3 d’abril del 2011

Sempre Ítaca, sempre Kavafis


Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,

l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.

Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!

entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;

que et puguis aturar en mercats fenicis

i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,

corals i nacres, ambres i banussos

i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;

que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,

per aprendre i aprendre dels que saben.


Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.

Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys

i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.

Res més no té que et pugui ja donar.I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.


                                                                   Traducció de Carles Riba


El 1911 el poeta grec Konstandinos Kavafis va deixar escrits aquests afortunats versos inspirats en el viatge de retorn d´Odisseu envers la seva pàtria, la petita però majestuosa illa jònica d´Ítaca. Un destí que és el de tots -sigui quina sigui la nostra condició- perquè tots som Ulisses i compartim amb ell el neguit i la joia d´aquesta travessa per mars que sovint són procel·losos però que també amaguen cales i ports que ens posen a recer de les tempestes. Llegiu-los ben a poc a poc, mastegueu les seves paraules i pareu atenció a la saviesa que destil·la aquest poema. És un excel·lent company de viatge. Si el voleu llegir i escoltar en grec modern, aquí el teniu en un fragment de la pel·lícula Kavafis (1996) de Iannis Smaragdis. Feliç viatge!




16 comentaris:

Esther Soria ha dit...

Hola!

La veritat és que quan vam llegir aquest poema a classe em va agradar moltíssim. És genial la comparació que fa de la Odissea amb la vida i que malgrat els obstacles hem de seguir endevant sense que res ens deturi i, que el més important no és arribar a Ítaca, sinó el camí que ens porta a ella.
Un gran poema!!
Comentar també que el fragment de la pel·lícula és molt profund com, al límit de la mort recorda parts de la seva vida, tenint molt bons records que és l'important. I el grec una maravella, poder sentir-lo i pensar que nosaltres, ara, també el podem llegir.

Vale!

Anònim ha dit...

Bones companys !!

Aquest poema és una meravella !!!
Un poema que pren molts significats observant-lo des de difenrents punts de vista.

El camí que s'ha de fer per aconseguir un objectiu, s'ha de gaudir plenament per què et transmet una sèrie de valors i coneixences que et formen com a persona. Ítaca s'ha convertit en un símbol per tots aquells que busquem alguna cosa. S'ha convertit en el punt de mira, el nostre objectiu. Cadascú té el seu. Ara bé, com ens diu Kavafis....hem de gaudir del llarg camí !!!

Aquesta és la meva interpretació del poema.

Fins aviat

Cesc

Yasmin ha dit...

Hola!!

M'han agradat molt els versos de Kavafis, jo l'interpreto com que hem d'arribar al nostre destí, però no amb presses sinó que hem de gaudir i aprofitar el màxim el "viatge". I que cada cop que viatgem ens fem savis, adquirim coneixements, lliçons de vida, experiències, ens amarem de tot el que val la pena.

Un poema molt bonic que es pot interpretar de moltes maneres!

Valete!

Unknown ha dit...

Hola!

Aquesta poema ja em va encantar quan el vam llegir a classe, realment hem de valorar moltíssim el nostre viatge, ja que és el que ens ajuda a créixer i ens forma a tots, les persones que coneixem, el que vivim, tot el que aprenem i ensenyem als altres, tots aquests moments en que quan tanques el ulls vénen al teu cap i et fan somriure i fins i tot alguna vegada plorar...
Avui em miro d'alguna manera més profundament aquest poema ja que he anat a la universitat i he tingut la sensació de que la meva vida canviara i que al meu viatge se li obriran molts més camins, i arribaré a moltes altres "ciutats d'Egipte"...
Com Kavafis ens diu; és important que siguem conscients de gaudir durant el curs del viatge i quan arribem a Ítaca ser conscients de que ha estat un viatge llarg i ple de moments encisadors!

Anna!

Judith Garcia ha dit...

Holaa!

