9 de març de 2011

A propòsit de "Les troianes" d´Eurípides


Ahir va ser el Dia Internacional de la Dona (sense distincions). Aprofitant que fa un temps vam veure a classe de Grec II la magnífica adaptació cinematogràfica (1971) de M. Cacoyannis de la tragèdia homònima d´Eurípides Les troianes i que són les dones les autèntiques protagonistes del drama, us faig arribar les reflexions que va despertar-li aquesta versió d´una guerra (de qualsevol guerra, en definitiva) a la Maria. Què en penseu, vosaltres, del paper de la dona en les societats del segle XXI?

Maria Canales




13 comentaris:

Júlia Vallespir ha dit...

Hola a tothom!

Ostres, Maria, quines grans reflexions, et felicito de veritat pel gran treball que vas realitzar!

Estic totalment d'acord amb tu ja que opino que aquesta cara, normalment ocultada expressament, de la guerra ens hauria d'ajudar a obrir els ulls i adonar-nos-en de l'autèntica realitat que ens envolta, del sofriment que pateixen tantes i tantes persones iguals a nosaltres víctimes de les decisions d'unes terceres persones que sense tacar-se de sang les mans decreten el destí funest d'aquestes sense cap càrrec de consciència. Trobo que Eurípides va ser un home valent capaç d’enfrontar-se a la seva societat i, concretament, a la seva ciutat tot denunciant les atrocitats que es van cometre durant les guerres del Peloponès.

Moltes felicitats de nou!

Judith Garcia ha dit...

Hola!

Bueno companys, jo no sóc de segon, però vull aportar el meu granet de sorra.

En molts països la situació de la dona ha canviat moltíssim, fins al punt que ha estat possiblement el major canvi. Hem passat de l'absoluta desigualtat, fins a la quasi plena equiparació. I la dona ha tingut un paper molt important en aquest aspecte.
Encara hi ha avui grans obstacles per assolir aquesta igualtat, ja que a la vida privada es segueix discriminant a la dona i l'accés de la dona a càrrecs i llocs de més responsabilitat avança molt poc a poc.

Buscan i buscan... he trobat una frase que m' ha agradat molt, és d´una conferència del 2002.


“La igualdad nos dará una sociedad mejor”

“hemos vivido en un pacto social por el que el hombre y la mujer tenían papeles predeterminados en la vida, el hombre el poder y a la mujer la reproducción y la casa, a la mujer se la asociaba además con fragilidad, sumisión, ligereza, propiciando estereotipos que se han arraigado”.


Vale!

Maria ha dit...

Jordi moltes gràcies per publicar les meves reflexions! M'alegro molt que t'agradessin!
Sí crec que hem avançat molt pel que fa als drets de la dona actualment, però encara falta molt per fer ja que la igualtat entre sexes encara es veu compromesa en algunes situacions dins el nostre país (ja desenvolupat) i a la resta d'Europa i a Amèrica.
Però em fa molta pena pensar en totes les dones que no tenen la sort de viure en un país on se les valori més.

Per cert Judith m'ha agradat la frase que has escollit doncs és una gran veritat! El dia que tots ens sentim iguals i ens respectem com a tals el món serà millor.

Vale!!

anna-rn ha dit...

Hola!
Maria, una molt bona reflexió que deixa ven clar el paper que tenia la dona en aquella època, ja que no era ben considerada, fins i tot, com mostra aquesta tragèdia, podien ser considerades trofeus i botí de guerra.

Considero que la dona ha avançat molt des d'aquella època, ja que actualment tenim molts drets que abans no tenien i això només s'ha aconseguit a base d'esforç i de lluita constant, reivindicant el que és una realitat: que tots sóm iguals i per tant hem de tenir els mateixos drets. Malgrat que fa molts temps la dona estigués arraigada a casa i destinada a cuidar la llar i els fills, això ha anat evolucionant i s'ha demostrat que la dona pot fer perfectament les feines que fins el moment havien realitzat els homes (exemple molt clar durant la segona guerra mundial, quan els homes són a la guerra i les dones han d’ocupar-se de les fàbriques i les treuen endavant). I a partir d'aquí es va continuar fins aconseguir la situació actual, en que hi ha una gran igualtat global. Però penso que encara queda molt per fer, ja que hi ha molts països que encara no gaudeixen d'aquesta igualtat tan necessària.

