20 octubre de 2011

La violació de Lucrècia al Lliure de Gràcia


Diumenge passat vam anar al Teatre Lliure de Gràcia, on vam poder gaudir de la magnífica versió de l’obra de Shakespeare basada en un episodi molt important de la història de Roma: la violació de Lucrècia
Aquest relat ens situa al final de la monarquia romana, amb Luci Tarquini el Superb com a rei que deixarà, amb el seu exili de l´Urbs, pas a la República. Aquest canvi en les institucions polítiques de Roma va venir forçat per l´actitud orgullosa i desmesurada  del propi Tarquini i especialment del seu fill, Sext Tarquini, que va sotmetre l’innocent Lucrècia, dona de Col·latí, amic i general de Roma. Tarquini es veu impulsat a posseir Lucrècia, fruit del desig per les bones paraules de Col·latí envers la seva dona. És la història d´una baixa passió incontrolable.

Al cap d’uns quants dies, Sext Tarquini va anar a Col·làcia amb un sol acompanyant, sense saber-ho Col·latí. Acollit allí amb amabilitat per aquella gent desconeixedora de la seva intenció, fou conduït, després de sopar, a l’habitació dels hostes. Quan li va semblar que els voltants estaven segurs i que tothom dormia, ardent de passió i amb l’espasa desembeinada, s’acostà a Lucrècia que dormia, i posant la mà esquerra sobre el pit de la dona, li va dir: “No cridis, Lucrècia; sóc Sext Tarquini; tinc l’espasa a la mà; moriràs si dius res”

                                               Tit Livi, Ab urbe condita, 57-60

Lucrècia, després d’haver estat ultratjada, confessa al seu marit i al company d´aquest, Luci Juni Brutus, la deshonra que ha patit. Ella, després de fer-los jurar venjança, es lleva la vida amb un punyal. 
Després d’haver conegut de primera mà aquest episodi amb la lectura l´any passat del llibre I d´Ab urbe condita, de l´historiador romà Tit Livi, hem pogut comparar-la amb la versió de Shakespeare, de la qual ens sobten algunes aspectes com, per exemple, el debat intern pel que passa Tarquini abans de cometre el crim. Finalment, aquest opta per deixar-se endur pel seu desig terrenal i irrefrenable per Lucrècia, del qual atorga la culpa a la pròpia donzella romana per la seva bellesa. 
Pel que fa a l’obra cal destacar la grandíssima actuació de Núria Espert que interpreta l’obra d’una manera molt fluïda i plena de registres, fent-se càrrec de tots els personatges, als quals podem diferenciar gràcies als canvis de veu i de vestuari que fa damunt d´un escenari minimalista. Quan fa de narradora parla en tercera persona, quan representa Tarquini vesteix una capa i projecta una veu més tosca com a símbol de la seva virilitat, mentre que quan interpreta Lucrècia, aquesta capa queda substituïda per un revers més clar i fi.
Un altre aspecte molt important de l’obra és que la passió i el dramatisme de  l´Espert van acompanyats d’una il·luminació i una escenografia que ajuden a endinsar-te molt més profundament en l’obra i en la tragèdia d´una dona humiliada, nus argumental d´aquesta història immortal.
Per últim, us deixem amb un petit fragment de la peça, dirigida per Miguel del Arco,  que us recomanem de tot cor. Fins diumenge teniu temps!


P.S.: per cert, qui ens pot fer cinc cèntims de l´episodi sencer explicat per Livi que significà, segons la llegenda, el final de la monarquia romana?





Esther Soria
1r curs del Grau d´Educació Primària (UAB)
Maria Canales
1r curs del Grau d´Història de l´Art (UB)


28 comentaris:

Ignasi ha dit...

