27 d’abril de 2011

Festina lente


Festina lente és un aforisme romà que significa literalment "apressa´t a poc a poc". Són paraules atribuïdes a l´emperador August que, segons Suetoni (Aug. 25.4), deia amb expressió proverbial: "camineu lentament si voleu arribar a una feina ben feta... però camineu"; ens l´imaginem xiuxiuejant-nos aquests mots savis a cau d´orella. Diuen que l'emperador la solia dir als generals per prevenir la seva possible temeritat i la pressa.
August utilitzava sovint aquesta expressió en grec (σπεῦδε βραδέως, paraules, pel que sembla, atribuïdes a Eurípides -ai, la tradició!-) i amb aquesta pretenia significar que la precipitació i la temeritat són actituds que l´aspirant a savi haurà d’evitar i que convé fer les coses lenta i cuidadosament però amb constància.

A mi, però, el festina lente em suggereix una idea: que no ens hem d´aturar davant d´allò a què aspirem a la vida, per difícil que sembli la fita.
Jo penso que a cada pas fem camí. Sovint no sabem què volem però sí sentim la necessitat de cercar coses. Sovint desitgem el que no podem aconseguir. Qui no s’ha sentit en un o altre moment fet un embolic davant el dilema d´haver d´escollir, de triar opcions de vida? Jo crec que això esdevé una prova per demostrar-te a tu mateix fins on ets capaç d’arribar. De vegades, hem pogut tenir la sensació de voler canviar les coses, de creure que tot pot ser diferent per molt que els altres ens aconsellin un "ni ho intentis", un "no servirà de res" o un "a hores d'ara això no pot canviar". Però mai no ens hem de penedir d´intentar-ho, amb perseverança, com la gota que finalment forada la pedra per la seva insistència i no per la seva força. Hem de posar-li ganes, de fer veure els altres que les coses, d'una altra manera, poden ser millors o, si més no, diferents. Que si actuessim de tal o qual manera un altre gall cantaria, encara que potser hauria d'haver cantat fa molt de temps. Només cal agafar impuls i pensar que res no és impossible, que pot arribar el dia en què tot sigui diferent, ... però això depèn de la nostra paciència, de la nostra constància sense aturador. Del nostre festina lente.

Aquests són els pensaments que em desvetlla aquesta expressió llatina, això és el que em diu a mi un dels molts bells aforismes que -si ho penseu bé- tenen molt a veure amb la nostra vida, la nostra travessa particular. Algú vol escriure sobre una altre llatinisme amb el qual ens puguem sentir identificats?

Mireia Reyes Bonilla

IES Agustí Serra i Fontanet de Sabadell

26 comentaris:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Mireia, quina il·lusió retrobar-te aquí! Espero que la vida a l´institut et vagi d´allò més bé. El que has escrit és preciós i molt important de tenir en compte en els temps que corren. Esperem que els altres tripulants -tu ho segueixes sent per dret propi- s´animin a prendre´t la paraula. Una abraçada.

Mireia ha dit...

Jordi, moltes gràcies per publicar-ho! M'agrada saber que encara em puc recolzar en aquest blog en el qual vaig formar part del seu naixement. Seguiré navegant per aquí i putser t'arriben noves entrades fetas per mi. Una altre abraçada per a tu, Jordi.

Júlia Vallespir ha dit...

Hola a tothom!

Ostres Mireia, quin text més ben escrit!
Tens tota la raó, nosaltres som els qui hem de traçar el rumb que ha de prendre la nostra vida i, per tant, no em de rendir-nos quan les coses no surten com havíem previst sinó que em de seguir endavant sense por, com ens diria el nostre amic Kavafis en el seu poema d'Itaca. Els temors moltes vegades són psicològics, només ens hi hem d'afrontar.

Un llatinisme que personalment a mi em va encantar és el de gratis et amore ja que penso que la nostra vida s'hauria de basar en fer feliç a la gent sense demanar res a canvi. A vegades, els esforços més grans poden ser perfectament compensats gstos tan mínims i simples com una mirada o un somriure.

