29 de novembre del 2011

Audi famam illius!

Coneixeu  o heu jugat alguna vegada al Super Smash Bros. Brawl per a la consola Wii? Segurament molts de vosaltres.  És un joc de gènere de lluita/plataformes on hi participen tots els personatges mítics de la companyia Nintendo. Si en voleu més informació, cliqueu aquí.  Ara bé, què hi té a veure una entrada com aquesta en un bloc com aquest, us preguntareu?
Doncs el referent clàssic que trobem en aquest videojoc el descobrim al preciós i extraordinari  tema  inicial, on es presenten tots els personatges mitjançant seqüències animades.  Segur que si heu jugat recordeu com fa la cançó...  és un tema que recorda una òpera. L’autor d´aquesta peça musical és el japonès Nobuo Uematsu, un conegut compositor de bandes sonores de videojocs, però la lletra va ser supervisada per  Masahiro Sakurai, el director de la companyia de HAL Laboratory.

Si atenem a la lletra,  veureu que està...  en llatí!
Audi famam illius
Solus in hostes ruit
et patriam servavit
Audi famam illius
Cucurrit quaeque
tetigit destruens
Audi famam illius
Audi famam illius
Spes omnibus, mihi quoque
Terror omnibus, mihi quoque
Ille iuxta me
Ille iuxta me
Socii sunt mihi
qui olim viri fortes
rivalesque erant
Saeve certando pugnandoque
splendor crescit
Sabrieu traduir-la?  Coneixeu algun altre producte de consum o d´oci que es pugui relacionar amb el mon clàssic?
Aquí us deixo el tema, gaudiu-lo!



Alfons Pardo 
2n Batxillerat

26 de novembre del 2011

Paradoxes clàssiques: Hebe sobre una necròpolis


Situada a la plaça de la Vila de Madrid, molt a prop de la Rambla, podem trobar una  de les relíquies que ens van deixar els nostres avantpassats de la ciutat de Bàrcino, la necròpolis romana. Enterrades sota un convent on habitaven les Carmelites de Barcelona, aquestes restes que formen part de la via sepulcral que resseguia la Via Augusta es van descobrir quan un incendi va destruir tot l'edifici l'any 1954. Tots els sepulcres daten dels segles II i III d.C i, com era habitual en aquella època, la necròpolis estava fora de la ciutat emmurallada.

Aquest jaciment, situat dins del perímetre del Barri Gòtic barceloní, ens permet descobrir i admirar fins a una setantena de sepulcres o cupae. Una bona part d´aquest itinerari arqueològic està a la vista de qualsevol passejant, per això és tan màgic poder transitar-hi  i contemplar aquest important patrimoni que testimonia la vida d´alguns d´aquests avantpassats.


En aquesta mateixa plaça hi ha una botiga que em va cridar l´atenció pel seu singular emplaçament (o, almenys, així m´ho va semblar): Hebe. Aquest nom correspon, en la mitologia grega, al de la deessa de la joventut. És per això que la propietària de l´establiment em va comentar que la seva botiga de cosmètics i perfumeria havia estat batejada amb aquest nom i que va ser el seu marit qui havia tingut la idea.


Quina és la història d´Hebe? Quina relació veieu entre el nom del comerç i els productes que ofereix? Per què penseu que vaig trobar paradoxal la ubicació d´aquest establiment?

Us deixo amb la companyia d´aquestes tres fotografies que vaig fer de la botiga i de la necròpolis i d´un vídeo molt interessant sobre el recorregut de la via sepulcral de la Vila de Madrid.

Valete!

Charlene Tabobo
1r Batxillerat

24 de novembre del 2011

Ἡ Ἀθηνᾶ τοῦ Παρθενῶνος

                    Atenea Parthenos

Τò ἄγαλμα τῆς Ἀθηνᾶς ἐλέφαντος καὶ χρυσοῦ ἐστίν· ἐπί μέσῳ μὲν τῷ κορυθί ἐστι Σφιγγὸς εἰκων. Τὸ δέ ἄγαλμα ὀρθόν ἐστι ἐν χιτῶνι καὶ κατὰ τὸν στέρνον ἡ κεφαλὴ Μεδούσης ἐλέφαντος ἐστι πεποιημένη· ἐν δὲ τῇ χειρὶ δόρυ ἔχει, καὶ πρὸς τοῖς ποσὶν ἀσπις τε κεῖται,  καὶ πλησίον τοῦ δόρατος δράκων ἐστίν. Ἐν δέ τῷ βάθρῳ τοῦ ἀγάλματος εἰκάζεται Πανδώρας γένεσις.

