28 de maig de 2011

SAPERE AUDE!

Com tots sabem, un dels objectius principals d´aquest bloc és reivindicar la presència de la cultura clàssica en l’actualitat. Avui he trobat un nou referent que ens demostra que no estem equivocats i que molts seguim tenint presents els clàssics.

En relació amb les concentracions que s’estan realitzant arreu d’Espanya i d’altres països europeus per reclamar una democràcia més justa sota el lema Democràcia Real he llegit que a Stuttgart (Alemanya) també s’estan concentrant per aquest mateix fet però amb l´aforisme llatí sapere aude!, que literalment vol dir “atreveix-te a saber”, interpretat molts cops com “tingues el valor d’utilitzar la teva raó”.
Aquesta expressió va ser popularitzada pel filòsof alemany Immanuel Kant al seu assaig titulat Què és la il·lustració?. El que el racionalista alemany volia significar és que cadascú ha d´actuar segons les seves idees i la seva raó, sent independent del que facin els altres, i va prendre aquests mots com a principi fonamental de la Il·lustració, ja que ell creia que l’home només podia considerar-se major d’edat quan és capaç de pensar per ell mateix.
Però l’autoria d’aquesta coneguda expressió no pertany al pensador alemany sinó que és d´Horaci, un autor que coneixem prou bé, qui a la seva Epístola II diu: “Dimidium facti qui coepit habet: sapere aude” ("Qui ha començat només ha fet la meitat: atreveix-te a saber"), i és el lema de moltes universitats com la de Huelva o la Universitat Europea Miguel de Cervantes de Valladolid, entre d’altres.

Anna Ruiz de la Fuente
2n Batxillerat

N. de l´E.: Després dels lamentables fets succeïts ahir a Plaça Catalunya és temps de demanar sentit comú, bressol de la raó, a les autoritats polítiques per repensar quin és el camí que estan enfilant moltes de les democràcies actuals. Els clàssics, de nou, ens són un càlid recer i una veu que cal escoltar.

20 comentaris:

Marc Navarro ha dit...

Salve!

Llegint aquesta entrada m'he adonat que aquest aforisme de sapere aude, també podría ser un sinònim del famós Carpe Diem, en el sentit de investigar i trobar les respostes a les teves preguntes per tu mateix.

anna-rn ha dit...

Hola!
Sobre el que va passar divendres a Plaça Catalunya crec que va ser una actuació totalment desmesurada ja que com es va demostrar al dia seguent no es va produïr cap incident amb les celebracions esportives.
A la concentració de Plaça caig veure un cartell que deia "no volem pa i jocs de circ" i això és el que han estat fent tot aquest cap de setmana centrant tota la informació en la celebració de la Champions del Barça i per conseguent en el concert de la Shakira.

esther ha dit...

Hola!

Bona entrada Anna!
Gran poeta Horaci, que com sempre ens fa reflexionar una mica més.

Respecte als fets succeits a Plaça Catalunya trobo indingant que prediquin tanta democràcia quan ara no deixen ni expressar les nostres opinions. I a més a més fer i causar un escandol d'aquesta manera tan violenta és inadmisible.
Espero que els fets que acaben de succeïr els facin reflexionar una mica més i que vegin que la gent d'avui en dia som capaços de reivindicar els nostres drets (i de manera molt més pacifica a la manera en què ells han actuat).

Vale!

P.S: respecte al que comentes de l'expressió llatina panem et circenses un cop més veiem que és més actual que mai i que els grecs formen part del nostre passat però són un reflexe del nostre present.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

En relació als fets de Plaça Catalunya i a la concentració sense precedents d´"indignats", comentavem ahir a propòsit de la "Lisístrata" d´Aristòfanes que ell (m´hi va fer pensar la Teresa en un comentari a l´Aracne) i Eurípides haguessin plantat la seva paradeta al bell mig d´aquesta àgora barcelonina i que serien probablement uns dels caps visibles d´aquesta reacció ciutadana tan oxigenant per a la democràcia. Parlar d´aquestes coses és el que dóna sentit al que estudiem i fem nostre.

Helena ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Clàudia ha dit...

Bona entrada Anna, no en sabia res de l'existència de les concentracions a Stuttgart, i tampoc no coneixia el significat d'aquests llatinismes ni la seva procedència. Sempre s'aprenen coses noves.
Respecte el que esta succeint a pl.Catalunya amb els indignats, m'agradaria afegir que estic completament a favor de tot el moviment, es magnífica la feina que han fet i l'organització amb la que han tractat l'acampada. Pels que no heu llegit el llibre d'indigna’t de Stéphane Hessel, crec que val la pena que el llegiu.

