14 octubre de 2011

Un judici de Paris molt sui generis

Ja fa temps que sabia que alguns extripulants, tripulants i seguidors del Vaixell preparaven una recreació de l´episodi del judici de Paris d´ençà que vam llegir a classe el magnífic text del Judici de les dees de Llucià de Samòsata en la versió d´Albert Berrio (Ed. de la Magrana, Col.lecció L´esparver clàssic). S´ha fet esperar però ha pagat la pena. Aquí en teniu el resultat, una adaptació molt sui generis plena de bons moments, rialles i una certa solemnitat. Eris és tota una femme fatale, a Zeus, coronat per l´heura!, se li escapa el riure mentre pensa en com embolicar més la troca, a la poma se li ha esborrat una a, les serps del caduceu semblen tenir vida pròpia i Paris, el bon pastor, queda bocabadat i esmaperdut davant les tres preciositats que li ofereixen el que mai cap mortal ha sentit de llavis divins. En fi, aquests nois i noies mereixen un fort aplaudiment perquè han treballat amb il·lusió i volen regalar-nos aquest retall de mitologia. Tetis, Peleu, Eris, Zeus, Hermes, Paris, Afrodita, Atena i Hera...quina colla!
A tots i a totes, moltíssimes gràcies per la vostra generositat i alegria. 

Per cert, mariners de l´Odisseu, potser caldrà que ens refresqueu la memòria recordant-nos quin és el fil argumental d´aquest judici que va desembocar en un conflicte bèl·lic memorable pels segles dels segles. Qui el va protagonitzar? Quins episodis hi destaquen? Quin va ser el seu desenllaç? Teniu corda per estona!

32 comentaris:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Feliciter, Júlia, Alfons, Paula D., Laura, Paula C., Carles, Núria, Marc, Tomás, Isaura, Esther i Alba pel vostre esforç i la vostra generositat. M´heu fet molt feliç amb aquest muntatge i us estic molt agraït. Tant de bo en el futur feu algun muntatge més per al Vaixell. Una abraçada.

Esther Soria ha dit...

Holaaa!

Nois us ha quedat genial! Tot un curt mitològic! I se de primera mà que hi heu dedicat i us heu esforçat molt! Moltes felicitats a tots! :)

vale!

Mayte ha dit...

Què maco el video!!
està realment bé, l'acabo de veure i m'he enterat de tot, és a dir , està molt ben fet i molt ben expressades les ideas principals .

Què fort que un simple fet desemboqui en tant important fet com va ser la guerra de Troya, pobre Paris .. què innocent al escollir a Afrodita com la més bella, i pobretes Atena i Hera.(però negar-se al tracte que li proposa Afrodita, com dir no a l'amor?!) En fi, aquesta història ens ensenya que l'amor mou muntanyes i ho pot tot,i que d'un fet quotidià i petitet pot esdevenir en un gran fet importantíssim en la història.

Per cert , Jordi, la meva mare està veient ara mateix "El Club dels Emperadors" al sofà. Li vaig recomanar, i li ha baixat el meu tiet per internet.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Doncs avui he publicat una entrada sobre la pel·lícula i les reflexions a què ens porta. A veure què li sembla. Dóna-li les gràcies per ser una fidel seguidora del Vaixell.

Martí ha dit...

Salvete!

Moltissimes felicitats pel treball realitzat companys i companyes, realment d'aquesta forma és extradament senzill comprendre el Judici de Paris, gràcies a tots!

Valete!

Marta Molgosa ha dit...

Moltes felicitats per el treball! A mi personalment m'ha agradat molt, no és fàcil fer muntatges d’aquest estil, és nota que heu gaudit mentres ho fèieu, he entès perfectament la idea i com diu el Marti d’aquesta manera entendre-ho és molt més fàcil, felicitats altre vegada de debò!

Valete!

Ignasi ha dit...

Salvete!