                                                                                                           
                                                      Παυσανίας,  Ἑλλάδος περιήγησις

Què ens descriu el text de Pausànies? Quin gènere va conrear aquest autor? Què en sabeu d´ell? De quina poderosa deessa parla? De qui fou obra aquesta majestuosa escultura, considerada una de les set meravelles del món antic? 




19 de novembre del 2011

Una bella història d´amor... a la romana

Ja fa unes setmanes que els tripulants de 4t van enregistrar els vídeos de les seves converses llatines (COLLOQUIA LATINA) sobre un guió treballat a classe (recordeu encara l´Ave, Caesar de fa dos anys?). Alguns s´han fet esperar però paga la pena veure´n els resultats. Aquí us deixo, verbi gratia, amb el talent interpretatiu de la Ginesta, en Roger i la Maria interpretant una bella història d´amor ambientada en la Roma dels cèsars. Feliciter omnibus et praesertim his discipulis!

15 de novembre del 2011

La manipulació d´un mite



El 31 de març de 2010 es va estrenar a la nostra cartellera cinematogràfica una nova versió -allò que en anglès se´n diu remake- d´un clàssic del pèplum (el gènere vinculat al món grecoromà) del 1981, Lluita de titans, dirigida aquest cop pel francoamericà Louis Leterrier. Al Vaixell ja en vam parlar en el seu moment. La pel·lícula tracta de la vida i miracles de Perseu, l´heroi argiu conegut sobretot per matar Medusa, l’única de les Gòrgones que era mortal, i salvar Andròmeda, filla dels reis d´Etiòpia Cefeu i Cassiopea,  de ser devorada per un monstre marí del qual ja parlarem després. A la pel·lícula hi ha, però, una sèrie de llicències que no la fan fidel al mite clàssic que tradicionalment s´ha considerat canònic.  A mesura que anem explicant la història d´aquest heroi, desgranarem també aquestes llicències que en alguns casos són tot un despropòsit.  

Perseu (Περσεύς) és fill de Zeus i Dànae, filla del rei d’Argos, Acrisi. Explica el mite que aquest va preguntar a l´oracle sobre el seu futur i que la resposta va ser aquesta: “si tens un nét, et matarà”. Acrisi, aterrat, tancà  la seva filla en una presó perquè no tingués fills. Però Zeus, que havia quedat encisat per la seva bellesa, es convertí en pluja d’or, es filtrà per una escletxa de la cel·la i fecundà Dànae. Aquí  ja trobem les primeres diferències entre el mite i la pel·lícula:

     -la dona que fecunda Zeus a la pel·lícula és l’esposa d´Acrisi, no la seva filla.
-en el film, Zeus es transforma en Acrisi, mentre que en el mite ho fa en pluja daurada.
-en el mite, Zeus fecunda Dànae perquè se sent atret per la jove. En canvi, a la versió cinematogràfica ho fa per venjança, ja que Acrisi ha atacat l´Olimp perquè està fart del govern dels déus (¿?)

Acrisi, quan s’assabenta del naixement, llança al mar la seva filla Dànae i el seu fill Perseu dins d’un taüt de fusta.  Aquests arriben, impulsats per vents benefactors, a un illa, Sèrifos, on el seu rei  Polidectes (en una altra versió ho fa Dictis, germà del rei) els recull i els acull. A la pel·lícula torna a haver-hi diferències importants respecte al mite original:

    -en el film només sobreviu el fill, Perseu, mentre que en el mite sobreviu també Dànae.
-en el mite els recull bé un pescador, Dictis, bé el seu germà, Polidectes, rei de l´illa. A la pel·lícula, ho fan un pescador de nom Espir i la seva esposa Bàrbara.
-en el mite, el taüt arriba a les platges de Sèrifos, mentre que a la pantalla Dànae i Perseu són recollits a alta mar.      