Respecte a la situació de la dona a la Grècia clàssica:
La principal funció de la dona era cuidar als fills al gynaikon, habitació destinada a les dones, i s’encarregaven de teixir i d’anar a visitar i cuidar les tombes dels difunts. Les dones joves també eren les encarregades de portar l’aigual de la font local i així tenien la oportunitat de parlar amb altres dones. En qualsevol cas s’esperava que la dona al sortir de casa fos discreta i anés tapada, ocultant la major part del rostre i del coll.
Les dones podien assistir a festes religioses amb homes: les Panatenees, i a festes destinades només a elles: Thesmophorian.
Deixo aquí un slideshare amb un treball de recerca sobre la dona grega:
http://www.slideshare.net/tdevesa/la-dona-grega?from=ss_embed

El vaixell d'Odisseu ha dit...

La Teresa Devesa va ser companya meva a la facultat, Anna, i és professora de l´Isaac Albéniz de Badalona. Fa poc ens vam retrobar a Baetulo. És coeditora de l´Aracne fila i fila. Si voleu saber més sobre la condició de la dona a la Grècia clàssica llegiu aquest apunt del Fil:

http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2011/03/08/dones-gregues-testimonis-amb-textos-i-imatges-de-vides-silenciades/

oriol ha dit...

Hola!

Molt bones reflexions Maria, M'han agradat molt, de debò.

Crec que la igualtat entre homes i dones ha millorat molt respecte fa uns anys. Tot i això, i estic d'acord amb tu Maria, trobo que aquesta millora no s'ha acabat d' extendre en molts paisos. En moltes religions les dones són privades de molts drets que nosaltres trobem completament normals i són obligades fer qualsevol cosa per respectar la seva religió. Per aquetes religions les dones només tenen un paper i una funció, fet que provoca que es vegi discriminada dins d'una societat que no li és gens favorable.

Oriol T.

esther ha dit...

Hola!

Primer de tot felicitats Maria pel comentari!

La veritat és que hem evolucionat molt durant tots aquests anys però malauradament encara queda molt per fer.

Antigament la societat era patriarcal i la dona no posseïa ni drets jurídics ni polítics. Tota la seva vida, havia de romandre sota l'autoritat d'un tutor: primer el seu pare, després el seu marit i, finalment, el seu fill si era vídua. La seva existència no tenia sentit més que per al matrimoni, que era generalment entre els 15 i 18 anys, i on ella no podia decidir amb qui casar-se.
El seu rol era donar naixement a fills legítims que poguessin heretar els béns paterns. El marit que sorprenia a la seva dona cometent adulteri , tenia el dret de matar al seductor en l'acte. La dona adúltera, podia ser retornada.
Les dones de bona família tenien com principal paper mantenir l'oikos . Eren confinades en el gineceo, literalment la «habitació de les dones», envoltades de les seves serventes. No s'arriscaven fora del domini familiar més que per a complir funcions religioses. En canvi, les dones del poble aportaven a l'economia familiar un complement de recursos venent la seva superproducció agrícola o artesanal: olives, fruits i hortalisses, herbes... I, per últim, dir que les dones no rebien cap tipus d'educació.

Actualment com he dit, les coses han millorat molt, sobretot en el nostre país, però encara hi ha països on la dona està obligada a quedar-se a casa, no pot rebre educació, i també està sotmesa al marit, al qual ha de ser-li sempre fidel, fins i tot un cop vídua.
Pel que fa al comentari que ha fet l'Anna sobre que les dones havien d'anar tapades, només cal encendre la televisió o obrir un diari per veure que això segueix passant i, en molts casos com a signe de inferioritat.
Pel que fa a la pel·lícula, penso que reflexa molt bé els sentiments de les dones, que són unes de les principals víctimes de la guerra, no només per la pèrdua de marits i fills, sinó que després són tractades com a botins de guerra. Si mirem avui en dia, també veiem que moltes dones es queden a casa mentre els seus marits han d'anar a la guerra i, malauradament, en molts casos, les morts són de persones innocents.

M'agradaria fer menció a una curiositat que vam veure l'altre dia a classe de grec, on vèiem que el verb casar-se s'utilitzava en veu mitjana (passiu)quan ens referim a una dona (indica submissió) i en actiu quan ens referim a un home.

Vale!

Carlotah. ha dit...

Moltes felicitats Maria per la teva reflexió sobre Les Troianes,està molt ben feta!