Molt bon vídeo, la veritat, felicitats pel treball realitzat!
Ara bé, en quant a la informació que se'ns demana: Eris, enfadada per no haver sigut invitada, donà una poma daurada a la més bella de les dones presents a la boda de Peleo. Allí, Atena, Afrodita i Hera, s'ho van disputar, buscant com a persona per elegir qui debia tindre-la a Paris, un jove mortal. Aquest es va decidir per Afrodita, després de prometre-li a Helena, la dona més bella. Al raptar-la, es va donar lloc a la guerra de Troya.

Valete!

Mayte ha dit...

A Paris, un jove mortal, un dia com qualsevol altre de la seva vida estava tan tranquil quan de sobte veu desde la llunyania a 4 déus apropant-se a ell, entre ells 3 eren deeses (Atenea,Afrodita i Hera), i el 4rt era Hermes.
Paris espantat davant d'aquest fet tan extrany (extrany perque els déus poques vegades feien acte de presència davant dels mortals), no sabia si fugir corrents o quedar-se quiet. Estava nerviós i tenia por, però va decidir quedar-se.
Les 4 déus es van plantar davant de Paris, discutint entre ells i neguitosos.
Hermes va dir a Paris que escollís una de les tres deeses com a la més bella. Hera li va oferir el poder, Atenea la victòria en la guerra i una intel·ligència superior , i Afrodita ,seductora i temptadora, li oferí l'amor de la dona més bella.
Davant d'Afrodita, deesa de l'amor, Paris queda bocabadat e hipnotitzat per tan escandalosa bellesa i sensualitat i la escolleix a ella.

A partir d'aquest fet es desencadena la gran guerra de Troia, concretament en el rapte d'Helena d'Esparta( que més endavant esdevení en Helena de Troia),una noia jove preciosa.

Paris enamorat d'Helena, decideix raptar-la ja que el seu amor era un amor impossible i davant d'aquest acte de rebeldia , els grecs s'enfaden i l'exercit arqueu, dirigit per Agamèmnon, va en contra de Troia a l'Asia Menor seguint el rastre del rapte. Seguint el rastre de Paris i Helena, els enamorats..

Al arribar els grecs a terres troianes , Amagèmnon se'n va emportar de Troia com a botí a Criseida, i Aquil·les a Briseida.
Criseida, botí de Amagèmnon , era filla d'una gran sacerdot i aquest ple de pena va demanar un rescat important per la seva filla. Però Amagèmmnon , que no era un home gaire afable, es va negar. I el pare sacerdot va pregar a Apol·lo que castigués als grecs , i poc després els grecs varen ser castigats i assotats i Agamèmnon va retornar a Criseida.

Per altre banda, el GRAN Aquil·les s'havia enamorat de Criseida..

Cristina C ha dit...

Salvete!

Moltes felicitats per aquest treball!!!
És molt original i està molt ben treballat i molt ben expressat.
D'aquesta manera és més fàcil poder entendre el Judici de Paris. És una forma d'aprenentatge més didàctica i útil per a tots.

Valete!

Júlia Vallespir ha dit...

Hola a tothom! Després de ben bé 2 anys finalment ha arribat! Ha estat molt divertit formar part d'un projecte així! Moltes gràcies a tots!
Vale!

Mayte ha dit...

(continuació*)

Com deia, el GRAN Aquil·les s'havia enamorat de BRISEIDA..

Amagèmnon enfadat per la "derrota" i la pèrdua del seu botí, va demanar a Briseida per a ell. Però Aquil·les s'hi va negar.





Temps després,Aquil·les va deixar l'exèrcit grec i amb ell la guerra contra Troia. Però un fet important i decissiu va fer-li cambiar d'opinió: En un enfrontament , Hèctor de Troia va matar a Patrocle per error, ja que el va confondre amb Aquil·les perque Patrocle anava vestit i armat amb les pertinences d'Aquil·les.
Aquil·les va demanar venjança justa i Hèctor ,que era un home lleial i just, va acceptar. I en la lluita cara a cara entre aquests, el primer va vèncer al segon.