Jo he trobat molta informació de Lucrècia i de la seva violació, però resumint una mica:
Ens expliquen que l'últim rei Tarquini II anomenat el Superb tenia assetjada la ciutat de Ardea a Itàlia. No cal dir que el sobrenom del Superb no era gratuït i que sense entrar en detalls ja ens diu del caràcter d'aquest bon home.
Estant al campament romà Sisè Tarquinio (fill del Rei) i Lucio Tarquinio Colatino (nebot també del rei) van creuar apostes sobre quina de les seves esposes era més virtuosa. Presentant a Roma d'improvís, van trobar la dona del fill del rei en plena orgia, mentre que l'esposa de Col · latí, la bella Lucrècia, es trobava teixint a la seva cambra esperant l'arribada del seu espòs.
Guanyada l'aposta per aquest últim, no va poder evitar que el fill del rei se sentís profundament atret per la bellesa i virtut de Lucrecia i ordint un pla digne del maligne es va presentar al domicili de Lucrecia espasa en mà amb no gaire honestes intencions.
Lucrecia es va negar en rodó a les pretensions de Sisè Tarquinio, per molt fill del rei que fos, de manera que aquest espasa en mà i sota l'amenaça que si no corresponia a les seves pretensions la mataria, i que després mataria a un esclau, i el col · locaria al llit al costat de Lucrecia i diria que els havia trobat deshonrant el nom del seu marit i la seva família. En aquell moment Lucrecia va ser violada per Sisè Tarquinio, fill del rei de Roma.
Al dia següent va cridar Lucrecia al seu espòs, el pare i un cosí del rei, Lucius Junius Brutus i després d'explicar que ha passat i abans que aquests s'adonaran del que anava a succeir sac un punyal i es atravecho el pit suicindandose.
Lucrecia havia dit: "vosaltres veureu quin és el seu merescut, per la meva part, encara que absolc de culpa, no em eximeixo de càstig, en endavant cap dona deshonrada prendrà a Lucrecia com a exemple per seguir amb vida".
Morta Lucrecia la ira de la seva família va ser ferotge, van proclamar que no cejarian fins que l'últim dels Tarquinis fossin exterminats. Brut va prometre: "Juro per aquesta sang castíssima que la injúria feta pel fill del rei rebrà el seu merescut. Des d'avui Roma ja no té rei".
I dit i fet, els conjurats van matar al fill del rei i van expulsar a Tarquinio el Superb de Roma. Ja sense rei van proclamar la República i van triar un Senat, nomenant dos cònsols un el propi Lucio Juny Brut i un altre Lucio Tarquinio Colatino (espòs de Lucrecia). Corria l'any 509 abans de Crist quan a Lucio Juny Brut li va correspondre l'honor de ser el fundador de la República a Roma.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Enhorabona per aquesta fantàstica entrada, Esther i Maria! Va ser un plaer acompanyar-vos i compartir amb vosaltres aquest recital d´interpretació de l´Espert al Lliure de Gràcia. Hi va haver moments d´intensa emoció (malgrat els mòbils...) i ens va quedar un regust ben dolç del que vam veure. Gràcies per la vostra diligència en escriure aquest article-ressenya de la funció. Lucrècia sempre ens acompanyarà i serà recordada. Una gran abraçada.

Esther Soria ha dit...

Hola!

De res Jordi, per mi (i crec que parlo també per la Maria) va ser tot un plaer poder gaudir d'aquesta magnífica obra i tornar a recordar aquest episodi!

Una abraçada!

Vale!

Laia Ruiz ha dit...

Una petita part de l’informació que he trobat:
Luci Tarquini usurpà el poder a Roma després d'haver assassinat al seu sogre. Durant la invasió d’Ardea els nobles que acompanyen a Tarquini juren la castedat de les seves dones, entre ells destaca Colatí espòs de Lucrecia. Per comprovar el comportament de les seves esposes, els nobles entren a Roma sense previ avís, totes les dones estan de festa o de ball menys la bella Lucrecia que s'ha quedat a casa. Sisè Tarquini, fill del Rei, s’enamorà de la bellesa i virtut de Lucrecia i es presenta l'endemà a casa de Lucrecia, ella li dóna una innocent benvinguda però Sisè la viola. Lucrecia escriu al seu pare i al seu espòs i els exigeix venjança, després es lleva la vida per purgar el seu honor. Els romans exilien a la família dels Tarquinis i la Monarquia s'acaba donant pas a la República.

laura Calvo ha dit...

Faré un breu resum de la violació de Lucrècia :

L'acció transcorre a Roma, l'any 500 abans de Crist.
En un campament militar als afores de Roma. Collatinus,
Junius i Tarquino expliquen que, en una visita sorpresa a les seves dones la nit anterior, només Lucrecia, dona de Collatinus, s'havia mostrat virtuosa.
Tarquino, excitat per la castedat de Lucrècia, decideix sortir immediatament per a Roma i temptar la fidelitat de l'esposa de Collatinus.
Lucrècia, acompanyada del les seves donzelles Bianca i Lucía, està filant a casa quan arriba Tarquino sol·licitant hospitalitat per a aquesta nit.
A mitjanit, i mentre Lucrècia roman adormida en el seu llit, Tarquino la força i, tot i la fèrria resistència de la dona, la viola. El cor narra en aquest moment el dolor de Jesucrist quan la virtut cau sota el jou del pecat.
A trenc d'alba, Lucrècia mana a Bianca a buscar el seu marit, aquest per les paraules de la donzella comprèn que ha passat i corre cap a casa.
Collatinus comprèn i consola a Lucrècia, però aquesta declara que la seva vergonya és massa profunda com per a seguir vivint i finalment es suïcida.
És una història molt commoguda ja que a Lucrècia li succeeixen una sèrie de fets que qualsevol persona aliena no seria capaç de suportar-lo com la mateixa lucrècia.

