12 de març de 2011

De Tales de Milet a Maria Mercè Marçal

L´escriptor, doxògraf i historiador de la filosofia grega Diògenes Laerci (s. III) ens diu a la seva obra Vides de filòsofs il·lustres (1, 32) que Tales de Milet, presocràtic del segle VII aC, agraïa a la deessa Fortuna tres coses (feu-ne la traducció):

Φασὶ Θάλετα τριῶν τούτων ἕνεκα χάριν ἔχειν τῇ Τύχῃ· πρῶτον μὲν ὅτι ἄνθρωπος ἐγενόμην καὶ οὐ θηρίον, εἰτα ὅτι ἀνὴρ καὶ οὐ γυνὴ, τρίτον ὅτι Ἕλλην καὶ οὐ βάρβαρος.

Vint-i-set segles més tard, la poetessa d´Ivars d´Urgell Maria Mercè Marçal (1952-1998) enceta el seu poemari Cau de llunes (Premi Carles Riba de poesia 1976) amb aquests versos que esdevenen tota una declaració de principis, la seva divisa més particular:

A l´atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i de nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Què en penseu dels agraïments de Tales? I dels de Marçal? Quines tres coses agraïu vosaltres a la dea Fortuna?

22 comentaris:

Judith Garcia ha dit...

Hola tripulants.

Algunes sentèncias i versos què Diógenes Laercio li atribueix a Tales són les següents:

-"Muchas palabras no son signo de ánimo prudente."
-"Busca una sola sabiduría."
-"Elige una sola cosa buena."
-"Quebrantará así la lengua de los charlatanes (mentirosos)."
-"Lo más hermoso es el mundo, porque es obra de Dios."
-"Lo más grande es el espacio, porque lo encierra todo."
-"Lo más veloz es el entendimiento, porque corre por todo."
-"Lo más fuerte es la necesidad, porque domina todo."
-"Lo más sabio es el tiempo, porque aclara todo."


Jo he buscat informació sobre la dea de la fortuna:

És la deessa de la mitologia romana que personificava la sort, el destí i l'atzar (per això sovint se la representava cega, igual que el símbol de la justícia actual). Ciceró la va associar literàriament a la Roda de la Fortuna, que gira portant dissort o benaurances de manera cíclica. Quan era favorable solia ser representada com una jove amb la cornucòpia (la banya de l'abundància). Els seus atributs es corresponen amb la deesa menor grega Tyché.

Agraeïxo a la dea de la fortuna, la família que tinc, perquè ells són tot, també d'on provinc, perque mai m´avergonyirè, ni tampoc intentaré ser res del que no sóc, i sobretot els bons amics que tinc, perquè sempre estan amb mi.



Vale!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Gràcies, Judith, per la teva aportació. El que agraeixes a la dea és realment la base de tota felicitat. Esperem la traducció del text de Tales dels companys de 2n amb candeletes, així també vosaltres podreu donar la vostra opinió.

esther ha dit...

Hola!!

Aquí us deixo la meva traducció de Tales de Milet:

"Tales afirma que agraeix tres coses a la bella fortuna: el destí d’haver nascut home i no fera, després ser home i no dona i, tercer, ser Grec i no Bàrbar."

Pel que fa a aquestes afirmacions estic d'acord amb la primera ja que hem d'agrair ser humans i no feres (encara que a vegades amb certs actes ho semblem) perquè ens permet viure unes experiències que sent animals no podriem, a part de tenir raó que ens aporta molta riquesa pel que fa a coneixement.
Amb la segona estic totalment en desacord ja que em sento orgullosa de ser dona, i d'haver lluitat durant tants anys per una igualtat i per haver dut a terme tantes gestes malgrats se'ns prohibissin durant tant de temps. Potser Tales està content de ser home perquè aborreix el tractament que reben les dones.
I per últim, no estic d'acord amb la última afirmació perquè cadascú ha d'estar orgullós de la seva pàtria però sense menysprear els demés.

Pel que fa a les afirmacions de M.M.Marçal, penso que són molt encertades, ben contràries a les de Tales, ja que expressen tot el contrari, sobretot pel que fa a la dona i al lloc de naixement.

Jo agraeixo a la deessa fortuna, poder viure en un pais desenvolupat i en les condicions en què vivim (educació...), tenir uns amics que sempre estan quan més els necessito que per mi és una de les coses més importants, juntament amb la família.

Vale!!

oriol ha dit...

Hola!!

La meva Trducció és la seguent, espero que m'hagi sortit bé:

"Tales afirma que agraeix tres coses a la bella fortuna: el destí de nèixer home i no animal, ser home i no dona i, per últim, ser Grec i no un bàrbar."

