19 gener de 2012

Jàson i Medea, una història d´amor i desamor en deu imatges

Ara que amb els hel·lenistes de 2n hem acabat de llegir i comentar a classe la MedeaEurípides, us convido a reflexionar i a recapitular sobre aquesta història que, em sembla, us ha ben captivat. Us proposo que comenteu aquestes 10 imatges sobre el viatge de Jàson i els seus argonautes i la tràgica història d´amor que l´heroi viurà amb Medea, l´orgullosa i passional princesa de la Còlquida, fins al terrible desenllaç que tant va interessar al món de la tragèdia i, en especial, al dramaturg atenès. Poseu-vos a prova!




22 comentaris:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Amb aquesta entrada hem encetat una nova manera de fer allò que tradicionalment en diem examen. Una activitat d´avaluació a través de la xarxa, combinant imatges i recerca pels enllaços d´internet. Els vostres comentaris publicats seran la prova dels vostres coneixements. Cuideu l´ortografia i la sintaxi. Feliciter per la naturalitat amb què esteu treballant aquesta nova experiència

Laura Guillén ha dit...

Imatge 1:
En aquesta imatge podem veure el trajecte que fan els Argonasutes durant la seva aventura a la recerca del velló d'or.

Imagte 2:
En aquesta diapositiva es veu el moment en què Fineu l’endeví, després d’haver traït als déus revelant el seu secret als mortals, és doblement castigat: el primer càstig consisteix en quedar-se cec, el segon, en que unes harpies es mengessin la seva carn.

Imatge 3:
Aquí podem observar el moment en que Jàson, una vegada ha arribat a la Còlquida i ha dement al rei Eetes el velló d’or, aquest li diu que li donarà si abans passa dues proves: la primera consistia en junyir a uns toros monstruosos, la segona que, amb ells, ares un camp i sembrés les dents d’un drac. Doncs bé, aquesta imatge representa el moment en que Jàson, està traient les dents al drac per, després, sembrar-les.

Imagte 4:
En aquesta imatge, podem veure el moment en el que la na Argo, per fi, pot passar per les Simplègades. Les Simplègades són unes roques situades la mar Negre que xocaven entre si i, d’aquesta manera, impedien el pas als navegants. Els Argonautes poden passar a través d’elles ja que Fineu, el vell endeví dels dos càstigs, demana a Calais i Zetes (filles de Bòreas) que l’ajudin a deslliurer-se de les harpies, aquesta parella accepta amb la condició que ell, els ajudi a travessar aquestes pedres. Aleshores, Calais i Zetes persegueixen les harpies fins que deixen en pau a Fineu i Fineu els diu que vagin amb els Argonautes i llencin un ocell a traves de les Simplègades. Aquests, ho fan, però a l’ocell, se li cau una ploma de la cua mentre l’està travessant així que manen a la nau Argo, que ja que l’ocell ha perdut una ploma en l’expedició, la nau perdi una taula de la popa per poder travessar-les.

Imatge 5:
Aquí se’ns presenta la imatge de Medea matant als seus fills. Això ho fa quan Jàson, el seu marit, ha demanat matrimoni a l filla del rei de Corint. Ella, per venjança, decideix arruïnar la vida de Jàson i per fer-ho primer mata a la que havia de ser la seva futura esposa i després, perquè encara quedés més reduït a res, mata la única cosa que li quedava en el món, als seus fills.

Imatge 6:
Aquesta escultura representa el moment en que Jàson, després d’haver arribat a la Còlquida i gràcies a les ajudes de Medea, aconsegueix el velló d’or.

Imatge 7:
En aquesta imatge podem veure el moment en que els Argonautes arriben a Lemnos i es troben a una població només de dones. Això és degut a que aquestes, no feien cas als seus marits, aleshores, aquests, van morir d’avorriment. Quan arriben a la illa i es troben amb tanta dona sola, es perden entre elles i mentrestant, unes nimfes, captivades per l’encant d’Hilias, amant d’Hèracles, el rapten. El seu amant el busca per tot arreu en va, i mentre passa aquesta desgràcia, la nau Argo ja ha sarpat sense ells.

Imatge 8:
En la diapositiva podem observar el moment en que Argo, el pastor d’Hera, està construint la nau.
Argo els construeix al vaixell ja que Jàson, una mica abans, havia ajudat a Hera, metamorfosada en velleta, a travessar un riu, aleshores, la deessa li diu que sempre que necessiti ajuda, ella li ho oferirà. En aquest mateix episodi, Jàson perd una sandàlia.

Imatge 9:
Aquí podem observar el moment en que Jàson i Medea arriben a Creta i es troben amb Talos, un gegant que llença pedres a la nau Argo, aleshores, Medea, fa una de les seves pocions per a destruir-lo.

Imatge 10:
En la última imatge, observem el moment en que els Argonautes acaben d’arribar a Iolcos amb el velló d’or, missió que Pèlias, tiet de Jàson, demana al seu nebot per a poder salvar al seu pare. Quan arriben, però, el rei ja ha matat als pares de Jàson i aleshores, Medea, com a venjança, diu a les filles del rei que el facin trossets i que després, ella farà una poció màgica perquè revisqui més jove.

Alfons Pardo Vilaplana ha dit...

Aqui deixo els comentaris sobre les imatges:
2-La imatge numero 2 (ja que la 1 es la portada) representa en un mapa la ruta que van fer els Argonautes tan de anada com de tornada. Els Argonautes van sortir de Iolcos direcció el mar Negre, on van pasar per Lemnos (una illa grega poblada per dones), més tard per la mar Màrmara i per acabar al mar negre i a la Còlquida. Al marxar de la Còlquida, van fer una llarga volta: Van navegar per aigües del riu Danubi fins al mar adriàtic. Després van navegar per el Rin fins arribar al mar Itàlic. Van passar entre el estret que hi ha entre Itàlia i Sicilia i es van dirigir cap al nord d’Africa. D’allà van posar rumb al mar Egeu i van tornar a Iolcos.
3- La imatge 3 pot referir-se a les harpies, que son un essers mitològics amb cap de dona i cos d’ocell. Apareixen durant la anada cap a la Cólquida en una illa.
4- La quarta imatge representa Jáson agafant el velló d’or. Aquest va ser el motiu del viatge dels argonautes. A la imatge es pot veure a Jàson agafan el velló i enfrentant-se al drac (aquí representat com una serp) que el custodia. Per fer això, Jàson va nessesitar la ajuda de Medea.
5- La cinquena imatge mostra una fotografia de la nau Argos , probablement navegant per algun riu dels que travessa durant la tornada cap a Grècia (el Rin o el Danubi). Podem veure que la nau es l’Argos perquè te molts rems , uns 50. Aquesta foto probablement estigui treta de una de les pel•lícules que s’han fet sobre aquest mite. La nau Argos va ser tripulada per els herois mes il•lustres de Grècia (Hèracles, Perseu, Orfeu...)
6- A la sisena imatge podem veure un quadre de Delacroix on es veu a Medea assassinant als seus fills. Medea, néta de Hèlios, comet aquest crim tan horrible perquè es traïda per Jason, ja que ell la vol deixar per casar-se amb la princesa de Corint. Com a anotació, Medea i Jàson son a Corint perquè son expulsats de Iolcos. Medea se sent ferida, ja que sense Jàson se sent sola (es una dona Bàrbara) i no te oportunitat de retornar al seu país d’origen perquè va assassinar al seu germà, i el seu pare, Eetees, no permetria que Medea retornés. Medea decideix venjar-se de Jàson i comet una sèrie de atrocitats, i una de elles es matar als seus fills. Medea creu que els seus fills han de morir, ja que amb ells s’estableix un vincle entre Jàson i ella, i diu que s’ha de trencar. Medea afirma que ja que els seus fills han de morir, els matarà ella ja que els va infantar.