Marc Palau ha dit...

Salvete!
Jo he trobat la següent informació, aqui teniu un breu resum:
Segons la versió de Titus Livi sobre l'adveniment de la República, el darrer rei de Roma Luci Tarquini el Superb, que va regnar entre el 535 i el 510 aC, tenia un fill indomable anomenat Tarquini. Després de molts intents infructuosos de seduir-la, Tarquini va violar Lucrècia. Després, Lucrècia va reunir la seva família, els va explicar el que havia passat, i se suïcidà.

Tot mostrant el cos sense vida de Lucrècia, el seu parent Luci Juni Brut va incitar el poble de Roma a revoltar-se. La dinastia dels Tarquins es va veure obligada a fugir a Etrúria i la monarquia que sustentaven fou substituïda per la República Romana.

Així va ser com es va acabar amb la monarquia romana.

Valete!

meritxell ha dit...

Hola!

Quin gran video!! Amb aquests tres minuts de video, ja m'ha agradat el relat i el format de l'obra de teatre i dóna ganes d'anar a veure-la
També he de dir que l'actriu principal (i la única) que apareix, Nuria Espert, és una de les grans actrius catalanes de teatre que hi ha hagut.

Vale!!

Mayte ha dit...

Moltíssims cops en la història petits fets han acabat formant grans esdeveniments! I aquest cop no podia ser una excepció: la conmovedora història de Lucrècia va influenciar en la caiguda de la monarquia romana. Ja es diu: de mica en mica s'omple la pica, de petits fets en petits fets esdevenen grans coses, i lo petit és fa gran cada dia.


Explica la història que Lucrècia, muller de Col·latí va ser violada pel fill de Luci Tarquini ,que es va sentir atret per la castedat i fidelitat d'aquesta. Deixant-la en la més profunda de les tristeses , i enfonsant-la en un pou que la va impulsar a suicidar-se després de confessar el que li havia passat a la seva familia.
La familia de Lucrècia , plens de ira justificada , van jurar que es venjarien matant i destronant als Tarquini i així ho van fer.
Varen matar al fill i violador de Lucrècia i al pare d'aquest el van destronant deixant alhora a Roma sense rei , i per tant sense monarquia.


Aquí veiem que per la bogeria d'alguns els més bons ho paguen , com li va a tocar a Lucrècia. Una dona bona, allunyada de la luxuria i la infidelitat va pagar les conseqüències d'un mal home.
Ja ho diuen els que saben "Pagan justos por pecadores"...
Quina injusticia, però quina veritad.

zamora ha dit...

Saluete!

Aquí deixo la informació resumida que he trobat sobre la violació de Lucrècia:
Lucrècia és llegendària en la tradició romana. Segons la versió de Titus Livi ( historiador romà nascut a Patavium(Pàdua)) sobre l'arribada de la República, el darrer rei de Roma Luci Tarquini el Superb, que va regnar entre el 535 i el 51 aC, tenia un fill indomable anomenat Tarquini. Després de molts intents infructuosos de seduir-la, Tarquini va violar Lucrècia. Després, Lucrècia va reunir la seva família, els va explicar el que havia passat, i es va suicidar.
Tot mostrant el cos sense vida de Lucrècia, el seu parent Luci Juni Brut va incitar el poble de Roma a revoltar-se. La dinastia dels Tarquins es va veure obligada a fugir a Etrúria( l'actual Toscana) i la monarquia que sustentaven fou substituïda per la República Romana.
P.d. Opino que l’ interpretació que fa Maria Espert sobre Lucrècia es una interpretació molt adequada i molt ben resolta.

Valete!

sandra ha dit...

He trobat aquesta informació sobre la violació de Lucrecia.Aquest poema de William Shakespeare va ser publicat el 1594 i dedicat a Henry Wriothesley, comte de Southampton. El poema relata un motiu de llarga tradició: violada per Sisè Tarquino, Lucrècia demana al seu pare i al seu marit Colatino que la vengin, i se suïcida. El poema, en estrofes de set versos, acaba en el moment en què Brut i Colatino es disposen a transportar a través de Roma el cadàver de la Lucrecia, per incitar els romans a expulsar Tarquino. Mentre a Venus i Adonis un cast jove era seduït per una experta, aquí una casta esposa era violada per un llibertí.