(...)


Després d'intents i batalles, els grecs , van idear un pla. El gran pla!
Els grecs, astuts i sigilosos, van fer veure que desertàven Troia, però això era part del pla per despistar als troians i fer-lis creure que abandonàven.
Darrera d'aquesta estratègia s'amagava un fons obscur. Els grecs van construir amb fusta un cavall gegant , de proporcions considerables, en el qual ells es van posar dintre, armats i preparats per atacar als troians quan menys s'ho esperéssin.
El cavall el van deixar a les portes de Troia, fent veure que simbolitzava un regal d'acceptament per la derrota.

Els troians al veure això, contents , entran el cavall a la ciutat i aquella nit boixos d'alegria per l'aparent victòria fan festa i xerinola, s'emborratxen i riuen creient-se afortunats sense saber el que els passaria a l'endemà..

La resaca de la festassa de la nit anterior s'apoderà dels troians deixant-los febles i cansats.
Els grecs, utilitzant aquell moment de feblesa surten del cavall i arrassen Troia com un huracà.
Van matar a tot home i fins i tot, nadons. I van esclavitzar a les dones i als nens, fent de Troia una llegenda i deixant-la perduda en la història. Però per sort no la van matar del tot, doncs Troia perdura en les nostres ments moltíssims anys i segles després.
Troia viu encara, i per sempre, en les ments de cadascú de nosaltres.

No existeix persona que no en sàpiga de l'existència d'aquesta gran història, d'aquell Paris jove e inconscient, i del gran mig dèu- mig humà Aquil·les que ens ensenya que fins i tot la persona més forta i més perfecte té el seu punt dèbil . Un punt dèbil que tocant-lo el blanc esdevé negre, que qué poca cosa som en realitat. Tant grans e immortals ens creiem i va i un dia ens dónen en el nostre taló d'Aquil·les i pum, adéu a la vida que no donàvem la suficient importància quan la teniem.

meritxell ha dit...

Hola!!

Moltes felicitats a tots vosaltres per aquest grandissim video!!
Està molt, però que molt ben fet!
Entre els actors, els decorats, i les idees que estan molt ben expresades fan que sembli una història real!

Moltes felicitats a tots!

Vale!!

sandra ha dit...

el judici de paris consistia, Eris, la deessa de la Discòrdia, no va ser convidada a les noces de Tetis i Barallo, rebutjada va llançar una poma d'or enmig del convit amb una llegenda que deia "per a la deessa més bella". Atenea, Hera i Afrodita van pretendre que la poma era per a cadascuna d'elles i van demanar l'opinió de Zeus. Zeus tement entrar a la disputa va nomenar jutge a París que era un príncep troià que havia viscut aïllat a la muntanya Anada.
Les tres deesses es van presentar davant Paris, acompanyades pel déu Hermes, missatger models déus. Hera li va prometre el poder sobre Àsia, Atenea li va oferir la saviesa en la guerra i Afrodita l'amor de la dona més bella, Helena l'esposa del rei Menelau.
Paris va lliurar la poma a Afrodita. Al cap del temps Paris va raptar a Helena i va provocar la guerra més famosa de l'antiguitat, la guerra de Troia, i va donar lloc a La Ilíada i L'Odissea.
El Judici de Paris
En l'historia veiem a Mercuri amb la poma a la mà ja Paris assegut amb gest pensatiu. Les tres deesses són fàcilment identificables pels seus atributs: Atenea amb les seves armes als peus, Afrodita acompanyada per Cupido i Hera amb el paó al seu costat.
valete

Guillem Fargas ha dit...

Primer de tot felicitats a tots el que heu fet aquest curt, és molt divertit, i alhora ens ensenya com va anar aquell episodi. Jo només voldria afegir que aquí es demostra altre vegada fins on les persones (en aquest cas personalitzades en les figures de les tres deesses) són capaces d'arribar per tal de demostrar que elles són millors de les altres. Crec que ens costa reconèixer que un altre és millor que nosaltres quan pensem que ho som nosaltres els millors. Potser hauriem d'aprendre a tolerar més no ser els millors, això sí, sense deixar d'intentar ser-ho (però sense obsessionar-se).