És un poema preciós i en aquestes línies transmet molts sentiments. Com ja hem comentat a classe, és el recorregut que fem a les nostres vides fins a arribar al punt d'Itaca, en aquest recorregut hauran problemes, que els haurem de superar amb l'ajuda d'altres, et portaras el saber d'altres persones que amb elles aniras aprenent cada dia més, però el més important de tot és VIURE, gaudir cada moment, perquè el temps mai torna, i no serveix de res tenir una vida molt llarga si no li has donat sentit, i un bon dia penses i dius que fet jo en aquesta vida i t'has adonat que ho has sabut aprofitar bé el moment.



Vale!

Yasmin ha dit...

Hola!
Torno a comentar sobre aquest gran poema:

Quan l'autor ens parla del viatge es refereix a la vida, amb tot allò que ens trobem dia a dia; ens diu que omplim la "motxila" per no arribar al final amb una vida llarga, però buida.
I mentre fem el camí hem de lluitar contra l'enveja, l'odi, la indiferència, l'apatia, i sobretot la por, etc.

Quan l'autor esmenta la frase d'entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, es refereix a que trobarem llocs on aferrar-nos de les difícils situacions en que la vida ens posa a prova, i així cercar la felicitat i la tranquil·litat.

Aquest viatge no el podem fer sols, sinó amb les persones que ens acompanyen dia a dia, ens estimen i ens fan menys dur el camí.
També hem de tenir tots els sentits per aprendre amb humiltat dels que tenen una perspectiva de la vida que ens pot enriquir, que ens pot servir per créixer i humanitzar-nos; i que tot el que fem a la vida ho hem de fer sense esperar resultats, sinó per gust.

Amb els últims versos podem interpretar que el que dona sentit a la nostra vida és que hem d'arribar-hi.

Valete!

Júlia Vallespir ha dit...

Hola a tothom!

M'encanten aquests versos! I és que, realment, tots i cada un de nosaltres som petits Odisseus que naveguem pels misteriosos mars que formen la nostra vida. Uns herois en certa manera ja que ningú ha dit que fos fàcil suportar les nombroses tempestes i enfrontar-nos als obstacles que ens anem trobant. Tot i així, però, aquests entrebancs són compensats amb la gran quantitat d'experiències gratificants que aquest viatge ens aporta, si ens hi fixem, diàriament. Personalment penso que és un cant a la vida que hem d'assaborir al màxim. Un Carpe Diem no?

Vale!

Clàudia ha dit...

Aquest poema es preciós.
Jo el vaig conèixer a través de la cançó de Lluis llach.
Des del meu punt de vista, Ítaca és el nostre somni, aquell objectiu que volem acomplir abans de morir, és el camí que hem de recórrer abans de poder dur-ho a terme.
Penso que tots duem a dins un petit Odisseu, que ens dona força per seguir endavant i no rendir-nos mai davant la tramuntana que inclina el nostre rumb.

meritxell ha dit...

Hola!

Aquest poema m'ha agradat moltissim!
És un poema al que se li poden treure molts significats, i tots vàlids.
Des de el meu punt de vista Ítaca, és la mort, i el "viatge" és la vida. Això vol dir que em d'aprofitar cada moment i cada instant, perquè hi haurà un dia que arrivarem a terra (la mort) i si no em gaudit dels bons moments quan tocava o em lluitat pels dolents o si no em apres dels errors, ja no podrem tornar enrere.

Vale!

Paula ha dit...

Aquest poema realment m'ha enamorat de principi a fi.
Realment ens ha donat moltíssim en que pensar.
Podem dir que el trajecte cap a Ítaca és la nostre vida, durant ella ens trobem impediments, ens portara per camins que no ens imaginaríem mai,però sempre aprendrem durant el camí. I quan arribem a Ítaca, que per mi és una parada en el camí, un objectiu o el moment abans de morir, veurem tot el que hem viscut, cada pas que hem donat per arribar on estem en aquell moment, sempre amb molta calma ja que no hi ha pressa.