L'obra està adreçada al mateix públic cortesà per a qui en altres països Tiziano i el Veronès havien pintat a belles i lànguides dones nues en el somni i en la invitació amorosa. El cuadrito llicenciós domina: amb els ulls de Tarquino, que aixeca les cortines del llit, veiem a Lucrecia adormida, visió de alabastrina blancor tot just ombrejada per venes blaves. Els personatges discorren, imploren i imprecacions, però entre el centelleig de la retòrica no s'arriba a notar al que era un grandíssim geni tràgic.
a qui et deixo una petita introducció sobre una entrevista, que li fan fer a la protagonista http://blogs.elpais.com/defensora-del-lector/2010/10/la-violaci%C3%B3n-de-lucrecia.html
valete
enrique!

estela ha dit...

Hola, aquest és l'argument de la violació de Lucrècia:

Lucrècia és una figura llegendària en la tradició romana. Segons la versió de Titus Livi sobre l'adveniment de la República, el darrer rei de Roma Luci Tarquini el Superb, que va regnar entre el 535 i el 510 aC, tenia un fill indomable anomenat Tarquini. Després de molts intents infructuosos de seduir-la, Tarquini va violar Lucrècia. Després, Lucrècia va reunir la seva família, els va explicar el que havia passat, i se suïcidà.
Tot mostrant el cos sense vida de Lucrècia, el seu parent Luci Juni Brut va incitar el poble de Roma a revoltar-se. La dinastia dels Tarquins es va veure obligada a fugir a Etrúria i la monarquia que sustentaven fou substituïda per la República Romana.

Valete!

Marta Molgosa ha dit...

Hola!!
Buscant he trobat molta informació sobre la violació de Lucrècia, però aquí us deixo un petit resum:

Lucrècia és un personatge pertanyent a la història de l'antiga Roma, coetània de l'últim rei romà Lucio Tarquinio el Superb. Va contreure matrimoni amb Col• latí. Va ser víctima d'una violació per part del fill de Lucio Tarquinio. Aquest ultratge i el posterior suïcidi de Lucrècia, van influir en la caiguda de la monarquia i en l'establiment de la República.
Lucrècia tenia fama de dona treballadora, honesta i bella. Se sap que la seva bellesa i honestedat impressionar vivament a Sisè Tarquino. Aquest, per satisfer els frenètics desitjos que sentia per ella, va demanar hospitalitat a Lucrecia quan el seu marit es trobava absent. Aprofitant la foscor de la nit, es va introduir a l'habitació de Lucrecia i la va violar, sense que ella es resistís ni cridés, creient ser el seu marit. L'endemà Lucrecia va trucar al seu pare i al seu espòs, i els va referir l'ultratge rebut. Els va demanar venjança contra Sisè Tarquino i es va enfonsar un punyal al pit després de pronunciar aquella admirable frase; ¡Cap dona quedarà autoritzada amb l'exemple de Lucrècia per sobreviure al seu deshonor!

He mirat el fragment de la peça dirigida per Miguel del Arco, on actua Núria Espert, i m’he quedat impressionada amb la seva actuació ( i només e vist el fragment) , com és capaç d’interpretar tants papers, canviant veus i el vestuari, ella sola a l’escenari durant una hora i mitja, i com és capaç de fer-ho tan i tan bé! Sincerament m’hagués fet il•lusió veure-ho!
Felicitats per l’entrada, Valete!

zamora ha dit...

Salvete!

Lucrècia és una figura llegendària en la tradició romana. Segons la versió de Titus Livi sobre l'adveniment de la República, el darrer rei de Roma Luci Tarquini el Superb, que va regnar entre el 535 i el 510 aC, tenia un fill indomable anomenat Tarquini. Després de molts intents infructuosos de seduir-la, Tarquini va violar Lucrècia. Després, Lucrècia va reunir la seva família, els va explicar el que havia passat, i se suïcidà.
Tot mostrant el cos sense vida de Lucrècia, el seu parent Luci Juni Brut va incitar el poble de Roma a revoltar-se. La dinastia dels Tarquins es va veure obligada a fugir a Etrúria i la monarquia que sustentaven fou substituïda per la República Romana.
vale!


Marc Rodriguez Llopis

Charlene ha dit...

Salvete!

