5 novembre de 2011

Rere el llegat de Pandora, de Rosa Ma. Noguer



Fa un temps s’inicià, sota els braços acollidors d’aquest vaixell, una iniciativa que volia anar recollint testimonis del llegat clàssic en la poesia dels nostres dies. Dues “condicions sine qua non” s’hi posaven: 1.- Que fossin autors vius. 2.- Que el lector hi aportés aquells textos que havia llegit recentment. No era, per tant, una tasca “erudita”, sinó, em sembla a mi, “vivencial”. Aquesta dimensió, la que relaciona la cultura clàssica amb la nostra vida i no només amb els nostres coneixements, és la que dóna sentit a una reivindicació que la nostra societat sembla no voler assumir. Calia haver-se trobat de veritat amb els poemes, no únicament cercar-los al Google o pels viaranys de les nostres biblioteques.
I vet aquí que ens arriba aquest poemari, Rere el llegat de Pandora, de la poeta Rosa Maria Noguer, que ens aporta 17 poemes on, certament el títol ja ens era un indici, el tema mitòlogic no només hi és present, sinó que en resulta protagonista absolut. Guanyador del XXVI Premi de Poesia Mn. Narcís Saguer de Vallgorguina corresponent a l’edició de l’any passat, apareix ara publicat per l’editorial Témenos. El llibre es configura a través de la presentació de diferents personatges de la mitologia, des de Zeus fins a Polifem, passant per Pandora, que dóna títol a tot el recull, i, cal mencionar-lo en un espai com aquest, Odisseu i el seu extraordinari viatge. En el pròleg, Joan Mercader ens diu:

“(...) els mites es poden enfocar des de diferents estadis: antropològics, filosòfics, o simplement com a símbols per crear semblances amb el món actual. I és això el que fa l’autora”.

Des del meu punt de vista, hi ha entre aquestes paraules una que cal remarcar: “simplement” . Perquè, com dèiem en el primer paràgraf, és precisament aquest exercici de relació amb el present el que ens pemet que el llegat del món clàssic no es perdi. Els homes (i les dones) fa molt temps que tenim plantejades qüestions vitals que no han variat massa al llarg dels anys. Saber escoltar el passat és aprendre a configurar el futur. Un exemple farà millor la feina:

Minotaure

El monstre senyoreja
enmig del paradís.
Udols de foc
arrasen
l’alè del viure.
Dedins la foscor,
vol d’aloses desclou
instants d’albes:
Teseu lluita,
l’amor venç.
El fil d’Ariadna ensorrà
els murs del laberint.
Quin cabdell guiarà
els nostres passos
pel laberint dels dies?

El fil que segueix Teseu ens fa preguntar-nos pels fils que mouen les nostres vides. Quin exercici tan extraordinari, tan útil, tan necessari... Mentre vaig mirant de respondre’m a mi mateix sobre quins són els meus fils, us aconsello la lectura d’aquest llibre tot esperant que us agradi.

Carles Cervelló

P.S.: Qui és Pandora? De quin llegat creieu que parla l´autora del poemari? A quin cicle mitològic pertany el món de Teseu? Que us suggereixen aquests versos de Rosa M. Noguer? Penseu que els mites ens poden ajudar a reflexionar sobre la nostra pròpia vida? Per què?

22 comentaris:

Helena ha dit...

•Pandora, segons la mitologia grega, va ser la dona que va crear Hefest per ordres de Zeus per a la finalitat de castigar a Prometeu.

•Segons aquest web (http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/griego/esg144ca263.php?PHPSESSID=2af5afb13a06b34870a3b5e48b008f21), el món Teseu pertany al cicle “minoico”.