Vale!

Laura Guillén ha dit...

Hola!
Tot i que trobo molt interessat la relació que ha fet l'autor entre el viatge de l'Odissea i la arribada a Ítaca amb el trajecte de la vida i el seu destí, a mi no m'ha agradat gaire el poema, és a dir, no és que no m'agradi, sinó que a mi, aquestes paraules no em diuen res, com se sol dir col·loquialment "no em toquen la fibra" i per això dic que no m'agrada, ja que a mi el poema no em crida l'atenció, quan el llegeixo, no em fa recordar res en concret, simplement el llegeixo i no em transmest res.

Helena ha dit...

Hola!!!
M'ha agradat molt aquet poema, sobretot treballar-lo a casa. Crec que si no et pares a mirar BÉ les coses te les perds. Per exemple, en aquest poema, si el llegeixies una vegada pots dir, mira està bé per això i això. Però quan te'l tornes a llegir veus altres coses que no havies vist a la primera llegida, i així infinites vegades. Un poema per pensar i reflexionar. Trobo una gran idea haver-li dedicat classes perquè s'ho mereix.

Vale!

Guillem Fargas ha dit...

És un gran poema i quan el vam llegir a classe em va agradar molt. És interessant la quantitat d'interpretacions i de pensaments que es poden extreure d'un poema, aquesta deu ser la gràcia que tenen. Crec qua aquest poema és un cant a la vida, però a la vida viscuda conscientment i amb ganes. Crec que Ítaca, a part de ser el destí de cada persona, és allò que ens fa tirar endavant (perquè el destí d'una persona no sempre ha de ser una cosa concreta, o no?). M'agrada molt que defensi que la vida és teva, i que la pots manejar com tu vulguis, crec que és una cosa que volem fer tots però que costa molt d'aconseguir. En fi, gran poema i molt interessants totes les interpretacions que s'han fet.

Vale!!!

Anna Ruiz ha dit...

Hola!
Recordo que l'any passat vam llegir a classe aquest poema, just abans de dedicar unes classes a parlar d'Odisseu i del seu viatge de retorn a Ítaca, i em va agradar molt, ja que parla de la vida, fa una metàfora del viatge d'Odisseu amb el viatge que tots nosaltres hem de fer: el viatge de viure.
Per això demana que sigui llarg, perquè tots volem viure molts anys i aprendre tot el possible a la vegada que gaudir molt. També diu que no trobarem a Posidó i als Cíclops si el cap se't manté alt, que jo ho interpreto com tenir sempre esperances i continuar lluitant pel que volem per aconseguir els nostres objectius.
Finalment dir que penso que el poema el que ens vol transmetre és que no hem d'esperar a arribar a Ítaca per trobar la felicitat, ja que potser llavors serà massa tard, sinó que el que hem de fer és ser feliços durant el viatge gaudint de tots els moments, en definitiva: carpe diem! Perquè sinó després potser ens adonem que ja és massa tard per gaudir d’algunes coses, per això és important saber valorar els petits moments de felicitat que tenim dia a dia, i que fan que la vida realment valgui la pena.

També m'agradaria dir que la foto de l'entrada és molt bonica, com la majoria de fotos dels paisatges grecs i que inspira molta tranquil•litat.

Fins demà :)

alfonspardo ha dit...

Aquest poema és simplement genial: Vam fer una completa interpretacio ala classe, i vam poder veure diferents punts de vista i interpretacions de que és Ítaca personalment per cadascú. Cada vegada que el llegeixo puc trobar algun element nou i interpretar-ho de varies maneres!!

Vale!

Marc Navarro ha dit...

Salve!

Aquest poema m'ha agradat molt ja que m'atreviría a dir que parla del cami de la vida, o del cami de la mort, depen de com es miri, parlant del trajecte d'Ulisses cap a la seva patria d'Ítaca.