8 de juny del 2011

Bon viatge, mariners...

Divendres passat vam celebrar la festa de comiat dels alumnes de 2n de batxillerat a l´escola. Un dia molt especial per a tots: pares, professors i, sobre tot, ells mateixos, perquè són ells els autèntics protagonistes de la nit. Enguany en Carles, amic, company i tripulant també del nostre vaixell, va ser el professor encarregat de llegir les paraules que tots nosaltres volem fer-los arribar amb una emoció continguda. I com no podia ser d´una altra manera, va escriure i dedicar-los un bell poema que de ben segur recordaran i guardaran per sempre dins el seu cor.

És, ja ho he dit, un bell poema ple de referències clàssiques, farcit de paraules que ens fan l´ullet, mariners del Vaixell d´Odisseu, també a nosaltres. Em fa molta il·lusió -atzar o destí?- que sigui aquesta l´entrada que fa 200 des d´aquell llunyà 7 d´octubre de 2009 en què aquesta nau impulsada per vents ferms va començar a solcar les aigües dels nostres mars de les clàssiques. Mariners tots, que tingueu un bon i bell viatge. Καλό ταξίδι!

Bon viatge, mariners,
el vostre vaixell és a punt.
A bord s'hi ha encabit
el bo i millor d'aquests anys:
el gust pel càlcul precís i
la serenor d'un hexàmetre,
l'anàlisi rigorosa del món
i la comprensió esclatant
d'aquest misteri que anomenem vida.
Tantes coses, tants coneixements,
que faran del vostre rumb
un deixant segur i ferm
per arribar tan lluny com us sigui possible.
Tanmateix, si la bonança, un dia,
es torna tempesta o els vents, enduts
pel caprici d'Èol, capgiren les veles
per desfer la vostra travessa,
sabem que porteu un tresor
que us salvarà la vida:
més enllà d'aprovats o suspesos
que ningú mai no recordarà,
més enllà d'afalacs hipòcrites o
judicis d'injusta condemna,
dueu al fons del pit la força dels vostres anys,
les mans dels amics, un cor enamorat
i la mirada d'un mestre que us ha estimat.
Amb tot això, res heu de tèmer.
Allà on us porti el viatge, allà on els déus
us deixin veure la vostra Ítaca,
fundareu una felicitat que no coneix mesura:
la de ser un mateix enmig del món,
la de saber-se, si ho heu merescut,
constructors de la pròpia vida.
Aquí restem els qui us hem acompanyat,
no ens sap greu el comiat perquè sabem,
no podria ser d'una altra manera,
que l' únic comiat definitiu és aquell
que es fa sense mirar als ulls.
Sabeu que en aquesta petita illa
anomenada Vedruna Gràcia
sempre trobareu un recer pel cansament
que aclapara i desconcerta.
Però ara és el vostre moment,
ara és la vostra hora,
salpeu, doncs, sense mirar enrera,
viviu intensament aquest viatge únic,
i recordeu, si així us està bé,
el temps passat en terra ferma.
Bon viatge, mariners,
el vostre vaixell és a punt.


16 comentaris:

Esther Soria ha dit...

Hola!

Quin poema més macu! M'anava emocionant amb cada paraula que pronunciava i, encara més, perquè em sentia molt identificada amb el nostre vaixell particular, el nostre blog que durant aquests dos anys hem anat engrandint i enriquin cadascú amb la nostra petita aportació.
Gràcies a tots, pares, professors, amics, companys, per aquests anys que de ben segur no quedaran en l'oblit, i per fer que divendres passat fos un dia tan macu com el que va ser.

Per mi han sigut uns anys esplèndits, plens d'emocions, i estic molt contenta i satisfeta d'aquesta petita part viscuda amb vosaltres.
Espero que cadascun dels vostres vaixells arribi a moltes illes i que les visqueu intensament cadascuna d'elles.

Moltes gràcies per tot i felicitats per aquest poema tan bonic!

Vale!

Judith Garcia ha dit...

Hola!

Com ja vaig comentar a l' entrada passada us desitjo un bon viatge, ara comença una altra etapa, i encara queden moltes coses per viure i moltes que aprendre.
Fins aviat!


Vale!

Lah''heLena ha dit...

Buenas,,

Un poema molt interesant,i molt adequat per aquest foto. La verita es que encara que ja hagi passat aquest dos anys ràpidament amb bons i mals moments els recordare com una part molt maca de la meva vida ja que he aprés moltes coses de cara el futur no tant acadèmiques com morals per això estic tan agraida.