Vale!

Laia Ruiz ha dit...

Hola,
M'ha semblat molt agradable el poder llegir que pots esforçar-te per fer alguna cosa a la vida encara que alguna vegada et diguin que es una mala idea, crec que tots tenim que elegir el camí que volem seguir!

Helena ha dit...

M'agrada molt aquest text, però crec que a vegades, hi ha etapes o epoques en les quals no pots fer cap pas. Però no es temps perdut, es temps per pensar, per parar-te i preguntar-te a tu mateix el que vols.
Hi ha una frase que m'ha agradat en especial:"Amb perseverança, com la gota que finalment forada la pedra per la seva insistència i no per la seva força."
Una bona entrada per pensar.
Es bo que encara hi hagi gent que pensi d'aquesta manera, aquesta actitud s'encomana i espero que ho facis a molta gent, sobretot en els temps que corren, com bé diu el Jordi!

Vale!

Mireia ha dit...

Júlia tens tota la raó amb el que dius sobre el llatinisme " gratis et amore ", sempre hem de fer les coses sense esperar res a canvi perquè, segurament, també ens agradaria que ens ajudessin en certes ocasions i la gent espera el mateix de nosaltres.
Per altre banda, Helena, moltes gràcies per el teu comentari.

Vale!

Judith Garcia ha dit...

Holaa!!


M'ha agradat molt aquesta entrada, et dona molt que pensar, moltes felicitats Mireia.

Jo penso que a la vida cadascú ha de lluitar pel que vol, i mai rendir-se per alguna cosa que li ha sortit malament i seguir endavant, les coses no són tan fàcils com aparenten, hi haurà problemes, decepcions, èpoques en les quals no tinguis forces per poder donar un simple pas, però amb força tot es supera, i sinceramnte no cal fer cas del que digui la gent, si et diuen si ho pots fer o no, simplemnte has de confiar en tu mateix i esforçar-te, i així les coses segur que surten, encara que et costi temps.



Vale!

Martí ha dit...

Salvete!

Mireia moltes gràcies per seguir navegant amb nosaltres. L'entrada que has elaborat és preciosa, crec que ens va molt bé que ens ajudis a tots a enrecordar-nos el que hem de fer i mai perdre l'esperança. M'ha fet molta il.lusió veure, llegir i compendre la teva magnífica entrada. De nou, moltes gràcies companya!

Valete!

Yasmin ha dit...

Hola!!

Moltes felicitats per l'entrada Mireia, un gran text!
M'ha agradat molt la frase de la gota i la pedra.
Jo penso que la vida està plena d'obstacles, però del que es tracta és d'anar superant-los, per així aprendre de cada situació i el més important, fer camí i a poc a poc arribar allà on desitjem.
Per molt difícils que semblin les coses sempre trobarem un foradet per on sortir i veure-ho tot d'una manera distinta.

Un llatinisme amb el qual ens poguem sentir identificats és el d'errare humanum est.
Perquè per arribar als objectius hem de lluitar, i durant aquesta lluita caurem, ens equivocarem, i ens tornarem a aixecar; i és que com diu el llatinisme equivocar-se és d'humans, i jo crec que també és de savis.


Valete!

Mireia ha dit...

Judith i Martí moltes gràcies.
Yasmin a tu també moltes gràcies i tens tota la raó, equivocar-se és d'humans perquè ningú és perfecte. I si tots fossim perfectes, aquest món seria molt aburrit.

Vale!

anna-rn ha dit...

Hola!
Mireia m'ha agradat molt aquesta entrada, ja que mai m'havia plantejat aquest llatinisme d'aquesta manera i sobretot m'ha agradat perquè és un text ple de positivisme, i a mi m'ha fet pensar en el carpe diem ja que a part de arribar al final del camí i aconseguir els nostres objectius el que hem de fer és gaudir de cada moment i de tot el que fem per finalment arribar a aconseguir-ho.
Hi ha una frase que a mi m'agrada molt que diu "no pares nunca de soñar" que és d'una cançó que parla d'això mateix, de lluitar pels somnis, de no rendir-se i de que al final si tu ho creus s'acaben complint.

