26 setembre de 2010

Emárpsamen, è bella la lingua greca!



Com que tot just comencem a llegir en grec i no vull que us passi com al menut de la pel·lícula de Fellini Amarcord, estigueu atents a aquesta escena antològica que de ben segur us farà riure. El professor, Déu n´hi do també! Tot plegat parla dels records d´escola que formen part de la nostra vida i que el director italià, amb el seu particular sentit de l´humor, també fa seus amb aquests personatges que es mouen entre la crueltat del ridícul i la tendresa d´un temps que ja no tornarà. Com a contrapunt del model educatiu que representa el mestre de grec, vosaltres podeu aprendre a llegir-lo i a escoltar-lo amb un material didàctic envejable com, per exemple, aquest de l´Ana Ovando, Leer griego es fácil, tot un referent de la Web 2.0 per als professors de clàssiques. I si el que voleu és aprendre l´alfabet a ritme de rap, podeu triar i remenar: el rap d´en Deka o la versió Alfa e Omega, de l´alumne d´Avilés Santiago Menor, a la wiki dels companys de Chiron La Mirada Griega. També us recomano aquesta activitat JClic de l´Àurea Pérez. Material no us en faltarà!

I si pareu l´orella, escoltareu els versos que recita el professor de grec, més preocupat per la pronunciació que per la bellesa de les paraules,


Ἑπτά γὰρ νεκρῶν πεσόντων,

οὕς ἐμάρψαμεν ποσί
Χίλιοι φονῆες ἐσμέν


que correponen a un fragment d´un poeta líric arcaic molt important: Arquíloc. Segueix el mestre l´ordre dels mots grecs que acabeu de llegir? Qui ens trobarà la traducció fent una recerca del text per la xarxa?

Què opineu del tràiler d´Amarcord? Creieu que els records de l´escola són importants? És difícil llegir el grec? Qui va ser Arquíloc i què va escriure?

Leer griego

24 setembre de 2010

Els tres peus de Catalunya

L´herència grecoromana és indubtable en molts àmbits de la nostra vida personal i social: la llengua, la política, les arts, la literatura, la ciència i molts altres aspectes de la cultura occidental están impregnats de tot allò que ens han deixat com a patrimoni grecs i romans. Amb una mirada clàssica tots aneu aprenent dia a dia que aquestes paraules no són un tòpic més o menys recurrent sinó que són ben certes i que si pensem, parlem, sentim i actuem d´una manera determinada és perquè, en gran mesura, les cultures grega i romana ens han cisellat així. Aquests dies hem parlat de la multiculturalitat com un bé humà que cal preservar contra la intolerància perquè constitueix un dels tresors més preuats d´una societat. Sobre això ens ha fet reflexionar molt el documental Empúries, l´ànima de Catalunya, de la sèrie Històries de Catalunya i presentat per l´Antoni Tortajada. El programa comença amb una anécdota interessant que perviu en la cultura popular: com són els nostres peus, quina llargada tenen els seus dits? Hi ha peus grecs (el segon dit és més llarg que el gros) i peus romans (el dit gros és més llarg que el segon). Aquesta classificació no és gaire científica, ens explica l´Antoni Tortajada, però pren com a model les escultures clàssiques gregues i romanes. I si els dits tenen la mateixa llargada? Doncs aleshores podriem parlar d´un tercer peu, un peu iber que ens fa hereus també de la cultura preexistent a l´arribada de grecs i romans a Catalunya. Malauradament, dels ibers poca cosa en sabem perquè la romanització va ser cruel amb ells. Com teniu vosaltres els peus? Sou grecs, romans o ibers? Tres pobles, tres empremtes, tres identitats que sumades constitueixen les nostres arrels. És una bella lliçó: la convivència entre cultures ha estat, és i serà una constant al llarg de la nostra història ja ab origine. Què n´opineu, vosaltres?
Aquest slide dels vostres meravellosos peus vol ser un homenatge als nostres avantpassats, als tres peus de Catalunya.

