16 de març de 2011

Orpheus et Eurydice



Orpheus Apollonis filius erat. A matre artem musicae didicit et suo cantu non solum homines delectabat sed etiam bestias saxaque mouebat. Eurydice Orphei uxor erat. Aliquando per siluam ambulabat, cum repente serpentem pede tetigit et e uita discessit.
Orpheus ad portas Orci peruenit et in inferos descendit. Desperatus misericordiam Plutonis implorauit et simul lyra cecinit. Postremo Pluto preces Orphei commotus audiuit et postea dixit ...

Quis Orphei pater erat?
Quod est Orphei matris nomen?
Quomodo Eurydice e uita discessit?
Quid fecit Orpheus?
Quomodo Pluto ante preces Orphei agit?

23 comentaris:

Judith Garcia ha dit...

Hola a tothom!

He buscat una mica d´informació sobre el mite d´Ordeu i Eurídice, encara què el tenim present :

Eurídice era una Dríada (nimfa) i era la dona d'Orfeu (poeta i músic diví). Orfeu estimava profundament a la seva bella dona qui acostumava passejar amb les nàiades. Una vegada que la bella Eurídece caminava en un dels seus passeigs, per un prat de Tràcia va ser vista-segons Virgil-per Arsisteo, que enamorat immediatament d'ella, la persegueix per fer-la seva. Ella s'escapa amb gran velocitat i por, doncs el seu cor només li pertany a Orfeu. En la seva fugida, Eurídice és mossegada per una serp i mor. Orfeu, desconsolat la plora i la seva desesperació no troba consol, de manera que pren l'arriscada decisió d'anar a la recerca de la seva dolça i estimada esposa a l'Hades, la terra dels morts.
Amb el seu dolç cant i la seva poesies, Orfeu va aconseguir commoure Caront, qui el deixa travessar el riu Estigia, límit entre el món dels vius i els morts. Després, també amb les seves habilitats artístiques Orfeu aconsegueix convèncer Persèfone i Hades que li permetin dur a Eurídice.Les divinitats subterrànies accepten que la porti, però Orfeu ha de prometre que no intentarà veure la seva dona fins que l'hagi portat a la llum del sol. Llavors, segons el convingut, Eurídice seguia a Orfeu en el camí cap a la llum, i en el moment en què estaven a punt d'abandonar les fosques profunditats, Orfeu va tenir dubtes. Així, va començar a pensar en la possibilitat que Persèfone l'hagués enganyat i que Eurídice no vingués després d'ell, pel que no va poder suportar la temptació i es va tornar per mirar-la i corroborar que ella venia amb ell. Quan això va passar, Eurídice va ser arrossegada per una força irresistible altra vegada cap al Hades. Orfeu, desesperat, intenta anar de nou a rescatar la seva estimada, però aquesta vegada Caront no ho permet. Orfeu va tornar a la Terra sol i desemparat i va mantenir fidelitat a la seva esposa fins la seva mort.


Vale!      

Judith Garcia ha dit...

Hola un altre vegada!

Deixo aquí la meva traducció del text, encara que no està sencera, perque ahir no la vaig acabar tota i pensava que demà l´acabariem:

Orfeu era fill d'Apol·lo. Va apendre de la mare l´art de la música i no només entretenia als homes sinó també entendria a les bèsties i a les roques amb el seu cant.Eurídice era l´esposa d´Orfeu.(Ella)un dia passejant per el bosc una serp la mossega el peu i s' aparta de la vida (mor).

Demà deixo tot el text sencer i també contesto a les preguntes, he de marxar a estudiar per demà!


Vale!

Francesc ha dit...

Com ens has comentat a classe, penjo la meva proposta de traducció...

Orfeu era fill d'Apol·Lo. Va aprendre l'art de la música a través de la seva mare i el seu cant entendria no només els homes sinó també les bèsties i les roques. Eurídice era l'esposa d'Orfeu. Un dia caminava pel bosc, va tocar una serp amb el peu i va morir. Orfeu va arribar a la porta de l'infern i va baixar a l'inframont. Desesperat, implora la misericòrdia de Plutó, el mateix temps que canta acompanyat de la lira. Finalment, Plutó, trasbalsat, escolta la suplica i diu...

A veure que tal,

Fins aviat companys
Francesc Giró

Sanja ha dit...

Hola hola! :)
Aquí va una traducció més!