Aquesta història succeix a l'antiga Roma, on Lucrècia està casada amb Luci Tarquini Col·latí. Es diu que en un sopar, aquest últim va discutir amb altres persones de la reialesa, discutint sobre quina de les seves dones era la més bella de totes i van decidir marxar cap a Roma per saber quin de tots tenia la raó. Quan van arribar on vivia Lucrècia, Sext Tarquini (l'home que va organitzar aquell sopar esmentat abans) la va començar a desitjar ja que ella no era com les altres dones que hi havien, era diferent. Dies després Sext Tarquini va voler tornar a veure Lucrècia, sense que ningú ho sabés. Després de ser rebut amb molta hospitalitat, va ser conduit a la cambra dels hostes. Va ser quan, amb molta discreció, va anar a l'habitació de Lucrècia amb una espasa, forçant-la. Ella es va resistir molts cops però la va amenaçar amb el seu honor, cosa que ella no acceptava i llavors va ser quan va succeir la violació. Lucrècia va enviar dues cartes, una al seu pare i l'altre el seu marit, dient-lis que volien que es reunissin tots per així poder explicar-lis la desgràcia que li havia passat la nit anterior. Els hi va demanar venjança contra Sext Tarquini i va ser quan es va suïcidar.

Aquesta història va contribuir en la caiguda de la monarquia a Roma ja que van expulsar a Luci Tarquini el Soberbi i a la seva família de Roma per l'acte del seu fill contra Lucrècia. Encara que va ser un membre de la seva familia, Luci Juni Brut, el que va ser el líder de la revolta i va proclamar la República a Roma.

Valete!

sandra ha dit...

Salvete!

Fare un breu resum de tota la infurmació que he trobat sobre la violació de Lucrècia:


La història de la violació de Lucrècia comença a Roma.

La història comença quan Tarquino ja està decidit a violar Lucrècia. Arriba a la casa del seu amic Colatino, on ella el rep hospitalàriament. Al vespre, ell es disposa a forçar a Lucrecia, encara que té remordiments. Després la veu adormida en tot el seu esplendor,la viola. Només fer-ho, es penedeix i fuig. Ella passa la resta de la nit desconsolada, i al matí envia una carta al seu marit perquè hi acudeixi el més aviat possible.

Mentre espera Colatino, Lucrecia va a una casa on hi ha un quadre que representa la Guerra de Troia.

Arriba Colatino, ella explica la seva violació i es suïcida amb un punyal. El seu pare i el seu marit es lamenten profundament.

Finalment el seu pare i el seu marit demanan la vengança.


M'agrada buscar informació i poder saber mes sobre la violació de Lucrècia , ja que es una història molt coneguda.


Valete!

Andrea López ha dit...

Durant el regnat de Tarquini el Superb, els joves de la reialesa van organitzar un banquet, en el qual els homes van acabar parlant de les seves dones fins al punt de discutir entre ells per defensar-les. Així doncs, tots van decidir muntar a cavall i dirigir-se cap a Roma per buscar la dona més virtuosa i més maca. Van trobar a Lucrècia fent les feines de casa, Col·latí (el seu marit) i la resta dels homes van ser ben rebuts. Va ser en aquell moment quan Sext Tarquini va començar a desitjar Lucrècia. Al cap d'un temps Sext Tarquini va tornar per forçar-la, ella es negava a caure als seus braços però Sext la va amenaçar dient que si no cedia la mataria i al seu costa posaria el cos d'un esclau nu degollat (adulteri). Lucrècia va enviar un missatger a Roma que avises al seu pare i un altre a Àrdea, per avisar al seu marit dels fets; a la carta també deia que vinguessin amb un amic de confiança. Quan es van reunir, Lucrècia els va explicar l'intent de violació per part de Sext Tarquini i que havia perdut la seva honra. Tots la van consolar i li deien que ella no havia tingut cap culpa. No obstant això, Lucrècia va decidir acabar amb la seva vida clavant-se un ganivet.

S'han fet moltes representacions artístiques, sense anar més lluny la versió de l’obra de Shakespeare de la violació de Lucrècia, que té com actriu Núria Espert, la qual ha arribat a les cent actuacions.

Aina ha dit...

Salve!
Després de que Sext Tarquini violes a Lucrècia, ella va fer jurar ser venjada per el seu pare, el seu marit i Luci Juny Brut i després es va suïcidar. Luci digué: "Juro per aquesta sang castíssima que la injúria feta pel fill del rei rebrà el seu merescut. Des d'avui Roma ja no té rei". I així ho va fer, va matar el fill del rei (Sext Tarquini) i va expulsar al mateix rei i a tots els Tarquini de Roma.
Vale!

