3 març de 2012

Que la terra et sigui lleu (Playmòbils a Pompeia)

No sé si abans de res m'hauria de presentar: em dic Sabina Batlle Baró i estudio 2on d' Arqueologia i 1er de Filologia Clàssica a la UB i, com ja us deveu poder imaginar, els grecs i els romans són la meva passió.
De petita sempre m'havia agradat jugar amb Playmòbils (en tenia un munt!) i la veritat és que, quan va sortir la col·lecció de clicks romans, tot i que ja em va enganxar una mica grandeta, no em vaig poder estar de comprar-me'n algun. Així que, evidentment, quan una amiga em va comentar que al Museu d'Arqueologia de Catalunya feien un concurs de curts de temàtica històrica amb clicks, vaig pensar que l'havien fet expressament per a mi. Aviat vaig començar la preparació de la pel·lícula, encara que el concurs era més aviat l'excusa, perquè jo me'n moria de ganes!
Sense necessitat d'haver-m'ho de pensar gaire, vaig decidir centrar la història en el període romà i especialment en Pompeia, una ciutat que em té fascinada; d'aquesta manera, a més a més, ja no tenia problemes a l'hora de pensar un bon final. Com que estudio arqueologia, i el vídeo anava dirigit al museu arqueològic, em va semblar que estaria bé fer el paral·lelisme amb l'excavació per ensenyar, ni que fos grosso modo, la feina que fan els arqueòlegs (cal dir que normalment les restes no es troben tan fàcilment com apareix al vídeo!). Així doncs, aprofitant que tenia les vacances de Nadal, em vaig posar mans a l'obra. El millor de tot va ser documentar-me per fer els decorats i vestuaris (volia que fos el més fidel possible a la realitat i amb l'excusa del vídeo, vaig aprendre un munt de coses sobre la vida quotidiana de l'època); de fet, juraria que vaig passar més temps vestint els clicks que no pas fent les fotos.
Un cop enllestit això, va tocar començar a gravar. El vídeo està fet amb stop-motion, és a dir, fent fotos amb una càmera immòbil i movent a poc a poc els elements fotografiats. D'aquesta manera, en reproduir-les totes una rere l'altra a una certa velocitat, fa la sensació que aquests (en el meu cas els clicks) es mouen. Ja havia provat alguna vegada gravar una pel·liculeta amb aquesta tècnica i he d'admetre que n'havia acabat fins al capdamunt; no és molt complicat, però sí que és un procés lent i una mica pesat... encara que ara us puc assegurar que, pel resultat, paga la pena perdre-hi la paciència! Després d'unes quantes hores i mals d'esquena, vaig passar les fotografies (més de 900!) a l'ordinador, les vaig seleccionar (al vídeo final només en vaig utilitzar la meitat) i retocar una mica (afegint “efectes especials” com zooms o canvis de llum) i vaig muntar el vídeo. El títol i la música van ser els últims elements que hi vaig afegir i els que em van costar més de decidir. Per a la “banda sonora” havia pensat en la cançó Romadels Manel, però no m'acabava d'agradar del tot. No obstant, quan la vaig provar d'afegir al vídeo, vaig trobar que quadrava força, així que allà es va quedar. Finalment, només em faltava el tema més delicat: el títol. Tenia molt clar que havia de fer referència a la relació amb l'arqueologia i no volia de cap manera que deixés entreveure que es tractava de Pompeia, ja que això podia donar pistes del final. I un dia, estudiant per a l'examen d'epigrafia, vaig recordar la fórmula llatina que s'emprava a les làpides sit tibi terra levis (“que la terra et sigui lleu”) i vaig saber que no seria capaç de trobar-ne cap que em fes més el pes. I llest! Puc ben jurar que, en acabar, no m'ho podia creure. Espero que el gaudiu tant com jo ho he fet.  A reveure!




21 comentaris:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Sabina, moltíssimes gràcies per voler compartir amb nosaltres aquest fantàstic curt i concedir-nos l´honor de publicar-lo en primícia acompanyat per les paraules de l´autora. I, com no, gràcies a la Laia Font, exalumna de la nostra escola vinculada també al món de l´arqueologia a qui estimo molt per haver-me parlat de tu i de la teva passió pel món clàssic traduïda en aquesta petita joia. Espero "ab imo corde" que aquesta sigui la primera de moltes col·laboracions i em fa feliç saber que a partir d´ara comptem amb una nova i entusiasta tripulant al nostre Vaixell. L´enhorabona i gràcies!