Alfons Pardo Vilaplana ha dit...

La segona part dels comentaris de les imatges:
7- A la setena foto podem veure una escultura de marbre de Jàson amb el velló d’or penjant del braç. Jàson es un heroi grec nascut a Iolcos. Jàson va ser predit per el oracle, ja que deia que un home amb una sola sandàlia destronaria al germanastre del pare de Jàson (ja que aquest germanastre va arribar al tro per la força). Aquesta predicció la fa perquè, quan Jason tornava cap a Iolcos, va veure una vella a la riba de un riu i la va ajudar a creuar-lo. Tot i que Jàson gairebé s’ofega, no va deixar anar a vella. Al arribar a la altre riba, la vella va resultar ser Hera. Jàson es va deixar una sandàlia mentres creaua, i d’aqui el fet de la predicció.
8- La vuitena imatge representa la escena de la tragèdia de Medea ,quan la princesa es posa el peple emmetzinat i la corona que l’hi regala Medea. Una part de la venjança de Medea es matar a la princesa, ja que si acaba amb la seva vida, Jàson no podrà entrar a la família reial de Corint cosa que es molt important per ell. La princesa de Corint es posa el peple i al corona i immediatament, el peple se l’hi arrapa al cos i li crema la pell i la corona esclata en flames. La princesa de Corint té una mort horrible. Creont, el seu pare, en un intent de salvar-la, la abraça i mort cremat amb ella. La imatge representa just el moment en que passa aquesta escena.
9- A la imatge 9 podem veure a Jàson i dos dels argonautes a bord de la nau, ja que podem veure la paraula ‘’Argo’’ amb caràcters Grecs.
10- La desena imatge representa a Jàson i Medea , probablement a la Còlquida. Aquesta imatge pot representar el moment que Jàson demana ajuda a Medea per aconseguir el velló d’or. Medea mitjançant els seus coneixements en arts màgiques, ajuda a Jàson sempre i quan ell prometi portar-se ‘la cap a Grècia, ja que Medea està perdudament enamorada de Jàson.
11- Aquesta imatge la podríem descriure com a ‘’Medea emmetzinadora’’ ja que representa el moment de la tragèdia on Medea prepara uns verins per enverinar el peple que li regalarà a la princesa de Corint, i així, matar-la

Guillem Fargas ha dit...

Ave!

Imatge 1: La imatge representa el viatge que van fer Jàson, juntament amb els argonautes, per arribar a la Còlquida i aconseguir el velló d’or i també la ruta que van haver de seguir en el seu viatge de tornada. La expedició va sortir des de Iolcos (a la Tassàlia, Grècia), va anar navegant per diferents illes gregues (Lemnos...) fins arribar a l’entrada del Mar Negre on va haver de superar les Simplégades (roques flotant que tancaven el pas al Mar Negre). Finalment van arribar a la Còlquida, on van aconseguir el velló d’or (no sense problemes). En la tornada van haver de fer un viatge més llarg, que els va dur a Itàlia, una mica endins d’Eurpoa i fins i tot a l’Àfrica. Després d’haver passat moltes aventures i d’haver superat grans perills (i havent perdut part dels tripulants, també), van aconseguir tornar a Iolcos.
Imatge 2: La imatge d’aquesta ceràmica representa el càstig que rebia l’endeví Fineu per haver desvelat els seus secrets als humans. Els déus no només l’havien deixat cec, sinó que l’havien obligat a conviure amb les Harpies (un monstre amb cos d’au i cap de dona) les quals robaven, embrutaven o feien malbé l’abundant menjar que Fineu es trobava servit cada vegada que anava a menjar. Gràcies als argonautes (Cálais i Zetes, fills alats de Bóreas el vent del nord), va ser alliberat del seu càstig (van aconseguir que les Harpies prometessin deixar-lo en pau) i ell com agraïment els va dir com passar les Simplégades sense patir cap dany.
Imatge 3: Aquesta imatge representa el moment en què Jàson aconsegueix robar el velló d’or. La serp que es veu en la ceràmica (que de fet era un drac) era l’encarregada de preservar el velló, però és adormida gràcies a les arts màgiques de Medea, filla del rei de la Còlquida Eetes (la mà que surt a l’extrem esquerra de la ceràmica deu ser seva). I aprofitant la vinentesa, Jàson aconsegueix obtenir el velló d’or.
Imatge 4: En aquesta imatge, la nau Argo està travessant les Simplégades. Com els va dir Fineu, en arribar a les roques flotants, els tripulants van deixar anar a un colom, i el van seguir. El colom només va perdre una ploma de la cua, i la nau només un petit tros de la popa. Des d’aquell moment, les Simplégades (les roques que tancaven l’entrada a la Mar Negra) van restar immòbils.
Imatge 5: L’escena representa el moment en què Medea està assassinant els seus dos fills. Això ho fa com a venjança a la voluntat de Jàson de deixar-la per casar-se amb la princesa (filla de Creont). Jàson al fer-ho, toca l’orgull de Medea i desferma en ella els ànims de venjança i de fer-lo patir. La manera que troba Medea de no ser ferida en el seu orgull és matar la promesa de Jàson ( i encara que no ho tingui pensat al seu pare també), seguidament matar els seus fills (encara que li dolgui sap que això farà patir molt Jàson, ja que aquest es quedarà sense ningú) i finalment fugir a Atenes.

Guillem Fargas ha dit...