Han estat dos anys molt ben gastats de la meva vida i estic orgullosa d' haver conegut gent tan especial com els de HUMANITATS entra d' altres jejej.

Algun dia ens tornarem a veure tots junts!!

déu,

Anònim ha dit...

Simplement magnífic !!!

Ja estic esperant l'any que bé, Carles !!!

Certament és azar o destí que aquesta entrada tant significativa sigui la 200 d'aquest magnífic progecte i esperem que en siguin moltes més l'any que bé, l'altre i l'altre....in aeternum !!!

Fins aviat !!!

i molta sort a la sele pels de 2n !!!

Cesc

Anna Ruiz ha dit...

Hola!

Va ser un poema molt bonic, amb molts sentiments i que expressa la tristesa de deixar enrera una etapa de la nostra vida que no oblidarem i el desig de començar una de nova amb noves energies i ganes de sorprendre'ns.

Penso que no s'ha d'estar trist al acabar un cicle, ja que a la vida hi ha moltes etapes que tancar i sempre hi ha una porta oberta per continuar, per tant hem se continuar i sempre recordarem les etapes que hem passat perquè formen part de nosaltres, perquè són el nostre viatge personal.

Yasmin ha dit...

Hola!

Com ja us vaig dir en l'altra entrada us desitjo un bon camí, i el més important que us ompliu la motxilla! També felicitar-vos per tota la feina que heu fet i que tingueu sort en les noves etapes i en les vostres iniciatives i projectes de vida!

Valete!!

Júlia Vallespir ha dit...

Un poema preciós! Realment és bastant difícil descriure les emocions que vam experimentar tots plegats aquella nit. Senzillament moltes gràcies a tots i a totes!

Hem de marxar, sí, però sempre ens quedarà el nostre estimat vaixell que, no ho dubto pas, ens acollirà de bon grat cada vegada que hi volguem donar un cop d'ull per seguir-nos formant, sobretot, com a persones!

Vale!

Eulàlia ha dit...

Jo també espero que tots tingueu un molt bon viatge. Que trieu el que trieu acabeu fent el que us agradi. Espero que a tots us hagi quedat un molt bon record de l'escola.

Valete!

Andrea ha dit...

És un poema realment preciós,os desitjo un bon camí cap a on hagueu desitjat anar. Seguir aquest viatge amb vosaltres a sigut extraordinari. Vale!

eulalia ha dit...

Caram, realment és un poema preciós! Abans de re felicitar al Carles, de veritat m'ha agradat molt. Desprès felicitar a tots i totes que durant aquests dos anys han viatjat al vaixell, i que mai ho deixaràn de fer per molt lluny que estiguin. Jo vull desitjar molta sort per tot allò que va ara nou de fora, que s'anomena vida, i que moltes vegades és difícil, però que sempre s'ha de lluitar, com vosaltres heu lluitat aquests anys de batxillerat. Sort i disfruteu.

Aina ha dit...

Moltes Felicitats alumnes de 2n de Batxillerat!
No només per aver acabat el curs ( encara hos felta una dura selectivitat)sino també per la festa de despedida que vau fer. Em va encantar, les actuacios, els presentadors, el video... De tot cor, moltes felicitas!

Ignasi ha dit...

Hola!
Només desitjar-vos molta sort en el vostre camí i que tot us vagi molt bé! Un poema magnífic.

Marc Palau ha dit...

Salve!
Una entrada magnifica i el poema encara més. molta sort a tots aquells que marxeu a una altre part a seguir el vostre camí però que sempre estareu presents! Anims a tots!

Vale!

Xènia ha dit...

Salve!
El poema, és molt bonic. Espero que tots hagueu acabat molt bé el curs i que contínueu així sigui on sigui.

Unknown ha dit...

Hola mariners!
Espero que hagueu gaudit d’aquest viatge que, amb il•lusió o pena, ja s’acaba. Tots junts hem fet que aquest viatge sigui una aventura difícil de oblidar i gràcies a molts d’ells, l’aventura continua per que el vaixell segueix viatjant per els mars de les clàssiques.
Un gran poema.
Bon Viatge i molta sort!

Carlotah. ha dit...

Tripulaaaants!
Desprès d'uns dies de descans...(que ja ens tocaven jeje) em digno a entrar de nou al nostre vaixell per poder comentar per fí...Enfí,han estat dos anys plens de moments per recordar..tan bons,com dolents i tots per recordar.Han estat dos anys acompanyats d'amics,companys,professors que es fan recordar.
Dema,dimecres 22 a Dionisos eh? sera un sopar per recordar...n'estic segura!

Que tingeu molt bon viatge,ens anirem veient!!