19 desembre de 2011

Lilium


A propòsit de les entrades de la Laia i de l´Alfons, sembla que hem trobat un autèntic fil d´or clàssic…

Elfen Lied és un manga creat per Lynn Okamoto per a una sèrie d’ anime dirigida per Mamoru Kanbe i adreçada a un públic adult. Aquest manga-anime tracta sobre unes criaturas anomenades diclonius, que són una mutació de l’ésser humà amb banyes i una violenta reacció cap a la resta dels humans.

La història, sense explaiar-me massa, s´inicia quan una noia de nom Lucy aconsegueix escapar d’unes instal·lacions on es duen a terme experiments científics amb ella mateixa i altres humans. Poc després de la primer escena, se´ns revela que Lucy és una diclonius; una de les més fortes mai creades. En la seva fugida, però, cau per un penya-segat i se la dóna per morta. Al dia següent, Kota, un noi que passeja per la platja troba Lucy inconscient i malferida i se l´endu a casa seva… Quan desperta, és una nena ingènua i dolça que només sap pronunciar una paraula: “nyu”. Així doncs, en Kota la bateja amb aquest nom. Comencen a succeir coses al voltant de Nyu i Kota, i la veritable naturalesa assassina de la noia es manifesta esporàdicament, posant en perill fins i tot la vida dels seus amics…

La sèrie d’ anime s’obre amb una música de piano molt relaxant i suggerent interpretada per una extraordinària veu femenina d’ òpera que ens apropa a la naturalesa dolça i ingènua de la Lucy. La lletra, i aquí està el quid de la qüestió, està en llatí. La peça s´anomena Lilium lliri, símbol de la puresa i la innocència –encara que aparents- de la protagonista-. Cal dir que la bellesa de l’inici no és només musical sinó també visual, perquè durant tota la presentació van apareixent els personatges de la sèrie evocant algun quadre de Klimt (com, per exemple, El Petó, en la imatge que veieu) i estan perfectamente aconseguits.

La lletra fa així:

Os iusti meditabitur sapientiam
et lingua eius loquetur iudicium.
Beatus vir qui suffert temptationem,
quoniam cum probatus fuerit
accipiet coronam vitae.

Kyrie, ignis divine, eleison.
O quam sancta,
quam serena,
quam benigna,
quam amoena,
o castitatis lilium.



Sempre he pensat que la lletra de la primera estrofa fa referència als homes que en nom de la ciència han manipulat la vida i els gens de persones innocents per crear-ne monstres, caient en la seva pròpia trampa i pecant de supèrbia (aquella hybris grega que ens és tan familiar, oi?). En contrast, la segona estrofa –segons el meu parer- fa referència a tots els que han patit les conseqüències dels excesos que han comès aquests homes en una clara referencia a Nyu/Lucy, de les poques que arriba a plantejar-se el que li han fet i quins foscos motius hi ha rere això…, ella era el lliri innocent, del qual ara només en queden uns quants pètals.

Algú ens pot traduir la lletra? Al fil del que he comentat abans, què en penseu de l´actitud arrogant d´aquells que poden arribar a transgredir les lleis de la naturalesa? Coneixeu algun quadre de Gustav Klimt de temática mitológica?

Geanna Marín
1r curs del Grau de Filosofia de la UB

20 comentaris:

Salina Jaime ha dit...

Bonees!
la trdaucció fa mes o meny així:
La boca del just parlés saviesa,
I la seva llengua parlarà el judici.
Feliç l'home que suporta la temptació,
per quan ho intentava, es
rebrà la corona de la vida.

Senyor, foc diví, eleison.
Oh, quin sant,
que serè,
de classe,
Quina agradable
O Lliri de castedat

Crec que és molt cruel transgredir la llei de la mare naturalesa, fer experiments amb els humans per intentar aconseguir una raca superior, o una millora de la espècie humana és molt cruel, crec que no s'ha de alterar rés, només viure la vida com millor la sapiguem.
Conec un quadre de Gustav Klimt que va relacionat amb la mitologia, s'anomena "Danae", una història fantàstica de una dona que la tanquen i gràcies a Zeus, que, transformant la ducha o la pluja en or, la va deixa enbarasada de Perseu.

Valete!! :)

Martí ha dit...