Imatge6: Escultura de Jàson aguantant el velló d’or. Ell aconsegueix el velló d’or i escapar de la Còlquida gràcies a la intervenció de Medea, enamorada perdudament d’ell. Ell se l’enduu, però una vegada s’instal•len a Corint i tenen els fills, Jàson canvia de parer. Es vol casar amb la filla de Creont perquè, segons diu, vol assegurar un futur bo pels seus fills. Es mostra vanitós i desconsiderat amb Medea. És incapaç d’entendre el perquè Medea s’enfada amb la decisió que ha pres i es mostra també una mica misògin. A la vegada, al final de la tragèdia veiem a un Jàson confiat i un pèl ximplet ja que es deixa enganyar per Medea. Finalment també es pot veure que l’heroi estimava els seus fills i que realment la seva mort el fa patir.
Imatge 7: La imatge mostra just el moment en què el rei Creont està sent assassinat pels regals embruixats que Medea (a través dels seus fills a regalat a la princesa). Els regals que fa Medea són un peple, que al posar-te’l et va consumint la pell i no te’l pots treure i una corona que escup foc quan te la poses. La princesa, quan rep els regals se’ls posa sense dubtar-ho, i com és clar, mor. Creont, en un intent desesperat per ajudar-la, agafa el peple i també acaba morint al costat de la seva filla, és una part de la terrible venjança que Medea té preparada per Jàson.
Imatge 8: En la imatge es pot veure a Jàson a bord de la nau Argo, construïda per Argos. Amb aquesta nau de cinquanta rems van viatjar fins la Còlquida cinquanta herois de Grècia, entre ells hi havia Hèracles i Hilas, Càstor i Pòl•lux; Teseu, Orfeu, Peleu i Atalanta (la única noia). En el viatge per aconseguir el velló també van acompanyar Jàson el fill de Pèlies i el contructor de la nau Argos. De fet, el nom d’argonautes prové del nom del vaixell, ja que argonautes vol dir els mariners de l’Argo.
Imatge 9: Escena en la qual es veu a Medea i a Jàson parlant. Pel posat de Medea crec que es tractadel moment en què Jàson i ella discuteixen sobre si és correcte que Jàson l’abandoni per una altra o no. Aquesta escena, en la tragèdia, està plena de retrets mutus. Jàson arriba a dir que Medea no va fer res per ajudar-lo a obtenir el velló d’or, i quan ella es queixa que va matar el seu germà per ell i que ara li paga d’una manera poc honorable, ell li contesta que no va ser culpa seva que ella s’enamorés d’ell. En l’escena es veuen dos persones molt orgulloses i tossudes, incapaces d’escoltar les raons de l’altre i molt menys d’entendre-les. Després d’aquesta disputa Medea decideix com farà que Jàson pateixi com ella ho ha fet i com evitarà que s’atempti contra el seu orgull.
Imatge 10: És una imatge de Medea. En la història de Jàson veiem una Medea que és capaç de fer coses horribles per amor (com és assassinar el seu propi germà) i que també ho és quan es tracta de salvar l’honor i el seu orgull. Se’ns mostra com una persona enamorada però que no està disposada que la trepitgin. És maquinadora i sap com fer-s’ho en cada moment perquè les circumstàncies l’afavoreixin (fins i tot és capaç de matar el seu orgull durant un cert temps). Acaba duent a terme la seva venjança i encara que és desgraciada (perquè ha assassinat els seus fills), sent que ha fet el correcte perquè veu que Jàson pateix. L’orgull la mata.

Vale!

Clàudia ha dit...

2) Aquesta imatge fa referencia al viatge que van fer els Argonautes fins arribar a la Còlquida amb l’objectiu d’aconseguir el Velló d’or per tal de que Jàson pogués recuperar el tron que mereixia el seu pare (Èson). Èson era el rei de Iolcos fins que Pèlias (el seu germanastre) el va destronar i empresonar. Jason es va salvar i va ser criat pel centaure Quiró fins arribar a l’edat adulta, aleshores va emprendre un viatge cap a Iolcos per tal d’alliberar i recuperar el tron que pertanyia al seu pare. En arribar-hi, Pèlias li va dir que només li tornaria el tron si li proporcionava el Velló d’or, així que Jàson va fer construir la nau Argo i desprès de reunir uns 50 herois van anar a cercar-lo a la Còlquida, aquest mapa és el recorregut que van haver de realitzar durant el viatge.

3) En aquest gerro de ceràmica, hi ha la imatge de Fineu, un endeví cec que els Argonautes van trobar a Tràcia durant el seu viatge. Fineu havia estat castigat pels deus per haver rebel•lat als homes els seus secrets, no només l’havien deixat cec sinó que era turmentat per les Harpies (també apareixen a la imatge), uns ocells amb cap de dona que li embrutaven i prenien el menjar. La imatge mostra el moment en que les Harpies estan molestant a Fineu. Finalment, Fineu aconsegueix deslliurar-se dels turments de les Harpies gràcies a l’ajuda de Càlis i Zetes, dos dels argonautes, que les persegueixen fins que aquestes els prometen que no molestaran més a Fineu.

4) Aquesta imatge ens mostra el moment en que Jàson es ajudat per Medea per tal d’aconseguir el velló d’or, que es guardat sota la protecció del drac de Cadme. Medea ajuda a Jàson fent ús dels seus poders, aconsegueix adormir el drac i d’aquesta manera Jàson pot prendre-li el Velló.

5) En aquesta imatge hi ha la nau Argo, a punt de travessar les Simplègades, unes illes que dificultaven l’entrada al mar negre tot xocant entre si. Els Argonautes aconsegueixen superar-les gràcies a l’ajuda de l’endeví Fineu, que els va rebel•lar el secret desprès que Càlis i Zetes (fills alats de Bòreas, el vent del nord) l’ajudessin a deslliurar-se de les Harpies.

Clàudia ha dit...

6) Aquest quadre, mostra el moment en que Medea, víctima de l’orgull i la gelosia, esta a punt de matar als seus dos fills per tal de fer patir a Jàson. Medea se sent enganyada, ja que Jàson a incomplert els juraments que un dia li va fer i se sent utilitzada. Medea va trair a la seva família i a la seva gent lluitant per l’amor que sentia per Jàson, fins i tot va abandonar la seva terra per marxar amb ell. Però ara Jàson ha incomplert la seva paraula i vol casar-se amb la filla del rei sense tenir en compte quins són els sentiments de Medea. Aquesta no ho accepta i desprès de matar a la futura esposa de Jàson, vol prendre la vida als seus dos fills, per tal de deixar sol i sense descendia a Jàson però sobretot per tal de fer-lo patir com ella ho ha fet fins ara.

7) Aquesta escultura representa l’heroi Jàson desprès d’haver aconseguit el Vellò d’or gràcies a l’ajuda de Medea. Porta el Vellò recolzat sobre el braç. Per la postura dels peus, podem interpretar que es tracta del moment en que Jàson torna cap a Iolcos per tal d’oferir el Vellò a Pèlias i recuperar el tron del seu pare. Però en arribar descobreix que Pèlias li ha matat els pares i aleshores Medea prepara una terrible venjança per tal d’aconseguir la mort de Pèlias.

8)

9) A la diapositiva numero 9 hi podem veure els Argonautes fugint amb la nau Argo desprès que Meda esquarteri al seu germà petit Apsirt i en tiri els trossos al mar per tal que el seu pare (Eetes) perdi el temps recollint-los i abandoni la persecució dels Argonautes per tal que no marxin amb el Velló.