Ignasi ha dit...

Hola!

Aquesta entrada m'ha semblat molt interessant, tot el que s'hio explica em sembla cert, aquesta expressió: "Fes les coses a poc a poc ( i bé ), sense presses, perquè et surtin bé". Així ho he entès jo.
Em sembla una entrada molt adequada per aquests temps, és un bon camí per seguir.

Vale!

Marc ha dit...

Salve!
Una entrada molt interessant. Tots tenim el dret a fer el nostre camí, cadascú pot seguir el que vulgui i fer les coses que vulgui perquè aquell serà el camí que t'acompanyarà durant tota la teva vida. Hi haurà gent que tindrà un camí més fàcil, gent que se li farà més difícil per diferents circumstancies però hem de lluitar i fer-ho el màxim de bé possible per tenir una recompensa al final del nostre llarg camí.

Vale!

Marc Palau

eulalia ha dit...

Salve!
Molt bona entrada, la veritat, és un bon tema per pensar durant uan estona i reflexionar. Jo crec que tothom a de viure al màxim la seva vida a la seva pròpia manera, la que li agradi més i la que el faci més feliç, perquè així és com un pot arribar més alt. Quan veiem moltes vegades que no podem fer una cosa o aconseguir-la, la primera reacció moltes vegades é splorar, i potser aquesta hauria de ser la última, primer hem de lluitar fins deixar-os la pell, si de veritat ens hem esforçat, potser no ho hauràs aconseguit, però alguna cosa a canvia haurem obtingut. Crec que mai hem de deixar el camí que volem per la simple por, perquè n'estic convençuda que la podem vènçer. I per acabar, m'agrada l'idea de treballar a poc a poc i amb costància fent bona lletra...però treballem, cerc que està bé que fem les coses a poc a poc per fer-les millor, però no per mandra, perquè llavors ho veiem com un aspecte negatiu.
Vale!

Saraa. ha dit...

Ave!
M'ha agradat molt aquest article, penso que la seva autora expressa molt bé els sentiments que desperta aquest llatinisme, "festina lente".
Jo també estic d'acord, en què hem de seguir endavant encara que ens trobem dificultats en el camí, i lluitar per allò que volem o ens agradaria acosenguir, que al cap i a la fi, estem aquí per això i tenim l'oportunitat d'intentar-ho.
En aquest últim any d'institut, molts de nosaltres estem aprenent a ser resopnsables, a mirar cap a un futur proper amb prudència i amb les idees clares, ara que, com qui diu, som a punt de saltar del niu. Per això em sento identificada amb el famós "Carpe diem". Aquesta és una etapa de la nostra vida que, com totes, mai es repetirà i és, a més a més, important i decisiva. Per això hem de cullir el dia com qui cull una flor, aprofitar els moments, sense pensar en què podrà passar. Trobo que té certa semblança amb el "festina lente".
Vale! :)

Ana ha dit...

Ave!
Sóc una alumna de l'IES Isaac Albéniz i he mirat aquesta entrada i em sembla molt interessant perquè
el llatinisme del qual es parla és com dir en castellà; "vísteme despacio que tengo prisa", no?
Però no estic segura perquè en l'article explica que fa més referència a quan una situació sembla díficil de assumir o alguna cosa que creiem que és impossible per a nosaltres no ens hem d'aturar davant això, per això no estic molt segura del que e dit abans.
Per cert m'agrada molt aquest bloc, si m'enrecordo, aniré entrant per mirar més coses.

Vale!

Mireia ha dit...

Moltes gràcies per tots el comentaris.
Marc Palau, no sempre has de esperar una recompensa perquè a vegades no la tindràs. Has de fer les coses pensant que podràs assolir el teu objectiu però mai has de pensar que tindràs a canvi per fer aquella. Bé, és el que penso jo.
I, Anna, gràcies pel teu comentari i t’asseguro que la decisió que has pres sobre aquest bloc és la més correcte. No te’n penediràs d’haver entrat en aquest bloc.