Helena ha dit...

Hola!

Crec que ara es el moment de dir el que pensem i d'unir-nos tots per fer un de sol. Hi ha joves que no estan adormits i volen reivindicar els seus drets. L'ambient que s'hi respira es de complicitat, generositat, és també pacífic. És tota una experiència.

Paula ha dit...

Felicitats Anna per la teva entrada!
Realment em de ser concients del què passa al nostre voltant.
Tot i viure en una democràcia les injustícies no deixaran d'exisitr, els indignats de plaça Catalunya son el reflexa d'un poble revoltat, i tot el cas que ens fan es veuen en las males formes que van exercir els cosos de policía el divendres abans de la Champions i el ressó que els medis de comunicació han anat apagant.

Guillem Fargas ha dit...

Salve!

Jo crec que aquesta concentració és molt positiva perquè demostra que el poble no està adormit i que no accepta tot allò que els polítics fan. Crec que és bo tenir una societat que pensa per si sola i que no segueix els seus dirigents com un ramat d'ovelles, i que s'atreveix a queixar-se pacíficament.

Penso que la reacció dels mossos va ser totalment desmesurada, tot i que també hi va haver alguna provocació (per part d'algú que segurament no seria un indignat, però ja se sap que sempre hi ha impresentables com aquests quan es reuneix molta gent, i que al final paguen justos per pecadors).

Per últim dir, que jo estic d'acord amb aquest moviment, però penso que ara ja haurien de pensar en constituir-se com alguna cosa més i abandonar la concentració, perquè sinó al final se'ls omplirà la plaça de gent aprofitada que no té res a veure amb el que ells demanen i no ho podran controlar.

Vale!

Raul ha dit...

Hola!

La veritat, amb l'incident succeït a Plaça Catalunya, jo crec que tothom té encara més motius per reivindicar el lema "Indignats". No crec que la violéncia hagi estat la millor manera de posar fi a una manifestació pacífica. Trobo que aixó ha estat un insult i una violació de la dignitat i dels drets de cadascuna de les persones que es trobaven allà, i una falta de respecte per part de les entitats superiors que van donar l'ordre.

Vale!

zamora ha dit...

Hola!

Tot el que va passar divendres a Plaça Catalunya, agressions,insults,etc. Van ser mesures massa fortes. Jo opino que pegar, insultar i ferir a gent que es manifesta per tenir el valor d’utilitzar la seva raó es una acció desmesurada.
El fet que es manifesti tanta gent, no nomes a Barcelona sinó a molts llocs de tota Espanya i a molts altres països europeus, em diu que estem tots units, que si ens ajudem els uns als altres podrem aconseguir les coses mes fàcilment. Jo estic completament a favor dels indignats, perquè tota la feina que estan fent els indignats es espectacular.

Vale!

meritxell ha dit...

Hola!
Felicitats anna per aquesta gran entrada.

La veritat és que m'he sorprès molt al veure que a Stuttgart també estan units amb la causa.
Tampoc havia sentit mai l'euferisme sapere aude ni d'on procedia, però ara que ho se, he de dir que és un gran euferisme i que està molt encertat amb la cituació que esta succeint.

Vale!

Judith Garcia ha dit...

Molt bona entrada Anna, és magnifica!

Hem de ser conscients del que està passant, perquè a nosaltres també ens incumbeix, és molt fàcil estar a casa veient com passen les coses i sense fer res, prenent-nos això a broma, però no és així, és una cosa seria.És magnífic el treball treball que estan fent i la força que tenen. Hem de unir-nos tots i lluitar per la mateixa causa, i així guanyarem.



Valee!

Yasmin ha dit...

Hola!

Sobre el moviment de Plaça Catalunya, jo crec que els joves tenim un paper molt important ja que el futur és nostre, i som nosaltres els que ens hem de moure i deixar petjada per avançar amb aquesta lluita i construir així, el món que volem.
Ens hem de resignar davant les injustícies de tot tipus però les que ara ens afecten són les de caire polític, volem que se'ns escolti i que torni la democràcia que tant anhelem; ja que tots volem canvis i ens indignem per diferents motius, però si ens parem a pensar tot està relacionat i engloba un únic objectiu comú, el benestar de tots tenint participació en la vida política com es feia des de l'antiguitat.