10) La imatge numero deu, mostra a Medea i Jàson. Medea esta preparant una de les seves pocions per tal d’ajudar-lo en algun dels seus conflictes. Probablement es tracta del moment en que ideen un pla per aconseguir venjar la mort dels pares de Jàson en mans de Pèlias.

11) En aquest quadre s’hi representa altre vegada la fetillera Medea fent una de les seves pocions, de fons hi podem apreciar la nau Argo.
Medea ajuda una quants cops a Jàson i als argonautes fent ús dels seus poders, com per exemple per superar les proves que Eetes els hi imposa a canvi del Vellò d’or.

Helena ha dit...

Hola tripulants! Aquí deixo els meus comentaris i reflexions sobre les diapositives d'aquesta entrada.

-En la primera imatge podem observar el recorregut que va fer Jàson per aconseguir el alliberament del seu pare i ajudar-lo a recuperar el tron, arravatat per Pèlias, el germanastre de Èson. Abans d’arribar a Iolcos, va passar per Lemnos on hi va trobar la reina Hipsípile, va travessar les Simplègades, va recórrer el Danubi, va voltar per Itàlia,...

-En la segona imatge podem veure ceràmica amb una imatge gravada. S’hi pot representar com les harpies li treien el menjar a l’endeví, castigant-lo per haver rebel•lat el secret dels déus als mortals. Càlais i Zetes (fills de Bòreas, vent del nord), van ajudar a Fineu ja que les Harpies li deixaven excrements al menjar que es disposava a consumir. Com a agraïment per haver espantat a l’harpia, Fineu els hi va dir com arribar al Mar Negre, passant per les Simplègades, unes roques que xocaven entre elles i que negaven el pas amb facilitat.

-En la tercera imatge hi podem veure una representació de Jàson intentant treure les dents del dragó per poder-les plantar, ja que era una de les proves que li encomanà Eetes, el pare de Medea i futur sogre, per poder aconseguir el velló d’or, portar-lo a Pèlias i alliberar al seu pare Èson.

-En la quarta imatge podem veure la nau d’Argo, construïda per Argos i capacitada per a 50 herois en els quals hi destaquen Teseu, Hilas, Hèracles, Zetes, Atalanta (la única dona),... Tots els tripulants que formaven part de l’Argo s’anomenaven argonautes. Amb aquesta nau van dur a terme el llarg viatge ideat per Jàson amb la finalitat de realitzar totes les tasques que li encomanaven per tal d’aconseguir l’alliberament del seu pare.

Helena ha dit...

-La cinquena imatge és un quadre pintat per Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix (Charenton-Saint-Maurice, França, 26 d'abril de 1798 - París, 13 d'agost de 1863), un pintor francès. És un quadre del 1838 en el qual hi ha representada Medea, amb una túnica vermella i el tors descobert. Aquest pintor juga amb la lluminositat de la imatge, destacant i ressaltant amb colors clars allò que és realment important al quadre, que en aquest cas seria Medea i els seus fills.
Aquesta imatge representa a Medea, una dona orgullosa, enduta pels sentiments, que és capaç de llevar la vida dels seus propis fills per castigar al seu amor, Jàson.
Es representada mirant cap a l’exterior, neguitejada per si ningú la veu a l’hora de dur a terme aquest infanticidi. Els nens, se’ls pot veure amb una postura de certa incomoditat i nuus.

-La sisena imatge es una escultura que es troba al Museu Thorvalsen a Copenhage. Aquesta escultura representa a Jàson amb el vetlló d’or. El fill d’Èson apareix amb una postura de confiança i es representat sense roba, amb un casc, una llança i el vetlló.
Primer va fer el model per a l’escultura, la qual va ser molt lloada per Antonio Canova, l’escultor més popular de la ciutat. Aquest va ser el primer èxit de Thorvaldsen. El 1803 va rebre l'encàrrec d'executar-lo en marbre per a Thomas Hope, un ric mecenes de les arts anglès. A partir d'aleshores, va tenir l'èxit assegurat.

-La setena imatge es un quadre que representa el caos que envoltava als personatges de l’obra d’Eurípides. S’hi reflecteix la la violència i el desequilibri del seu dia a dia.

-La vuitena imatge s’hi pot veure a nau anomenada Argo, representada d’un color cridaner, el vermell. També s’hi poden veure els argonautes i a Jàson que destaca per lluir un gran escut i un casc. L’actitud de Jàson en aquesta imatge és la d’un home segur d’ell mateix que marca el rumb sense por.


-A la novena imatge hi veiem a Medea i a Jàson. Medea es representada amb una vestit de color vermell, ben asseguda i posant verí en un got que té. En aquesta imatge Medea sembla una persona freda, que fa el que sigui per aconseguir el que vol. Jàson, el seu marit, representat amb una llança, està assegut al seu costat, mentre contempla els actes de Medea, sense aturar-la.


-I per últim, a la desena imatge hi veiem a Medea, representada per A.F Sandys (1866-1868). En aquesta diapositiva podem observar a Medea vertint el verí en un menjar per causar una mort. Acostumada per aconseguir tot el que vol, trepitjant a qui sigui, i creien que el fi justifica els medis. D’aquesta manera Medea es cava la seva pròpia tomba i es destrueix la vida.


Valete!

Yasmin ha dit...

Aquí deixo les meves respostes:

Imatge 1:
A la primera imatge es veu un mapa que representa el viatge de Jàson i els Argonautes a la recerca del velló d’or en una expedició marítima cap a la Còlquida. Aquests eren cincuanta i es varen embarcar a la nau Argos, es creu que aquesta té aquest nom perquè el seu constructor es deia Argos.
Jàson per formar la tripulació convocà als 50 herois de Grècia que acudiren coratjosos a la crida, entre aquests hi havia els bessons Càstor i Pòlux, Hèracles, etc.
El viatge el van emprendre des del Nord de Grècia, concretament a la Tessàlia, al cap de poc arribaren a l’illa de Lemnos , poblada per dones, ja que els seus homes havien mort degut a la poca atenció que els prestaven elles.
Allà van ser ben acollits per les lèmnies i la seva reina, tan cuidats estaven que es van oblidar de la seva missió, fins que l’heroi Hèracles els exhortà a partir.
Passat l’Hel•lespont van arribar a la Tràcia.
Allà van haver de demanar ajuda perquè els diguessin la manera de travessar les Simplègades, Fineu els va aconsellar la manera de passar aquelles roques enormes flotants que obrien i tancaven l’entrada.