Valee

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Gràcies, Sara i Anna, per voler compartir els vostres pensaments amb nosaltres. La xarxa té aquest avantatge, ser una finestra oberta al món. Esperem les vostres aportacions sempre que ho volgueu. També felicitats a vosaltres i a la Teresa per la feina feta.
Valete!

Clàudia ha dit...

Mireia! :) M'ha agradat molt la reflexió que has fet a partir d'aquest llatinisme.
Crec que tots hem de seguir els nostres somnis, per més difícils que siguin i encara que ha vegades haguem de deixar coses enrere, sempre hem de mirar endavant.

M'ha fet molta il•lusió llegir una entrada teva

zamora ha dit...

Hola!

Mireia mercès per una entrada tan gratificant. Aquesta entrada que has penjat al bloc és una entrada preciosa, m’ha agradat molt veure’t navegant amb nosaltres, m’agrada que segueixis sen un tripulant que ens ajuda a tirar endavant al vaixell.
Moltes Gràcies!!

Valete!

Francesc ha dit...

Bones Mireia,

Quina alegria veure't per aquí !!!
Jo desconeixia totalment l'existència d'aquest aforisme romà. Si més no com a tal, la idea que transmet la tenia més o menys coneguda, però no l'associava a cap expressió. És certament curiósa... "apressa't a poc a poc".

A primera vista, pot semblar una contradicció, però si observem més enllà de les simples paraules, podem extreure'n una idea, una forma de vida que t'encoratja a seguir el teu camí, al ritme que sigui necessari, però l'has de seguir i no defallir.

Bé, moltes gràcies Mireia per recordar-te de nosaltres !!!

Fins aviat
Francesc

Raul ha dit...

Hola!

Aquest aforisme m'ha agradat molt perque reflexa clarament el que hauríem de fer totes les persones i que desgraciadament no fem. Tothom ens hauríem de parar a pensar en que hem de fer les coses, com diu la dita, "a poc a poc i amb bona lletra!"

Vale!

Laura Guillén ha dit...

Hola!
Felicitats per l'entrada Mireia!
Responent a la teva pregunta sobre quin llatinisme ens sentim identificats, jo et diria, tot i que és una tòpic, que em sento molt identificada al "carpe diem".
Penso que la vida són quatre dies i que els hem de passar, gaudir, exprèmer al màxim, ja que una vegada ha passat aquest segon, aquest minut o aquesta oportunitat, probablemen, ja no la podràs tornar a tenir i, per tant, l'hauràs perduda. Per això crec que és molt important fer el que creguis en cada moment, encara que els altres et diguin que no, sempre i quan no repercuteixi a una altra persona, és clar, ja quqe si deixes que la gent infulenciï en les teves decisions o en les teves maneres de fer i de ser, al final no vuis la teva vida, sinó una barreja de la vida o de les vides dels teus amics, companys o gent que et rodeja i "t'aconsella", i quan un dia te n'adones, penses que has malgastat la vida fent el que els altres creien que estava bé i no el que realment et venia de gust fer a tu.

Paula ha dit...

Moltes felicitats Mireia!
La veritat és que no m'esperava trobar-me una entrada teva, i m'ha fet molta il.lusió, t'ha quedat preciosa!
Crec que si no intentem fer les coses no tindrem el goig d'equivocar-nos, i com ha conseqüència, apendre dels nostres errors. Sempre hem de tirar endevant per mols entrevancs que ens posi la vida, les coses s'han d'intentar, perquè sinó la vida es limitara a un seguit de dies buits.

Vale!

Lah''heLena ha dit...

Buenas!!

Una entrada molt interesant dels llatinisme ja que hem fet molts però aquest no el coneixia. Gràcies per l' entrada!!
carpe diem !!

déu,

Mireia ha dit...

Moltes gràcies a tots per les vostres aportacions. M'ha agradat veure les vostres reflexions sobre la meva entrada.

Seguirem tripulants tots junts per fer d'aquest blog un grandíssim blog!

Valee!