Respecte a l'actuació de les autoritats del dia 27 la trobo molt desmesurada, fora de lloc, ja que tots els indignats(respecte tres o quatre que sempre donen la nota) van tenir una resposta pacífica. I nosaltres ens preguntem: i són les autoritats les que han de vetllar pels nostres drets i la nostra seguretat? Doncs anem bé..
També em va semblar molt malament que no s'identifiquessin, que amaguessin el número de placa, cosa que no és gaire legal.
I van justificar la seva actuació al·legant que van actuar violentament i amb provocacions, però com tots sabem la informació està molt manipulada.
L'actuació policial va donar més força al moviment, i ara tots tenim més esperit de lluita!

Valete!

alfonspardo ha dit...

Hola!

Avegades he vist critiques per la concentració de Plaça Catalunya (sobretot a un canal de televisió que crec que tots sabem quin és) dient que els indignats son 'perroflautas', 'estalinistes' o altres coses dites amb terme despectiu. Jo quan vaig anar no vaig tenir aquesta sensasió: vaig veure un ambient molt correcte, de respecte i pau. Em va donar la sensasió que la gent que estava allà tenien una feina o estaven cursan un estudis, i que donaven part de les seves hores a manifestar-se i reivindicar una democràcia real com a ciutadans que són.

Per el que fa la expressió ''sapere aude'' crec que es una bona manera de dir amb 2 paraules la idea que hi ha actualment a Plaça Catalunya: s'ha de saber que passa al nostre voltant per poder reaccionar, i no creuar-se MAI de braços.

Vale!

carlota ha dit...

Salve!
Quina entrada més intressant. Jo opino com el Marc Navarro, és a dir, jo també hu relacionaria amb el Carpe Diem, ja que, en les dues expressions hi veiem reflectit quasi bé el mateix. Les dues hi interpreto que sempre hem de voler apendre més del que ja sabem. Sempre hem de tenir curiositat per saber noves coses.

Videocat ha dit...

Bones a tots,

Aquests dies estem constantment bombardejats pels mitjans de comunicació de noticies que ens arriben d'aquest moviment que s'està coent arreu de l'estat espanyol, anomenat twiteranament #spanishrevolution. Aquí a Catalunya #Catalanrevolution.

Si bé moltes de les reivindicacions que s'estan proposant a les assemblees que organitzen em semblen totalment necessàries i imprescindibles, hi ha un fet substancialment paradoxal.

La petició unànime que duu per bandera #spanishrevolution és l'assoliment de la "democràcia real". Una concepte que trontolla en el moment en el qual es posen en dubte aspectes reconeguts pels drets humans i que no acaben d'interessar a tothom, qüestionats en aquestes assemblees.

És el cas del dret a la autodeterminació dels pobles, en aquest cas el de Catalunya. El tracte bel•ligerant que ha rebut aquesta proposta tant a la Plaça del Sol de Madrid com a la Plaça Catalunya (finalment aprovada per una àmplia majoria, després d'infinites negatives al seu debat) com també l'us del català a les assemblees, fa pensar que en alguns sectors el que s'està demanant és una "democràcia a mida", una democràcia la qual jo no podré entendre mai.

Bé i podreu pensar aquest que està dient, barreja temes?¿?

Bé, jo crec que tot el que està passant té diferents universos, és a dir graus d'influència.

1 Crec que estem patint la crisi mundial (causada, crec jo, per uns tràfics d'influències en el poder i abusos de càrrega públics i per una pèrdua de valors de la societat en general).

2 La crisi espanyola (causada per l'especulació immobiliària i la mala gestió dels governs respecte a temes econòmics i d'infraestructures).

3 I finalment, una crisi que només ens afecta a Catalunya. La pèrdua de 22.000.000.000 d'euros anuals (10% del PIB) que l'Estat Espanyol, recapta de Catalunya. Dada amb la qual es podria pagar un rescat a un país com Irlanda amb només 8 mesos d'aquesta espoli, que fa que les possibilitats de Catalunya en un intent d'augmentar els llocs de treball, entre altres coses, en definitiva l'estat del benestar dels ciutadans, siguin totalment estèrils.

