15 de març de 2011

Unes idus tacades de sang

Avui es compleixen 2.055 anys d´un magnicidi que va trasbalsar la política romana d´una manera determinant i que va marcar un abans i un després en el rumb de la nau de l´Estat romà. A quina efemèride em refereixo i què va significar? Per què he parlat de magnicidi i d´efemèride, quines paraules llatines i gregues formen aquests dos mots? Quin poeta que llegim enguany ens parla en un poema seu d´un vaixell que vol ser una al·legoria de l´Estat? Com anomenava el calendari romà un dia com avui? Quina descripció faríeu d´aquest quadre del pintor neoclàssic italià Vincenzo Camuccini?

21 comentaris:

oriol ha dit...

Hola!


L'assasinat de Juli Cèsar va ser produit per la conspiració de 40 senadors romans que es van anomenar els libertadores. Aquets van ser encapçelats per Gaius Cassius Longinus i Marcus Junius Brutus.
Va ser assasinat al teatre de Pompeu el 15 de març de l'any 44 a.c. Això va passar quan era el dictador romà i el senat l'havia declarat dictador perpetuo.
L'assasinat va portar a la guerra civil dels libertadors fins que el fill adoptiu de Cèsar, Octavi August, va decidir declarar-se emperador ,acabant així amb el període republicà romà.

Oriol T.

Ignasi ha dit...

Hola!

Magnicidi: Assassinat d’un alt personatge de l’Estat.
Efemèride: Referit a un dia de l’any, relació d’esdeveniments ocorreguts en diferents èpoques a la data d’aquell dia.

Un dia com avui, dia 15 de març, s'anomenava idus.

I, en el quadre, s'hi veu l'assassinat de Juli Cèsar, com ja ha comentat algú, el 15 de març del 44 a.C., mentres era un dictador Romà, a travès d'una conspiració, en la que el seu fill adoptiu, Brutus, va participar. Estan a una sala, en que s'il·lumina sobretot l'escena de l'apunyalment, on es centra el pintor, també remarcant, l'estatua de sobre de Juli Cèsar.

Vale!

esther ha dit...

Hola!

Magnicidi: ve del llatí occidere que vol dir matar i magna que vol dir gran, per tant quan diem magnicidi ens referim a l'assassinat d'una persona important.

Efemèride: ve del grec ἐφήμερος que significa diari i es refereix a un fet que succeeix en un dia concret. El calendari romà l'anomena Idus.

El magnicidi del que parles és l'assassinat d'en Juli Cèsar, que com ja han comentat abans, era dictador romà i el senat l'havia declarat dictator perpetuo. Per això alguns pensaren que Cèsar evolucionaria cap a un règim polític de tirania.

El poeta al qual et refereixes és Horaci i el que podem veure en el quadre és el moment en que els 40 senadors romans maten a Juli Cèsar al mig del senat.

Per cert, un video molt impactant, sobretot la última escena!

Vale!

Marc Navarro ha dit...

Salvete omnes!

Avui fa 2055 anys que va morir Juli César per una conspiracio de senadors que com be han dit es deien els llibertadors.

Respostes:

1-Magnicidi prove de les paraules llatines magnus ( gran ) i occidere ( assasinat ) i fa referencia al assesinat de Juli César, algú gran.

2-El calendari romà anomenava el dia 15 d'alguns mesos idus.

3-És un quadre en el que la llum esta concentrada sobre la figura que esta sobre d'una mena d'escales i esta pintat amb colors calids i es pot veure clarament com estan assasinant a Juli César

Francesc ha dit...

Bones companys,

Després de veure l’impactant vídeo de la sèrie de la NBC “Roma” on es representava l’assassinat de Juli Cèsar m’he fet una idea del que podia haver sigut aquell magnicidi (fa referència a l’assassinat d’alguna personalitat important “magnus-gran” + “occidere-assessinat”). Aquest fet és una efemèride (ve del grec εφήμερος que significa diari i es refereix a un fet que succeeix en un dia concret) que com hem pogut comprovar encara està present cada idus (dia 15) de març.

La conspiració de 40 senadors romans, va acabar amb la vida d’un dels dictadors més importants de la història de la humanitat, Juli Cèsar , possible emperador de Roma uns mesos o anys després si no hagués sigut assassinat. Aquest fet va provocar una gerra civil a Roma, fins que Octavi August, fill adoptiu de Cèsar, va autoproclamar-se emperador.