Vale!

carlota ha dit...

Uau! Felicitats companys per aquest magnífic vídeo, m'ha agradat molt. A més a més jo ja sabia el mite, per tant, no m'ha costat gens entendre'l.

Aquest judici va desembocar en la famosa Guerra de Troia.
Tot comença en el casament de Tetis i Peleu en la muntanya de Pelió, Eris ( la deessa de la discòrdia) no hi és convidada, i s'enfada. Arrel d’això ella llença una poma amb la següent inscripció: ΚΑΛΛΙΣΤΗΙ "a la més guapa" i es van aixecar tres deesses (Atena, Hera i Afrodita), però cap de les tres aconsegueix guanyar. Zeus havia de triar quina era la guanyadora, però ell diu que això no ho pot fer, ja que, totes tenien podria comportar conseqüències. Per tant, va anar a buscar algú que fes "d’àrbitre" i va a buscar a un pastor, París ( que més endavant descobreix que en veritat és un príncep)
Atena li va prometre ser un soldat, és a dir, tenir la immortalitat del seu nom. Era li ofereix ser el rei d'una gran ciutat, i Afrodita li ofereix la mà d'Helena d'Esparta.
Finalment guanya Afrodita, simplement perquè ella li promet l'amor, i això és necessari per viure. I a causa d’això es produeix la Guerra de Troia, com a conseqüència de la decisió de Paris.

Videocat ha dit...

Molt bona representació companys!

Jo també m'apunto al comentàri que fa el Guillem, la obsessió envers l'exit només pot portar desenganys. Això sí, sempre s'ha dintentar donar el màxim de tu mateix en tot, es veritat que "ser la més guapa" no depén de tu mateix, però aquest fet és extrapolable en moltes situacions quotidianes en les quals rivalitzem entre la societat i no gaudim prou de com som i del moment que vivim.

Segon episodi a l'espera...

Felicitats i fins aviat!

Yasmin ha dit...

Hola a tots!!

Moltes felicitats a tots els participants d'aquest curtmetratge!

El judici de Paris fou el factor desencadenant de la famosa Guerra de Troia.

El mite del judici de Paris explica que va haver-hi, fa moltíssims anys, unes noces a les quals van ser convidats tant déus com a humans. Els casats serien els futurs pares d'un dels herois més importants de la mitologia grega: el mític Aquil·les. No obstant això Peleu i Tetis (que era com es deien els futurs nuvis)no vàren voler recordar-se'n de convidar a les noces a la temuda Eris, deessa de la discòrdia. Aquesta, quan va assabentar-se que no estava convidada, va enrabiar-se i va llançar al banquet de la festa una poma d'or sobre la taula juntament amb un cartell que posava: per a la més bella.
Aviat, Hera, Atenea i Afrodita es van llançar com a boges a per la poma de la discòrdia i van barallar-se violentament per ella.

Zeus, pare de tots els déus va decidir que se celebrés un judici per saber qui era la més bella i va proposar com a jutge a Paris, un atractiu pastor de Troia fill de Príam, el rei de Troia. Quan Paris va conèixer la seva sort es va sentir afortunat de tenir el poder de triar a la deessa més bella i, com va ser la seva sorpresa, les tres contendents li van oferir sucosos suborns a canvi que les triés.
Hera li va oferir dominar tota Àsia; Atenea li va proposar un exèrcit invencible i, finalment, Afrodita li va prometre la mà de la dona més bella del món: Helena, la filla que Zeus va tenir amb Leda.
Paris, romàntic com ell solament, va acceptar el suborn d'Afrodita i la va nomenar guanyadora guanyant-se així una gran aliada. No obstant això, també va guanyar dues perilloses enemigues: les deesses que havien perdut i que van jurar venjança. I no va ser una venjança suau doncs el rapte de la bella Helena va comportar la fi de Troia després d'una llarga i cruenta guerra que mobilitzaria a tots els déus i mortals de Grècia.