Salve!
Jo fa uns anys seguia aquesta sèrie. S'ha de dir que la mirava quan no era apta per mi i potser per alguns segueix sense ser-ho.
La veritat és que sempre l'he trobat realment estranya i qui l'hagi inventat ha de tenir una ment potser una mica difícil de comprendre.
La lletra és una mica difícil de traduir.
Crec que segons fins a quin punt s'arriba a manipular el genoma humà pot ser acceptable.
Si arribem fins al punt que es creïn éssers amb capacitats especials que els faci ser marginats de la societat, llavors no es pot acceptar.
No conec cap quadre de Gustav Klimt però tot i així ara en buscaré algun exemple per poder entendre el que vols explicar-nos.
Valete!

Alex Molera ha dit...

Salve!
Aquí deixo al meva traducció:
La boca del justo meditará sabiduría
y su lengua dirá su juicio.
Bendito sea el hombre que resiste a la tentación,
pues cuando haya pasado la prueba
recibirá la corona de la vida.

Señor, fuente de bondad.
Señor, fuego divino, ten piedad.
Oh, cuán santa,
cuán serena,
cuán benevolente,
cuán hermosa,
es la virgen que cree.

Oh, cuán santa,
cuán serena,
cuán benevolente,
cuán hermosa,
oh, lirio de la pureza.
Vale!

Ona Contreras ha dit...

Salve!
Aqui deixo la meva traducció, però crec que m'he inventat una mica la traducció
La boca del just parlés saviesa,
I la seva llengua parlarà el judici.
Feliç l'home que suporta la temptació,
per quan ho intentava, es
rebrà la corona de la vida.
Senyor, foc diví, lesion.
Oh, quin sant,
que serè,
de classe,
Quina agradable
O Lliri de castedat.

Vale!

Mayte ha dit...

Al llegir aquesta entrada, per mí una de les millors que he llegit fins ara, m'ha vingut al cap la pel·lícula de Catwoman. En aquesta , la protagonista descubreix que uns científics fan experiments i fabriquen productes (a conciència) que produeixen uns efectes sencundaris fatals. La nit que sen adona , fuig corrents espantada i cau per una depuradora d'aigua. Mor. Però un gat se la troba i la fa resucitar.

Els científics de la pel·lícula eren persones molt arrogants. Que tot i sabent els efectes secundaris que provocàven els seus productes, els venien igualment.
Els efectes eren fatals i transformàven les cares de les persones en cares monstruoses, estriades, e inherts. Però això els hi era igual , només volien els diners, els hi era igual com , l'ambició i el benefici propi els superava.

I aixó no passa només en la pel·lícula. Ni en series, ni en dibuixos, ni en llegendes. Això és el pa de cada dia.
Quanta gent amb poder ha trepitjat a milers d'altres només per obtenir l'èxit? Quantes persones hauran patit al llarg de la història la hybris d'altres?

És la llei del caçador i el caçat. Una llei que amenaça amb ser eterna.

meritxell ha dit...

Hola!!

Per començar moltes felicitats Geanna per aquesta gran entrada. Jo com he dit en entrades anteriors no sóc una gran aficionada al món del manga ni del anime però tot i així trobo que és molt interessant, ja que ens demostra que les clàssiques estan per tot arreu.
I respecte la pregunta que has proposat, personalment crec que la persona que és capaç de transgredir les lleis de la naturalesa no sap el que aquest acte implica. Transgredir la naturalesa és un "delicte", gaire bé un pecat, és a dir, la naturalesa és algo sagrat, que no hauria de ser manipulat, però hi ha molta gent que te els medis per fer que això no sigui així, i tot per sotmetre la societat o la natura a la seva voluntat.

Vale!

Mayte ha dit...

Gustav Klimt té un quadre de temàtica mitológica molt famós : el "Danae".
El nom del qual fa referència a la filla d'Eurídice i Acrisio.
La bella e inocent Dánae va viure una infància feliç inconscient del món de rivalitats i crisis que l'envoltava.
I va ser la protagonista i víctima d'una de les milers aventures amoroses de Zeus.
Zeus, conegut per ser un femeller i un amant de les dones, es va enamorar de la jove. I , com de costum, va decidir seduir-la amb estrategies d'una intel·ligència suprema.
Tot es va donar a terme en una nit estrellada. Dánae , despullada, bella, i temptadora dormia en el seu llit, somiant amb ser alliberada de la presó en la que estava presa.
Per un estretísim forat de la cambra va entrar Zeus transformat en pluja deurada perquè no hi havia cap manera més d'accedir-hi.
Dánae horroritzada i espantada del que l'estava succeint es va quedar immóbil perquè no sabia ben bé que era el qué passava.
Zeus, sempre amb un objectiu un xic obscè , va anar caient en forma de gotes de pluja color or sobre el cos de Dánae i així va fecundar-la.