Per tant crec que per poder resoldre tots aquests problemes hem de començar primerament en actuant en els petits nuclis que es troben al nostre abast (un mateix i la consecució de la sobirania que ens permetria crear una constitució totalment hostil de cara qualsevol frau, duplicitat de càrrecs, a més a més d'ajudar clarament a la recuperació econòmica del país).
No vull dir amb això que aquí a Catalunya no hi hagi ningú que jugui amb els diners de mala manera, però si que no hi ha una constitució que contraataqui amb fermesa aquests casos. I com bé és sabut, la constitució espanyola està ancorada als seus orígens, de forma anacrònica i protegida pels qui s'encobreixen darrere seu traficant amb el fruit de la suor diària de mols ciutadans. A més a més des de la pròpia societat no hi ha cap mena de voluntat per canviar-la.

Fins aviat !!
Cesc

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Quin goig fa veure persones joves amb aquesta determinació de voler participar en la vida pública i expressar opinions que respectant les altres diuen coses, no són paraula buida. Si a partir del món clàssic i el seu pensament som capaços també de reflexionar en veu alta sobre el que passa al nostre voltant, un dels objectius principals d´aquest bloc, la pluralitat com a font d´enriquiment, està garantida. Prorsum!

Videocat ha dit...

Aquests dies hem estat constantment bombardejats pels mitjans de comunicació de noticies que ens arriben d'aquest moviment que s'està coent arreu de l'estat espanyol, anomenat twiteranament #spanishrevolution. Aquí a Catalunya #Catalanrevolution.

Si bé moltes de les reivindicacions que s'estan proposant a les assemblees que organitzen em semblen totalment necessàries i imprescindibles, hi ha un fet substancialment paradoxal.

La petició unànime que duu per bandera #spanishrevolution és l'assoliment de la "democràcia real". Un concepte que trontolla en el moment en el qual es posen en dubte aspectes reconeguts pels drets humans, que no acaben d'agradar a tothom.

És el cas del dret a la autodeterminació dels pobles, en aquest cas el de Catalunya. El tracte bel•ligerant que ha rebut aquesta proposta tant a la Plaça del Sol de Madrid com a la Plaça Catalunya (finalment aprovada per una àmplia majoria, després d'infinites negatives al seu debat) com també l'us del català a les assemblees, fa pensar que en alguns sectors el que s'està demanant és una "democràcia a mida", una democràcia la qual jo no podré entendre mai.

Bé i podreu pensar aquest que està dient, barreja temes?¿?

Bé, jo crec que tot el que està passant té diferents universos, és a dir graus d'influència.

1 Crec que estem patint la crisi mundial (causada, crec jo, per uns tràfics d'influències en el poder i abusos de càrregs públics i per una pèrdua de valors de la societat en general).

2 La crisi espanyola (causada per l'especulació immobiliària i la mala gestió dels governs respecte a temes econòmics i d'infraestructures).

3 I finalment, una crisi que només ens afecta a Catalunya. La pèrdua de 22.000.000.000 d'euros anuals (10% del PIB) que l'Estat Espanyol, recapta de Catalunya. Dada amb la qual es podria pagar un rescat a un país com Irlanda amb només 8 mesos d'aquest espoli, que fa que les possibilitats de Catalunya en un intent d'augmentar els llocs de treball, entre altres coses, en definitiva l'estat del benestar dels ciutadans, siguin totalment estèrils.

Per tant crec que per poder resoldre tots aquests problemes hem de començar primerament actuant en els petits nuclis que es troben al nostre abast (un mateix i la consecució de la sobirania que ens permetria crear una constitució totalment hostil de cara qualsevol frau, duplicitat de càrrecs..., a més a més d'ajudar clarament a la recuperació econòmica del país).

No vull dir amb això que aquí a Catalunya no hi hagi ningú que jugui amb els diners de mala manera, però si que no hi ha una constitució que contraataqui amb fermesa aquests casos. I com bé és sabut, la constitució espanyola està ancorada als seus orígens, de forma anacrònica i protegida pels qui s'encobreixen darrere seu traficant amb el fruit de la suor diària de mols ciutadans. A més a més des de la pròpia societat no hi ha cap mena de voluntat per canviar-la.

Fins aviat !!
Cesc

Laia Ruiz ha dit...

Salve!
Realment em va impressionar molt com van reaccionar amb els manifestants de Plaça Catalunya, crec que manifestar-se de forma pacifica com ho estan fent esta molt bé i trobo indignant i bastant malament con van actuar els politics.

No coneixia l'aforisme llatí "sapere aude" i poder-ho aplicar a situacions que estan passant en el dia a dia, se'ns fa mes proper.
Valete!