1-Jo dono gàcies als privilegis de tenir un plat a taula i un lloc on dormir, ja que molts no ho poden fer.

2- Gaudir d'una bona salut tant física com anímica.

3-Tenir família i amics que em fan costat sempre.



Oriol T.

Maria ha dit...

Aquí us deixo la meva traducció i les meves reflexions:

“Diuen que Tales dona gràcies a la fortuna per tres coses: primer que fos nascut home i no animal salvatge, després que fos home i no dona, i tercer que fos grec i no bàrbar.”

Personalment crec que és força lògic que Tales pensés això degut al seu context històric, doncs evidentment en aquell temps era molt millor ser home que animal ja els sacrificaven constantment; també era molt millor ser home que no pas dona pel seu paper pràcticament insignificant en la societat grega; i també dir que pels grecs tots aquells pobles que no estiguessin civilitzats i ordenats en ciutats amb un govern i una cultura pròpia eren incultes, és a dir el que ells anomenaven ser bàrbar.

Marçal dóna les gràcies també a tres coses com Tales, però força diferents a les del filòsof grec. Crec que Marçal pretén donar-nos una lliçó de vida: hem d’acceptar amb orgull el que som i no avergonyir-nos-en pas. És important donar gràcies a les coses que tenim ja que això significa que som conscients de lo afortunats que som de tenir-les.

Jo agraeixo a la fortuna bastants coses, però les principals són les següents: tenir una família que es preocupa per mi i que m’ha donat tantes i tantes oportunitats d’aprendre de tot, tenir uns amics amb qui comptar per tot, i també haver conegut a totes aquelles persones que ara ja no hi són però que hem van marcar la vida.

Carlotah. ha dit...

La traducció del text que jo he fet és :

"Tales dóna gràcies a la dea Fortuna per tres coses : la primera,haver nascut home i no animal,desprès nèixer com a home i no com a dóna i finalment,que fos grec i no bàrbar "


Jo tambè dóno gràcies a la fortuna per tres coses :
La primera,estimar i ser estimat(tant per la familia,com per els amics) La segona,aprendre dels errors i la tercera, gaudir d'un bon estat físic i mental (tant jo,com els meus)

VALETE!

Sanja ha dit...

Aquí va una de traducció. Tales:

"Tales agraeix a la fortuna tres coses: d'haver nascut com un home i no animal, ser home i no dona, i tercer, ser grec i no bàrbar."

En quant les afirmacions la més rellevant es la segona: "ser home i no dona". En aquells temps l'home estava més valorat ja que poseia més privilegis que la dona, crec que es una reflexió del moment. Tot i això estic totalment desacord.

Per altra Maria Mercè Marçal (cal dir que m'encanta els poemes d'aquesta dona, es increïble.Llegiu-los!) fa una mena d'antítesis, es a dir diu una mica tot el contrari que tales.

Jo dono gràcies a la deesa fortuna per poder estar on estic, per poder viure i amb tants privilegis (un lloc on viure, poder estudiar...). Per altra banda agraïr a totes les persones que fan que la meva vida, dia a dia m'acompanyen en aquest camí i fan que sigui més bònica!

fins demà! :)

Júlia Vallespir ha dit...

Hola a tothom!

Aquí us deixo la meva traducció!

"Diuen que Tales agraeix tres coses a la fortuna: el destí d'haver nascut home i no pas una fera, de ser home enlloc de dona i, per tercer, de ser grec i no bàrbar."


En relació a les seves afirmacions trobo que Tales definiria exactament el perfil d'atenès de l'època: un home orgullós de la seva pàtria i de la seva condició de ciutadà, superior a la dels estrangers o les dones, i al qual no li devien molestar massa les presents injustícies socials d'aquesta mena ja que, sinó, s’hi hauria enfrontat com va fer, per exemple, Eurípides. Tot i així, però, entenc que aquesta fos la mentalitat del moment i, per tant, normal que ell la defensés. Ara bé, nosaltres sí podem dir, com fa Marçal, que gràcies a la dea fortuna això, avui en dia, ha canviat o almenys està canviant.

Personalment, jo agraeixo a la dea fortuna la capacitat d'estimar, fer riure i intentar ajudar als qui ho necessiten ja que penso que són tres ingredients essencials per ser feliç.

Vale!

anna-rn ha dit...

Hola!
Aquí deixo la meva traducció:
“Diuen que Tales agraeix tres coses a la deessa fortuna. Primer haver nascut home i no fera, després ser home i no dona i tercer ser grec i no bàrbar.”