Saroula ha dit...

Muchas felicidades Sabina!
Es maravilloso. No quiero imaginarme la de horas que estuviste dedicándote a él, y te felicito por ello. En trabajos de este calibre se nota la pasión que llevas dentro. Tu trabajo minucioso no tiene precio; los detalles, vestuario, decorados... inceibles! Enhorabuena de nuevo y espero que nos sigas deleitando con tus videos.

L'ombra d'un somni ha dit...

Primer de tot, Sabina, la meva més sincera enhorabona pel teu treball.

Veure que encara hi ha alumnes que són capaços d'imprimir als seus estudis una passió com la que t'ha dut a fer aquest fantàstic curt, em fa creure que no hi ha res perdut i que, malgrat els mals averanys i les paraules de desànim que plouen per tot, encara tenim sobrats motius per creure, des de l'estudi del passat, en un futur més amable.

A mi també m'encanten els clicks, i algun cop he explicat a classe el món dels gladiadors amb ells. Per tant, et dono les gràcies per compartir aquesta petita joia i et demano permís per publicar-la en el bloc que tinc amb els alumnes.

Enhorabona de nou!
I des d'aquí et demano permís

Francesc Sánchez ha dit...

El treball es extraordinari, no solament per la seva creativitat i feina realitzada, sinó per l'amor a Roma que demostra, que 2000 anys després segueix guanyant batalles, malgrat els enemics que té.
M'he permès la llibertat de compartir l'enllaç amb diversos grups, especialment en el nostre.
Salutacions.
També vull aprofitar l'ocasion a la institució pel seu gran treball que està fent per la cultura clàssica.
Francesc Sánchez
www.arraonaromana.org

NURI ha dit...

Noia, ens treiem el barret amb aquest treball. A casa som afeccionats a la Història i l'Arqueologia, especialment de Roma.L'any passat vam visitar Pompeia i Herculà i també vam quedar fascinats. L'enhorabona per la feina feta.

Videocat ha dit...

Bon diumenge companys!

Moltes felicitats per aquest magnific curt!

Realment és molt complicat jugar amb aquests ninoters per fer un curt, ja que has de fer una infinitat de fotografies que han de ser el màxim de fidels les unes amb les altres per enllaçar-es...A més a més m'agradaria destacar el gran treball de composició de les escenes el muntatge dels espais...Una currada!

Felicitats per tot!
Cesc

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Gràcies, Francesc. Com ja he dit abans, per a nosaltres és molt il·lusionant que altres amants del món clàssic no vinculats a l´escola vulguin compartir amb nosaltres la seva feina i la seva dedicació en pro d´allò que tant estimem. Granet a granet es fa un desert.

Martí ha dit...

Hola a tothom!
M'he quedat del tot perplexe, és increïble el que es pot arribar a fer actualment amb la tecnologia. Realment les meves i merescudes,per complet, felicitacions per la Sabina, una feina execel.lent.
També m'agradaria dir que la selecció de la cançó està, també, molt ben triada. Manel, un grup boníssim al meu parè i que actualment està arrassant per tot el món. Moltes gràcies!
Tots junts disfrutem d'aquest blog gràcies a coses així!!

Marta Molgosa ha dit...

Hola a tothom!

Per començar felicitar a la Sabina per aquest treball, de veritat que m’ha agradat moltíssim, i gràcies també per dedicar una estona per aquesta entrada que l’he trobat interessantíssima!

Alguns companys i jo , l’any passat vam realitzar també un Stop motion, en una assignatura escolar, no tan complex com el de la Sabina però jo vull remarcar la paciència sobretot que s’ha de tenir alhora de muntar-ho , i jo amb aquest treball romà, m’he quedat fascinada!

Molta sort i felicitats Sabina!

Valete!

Alfons Pardo Vilaplana ha dit...

Hola!

El video està molt ben fet! M'han explicat en varies ocasions que el stop motion es una tècnica molt complicada però que te un resultat molt bo. Per altre banda, dir que és molt original fer un video amb playmobils(i molt divertit suposo)ja que és una joguina que molts tenim i se li pot treure molt partit.