Imatge 3:
En aquesta imatge podem apreciar a Jàson aconseguint el velló d’or, superant les dues difícils proves que li va posar Eetes( rei de la Còlquida i pare de Medea) amb l’objectiu de distreure la seva atenció i que no aconseguís el velló. Jàson va haver de munyir un brau i després agafar les dents del drac i plantar-les per la terra. Medea , però enamorada d’ell, el va ajudar a dur a terme la seva missió, i amb la seva màgia va matar els gegants que van sortir de la terra en plantar les dents del drac.
Imatge 4:
Aquesta imatge mostra un moment concret del viatge de Jàson i els Argonautes, en què van arribar a la Tràcia, allà van trobar a Fineu, un endeví a qui els déus havien imposat un càstig doble per haver revelat als mortals els seus secrets: no només l’havien deixat cec sinó que l’havien condemnat a viure turmentat per les Harpies.
Aquestes, foren perseguides per Càlais i Zetes, els dos fills de Bòreas, el vent del nord. Van perseguir-les fins a aconseguir el seu solemne jurament de deixar de fer patir Fineu.
Aquest, a canvi del favor, va aconsellar a Jàson i els Argonautes la manera de passar les Simplègades, unes enormes roques flotants que obrien i tancaven l’entrada a Lemnos.
Havien de llençar la nau Argo de manera que només va perdre una peça de davant, com havien provat abans amb les plomes.

Yasmin ha dit...

Imatge 5:
En aquest quadre de Delacroix es veu a Medea cometent l’infanticidi, la terrible atrocitat que va cometre degut al sentiment d’orgull i a la ira i la ràbia que li tenia a Jàson per haver-la traït i ultratjada. Medea mata als seus dos fills després d’haver matat a la princesa de Corint i futura esposa de Jàson i al pare d’aquesta i rei de Corint. El missatger li anuncia la desgràcia de la cort i aquesta a la cambra els talla el coll amb una espasa sense compassió. El corifeu vol entrar a salvar els infants aturmentat pels crits però ja és massa tard.

Imatge 6:
Aquesta escultura ens mostra un Jàson guerrer, victoriós perquè ha aconseguit el velló d’or gràcies a Medea, aquesta a traït la seva terra, el seu pare (rei de la Còlquida), i ha matat el seu germà Apsirt escampant-lo a trossos pel mar per desviar l’atenció del seu pare Eetes i així evitar que els persegueixi.
Medea s’ha deixat endur per Jàson ja que ha caigut en l’enamorament i aquest només la ha volgut per propi interès, ja ho veurem més endavant de la història.
Jàson, els Argonautes i Medea finalment arribaren a Iolcos i lliuraren el velló a Pèlias (germanastre de Jàson) perquè desempresonés i tornés el tron al pare de Jàson (Èson). Però aquest ja havia matat a Jàson.
Medea amb els seus poders va dir-li a les filles de Pèlias que el matessin enganyant-les, i axií va ser.

Imatge 7:
Aquest quadre ens mostra una etapa del viatge dels Argonautes, concretament quan arriben a Lemnos, una illa poblada per dones, ja que els seus homes havien mort degut a la poca atenció que els prestaven elles.
Allà van ser ben acollits per les lèmnies i la seva reina, tan cuidats estaven que es van oblidar de la seva missió, fins que l’heroi Hèracles els exhortà a partir.
Però en la imatge es mostra a Hèracles quan es va quedar a Lemnos per l’emmetzinament que els van produir les dones. Els argonautes continuaren l’expedició sense ell.

Imatge 8:
Aquesta imatge mostra el moment en que Jàson i els argonautes van lluitar per passar les Simplègades i van perdre una peça de la nau, en la qual està escrita el nom de la nau en grec.

Imatge 9:
Aquí podem apreciar el moment en què Medea enganya a Jàson amb les seves súpliques quan es desterrada pel rei de Corint. Aquesta afalaga a Jàson i a la seva nova esposa per evitar que la desterrin i així guanyar temps (un dia més) per a dur a terme els seus maldestres plans. Jàson li diu que li donarà una manutenció als seus fills i a ella si li demana, perquè així sigui menys dur l’exili. Aquesta li demana que no desterrin als seus fills sinó que els deixin viure a la cort i li demana a Jàson que supliqui a la reina de Corint en aquest aspecte.
A canvi li oferirà un ceptre d’or fi i una corona treballada a la reina de Corint mitjançant els seus fills. Així serà com l’enverinarà i acabarà amb la seva vida.
Imatge 10:
Aquesta imatge mostra una Medea emmetzinada posseïda per l’odi i l’orgull i preparant els verins amb els quals matarà als seus enemics.
Medea està molt dolorida i ella només reclamava els mateixos drets en les dones que en els homes. Jàson la ha ultratjat i la ha traït, i ella enamorada d’ell va traïr als qui de veritat l’estimaven, ara se n’adona i sent odi i amor per Jàson. Ara, li vol fer mal, deixant-lo sol en aquest món.

Valete!!

Martí ha dit...

Salvete, aquí el meu exmanen:

Imatge 1:
Aquest mapa que podem veure, és el mapa que va utilitzar Jàson segurament per aconseguir el velló d’or. Hi ha un traçat amb una línia, a sobre del petit mapa, en el què ens indica el recorregut que va fer Jàson i tota la seva tripulació amb l’Argo, el vaixell construït per Argos en el qual hi havia 50 rems, on cada rem corresponia a cadascun dels Argonautes que formaven part de l’aventura.

Imatge 2:
En aquesta segona imatge observem a les Harpies molestant a Fineu. Fineu era un home que vivia a Tràcia, on els déus l’havien castigat per haver dit coses que eren mentida, era cec i vivia al voltant de Harpies, aus monstruoses amb cap de dona, que només es dedicaven a fer-li la vida impossible. Com es pot veure en la imatge, roben a Fineu, i en altres ocasions li tirant excrements i fan diverses accions per perjudicar-lo. Quan els argonautes passant per Tràcia, Calàis i Zetes, dos tripulants de la nau, ajudaran a Fineu perquè aquestes monstruositats no el molestessin més; a canvi, Fineu va explicar que per travessar les Simplegàbles havien de fer-hi passar primer un colom blanc, si aquest les travessava, seguidament ho podien fer ells.

Imatge 3:
En aquesta imatge observem a Jàson recollint el velló d’or. Abans de poder aconseguir-lo Eetes, rei de Còlquida, va ordenar que Jàson domestiques uns toros rugits d’ira i que amb aquests, havia d’abonar una terra i plantar-hi unes llavors. Jàson va complir tots els requisits que li havia imposat Eetes, però va ser gràcies a Medea, filla de Eetes, que s’havia enamorat de Jàson, la que va ajudar-lo en tot allò que fos possible perquè puguès aconseguir el velló d’or.