El quadre que es pot veure a l’entrada és de Vincenzo Camuccini, pintat l’any 1798 sobre el títol “La mort de Juli Cèsar”. Una representació amb una llum clarament focalitzada a l’escena principal, on es veu Juli Cèsar envoltat per tots els senadors disposats acabar amb la seva vida.

Fins aviat
Francesc Giró

marco ha dit...

bones

la veritat es que un fet daquesta trascendència a l'actualitat no sabria com imaginar-ho , suposu que el video es bastant fidel al que va passar , no ho sabem , pero si que se que si va passar aixi va ser un acte deliberalment cruel , els moments mes impactants per mi son el primer home que satreveix a tocar a cesar , la carniceria que ve després es terrible pero sobretot el moment en que el fill esta veien que estan acrivillant al seu pare i els ultims moviments de cesar que mor com un peix ferit ala sorra i sense aigua , crec aixo es molt fort. segurament el fet de lassasinat de cesar va culminar l'inici d defalliment de l'imperi romà , i els romans , a jutjar pel que he vist , eren uns bàrbars i uns corruptes de cuidado ! , almenys alguns..

Laura Guillén ha dit...

Hola!
Magnicidi, prové del llatí, aquesta paraula està formada per : magnus (gran) i ocidere (morir) per tant aquesta paraula significaria "la mort del gran", en aquest cas del dicatador Juli Cèsar.
Efemèride, prové del grec "efemeros" que literalment significa "diari", però que en aquest context significa que té una data concreta.
El calendari romà anomenava "idus" al dia 15 d'alguns mesos.
EN aquest quadre hi predomina el color vermell, primer perque tant Juli Cèsar com alguns dels senadors que hi ha en l'obra ven vestits amb aquest color i segon, perquè en tot el quadre, pero sobretot al voltant de la víctima, hi ha una capa rogenca que cobreix el quadre.
En aquesta pintura també podem observar que el dictador mort als peus de l'estàtua del seu difunt enemic.

Judith Garcia ha dit...

Hola a tothom!!

La paraula Magnicidi, com ja ha dit la Laura, prové del llatí, i està formada per magnus (gran) i occidere (morir), la mort d´una persona important, en aquest cas de Juli Cèsar.
Efemèrides porvé del grec(ἐφήμερος, ephemeros) què significa " diari".
Al calendari romà un dia com aquest l´anomenaven indus ( què vol dir que cada 15 d´algun mes ho anomenaven així)

He trobat aquesta petita descripció del quadre en un blog:

Quan Tullius prengué la toga d'en Cèsar, tirant cap avall, fou el senyal per als conjurats. I encara que la primera daga només provocà una ferida superficial al coll, en César fou envoltat pels conspiradors, mentre les mirades d'aquells que no participaven en la trama s'omplien d'horror.

Defensant-se amb el seu stilo, només doblegà els genolls en ser ferit a l'engonal pel seu amat Brutus, anant a jeure als peus de l'estàtua de Pompeu (el seu enemic) i vessant la seva sang sobre el pedestal. Vint-i-tres punyalades...


Vale!

Laia Ruiz ha dit...

Hola a tots!

Dimarts, 15 de març, era, segons el calendari romà “Els idus de març” i, tal dia com avui l’any 44 d. C. va morir assassinat Juli Cèsar.

Magnicidi: L'assassinat d'una figura pública amb poder.

Efemèride: Referit a un dia de l’any, relació d’esdeveniments ocorreguts en diferents èpoques a la data d’aquell dia.

Yasmin ha dit...

Hola!!

Un magnicidi és l'assasinat u homicidi d'una persona important, normalment una figura política.
També, en altres contexts, se li pot donar el significat de assasinat a una gran quantitat de persones.
La paraula magnicidi prové del llatí: "magnus"= gran i "caedere".


La paraula efeméride prové del grec ephemeros "que dura un sol dia", d'on es va derivar també la veu castellana efímer.
Efemèride en aquest cas, designa l'esdeveniment dels fets notables que succeixen en la data que ens trobem, però d'anys anteriors.

Aquesta paraula l'utilitzaven els grec i els romans, i va patir escasses modificacions durant els 21 segles transcorreguts des de que Ciceró (106-43 a.C) la va emprar en diversos discursos. Durant aquella època la paraula efemèride era utilitzada per nombrar un llibre de despeses diàries.