Orfeu era fill d’Apol•lo. Gràcies a la seva mare aprengué l’art de la músic, el seu cant no només delectava als homes sinó també commovia els animals i les pedres. Orfeu era l’espòs de Euridice.
Un dia caminava pel bosc, quan de cop i volta una serp li mossega el peu i el matà. Orfeu va arribar a la porta dels orcs i descendí a l’infern. Però desesperat l’implorà misericòrdia a Plutó mentrés tocava la lira. Plutó després d’escoltar els cants d’Orfeu va dir…

M'ha desconcertat una mica algunes expressions com "vita discessit" i alguna que altre dificultat.

adéu!

Júlia Vallespir ha dit...

Hola a tothom!

Aquí us deixo la meva traducció:

" Orfeu era fill d'Apol.lo. De la seva mare va aprendre l'art de la música i el seu cant no només delectava els homes sinó que també commovia les bèsties i les pedres. Orfeu era l’espòs d'Eurídice. Un dia, passejava pel bosc quan, de sobte, va trepitjar amb el peu una serp i va morir. Orfeu va presentar-se davant les portes dels orcs i va descendir als inferns. Desesperat, va implorar misericòrdia a Plutó mentre tocava la lira. Llavors, Plutó, commogut, va escoltar els precs d'Orfeu i va dir...

Quina història més preciosa a la vegada que trista!

Vale!

Laura Guillén ha dit...

Hola!
A mi la traducció m'ha sortit així:

Orfeu i Eurídice
Orfeu era fill d'Apol·lo. Aprén l'art de la música de la seva mare i amb el seu cant no només s'entretenia sinó que també amansava les bèsties i les roques. Eurídice era l'esposa d'Orfeu. Un dia mentre passejava pel bosc,una serp li toca el peu i li treu la vida.
Orfeu arriba a la porta de l'infern i hi baixa. Desesperat suplica compassió a Plutó i a la vegada toca la lira.
Finalment Plutó escolta trasbalsat la súplica d'Orfeu i després diu...

Pater Orphei Eage erat.
Mater nomen Caliope erat.

Clàudia ha dit...

Hola :)

Traducció:
Orfeu era fill d'Apol.lo. De la seva mare va aprendre l'art de la música i el seu cant no només entretenia als homes, també feia entendrir a les roques i besties. Eurídice era la dona d'Orfeu.Un dia passejava pel bosc i va tocar amb el peu una serp i va morir.
Orfeu arriba a la porta de l'orc i baixa a l'infern. Desesperat suplica amb compassió a Plutó i al mateix temps toca la lira. Llavors Plutó va escoltar a Orfeu i va dir...




Realment és una història preciosa, jo no tinc cap mena de dubtes a l'hora d'afirmar que l'amor es el timó del món i que així ha de ser-ho fins al final dels nostres dies :)

Francesc ha dit...

Bones companys,

2ª part del comentari Contesto les preguntes que l'altre dia em vaid deixar de contestar...

- Quis Orphei pater erat?
Pater Orphei Èagre erat.
- Quod est Orphei matris nomen?
Mater nomen Caliope erat.
- Quomodo Eurydice e uita discessit?
Euryduce tetigit serpent et discedit vitae.
- Quid fecit Orpheus?
Orpheus canit tibia.

Bé, he intentat respondre-ho. Seugr que hi han errors. A veure que tal !!

Fins dilluns

Helena ha dit...

Hola!!!
Aquí deixo la meva traducció.
Ofeu i Eurídice.
Orfeu era fill d'Apol.lo. Aprén l'art de la música de la seva mare i amb el seu cant no només s'entretenia sinó que també amansava les bèsties i les roques. Eurídice era la dona d'Orfeu.Un dia passejava pel bosc i va tocar amb el peu una serp i mor. Orfeu arriba a la porta de l'infern i hi baixa. Desesperat suplica compassió a Plutó i alhora toca la lira.
Al final, Plutó, va escoltar els precs d'Orfeu i va dir...

Helena ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Alfons Pardo Vilaplana ha dit...

Orfeu era fill de Apol.lo. Va apendre l'art de la musica de la seva mare i no només entretenia als homes, si no que també entendria a les bèsties i a les roques. Eurídice era la dona de Orfeu. Un dia que passejava pel bosc, va tocar una serp amb el peu i va morir. Orfeu , a la porta del Orc arriba, i als inferns baixa. Desesperat, implora misericordia a Plutó i al mateix temps Orfeu canta amb la lira. Finalment, Plutó trasbalsat, escolta les supliques d'Orfeu i després diu...