20 setembre de 2010

Carpe diem, de Falsalarma

Avui hem estat parlant d´aquest tòpic literari tan lligat a la poesia d´Horaci amb els de 4t (n´hem proposat una activitat i tot!) i fa una setmana vam llegir amb els de 2n uns versos del poeta valencià Vicent Andrés Estellés ("M´he estimat molt la vida") que tan magistralment recullen la tradició clàssica del poeta de Venúsia. Remenant per la xarxa he trobat aquest vídeo del grup català de hip hop Falsalarma que de ben segur molts de vosaltres haureu escoltat. Què us sembla la lletra? Quina pervivència de la poesia horaciana hi trobem? Què n´opineu, de tot plegat? Què és per a vosaltres el carpe diem?

18 setembre de 2010

Iluro i Baetulo ens esperen!


Tard o d´hora la feina ben feta sempre ens recompensa (i reconforta)
. El passat dia 9 de setembre va ser un d´aquells dies que confirmen aquestes paraules. A les onze del matí, durant l´esbarjo, vaig rebre una trucada de na Montserrat Tudela, directora de la Revista Auriga, convidant-nos a fer la presentació del nostre bloc, el proper dia 20 de novembre al Museu de Badalona, durant la primera jornada que celebrarà el VI Fòrum Auriga, en el marc dels actes de la Capital de la Cultura Catalana Badalona 2010. El vaixell d´Odisseu ha estat seleccionat com a experiència docent finalista dels Premis Didascàlia 2010 i ens honora, i molt, que des d´aquest prestigiós espai de divulgació del món clàssic a Catalunya i a la resta de l´Estat s´hagi pensat en nosaltres per tal de donar a conèixer alguns dels projectes vinculats a les clàssiques en els centres educatius catalans. Els estem molt agraïts. A més, també aquell dijous ens vam convertir oficialment en finalistes de la tercera edició dels Premis Blocs Catalunya, organitzat per l´associació STIC.CAT. El lliurament tindrà lloc el proper divendres, 1 d´octubre, a les 20.00 h., al centre de congressos del parc científic i de la innovació TecnoCampus Mataró-Maresme. Ja ens hem dit que haver arribat a aquesta fase final és un gran premi per a nosaltres, però com que somiar encara és permès, per què no fer-ho? Audaces fortuna iuvat, ho recordeu? Amb aquestes paraules vam començar aquesta travessa i qui ens ho hagués dit fa onze mesos. Felicitats de tot cor, tripulants, col·laboradors i amics. Seguirem navegant amb la mateixa il·lusió que fins ara, si així ho voleu.

16 setembre de 2010

L´Acròpolis d´Atenes en 3D

Els humanistes de 2n heu començat el curs ben atrapats pels clàssics... Llatí, Grec i l´Acròpolis d´Atenes a Història de l´Art. En sortireu ben amarats, de referents! Mireu quin vídeo he descobert gràcies al company Luis Inclán via Facebook: la presentació de l´Acròpolis en 3D. A més, podeu descarregar-vos el programa clicant aquí. L´Anna estarà contenta de saber-ho!
Com que ja sabeu molts més secrets d´una de les meravelles arquitectòniques més fascinants de tots els temps, què us sembla si els compartiu amb nosaltres? Expliqueu-nos, expliqueu-nos...

15 setembre de 2010

Un mar de llatinismes

Aquest matí us he fet la proposta de publicar una entrada farcida de llatinismes. Entre tots heu de dibuixar un mar de paraules per on el nostre vaixell pugui navegar. Cadascú n´ha d´escriure 3, apuntar el seu significat i, finalment, construir una frase que el contingui. El material que recolliu i publiqueu us servirà per treballar l´Annex 1 de l´examen de les PAU (pàg. 4 i 5) tot i que no és obligatori que els vostres llatinismes apareguin a la llista prescrita. Des de El Fil i Aracne ens poden ajudar molt i molt si busqueu al cercador llatinismes. I si remeneu pel Vaixell, també hi trobareu algun petit tresor. Bona feina!

13 setembre de 2010

Us hauria agradat ser Ulisses?