Personalment no estic gaire d’acord amb les afirmacions de Tales, ja que són molt contràries a la igualtat dels humans, però també ens hem de posar en la situació de l’època on ser home estava considerat molt millor que ser dona i per tant és llògic que preferissin ser homes.
En canvi sobre les afirmacions de Marçal ja estic més d’acord ja que defensen que se sigui de la classe social que se sigui es pot aconseguir el que es vol i tenir els mateixos drets, en definitiva: la igualtat.
Jo agraeixo a la fortuna les següents coses: poder fer el que m’agrada, tenir família i amics amb els que puc comptar i finalment agraeixo totes les coses viscudes que d’una manera o altra m’han marcat.


També he buscat una mica d’informació sobre Tales de Milet:

Pensador grec, primer representant de l'escola naturalista de Milet.
Pertanyent a una família milèsia distingida, seguint-ne la tradició es donà al comerç. Els seus contactes, entre els seus freqüents viatges, amb Egipte influïren en l’orientació del seu pensament. Orientat primer a l'estudi dels fenòmens naturals (el cel i la terra, les causes dels terratrèmols i de les crescudes del Nil, etc.) i tradicionalment inclòs entre els set savis grecs, hom li ha atribuït diverses proposicions de geometria elemental, així com la previsió de l'eclipsi solar del 585 aC. El primer a rebutjar les explicacions mítiques que feien dependre l'origen del món de forces personals, establí —en afirmar l'aigua com a principi de totes les coses— una causa natural i única en la formació de l'univers; aportà, doncs, l'atribució d'un origen natural de tot i la consciència que darrere els fenòmens canviants hi ha un principi comú i essencialment invariable. L'aigua, com la realitat tota, és considerada —per Tales i pels seus successors— com a animada (hilozoisme), i aquest sembla ésser el sentit de l'afirmació de Tales que "tot és ple de déus".

Lah''heLena ha dit...

Buenas!!
Aquí deixo la meva traducció de les paraules que va dir Tales:

Tales afirma que agraeix 3 coses a la bellesa fortuna: el destí de ser home i no dona, ser home i no dona i tercer ser Grec i no bàrbar.

Jo no estic gens d' acord amb Tales ja que els animals fan una gran funció mundial cosa que nosaltres solament fem a nivell de civilització, l' únic que ens preocupa és la nostra felicitat a cosa de tot el que ens envolta encara que també he de dir que no tothom per sort és així. Per altra banda lo de la dona ho entenc per la part cultural i moral de l' Atenas d' aquell temps, al mateix que passa amb la l' útima afirmació que diu que ser grec és millor que ser bàrbar.

En quan a la Marçal la primera vegada que ho he llegit ma semblat una feminista i una conformista que es reia de "tots" però quan he fet la segona lectura m'he donat de que realment el que vol dir esque las coses han cambiat i que ella es conforma amb el que té i ho agraeix.

Jo per últim les tres coses que més agraeixo en el món es poguer ser feliç encara que com tothom tingui problemes, tenir a gent que m' estima i sobre tot tenir un plat a taula i poder menjar tots els dies ja que avui en dia no ho pot dir tothom.

déu,

anna ha dit...

HOla!
“Diuen que Tales dona gràcies a la fortuna per tres coses: primer per nèixer humà i no animal salvatge, després desprès per ser home i no dona, i tercer per ser grec i no bàrbar.”

La veritat estic molt d'acord i entenc perfectament que Tales opinés així tenint en compte el context i l'època...

Jo personalment ara per ara agraeixo la sort que he tingut al tenir una família com la que tinc,poder estudiar i en especial tenir aspiracions de cara al futur, em sembla molt important tenir aquesta sensació de felicitat quan penso en el futur, voler fer una carrera, viatjar...

Anna!

Clara ha dit...

Diuen que Tales agraeix tres coses a la fortuna: en primer lloc que sigui humà i no una fera, després que sigui home i no dona, tercer, que sigui grec i no bàrbar.

Sincerament, trobo les seves afirmacion masclistes, xenòfobes i injustes. Està clar que tenint en compte la situació de les dones en la seva època ningú volia veure's rebaixat a les mateixes condicions, però l'afirmació que fa Tales és injusta, encara que acorde amb el seu temps. A més, només pel fet d'anomenar bàrbars als estrangers ja demostra un gran despectivisme cap a ells, cosa que es deriva en xenofòbia.

Per altra banda Marçal sembla que declari coses contràries a Tales utilitzant el seu mateix poema. Les seves paraules són bastant reivindicatives i feministes, al contrari que les de Tales.

Jo agraeixo a qui li hagi d'agrair la familia que tinc i la bona relació que tenim entre tots, les amistats que he anat fent en el meu camí i les bones experiències que he viscut al llarg de la meva vida!