Helena ha dit...

Trobo que es un mite de molta valentia per part d'Orfeo. Moltes vegades no fem alguna cosa per por i ens ho autoamaguem de manera que busquem altres excuses que ens acabem creient per no fer-ho. No només parlo sobre l'amor, com en el mite està representat, sinó que ho aplicaria a qualsevol cosa. Quan vols una cosa t'hi has d'esforçar al màxim, les coses que valen la pena costen d'aconseguir.
I per altre part també ens ensenya a ser pacients, amb el temps tot arriba i si ho vols acelerar rebràs les conseqüències.

En definitiva, m'ha agradat molt aquest mite, espero fer-ne mes a classe crec que són molt interessants i amb un rerefondo molt important!

Vale!!!

Judith Garcia ha dit...

Hola a tothom!
Torno a ser aquí un altre vegada :)
Deixo la meva traducció, que l'he fet juntamenta amb la txell:

Orfeu era fill d' Apol·lo. Va apendre de la mare l' art de la música i no només entretenia als homes sinó que també entendria a les bèsties i a les roques amb el seu cant. Eurídice era l'esposa d' Orfeu. Un dia passejant per el bosc, una serp la toca el peu i mor. Orfeu arriba a la porta de l' Orc i baixa dins els inferns. Orfeu desesperat suplica compassió a Plutó i al mateix temps canta amb la lira. Finalment Plutó escola la súplica d´Orfeu i trasbalsat diu...


I també deixo algunes de les preguntes que he pogut respondre:


Quis Orphei pater erat?
- Pater Orphei Èagre erat.

Quod est Orphei matris nomen?
- Mater nomen Caliope erat.

Quomodo Eurydice e uita discessit?
- Euryduce tetigit serpent et discedit vitae


És una història molt bonica, i que demostra que l'amor pot amb tot, i és el sentiment que pot moure fronteres, per que per l'amor es fa tot el necessari, encara que de vegades faci mal ..


Vale!

Clara ha dit...

Orfeu era fill d'Apol.lo. Va aprendre l'art de la música de la seva mare i el seu cant no només agradava els homes sinó que també commovia les bèsties i les pedres. Orfeu era l’espòs d'Eurídice. Un dia passejava pel bosc quan, de cop, va trepitjar una serp amb el peu i va morir. Orfeu va arribar a les portes dels orcs i va descendre als inferns. Desesperat, va implorar misericòrdia a Plutó mentres tocava la lira. Llavors Plutó va escoltar els precs d'Orfeu commogut i va dir...

Clara

Paula ha dit...

Aquí deixo la meva traducció:

Orfeu era fill d’Apol•lo. Va aprendre l'art de la música de la seva mare i no només entretenia els homes sinó que també entendria les bèsties i roques amb el seu cant. Eurídice era la dona d'Orfeu. Un dia que passejava pel bosc, una serp la va tocar el peu i va morir.
Orfeu va arribar fins la porta d'Orc i va baixar als inferns. Desesperat va implorar compassió a Plutó i al mateix tems Orfeu va cantar amb la lira. Finalment Plutó va escoltar trasbalsat les supliques d’Orfeu i va dir...

Qui Orphei pater erat?
Pater Orphei Eagre erat.

Quod est Orphei matris nomen?
Mater nomen Caliope est.

Quomodo Eurydice e uita descessit?
Eurydice e uita desceessit cum repente serpentem pede tetigit.

Quid fecit Orpheus?
Orpheus in inferos descendit.

Paula

Guillem Fargas ha dit...

La meva traducció és:
Orfeu era fill d'Apol·lo. Va aprendre l'art de la música de la seva mare, el seu cant no només entretenia els homes sinó que també entendria bèsties i roques. Eurídice era la esposa d'Orfeu. Un dia que passejava pel bosc, va tocar una serp amb el peu i va morir. Orfeu va arribar a la porta de l'Orc i va baixar als inferns. Desesperat, implora la misericòrdia de Plutó mentre toca la lira. Finalment, Plutó trasbalsat, escolta els precs d'Orfeu i diu...

Respostes:
-Pater Orphei Apollo erat.
-Orphei mater nomis Caliope erat.
-Eurydica serpentem pede tetigit et e vita discessit.
-Orpheus ad portas Orci peruenit et in inferos descendit.
-Ille commotus est et preces Orphei audit. (aquesta última no l'he entés bé)

Vale!