Seguim.  Passat un temps, Polidectes  s’enamora de Dànae i la vol seduir però Perseu, ara ja un jove, la protegeix. Polidectes organitza un banquet al qual hi convida tots els seus amics i també  Perseu.  En el transcurs del sopar, es parla sobre quin seria el regal més indicat per fer al rei. Tots arriben a un acord que seria un cavall, mentre que Perseu diu que si fes falta li portaria el cap de Medusa. Al dia següent, tots es presenten amb els seus cavalls respectius, mentre que Perseu ho fa amb les mans buides. Llavors, Polidectes, per desempallegar-se de l´únic obstacle que el separa de Dànae, envia Perseu a matar Medusa. Hades, Hermes i Atena ajudaran l’heroi davant la missió gairebé impossible d’aquesta comesa amb un regal cadascú: un casc que proporciona la invisibilitat, unes sandàlies alades i un escut que reflecteix com un mirall.  Primerament,  visita les velles Graies, que comparteixen un sol ull i una sola dent.  Perseu els ho roba i les obliga a mostrar-li el camí que porta a la gòrgona Medusa.

     -a la pel·lícula no hi ha cap banquet ni celebració, sinó que Perseu es proposa aconseguir el cap de Medusa per poder matar el Kraken, un monstre marí, i així debilitar Hades i poder-se venjar d’ell per haver matat els seus pares adoptius i la seva germana. Aquesta versió és, certament, delirant perquè el Kraken és d’origen escandinau. En realitat, el monstre marí és Ceto, mare de moltes criatures mitològiques entre les que hi destaca Medusa.
-a la versió cinematogràfica Perseu no utilitza ni les sandàlies alades ni, òbviament, el casc invisible.
  
Ajudat per una falç també regal d´Hermes, mata Medusa tallant-li el cap mentre dorm, acostant-se-li d'esquena i mirant enrera a través de l'escut d´Atena. De la ferida en surt Pegàs, el cavall alat, fill de la unió entre la gòrgona mortal i Posidó.


-a la pel·lícula, Perseu mata Medusa amb una espasa i mirant-la pel reflex d’un escut fet de pell d’escorpí.
-Pegàs apareix a la gran pantalla molt abans que Perseu mati Medusa.

De camí a Sèrifos passa per Etiòpia, on rescata Andròmeda de ser devorada per un monstre marí, Ceto, mare de les Graies i de les Gòrgones, enviat per Posidó a desolar el pais. Perseu la converteix en pedra gràcies a la mirada petrificadora del cap de Medusa. A canvi, demana casar-se amb la princesa etíop. Aquí acaba la pel·lícula, però no el mite.


-Andròmeda, a la pel·lícula, és princesa d’Argos i Cefeu rei de la ciutat.

Andròmeda  i  Perseu  es casen i tornen a Sèrifos, on Perseu castiga Polidectes convertint-lo en pedra per voler obligar Dànae a casar-se amb ell. Un dia retorna a Argos per participar en uns jocs. Durant la competició de disc Perseu, per accident, el llança cap a la tribuna d´autoritats  i mata un espectador, Acrisi. Així es compleix la predicció de l’oracle. Perseu, com era d´esperar, regnarà sobre la ciutat (i justament, segons diuen).


-a la pel·lícula, Acrisi és mort pel seu fill, ja que Hades li ordena que el mati.

Aquesta recerca entre la fidelitat a una història original –en aquest cas la del mite de Perseu i la Medusa- que s´ha mantingut intacta al llarg dels segles per la seva riquesa com a font d´aprenentatge  i el despropòsit –o per què no dir-ho, manipulació- que sovint manifesta la indústria cinematogràfica amb l´únic objectiu de donar protagonisme a l´acció gratuïta i als efectes especials per damunt de la història per se, em suggereix una pregunta: fins a quin punt aquesta pràctica cada cop més habitual pot deformar la realitat d´una tradició que, com la grega, ens ha transmès tanta saviesa a través dels seus mites? Què n´opineu, vosaltres? Coneixeu alguna altra pel·lícula on aquesta divergència sigui evident?

Jordi Rojas
1r Batxillerat




10 de novembre del 2011

Si parpelleges, la perdràs

Aquestes paraules les podria haver pronunciat la temible deessa a cau d´orella del seu estimat servent. I aquest, guardià gelós de la filla d´Ínac, la custodia nit i dia, dia i nit per tal de preservar-la de la luxúria del pare dels déus i els homes... 