El mite explica una bella història d'amor entre Helena de Troia i Paris encara que tingui un dolorós final, doncs explica la història que l'amor venç les opressions humanes i que només aconsegueixen els enamorats fugint de Grècia on el marit d'Helena, Menelao, queda sol i amb ànsies de venjança.


Valete!!

Laura Guillén ha dit...

Hola!
Noies i nois m'ha encantat!
Júlia, moltíssimes gràcies per oferir-nos aquest vídeo. La veritat és que està molt bé! Espero poder participar-hi la pròxima vegada!

Ginesta ha dit...

Molt bones!

M'ha encantat el vídeo, està molt ben fet! Moltes felicitats a tots!!

I moltes gràcies també, perquè aquest vídeo m'ha servit per entendre millor el mite, ja que és un resum breu i molt entenedor!

Valete!

Salina Jaime ha dit...

Bones!
Tot va començar en les Noses de Tetis i Peleu, quan, en la boda,van estar convidats tots els déus i altres divinitats, exepte Eris, la deesa de la discòrdia en el qual es va venjar tirant una poma des de l'olimp, una poma d'or on hi havia la inscripció de "per a la més bella", aquesta poma la van reclamar 3 deeses:
-Afrodita,-Atena,-Hera.
Zeus va encarregar al jove mortal Paris perquè resolgués per a qui es la poma, les 3 deeses, el van intentar sobornar, però ell es decanta per afrodiata, ja que ella li ofereix amor, mentres que les altres dues, li oferien: Fama, riquesa i saviduria.
Helena d'Esparta, es va enamorar del jove Paris, que en aquell moment, és príncep de Troia, Paris va raptar a Helena, i va desencadenar el conflicte bè´l.lic més imortant: LA GUERRA DE TROIA!.
El quadre de el judici de paris, que es trova en el museu del Prado de Madrid, va ser pintat per un pintor molt famós anomenat Rubens, El quadre el protagonitzen:
-Paris, segut al arbre pensant.
-Hermes,amb la poma d'or a la ma.
-Afrodiat al mig, amb Eros, al seu costa i volant, ja que ell es multiplica, li estan coronant amb una corona de flors, ja que ella també és la deesa de la natura.
-A la dreta es troba Hera, amb la corono, senyal de reina del cel, amb un paó reial, que va posseir els 100 ulls d'Argos.
-A la esquerra hi ha Atena, amb la seva armadura al costa, és la primera vegada que es presenta núa.
juntament amb:
- Artemis: deesa de la caça.
-Hestia: cuida del foc familiar.
Valete!! :)

Joana Bassó ha dit...

Salvate!!


Moltes Felicitats pel vídeo, està molt ben fet i amb sis minuts heu expressat aquesta meravella de mite. M’he adonat que molts d’aquests mites transmeten un missatge que pots transportar a la teva vida de cada dia. Estic descobrint un món que m’entusiasma. Ha estat una manera de veure el Judici de Paris amb fets reals i representat esquemàticament. Enhorabona! M’ha agradat molt.


Valete!

Maria Rios Rius ha dit...

Estic d'acord amb la Joana, els mites, a part de transmetre'ns històries magnífiques, també ens donen lliçons de vida i moralitat. Aprenem els valors de les coses i ens facilita a tirar endavant. En aquest cas et fa veure que per davant de les coses material, hi ha els sentiments. Personalment, el judici de Paries trobo que és una història força interessant i m'agrada molt. Felicito els actors d'aquest vídeo, està molt bé. Valete i a reveure tripulants! :)

marina ha dit...

Hola tripulants!

En primer lloc m' agradaria felicitar a les persones que han fet aquest video perquè sincerament crec que han fet una representació exel·lent!