La caiguda de la pluja màgica de Zeus sobre aquest cos jove,femení,despullat, suau, i tendre va donar lloc, més tard, al naixement de Perseu.


Cal dir que després de l'acte , Dánae va demanar-li a Zeus la seva llibertad. Però aquest no va arribar a temps, i Dánae es va veure involucrada en una història trista en que Acrisio desitja matar-la , tot i que intervé la mare de Dánae . Fet que impedeix la mort d'aquesta , però no el viatge de supervivència que té que realitzar junt al petit Perseu.

Gràcies als déus, Dánae té sort i el viatge els es favorable gràcies a Posidó i altres.

Dánae i Perseu van arribar a l'illa Sérifos i allà van ser rescatats i acullits per un pescador de nom Dictis.

sandra ha dit...

Salvete!

una magnifica entrada!

Entre l'Ignasi i jo em trobat la següent traducció literal de la cançó que a l'entrada se’ns presenta :
La boca del just parlés saviesa,
, I la seva llengua parlarà el judici.
Feliç l'home que suporta la temptació,
per quan ho intentava, es
rebrà la corona de la vida.

Senyor, foc diví, eleison.
Oh, quin sant,
que serè,
de classe,
Quina agradable
O Lliri de castedat.

-No conec cap quadre de Gustav Klimt.
Encara que a classe em pogut treballar diferents mites grecs/ romans que tracten sobre hybris


Valete

Ignasi ha dit...

Salvete!

Entre la Sandra i jo hem pogut trobar la següent traducció literal del llatí de la cançó que aqui se'ns presenta. La traducció apareix al comentari de la Sandra.
No tinc el gust de conèixer ningun quadre d'aquest artista. Tot i així a classe si que hem treballat alguns mites clàssics on hi apareix el hybris, aquesta actitud arrogant i/o fins i tot un crim contra la propia família.


Valete!

Helena ha dit...

Ohhhhh!!!! M’encanta Gustav Klimt! Quina sorpresa veure’l al blog!!! Quan ho he vist no m’he pogut aguantar sense dir alguna cosa al respecte jajajaja

La primera fotografia s’ha basat en el quadre de “El Beso” de Gustav Klimt, que és el símbol de La Secessió vienesa .

L’any 1897 Klimt va ser escollit president de La Secessió, moviment artístic alternatiu a l’art conservador que hi havia a la Viena de fi de segle. Un grup d’artistes innovadors van decidir seguir amb l’exemple d’altres moviments europeus i donar una bolcada a l’art i la cultura del seu país, massa puritana i antiquada. És així com va néixer La Secessió i amb ella un art revolucionari, ple de formes i temes suggeridors. Klimt revelaria aquest esperit a través de la seva pintura. El petó reflecteix l’essència del que va predicar el grup, i Klimt no va perdre l’oportunitat d’oferir allò que havia après i desenvolupat anys abans. Malgrat les dures crítiques de l’aristocràcia conservadora, el públic el va rebre amb gran entusiasme, convertint-se en un dels símbols de La Secessió i de la Viena de principis de segle.

El quadre que més m’agrada és aquest, “El beso”, però també en hi ha algunes altres que m’agraden com per exemple “la Avenida en Schloss Kammer Park” o “madre e hijo”.


Vale!

laura Calvo ha dit...

Salve!!
L'entrada ha sigut peculiar i alhora interessant, no sóc molt aficionada al manga però amb això no vull dir que no m'agradi a contrari trobo que és un tema molt entretingut per a nosaltres. Respecte la pregunta de transgredir les lleis de la naturalesa és una infracció, és a dir, la natura fa i desfà les coses per si sola com a dit la Meritxell no ha de ser manipulada per res ni per ningú.
Valete!!

Laura Guillén ha dit...

Hola!
He trobat un pintura de Gustav Klimt de caire mitològic. Es diu "Palla Athena" i és una representació d'Atena, a mi em recorda moltíssim a l'Atenea Parthenos del Partenó, ja que igual que aquesta, duu una petita Atena a la mà dreta i una llança a l'esquerra, també porta un casc i roba de lluita.

Joana Bassó ha dit...

Salvate!!

Aqui teniu la traducció:


La boca del just sap molt de saviesa el seu llenguatge serà el judici.
Feliç l'home que suporta la temptació, perquè quan hagi resistit la prova rebrà la corona de la vida.

