28 febrer de 2012

Habemus Papam



El passat novembre es va estrenar a la cartellera cinematogràfica la pel·licula Habemus Papam, dirigida pel cineasta italià Nanni Moretti. La història arrenca amb la mort d’ un Papa i amb la cerimònia que es duu a terme pel seu funeral. Tanmateix, la pel·licula pren força a partir del conclave on els cardenals han de consensuar l’elecció d´un nou pontífex. A la primera votació, cada cardenal triarà a l’atzar qualsevol altre candidat, per així evitar ser escollit. Això fa que s´alci cap al cel la fumata nera, la tradicional columna de fum negre que surt de la Capella Sixtina del Vaticà després de la primera ronda. Arribat el moment, més de la meitat del cos cardenalici es posarà d’acord per votar un únic candidat i evitar, d´aquesta manera, ser “l´afortunat”. La nova i definitiva elecció posa fi al conclave amb la coneguda fumata bianca, la fumerola blanca que va acompanyada per les paraules rituals llatines habemus Papam!, és a dir, “tenim un nou Papa!” pronunciades des del balcó de la Basílica de Sant Pere pel cardenal protodiaca. L´originalitat de la pel·licula, d´una comicitat reflexiva que és present en  totes les de Moretti, rau en el dilema que aquesta tria li causarà al nou Papa. Angoixat, presa del pànic i de l´ansietat per tanta responsabilitat, i després de provar-ho tot per desfer-se del nou càrrec diví (fins i tot assistit per un psicoanalista!), aconsegueix fugir de la Ciutat del Vaticà. Això és el que li fa veure que la felicitat no sempre és on la busques, sinó on la trobes. Aquest home cercava la felicitat en l’Esglèsia i creia haver-la trobat allà, però se n´ adona de la responsabilitat que comporta el càrrec davant els seus fidels i això provoca que es replantegi el que realment vol, una vida humil, apartada de l´opinió pública, que li permeti gaudir de les petites coses que ens ofereix l’ anonimat. Si teniu oportunitat de veure-la, passareu una bona estona i us farà pensar. Valete!

Meritxell Masana
1r Batxillerat




17 comentaris:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Txell, felicitats per l´entrada. A mi personalment m´agrada molt el cinema de Nanni Moretti i recordo molt especialment el seu "Estimat diari" que me´l va descobrir i fer estimar. I sí, estic d´acord amb el que dius, la felicitat la trobem allà on se´ns vol descobrir. Ens podem passar una vida perseguint-la i ella, si vol, ens farà ballar al so de la seva música. De vegades ens sorprèn a la cantonada més inesperada (afortunadament, si no, què avorrit seria viure!).

Mayte ha dit...

Felicitats per l'entrada, Meritxell!
La veritad és que estic totalment d'acord amb les teves paraules, buscant trobem el que no busquem i trobem el que voliem trobar en els racons menys inesperables, menys perceptibles, i més senzills.

Té molt bona pinta aquesta pel·lícula. M'agradaria veure-la!

meritxell ha dit...

Gràcies a tu Jordi per publicar-la, com ja deus saber m'encanta el món del cinema, i fer entrades com aquesta és tot un plaer, i més si aquestes porten un missatge tant important com aquest.
Així que moltes gràcies, un altre cop

Videocat ha dit...

Bones!

Felicitats Txell per l'entrada!

L'inici de l'entrada em recorda quan es va morir el Papa Joan Pau II i tota l'expectació que hi havia alhora d'escollir el papa actual. Després segons el que expliques a l'entrada ja comença a entrar-hi una mica de ficció.

Tinc curiositat de veure com Moretti introdueix aquesta comicitat que has comentat en aquest tema que sol ser seriós i admet poques distorsions! Tinc ganes de veure-la!

Fins aviat companys
Cesc

Jordi Rojas ha dit...

Bona entrada Meritxel!!

Realment la felicitat és un tema concurrent que l'home ha intentat trobar la fórmula i encara ningú ha trobat (CocaCola diu que sí). La filosofia, la religió, la ciència,... han intentat trobar-la, però encara és un misteri i crec que ho serà per molt de temps.

Quant al tema de la pel·lícula, no l'he vist, però tinc ganes de veure-la i conèixer a Moretti, del qual no he vist cap encara.

Valete!

Marta Molgosa ha dit...

Hola a tots!

Felicitats Meritxell per l’entrada, jo sincerament no e vist la pel•lícula però m’ha agradat com ho has explicat, i sobretot la frase que has dit: “Això és el que li fa veure que la felicitat no sempre és on la busques, sinó on la trobes”, de veritat que m’ha encantat, i m’ha entrat curiositat.

Jo comparteixo amb tu aquesta afició al cinema, m’agrada moltíssim les pel•lícules de tot tipus, però sobretot aquelles que tenen algun missatge que transmetre!

Enhorabona Meritxell!

Valete!

Yasmin ha dit...