Valete!

Laura Miguel Paul ha dit...

Hola a tothom:)
M'ha encantat el video! Està tot clavat, diàleg, personatges i sobretot l'idea! El gran judici de Paris!
Tot va començar amb el casament de Tetis (Nereida) i Peleu (humà)on no és convidada Eris (deesa de la discòrdia i germana de Eros), en assebentar-se que no ha estat convidada decideix crear un conflicte entre les tres deeses més poderoses i més belles de tot l'Olimp.
El que fa és gravar en una poma un escrit que hi diu "A la més bella" i la tira a les noces.
L'agafa Zeus que al seu voltant si troben Hera (la seva dona), Afrodita (deesa de la bellesa amb qui es parla dun idil·li amorós) i Atena (filla).
Com Zeus no pot decidir perquè no ho troba ni ètic ni just li diu a un bon amic seu, Paris (humà) que li entregui la poma a qui ell trobi més bonica.
Paris pensa i rumia molt, mentres que les deeses li fan promeses de tot tipus.
Zeus envia a Hermes (déu missatger) ja que és la seva mà dreta i qui l'informarà de la dessició.
Finalment es decanta per a Afrodita, ja que és la deesa de la bbelesa i qui li promet l'amor etern de la noia més bonica de tot Grècia.
Com era d'esperar i completament obvi, les dues deess que no han estat escollides s'enfaden i d'aqui, soriginarà la guerra de Troia, podriem dir que Eris, aconsegueix el que es proposa desde un principi, crear una disputa.
Es pot trobar el quadre de judici de Paris al museu del Prado de Madrid (pintat per Rubbens).
Vale:D

Alex Molera ha dit...

Moltes felicitats perla gent que heu col•laborat en aquest vídeo, ha quedat genial!
Aquesta representació del judici de Paris, crec que està molt ben feta i pensada, i es una gran feina, felicitats!

Enrique P ha dit...

Hola primer de tot felicitar als companys, per la feina realitzada.
Ara explicaré una mica sobre el gran mite de Paris Eris o Éride, la deessa de la Discòrdia, molesta per no haver estat convidada a les noces de Barallo, a la qual havien estat convidats tots els déus, va ordir una manera de venjar-se sembrant la discòrdia entre els convidats: es va presentar al lloc on estava tenint lloc el banquet, i va llançar sobre la taula una poma d'or, que hauria de ser per a la més bella de les dames presents. Tres deesses (Atenea, Afrodita i Hera) es van disputar la poma produint-se una gran confusió i disputa, que va haver d'intervenir el pare de tots els déus, Zeus (Júpiter en la mitologia romana). Zeus va decidir encomanar l'elecció a un jove mortal anomenat Paris, que era fill del rei de Troia.El mite explica una bella història d'amor entre Helena de Troia i Paris encara que tingui un dolorós final, doncs explica la història que l'amor venç les opressions humanes i que només aconsegueixen els enamorats fugint de Grècia on el marit d'Helena, Menelao, queda sol i amb ànsies de venjança. M'encanta aquest gran mite i treballar-lo. Valete!

Marc Navarro ha dit...

Salvete!

Primer de tot bona feina companys, heus aqui les meves respostes:

1.- El fil argumental d'aquest judici és la prèvia celebració de les nosses de Tetis i Peleu, en el qual Eris(deessa de la discordia) envía una poma daurada amb la inscripció de "per a la més bonica" a la taula de la les nosses on estan reunits tots els deus i deesses i Zeus decideix que un pastor anomenat Paris (fill legitim dels reis de Troia, tot i que ell ho desconeix).

2.-El conflicte bèl·lic en el qual desemboca aquest judici, és la famosa guerra de Troia, la qual té com a motiu el rapte d'Helena d'Esparta ja que al donar-li la poma a Afrodita, aquesta li concedeix l'amor d'Helena d'Esparta.