La situació de la dona al llarg del segle XX ha variat molt.
Fa uns anys,la dona no era acceptada en la societat ,i fins i tot,podía ser rebutjada en molts àmbits com per exemple en la política.
Malauradament,en molts paisos la discriminació cap a la dona segueix present,pero avui en dia,els canvis socials, econòmics i polítics que s´han produit a Espanya han influenciat de manera molt directa la situació de la dona en tots els àmbits, des d´àmbit domèstic fins al treball o l´educació.
Tot i així,inclús en un pais com en el que estem podem trobar encara actituds "maxistes" i discriminacions de cara cap a la dona.

Espero que algún dia la dona i l'home estiguin valorats de la mateixa manera.


VALE

Sanja ha dit...

Felicitats Maria per aquesta entrada-comentari! :)

Realment aquesta tragèdia ens ensenya els vertaders efectes d'una guerra.
Per una banda les morts de milers d'innocents - simbolitzat a través de l'assesinament del fill d'Hèctor- a més a més dels danys morals: tristesa, dolor, etc.
Per altra banda les troianes es un clar exemple de la lluita constant de la dona sotmesa el home.

Pensant en el Dia internacional de la Dona m'ha vingut al cap el perquè d'aquesta celebració. La tragèdia que va succeïr es un clar exemple d'aquesta lluita des dels temps grec fins ara actualment que són més valorades que abans però tot i això es cometen moltes injustícies que son amagades.

vale!

Lah''heLena ha dit...

buenas!

felicitats per la entrada Maria!! Molt bona entradaaa !!
ens fa reflexionar molr!!

Bé doncs jo penso que la dona al s.XXI a evolucionat molt en el àmbit social ja que ara ens podem desenvolupar en total tranquilitat i podem fer tot i més. Aquella època dels dones no estaven tan ben considerades però en el fons sí que crec que feien un paper molt important sobre tot les de classe alta, ja que en aquesta pel·lícula mateix es pot veure com un tresor important són les dones perquè se les emportan com a boti(de guerra) que en guanyat després de la guerra, si no fossin importants no se les haguèssin emportat.

Però després de dir tot això crec que actualment a part d' haver dones que encara estan reprimides per culpa del marits els familiars etc. També crec que el paper de la dona aquest segle és vol superposar una mica a la de l'home i ami això tampoc hem sembla correcta crec que hauria d' haber una balança que ho peses tot per posar-ho tot al seu lloc. Encara que això no pugui ser així espero veure-ho algún dia.

déu,

Clara ha dit...

Hola!
Maria, unes reflexions molt ben fetes, molt bon treball!

Sens dubte el paper de la dona a l S.XXI ha fet un pas de gegant, situant-se per fi a l'alçada del de l'home després de passar tants segles a un segon pla sovint denigrant i completament injust.
Sense anar molt més lluny, els romans i els grecs, les cultures dels quals tant ens han donat i als quals tant admirem, tenien a la dona en una situació fatal, completament subordinada a l'home, cosa que sincerament mai he pogut acceptar. Ara, però, encara que es mantenen petites diferències que s'intenten arreglar, la situació està millor que mai als païssos desenvolupats. No és el cas però de societats amb cultures més tancades o no desenvolupats, on la situació de la dona segueix sent marginal, cosa contra la qual s'ha de lluitar, perquè crec sincerament que una societat no pot ser justa si no es fonamenta en la igualtat.

En fi, aquí el meu petit granet de sorra.


Valete!


Clara.

Aitor ha dit...

Hola!

Molt bones reflexions Maria, felicitats.

Trobo que en aquest aspecte la nostra societat ha avançat moltissim i que el paper de la dona avui dia és molt més important que fa uns quants anys. Però tot i això encara hi ha certs països que la seva religió no els permet que la dona sigui important, i això no és just.

Adèu!

Jordi Sedeño ha dit...

Hola!

Maria et felicito per les reflexions que vas fer i sobretot pel treball que has realitzat.

El paper de la dona ha anat millorant durant el pas del temps i ara la dona del s.XXI té millors condicions de vida que la d'abans. M'alegro que ara la dona tingui quasi les mateixes igualtats que els homes, ja que tots dos éssers som iguals, però encara s'han de solucionar algunes diferències. Antigament les dones només podien treballar a casa i cuidant els seus fills i per sort això s'ha solucionat ja que la dona pot estudiar i pot tenir una bona feina.
L'obra d'Eurípies és un clar exemple on podem veure que la dona lluita per ser alguna cosa important en la vida