18 juny de 2011

Catalans a la Romana

L´Eulàlia és l´actriu de la túnica fúcsia

El cap de setmana del 28 i 29 de maig els nois i noies d´entre 14 i 15 anys de El Cercle, al barri de Gràcia, vam representar l´obra Catalans a la Romana, una divertida comèdia de romans, original de Joan Rosquellas, ambientada a la Catalònia de fa una pila d'anys i molt inspirada en les comèdies llatines de Plaute.

Els nostres catalans se situen en un petit poble de la “Costa Bravum”, on un cònsol, un mercader i un habitant de la vila es disputen pel futur càrrec de senador. Entremig: enamoraments, unes muses molt peculiars, el conflicte de la independència, retrobaments…

Entre els personatges hi trobem els tres romans que volen aconseguir el càrrec de senador de la província...

Cassius Crassus, l'amo de la casa on passa tota la història, probablement el més adequat per tenir aquest càrrec. És el cònsol de la província.

Caius Sempronius: un mercader veí d'aquesta casa, un home molt competitiu, al qual només importen els diners.

Julius Tulius: un noi vingut a menys, a qui només fa costat la seva dona. Com que el seu pare havia estat senador, ell intenta recuperar el càrrec per a la família.

...les seves tres dones...

Filipa, la dona de´n Crassus, a qui li preocupa molt com la veu la gent i vol ser una persona distingida dins la societat; una snob de l´època en tota regla. Òbviament, que el seu marit arribi a senador l'ajudaria a ascendir en el seu estatus social.

Cinna Restituta, la dona d´en Caius, té molt mala relació amb el seu marit. A la que pot marxa amb un altre, encara que per a ella és molt important que aconsegueixi el càrrec. Qüestió de diners!

Agripina és la dona d´en Julius. No té res, però és la més feliç de les tres. No li importa que el seu marit no aconsegueixi el càrrec perquè ella i en Julius viuen en un món fet a mida de la seva felicitat.

...els tres criats (com no!) de les respectives famílies riques...

Octàvia és la criada de Filipa. Està molt enamorada del capità Marcus Galanus encara que això no ho pot saber ningú. S'estima la seva senyora com si fos la seva mare.

Meneu, el criat d´en Crassus, l'esclau tastador de la casa. Confia molt en el seu amo, de vegades massa i tot.

Clàudia, l'esclava de la Cinna. També se l'estima molt i, a més, és la més respectuosa de tots tres, potser pel caràcter dels seus amos. Està enamorada de Meneu des de fa temps.

...un independentista amb un pare inesperat i el capità...

Metel, amic de Meneu. Són còmplices, en Meneu roba diners al seu amo per donar-li a ell i subvencionar certes revoltes.
El general Delirius, cap de l'exèrcit, que arriba a la domus, escenari de l´acció, per decidir qui és el millor candidat. En arribar es troba amb una mica d'enrenou i un fill a qui no havia vist mai.

Marcus Galanus, capità de l'exercit, que en arribar a la casa s'enamora d'Octàvia.

...i, finalment, tres muses i una endevina de pa sucat amb oli...

Magenta, Maragda i Violeta: tres muses que ens van explicant d'una manera ben divertida el què passa damunt l´escena.

Sibil·la, una endevina que d´endevina no té res, encara que entre els personatges és d'allò més buscada. Per què serà?

I per posar ordre en tot aquest embolic els directors que ho van fer possible, l´Eli Pujol, l´Oriol Vilajosana i la Clara Mañós.

Va ser una experiència fantàstica i el públic s´ho va passar d´allò més bé. Si alguna vegada la veieu anunciada en alguna programació teatral, no dubteu en anar-la a veure. No us en penedireu!

Per cert, abans he fet menció d´un autor romà de comèdies: Plaute. Què ens en podeu dir d´ell? Després de llegir aquesta entrada, penseu que els personatges de Catalans a la Romana tenen trets en comú amb els que protagonitzen les comèdies plautines? I una altra pregunta...què significa el llatinisme snob?


Eulàlia Bou Tanyà
4t ESO

13 comentaris:

carles ha dit...

Felicitats a tot el quadre escènic! Tot i que la representació era una excel·lent adaptació, amb una creativitat inqüestionable, està bé que sapigueu que l'obra original és de Joan Rosquellas. A tots els interessats en el món del teatre us animo a visitar la seva pàgina web: http://www.joanrosquellas.com/. És molt interessant!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Gràcies, Carles, per l´enllaç que ens apropa més a l´autor de l´obra, el pare de la criatura. I a tu, Lia, per aquesta entrada tan completa que ben segur ens ha obert la gana de veure "Catalans a la romana" si la torneu a fer. Esperem que sí. Feliciter!

esther ha dit...

Hola!

Fa dos anys vam representar una adaptació d'aquesta obra a l'escola amb el Carles Cervelló com a director i va ser genial, m'ho vaig passar molt bé preparant-la i fent-l (jo feia de Sibil·la jajaj).
Bona entrada Eulàlia! i segur que us ha sortit genial :)

Vale!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

És cert, Esther, alguns dels tripulants formaveu part del quadre d´actors quan feieu 4t d´ESO i en Carles era -i ja en fa una pila d´anys- el director de l´obra. O tempora...!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

He afegit a l´entrada l´enllaç del bloc d´en Joan Rosquellas. Certament, molt interessant. Gràcies, Carles, per l´observació.

Ignasi ha dit...

Hola!