3.-El va protagonitzar sobre tot el propi Paris, Afrodita, Atena, Hera, Zeus, Eris, Peleu i Tetis. Els episodis que hi destaquen, són l'aparició de la poma, la decisió de Paris, el rapte d'Helena i la posterior guerra de Troia, en la qual destaquem el combat singular entre Aquil·les el grec, fill de Tetis i Peleu ( gairebé inmortal ) i Hector, fill de Príam i príncep de Troia, i l'episodi del cabal de fusta amb el qual els grecs són capaços d'infiltrar-se dins les muralles troianes, i arrassar amb tot. El desenllaç del judici, és que Paris de les tres opcions que tenía per escollir, escull la que li sembla que li beneficía més, la d'Afrodita, la qual li concedira l'amor de la dona mes bella de la terra: Helena d'Esparta.

Valete omnes!

Charlene ha dit...

Salvete!
M'ha agradat molt aquest video, molt bon treball i bona actuació!

Tot va començar al casament de Tetit i Peleo on la deesa Eride, deesa de la Discòrdia, no va ser convidada. Tot i no ser convidada ella va anar allà i va donar al déus una poma daurada que era per la més bella. Zeus va escollir a un mortal, en aquest Paris, princep troià, per que escollís a la més bella de les tres. Totes li van oferir moltes coses però Paris va acceptar l'oferta d'Afrodita, que li donaria l'amor de la dona més bella del món, que en aquest cas és Helena, esposa del rei d'Esparta. Paris va anar a Esparta i tal com havia promés Afrodita en veure a Helena, aquesta se'n va enamorar de Paris i aquest últim se la va emportar cap a Troia tot desancadenant la furia del rei d'Esparta. A aquest fet se'l coneix com el rapte d'Helena. El rei d'Esperta va demanar al seu germà que rescatés a la seva esposa desembocant la coneguda Guera de Troia.

Vale!

Helena ha dit...

Primer de tot, felicitats a tots els que han participat en aquest vídeo! Crec que dur-lo a terme ha sigut una gran idea.

Aquest judici va ser protagonitzat per Paris, Afrodita, Atena, Hera, Zeus, Eris, Peleu i Tetis.

El fil argumental d’aquest judici s’inicia a l'Olimp. Eris (deessa de la discòrdia), va prometre donar la poma d'or que va llançar a les noces de Tetis i Peleu a la deessa més bella. La fruita va ser desitjada per Hera, Atenea i Afrodita, tres deesses. Per tal d'acabar amb el problema, Zeus va decidir que la resposta la donés Paris, ja que ell no seria objectiu.
El déu missatger Hermes va presentar les tres deesses a Paris i li va proposar el dilema. Cadascuna li va prometre alguna cosa si resultava ser la triada: Hera li va prometre ser sobirà del món, Atena, ser invencible en la guerra i Afrodita li va prometre amor amb Helena, la dona més bella del món. Finalment, el jove va triar a Afrodita, que a més es va convertir en la seva protectora, i les altres dues deïtats van jurar venjança. El que ell no sabia era que aquesta decisió acabaria desencadenant la guerra de Troya.


Aquest judici va desencadenar la Guerra de Troia, una guerra dels exèrcits aqueus (és a dir, grecs) contra la ciutat de Troia a l'Àsia Menor, seguint el rapte (o seducció) d'Helena d'Esparta per part de Paris de Troia.
La guerra és un dels esdeveniments més destacats en la mitologia grega i es narra en un cicle de poemes èpics dels quals només dos, la “Ilíada” i l' “Odissea” d'Homer, es conserven sencers. La “Ilíada” descriu un episodi ja avançada la guerra, i l'”Odissea” explica el viatge de retorn a casa d'un dels líders grecs, Ulisses. Més tard, poetes grecs posteriors van escriure d'altres parts de la història, i també el poeta romà Virgili en la seva “Eneida”.