Hola a tots!!

Felicitats Txell per l'entrada. Realment la moralina o rere fons que amaga la pel·lícula és magnífica. Jo penso que tothom s'hauria de moure en funció d'aquells petits plaers que porten a la felicitat.

Moltes persones no se senten a gust amb la seva vida ni amb allò que emprenen i simplement ho fan perquè els altres tenen una gran influència sobre ells.
Des del meu punt de vista viure és gaudir i pocs valoren el que és la felicitat, ni tan sols la busquen.

En el cas del film hi ha un debat més enllà de la felicitat que és el de trobar-la en l'anonimat. Aquest tema de persones il·lustres o "benvistes" o que tenen fama ens queda una mica lluny però deu ser com tot, que hi ha alguns que són feliços així i altres que potser els hi agradaria tenir menys "riqueses" i gaudir més de la vida, i tot i així no ho canvien: ja sigui per necessitat, per vici..
Davant de tot s'ha de ser humil.

Valete!!

Enrique P ha dit...

felicitats per l'entrada meritxell!
me'n recordo fa uns anys quan va morir el papa Joan Pau II i tota l'expectació que va agafar tant en el medi de la televisió com els tots els medis de comunicació, que va ser la primera noticia arreu del món. També va tenir molta expectació quan va nombrar al nou papa Benet XVI, m'han entrat moltes ganes de veure la pel·lícula de Moretti, gran recomanació d'aquesta entrada.
vale!

Ignasi ha dit...

Salvete!

Jo he pogut veure aquesta pel·lícula i, personalment, em va agradar, com a material cinematogràfic i com a la història que contè i té al darrera, per així dir-ho.
També felicitar a la Txell per aquesta entrada i aquest bon treball.

Valete!

Andrea López ha dit...

Felicito a la Txell per l'entrada de la pel·lícula. En un principi se'm va proposar fer aquesta entrada al vaixell, però la falta de temps i de compromís han fet que perdes la oportunitat. M'hauria agradat veure la pel·lícula però hi havia d'altres que em cridaven més l'atenció i que tenia pendents. Espero en un futur fer una entrada!
FA

Marc Palau ha dit...

Salvete!
Moltes felicitats a la Meritxell per l'entrada.
Jo personalment no he vist aquesta pel.lícula però si que n'he sentit a parlar recentment. En fan una bona crítica i la deixan força bé. I respecte el que heu comentat, jo crec que tot allò que busquem moltes vegades no ho trobarem però si que ens ajudara a trobar altres coses que potser no contavem amb torbar-les en el nostre camí.

Valete!

Charlene ha dit...

Salvete!
Voldria felicitar primerament a la Txell per haver fet aquesta entrada que el vaixell estava esperant des de fa bastants mesos. La veritat és que aquest tipus de pel·lícules religioses no m'agraden molt, però mai s'ha de jutgar una pel·lícula només per la trama! L'hauria de veure per poder dir la meva opinió i a veure que m'ha semblat. Llegint el text que la Txell ha escrit, he vist que parlava sobre la Capella Sixtina i és un lloc impressionant de veure ja que hi vaig anar fa un parell o més d'anys i és una de les coses que jo crec que s'hauria de poder veure abans de morir igual que la basílica de St. Pere. Bé, tot el Vaticà en sí, per que encara que sigui un dels països més petits del món (el més petit, diria jo) té moltes grans coses.
Un cop més moltes felicitats per l'entrada Txell i ja veuré la pel·lícula per dir-vos que m'ha semblat i si us la recomano o no!

Vale!

Laura Guillén ha dit...

Txell! Té molt bona pinta aquesta pel·lícula així que en quant pugui la veuré!

laura Calvo ha dit...

Meritxell!!
Moltes felicitats per l'entrada.
Personalment no he vist aquesta pel·lícula però si que m'agradaria veure-la perquè al llegir el text va omplert de curiositat.
enhorabona Txell!!

sandra ha dit...

Salvete!
Txell moltes felicitats per la entrada!
Te molt bona pinta la pel•lícula
L'hauria de veure per poder dir la meva opinió , però amb l'entrada sembla bastant interesant.
Vale

Alison ha dit...

Salvete!
Meritxell felicitats per aquesta entrada!
Jo personalment no e vist aquesta pel·lícula però sí que n'havia sentit parlar (fins i tot m'havien proposat veure-la, però en aquell moment vaig aprofitar per veure una altra). Tinc curiositat de veure-la i veure que m'espera en aquest món eclesiàstic amb el missatge de la felicitat.

Valete!

Thomas Walzl ha dit...

Salvete, al llegir la introducció que ens ha escrit la Maritxell i també després de haver vist el trailer, puc dir que tinc ocupada una tarde de diumenge, la pel·lícula no només té tota la pinta de ser bona i interessant sinó segur que se n'aprenen moltes coses del món del Vaticà, que és facinant i sobretot que és història!
Valete!