Vale!

Guillem Fargas ha dit...

Moltes felicitats Sabins!

Crec que és una fantàstica representació d'aquest episodi històric, realment és una molt bona feina.

A mi el que m'agradaria destacar i trobo que és una descisió molt encertada és la tria del títol. Trobo que té molt significat el fet que segui "Que la terra et sigui lleu" i que els habitants de Pompeia morissin precisament sota ella (ni que fos en forma de lava).

M'ha agradat molt i crec que és molt original. Altra vegada, moltes felicitats!

Vale

Mayte ha dit...

La veritad és que al veure tal paràgraf de dimensions tant grans , he pensat que deuria ser un pal d'entrada. Però al començar a llegir, m'ha anat enganxant tal com enganxen les patates Lays. N'agafes una i és impossible no menjar-te'n una altra. M'ha agradat molt aquesta entrada, felicitats! A més és molt interessant i molt curiosa. El video és una cucada i els ninots són moníssims! Es veu un esforç de suor , llàgrimes i plaer rere d'aquest treball d'investigació.
Quina moneria més didàctica!

Ignasi ha dit...

Salvete!

La veritat és que trobo que és un molt gran treball, ja que comporta molta feina, molts fotogrames i una edició al darrera, ja desde l'ordinador, important.

Valete!

Enrique P ha dit...

Primer de tot felicitar a la Sabina per l'entrada, acaba de demostrar que la gent que no esta vinculada amb l'escola també aporta moltes coses aquest vaixell. Fer aquest curt amb aquest ninots com diu en Francesc es una currada impressionant, que així demostra que Roma importa a la gent jove avui en dia, i d'això fa ja 2000 anys i continua sent important com des de el primer moment, sincerament una gran entrada per l'entrada, i per el treball que hi ha darrere.
Vale!

Andrea López ha dit...

L'any passat també vaig fer un curt amb playmobils sobre l'estalvi de l'aigua. M'ho vaig passar molt bé però a la vegada va ser complicat. Aquest curt està molt treballat fins al més petit detall... FELICITATS!

FA

Charlene ha dit...

Salvete!
Quina gran idea és aquesta de disfressar, d'alguna manera, els ninots de Playmobil! A més, lo del stop-motion, personalment, a mi m'agrada molt i sé que a l'hora de fer-ho és molt feixuc... Com diu la Sabina, tens una mal d'esquena al fer-ho! Fer una foto i després mou-re una mica el ninot, i així tota l'estona.. buff, sí, que és bastant pesat, però bé, al final tot tens una sensació molt satisfactòria al veure el resultat final. M'ha agradat molt aquest vídeo ja que l'stop-motion (com he dit abans, em sembla molt graciós i m'agrada molt) dels ninots de Playmobil està molt ben fet i treballat. Moltes felicitats pel resultat!

Vale!

Marc Palau ha dit...

Salvete!
Primer de tot felicitar a la Sabina pel treball que ha fet. Jo se de primera mà ja que l'any passat a `plàstica ens van fer fer un video com aquest i que no és gens fàcil de fer, coordinar tots els moviments... i més amb playmobils i una bon argument com és en aquest cas romà per fer el treball. No és gens fàcil.

Valete!

Jordi Rojas ha dit...

Salvete,

Impressionant! He quedat fascinat per aquest vídeo. Em sembla que s'ha fet servir molta paciència i molt esforç, però sembla que ha valgut la pena. M'ha agradat molt!

Valete!

laura Calvo ha dit...

Primer de tot, felicitats Sabina! m'agradat moltissim aquest video.
Mare meva l'esforç que hauras hagut de fer i les ganes que hauràs possat, i es nota per als resultats.
Crec que ha sigut una entrada ja no elaborada ni curiosa que també sino més ven dit impressionant!
valete!!

Paula ha dit...

Sabina moltíssimes felicitats pel curt!
Es pot veure que hi ha un munt de treball darrere i crec que pel resultat val la pena! Des de el decorat a tot el moment que narra t'ha quedat fantàstic!
Una vegada més: felicitats!

sandra ha dit...

Moltíssimes felicitats Sabrina pel video, i el treball.

Sembla molt difícil i que has dedicat molt de temps, però aquests temps a donat resultats ja que a quedat un treball increïble.

Valete!