•Crec que els mites ens ajuden a pensar i a reflexionar en certs aspectes de la nostra vida. Ens fan veure els pitjors dels nostres errors i el més bell del nostre ser, com podria ser l’amor. Crec que els mites sempre han estat presents perquè “mai passen de moda”, és a dir, el que transmeten són consells, valors i lliçons de vida els quals tots necessitem.
Encara que expliquin alguna cosa que ens sembli òbvia, crec que cal recordar-ho per tenir-ho present. És com exercitar la ment, si ho deixes de fer, amb el temps la teva ment es va deteriorant, va més lenta i fins i tot pot arribar l’oblit. Crec que passa el mateix sobre els diferents aspectes de la vida. Si no et preguntes sovint qui ets o en quina direcció vols que vagi la teva vida, al final aquestes preguntes ni te les qüestiones perquè ja ni te’n recordes de que te les feies, i acabes vivint sense viure, sense ser conscient del teu rumb o destinació, sense tenir clar la teva meta o objectiu, sense tenir il•lusió ni felicitat, sense ser l’amo del teu destí. Simplement vivint en la ignorància.

Valete!

meritxell ha dit...

Hola!

M'ha agradat molt aquesta entrada!

Pandora va ser la primera dona feta per ordre de zeus per introduïr el mal a la vida dels homes, despres de que Prometeu li otorgués el dó del foc.

Personalement crec que els mites són efectivament una vona manera de reflexionar sobre la nostra pròpia vida, ja que aquests radera de la seva història porta una moralina que és la que ens fa pensar i reflexionar sobre com hem d'actuar.

Vale!!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Moltes, moltes gràcies, Carles, per aquesta entrada presentant el llibre de la poeta rosa ma Noguer "Rere el llegat de Pandora". Una lectura molt recomanable no només per als amants de la mitologia i el món clàssic en general sinó per a tots aquells que vulguin descobrir rere aquests suggerents versos una realitat que ens apropa a nosaltres mateixos. De reflexionar sobre la nostra vida es tracta. I ens hi juguem molt, fins i tot la felicitat. O no?

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Per cert, Helena, felicitats pel comentari, com sempre.

Yasmin ha dit...

Hola a tots!!

Pandora va ser la primera dona, feta per ordre de Zeus per introduir mals en la vida dels homes, després que Prometeu, anant en contra de la seva voluntat, els atorgués el do del foc.

Jo penso que els mites són relats que ajuden a donar sentit al nostre "viatge", a trobar-nos quan ens perdem, a aturar-nos a pensar qui som i que volem. També a decidir quines persones volem que siguin peces clau a la nostra vida, i quines no.
Finalment crec que els mites són històries amb moralines que transmeten uns valors molt importants per a la vida de qualsevol persona, l'important d'aquestes històries és amarar-nos i impregnar-nos de la seva essència.

Valete!!

carles ha dit...

En aquest llibre trobareu una visió amant i fidel dels clàssics d'una persona amb sensibilitat que ha estat capaç de fer-se seva una herència d'aquesta importància. D'aquesta manera, com dieu en els comentaris, fem presents i necessaris els mites avui en dia. Us el recomano!

Guillem Fargas ha dit...

Pandora va ser la primera dona en la mitologia grega, creada a partir de l'argila i l'aigua per Hefest. L'ordre li va arribar de Zeus per castigar prometeu per haver donat el foc als homes. Ella va ser la que va obrir, per curiositat, la capsa que retenia tots els mals que ara hi ha a la Terra. L'autora pot ser que parli de tot el que ens ha deixat les cultures clàssiques, que és molt i molt (com ja hem dit moltes vegades en aquest bloc). Està clar que els mites ens fan reflexionar molt sobre tot i sobre la nostra vida també, el perquè és ben senzill: perquè encara que han passat milers d'anys els homes seguim tenint els mateixos dubtes i les mateixes imperfeccions i crec que seguiran existint (per bé o per mal, ja que potser si no ho tinguéssim potser deixaríem de ser nosaltres) fins al final dels nostres dies, i que hagin arribat fins avui i encara ens facin pensar, també vol dir que realment van clavar els dubtes i les imperfeccions de l'ésser humà.