Doncs el que jo he pogut trobar sobre Plaute ha sigut ben poc, però aqui deiixo el que he trobat: va nèixer cap a 251 aC a Sarsina en l'antic Úmbria i va morir cap a 184 aC.
L'erudit Varrone li atribueix 21 comèdies. L'argument d'aquestes no és original sinó que Plaute s'inspira en el ric repertori de la nova comèdia grega, fins i tot ell mateix ens diu el nom de l'autor que imita.
També he trobat un llistat de les seves obres:

(En parèntesi el nom en llatí)

* La comèdia de l'olla (Aulularia)
* La comèdia dels ases (Asinaria)
* La comèdia del cistell (Cistellaria)
* La comèdia del bagul (Vidularia)
* La comèdia del fantasma (Mostellaria)
* Les tres monedes (Trinummus)
* Truculent (Truculentus)
* L'escota (Rudens)
* Psèudol (Pseudolus)
* Els captius (Captivi)
* Càsina (Casina)
* Els bessons (Meneachmi)
* El corc (Curculio)
* Epídic (Epidicus)
* El comerciant(Mercator)
* El soldat fanfarró (Miles gloriosus)
* El persa (Persa)
* El cartaginès (Poenulus)
* Les Baquis (Bachides)
* Amfitrió (Amphitruo)
* Estic (Stichus)

En quant a la paraula Snob he trobat també el següent:
Abreujament de Sine NOBilite. Sense noblesa, sense categoria social.

Molt bona entrada Lia!

Vale!

Andrea ha dit...

Salvete!
M'hagués agradat veure l'obra, sembla interesant i al estar ambientada en la època romana té la seva intriga.Molt bona entrada Lia!

Vale!

Marc ha dit...

Salve!
Una entreda molt interessant, jo havia sentit que feian aquesta obra i també vaig sentir que el hi va sortir molt bé! Moltes felicitats!
Sobre Plaute,la tradició biogràfica el fa actor abans que autor, perquè de les seves obres s'intueix un gran coneixement de l'escena. Va viure la invasió d'Itàlia per Anníbal i cap al 215 aC començà a escriure els versos de les 21 comèdies que se li han atribuït.
I sobre el llatinisme "snob" he trobat que es l'avreviatura del Llatí "sine nobilíate" que significa "sense títol nobiliari".

Felicitats un altre cop a la Lía i als seus companys per l'obre de teatre!

Vale!

Pau ha dit...

Salve!

Moltes felicitats a l'Eulàlia i als seus companys i companyes per la obra que segur que els hi ha sortit molt be.

Sobre Plaute (Titus Maccius Plautus) fou un autor còmic llatí nascut cap a 251 aC a Sarsina en l'antic Úmbria i mort en 184 aC.

Els antics el feien originari de Sarsina, una ciutat de l'Umbria (situada ara a la Romanya). Ciceró parla de Plaute i el fa mort durant la magistratura de Cató (184 aC). Un dels còdexs més antics, el Palinsesto Ambrosiano informa que el Pseudolus va ser representat l'any 191 aC Els historiadors moderns situen el naixement del comediògraf al voltant de l'any 254 o be del 251 aC a Sarsina, i la mort a Roma al voltant de l'any 184 aC Tota la resta és incerta o llegendària.

L'erudit Varrone li atribueix 21 comèdies. L'argument d'aquestes no és original sinó que Plaute s'inspira en el ric repertori de la nova comèdia grega.

i sobre el llatinisme snob "sine nobilitate", és a dir, "sense títol nobiliari".Persona de classe social baixa i humil

Vale!

Andrea ha dit...

Perdó m'havia deixat el més important!
Plaute va ser un un autor còmic llatí nescut cap a 251 aC a Sarsina en l’antic. Les dades de Plaute no son molt segures i hi ha massa informació.
Els personatges de Catalans a la Romana i els de Plaute s’asemblen perquè els dos s’originen del món Romà.
Snob: Aquest llatinísme es fa servir per referir-se a persones que intenten imitar o associar-se amb persones de major estatus social. Prové de la abreviatura ‘’sine nobilitate’’ qe significa ‘’ sense titol nobiliari’’.

Valete!

Aina ha dit...

salve!
Felicitats Eulàlia per l'entrada, i per la obra de teatre (llastima que no la veigues).
Plaute era un comediògraf llatí, va neixer el 251 a.C i va morir el 184 a.C. Imitva la comedia nova grega i tingue molt de exit i un cop mort encara més.
Jo no trobo gaires coses en comú amb les comedies plautines.
Les persones snob són persones que es creuen superiors i millors simplement per ser elles.

Eulàlia ha dit...

Moltes gràcies a tots!
La veritat és que va anar molt bé, i també ens ho vam passar de meravella, a veure si la tornem a repetir...

Gràcies a tots!

Ferran Guijarro ha dit...

M'ha fet molta il·lusió trobar aquesta entrada al blog. He entrat nou a l'escola aquest any, i quan vam començar Llatí i Grec i el Jordi ens va presentar el blog, vaig comentarli que jo havia fet una obra al Cercle que estava ambientada en l'època romana, que es deia Catalans a la Romana. El que no m'esperava és que ell em digués que ja hi havia una entrada sobre la representació que jo havia fet, amb els companys d'aquesta escola, entre ells l'Eulàlia, que va publicar aquesta entrada. Em va agradar molt representar Caius Sempronius. L'obra és molt divertida, és un paral·lelisme amb les Catalunya i Espanya actuals, i els nostres directors van donar-li tocs actuals, com el Barça, Messi o Cristiano. Va ser una experiència irrepetible.