El calendari romà un dia com el 15 de març, l'anomenava idus.
També tenien les calendas(kalendae, -arum, que eren el primer dia de cada mes. D'aquesta paraula deriva calendari.
També hi havia les nones (nonae, -arum). Les nones eren el dia 5 de cada mes excepte al març, maig, juliol i octubre, en els quals era el dia 7.
I per últim les idus (idus, -uum). Eren el dia 13 de cada mes excepte al març, maig, juliol i octubre, que era el 15.

Aquí us deixo una web molt interessant sobre l'assasinat de Juli Cèsar:
http://www.historialago.com/leg_01520_asesinato_de_cesar_01.htm

Valete!!

Clàudia ha dit...

Fa 2.055 anys de la mort de Juli Cèsar.

Magnicidi: magnus ( gran ) i occidere ( assasinat )

El calendari romà anomenava idus el dia 15 d'alguns mesos.

Sanja ha dit...

Hola tripulants!

El poeta que fa una al·legoria de l'estat a través d'un vaixell és Horaci . El poema pertany al Llibre I, l'oda número XIV.
(Jijij surt a les lectures que estem fent a 2n Batx.)

Aquí us el deixo amb la meva interpretació personal:

¡Oh nave!, ¿vuelves a lanzarte a los peligros de las olas? ¿Qué haces? Apresúrate a ganar el puerto. ¿No ves tu costado desprovisto de remos, rotas tus antenas y tu mástil quebrantado por la violencia del Ábrego, y que sin cables ningún bajel es capaz de resistir el imperioso oleaje? Tus velas están destrozadas, y los Númenes desoyen las súplicas que en tu angustia les diriges.
Aunque pongas en las nubes, hija nobilísima de las selvas del Ponto, tu linaje y tu ilustre nombre, el tímido piloto no confía nada en los dioses pintados en la popa.
Si no quieres ser el ludibrio de los vientos, resguárdale en seguro. Tú, que ayer me inspirabas inquieta zozobra, hoy avivas mis cuidados y y solícitos deseos, para que evites los escollos del mar que baña las resplandecientes Cícladas.

INTERPRETACIÓ: El vaixel representa l'estat Romà. Horaci adverteix que cal sempre estar atent i alerta davant del enemic ja que mai saps el que pot passar en qualsevol moment. A mes a més dona entendre que les guerres son la pitjor catàstrofe on tothom surt perdent sigui per les ferides rebudes o per l'orgull que s'adquireix - una actitud no gaire agradable.

vale!

anna-rn ha dit...

Hola!
El dia 15 de Març es van complir 2.055 anys de la mort de Juli Cèsar, que va ser assassinat per un grup de més de 40 senadors liderats per Gai Cassi Longi i Marc
Juni Brut ja que era dictador romà. Aquest assassinat va portar a la guerra civil dels liberatores (com s’anomenaven el grup de senadors que l’havien mort).
He llegit que Cèsar havia estat advertit per un vident que a les idus de març corria un greu perill i ell no n’havia fet cas, de fet ell va anar al matí a buscar al vident i li va dir: “les idus de Març ja han arribat” a lo que el vident va respondre: “si, però encara no han acabat”.

Magnicidi: és l’assassinat d’una personalitat important, amb una projecció pública, i s’acostuma a fer per canviar els esdeveniments polítics d’un territori. Prové de les paraules llatines magnus (gran) i occidere (assasinat).
Efemèride: fa referència a un dia de l’any i és el record dels esdeveniments succeïts en diferents èpoques en una mateixa data. Ve del grec ἐφήμερος
Idus: en el calendari romà eren els dies 15 de març, maig, juliol i octubre. En la resta de mesos l’idus era el dia 13.

El poeta que ens parla d’un vaixell en un dels seus poemes és Horaci, al poema XIV de les “odes i epodes”. En aquest poema el que fa és una al•legoria a la pàtria i per tant veiem una metàfora de la pàtria d’Horaci amb un vaixell. Penso que fa referència a un moment de crisi de l’estat, que encara que abans havia tingut més esplendor ara està en decadència.

Sobre el quadre es titula “la mort de Cèsar” i va ser pintat al 1798 per de Vincenzo Camuccini.


Sobre Cèsar:
Gai Juli Cèsar (Caius Iulius Caesar, 100-44 a.C.) va nèixer dins una famíla patrícia de la gens Júlia, una de les més antigues de Roma. Nebot de Màrius, va protagonitzar el darrer període de la república: va tenir una fulgurant carrera política i va obtenir innombrables victòries militars per expandir els dominis de Roma i per assolir un poder personal a Roma proper al d'un monarca fins que va ser assassinat. D'altra banda els seus discursos, avui perduts, i la narració de les seves pròpies campanyes militars, escrites per ell mateix, en fan un dels prosistes més destacats de la literatura llatina.
Encara que va fer diverses reformes va respectar les Assemblees Populars i les lleis dictades per ell, eren sancionades regularment pel plebiscit.