Vale!

Laia Ruiz ha dit...

Hola!
Pandora va ser la primera dona, que va ser creada per Hefest per petició de Zeus per castigar a Prometeu. Pandora va ser batejada així per Zeus.
Pandora va ser una dona molt tafanera i mentres el seu marit dormia va obrir una caixa, que contenia tots els mals que transcorren avui per la terra, l'únic que va quedar en la caixa va ser l'esperança. Per això es diu que l'últim que es perd es la esperança.
Teseu pertany al cicle Minoic (també conegut com a cicle Cretenc).
Personalment opino que els mites ens poden ajudar a reflexionar sobre la nostre vida, per què són històries que tenen un context que es pot aplicar a la vida mateixa i ens donen consells per aquesta.

Marc Palau ha dit...

Salvete!
Aquesta és la història que explica el naixement de Pandora.
Zeus va ordenar a Hefest que construís una bella figura a imitació de les deesses. Tot seguit va encomanar als altres déus que li donessin dons: Afrodita li va infondre l’encís, Atena el coneixement de les arts de la casa, Hermes li va proporcionar la paraula, la curiositat i la mentida. Així va néixer Pandora, la primera dona.

Pel que fa referència als mites, jo crec que si que ens poden ajudar a reflexionar sobre la nostra vida. I ho crec així perquè tots els mites t'expliquen alguna història, t'ensenyen algo i per tan t'ajuden a fer aquestes reflexions.

Valete!

Ignasi ha dit...

Salvete!

Segons la mitologia grega, Pandora va ser la primera dona, manada crear a Hefest per Zéus, per castigar Prometeu. Pandora va casar-se amb Epimeteu, que se'n havia enamorat. Pandora, que era molt tafanera, un dia que Epimeteu dormai, va agafar-li la clau ( que li havia sigut confiada pel seu germà ) i va obrir la caps ( que segons el mite original era una jerra ), i en van sortir tots els mals que avui habiten la terra. Quan Pandora va tancar la caixa adonant-se del que havia fet, somés en va quedar a dins l'esparança.
El mon de Teseu pertany al Cicle Minoic, he pogut trobar.
Penso que els mites ens poden ajudar a reflexionar sobre nosaltres mateixos i la nostra vida, fent-nos veure les coses desde un altre punt o, fins i tot, fer-nos plantejar preguntes i reflexionar sobre nosaltres mateixos.

Valete!

zamora ha dit...

Salvete!

M’ha agradat molt l’entrada del Carles.
Pandora va ser la primera dona feta per Zeus i introduïda en la vida dels homes per fer-los mal, quan Prometeu l’hi havia donat el do del foc.
Els mites son una manera de buscar dins el teu cos, son una manera de fer-te reflexionar amb tu mateix, de acceptar uns principis, unes normes, el mer fet d’escoltar un mite et fa reflexionar sobre les circumstancies de la vida, perquè un mite esta fet per educar i per guiar-te per un bon camí a la vida.

Vale!

Enrique P ha dit...

Zeus va ordenar a Hefest que construís una bella figura a imitació de les deesses. Tot seguit va encomanar als altres déus que li donessin dons: Afrodita li va infondre l’encís, Atena el coneixement de les arts de la casa, Hermes li va proporcionar la paraula, la curiositat i la mentida. Així va néixer Pandora, la primera dona. El món Teseu pertanyia al cicle minoic. Jo crec que els mites ens fan reflexionar, i de cops perquè no fer-nos millors persones,també encara que expliquin alguna cosa que ens sembli òbvia, crec que cal recordar-ho per tenir-ho present, per això moltes vegades vivint en un món ple d'ignorància on mai ens preguntem el perquè de les coses que passen son diferents aspectes per a la nostre vida.
Vale!

Charlene ha dit...

Salvete!