Cristina C ha dit...

Lucrècia era la dona de Luci Tarquini Col·latí. Aquest i altres joves pertanyents a la reialesa van celebrar un banquet on van poder xerrar i presumir de les seves respectives dones. Defensaven que totes elles tenien una extraordinària i absoluta bellesa. Però tot i això la dona de Col·latí va destacar molt més per sobre de les altres dones, ja que aquest deia que era la més increïble en tots els sentits. Tots aquells elogis sobre Lucrècia van despertar un gran interès en Sext Tarquini.
Posteriorment Sext Tarquini va anar fins a Col·làcia sense que ho sapigués Col·latí. Allà es va poder hostejar i quan va arribar la nit va dirigir-se cap a la cambra de Lucrècia.
Primerament, ella es negava a cedir a les malvades intencions del noi, però aquest va amenaçar-la dient-li que si no s'oferia, la gent creuria que l'haurien assassinat per cometre adulteri. Amb tot això, Lucrècia no va tenir més remei que superar la seva puresa i va acabar cedint.
Més tard, la noia va enviar un missatger per tal de que avisés al seu pare i al seu marit.
Un cop van reunir-se tots, Lucrècia va poder explicar tot el que havia succeït. Va rebre molt consol per part d'ells, ja que deien que no era culpa seva el fet de que fós tan bella. Malgrat això, Lucrècia no suportava la idea de la violació i es va treure la vida amb l'ajuda d'un ganivet.
Brutus va jurar que venjaria la seva mort.

lingualatinaa ha dit...

Con éste ya son más de 600 los enlaces a webs o blogs de latín que tengo en mi blog. Visitadlo y os sorprenderéis.
Si conocéis algún blog en catalán interesante, no dudéis en dejar la dirección del mismo en mi blog, pues el catalán también lo promociono en mi bitácora.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Muchísimas gracias, compañero de viaje, por habernos enlazado. Ten por seguro que visitaremos tu bitácora. Un saludo desde nuestra nave.

Jordi Rojas ha dit...

Lucrècia, la principal responsable de de l'aparició de la república, té una història bastant interessant.

Corre l'any 509 a.C. El rei Tarquini el Superb governa Roma des de fa anys. El seu fill, Sisè, convoca un sopar amb els joves de la reialesa, en que també hi està Luci Tarquini Col•latí, espós de Lucrècia i parent del rei.

Entre els temes que es parlen, surgeix la bellesa i la virtuositat de les seves dones. Ningú es posa d'acord, però Col•latí assegura que la seva supera a totes. Se'n van a cavall a Roma per comprovar-ho. Al arribar, mentre totes les esposes estan passant el temps com monarques, Lucrècia està esperent pacientment el seu marit. Acull amb molta hospitalitat als convidats.

Després d'aquests fets, Sisè Tarquini cau encisat per la seva bellesa. Així que una nit, la viola. Seguidament, Lucrècia crida el seu pare i el seu marit i els hi explica lo succeït. Finalment es clava un ganivet al pit.

Després d'això, Luci Juni Brutus, com a venjança, mata al fill del rei, Sext Tarquini i fa fugir el monarca. Tot seguit, proclama la República de roma i es fa cònsol, juntament amb el marit de Lucrécia, Luci Tarquini Col·latí.

Em fa molta llàstima no haver pogut anar-la a veure, ja que crec que m'hauria agradat molt. Esperem que la pròxima hi pugui estar present.

Valete!

P.D. Gracias a lingualatinaa por tenernos como referencia en su blog!

Helena ha dit...

Tripulants! Navegant pel món d'internet he trobat una pàgina molt útil que a tots ens pot anar bé. Us deixo el link aquí per si hi voleu donar un cop d'ull:

http://lexiquetos.org/quis/hean.htm

Valete!

30 d’octubre de 2011 17:42


Helena ha dit...
Segons la versió de Titus Livi sobre l'adveniment de la República, el darrer rei de Roma Luci Tarquini(va regnar entre el 535 i el 510 aC), tenia un fill indomable anomenat Tarquini.
Tarquini, va intentar seduïr a Lucrècia, però com no ho aconseguia la va violar. Lucrècia, va reunir tota la seva família i els hi va explicar el que havia passat. Després de aver-ho explicat als seus pròxims es va treure la vida.
Luci Juni Brut, un parent de Lucrècia, va mostrar el cos femení sense vida al poble per iniciar una revolta. La dinastia dels Tarquins es va veure obligada a fugir a Etrúria i la monarquia que sustentaven va ser substituïda per la República Romana.