Júlia Vallespir ha dit...

Lapsus!!

Com ja heu dit tots vosaltres magnicidi prové de mots llatins com occidere, matar, i magnus, gran, per tant, quan esmentem un magnicidi ens estem referint a la mort d'un personatge important i poderós com és el cas. Pel que fa a la paraula efemèride, prové del grec, com també heu dit, i es refereix a un fet que va passar al llarg d'un dia i que, temps després, és recorda.

Com que la resta de les preguntes les heu anat contestant, he recercat informació sobre Juli Cèsar perquè ningú més caigui en cap confusió. Gai Juli Cèsar va néixer a Roma el 12 de juliol de l’any 100 aC i va ser mort un 15 de març el 44 aC. Era descendent de l’anomenada “gens Iulia”, la nissaga dels fills d’Ascani, també anomenar Iulus, fill d’Enees. Va ser un general polític romà que va viure el final de la República i que, després d’aconseguir grans èxits militars i polítics, va ser nomenat dictator perpetuus, és dir, una mena de dictador que va esdevenir més tard pontífex i, per tant, un dels homes més importants i influents.

Vale!

meritxell ha dit...

Hola!!

Magnicidi prové del llati. Esta formada per les paraules "magnus" (gran) i ocidere (morir), la qual es seu significat és "la mort del gran" que en aquest cas és del dictador Juli Cèsar.

Efemèride prové del grec "efemeros" (diari)però depen el context, com és el cas, significa que te una data concreta.

El dia 15 d'alguns mesos en el calendari romà l'anomenaven "idus"

Jordi Sedeño ha dit...

Hola!!!

Magnicidi prové del llatí occidere que vol dir matar; i magnus, que vol dir gran. Un magnicidi és quan una persona molt important és assassinada, com el de Juli Cèsar. La paraula efemèride prové del grec que significa allò que ha passat durant un dia i encara avui es recorda. El calendari romà l'anomena idus que és el dia 15 d'alguns mesos. L'assassinat de Juli Cèsar va ser el dia 15 de març de l'any 44 aC. L'assassinat va ser produit per la conspiració de 40 senadors encapçalats per Brutus i Cassius Longinus

Helena ha dit...

Magnicidi és l'assassinat d’una persona amb un càrreg social molt important. Té certa projecció pública, i canvia els esdeveniments polítics d’un territori. "Magnus" vol dir gran i "occidere", assasinat.
"Efemèride":Esdeveniments referits a un dia de l'any, ocorreguts en diferents èpoques a la data d’aquell dia.Té una data concreta i prové del grec ephemeros "que dura un sol dia" .

Guillem Fargas ha dit...

Un magnicidi és l'assassinat d'un alt personatge de l'Estat (prové del llatí occidere "assassinar" i magnus "gran" per tant és l'assassinat d'algú gran/important). I efemèride prové del grec ἐφήμερος "que dura un sol dia" i és un esdeveniment notable referit a un dia de l'any". I aquesta efemèride és l'assassinat de Juli Cèsar en mans dels lliberadors, que va significar el fi de la dicadura i l'inici del temps dels emperadors romans, el dia 15 de març anomenat en aquell temps com les idus de març.

Aquest quadre vol remarcar sobretot la quantitat de gent que hi ha assassinant al Cèsar i també el lloc on ho fan, just als peus de Pompeu (enemic de Juli que va manar assassinar-lo), crec que el pintor volia remarcar aquesta ironia del destí.

Per acabar, volia comentar que em sembla curiós que un dels instigadors de l'assassinat fos Brutus (el fill adoptiu de Juli Cèsar), perquè encara que realment no fos fill seu, ell l'havia acollit com a tal. I penso que Brutus ha de passar un mal tràngol havent de triar entre Roma o el seu pare.

Vale!

**Carlos** ha dit...

Hola
Magnicidi prové de mots llatins:
-Occidere=Matar
-Magnus=Gran
Llavors un magnicidi és refereix a la mort d'un personatge important i poderós. Pel que fa a la paraula Efemèride: prové del grec i es refereix a un fet que va passar un dia i que, temps després, és recorda.