Imatge 4:
En aquest fotografia, d’alguna de les dues pel.lícules fetes sobre el mite de Jàson i els Argonautes, observem com els argonautes (tripulants de l’Argo) remen en força per poder travessar les complicades roques que es mouen pel mar, les Simplegàbles. Els tripulats, segons el que diu el mite, aconseguiren travessar les Simplegàbles, tot gràcies a Fineu.
Abans d’arribar aquestes complicades roques, l’Argo i els seus tripulants passaren per Tràcia on trobaren a Fineu. Aquest personatge era castigat pels déus per diferents motius, era cec i tenia sempre el seu voltant Harpies, monstruoses aus amb cara de dona. Càlais i Zetes, dos tripulants de la nau, ajudaran a Fineu perquè aquestes monstruositats no el molestessin més; a canvi, Fineu va explicar que per travessar les Simplegàbles havien de fer-hi passar primer un colom blanc, si aquest les travessava, seguidament ho podien fer ells. Això van fer, el colom només va perdre una ploma i ells seguidament passaren amb la nau.

Imatge 5:
En la cinquena imatge observem a Medea aniquilant els seus fills. Aquest fet es va produir perquè Jàson es va separar de Medea i va decidir passar el que li quedava de vida amb la filla de Creont. Quan aquests dos s’anaven a casar, Medea plena d’ira, va enviar una túnica i una corona a la filla de Creont com a regal. Aquesta es va posar els dos regals i automàticament morí. Creont, trist, va tocar la seva filla morta i també morí. Jàson molt enfadat va anar a veure Medea per demanar-li explicacions. Medea estava farta d’ell i li va dir que també mataria els dos fills que havien tingut ells dos en el seu matrimoni. Ell va suplicar que no ho fes, però ella ja n’havia pres una decisió. Va matar els fills i Jàson va quedar en plena sol•licitud.

Martí ha dit...

Imatge 6:
En aquesta escultura de Jàson exposada el museu Thorvalsen, podem observar a Jàson acte seguit d’haver aconseguit el velló d’or, està content i orgullós del que ha aconseguit. El seu braç dret aguanta el velló d’or, i amb el braç esquerra recolza la seva poderosa espasa a l’espatlla, que li ha donat tantes alegries. L’objectiu de Jàson segons coneixem, era retornar el regne de Iolcos al seu pare, Èson, que havia estat destronar per Pèlies, el seu tiet.

Imatge 7:

Imatge 8:
En aquesta imatge hem pogut observar la part de la proa del vaixell com Jàson guia a tota la seva tripulació cap al recorregut que creu adequat. Podem interpretar també que la persona que està davant seu és la indicada en donar un cop a un tambor i, cada cop que li dona un cop al tambor, els argonautes han de remar. Aquesta imatge es repetia en centenars d’ocasions ja que sempre estaven navegant per arribar on volien.
En el vaixell podem observar com estàescrit el nom en grec, Argo, un vaixell construït per Argos, un arquitecte grec.

Imatge 9:
Aquesta imatge trobem a Medea elaborant alguna poció perquè Jàson pugui domesticar els dos toros furiosos de Còlquida. Veiem que Jàson va vestit de guerrer i està en procés d’aconseguir el velló d’or. Medea sempre tenia fama de maga i emmetzinadora, per aquesta raó va ajudar amb les seves virtuts a Jàson perquè pogués aconseguir el velló d’or. Medea l’ajuda perquè s’ha enamorat d’ell.

Imatge 10:
En aquesta última imatge observem a Medea, enfeinada preparant póssimes pera matar a la filla de creont, a través de la túnica i la corona abans de que es casi amb Jàson. Aquest quadre ens vol fer veure que Medea era una persona emmetzinadora, manipuladora, i que tot allò que es proposava ho acabava aconseguint finalment.

Valete!

Videocat ha dit...

Jason i Medea, una història d’amor en 10 imatges.

Diapositiva 1

Aquesta diapositiva traça el recorregut que va fer la nau Argo a la recerca del velló d’or. Al llarg d’aquest recorregut els seus tripulants van patir una sèrie d’entrebancs, d’entre els quals la parada a una illa on els seus tripulants son seduïts per una colla de dones, acusades de matar els seus marits, o trepidants combats amb essers estranys...

Diapositiva 3

En aquesta imatge, Jason aconsegueix al velló d’or després de vèncer la bèstia ferotge que el protegeix, protegit de les seves flames per una poció amb la que meda cobreix el seu cos.

Diapositiva 4

En aquesta imatge, dedueixo que pertany algun fotograma de la pel•lícula “Jason i els Argonautes”, es veu la nau Argó, amb tots els seus tripulants a l’interior, entre ells destacaven Orfeu, Càstor, Pòl•lux, Peleu, Hèrcules, Teseu, Laertes, Atalanta...

Diapositiva 5

En aquest quadre d’ Eugène Delacroix, pintat l’any 1838 i titulat Medea furiosa (Médée furieuse), es veu Medea en el moment que mata els seus fills presa per la desesperació que li comporta l’abandonament de Jason per casar-se amb la filla de Creont. En mira el quadre, a simple vista, la figura de Medea provoca una sensació estranya. No saps ben bé si té la intenció de protegir els infants o d’agredir-los fins a la mort amb la daga que empunya. Hi he donat unes quantes voltes i he deduït que aquest fet pot estar intencionat, perquè segons es pot entreveure al llibre original d’Eurípides, a través d’algun monòleg de Medea i recordo que també ho vàrem comentar a classe reflexionant sobre l’obra, Meda opta per matar els fills per venjar-se de Jason però també per protegir-lo d’un futur nefast en un reialme totalment hostil a la figura dels dos joves que, manipulats per Medea, van entregar els presents a la filla de Creont que li van causar la mort. L’escena en el quadre succeeix a dintre una gruta fosca, tant fosca com la tragèdia que l’envolta.

Diapositiva 6

Aquesta escultura pertany a la figura de Jason, heroi de la mitologia grega, amb el velló d’or a la mà. El seu pare era Esón, rei de Iolkos, fins que el seu germà Pèlies el va desterrar. Pèlies, a través de l’oracle va veure perillar el seu tro i aquest fet va ser el que va portar a Jason a la recerca del velló d’or.

Diapositiva 7

No he sabut interpretar gaire bé la imatge, però ma suggerit un moment de dol, el qual tota el reialme de Corint plora la desgràcia que acaba de succeir.

Diapositiva 8

Aquesta imatge és una representació de la nau Argo en el moment de la seva construcció, sota les instruccions d’Atena, amb la qual Jason i els argonautes van emprendre el viatge des de Iolkos en busca del velló d’or. La nau, va ser construïda per Argos i batejada a honor seu i durant el viatge dels argonautes va ser especialment protegida per Hera.