Senyor, foc diví, eleison.
Oh, quin sant
què serè, que bo
Quina agradable Lily
Oh de la castedat.

Més o menys crec que està bé!

Valete!

Charlene ha dit...

Salvete!
A mi m'agrada bastant el món del manga i de l'anime i haig de dir que mai n'he sentit a parlar ni del manga ni de l'anime, però està bé descobrir coses noves ja que així en pots apronfundir més en el tema. Potser en un futur miraré l'anime i ja us diré el que em sembla!
Un quadre de Gustav Klimt es La pluja daurada, Danae.

Vale!

Cristina C ha dit...

Salvete!

Una gran entrada! No m'agrada el manga ni l'anime però penso que aquesta sèrie pot ser molt interessant i alhora entretinguda ja que té referents clàssics.
En quant a la pregunta referent a aquells que poden arribar a transgredir les lleis de la naturalesa, penso que cometre aquest acte és terrible perquè la naturalesa és quelcom sagrat i se l'hi ha de tenir molt respecte i també se l'ha de cuidar.
Per mala sort no conec cap quadre de Gustav Klimt que tingui un referent mitològic.

Valete!

Enrique P ha dit...

Salvete!
La veritat esque no se gaire sobre el món del manga, però la veritat esque es un tema molt interesant, el qual m'agradaria saber més coses. Gustav Klimt va fer uns quadres com ara "Palla Athena" que és una representació d'Atena.Conec un quadre de Gustav Klimt que va relacionat amb la mitologia, s'anomena "Danae", una història fantàstica de una dona que la tanquen i gràcies a Zeus, que, transformant la ducha o la pluja en or, la va deixa enbarasada de Perseu.
Valete!

Laia Ruiz ha dit...

Salvete!
Encara que a mi m'agrada bastant el manga, mai m'ha cridat l'atenció Elfen Lied i encara menys m'esperava que una de les il·lustracions estigués basada en un quadre d'aquest artista.
No en aquesta serie, però he llegit alguns llibres on es mencionava el tema de canviar la naturalesa humana i es mostra d'una manera com si fos un acte normal i els altres personatges no implicats en aquesta transgredació ho veuen com una total barbaritat.

Marc Palau ha dit...

Salvete!

Jo mai he vist aquesta serie ja que gairebé mai tampoc he mirat manga. Però pel que vec és un món molt seguit, el qual molta gent el segueix, es fan trobades, dibiuixoa animats a la tele, llibbres de manga... tot tipus de coses relacionades amb aquest tema.
Per part dels quadres, tampoc en conec cap d'aquest autor. Ja en fare una petita recerca i en mirare alguns.

Valete!

Yasmin ha dit...

Hola a tots!

He de dir que no m'agrada el món del manga ja sigui en videojocs, sèries, còmics..

He cercat un quadre de Gustav Klimt amb temàtica mitològica i he trobat un que va fer al 1907 i que porta per títol Danae.
El quadre representa a Danae (que en la mitologia grega era una filla d' Acrisi, rei d'Argos, i Eurídice). Enviada a presó pel seu pare, en una torre de bronze, Danae va ser visitada per Zeus, transformat en la pluja d'or que flueix entre les seves cames en el quadre. Quedant embarassada, un temps després va donar a llum Perseu, conegut en la mitologia grega per haver matat a la llegendària Medusa i rescatar a Andròmeda.

Per cert no coneixia a aquest pintor i m'ha agradat molt l'estil que té, el trobo diferent, pecul·liar i molt original.

Valete!

Marta Molgosa ha dit...

Hola!

Felicitats per aquesta entrada Geanna, a mi tot aquet món de manga no hi entenc massa però trobo que tot el que eh llegit d’entrades que s’han fet del blog, és molt interessant.

Aquí deixo la traducció :

La boca del just parlés saviesa,
I la seva llengua parlarà el judici.
Feliç l'home que suporta la temptació,
per quan ho intentava, es
rebrà la corona de la vida.

Senyor, foc diví, eleison.
Oh, quin sant,
que serè,
de classe,
Quina agradable
O Lliri de castedat

Jo, com l’Ignasi i la Sandra tampoc conec cap quadre de Gustav Klimt, però com moltbe diuen, hem pogut treballat mites grecs i romans ens els quals hi havien actes d’hybris, que és una acció de sang contra una persona de la pròpia família( com en el mite d’Edip)

Valete!