Aquí deixo un fragmente on narra la mort de Juli César:
"En cuanto se sentó, le rodearon los conspiradores con pretexto de saludarle; en el acto Cimber Telio, que se había encargado de comenzar, acercósele como para dirigirle un ruego; mas negándose a escucharle e indicando con el gesto que dejara su petición para otro momento, le cogió de la toga por ambos hombros, y mientras exclamaba César: "Esto es violencia", uno de los Casca, que se encontraba a su espalda, lo hirió algo más abajo de la garganta. Cogióle César el brazo, se lo atravesó con el punzón y quiso levantarse, pero un nuevo golpe le detuvo. Viendo entonces puñales levantados por todas partes, envolviese la cabeza en la toga y bajóse con la mano izquierda los paños sobre las piernas, a fin de caer más noblemente, manteniendo oculta la parte inferior del cuerpo. Recibió veintitrés heridas, y sólo a la primera lanzó un gemido, sin pronunciar ni una palabra.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Carlos, no hauríes d´apuntar també la font d´on has extret aquest fragment sobre la mort de Cèsar?

Lah''heLena ha dit...

Buenas!!


193 a. C.: a Itàlia es registra un terratrèmol (sense més dades).

He possat aquest any també perquè m' ha semblat curios, ja que havia de ser un terratremol molt gran com el que ha passat ara al Japó perquè quedès enregistrat.

44 a. C. (idus de març): Julio César és assassinat per un grup de senadors romans.

En els Idus de Març de l'any 44 a. C., un grup de senadors, pertanyents a la conspiració a dalt citada, va convocar a César al Fòrum per llegir-li una petició, escrita per ells, amb la finalitat de retornar el poder efectiu al Senat. Marco Antonio, que havia tingut notícies difuses de la possibilitat del complot a través de Servilio Trenca, tement el pitjor, va córrer al Fòrum i va intentar parar a César en les escales, abans que entrés a la reunió del Senat.

Però el grup de conspiradors va interceptar a César just en passar al Teatre de *Pompeyo, on es reunia la cúria romana, i ho va conduir a una habitació annexa al pòrtic aquest, on li van lliurar la petició. Quan el dictador la va començar a llegir, Tuli Cimber, que la hi havia lliurat, va tirar de la seva túnica, provocant que César li etzibés furiosament «Ista quidem vis est?» Quina classe de violència és aquesta? (no ha d'oblidar-se que César, en comptar amb la sacrosantidad de la tribunicia potestas, i, per ser Pontifex Maximus, era jurídicament intocable). En aquest moment, l'esmentat Trenca, traient una daga, li va assestar un tall en el coll; l'agredit es va tornar ràpidament i, clavant el seu punxó d'escriptura en el braç del seu agressor, li va dir “Quins feixos, Trenca, vilà?”, doncs era sacrilegi portar armes dins de les reunions del Senat.

Trenca, espantat, va cridar en grec «ἀδελφέ, βοήθει!», («adelphe, boethei!» = Socors, germans!), i, en resposta a aquesta petició, tots es van llançar sobre el dictador, inclòs Marco Juny Brut.[94] [95] César, llavors, va intentar sortir de l'edifici per recaptar ajuda, però, encegat per la sang, va ensopegar i va caure. Els conspiradors van continuar amb la seva agressió, mentre aquell jeia indefens en les escales baixes del pòrtic. D'acord amb Eutropio i Suetonio, almenys 60 senadors van participar en el magnicidi. César va rebre 23 punyalades, de les quals, si creiem a Suetonio, solament una, la segona rebuda en el tórax, va ser la mortal.
Després de l'assassinat, els conspiradors van fugir, deixant el cadàver de César als peus d'una estàtua de Pompeyo, on va quedar exposat per un temps. D'allí, ho van recollir tres esclaus públics que ho van portar a la seva casa en una llitera, d'on Marco Antonio ho va recollir i ho va mostrar al poble, que va quedar commocionat per la visió del cadàver. Poc després els soldats de la tretzena legió, tan unida a César, van portar torxes per incinerar el cos del seu benvolgut capdavanter. Després, els habitants de Roma, amb gran tumult, van tirar a aquesta foguera tot el que tenien a mà per avivar més el foc.

La llegenda explica que Calpurnia Pisonis, la dona de César, després d'haver somiat amb un presagi terrible, va advertir a César que anés amb compte, però César va ignorar el seu advertiment dient: «Només s'ha de témer a la por». En unes altres s'explica com un vident cec li havia previngut contra els *Idus de Març; arribat el dia, César li va recordar divertit en les escales del Senat que encara seguia viu, al que el cec va respondre que els idus no havien acabat encara.

déu,,