Diapositiva 9

En aquesta diapositiva es pot percebre l’ajuda que Meda ofereix a Jason perquè pugui superar tots els entrebancs de cara a aconseguir el velló d’or. Podem interpretar que es tracta del moment en el que ella està preparant una poció amb la qual Jason s’haurà d’untar el cos per ser invulnerable a les flames del drac que protegeix l’article preuat que l’heroi busca. En aquesta escena es veu palès l’amor que sent la noia en vers Jason, ja que per ajudar-lo traeix la seva pàtria i la seva família

Diapositiva 10

En aquest quadre de A.F. Sandays, es pot veure l’art de meda pels afers màgics, la seva habilitat per la bruixeria que empara en nombrosos cops durant la seva vida. En aquest cas, tenint en compte el tema del que estem parlant, primer de tot per ajudar a la fugida de Jason i posteriorment per venjar-se de la mala passada que l’hi ha fet. La cara que Medea posa en aquesta diapositiva és una cara d’horror, de trastorn, de bogeria, per tant podríem interpretar que pertany a l’escena en la que esta preparant la metzina necessària per cometre el seu primer “crim” al reialme de Corint, matar a la filla de Creont i futura esposa del seu marit, Jason.

Fins aviat companys!
Francesc Giró

Helena ha dit...

Com bé s’ha dit a la presentació anterior de l’entrada, els alumnes de 2n de Batxillerat hem llegit Medea d’Eurípides.

Primer de tot m’agradaria esmentar el fets històrics que va viure l’autor i comentar alguns trets característics.

Eurípides va coincidir amb l’època de la il•lustració sofística i el lideratge d’Atenes sobre Grècia. També va ser un testimoni directe de l’evolució de la democràcia atenesa des de l’època del màxim esplendor fins als conflictes de la guerra del Peloponès.


Alguns dels seus trets més característics són:

-Utilització de figures mitològiques (en aquest cas Jàson, Medea, Egeu, Creont, Hèlios i Cipris (Afrodita))

-Analitza a fons la psicologia dels personatges (Reflexions/Contradiccions que fa Medea amb ella mateixa i busca el recolzament del públic sobre el personatges en certes ocasions de l’obra)

-Llenguatge senzill (s’assembla a la prosa)

-Ús del pròleg (En el cas de Medea protagonitzat per la Dida que ens anticipa i presenta a través de la paraula situacions que més endavant es produiran)

-Ús del deux ex machina (En el cas de Medea a l’estàsim V quan apareix la filla de Eetes dalt d’un carro tirat per dragons alats)

Helena ha dit...

Per acabar, vull explicar alguns dels possibles sentiments que senten alguns personatges durant l’obra i destacar el significat dels comentaris que sovint, amb la lectura es passen per alt.



PRECEPTOR:

“Les antigues aliances cedeixen a les noves” (pàgina 44)
-Atac a la política atenesa.

DIDA:

“¿Què farà una ànima orgullosa, difícil de dominar, mossegada per la dissort?” (pàgina 45)
-L’orgull porta a la destrucció.

“Les passions dels sobirans són terribles; acostumats a obeir poc i manar molt, difícilment canvien l’orgull” (pàgina 45)
-Crítica a la política atenesa.


MEDEA:

“M’estimaria tres vegades més estar dreta a la vora d’un escut que no pas parir una sola vegada”. (pàgina 50)
-Eurípides reflexa el pensament d’una dona valorant-se al mateix nivell que un home. També dona a entendre (al pensament d’aquella època) que la dona és capaç de pensar per si mateixa, capaç de valorar la vida i capaç de reflexionar. Amb aquest comentari, Medea ens està dient que intercanviaria el seu paper.

“Si descobreixo un camí, algun mitjà per tal que el meu home pagui el càstig d’aquests sofriments ...” (pàgina 51)
-Medea vol fer mal a Jàson. Un acte estrany i impensable en aquella època, per això Eurípides va ser acusat de feminista.

Helena ha dit...

JÀSON:

“Xerrameca desassenyada” (pàgina 62)
“Eros, amb els seus dards indefugibles, et va forçar a salvar la meva persona. (...) De totes maneres em vas ser útil, i això no em sembla malament. (...) Tu has rebut molt més que no pas em vas donar.” (pàgina 62)

-Jàson li retreu a Medea que va ser ella la que es va enamorar d’ell, ella té la culpa per haver-se cegat. Aquí es pot veure com Jàson juga amb els sentiments de Medea i la indiferència de fer mal a la seva esposa.

“Et demostraré, que he estat savi, assenyat i un gran amic per a tu i per als meus fills” (pàgina 63)
-Jàson li retreu que no el tracta com l’hauria de tractar, que ell ha fet moltíssimes coses per Medea i que ella no ho sap veure.

“Arrossegant tantes desgràcies irreparables, ¿quina ocasió més reeixida podia trobar que casar-me amb la filla del rei, essent un desterrat com era?” (pàgina 63)
-Jàson confessa tranquil•lament que es va casar amb Medea per qüestions d’interessos.

“No, no ho he fet pas per allò que et turmenta, per enuig al teu llit, ferit pel desig d’un nou matrimoni, ni per l’afany de competició en la procreació de mainada” (pàgina 63)
-Indiferència de parella per part de Jàson.
Amb tots aquests comentaris de l’episodi II, Jàson dona per valida i coherent una acció poc ètica i pretén mostrar que el que fa està bé per desorientar a Medea. La utilitza i li fa mal psicològicament.
Crec que hi ha maneres i maneres de dir les coses i Jàson ho fa de la pitjor manera possible. S’ha de tenir més tacte, no per quedar bé, sinó que és una qüestió d’empatia.


CORIFEU:

“Jàson, has adornat el teu discurs amb traça. Això no obstant, em sembla que, encara que parli contra la teva opinió, no has actuat amb rectitud.” (pàgina 64)
-Corifeu, amb aqueta aportació enmig del diàleg entre Medea i Jàson, dona força a Medea, recolzament. Crec que és molt important ja que ajuda a Medea a que no se senti culpable per les paraules que Jàson li dedica, ni dubtosa sobre el què ha fet i el què no ha fet. Per molt clares que tingui les idees, Medea està enamorada de Jàson i tot el que ell li digui per a ella és molt important. Crec que quan Jàson li retreia tot un seguit de coses, Medea ha pensat en la possibilitat de què ell tingués la raó (encara que no la tingués) – Eros es representat amb un vel als ulls.


EGEU:

“¿I qui li dóna la filla? Acaba les teves explicacions.” (pàgina 71)
-Egeu impacient no dóna gaire importància a Medea, però sí a temes relacionats amb tenir fills, ja que ell té dificultats en aquest tema.

I tamé comentaris de la pàgina 71 com per exemple:

“Era comprensible que tu estiguessis afligida, dona”, “Tampoc ho aprovo”, “Tal com dius, és un malvat”
-Tots aquest comentaris semblen dits perquè toca. Jo no denominaria a Egeu com amic de Meda (a la pàgina 69 es tracten literalment com a tal), ja que no mostra gens d’empatia.



Valete!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Helena, la teva aportació a la lectura de "Medea" és molt generosa i interessant. Gràcies per la teva contextualització i les teves cites i comentaris. T´ho agraeixo molt i t´animo a seguir treballant així.

Martí ha dit...

Salvete!

