Història menor de Grècia, de Pedro Olalla



L´estiu és, també, temps de llibres i són també ells en part els qui conformen el meu paisatge estival any rere any. De vegades em passa que recordo un estiu pels llibres que he llegit, fins i tot per l´espai (la cambra o el menjador, la terrassa, la platja o el banc davant el mar) on els dits han anat avançant les pàgines tintades del títol triat. Recordaré sens dubte aquest estiu per un parell de lectures que m´han arribat al cor. Una és la del llibre Historia menor de Grecia (El Acantilado, 248, 2012), de l´hel·lenista Pedro Olalla, que compta amb una trajectòria ja molt dilatada en el món de la cultura malgrat s´hagi fet més visible (malauradament) arrel de la crisi grega pel seu discurs transparent i contundent sobre l´estat de deriva  que pateix el país hel·lè. M´ha semblat un llibre extraordinari i emocionant per la seva manera de plantejar la Història amb majúscula i per la seva qualitat literària. Els 126 capitulets que conformen el text final trenen una mena de mosaic en què cada escrit esdevé una tessel·la sense la qual el tot de la història d´una civilització perdria part –encara que petita, però no per això no menys important- de la seva identitat. Són fragments de plenitud històrica protagonitzats per éssers humans –grecs i no grecs- que han aportat el seu gra de sorra i la seva mirada singular en la construcció d´aquest  potentíssim far que encara ens il·lumina exemplarment. De menor, per tant, no en té res tot i que és cert que quan parlem d´Història sovint pensem en relats èpics i col·lectius quan no de cronologies i en el devenir de reis, d´emperadors o de moviments socials que eclipsen moments transcendents i íntims probablement més importants des d´un punt de vista humà. Un Homer avançant sobre les roques a les costes de Jònia imaginant la Ilíada, la bondat fraternal d´Hesíode, inspirat per les Muses, la decisió d´Herodot d´escriure no ja de déus ni d´herois, sinó sobre tots els homes sense distinció o un jove Ciceró enamorat ja de la filosofia i de la paraula són alguns d´aquests moments “estel·lars i heroics” reals sens dubte però gairebé sempre amagats sota les aigües desfermades dels Grans Esdeveniments  que Pedro Olalla ens rescata per recordar-nos que “el fi de la història és ajudar a millorar el món. Aquesta visió humanista em sembla ara mateix més necessària que mai i la lectura d´aquest llibre, imprescindible.




2 comentaris:

Ramon Torné Teixidó ha dit...

Un llibre interessantíssim que mereix una ressenya a Chironweb.org/pergamon.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Gràcies, Ramon. He enviat la solicitud com a autor de ressenyes a Chiron. Espero resposta per poder publicar el post.