Doncs Pandora és la primera dona creada per Hefest i altres déus de l'Olimp.
Prometeu va voler robar el foc que el déu Sol portava al seu carro i això va donar pas a un Zeus enfurismat que va ordenar als altres déus que creessin una dona capaç de seduir a qualsevol home. Zeus va ordenar a Hefest (deu del foc) que esculpís una imatge semblant a la de l'home. Amb això fet, també els hi va dir als deus que li regalessin alguns dons a aquest nou ésser. Afrodita li va donar encís, Atena el coneixement de les arts de la casa i Hermes li va donar el poder de la paraula, la curiositat i la mentida.
El llegat del que potser es refereix l'autora és el fet de l'herència que ens han pogut donar els clàssics. En el poema de Minotaure escrit en aquesta entrada ens parla sobre diferents personatges i àmbits d'un mite grec en concret, el del laberint i el minotaure. En aquest mite surt Teseu, futur rei d'Atenes (cicle atenenc) que em Ariadna la seva dona i un fil, va poder matar al minotaure i poder sortir d'aquell laberint.
L'herència dels clàssics ens ajuda a veure com molts herois i déus van poder aconseguir la victòria, van aconseguir moltes coses de les que es proposaven amb el sol fet de lluitar i enfrontar-se a les coses, com és el que hauriem de fer molts de nosaltres per aconseguir el que volguem.

Vale!

Andrea López ha dit...

Zeus va demanar a Hefest que fes una imitació de les deesses. Tambés es va encarregar de encomenar als altres déus que li donessin dons per a la nova bella figura:
- Afrodita li va infondre l'encís.
- At5enea el coneixement de les arts de la casa.
-Hermes li va proporcionar la paraula, la curiositat i la mentida.
D'aquesta manera va nèixer la primera dona, Pandora, amb l'objectiu de castigar als homes (Prometeu).
El món de Teseu pertany al cicle cretenc.
La finalitat dels mites és moral, pretenen ensenyar-nos lliçons de vida.
FA

Marc Navarro ha dit...

Salvete!

Pandora és la primera dona, la qual es "feta" per Hefest sota l'ordre de Zeus per castigar Prometeu, el lladre del foc.Crec que el llegat del que parla l'autora és el de la història de les dones aixi com també el paper d'aquestes en els relats mitològics. Teseu és pertanyent al cicle minoic, aquests versos em suggereixen que el paper de les dones en els mites són molt importants, com en aquest cas de Teseu i el minoutaure. Els mites són una font de relexió per a la vida, ja que disposen de molts casos que ens poden fer veure que ens identifiquem amb ell.

laura Calvo ha dit...

valete!!

Tots els déus van encomanar als altres déus que li donessin dons: Afrodita li va infondre l’encís, Atena el coneixement de les arts de la casa, Hermes li va proporcionar la paraula, la curiositat i la mentida feta per ordre de Zeus per introduir mals en la vida dels homes, després que Prometeu, anant en contra de la seva voluntat, els atorgués el do del foc i aixì va néixer la primera dona PANDORA.
Els mites són relats fantasiosos i idealistes que inspiren i transmeteixen fets històrics.

Cristina C ha dit...

Salvete!


Pandora és la dona creada per Hefest, per ordre de Zeus. Va ser creada amb l’objectiu de portar el mal cap al món dels homes, després de que Prometeu donés el do del foc a la humanitat.

Els mites són uns elements que ens ajuden a reflexionar i a donar sentit a molts aspectes de la nostra vida.
És una forma diferent i curiosa d’explicar el “per què” de moltes coses habituals que ens succeeixen.
També ens ajuden a saber com hem o hauríem d’actuar en diversess situacions en les quals ens podem trobar.


Salvete!

sandra ha dit...

Pandora, Πανδώρα, va ser la primera dona que va ser creada.
Va ser creada per Hefest, per ordre de Zeus com a càstig a Prometeu.
Prometeu era el lladre del foc.
Perquè Prometeu va donar el do del foc a la humanitat.