REPRESENTACIONS DE LA VIOLACIÓ DE LUCRÈCIA:


PINTURA:
La violació de Lucrècia s'ha representat a través de la pintura i es veu reflectida en algunes obres plàstiques de obres de:
·Ticià - http://www.google.es/imgres?q=tiziano+lucrecia&um=1&hl=es&sa=N&biw=1152&bih=773&tbm=isch&tbnid=AZpu6Xu3_kXrgM:&imgrefurl=http://camapafe.wordpress.com/tag/amor/&docid=bYzezYGx6nPZgM&imgurl=http://camapafe.files.wordpress.com/2008/11/titian_lucretia.jpg&w=617&h=826&ei=IYOtTsGlLs_m8QPDnYC-Cw&zoom=1
·Rembrandt- http://www.google.es/imgres?q=Rembrandt+lucrecia&um=1&hl=es&biw=1152&bih=773&tbm=isch&tbnid=BLrKOchCHAwbzM:&imgrefurl=http://nihilnovum.wordpress.com/2009/05/09/lucrecia-en-el-arte-iii/&docid=bYCHRgUNB3jpsM&imgurl=http://nihilnovum.files.wordpress.com/2009/03/rembrandt_-_lucrecia.jpg%253Fw%253D500%2526h%253D595&w=500&h=595&ei=cYOtToDjFpTn8QPJ8rWkCw&zoom=1&iact=hc&vpx=90&vpy=272&dur=2691&hovh=245&hovw=206&tx=118&ty=92&sig=104568100039839564102&page=1&tbnh=128&tbnw=105&start=0&ndsp=28&ved=1t:429,r:7,s:0
·Dürer- http://www.google.es/imgres?q=D%C3%BCrer+lucrecia&um=1&hl=es&sa=G&biw=1152&bih=773&tbm=isch&tbnid=f6CK6AgTiKN0-M:&imgrefurl=http://campusvirtual.unex.es/cala/epistemowikia/index.php%3Ftitle%3DSuicidio&docid=pbHgX449ly1d_M&itg=1&imgurl=http://campusvirtual.unex.es/cala/epistemowikia/images/thumb/a/a1/Selbstmord_der_Lukretia-Albrecht_D%2525C3%2525BCrer.jpg/180px-Selbstmord_der_Lukretia-Albrecht_D%2525C3%2525BCrer.jpg&w=180&h=418&ei=qIOtTquYIYu48gOXyuSdCw&zoom=1&iact=hc&vpx=131&vpy=151&dur=4142&hovh=334&hovw=144&tx=113&ty=165&sig=104568100039839564102&page=1&tbnh=192&tbnw=141&start=0&ndsp=17&ved=1t:429,r:0,s:0
·Rafael i Botticelli també van crear obres relacionades amb Lucrècia.

NARRACIONS:
-Va ser narrada al poema de Geoffrey Chaucer a "The Legend of Good Women" el 1380. Aquest poema és el tercer més llarg que va escriure Chaucer.
-William Shakespeare també va publicar un poema el 1594 titulat "La violació de Lucrècia", i menciona el personatge a Titus Andrònic. http://shakespeareobra.wordpress.com/la-violacion-de-lucrecia/

També he trobat informació sobre les violacions a un blog en el qual també es parla de la violació de Lucrècia.
http://sogradargos.blogspot.com/2007/03/la-historia-de-una-violacin.html

Valete!

Alison ha dit...

Salvete !
Tot això es situa al 500-400 a.C.
Lucrècia estava casada amb Lucio Tarquinio Catalino, que era el nebot del rei.
El fill del rei, Sisè Tarquini, també estava casat.
Lucio Tarquidi i Sisè Tarquidi van fer una aposta "quina de les dues esposes era la més virtuosa". Ells, van anar al palau a veure quina era i es van sorprendre quan van veure totes les dones ballant i fent festa mentre que Lucrècia estava cosint.

Llavors, Sisè Tarquidi va començar a desitjar a Lucrècia. Un dia, a mitjanit, Sisè tarquidi va anar a la cambra de Lucrècia amb una espasa i l'amenaçà dient que si no el fa seva, la matarà (la viola) .

A l'endemà al matí, Lucrècia convoca al seu pare, al seu cosí i el seu marit i els explica tot. Ella es pensa que és una deshonra i tots ells diuen que no és culpa seva.
Però ella, es travessa una DAGA entre els pits mentre diu:
<>.
Aquest fet, va ser molt representat i va influir en les arts plàstiques (pintures, escultures, etc.)
Us deixo amb un powerpoint on resumeix el que va passar i explica la influencia sobre aquest fet a Roma.