Valete!

Clara

Aitor ha dit...

Hola!

Aquesta és la meva traducció: ""Tales afirma que agraeix tres coses a la bella fortuna: el destí de nèixer home i no animal, ser home i no dona i, per últim, ser Grec i no un bàrbar."

I jo agraeixo tres coses: poder tenir la sort de tenir bona gent al meu costat, tenir una bona salut i poder tenir cada dia un plat a taula i un llit on dormir.

Adèu!

Jordi Sedeño ha dit...

Hola!

Aquesta és la meva traducció: Tales afirma que agraeix tres coses a la bella fortuna: el destí de nèixer home i no animal, després ser home i no dona, i finalment ser grec i no bàrbar.

Aquestes afirmacions que fa Tales les trobo una mica fora de to, ja que són una mica masclistes. En canvi Marçal diu les coses contràries utilitzant el mateix poema.

Jo agraeixo tenir la familia que tinc, els bons amics i salut.

Marta ha dit...

Hola !

Tales diu que dona gracies a la fortuna per tres coses:Per haver nascut home i no animal , de ser home enlloc de dona i tercer de ser grec i no barbar .

Jo agreixo primer tenir una bona familia,segon uns bons amics i tercer tenir l'oportunitat de gaudir de la vida.

**Carlos** ha dit...

Hola

Aquí deixo la traducció!

-Diu que Tales agraeix tres coses a la Dea fortuna: el destí d'haver nascut home i no una animal, de ser home i no dona i de ser grec i no bàrbar.

Desde una perspectiva Histórica podem entendre les coses que agraeix Tales però avui dia seria criticat per el menyspreu a la Dona que fa Tales.

-agraeixo tenir una familia,els amics i les oportunitats que ens dona la vida

Noèlia ha dit...

de Tales A Milet:

"Tales afirma que agraeix tres coses a la fortuna: el destí d’haver nascut home i no fera, després ser home i no dona i tercer ser Grec i no Bàrbar."

Jo agraeixu a la dea fortuna tenir una familia, el ser com soc i tenir uns amics i gent k m'aprecia.

Ferran ha dit...

Hola.

Diuen que tales agraeix tres coses a la bella fortuna: primer que havia nascut home i no animal, en segon lloc haver nascut home i no dona, i finalment, poder ser grec i no barbar.

Jo agraeixo a la dea Fortuna que tenim noció de que morirem per poder gaudir de la unica vida que tenim.

Adéu!

Sergi Roman ha dit...

Hola!!

La meva traducció...

Tales afirma que agraeix tres coses a la bella fortuna: el destí de nèixer home i no animal, ser home i no dona, i per últim, ser grec i no un bàrbar.

La primera cosa que agraeixo a la vida és tenir a gent aprop que em sap estimar. La segona cosa és tenir una bona salut. La tercera és el poder tenir certs privilegis que malahuradament no tothom els ha pogut tenir.

Adéu.

laa.neuus ha dit...

Hola!

Aqui deixo la meva traducció:

"Diuen que Tales agraeix tres coses a la fortuna: el destí d’haver nascut home i no fera, ser home i no dona, i tercer que fos grec i no bàrbar."


Per una part crec que és lliure de pensar el que vulgui com qualsevol altra persona, tot i que no estic d’acord amb les seves afirmacions, la que menys m’agrada és la segona, és un pensament totalment masclista, com molts a la seva època. Amb els versos de Marçal estic totalment d’acord.


Agraeixo a la fortuna la família que tinc, els amics i tot el que em donen dia a dia, estic molt agraïda amb el que tinc.


Adéu:)

Clàudia ha dit...

Hola :)
Jo agraeixo a la dea fortuna que m'hagi donat l'oportunitat de poder viure i tenir al meu voltant a gent com vosaltres, li agraeixo el do que tenim els humans per poder aprendre i sobretot li agraeixo la familia, que sempre estarà al meu costat.

Francesc ha dit...

Hola,

Sens dubte si observem paral•lelament els dos agraïments trobem que tenen molts trets en comú. Parlen del mateix però des de punts i realitats diferents. Pel que fa al segon agraïment d’ambdós, crec que molta gent el veu com un rebuig al sexe contrari al que pertanyen, quan en realitat un pot estar content de ser home o dona i donar-ne gràcies, sense menystenir l’altre.

Pel que fa jo dono gràcies de d’on soc, de viure on visc (sense menysprear els altres), de estar amb qui estic (família, amics....) i de tenir la oportunitat de poder estudiar i formar-me, cosa que hi ha gent que desgraciadament no pot fer.

Bé, bon cap de setmana !!!
Cesc