Del 20 al 30 d´octubre passat es va celebrar la 3a edició del Subtravelling, la Mostra Internacional de Curtmetratges al Metro organitzada per la Fundació TMB Cultura. La imatge que va il·lustrar aquest festival de l´audiovisual bé podria tenir un referent en la mitologia clàssica. A partir del text que apareix a l´encapçalament d´aquesta entrada, esbrineu qui podria haver estat el destinatari de tals premonitòries paraules.

De qui es tracta? Qui és la temible deessa? I Ella, l´objecte d´amor de la luxúria del pare celestial? Quina és la seva història? Quin tràgic desenllaç té?

I parlant de curtmetratges, al Vaixell en tenim ja dos de temàtica mitològica, El judici de Paris i Atalanta i Hipòmenes. Algú s´anima a presentar la seva candidatura amb una nova recreació de velles (i belles) narracions clàssiques? Seria tot un plaer!

5 de novembre del 2011

Rere el llegat de Pandora, de Rosa Ma. Noguer



Fa un temps s’inicià, sota els braços acollidors d’aquest vaixell, una iniciativa que volia anar recollint testimonis del llegat clàssic en la poesia dels nostres dies. Dues “condicions sine qua non” s’hi posaven: 1.- Que fossin autors vius. 2.- Que el lector hi aportés aquells textos que havia llegit recentment. No era, per tant, una tasca “erudita”, sinó, em sembla a mi, “vivencial”. Aquesta dimensió, la que relaciona la cultura clàssica amb la nostra vida i no només amb els nostres coneixements, és la que dóna sentit a una reivindicació que la nostra societat sembla no voler assumir. Calia haver-se trobat de veritat amb els poemes, no únicament cercar-los al Google o pels viaranys de les nostres biblioteques.
I vet aquí que ens arriba aquest poemari, Rere el llegat de Pandora, de la poeta Rosa Maria Noguer, que ens aporta 17 poemes on, certament el títol ja ens era un indici, el tema mitòlogic no només hi és present, sinó que en resulta protagonista absolut. Guanyador del XXVI Premi de Poesia Mn. Narcís Saguer de Vallgorguina corresponent a l’edició de l’any passat, apareix ara publicat per l’editorial Témenos. El llibre es configura a través de la presentació de diferents personatges de la mitologia, des de Zeus fins a Polifem, passant per Pandora, que dóna títol a tot el recull, i, cal mencionar-lo en un espai com aquest, Odisseu i el seu extraordinari viatge. En el pròleg, Joan Mercader ens diu:

“(...) els mites es poden enfocar des de diferents estadis: antropològics, filosòfics, o simplement com a símbols per crear semblances amb el món actual. I és això el que fa l’autora”.

Des del meu punt de vista, hi ha entre aquestes paraules una que cal remarcar: “simplement” . Perquè, com dèiem en el primer paràgraf, és precisament aquest exercici de relació amb el present el que ens pemet que el llegat del món clàssic no es perdi. Els homes (i les dones) fa molt temps que tenim plantejades qüestions vitals que no han variat massa al llarg dels anys. Saber escoltar el passat és aprendre a configurar el futur. Un exemple farà millor la feina:

Minotaure

El monstre senyoreja
enmig del paradís.
Udols de foc
arrasen
l’alè del viure.
Dedins la foscor,
vol d’aloses desclou
instants d’albes:
Teseu lluita,
l’amor venç.
El fil d’Ariadna ensorrà
els murs del laberint.
Quin cabdell guiarà
els nostres passos
pel laberint dels dies?

El fil que segueix Teseu ens fa preguntar-nos pels fils que mouen les nostres vides. Quin exercici tan extraordinari, tan útil, tan necessari... Mentre vaig mirant de respondre’m a mi mateix sobre quins són els meus fils, us aconsello la lectura d’aquest llibre tot esperant que us agradi.

Carles Cervelló

P.S.: Qui és Pandora? De quin llegat creieu que parla l´autora del poemari? A quin cicle mitològic pertany el món de Teseu? Que us suggereixen aquests versos de Rosa M. Noguer? Penseu que els mites ens poden ajudar a reflexionar sobre la nostra pròpia vida? Per què?