Martí ha dit...

Bona nit companys!

Per començar aquí us deixo la meva humil traducció:

Orfeu era fill d'Apol.lo. Ell aprenia l'art musical de la seva mare i només entretenia els homes sinó que amb el seu cant també entendria les bèsties i les roques. Uridice era l'esposa d'Orfeu. Ella un dia passejava pel bosc, va tocar una serp amb el peu i va morir.
Orfeu arriba a la porta de l'infern i hi baixa. Desesperat súplica a Plutó compassió i el mateix temps canta amb la seva lira. Finalment, Plutó escolta trasbalsat les súpliques d'Orfeu i després diu.........

Seguidamnt les preguntes:

1.Quis Orphei pater erat? Pater Orphei Eagre erat.

2.Quod est Orphei matris nomen? Orphei mater nomis Caliope erat.

3.Quomodo Eurydice e uita discessit? Euryduce tetigit serpent et discedit vitae.

4.Quid fecit Orpheus? Orpheus in inferos descendit.

5.Quomodo Pluto ante preces Orphei agit? No entenc del tot la pregunta que ens vols plantejar!

El mite m'agradat força i el desconeixia, i m'agradat molt la forma de treballar-lo.

Valete!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Demà el corregirem a classe, tripulants, però hi ha alguna cosa que haurem de comentar a fons: qui és el pare biològic d´Orfeu? canviareu la història del mite? d´on surt Eagre, Èagre, Eage o com es digui!!!!??? I aquest "mater nomis"? Quid significat???? Et alia. Per cert, encara hi falten unes quantes versions... i gairebé és mitjanit.

Noèlia ha dit...

Hola!! aqui deixo la meva traducció

Orfeu era fill d'Apol.lo. Va aprendre l'art de la música de la seva mare i el seu cant no només entretenia els homes sinó que també amansava les bèsties i les pedres. Orfeu era el marit d'Eurídice. Un dia passejava pel bosc quan va tocar una serp amb el peu i va morir. Orfeu va arribar a les portes de l'inframont i va descendre als inferns. Desesperat, va implorar compació a Plutó mentre tocava la lira. Llavors Plutó va escoltar els precs d'Orfeu i va dir...


Vale!

anna-rn ha dit...

Hola!

Traducció del text:
Orfeu era fill d’Apol•lo. Va aprendre l’art de la música gracies a la seva mare i el seu cant no només delectava als homes sinó també a les feres i movia les pedres. Eurídice era la seva esposa. Un dia passejava pel bosc quan de sobte va tocar una serp amb el peu i (literalment: es va separar de la vida) va morir. Orfeu va arribar a la porta dels orcs i va descendir al infern. Desesperat va implorar misericòrdia a Plutó mentre tocava la lira. Finalment Plutó, commogut, va escoltar les súpliques d’Orfeu i va dir...

Sobre Orfeu i Eurídice:
Orfeu és fill del rei Traci Ègar. El més freqüent és atribuïr la seva maternitat a Calíope, una de les Muses, encara que també es cita a Polimnia i Urània. També ell va ser rei de Tràcia, i va ser el músic i poeta més famós. Tocava la Lira, regal d'Apol•lo i va ser l'inventor de la cítara o, almenys, qui li va afegir, en honor a les Muses, dues cordes més a les set que ja tenia.
Amb els seus dolços cants calmava les feres i feia que els arbres i les roques s'inclinéssin davant seu, fins i tot dolcificava el caràcter dels homes.
Al tornar d'un viatge amb els Argonautes, calmar tempestes, provocar el suïcidi de les Sirenes perquè els cants d'ell éren més sensuals, i salvant la tripulació de diferents agressions, Orfeu es casà amb Eurídice. El dia del casament Aristeu va provar de raptar-la. Mentre fugia, a ella li va picar una serp que la va matar. Desesperat, Orfeu va decidir baixar als Inferns encantant amb la seva lira a Caront, al ca Cèrber, als Tres Jutges i fins i tot als déus infernals. Conten els poetes que fins i tot va aconseguir paralitzar durant un moment la tortura dels condemnats.
Hades, impressionat, accedí a concedir-li el que anhelava amb una condició: que Orfeu no es girés per veure com Eurídice el seguia, que no la mirés fins que no arribéssin els dos a ser tocats per la llum del dia, que no comprovés que la tenia darrera mentre seguien la llum. Orfeu va acceptar. Però, no podent resistir la temptació, inquiet per si havia esta víctima de l'engany del déu, Orfeu es va girar, tenint temps de veure només com un baf de fum estenia els braços cap a ell i s'allunyava per sempre.