En la imatge número 7, que és la que em va faltar per comentar a l'examen, podem observar el moment en què el rei Creont és assassinat. Aquest va ser mor pels regals que li havia oferit Medea a la filla de Creont, a través dels seus fills. Els regals que fa Medea són un peple, que quan te'l poses et va consumint la pell i no te’l pots treure i també, una corona que extreu foc quan te la poses. La princesa, filla de Creont, quan rep els regals se'ls posa tota contenta, els regals fan la reacció maligne i la princesa queda morta. Més tard, Creont, intenta salvar a la seva filla i també acaba perjudicat per les reaccions dels regals i acaba morint.

Valete omnes!

Paula ha dit...

Diapositiva 2: Podem veure el viatge que van fer Jàson i els argonautes (que eren els grans herois de Grècia com Hèracles, Helias i els bessons Càstor i Pol·lux) per aconseguir el velló d'or. Anaven muntats en la nau Argo la qual havia creat Argos. Aquesta nau duia 50 rems, tans com argonautes. Durant aquest viatge passen per Lemnos (una ciutat només de dones) Hel·lespont, Tràcia (on van trobar a Fineu, un endeví castigat pels deus) fins arribar a la Còlquida on Jason va aconseguir el valló d'or.

Diapositiva 3: en ella i podem veure com les Harpies molesten a Fineu, un endeví que vivia a Tràcia i havia estat castigat pels deus després d'haver revelat als mortals els seus secrets. Com a càstig l'havien deixat cec i estava condemnat a ser turmentat per les Harpies que li prenien i embrutaven amb excrements els aliments que s'anava a menjar cada dia. Per sort dos dels argonautes, Càlais i Zetes van aconseguir que aquells monstres amb cap de dona i cos d'au el deixessin en pau.

Diapositiva 4:observem el moment en que Jàson aconsegueix el velló d'or desprès de complir les dues proves que Eetes el rei de la Còlquida li posa amb l'ajut de Medea, la filla del rei, que coneix d'arts màgiques. Les proves consisteixen en junyir dos toros ferotges que respiraven foc amb peülles de bronze i arar un camp i sembra-hi dents del dragó de Cadme amb ells.

Diapositiva 5: és la nau Argo, construïda per Argos. Amb els seus 50 argonautes, herois grecs i comandada per Jàson.

Diapositiva 6: Podem veure el moment en que Medea mata als seus fills, amb el propòsit de fer sofrir a Jàson, ja que l'ha abandonat per una princesa (filla de Creont). Posa per sobre de tot el seu orgull ferit com a dona.

Diapositiva 7: en aquesta imatge hi veiem una escultura de Jàson, amb el velló d'or a una mà i a l'altre i du una llança. Jàson era el el fill del rei Èson, el qual va ser destronat i empresonat pel seu propi germà Pèlias. Jàson va poder escapar i va ser educat pel centaure Quiró. Despès va tornar a recuperar el tró i de camí es va guanyar els favors d'Hera. En arribar a Iolcos el seu oncle li va dir que li cediria el tro si li duia el velló d'or. I aquí va començar l'aventura de l'heroi.

Diapositiva 8: en aquesta imatge podem veure el moment en que a mort la princesa i filla del rei Creont. Passa desprès de que Medea hagi enviat els seus fills amb un peple i una corona que, com he dit, duen a la mort a la princesa i desprès al rei ja que al abraçar-la es cremen els dos.
Aquesta és una de les venjances de Medea per a Jàson, ja que s'havia casat amb la princesa sense dir-li res, li havia ferit l'orgull.

Diapositiva 9:Podem veure la part davantera de la nau argo, a la punta i veiem escrit el nom del vaixell. Hi ha diversos argonautes, poden ser Càstor, Pól·lux, Hèracles, Orfeu, Càlais, Zetes, Acast, Helas, Teseu i al fons sembla que hi hagi Atlanta, l'única dona que es va embarcar en el viatge.

Diapositiva 10: podem veure una escena en que Medea està fent una de les seves pocions, ja que sap d'arts màgiques, acompanyada per Jàson. Medea al enamorar-se de Jàson l'ajuda en tot el que pot mentre ell busca el velló d'or a canvi ell se l'emporta a Grècia, durant el viatge ella esquartera el seu germà ja que el seu pare els persegueix i així perd el temps recollint les parts dels seus fills.

Diapositiva 11: Medea era una especialista de les arts màgiques. Per matar a la nova dona del que havia sigut el seu marit i pare dels seus fills crea uns ornaments perquè els seus fills, encara vius, li entreguin. Això serà només l'inici de la seva venjança cap a Jàson. Una relació amor odi constant que els portarà a la desgràcia als dos.

Enrique P ha dit...

Salve! felicitar als meus companys de segon per la tan bona recerca d'aquest amor, jo he fet una petita recerca sobre aquest gran amor i he trobat que la infal · lible fletxa de Cupido va ferir el cor de la verge Medea. I Jàson l'estranger que demanava l'impossible, va prendre en compte el seu objectiu: ell havia vingut a buscar el Vellocino d'Or
Però si la jove va entregar el seu cor al foraster, el rei Aetes, el seu pare va tancar en canvi els seus llavis, negant el tresor: estava furiós per la gosadia de la comanda. I de no haver estat per la intervenció de Medea, hauria manat matar tots els grecs. Però en sentir la dolça veu de la seva filla, i veient cremar en els seus ulls una brillantor estrany, va prometre cedir el Vellocino.
El cap dels Argonautes havia de primer (així va parlar el rei) passar dues proves de valentia: la primera consistia a subjugar dos enormes toros que deixaven anar foc pels nassos. La segona, llaurar el camp i sembrar dents de drac: de l'estranya sembra naixerien gegants armats que l'heroi hauria enfrontar.
Medea coneix les intencions del seu pare i es aterreix de perdre aquell amor acabat de néixer. Amb la por ve la desesperació, sense ella, Jàson no ha de sobreviure. Però si li ajuda trairia el seu pare i la pàtria. Al final venç l'amor. Cerca a Jàson i li ofereix ajuda. El promet dur-la a Grècia i fer-la seva dona. Les promeses d'un etern amor s'esvaeixen els dubtes de Medea. Les mans de Medea protegeixen el cos de l'estimat amb una poció màgica, que el fan invulnerable al foc i al ferro.
Però el rei tot i que ell pas les dues proves, no cedeix el Vellocino d'Or Encara vol veure els navegants morts ia la nau Argo en flames. Novament l'amor ve a ajudar Jàson. Medea prevé l'heroi sobre els plans del rei i el porta fins al bosc on hi ha el Vellocino. El drac que el vigila, amanyagat per Medea, a poc a poc es dorm. I mans estranyes s'apoderen del tresor.
Perseguits per Aetes, Medea i Jàson busquen refugi en Argo. Són feliços. Cadascú ha aconseguit el seu objectiu: ell té el Vellocino d'Or, ella acarona una promesa d'amor etern. I desprès d'aquesta recerca he trobat una història d'amor preciosa.
VALE!