El seu desenllaç va ser l’elecció de Paris a l’oferiment d’Afrodita, l’amor. Paris va escollir un sentiment abans que la fortuna, els diners o l’èxit. Se’n va anar amb Helena d’Esparta i junts van fugir de Grècia, deixant sol a Menelao, el marit d’Helena. A partir d’aquest fet, va néixer la Guerra de Troia.

El judici de Paris va servir d’inspiració per a alguns artistes, com per exemple al pintor Peter Paul Rubens. Va ser pintat el 1638 i es considerada la seva ultima obra. Consta de cinc personatges, Paris assegut sota un arbre, Mercuri amb els seus atributs del del caduceu i el barret alat, i al costat oposat. les tres deesses Venus acompanyada per un putto i es troba col•locada entre Minerva i Juno.

Paula ha dit...

Vaig gaudir moltíssim fent aquest curt, així que gràcies per haver contat amb mi!

Els protagonistes serien Atena, Hera, Afrodita i Paris.
El mite explica que Tetis (una nimfa) i Peleu (un humà) es van casar, en aquesta boda i van assistir tots (tan humans com deus). Tots menys Eris, la deessa de la discòrdia. Aquesta al descobrir que no l'havien convidat va traçar un pla per crear un conflicte durant el banquet. Va tirar des de l'Olimp una poma d'or, en ella hi va escriure "per a la més bella". Així que Atena (la deessa de la guerra estratègica), Hera (la sobirana de l'Olimp) i Afrodita (la deessa de l'amor, la bellesa...) van pensar que es referien a elles. Es van discutir i Zeus va dir que ell no podia decidir a qui li donava la poma tan per proximitat familiar (Hera, la seva dona i Atena, la seva filla) com perquè podrien mal pensar (Afrodita). Així que li va dir a Hermes (el deu missatger) que busques a Paris, un pastor imparcial i que ell prengués la decisió.
Un cop el va trobar i les deesses es van posar davant seu li va tocar decidir. Cada una va intentar subornar-lo com podia, Hera li promet que si l'escull serà rei, Atena li ofereix ser un gran guerrer i ser recordat per sempre més i Afrodita l'amor de la noia més jove.
Paris sent un humil pastor com es considera que l'única cosa que necessita és l'amor d'una jove, així que li entrega la poma a Afrodita.
Aquest fet desencadenarà en la guerra de Troia, ja que la jove més bella era Helena d'Esparta, la dona del rei del moment, Menelao. Paris en veure a Helena s'enamora d'ella i se l'endú a Troia, aquest gest ens durà fins la guerra de Troia, doncs Menelao voldrà recuperar la seva esposa.

Jordi Rojas ha dit...

Salvete,

Felicitats a tots aquells que han format part d'aquest curt. Molt bon treball.

El judici de Paris ens explica l'origen de la guerra de Troia. En les noces de Tetis i Peleu, estaven tots els déus invitats, però Eris (la discòrdia), no. Llavors, llançà una poma daurada damunt la taula on hi havia escrit: "Per la més bella". Les tres grans deesses Atena, Hera i Afrodita es disputaren la poma. Com no es posaven d'acord, Zeus va demanar a Hermes que busquès a Paris perquè escollís. Les tres deesses li van oferir favors si les escollia: Atena, li va prometre sabiduria i victòries en les seves batalles; Hera, la totalitat de Asia, i Afrodita, l'amor de la dona més bella, Helena d'Esparta. Paris va triar Afrodita.

Helena era l'esposa de Menelau, rei d'Esparta. Quan Helena, encisada per Paris amb l'ajuda d'Afrodita, se'n va amb ell a Troia, el rei demana ajut a totes les polis gregues per recuperar Helena. I així comença una de les guerres més conegudes de l'edat antiga.

Valete.

laura Calvo ha dit...

Salvete!!
Vull donar l'enhorabona per aquest treball, ja que no es fàcil fer un muntatge com aquest. Aquest vídeo ha estat molt be elaborat, és una mena d'aprenentatge molt més didàctic per a tots nosaltres.
Valete!!