Si, crec que els mites ens poden ajudar a reflexionar sobre la nostra pròpia vida, ja que gracies els mites , molts cops et fan pensar sobre les coses que et pasen a la teva vida.
I també crec que ens poden ajudar a decidir en moltes siutacions .

Valete!

Jordi Rojas ha dit...

Pandora va ser la primer dona en existir. Hefest, el deu del foc i deu artesà la va crear, i tots els déus li van donar qualitats, menys Hermes, que la va dotar de la mentida i l'engany. Zeus la va enviar com a càstig a la humanitat, ja que Prometeu els havia donat el foc diví. Zeus li va donar una caixa (o jerra) que contenia tots els mals. Pandora, ja a la terra, picada per la curiositat, va obrir la caixa i es van escapar tots els mals. Només es va quedar l'esperança, ja que va tancar a temps.

El poema parla d'una de les històries més conegudes del món clàssic: Teseu i el minotaure. Teseu és un futur rei d'Atenes, així que està vinculat al cicle Atenenc, però com que la història passa en l'illa de Creta, també estaria vinculat al cicle cretenc.

Els mites són unes històries magnifiques que, a sobre, tenen una ensenyança moral darrere. Tots els personatges, situacions, llocs, són metàfores que reflexen el dia a dia, així que són, clarament, companys que hauríem de fer servir a l'hora de reflexionar.

Marta Molgosa ha dit...

Hola!
Segons narra el mite grec, Pandora va ser la primera dona. Va ser creada per Hefesto, déu del foc. Hefesto la va crear a petició de Zeus

"La caixa de Pandora". Aquesta expressió no significa que la caixa fos propietat de Pandora. La caixa era de Epimeteo (creador dels animals), germà de Prometeu (creador dels homes), a qui Zeus va donar a Pandora com a companya perquè l'acollís a la seva casa. Epimeteo va advertir a Pandora que no obrís la caixa. Pandora, amb la mateixa curiositat que li havien transferit els déus, va obrir la caixa, i d'ella van escapar al món tots els mals humans. Una altra versió explica que la caixa albergava totes les virtuts humanes.

El mon de Teseu pertany al Cicle Minoic.

Jo penso que els mites si que ens poden ajudar a reflexionar, ja que a vegades no ens donem conte però, ens poden fer veure molts aspectes de la vida,des de diferents punts. Els mites no és algo habitual que es sent cada dia, però a vegades , les persones que saben mites molts cops ja sigui voluntàriament o involuntàriament, els relacionen amb la vida real.

valete!

estela ha dit...

salvete!
En la mitología griega, Pandora (en griego antiguo Πανδώρα) fue la primera mujer, hecha por orden de Zeus para introducir males en la vida de los hombres, después de que Prometeo, yendo en contra de su voluntad, les otorgara el don del fuego.
Parla del llegat clàssic en la poesia dels nostres dies.
El món de Teseu pertany al cicle mitoógic minoic.
Aquest versos em recorden al laberint d'horta perque tracta sobre el mite d'Ariadna.
Els mites no nomes penso que ens poden ajudar a reflexionar sobre la nostre vida sinó que es crean per aixó. Són una manera de respondre les preguntes que es fa tothom en la seva vida, com l'origen de la terra i de la vida.
valete!

Videocat ha dit...

Hola companys, altra vegada!

Segons explica el mite, Hefest, el deu del foc i la artesania, va crear Pandora, la primera dona, per ordre de Zeus. Aquesta, per curiositat va obrir una caixa, enviada pel mateix deu, d'on en van sortir tots els mals. He de dir que en si comparem algunes les creences i les visualitzem paral·lelament veiem que en moltes d'elles hi trobem històries semblants. Per exemple la D'Adam i Eva, que per curiositat acaba mossegant la poma.

Gràcies Carles per l'entrada :)
Cesc