En aquest vídeo l´escriptora Ángeles Caso diu que el personatge d´Homer, protagonista absolut de l´Odissea, té un valor extraordinari i s´enfronta a les situacions més catastròfiques sent conscient del què li està passant sense perdre el coratge. Tripulants, us hauria agradat també a vosaltres ser Odisseu, el nostre capità? Per què? Coneixeu alguna de les situacions catastròfiques a què es refereix l´autora asturiana? En algun moment perilla la seva tornada? Qui l´espera? On? A quin episodi fa referència el fragment que recita? Homer, sempre Homer. Ulisses, sempre Ulisses.
Per cert, sabeu a qui correspon la imatge que apareix al principi del vídeo? Opineu també que tots tenim una part masculina (animus) i una part femenina (anima)?

11 setembre de 2010

Tot passejant per Roma (I): la casa de les Vestals

Arxiu: Wikipèdia

En motiu del meu viatge a Roma aquest estiu, m’agradaria descriure algunes de les meravelles que he anat trobant a la que fou en altre temps caput mundi. En aquestes entrades us parlaré d’ edificis potser no tan coneguts però no per això menys interessants i més endavant ja em centraré en el Fòrum romà o en el Colosseu o amfiteatre Flavi.
Avui el meu protagonista és el temple de Vesta, un tholos de forma circular, del que amb prou feines queden restes d’ algunes columnes i de la piscina central, però que en la seva època va gaudir de gran esplendor i d’una important funció: custodiar el Pal·ladi (imatge de Minerva) i altres objectes sagrats portats a Itàlia per Eneas. De la seva conservació en depenia la seguretat de la ciutat.
Les vestals eren sis sacerdotesses patricíes, filles de pares lliures, consagrades al culte de la dea Vesta, que havien de ser escollides als sis anys. Tenien privilegis especials, però si alguna faltava a la seva promesa de mantenir-se verge durant trenta anys, aquesta era enterrada viva en el Camp Pervers i els seus còmplices fuetejats. La seva funció era la de conservar el foc sagrat que cremava a l´interior del temple sempre encès.
Vivien a la casa de les Vestals, just al costat del tholos, reconstruïda quasi per complet per l’emperador Septimi Sever després d’un incendi el 191 dC, com va passar amb el temple de la dea. Encara hi ha algunes inscripcions, i d’una d’aquestes el nom de la Vestal ha estat esborrat, de manera que només en queda la primera lletra, una C. Els historiadors creuen que es tracta de la vestal Claudia a la que es va dedicar una estàtua el 364 dC com a homenatge a la seva castedat i al seu profund coneixement de la religió. Sembla que el seu nom va ser esborrat perquè es va convertir al cristianisme.

Clara Olóndriz
2n Batxillerat

7 setembre de 2010

Benvinguts a un nou curs, discipuli et discipulae!

Tot arriba i tot passa en aquesta vida. El temps, inexorable, se´ns escola per no tornar i el d´estiu ens pica l´ullet amb una barreja de complicitat i enveja. Nosaltres tornem a la rutina diària que tan necessària és a la vida (encara que sovint ens queixem de retrobar-la). La rutina, precisament, és qui ens marca la "ruta", el camí, i ara mateix el que toca és reprendre el d´un nou curs per proseguir la nostra particular singladura. Un any més del viatge cap a Itaca. L´any passat no vaig poder donar-vos la benvinguda a través del bloc perquè encara no existia, era només un projecte, un somni que gràcies a vosaltres ha pogut fer-se realitat. Moltíssimes gràcies a tots i a totes per l´esforç i la constància que durant aquests mesos heu demostrat amb fets i no només amb paraules (facta non uerba!). D´aquí a un mes exacte complirem un anyet de vida i ho haurem de celebrar com El vaixell d´Odisseu es mereix. Des d´aquesta primera entrada del nou curs 2010-11 vull donar també la benvinguda als alumnes que s´incorporen d´altres centres a primer de batxillerat com a tripulants de llatí i grec i a la nova fornada de llatinistes de 4t d´ESO. Uns marxen amb la bossa més plena i altres arriben amb l´esperança d´omplir-la. És llei de vida. Espero que sigui un any profitós i feliç per a tots.

Salvete omnes!
ΧΑΙΡΕΤΕ!