Yasmin ha dit...

Hola!!

Aquí deixo la meva traducció:

Orfeu era fill d'Apol·lo. De la seva mare va aprendre l'art de la música, i no només entretenia els homes, sinó que també entendria les bèsties i les roques amb el seu cant. Euridice era l'esposa d'Orfeu. Un dia passejant pel bosc, va tocar una serp amb el peu i va morir.

Orfeu, va arribar a les portes de l'Orc i va baixar als inferns. Desesperat va suplicar compassió a Plutó i, al mateix temps Orfeu va tocar la lira. Finalment, Plutó va escoltar els precs d'Orfeu i després va dir...

I les respostes a les preguntes sobre el text:

1. Apollo Orphei pater erat
2. Orphei Matris nomen Cal·líope erat.
3. Euridice serpentem pede tegit.
4. Orpheus deseperatus in inferos discendit.
5. Pluto commotus preces Orphei audit et dicit...

Personalment, aquest mite m'ha agradat molt, una veritable història d'amor, com Orfeu va perdre en l'últim tram de l'inframón a la seva estimada conduit per la desesperació, l'ansietat i la necessitat de contemplar-la; com va morir Orfeu en mans de les Bacants o Mènades, a Tràcia per la passió que sentia per Euridice; també cal destacar el fet de que Orfeu va ser l'únic mortal capaç d'entrar i sorir de l'inframón...realment impressionant.

Yasmin ha dit...

Hola una altra vegada!

Explicaré una mica el mite d'Orfeu i Euridice, ja que el vam treballar l'altre dia a classe i em va semblar molt interessant:

Orfeu era fill d'Apol·lo i es va casar amb Euridice, una ninfa dels boscos.
Un dia Euridice, passejant pel bosc, va ser vista per un sàtir: aquest es va deixar portar per la bellesa d'Euridice i va caure enamorat. Va sentir la necessitat de posseïr-la, però Euridice, enamorada d'Orfeu, va fugir corrents i va tenir trepitjar una serp verinosa, amb tanta mala sort que, aquesta la va mossegar i la va matar.

Orfeu davant d'això, va deicidir anar a visitar a Caront. (barquer que rep les ànimes de Mercuri i les transporta per la llacuna Estígia, fins ales portes de l'inframón, custodiades pel ca Cèrber)
Orfeu va ser mogut a anar a recuperar la seva estimada per l'amor desmesurat que sentia. Llavors, quan va arribar a l'inframón va convèncer a Hades i Persèfone amb la seva extraoridnària música.

Hades li va dir que si es volia emportar a Euridice al món dels viu havia de superar la següent prova, que consistia en viatjar per l'inframón fins a arribar al món dels vius amb Euridice a les esquenes, però amb la condició de no girar-se i mirar-la.
Quan Orfeu estava en l'últim tram va tenir la temptació i la necessitat de visualitzar a la seva estimada i, es va girar; llavors la va perdre per sempre.


Orfeu es va convertir en un rodamón sense ganes de tocar la lira i de cantar i es va tornar boig, voltant per grècia fins que va arribar a Tràcia. Allà les Mènedes o Bacants, seguidores de Dionís i habitants de Tràcia, van demanar a Orfeu que toqué música per a elles. Aquest es va negar, per la bogeria i la passió que tenia per Euridice, i tot seguit, les Bacants el vàren matar.

Valete!!

Marc Navarro ha dit...

Salve!

Aqui deixo la meva traducció del mite:

Orfeu era fill d'Apol·lo. Va aprendre l'art de la musica amb la seva mare,i no només agradava als homes, sino que també entendría les roques i les feres. Eurídice era l'esposa d'Orfeu. Un dia, Euridice passejava pel bosc, quan va treptjar una serp, aquesta la va mossegar i va morir.
Orfeu, arriba a les portes de l'Or, i baixa a l'infern.Desesperat, implora la compassió de Plutó (Hades),mentre canta amb la lira. Finalment Orfeu suplica a Plutó que l'escolt, i trasbalsataquest li diu...