Referint-me a l'obra, jo crec que aquesta actriu, pel que he vist al tràiler, ho fa molt bé i crec que estaria bé veure com interpreta el paper i el mite ella sola, posant-se al paper de Lucrècia.


Valete !

Ginesta ha dit...

Lucrècia és un personatge pertanyent a la història de l'antiga Roma, coetània de l'últim rei romà Lucio Tarquinio el Superb. Va contreure matrimoni amb Col• latí. Va ser víctima d'una violació per part del fill de Lucio Tarquinio. Aquest ultratge i el posterior suïcidi de Lucrècia, van influir en la caiguda de la monarquia i en l'establiment de la República.
Lucrècia tenia fama de dona treballadora, honesta i bella. Se sap que la seva bellesa i honestedat impressionar vivament a Sisè Tarquino. Aquest, per satisfer els frenètics desitjos que sentia per ella, va demanar hospitalitat a Lucrecia quan el seu marit es trobava absent. Aprofitant la foscor de la nit, es va introduir a l'habitació de Lucrecia i la va violar, sense que ella es resistís ni cridés, creient ser el seu marit. L'endemà Lucrecia va trucar al seu pare i al seu espòs, i els va referir l'ultratge rebut. Els va demanar venjança contra Sisè Tarquino i es va enfonsar un punyal al pit després de pronunciar aquella admirable frase; ¡Cap dona quedarà autoritzada amb l'exemple de Lucrècia per sobreviure al seu deshonor!

M'he fixat que al teatre lliure de Gràcia fan moltes obres interessants. A veure si algun dia ens animem a anar-hi tota la classe!

Valete!

Laura Guillén ha dit...

Hola!
Quin bon treball que fa l'actriu! M'encantaria poder anar-la a veure.

Paula ha dit...

Felicitats Maria i Esther per l'entrada, trobo que és molt interessant!

Havia sentit parlar molt sobre aquesta obra, segons la gent que l'havia vist em deia que la Núria Espert estava increïble i que sorties molt impactat del teatre. M'hauria encantat veure-la, però no i vaig ser a temps. Crec que és increïble poder aprendre mentre gaudeixes d'un bon espectacle.

Yasmin ha dit...

Hola a tots!!

És una entrada molt interessant, felicitats!!
Recordo que aquesta història la vam treballar l'any passat fent el treball de gladiator, un treball molt profitós!

La història de Lucrècia té lloc a l'antiga Roma.
Lucrècia està casada amb Luci Tarquini Col·latí. Es creu que durant un sopar Col·latí va discutir amb altres persones del reialme sobre quina de les seves dones era la més bella de totes i van decidir emprendre rumb a Roma. Quan van arribar on vivia Lucrècia, Sext Tarquini, l'organitzador del sopar, va començar a desitjar a Lucrècia ja que ella era única i diferent a les altres dones.

Uns dies després Sext Tarquini va voler tornar a veure Lucrècia en secret.
Va ser rebut i conduit a la cambra dels hostes. Aleshores, aprofitant la ocasió i amb molta discreció va dirigir-se a la cambra de Lucrècia amb una espasa, forçant-la. Ella va oposar resistència mitjançant cops però un cop amenaçada per ell amb el seu honor fou inevitable la violació.

Lucrècia va enviar dues cartes, una al seu pare i l'altre el seu marit,
en les quals els convocava a tots dos per cimunicar-los la desgràcia.
Sext Tarquini al demanar-li la venjança al seu pare i al seu marit es va suicidar.

Valete!!

Videocat ha dit...

Felicitats Ester i Maria per l'entrada!

Pel que he llegit en els comentaris anteriors, aquesta obra deu ser molt bona. Jo no he tingut la oportunitat d'anar-la a veure al teatre però si que he intentat situar-me una mica amb la història.

És difícil no repetir informació amb tots els comentaris que ja s'han fet. Com apunten la majoria aquesta història es situa entre el 500-400 a.C a l'antiga Roma.

Una història que s'inicia amb un d'aquests "concursos de bellesa" comuns en algunes narracions clàssiques, com ja hem vist en altres ocasions.

Sext Tarquini es sent atret per la bellesa de Lucrècia i decideix forçar-la. Ella, es veu obligada a cedir si vol conservar la seva integritat física. Finalment, en haver corregut la noticia entre els familiars de la noia, ell es suïcida, conscient del que ha fet.

Fins aviat companys!
Cesc